Recerca 2.0, xarxes socials per a investigadors, open science, dones i ciència, divulgació científica, innovació a l'Administració, Open Access, Open Data,
Que un llibre sobre la vida personal i acadèmica d’una jove científica apassionada per la química arribi a ser considerat el millor llibre de l’any segons The Guardian, The Times, The New York Times o The Washington Post, a més de guanyador del prestigiós premi Goodreads Choice, és, indubtablement, una mostra inequívoca de la seva originalitat i capacitat de captivar els lectors.
Imatge: Pexels
Som als anys cinquanta del segle passat. La protagonista de la novel·la Lliçons de química, de Bonnie Garmus, és Elizabeth Zott, una mare soltera i investigadora brillant que vol dedicar-se a l’estudi de l’abiogènesi a l’Institut de Recerca Hastings (Califòrnia), però que es veu obligada a reinventar-se com a presentadora estrella de Sopem a les sis, un popular programa de cuina de televisió. La utilització de la cuina com a plataforma per empoderar les dones, juntament amb l’enfocament inusual de l’Elizabeth d’aplicar els coneixements de química al menjar (combinar una cullerada d’àcid acètic amb una mica de clorur de sodi), són revolucionaris. Tot i això, a mesura que la protagonista té cada cop més èxit, també s’incrementa el nombre dels seus enemics, perquè l’Elizabeth no només està ensenyant les dones a cuinar, sinó també desafiant-les a alterar l’ordre establert.
Garmus és capaç de teixir una trama que fusiona ciència i emocions de manera molt ben embastada, amb diàlegs vibrants i moments hilarants que combinen sovint un pessic de sentit de l’humor amb un polsim de foscor i dramatisme, tot ben amanit amb personatges tan adorables com el de la protagonista, una dona apassionada, valenta i rebel. En definitiva, Lliçons de química és una novel·la addictiva que desentranya de manera intel·ligent i entretinguda la qüestió de la desigualtat de gènere existent en l’àmbit de la recerca (i en molts altres àmbits) i les dificultats que les dones han hagut d’afrontar per obrir-se camí en un món dominat pels homes.
Lliçons de química Bonnie Garmus Traduït per Bel Olid Editorial Salamandra 464 pàgines
En aquesta obra, el biòleg i historiador de la ciència Miquel Carandell ens acompanya per la Barcelona de la recerca, la innovació i el coneixement, amb un to marcadament divulgatiu, i en aquest recorregut trobem personatges, esdeveniments, institucions, establiments i museus que han marcat la història científica de la ciutat. Mitjançant una narrativa rica en detalls i anècdotes, l’autor transita des de les preocupacions sanitàries del segle XIII fins als reptes tecnològics del segle XXI.Una bona recomanació per al proper Sant Jordi!
Font: Pedrik, a Flickr (CC BY-NC-SA 2.0 DEED)
Indubtablement, el llibre aconsegueix l’objectiu de permetre’ns entendre, en paraules de Carandell, «com una ciutat petita, reclosa entre muralles fins a la segona meitat del segle XIX, va ser capaç d’eixamplar-se i omplir-se d’indústries, de generar riquesa i oportunitats, sense perdre unes dimensions relativament abastables».
El primer capítol està dedicat a la salut i la medicina, i ens permet veure l’estreta relació de les institucions sanitàries amb l’assistència als pobres, molt important en època medieval, però també en la metròpoli industrialitzada. La concentració d’aquestes entitats al Raval fins a final del segle XIX i principi del XX contrasta amb el trasllat de la pràctica mèdica a la nova ciutat en expansió: l’Eixample. En aquest recorregut visitarem, entre altres indrets, la Casa de Convalescència, el Teatre Anatòmic de Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, la Casa de la Lactància i l’Hospital del Mar.
El segon capítol tracta l’estudi de la natura, una pràctica característica de la ciutat de Barcelona, des de la proliferació d’objectes científics o espècimens estranys fins a la recerca més rellevant, amb el parc de la Ciutadella com a escenari urbà de la divulgació de les ciències naturals a Barcelona.
El tercer capítol porta per títol «Les mesures del cel i la terra», i ens permet comprovar els esforços dels científics barcelonins per assimilar les lleis de la física i la química, essencials per entendre la Terra: la Junta de Comerç, el mesurament del metre, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’espectacle dels globus aerostàtics, la primera fotografia, Narcís Monturiol i l’exploració del fons del mar, Vil·la Urània i Josep Comas i Solà, o la visita d’Albert Einstein a Barcelona són els epígrafs més destacats d’aquest bloc.
El quart i darrer capítol recull el paper de la ciència en el desenvolupament de les xarxes de comunicació, la producció i distribució d’energia i la seva relació amb el creixement industrial barceloní, sense oblidar la utilització lúdica dels avenços tecnològics, en un recorregut que ens portarà a explorar el teixit productiu de la ciutat i els grans esdeveniments, des de l’Exposició Universal de 1888 fins al Fòrum de les Cultures de 2004.
Finalment, cal esmentar la importància de l’obra perquè ens permet preservar i fomentar la cultura científica i, sobre aquesta base, projectar el futur desenvolupament de Barcelona com a referent en el camp científic. En definitiva, Barcelona, ciència i coneixement és un llibre que agradarà tant a les persones amants de la història de la ciència com a totes aquelles persones interessades en el destacat paper que ha desenvolupat la ciutat de Barcelona com a pol d’excel·lència científica en l’avenç de la recerca i la transferència del coneixement.
Barcelona, ciència i coneixement Miquel Carandell Albertí Editor / Ajuntament de Barcelona 220 pàgines ISBN: 788472461598 (Albertí Editor)/ 9788498509557 (Ajuntament de Barcelona).
En el procés participatiu d’elaboració d’aquest document, a hores d’ara plenament vigent, hi van intervenir agents dels àmbits públic i privat mitjançant dos focus groups, i es van incloure entrevistes amb professionals de centres de recerca, universitats, institucions públiques i empreses del sector.
L’objectiu d’aquesta iniciativa era disposar d’una descripció acurada de la situació de les dones al sector de ciències de la vida i la salut, identificar bones pràctiques i elements de valor per reduir la bretxa de gènere en el sector, identificar els actors clau, redactar un pla d’acció per impulsar mesures concretes i actuar com a instrument tractor per als diferents agents i empreses vinculats al sector.
L’informe es divideix en quatre blocs: el primer bloc, clarament introductori, està dedicat a la justificació del document i a la metodologia emprada per a la seva elaboració; el segon bloc és descriptiu i se centra en la diagnosi que demostra el desequilibri de gènere en la indústria global, amb una mirada focalitzada en les 1.300 empreses que formen part de la BioRegió de Catalunya; el tercer bloc és analític i prospectiu, i analitza la bretxa de gènere al sector amb obstacles, oportunitats i limitacions tant en l’àmbit universitari i de recerca com en el privat i empresarial, a més de recollir bones pràctiques vinculades als sectors públic, assistencial i privat/empresarial; finalment, el quart bloc pretén ser netament propositiu: estableix un pla d’acció amb mesures a curt i mitjà termini i la definició dels principals agents tractors, i compila tot un seguit de recomanacions de full de ruta i accions per al sector.
Entre els resultats destacats de l’informe, cal esmentar que la majoria de dones ocupen posicions més baixes que els homes en centres de recerca i universitats catalanes i, en conseqüència, hi ha una manca de presència femenina en les posicions de lideratge i presa de decisions, així com en els reconeixements professionals propis d’aquest àmbit.
Entre els indicadors més rellevants, cal destacar que, en el cas dels centres CERCA, mentre que en les etapes predoctorals hi ha un 55 % d’investigadores i en l’etapa sènior, un 46 %, pel que fa a les caps dels grups de recerca, i en concret en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, aquesta xifra es redueix fins al 28 % (2021). I, pel que fa a l’àmbit privat, mentre que més del 53 % de l’ocupació en la indústria farmacèutica és femenina (67 % en R+D), i segueix creixent la participació de les dones en comitès de direcció (és del 45 %), només el 20,3 % de les posicions executives de lideratge estan ocupades per dones.
Per tal de capgirar aquesta situació, l’informe compila tot un seguit de bones pràctiques d’àmbit local i internacional per millorar la diversitat, tant en l’àmbit públic com el privat, amb propostes com ara la “Carta de compromís per a la igualtat de gènere”, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i signada per 19 centres i instituts de recerca en salut de Catalunya, el Comitè d’Equitat de Gènere del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Pla d’igualtat del Barcelona Supercomputing Center, la iniciativa Mothers of Science del BIST (que dona suport a científiques de centres de recerca capdavanters, oferint mentoria, lideratge i ajuts econòmics), la xarxa de dones business angelsWA4STEAM o la xarxa d’inversores i mentores WERockCapital.
Les recomanacions presentades en l’informe inclouen la conscienciació i la formació de la població en perspectiva de gènere, incidint en l’educació a nivells acadèmics i escolars primerencs; la visibilització, des de les empreses, de les dones que ocupen càrrecs de referència; la necessitat d’activar una taula amb els agents socials per analitzar les barreres i fer visibles els avenços en aquest àmbit (amb l’establiment d’un marc de vigilància acordat entre tots els agents empresarials en el cas del sector privat); la visibilització de les bones pràctiques en centres i empreses, amb referents d’èxit i premis que atorgui la Generalitat o les administracions locals, i la capacitació d’entitats com ara els observatoris de gènere per fer seguiment i vetllar pel compliment de les polítiques de gènere.
Comença l’any 2024 i és moment de fer balanç. Aquest article compila els deu articles més visitats del blogL’ase quàntic publicats durant l’any 2023.
Les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant de l’àmbit de les dones de ciència, les ciències de l’espai i la commemoració del centenari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Aquest és el rànquing dels apunts més visitats durant l’any 2023:
Crònica de l’acte de lliurament dels premis del concurs de microrelats del Punt Científic de la Sala Polivalent de Montbau. Des d’aquest apunt podreu accedir al text del microrelat guanyador (Prevarica-bot), una reflexió al voltant dels perills de la IA generativa i de la presència de robots entre nosaltres.
Article dedicat a commemorar els 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa (La Bordeta, Lleida, 1923 – Barcelona, 2004). Els estudis d’aquest prestigiós bioquímic lleidatà han estat claus per entendre l’origen de la vida a la Terra.
Aquesta entrada parla d’un nou lliurament de la col·lecció RECERCLIPS en què s’explica la recerca en ciències fotòniques duta a terme des de l’ICFO, un dels centres de recerca més prestigiosos d’Europa.
És la vida a la Terra un accident còsmic? En el llibre Las raíces cósmicas de la vida, de Josep Maria Trigo, hi trobareu la resposta (i moltes altres preguntes i respostes sobre l’origen de la vida al nostre planeta).
Article dedicat a la iniciativa de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de mostrar l’itinerari d’aquesta visita històrica d’Albert Einstein al nostre país, l’any 1923, mitjançant una exposició basada en les piulades a Twitter d’un conjunt de divulgadors de la ciència que van voler commemorar aquesta important efemèride científica fent-ne difusió a les xarxes socials.
Quan Einstein passejà per la Rambla (1923) analitza la setmana que Einstein visità Catalunya, a l’inici de la gira que el savi alemany va fer per l’Estat espanyol i que també va arribar fins a Madrid i Saragossa. L’autor del llibre és Antoni Roca Rosell, professor d’Història de la Ciència i de la Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i de la qual va ser president entre el 1993 i el 2009.
Articles redactats abans del 2023, també en el top 10
A banda dels set articles esmentats, redactats l’any 2023, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2022:
Aquest article compila un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.
Aquest article ha estat el més llegit l’any 2023 de la tetralogia d’articles que vaig escriure ara fa deu anys, dedicats a la visita d’Albert Einstein al nostre país; podeu accedir-hi des de la secció Einstein a BCN (1923) del blog.
L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc.
Estic molt content perquè recentment m’han atorgat el primer premi de l’edició d’enguany del Concurs de Microrelats del Punt Científic de Montbau. En aquest article podreu accedir al microrelat guanyador: espero que us ho passeu tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo!
Fins a quin punt la IA és un recurs útil per generar obres literàries que puguin fins i tot ser presentades a un concurs (i guanyar-lo)?
Els robots amb aparença externa i funcions que recorden el cos humà (androides/ginoides) estaran ben aviat molt més presents entre nosaltres? I podrien arribar a prevaricar, tot vulnerant les lleis de la robòtica d’Isaac Assimov?
Prevarica-bot, el relat guanyador
Quina il·lusió em va fer, la convocatòria d’un concurs de microrelats sobre ètica i ciència! Frisava per participar en aquell concurs, ara que la intel·ligència artificial havia esdevingut un tema tan emergent. Estava ben convençuda que podria guanyar el primer premi, però per culpa d’aquest malaurat hàbit meu de deixar-m’ho tot per a última hora, vaig acabar escanyada de temps i només disposava d’una hora per presentar-m’hi… Què podia fer? Se’m va acudir petar la xerrada amb el ChatGPT, el genial bot conversacional que ho resol tot, perquè em donés un cop de mà:
– Bona nit! – Bona nit! En què et puc ajudar? – Voldria un relat de 200 paraules sobre ètica i ciència. – Aquí el tens! En un laboratori, un científic de renom contemplava la seva creació: un robot altament intel·ligent anomenat Sophia (…)
El relat em va entusiasmar i el vaig enviar tot seguit. Al cap d’uns dies, em trucava un membre del jurat per notificar-me que m’atorgaven el primer premi! Lluny d’alegrar-me’n, penedida, vaig confessar-li la meva malifeta i li vaig dir que renunciava al premi. Inexplicablement, em va demanar que no ho fes i que ens trobéssim al seu despatx per parlar-ne. Només arribar-hi, l’androide més atractiva que mai no havia vist m’etzibà, somrient:
– Ja sé que el teu relat l’ha escrit un col·lega meu… Accepta el premi i serà el nostre secret!
Foto de família amb les persones guanyadores, participants i organitzadores del premi. / Punt Científic.
Sobre Montbau Punt Científic i l’acte de lliurament dels premis
Montbau Punt Científic ofereix activitats de caràcter cultural i científic al barri barceloní de Montbau, a tocar de casa meva, a Sant Genís dels Agudells. Diverses entitats del barri, com ara l’escola Monturiol, la biblioteca Albert Pérez Baró o la Sala Polivalent, col·laboren en aquest projecte que involucra tant veïns i veïnes com escoles, i enforteix el teixit sociocultural de Montbau.
L’acte de lliurament dels premis del concurs de microrelats sobre ètica i ciència es va dur a terme el passat dimecres 4 d’octubre, just abans del Cinema a la Fresca i dins del programa de Festa Major de Montbau. En el podi em van acompanyar Neus Moyano, guardonada amb el segon premi, i Isabel Gallardo, guanyadora del tercer premi: moltes felicitats, Neus i Isabel!
En el meu cas, el primer premi va consistir en un trimestre al taller d’escriptura de la sala Taller Levreriano, en la possibilitat de fer de ponent a les Aules d’extensió universitària (cosa que em fa molta il·lusió!) per un xec de 100€, en un llibre proporcionat per Montbau Noir (El ritme de Harlem, de Colson Whitehead) i en la publicació del relat en una magnífica i acurada revista del barri, Ressò de Montbau. Moltes gràcies per tot, Montbau Punt Científic!
Imatge: JOE TUCCIARRONE/SCIENCE PHOTO LIBRARYCORBIS
Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i també adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, es pregunta en aquesta obra publicada l’any 2012 i dedicada a Joan Oró, «entranyable mentor i gran mestre», si la vida a la Terra és un fenomen únic, un accident còsmic, o bé si és més aviat una característica natural de l’univers que es produeix en unes condicions determinades, no necessàriament vinculades exclusivament del nostre planeta.
I per donar-hi resposta, l’autor dirigeix la seva atenció als cossos celestes que passen a prop nostre i que de vegades impacten sobre la Terra. Els asteroides i cometes, així com les roques que resulten de les boles de foc que travessen l’atmosfera produint els meteorits, contenen informació de gran valor sobre la composició general de l’univers i, en particular, sobre determinats processos que poden catalitzar al seu interior a partir de la química del carboni, amb la qual es produeixen les baules formatives de la vida tal com la coneixem. A partir d’un treball de recerca rigorosament justificat, Josep M. Trigo presenta de manera divulgativa la sorprenent quantitat d’informació que una roca extraterrestre pot aportar sobre la seva formació, l’evolució del cos del qual prové i, fins i tot, si el seu contingut únic ha pogut tenir un paper en l’origen de la vida a la Terra.
L’obra està dividida en nou capítols. La primera meitat del llibre (capítols 1 a 4) abraça des de l’origen de l’univers i la matèria fins a la formació de les estrelles i els meteorits a partir de la matèria. A partir de la informació química continguda als meteorits, l’autor ressegueix les claus que ofereix el seu estudi fins a la formació i l’evolució geoquímica dels planetes terrestres, passant per la descripció dels blocs primigenis que foren constitutius dels planetes. Josep M. Trigo explica com aquests primers asteroides es formaren al voltant del Sol, poc després de néixer el nostre estel, a partir del moment en què aparegué un disc de partícules minerals que es condensaren a partir de la fase gasosa quan l’entorn solar començà un procés de refredament.
El cinquè i el sisè capítols tracten sobre l’evolució de la Terra, formada fa 4.500 milions d’anys a partir dels blocs primordials, i sobre l’origen de l’atmosfera i la hidrosfera terrestres i la seva relació amb l’origen de la vida, que és el tema central dels darrers capítols del llibre: l’autor hi analitza les diverses teories sobre aquesta temàtica (generació espontània, panspèrmia, el trànsit entre la química orgànica i la bioquímica —o el pas del que és inanimat a allò que és animat—) i l’existència de planetes extrasolars i la cerca de possibles formes de vida en altres mons. Són particularment interessants les conclusions del llibre, complementades per una extensa bibliografia dividida per capítols i un glossari que compila una cinquantena de termes relacionats amb el fascinant àmbit de coneixement de les ciències planetàries i l’astrobiologia.
En definitiva, les pàgines d’aquesta obra ens proposen una història renovada de la matèria, els estels i els planetes (així com de l’atmosfera terrestre, sense la qual no existiríem) i introdueixen la variable de la vida a la lògica de l’univers. Una obra molt recomanable i amb implicacions sobre la nostra pròpia existència que ens sorprenen al llarg de la lectura. (Feu un tast del llibre clicant aquí!)
Las raíces cósmicas de la vida Trigo Rodríguez, Josep M. Universitat Autònoma de Barcelona, 2012 242 pàgines ISBN: 9788493969523
Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa (La Bordeta, Lleida, 1923 – Barcelona, 2004). Els estudis d’aquest prestigiós bioquímic lleidatà han estat claus per entendre l’origen de la vida a la Terra.
Joan Oró, el científic català de la NASA. / Fundació Joan Oró.
Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran astrobiòleg català
1. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. És llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947.
2. L’any 1952 es traslladà gràcies a una beca a l’Institut Rice de Houston (Estats Units) per iniciar els seus estudis de postgrau en enginyeria química. L’any 1955 ingressà com a professor a la Universitat de Houston i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine; en la seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.
3. Va arribar a esdevenir catedràtic de la Universitat de Houston el 1963, a més de fundar i dirigir-hi el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.
4. Una de les seves contribucions més importants es va produir el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, una de les cinc bases nitrogenades que formen part de l’ADN i l’ARN, a partir de molècules orgàniques senzilles, com ara amoníac, cianur i formaldehid. Aquesta descoberta va ser important perquè va demostrar que les molècules orgàniques necessàries per a la vida podien ser sintetitzades a partir de compostos simples i va obrir un nou camp d’investigació que finalment va conduir a la síntesi de laboratori de la resta de components dels àcids nucleics.
5. El 1961, Oró va suggerir que les col·lisions dels cometes amb la Terra podrien haver contribuït a augmentar la quantitat de compostos de carboni al planeta primerenc, promovent així la síntesi prebiòtica de molècules bioquímiques i afavorint l’origen de la vida. També va suggerir que els cometes havien portat aigua a la Terra.
6. A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo, on va participar en el desenvolupament d’equips per analitzar químicament mostres lunars, tant in situ, a la Lluna, com al laboratori. La participació en el projecte Apollo va permetre al laboratori d’Oró obtenir equips d’última generació per a la realització d’anàlisis moleculars, per exemple, un aparell que combina espectrometria de masses i cromatografia de gasos que era crucial per a anàlisis minucioses de mescles complexes.
7. També va participar en el programa Viking, on va treballar en el desenvolupament de la instrumentació per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Oró va participar en el Programa de Cosmoquímica Orgànica de la NASA fins a la seva retirada el 1994, estudiant la síntesi orgànica en condicions primerenques de la Terra i analitzant mostres de meteorits, roques antigues i fòssils.
8. El 1994, Oró es va retirar de les seves tasques acadèmiques i de recerca a la Universitat de Houston i va tornar a Catalunya, des d’on va impulsar la creació de l’Observatori i del Parc Astronòmic del Montsec a Àger.
9. Oró també va impulsar la creació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que té com a missió fomentar la recerca científica a Catalunya i va crear la seva pròpia fundació (Fundació Joan Oró), l’objectiu de la qual és promoure la investigació bàsica i aplicada, així com els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca.
10. Joan Oró va ser membre honorari de diverses societats científiques i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos premis i reconeixements, com ara la Medalla d’Or de la ciutat de Lleida (1976), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1982), la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Aeronàutic (1983), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2004). Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004.
El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Joan Oró
El butlletí electrònic RECERCATtambé s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Joan Oró. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número elaborat des de l’Oficina de Premsa del Departament de Recerca i Universitats.
Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista a l’astrofísic Josep M. Trigo, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en la qual reivindica el pes del llegat del prestigiós astrobiòleg lleidatà, a més de la infografia dedicada al professor Oró i el bit terminològic (“Joan Oró. Una mirada des de la terminologia“), dedicat aquest cop a analitzar la terminologia relacionada amb els àmbits de coneixement de Joan Oró.
A banda d’aquests continguts, voldria recomanar tres articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:
– L’article Diplomàcia espacial, dedicat a analitzar l’espai com a marc geopolític i econòmic de competència no només entre els estats, sinó també entre el món empresarial, i al concepte diplomàcia espacial, un camp cada cop més emergent.
– La recensió del llibre Las raíces cósmicas de la vida, de Josep M. Trigo, del qual en recomano la lectura, on l’autor es pregunta si la vida a la Terra és un fenomen únic, un accident còsmic, o bé si és més aviat una característica natural de l’univers que es produeix en unes condicions determinades, no necessàriament vinculades exclusivament del nostre planeta. del qual en recomano la lectura.
– L’article Grans idees per treballar l’astronomia a l’aula, una proposta per a l’alfabetització astronòmica elaborada en el marc de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per una sèrie de persones expertes, amb una síntesi dels conceptes principals de l’astronomia. El document l’ha elaborat la secció Office of Astronomy for Education de la UAI, dedicada a promoure l’astronomia en la formació primària i secundària. La versió en català és obra de Xavier Berenguer i Josep M. Oliver, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:
Amb l’objectiu d’apropar al jovent la recerca sobre fotònica que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats) acaba de fer un noulliurament de la col·lecció RECERCLIPS en què s’explica la recerca en ciències fotòniques duta a terme des de l’ICFO, un dels centres de recerca més prestigiosos d’Europa.
L’Institut de Ciències Fotòniques, a Castelldefels.
Per tal de fomentar les vocacions científiques entre els més petits, la Direcció General de Recerca del Departament de Recerca i Universitats ha produït el vídeoEl poder de la llum: Descobreix l’ICFO. Sota la conducció de la popular influenciadora Farners Pei Hong, i adreçat a nois i noies d’educació secundària i darrers cicles d’educació primària, el vídeo fa un recorregut per la recerca duta a terme a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
El vídeo dona veu de manera amena i informal a la comunicadora científica Marta Martín i a diversos investigadors júniors i sèniors del centre (Maria Marsal, Jennifer Aldama, Pelayo García de Arquer) que exposen la seva recerca en àrees com ara la medicina i la biologia, les tecnologies de la informació, els sensors ambientals, la ciència quàntica i les aplicacions de nanomaterials com el grafè, entre altres, i posen llum a la foscor en un dels àmbits de coneixement emergents més apassionants.
El poder de la llum: Descobreix l’ICFO és el tercer vídeo de la col·lecció RECERCLIPS de divulgació de la recerca i promoció de l’interès per la ciència entre el jovent. Cada any es produeix un nou vídeo de la sèrie, que es focalitza en un centre de recerca o en una gran infraestructura cientificotècnica del sistema català de coneixement.
El primer RECERCLIP (ALBA, una aventura inesperada) es va dedicar al sincrotró ALBA i a les propietats de la matèria a escala atòmica i molecular. El personal del sincrotró organitza visites guiades en què estudiants i públic general poden passejar pel recinte experimental i conèixer les diferents línies de llum i els equipaments de la instal·lació. En aquest vídeo es narra una visita en què un grup d’estudiants de primària de l’escola Sant Vicenç, de Mollet del Vallès, descobreixen el sincrotró… amb un final inesperat.
I en el segon RECERCLIP (Una recerca GENial a l’IDIBELL), la youtuberJuliana Canet descobreix el món de la genètica i l’ADN parlant amb els investigadors i les investigadores del centre de recerca IDIBELL, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge especialitzat entre d’altres en l’estudi del càncer, la medicina regenerativa i les neurociències.
Quan Einstein passejà per la Rambla (1923) analitza la setmana que Einstein visità Catalunya, a l’inici de la gira que el savi alemany va fer per l’Estat espanyol i que també va arribar fins a Madrid i Saragossa. L’autor del llibre és Antoni Roca Rosell, professor d’Història de la Ciència i de la Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i de la qual va ser president entre el 1993 i el 2009.
La invitació d’Einstein provingué de la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya van ser una iniciativa del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat destinada a l’intercanvi de professors entre els centres dependents de l’entitat (en realitat, de la Diputació de Barcelona) i universitats estrangeres. Fou el matemàtic, físic i enginyer Esteve Terradas (un dels sis millors caps del món, segons Einstein), en qualitat de responsable dels cursos de ciències físico-matemàtiques, qui convidà Einstein a Barcelona. Gràcies a aquests cursos, científics com ara el matemàtic italià Tullio Levi-Civita (gener 1921) o els físics alemanys Hermann Weyl i Arnold Sommerfeld (març 1922) també impartiren conferències a la Ciutat Comtal.
A més de Terradas, l’enginyer químic Casimir Lana i l’enginyer industrial Rafael Campalans, tots tres germanoparlants, actuaren d’amfitrions d’Einstein durant la seva estada a Barcelona. En el marc d’aquests cursos, Einstein va impartir tres conferències a la Diputació sobre relativitat especial i general. Tot i que les conferències anaven destinades a un públic especialitzat, molts assistents van omplir la sala de gom a gom només per veure’l i sentir-li la veu, malgrat que calia pagar 25 pessetes de l’època per fer-ho. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) va ser l’escenari d’una altra conferència, més assequible que l’anterior, en aquest cas sobre els aspectes cosmològics derivats de la teoria de la relativitat.
La presència d’Einstein suscità un gran interès públic, amb el protagonisme de molts enginyers i arquitectes, persones amb formació científica que creien fermament en la necessitat de la recerca. El pas d’Einstein per Barcelona representà un impuls que, per les circumstàncies del país, no fructificaria fins a dècades més tard. Einstein, per la seva banda, quedà impressionat per com els catalans defensaven el seu patrimoni cultural.
A més d’un pròleg signat per l’historiador de la ciència i professor de la Universitat de Boston Thomas F. Glick, el llibre s’estructura en sis capítols que donen una visió detallada de la visita que va fer Albert Einstein a Catalunya, tant des del punt de vista personal com social i acadèmic: «El coneixement de les aportacions d’Einstein a Catalunya (1908-1923)»; «Les invitacions» (sobre el procés d’invitació d’Einstein a Barcelona, que transcorre entre 1920 i 1923); «El dia a dia a Barcelona» (dietari de la visita entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923); «El sopar a Can Campalans» (sobre el sopar relativistaque va tenir lloc al domicili de Rafael Campalans); «La petjada de la visita d’Einstein» (principalment a través de la premsa), i «Einstein regionalista?» (sobre l’acostament d’Einstein a un nacionalisme progressista, com el d’algunes personalitats que l’havien convidat). A més, l’obra compta amb una completa bibliografia sobre la visita del geni alemany al nostre país, i tot un seguit d’annexos amb documents i articles publicats durant aquells dies a La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Vanguardia i altres mitjans de comunicació d’aquella època, extrets de l’hemeroteca.
L’obra, consultable en accés obert, forma part de la nova col·lecció de llibres «Societat UPC», que edita la Universitat Politècnica de Catalunya i que té com a objectiu publicar i donar a conèixer el passat, el present i el futur de la UPC i el seu arrelament en les ciutats i els pobles de Catalunya.
Referència: Roca Rosell, Antoni. Barcelona: Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2023. 216 pàgines. ISBN: 9788419184665.
Altres articles sobre Albert Einstein publicats en aquest blog:
La Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mostra l’itinerari d’aquesta visita històrica d’Albert Einstein al nostre país, ara fa cent anys, sobre la base de les piulades a Twitter d’un conjunt de divulgadors de la ciènciaque han volgut commemorar aquesta important efemèride científica fent-ne difusió a les xarxes socials.
Especialment entre el 22 de febrer i l’1 de març del 2023, diverses persones i institucions ens vam fer ressò a Twitter dels principals fets relacionats amb la visita del savi alemany a Catalunya, el 1923. Aprofitant l’avinentesa, des de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB han repassat l’itinerari de la visita d’Einstein a partir de la compilació en forma d’exposició de 66 piulades sobre aquest fet publicades per Quim Bosch (@quimbosch), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació-FCRI (@fundaciorecerca), Xavier Roqué (@Xavier_Roque_R), Lluís Martí (al seu perfil “Cullerades de ciència”, @cullerades), Albert Font-Tarrés (@FontTarres), Joan-Francesc Ainaud (@jfainaud) i l’autor d’aquest blog (@xavierlasauca). Em sento molt honorat d’haver estat seleccionat en aquest grup de tuitaires científics! A més, es dona l’agradable coincidència que Quim Bosch i Xavier Roqué són dos companys amb qui vaig compartir el que a finals dels 80 en dèiem la carrera de físiques a la Facultat de Ciències de la UAB, i per aquesta circumstància personal em sento honorat al quadrat.
La intenció del muntatge, que es pot visitar a l’aparador de l’entrada de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia fins al 18 de maig, ha estat, segons la notícia publicada pel Servei de Biblioteques de la UAB:
1. Fer-se ressò d’un fet històric i científic molt destacat, a través d’una xarxa social de la qual també la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB (@Bctuab) és usuària; 2. Posar en valor la tasca divulgativa i de qualitat de docents, divulgadors/ores, investigadors/ores i centres de recerca en la difusió del coneixement també a través de les xarxes socials; 3. El seguiment massiu que la notícia va tenir entre els usuaris de Twitter d’arreu; 4. La rellevància de l’ús del català com a llengua per a la difusió científica.
Una visita excepcionald’una personalitat excepcional
Com a físic i com a català sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles de caràcter divulgatiu a analitzar els detalls de l’estada del físic germànic al nostre país.
En el primer article, em vaig centrar en els fets més rellevants de la visita d’Einstein a Barcelona, tot destacant l’entrevista que el professor va mantenir amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes.
En el segon, relato els detalls del sopar-homenatge que l’enginyer industrial Rafael Campalans i un grup selecte de científics van oferir al savi alemany, una interessant mostra del vessant humà de la visita de l’eminent físic, tot fent èmfasi en el menú que se serví (un menú relativista, segons la premsa de l’època).
En el tercer, exposo quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle XX, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.
Com a bonus track afegeixo “L’espera”, un relat curt que no és més que una fabulació romàntica al voltant del sopar relativista celebrat a can Campalans, i el pòdcast de l’entrevista que em va fer la periodista Sarah Calo per parlar sobre la visita d’Einstein a Barcelona.
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 