Acostem la Revolució Industrial als més petits!

Fa gairebé quatre anys, i sota l’impuls de la Direcció General de Recerca (Departament d’Economia i Coneixement), es va encetar una nova col·lecció de jocs interactius (Personatges en joc) amb l’objectiu de donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència i de la tècnica de Catalunya als alumnes de primària. Després del primer joc, dedicat a l’enginyer i inventor Narcís de Monturiol, el segon, dedicat a l’alquimista Joan de Peratallada, i el tercer, dedicat al paleontòleg Miquel Crusafont, el darrer joc està dedicat a l’industrial Ferran Alsina.

L’objectiu del joc és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar alhora aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya. Tot jugant, els alumnes aprendran com eren els transports, la indústria, les fonts d’energia i els canvis socials que es van produir durant aquesta revolució. Com la resta de jocs de Personatges en joc, està pensat per a nens i nenes que cursen el cicle superior d’educació primària, especialment els del darrer curs.

El joc està dividit en capítols, que corresponen a diversos anys. Cada capítol tracta d’un tema concret relacionat amb la vida i l’entorn de Ferran Alsina, sota la guia de dos personatges: un nen anomenat Lluc Mercuri i un robot, Yiru. Ambdós vénen del futur, on l’obtenció d’energia es basa en fonts renovables, i fan una regressió en el temps fins arribar al començament del segle XIX.

Particularment interessants m’han semblat els següents continguts del joc:

la descripció de les característiques de la fàbrica del Vapor Vell (amb èmfasi en el funcionament de les màquines de vapor);
la descripció de la situació dels obrers, que tenien por que la mecanització de les fàbriques els fes perdre la feina;
les colònies tèxtils ubicades als marges dels rius Ter i Llobregat (on es parla de la turbina de ferro, que funciona amb energia hidràulica);
la indústria minera: la sal a Cardona i el carbó a Berga;
la Colònia Güell;
la figura del doctor Salvà (Francesc Salvà i Campillo), el primer científic de l’Estat espanyol que va fer enlairar un globus aerostàtic; també va tenir incidència en el combat contra la verola -una malaltia que es va propagar a Barcelona en aquella època- mitjançant la vacunació.

Trobareu més informació sobre les competències bàsiques que es treballen, els criteris d’avaluació i tot un seguit d’orientacions pedagògiques per fer activitats a dintre i a fora de l’aula (o a casa!) a la guia que acompanya el joc.

La Revolució Industrial a Catalunya

La primera fase de la industrialització a Catalunya es va iniciar l’any 1832, any en què la fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia va utilitzar la màquina de vapor per accionar els telers mecànics. La mecanització del sector tèxtil entre 1835 i 1860 va ser molt accelerada (i afectà, per exemple, més del 50 % de la filatura). Va ser el moment de les grans fàbriques anomenades “vapors”, com ara el Vapor Vell (que surt referenciat en el joc) i el Vapor Nou (o Espanya Industrial). Al costat dels “vapors” es fundaren les colònies tèxtils (com ara la de Sedó i la de l’Ametlla de Merola) al marge dels rius Ter i Llobregat, a la recerca d’energia hidràulica i mà d’obra poc conflictiva.

La segona fase de la Revolució Industrial va implicar un gran desenvolupament del sector químic i l’aparició de l’electricitat, amb la construcció i expansió de la xarxa elèctrica. En aquest punt cal esmentar la casa Dalmau, que va permetre la posada en marxa de la primera central de l’Estat, l’any 1880, ubicada a la rambla de Canaletes número 10 de Barcelona, i la primera transmissió a distància (entre Sarrià i Sants, amb un recorregut de dos quilòmetres).

Font: Història de la ciència a la Catalunya moderna. Santiago Riera i Tuèbols. Eumo Editorial/Pagès Editors (2003)

Qui va ser Ferran Alsina? 10 fets sobre la seva vida

Va néixer a Barcelona l’any 1861.
Va estudiar a Anglaterra i Alemanya, la qual cosa li va permetre millorar el sistema de Jacint Barrau per a la pana estampada.
Va dirigir conjuntament amb Eusebi Güell el Vapor Vell de Sants, on va patir un atemptat per voler fer reformes que permetessin augmentar la productivitat; en va sortir il·lès.
Se li atribueix el disseny de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
Va ser un dels fundadors de la Lliga de Catalunya.
Va desenvolupar un paper important com a delegat per Barcelona a l’Assemblea de Manresa del 1892.
Fou un gran defensor del proteccionisme i de la descentralització administrativa i econòmica.
Al Tibidabo va crear el Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina, un laboratori que actualment es pot visitar al mNACTEC.
Va publicar Noves científiques, un dels primers llibres de divulgació científica en català.
Morí a Barcelona l’any 1908.

Font: Viquipèdia

Tres iniciatives per acostar la ciencia als més petits

La sèrie Personatges en joc se suma a una altra iniciativa de la Direcció General de Recerca, Els contes de la Laura i en Joan, que també té per objectiu apropar la tasca del personal investigador als escolars catalans (en aquest cas, els de 3r i 4rt de primària). El darrer conte publicat porta per títol La Laura i en Joan persegueixen les cèl·lules malignes, i en aquest cas l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona necessita l’ajuda de la Laura i en Joan per investigar sobre la malaltia del càncer amb mosques de la fruita, amb l’objectiu de saber com s’estenen les cèl·lules malignes a altres parts del cos. En aquest enllaç trobareu les activitats interactives relacionades amb aquest conte.

Sobre la qüestió dels recursos per a la comunitat educativa a Catalunya, recomano la lectura d’aquest article de Núria Saladié i Gemma Escarré, que mostra un seguit d’entitats que proporcionen recursos per al professorat de primària i secundària per estimular les vocacions científiques entre els alumnes.

Finalment, cal esmentar Xplore Health, un programa destinat a apropar la recerca biomèdica a l’aula impulsat per IrsiCaixa i l’Obra Social “la Caixa”. Hi participen centres educatius, centres de recerca i museus de ciència.

Articles relacionats