Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB

El passat 19 de desembre vaig ser convidat per l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) a impartir un seminari sobre les habilitats i els recursos 2.0 que hauria de dominar un investigador si vol incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

icmab_nature

Instal·lacions de l’ICMAB-CSIC al Campus de la UAB. Imatge: ICMAB-CSIC.

La impartició d’aquest seminari per mi va ser doblement il·lusionant; en primer lloc, perquè se celebrava en el marc de la jornada Christmas 2018 at ICMAB, en un agradable clima pre-nadalenc i abans del concert de Nadal i el posterior aperitiu que cada any organitza la institució; i, en segon lloc, perquè sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig fer els meus estudis de ciències físiques ara fa 30 anys.

Durant la introducció vaig parlar de com les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i l’impacte que això està produint en la manera com es comunica la recerca. També vaig parlar de l’altmetria (Altmetrics), els nous indicadors basats en el web 2.0 que ens donen una altra visió sobre com es mesura l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig incidir en la transcendència del concepte ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, a més de ser una de les prioritats de la Comissió Europea recollides en els programes Horizon 2020 i Horizon Europe. Per acabar el capítol introductori vaig esmentar que el Govern de la Generalitat de Catalunya està impulsant el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

 

R20

Tot seguit vaig explicar les cinc habilitats que defineixen el recercaire 2.0, amb exemples de bones pràctiques per a cada cas: to listen (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly), to create (mitjançant la pràctica del blogging), to communicate (amb Twitter com a eina principal), to connect (utilitzant xarxes socials del personal investigador com ara Researchgate o Academia.edu) i to share (amb eines de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

Vaig completar alguns d’aquests cinc apartats amb una llista d’articles de referència per a les persones que volguessin aprofundir en l’art del blog o de la piulada, a més d’una relació de documents de la Comissió Europea i l’OCDE sobre ciència oberta, mètriques alternatives i una guia que explicava com comunicar projectes europeus a través dels mitjans de comunicació social.

El debat posterior amb els assistents al seminari va ser interessant i molt enriquidor. Es va tractar, entre d’altres, la qüestió de si hi ha indicadors que permetin mesurar l’interès de la ciutadania per la ciència mitjançant l’ús de les xarxes socials, com ara els que recull l‘enquesta biennal de la FECYT sobre la percepció social de la ciència (i que en la seva darrera edició indica que més  del 63 % dels ciutadans s’informen sobre ciència a través d’Internet i les xarxes socials).

També es va debatre al voltant de la relació entre la popularitat d’un recercaire a les xarxes i l’impacte de les seves publicacions, i aleshores vaig esmentar  un comentari publicat a Genome Biology  pel biòleg Neil Hall, en clau clarament satírica però molt escrupolós en la forma, que va provocar una gran polèmica en el món de la recerca 2.0.  Per saber si la popularitat d’un científic és exagerada en comparació amb l’avaluació del seu treball, Hall va proposar la creació d’un indicador (l’índex k o índex Kardashian) que servís per mesurar la diferència entre la presència del perfil d’investigador a les xarxes socials i la seva autoritat pel que fa a l’impacte en revistes acadèmiques. Hall va agafar una mostra de 40 científics i va representar gràficament el seu nombre de seguidors i el seu nombre de citacions, i va concloure que aquells que tinguessin un índex K superior a 5 es podrien considerar recercaires kardashians, o sigui, supravalorats. La revista Science va dedicar un parell d’articles (1 i 2) a avaluar la relació entre els kardashians i els no kardahians i la seva excel·lència investigadora, i l’estudi va concloure que fins i tot els científics amb índex Kardashian més elevats acumulaven un gran nombre de citacions.

M’agradaria donar les gràcies molt especialment a Anna May, cap de comunicació  de la institució, per haver-me convidat a impartir aquest seminari  en el marc d’una jornada tan especial per a l’entitat, i per haver-me ajudat a conèixer de més a prop un dels principals centres de recerca del nostre país. Va ser un plaer també poder saludar el director de l’ICMAB, Xavier Obradors, i la investigadora Rosa Palacín. I també voldria donar les gràcies als assistents a l’acte, per la seva atenció i participació en el torn obert de paraules.

Podeu accedir al vídeo de la conferència i a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Articles relacionats:

 

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència?

El proper dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  En aquest article trobareu una selecció d’onze activitats relacionades amb aquesta data que se celebren arreu de Catalunya.

idaho

Imatge: Idaho National Laboratory a Flickr (CC BY 2.0)

La celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Són diverses les activitats que tindran lloc a Catalunya al llarg dels propers dies per commemorar aquesta data, i heus ací una petita selecció:

1. 100tífiques

100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Institute for Science and Technolgy (BIST), en el marc de la Biennal de Ciutat i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa té per objectiu oferir el dia 11 de febrer més de 100 xerrades divulgatives simultànies a càrrec de més de 100 investigadores del món de l’empresa i de centres de recerca i universitats a 100 escoles de Catalunya, tot mobilitzant més de 10.000 alumnes d’ESO.

2. Viquimaratons de Dones Científiques

El PRBB i la Casa Orlandai, en col·laboració amb Amical Viquipedia i el grup de ViquidonesUPF, organitzen el proper dia 11 de febrer sengles viquimaratons que tenen per finalitat treballar tant sobre biografies de científiques i investigadores com articles sobre diferents disciplines on les aportacions científiques de dones no hi estiguin prou reflectides. S’editarà en qualsevol llengua i se centrarà l’activitat a crear, traduir o millorar articles. La viquimarató del PRBB tindrà lloc entre les 15 i les 19 h (inscripció aquí), mentre que la de la Casa Orlandai comença a les 19 h (cal inscripció prèvia aquí).

3. Jornada Matemàtiques, substantiu femení i plural

Soc molt fan de la BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques, que l’any passat ja van organitzar un acte per posar de relleu la representació femenina en el camp de les matemàtiques mitjançant xerrades, una taula rodona i tallers conduits per diverses expertes. Enguany hi tornen, concretament el dia 14 de febrer al matí, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i que està obert a tot el públic, la jornada està especialment destinada a estudiants de batxillerat i últims cursos d’ESO. Inscripcions aquí.

11F_ICCUB_poster

4. Taula rodona Les dones en la ciència (Facultat de Física, UB)

L’Institut de Ciències del Cosmos i la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB organitzen el proper 11 de febrer a l’Aula Magna de la Facultat de Física (17 h) una taula rodona en què cinc investigadores de cinc camps de la física diferents parlaran sobre la seva experiència professional des d’una perspectiva de gènere.

5. Trobades amb científiques de Tarragona

Dilluns 11 de febrer a les 12 h a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV tindran lloc les Trobades amb científiques de Tarragona, organitzades per l’Associació de Divulgació Científica del Camp de Tarragona (programa d’activitats).

6. #LaMevaCientíficaPreferida, la campanya a Twitter de l’ICMAB-CSIC

El dia 11 de febrer l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) dedicarà la jornada a un seminari sobre Lise Meitner a càrrec de Xavier Roqué i a la presentació de la iniciativa STEM-AMB-TU de l’associació AMIT. A més, l’ICMAB-CSIC impulsa aquests dies des del seu perfil a Twitter una original campanya, consistent a visibilitzar les científiques preferides del seu personal. Seguiu-ne el fil!

ICMAB_fil

7. #SheInspiredMe, la campanya a Twitter de l’ISGlobal

En la mateixa línia, al llarg d’aquests dies des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) es fan piulades dedicades a les científiques que han servit d’inspiració per al personal investigador del centre.

ISGlobal_fil

8. Una conferència i dues exposicions a la UPC Manresa

A l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) celebren el dia 11 amb una conferència a càrrec de Xavier de las Heras, catedràtic d’enginyeria química, on ens parlarà de dones de ciència i elements de la taula periòdica. Serà a les 12 hores a la Sala d’actes de la UPC Manresa. També hi podreu visitar les exposicions “La Taula Periòdica dels Elements i la Marie Curie” (inscripció) i “Dones en la Ciència” (entrada lliure).

9. Dones i ciència a la UVic-UCC

Al llarg de la setmana vinent, la Unitat de Divulgació Científica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya donarà a conèixer investigadores d’aquest centre des del seu blog.

10. Un vídeo que han preparat un grup d’investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca

11. Onze dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha dedicat una infografia a onze persones rellevants que han inspirat o provocat grans canvis de paradigma en el món de l’ecologia i l’evolució.

 

Per aprofundir-hi…

  • La meva selecció només és un petit tast. Interessades a conèixer més activitats sobre l’11F a Catalunya i arreu de l’Estat? Aquesta és la vostra pàgina!
  • Sobre el passat de les dones de ciència: llegiu l’article Recordemos a las mujeres científicas que cambiaron nuestras vidas, d’Elena Marbán, al blog de l’ISGlobal.
  • Sobre el seu present i el futur: 25 científiques que has de conèixer, de Meritxell Farreny, a nuvol.cat, on l’autora ens presenta vint-i-cinc investigadores que estan desenvolupant projectes punters en els camps de la ciència i la tecnologia a casa nostra.

Recomanacions finals

Estigueu amatents als perfils de la Direcció General de Recerca a Twitter i Facebook, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats, amb etiquetes com ara #DiaDonesiCiència #WomenScienceDay, #11F, #11F2019, #DonesiCiència o #WomenInScience.

I navegueu per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

Altres anotacions relacionades:

 

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem la nanotecnologia als més petits!

Amb l’objectiu d’apropar als més petits la recerca sobre nanotecnologia que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca acaba de publicar un nou conte de la col·lecció «La Laura i en Joan» que porta per títol La Laura i en Joan a la dimensió nanoneguda.

lij25

La Direcció General de Recerca publica periòdicament noves aventures de la Laura i en Joan amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca científica que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques.

L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles.

En aquesta ocasió els joves protagonistes uneixen les seves energies per col·laborar amb els investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) per desenvolupar una superbateria de grafè molt més sostenible i eficient.

lij25_2

La recerca a escala nano té un impacte emergent en la nostra vida diària. Modificant àtoms, molècules, proteïnes i cèl·lules s’aconsegueixen aplicacions molt diverses: materials superconductors, més forts, més lleugers, cures contra el càncer no invasives… i molta d’aquesta recerca es fa a casa nostra.

La nanotecnologia ara per ara és una disciplina mainstream, com ho demostra el fet que recentment les activitats de divulgació de la nanociència i la nanotecnologia desenvolupades en el programa NanoEduca han estat reconegudes amb el Premi Nacional de Comunicació Científica, que atorguen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Si voleu accedir a més continguts interessants sobre nanotecnologia, us recomano que accediu al número del butlletí RECERCAT dedicat al físic Richard Feynman.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Del big bang (o gran espetec) a la gran sacsejada de la Via Làctia!

El darrer número del butlletí electrònic RECERCAT ve amarat de física d’altes energies i d’astrofísica (accés al videosumari del número).

R141_CENT_particules-neutrins

Interior del ProtoDUNE / CERN

La física és al centre de tot…

…deia el lema de l’Any Internacional de la Fisica (2005). I també al centre del darrer número del butlletí RECERCAT. D’una banda, el butlletí es fa ressò que un equip liderat per investigadores de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen ha descobert, mitjançant l’anàlisi de dades del satèl·lit Gaia, subestructures fins ara desconegudes a la Via Làctia. Segons el butlletí, aquest descobriment ha estat el resultat de combinar les posicions i les velocitats de sis milions d’estrelles del disc de la nostra galàxia obtingudes a partir del segon catàleg de la missió Gaia. Aquestes subestructures permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional (o gran sacsejada, apunto) ara fa entre 300 i 900 milions d’anys. La notícia també ho ha petat a Twitter.

D’altra banda el CERN i el Fermilab avancen cap a la construcció del DUNE (Deep Underground Neutrino Experiment, o experiment de neutrins subterrani profund), el detector de neutrins d’argó líquid més gran del món. Aquesta col·laboració científica, en què té una participació destacada l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), té per objectiu investigar les partícules elementals més abundants de l’univers, els neutrins (i la seva contrapart d’antimatèria, els antineutrins), per donar resposta a les principals qüestions de la física, com ara per què l’univers està dominat per la matèria.

Altres continguts interessants

El butlletí dedica un article a un estudi que analitza milers de comunicacions a la capçalera eLife de biomedicina i que conclou que les dones i les persones no occidentals estan infrarepresentades en les revisions d’experts. Una prova més del sempitern sostre de vidre, que no cessa.

R141_UNI_entrevista_Jose_remesal

José Remesal/ Imatge: RECERCAT.

Particularment destacable és l’entrevista a José Remesal, catedràtic d’Historia Antiga de la Universitat de Barcelona, que ens explica les conclusions d’un revolucionari estudi pluridisciplinari sobre la importància de la ruta atlàntica en els fluxos de comerç d’aliments entre la península Ibèrica i el nord d’Europa durant l’imperi romà, notícia que va tenir un gran ressò el número de setembre del butlletí. Com diu el Dr. Remesal,

En certa mesura, la nostra feina de recerca està revolucionant la idea tradicional de l’antiga Roma.

L’apunt terminològic del mes (Parlant d’economia, els àngels existeixen?) està dedicat a com hem d’anomenar els business angels en català normatiu, entre d’altres termes relacionats amb el món de la inversió que apareixen en l’article que parla de la iniciativa de Biocat The Investment Readiness Series.

El web de la SUR, on fire

Finalment, cal esmentar dues novetats remarcables en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR):

  • La pàgina web Dones i ciència del web de la SUR ha estat profundament actualitzada, en concret els apartats “Dones i ciència a la història”, «Documents» i «Enllaços», així com els principals indicadors sobre dones i ciència.
  • “Les entrevistes de RECERCAT”, una nova pàgina web que aplega les entrevistes publicades fins ara al butlletí. Des del mes de gener d’enguany, cada número del butlletí dedica un article a entrevistar una figura reconeguda del sistema català d’R+D+I. Fins ara han estat entrevistats Roger Gomis (IRB Barcelona), Cristina Sáenz de Pipaón i Miquel Àngel Pericàs (ICIQ), José Eduardo García (UPC-CEMAD), Diego F. Torres (IEEC-CSIC), Rafael Maldonado (UPF), Carme Jordi i Xavier Luri (IEEC-UB), Fàtima Bosch (CBATEG) i  José Remesal (UB).

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dues de romans i una de xarxes socials

L’imperi romà continua sent mainstream. Això és el que es dedueix després d’analitzar les notícies amb més impacte del darrer número del butlletí electrònic RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca (accés al videosumari del número).

5178267201_fd9d5fb196_z

Colosseum, de la galeria de Dennis Jarvis a Flickr (CC BY-SA 2.0)

La notícia del darrer número del butlletí RECERCAT que ha rebut més visites és una de les recomanacions d’aquest número.  Es tracta de Tarraco 360°, una visita virtual per la Tarragona romana. Aquest projecte recull el treball científic realitzat pel grup de recerca SETOPANT (Seminari de Topografia Antiga), un equip pluridisciplinari format per investigadors, professors i arquitectes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).  Tarraco 360° converteix el treball científic de SETOPANT en un recorregut virtual que permet visitar en 3D els monuments que són Patrimoni de la Humanitat de la ciutat de Tarragona. Un must que no us podeu perdre!

D’altra banda, la notícia més visitada directament des del butlletí que reben els subscriptors de RECERCAT també va de romans i pertany a la secció Universitats i centres. En concret, la notícia feia referència a un treball multidisciplinari que ha aconseguit reconstruir les rutes comercials de l’antic imperi romà. Hi han participat historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, adscrits al Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) i al PhysComp (ambdós grups de recerca vinculats a la Universitat de Barcelona), al Barcelona Supercomputing Center i a la consultora SIRIS Academic. L’objectiu del projecte era reconstruir com era el comerç de l’antic imperi romà. Segons el butlletí, l’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord d’Europa (vall del Rin Britània o Bèlgica), en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial.

Finalment, la notícia que ha tingut més ressò a les xarxes socials és una altra recomanació. La Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea ha publicat una guia (H2020 Programme. Guidance Social media guide for EU funded R&I projects) destinada als investigadors per tal que disposin de recursos i estratègies per incrementar l’impacte dels seus projectes europeus de recerca, gràcies a les eines que les xarxes socials proporcionen.

r140

Altres continguts interessants

El butlletí també es fa ressò, a la secció Món, de l’estratègia espacial de la Unió Europea. La UE, amb aquest nou impuls a la seva política espacial, s’encara a reptes com ara el canvi climàtic i pretén estimular la innovació tecnològica i proporcionar beneficis socioeconòmics a la ciutadania.

Des de la secció d’Universitats i centres podeu accedir a una entrevista a Fàtima Bosch i Tubert, investigadora ICREA al Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG), des d’on explica que el seu equip ha estat capaç de desenvolupar una teràpia gènica per guarir la diabetis tipus 2 i l’obesitat en ratolins.

Una empresa emergent catalana (WeAR Technologies) que ha creat un sistema que facilita a pacients i terapeutes el seguiment de la rehabilitació física, un nou projecte destinat a acostar el sincrotró ALBA als alumnes primària de tot l’Estat, o la remodelació de la pàgina web de la Secretaria d’Universitats i Recerca dedicada als  guardons Narcís Monturiol són altres dels continguts destacats d’aquest número. Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)

Què és la ciència oberta? Es fa difícil de definir un concepte tan ampli. Com va dir el director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, Lluís Anglada, durant el seminari La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques, definir la ciència oberta és força complex, perquè és una mena de terra ignota: ara per ara la ciència oberta és una aposta. En aquest article explorarem tot un seguit de documents i articles destinats a descobrir el concepte de ciència oberta.

OpenScienceBuildingBlocks

Imatge: fosteropenscience.eu

La Comissió Europea, la gran impulsora

El concepte de ciència oberta  s’inscriu en el marc dels requeriments de la Comissió Europea, que en el seu programa marc Horitzó 2020 assenyala la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca com a dos àmbits que cal potenciar per fer arribar la ciència a la societat. A més, la ciència oberta és un dels tres pilars del futur programa marc de finançament de recerca i innovació Horizon Europe (2021-2027).

D’acord amb el document Open innovation, open science, open to the world, la ciència oberta representa un nou enfocament del procés científic, basat en el treball cooperatiu i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.

Les principals dimensions que engloba el concepte de ciència oberta són, entre d’altres:

  • Fomentar i facilitar la publicació en accés obert dels resultats de la recerca (publicacions i dades, open access).
  • Impulsar el reaprofitament de les dades de recerca (open research).
  • Posar a disposició del públic per a la seva reutilització totes aquelles dades que puguin ser d’interès per a la societat (open data).
  • Facilitar l’accés al programari (open source).
  • Promoure noves modalitats d’avaluació de la recerca (open peer review).
  • Impulsar la utilització de les xarxes socials per part dels investigadors, per tal d’incrementar la cooperació entre investigadors, així com la visibilitat i l’impacte de la seva recerca (#socialmedia4researchers), amb la progressiva introducció de les  mètriques alternatives (altmetrics).
  • Fomentar la ciència ciutadana (citizen science) i els recursos educatius en obert (OER).
  • Promoure noves modalitats de finançament de la recerca (crowdfunding).

A finals de juliol la Comissió Europea va publicar una breu i molt completa guia (Open Science Policy Platform Recommendations) que recollia tot un seguit de recomanacions, destinades a implementar plataformes que facilitessin el desplegament de la ciència oberta arreu de la UE.

I els estats europeus?

A Finlàndia van ser els pioners, amb el seu Open science and research roadmap 2014–2017, i a Eslovènia s’hi van posar no gaire més tard (National Strategy of Open Access to Scientific Publications and Research Data 2015-2020).

A Holanda i Portugal ja fa més de dos anys anys que van posar fil a l’agulla; els primers. amb lAmsterdam Call for Action on Open Science, de la qual es va derivar l’any 2017 un pla estatal extens i molt ben treballat; els segons, amb els Princípios orientadores para a implementação de uma Política Nacional de Ciência Aberta.

A Estònia s’han fet públics recentment dos treballs de recerca que pretenen ser l’embrió del futur pla estatal de ciència oberta estonià.

science_ouverte

A França, el passat 4 de juliol la ministra d’Educació Superior, Recerca i Innovació, Frédérique Vidal, anunciava a so de bombo i platerets el Pla Nacional de Ciència Oberta (heus ací el discurs),  que estableix les condicions per al desenvolupament de la ciència oberta a França i consta de tres eixos:

  • El primer eix té per objectiu generalitzar l’obertura de les publicacions, amb l’obligació de difondre en accés obert els articles basats en projectes de recerca finançats amb fons públics. Aquest primer eix també preveu la creació d’un fons per a la ciència oberta.
  • El segon eix consisteix a estructurar i obrir les dades de recerca. Aquesta decisió anirà acompanyada de l’obligació que les dades de la recerca finançada amb fons públics estiguin disponibles en accés obert. També es promourà l’associació de dades estructurades i obertes dels articles publicats.
  • Finalment, el tercer eix té com a objectiu situar  França en una posició capdavantera pel que fa al desenvolupament de la ciència oberta, amb la implementació de plans de capacitació i comunicació sobre les possibilitats de les publicacions en accés obert i les dades obertes com a prioritats.

Finalment, el Ministeri d’Educació, Ciència i Desenvolupament Tecnològic de la República de Sèrbia també va fer pública el passat 14 de juliol la seva plataforma per la ciència oberta.

I les universitats? I les biblioteques?

Pel que fa al món acadèmic, tant la League of European Research Universities (LERU) (de la qual forma part la UB) com l’European University Association (EUA) estan fent els deures, amb la recent  publicació (maig i juny, respectivament) de sengles fulls de ruta sobre com implementar la ciència oberta en l’educació superior. Particularment interessant, per extensió i aprofundiment, m’ha semblat el primer dels dos documents:

També la Young European Research Universities Network (YERUN), on participen la UPF i la UAB, ha publicat un breu document amb el seu posicionament (YERUN Statement on Open Science), així com un didàctic microvídeo de dos minuts que recorre les caracteristiques principals del concepte de ciència oberta:

D’altra banda, la Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER), una xarxa europea amb 430 biblioteques nacionals, universitàries i especialitzades que té la ciència oberta com a un dels pilars estratègics, també ha publicat el seu full de ruta (LIBER Open Science Roadmap). El document inclou vuit aportacions en forma d’article de personalitats influents del món open (open science champions), entre els quals m’agradaria destacar Ignasi Labastida, del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Dues jornades sobre open science a Barcelona!

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitza una Jornada sobre Ciència Oberta el proper 3 d’octubre, adreçada a investigadors, directors de revistes científiques, bibliotecaris i a tothom que tingui interès en l’accés obert a publicacions científiques, dades obertes de recerca, gestió de revistes acadèmiques i repositoris, drets d’autor i llicències d’ús i els indicadors d’impacte. Hi participaran com a ponents Lluís Anglada, Anna Guillaumet, Ernest Abadal, Clara Armengou, Àlex López-Borrull, Ignasi Labastida, Ismael Ràfols, Reme Melero i Jon Tennant. L’acte és gratuït prèvia inscripció abans del 28 de setembre.

A l’endemà, i fins al divendres 5 d’octubre, tindrà lloc un B·Debate al CosmoCaixa Barcelona que porta per títol Open science: from values to practice. Building a roadmap for transformative change; la iniciativa té per objectiu començar a construir un full de ruta per a la pràctica de la ciència oberta amb la colaboració d’experts de diferents disciplines i l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre els participants. Se centrarà en els següents quatre corrents de la ciència oberta: accés obert, integritat i reproductibilitat de la recerca, avaluació de la recerca i implicació dels grups d’interès.

Per aprofundir-hi…

Articles

Altres recursos

Al voltant del concepte FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), incorporo dues aportacions en forma de piulada del director del Servei de Recursos Informàtics i TIC de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Alfons Ariño, i una de Lluís Anglada.

tuitAri

Conclusions

Estem davant d’un nou paradigma, que implicarà un canvi cultural?  El que és evident és que la ciència oberta implicarà la introducció de noves pràctiques i l’adquisició de noves habilitats per a l’ecosistema de l’ensenyament superior i de la recerca. La ciència oberta acabarà amarant a mig termini aquest ecosistema, la qual cosa permetrà que hi hagi més transparència (accountability) i que el coneixement arribi millor a la societat. Com deia Lluís Anglada, la ciència oberta és una aposta, però en aquest cas (jo afegeixo) tots hi guanyarem. Faites vos jeux, mesdames et messieurs!

Nota: aquest apunt ha estat actualitzat al llarg del mes de setembre de 2018, amb la incorporació de nous recursos i de les aportacions que Lluís Anglada, Ignasi Labastida, Laura Nogueira i Lluís Ariño em van fer arribar arran del fil que vaig publicar a Twitter el 31 de juliol (a tots ells, moltes gràcies!):

Darrera actualització: 5 d’octubre de 2018

Anotacions relacionades:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)

Aquest és un dels temes més destacats del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R139_CAT_RIACat

Imatge del seminari RIACat celebrat a Barcelona entre el 22 i el 25 de maig. Imatge: RECERCAT.

Les 5 Q de RIACAT

  • Per què? Actualment està prenent una rellevància especial la demostració del valor social de la recerca, tant pel retiment de comptes a la societat com pel fet de facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament públic; per aquest motiu, i davant la necessitat d’identificar una estratègia comuna per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha promogut la comunitat RIACAT.
  • Qui  ho impulsa? El Departament de Salut, a través de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca.
  • Qui integra RIACAT? Inicialment la comunitat està integrada per experts de la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), la Institució CERCA, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
  • Quins són els objectius a curt i mig termini? D’entrada, difondre la rellevància d’avaluar l’impacte de la recerca de cara a consolidar les capacitats que ha assolit el nostre país i, a mig termini,  desenvolupar una eina que mostri l’impacte de la recerca a la societat i que pugui ser útil en la presa de decisions per fer que Catalunya esdevingui un país competitiu a escala internacional en l’àmbit de la mesura de l’impacte de la recerca.
  • Què es va tractar en el seminari RIACAT celebrat a finals de maig? Trobareu més informació en aquest article del butlletí RECERCAT.
R139_CENT_Entrevista_Gaia

Carme Jordi i Xavier Luri, investigadors de l’ICCUB/IEEC. Imatge: RECERCAT.

La missió Gaia canvia la nostra visió de la Via Làctia

L’Agència Espacial Europea va fer públic fa unes setmanes el segon catàleg de la missió Gaia, el satèl·lit europeu que des de 2013 treballa per crear el mapa més precís de la Via Làctia. De la secció d’Universitats i centres d’aquest número us recomano l’entrevista a Carme Jordi i Xavier Luri, dos astrofísics catalans de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona (adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya), que han participat en l’elaboració d’aquest important catàleg.

Disposar com fem ara de dades de 1.300 milions d’estrelles escampades per una bona part de la Galàxia ens facilita determinar com es mouen en les seves òrbites i, en conseqüència, inferir millor com està distribuïda la matèria fosca.”

Carme Jordi

“El retorn de les missions espacials és molt elevat, per cada euro que s’hi inverteix s’estima que se’n recuperen quatre.”

Xavier Luri

Altres continguts destacats

El butlletí també es fa ressò, a la secció Món, del futur programa marc de finançament de recerca i innovació impulsat per la Comissió Europea (CE), que es dirà Horizon Europe i que té previst invertir 97.900 milions d’euros en R+D+I en el període 2021-2027.

Les dues bones praxis empresarials en R+D d’aquest número (secció Innovació) estan destinades a un prototip integrat de baix consum dissenyat a la URV que permet detectar les apnees i la qualitat del son i envia la informació processada a una base de dades a través del telèfon mòbil, i a MedTeX, una acceleradora per a empreses emergents de tecnologies mèdiques.

A la secció Bits de terminologia parlem dels dispositius portables i sense fil, ja que l’internet de les coses ha obert un debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable, habitualment utilitzat per a qualificar els nous dispositius que incorporen prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials.

R139_REDU_Recerkids_1

Participants en el congrés Recerkids. Imatge: RECERCAT.

Un repositori de recursos educatius en obert, el II Congrés Recerkids (on 400 estudiants van exposar els seus projectes de recerca), un cercador de patents i publicacions científiques i els nous formats de subscripció del butlletí electrònic del Pla de Doctorats Industrials són altres dels continguts destacats d’aquest número. Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

El proper número del butlletí es publicarà al setembre.

Altres articles relacionats

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari