Recerca, innovació i esperit emprenedor

A la secció Innovació del darrer número del butlletí RECERCAT, trobareu una entrevista a Cristina Sáenz de Pipaón, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific (la primera empresa derivada de l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ), i Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ.

R135_INN_Entrevista_Scientist_Orchestra_ICIQ_1

Cristina Sáenz de Pipaon, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific. Imatge: RECERCAT

En l’entrevista, Sáenz de Pipaón i Pericàs ens detallen les possibilitats d’un material descobert a l’ICIQ capaç d’atrapar molècules de diòxid de carboni, una propietat amb gran potencial en el camp de les energies renovables, i reflexionen sobre els reptes de l’emprenedoria entre els joves investigadors. Comparteixo només alguns flaixos d’aquesta interessantíssima entrevista:

«El material descobert per l’ICIQ abarateix la producció de biogàs i el converteix en una energia renovable competitiva»

«A l’ICIQ fa diversos anys que perseguim el format d’empresa derivada, però no sempre es donen les condicions adequades perquè un projecte tan complex culmini amb èxit. En aquest cas, teníem una tecnologia amb un potencial immens, tant científic com comercial, i un equip molt entusiasta que ha permès, per fi, fer realitat un somni de l’institut des de la seva creació»

«Qualsevol iniciativa empresarial presenta riscos, però si, a més, comporta un alt grau d’innovació, la incertesa augmenta. El risc és alt, però el potencial també. Hem de perdre aquesta por al fracàs i veure les empreses derivades com a oportunitats»

A més, a la secció Anàlisi del mateix número també podeu accedir a un article on s’analitza la darrera nota d’Eurostat, en què es fa una primera estimació de la despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2016. L’article analitza els principals indicadors de la nota i estableix una comparativa amb els indicadors de Catalunya:

R135_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i Catalunya (2016; en el cas de França*, dades del 2015) / Fonts: Eurostat i INE

  • Els estats membres de la Unió Europea van destinar globalment gairebé 300.000 milions d’euros (M€) a R+D.
  • La intensitat en R+D, és a dir, la despesa en R+D com a percentatge del PIB, es va situar l’any 2016 en el 2,03 %, el mateix percentatge que el 2015. Aquest percentatge encara es troba força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE.
  • Gairebé dues terceres parts de la despesa en R+D (65 %) van ser executades pel sector empresarial.

Altres continguts destacats d’aquest número són:

  • Un nou cercador de citacions acadèmiques i finançament (Dimensions)
  • Un nou robot quirúrgic a l’abast de la majoria dels hospitals
  • Un recull de les actuacions dutes a terme en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
  • El butlletí de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath)

Trobareu altres continguts en el vídeo que resumeix el sumari del número.

Finalment, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència. Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra el càncer, en el butlletí RECERCAT

El darrer número del butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, conté una entrevista amb Roger Gomis, investigador ICREA cap del laboratori Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l’IRB Barcelona. Gomis és un dels investigadors sobre el càncer referents a tot el món, com palesa l’impacte del treball publicat a Nature Cell Biology que acaba de liderar i que ha permès identificar la proteïna que manté latent les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama.   

gomis

Roger Gomis. Imatge: IRB Barcelona

Un estudi publicat a The Lancet i coliderat des de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) pot provocar un canvi en els protocols terapèutics del càncer de mama que comporti una reducció de la taxa de mortalitat del 3,4 % dels casos d’aquesta malaltia, que a Europa afecta cada any al voltant de 200.000 persones.  En l’entrevista, Gomis  explica les aplicacions i les potencialitats de la detecció precoç dels pacients que es poden beneficiar de tractament preventiu de metàstasi òssia.

A més, a la secció Catalunya, un altre article del butlletí analitza els resultats definitius de l’enquesta sobre activitats en R+D del 2016 publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El butlletí també es fa ressò de la iniciativa PRIMA, amb seu a Barcelona, que té com a objectiu l’impuls de polítiques d’R+D+I sota una estratègia comuna de 19 estats euromediterranis per abordar reptes com ara la manca d’aigua, l’agricultura i la seguretat alimentària.

A la secció Innovació, el butlletí destina un article a Orchestra Scientific, la primera empresa derivada (spin-off) nascuda de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), que ha desenvolupat una membrana que és capaç d’atrapar el diòxid de carboni i separar-lo de la resta de gasos com si es passés per un sedàs.

La construcció d’una xarxa de transmissió d’informació quàntica híbrida per investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques, el lideratge del desenvolupament científic dels futurs xips europeus per part del Barcelona Supercomputing Center, un projecte europeu que té per objectiu fer la ciència atractiva per als adolescents i la publicació del primer de cinc vídeos d’una activitat divulgativa arqueològica amb persones amb síndrome de Down són altres dels continguts destacats d’aquest número.

Finalment, en aquest número el butlletí estrena vídeo promocional, elaborat per l’Àrea de Comunicació de la Secretaria d’Universitats i Recerca amb Spark Adobe, amb una selecció dels principals continguts del butlletí!

Des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a diversos repositoris de notícies dedicades al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència, publicades en el butlletí al llarg de la seva història. I si el butlletí us mola, us hi podeu subscriure! 😉

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Selecció d’activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer)

IWGSD-Content

Imatge: cmnh.org

El proper dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  Aquest article aplega tot un ventall de possibilitats vinculades a centres de recerca i universitats de Catalunya que commemoren aquesta data.

En aquest blog sovint ens hem fet ressò del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Doncs bé, la celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència d’aquesta problemàtica. Us convido a participar i a gaudir d’alguna de les següents activitats organitzades per les universitats i els centres de recerca de Catalunya:

1. Institució CERCA

Amb motiu d’aquesta data, des de la Institució CERCA, que aplega 41 centres de recerca de Catalunya, s’està fent una campanya per difondre a través dels seus canals (web i Twitter) una mostra significativa de dades que han extret de les primeres vint avaluacions CERCA dutes a terme durant el període 2016-2017.

De l’anàlisi d’aquestes dades es constata una tendència similar a la de la resta del sistema. És a dir, hi ha paritat entre els homes i dones que accedeixen a la carrera científica, però just en acabar el doctorat comença el desequilibri de gènere en detriment de les dones fins arribar a representar aproximadament un 25% en els llocs de màxima responsabilitat científica (caps de grup).

11F2018_Piramide

Des de l’apartat Dones i ciència del web de la Institució CERCA es pot accedir a les accions i recomanacions que han anat implementant els centres per canviar aquesta tendència, així com a una completíssima agenda conjunta dels actes que els centres han preparat per commemorar aquest dia:

activicerca.jpg

Com a físic de partícules, em permeto recomanar el Taller de Física de Partícules que l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) organitza el 12 de febrer de 2018 de 10 a 18 h;  si ets estudiant de batxillerat o professora, aquell dia podràs compartir la física amb altres noies i investigadores científiques a l’IFAE. També recomano el seu web Girls in science.

2. Universitat Pompeu Fabra

Diversos àmbits de la UPF organitzaran activitats de sensibilització amb l’objectiu de fomentar el paper i l’accés de les dones i les nenes a la ciència. La campanya #SomCientífiques, que es farà a través de les xarxes socials, acostarà l’experiència i la visió de dones investigadores.

3. Universitat Autònoma de Barcelona

El 13 de febrer es projectarà Marie Curie, film de Marie-Noëlle Sehr que relata la vida i la lluita de la científica francesa. Després de la pel·lícula, hi haurà una taula rodona.

4. BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS

La BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen un acte el dia 9 de febrer, al matí, per posar de relleu la representació femenina en el camp de les matemàtiques mitjançant xerrades i tallers conduits per diverses expertes, i un monòleg en clau d’humor a càrrec de la companyia Big Van Ciència.

5. Societat Catalana de Biologia

El dilluns 12 de febrer a la tarda, la Secció d’Estudiants de la Societat Catalana de Biologia organitza a l’Institut d’Estudis Catalans “Noies al lab”, una sessió de tallers per despertar vocacions en les més petites i donar a conèixer algunes de les científiques més rellevants de la història.

6. CSIC

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) està impulsant la iniciativa #EllasSonCSIC, que consisteix a difondre, a través de seves les xarxes socials, imatges de dones que treballen en la institució i que exerceixen diferents tasques tant des del laboratori com des de la biblioteca o l’administració, contribuint per tal que la ciència arribi a la societat.

Centres i instituts del CSIC a Catalunya s’uneixen a aquesta iniciativa amb diverses propostes, entre elles, xerrades a centres educatius, trobades, debats i altres tipus d’esdeveniments que es desenvoluparan, majoritàriament, durant la setmana del 7-14 de febrer.

7. BIST

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) acaba de posar en marxa un programa per impulsar el lideratge femení en la recerca científica. El programa inclou una convocatòria de beques (The Mothers of Science) per  donar suport a investigadores amb fills en els seu esforç per accedir a càrrecs de ‘group leader’. El programa inclou també la posada en marxa d’una xarxa de mentoratge  i de tallers formatius sobre lideratge.

8. Parc de Recerca Biomèdica de Catalunya 

Dimarts 13 de febrer, de les 15 a les 19 hores, a la Sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) tindrà lloc una Viquimarató vinculada al Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  La bretxa de gènere existent a la Viquipèdia també afecta la percepció sobre les figures de dones en la ciència. Per això, durant aquesta trobada es treballarà tant en biografies de científiques i investigadores, com en articles sobre diferents disciplines on les aportacions científiques de dones no hi estan prou reflectides. L’objectiu és crear, traduir o millorar articles en qualsevol llengua.

viqui.png

9. Universitat Ramon Llull

Via la presidenta de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, Anna Berga, m’arriba aquesta campanya de la URL:

url11f.png

Aquesta selecció només és un petit tast. Podeu accedir al web 11 de Febrero – Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia per conèixer altres actes que se celebraran en universitats, centres de recerca, llibreries, centres cívics…


Finalment, us convido a passejar per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

 

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Un concurs escolar de disseny de videojocs homenatja les dones de ciència de Catalunya

CEJ

S’acosta el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer)! En aquest context, l’edició d’enguany del II Concurs Escolar de Disseny de Videojocs Científics de Catalunya vol servir per visibilitzar (i reivindicar) la important contribució de les científiques catalanes que han dedicat, o dediquen, la seva vida a la recerca científica.

Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya i Eduscopi, una entitat dedicada a l’educació i la divulgació científica i tecnològica.  El concurs s’adreça a mestres i alumnes de 5è de primària i té per objectiu fomentar el coneixement de la ciència que es fa a Catalunya, així com promoure la creativitat, el treball pluridisciplinari, per projectes i en equip, mitjançant una aproximació lúdica però rigorosa al món de la ciència.

El concurs consta d’una sèrie de fases distribuïdes al llarg del curs escolar, en què les escoles participants han d’anar lliurant el material corresponent a les diverses etapes que integren el procés de disseny d’un videojoc. Les escoles tenen a la seva disposició un manual de disseny de videojocs, a partir del qual poden dissenyar, pas a pas, el videojoc que presentaran al premi. Tal com estableixen les bases del concurs, cada escola hi pot participar amb una única proposta de videojoc, consensuada i treballada col·lectivament.

Enguany el concurs consisteix a dissenyar un videojoc inèdit basat en una científica catalana que hagi destacat en qualsevol camp de la ciència, la tecnologia o àrees afins i, preferentment, que estigui en actiu. Si cerqueu inspiració, podeu consultar els apartats Científiques reconegudes a Catalunya Científiques dels territoris de parla catalana de l’espai destinat a les Dones i ciència en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Cal definir els personatges, els reptes a què s’enfrontaran, els ambients, l’estètica…, però no caldrà programar el joc. De fet,  el premi a la millor proposta de videojoc presentada consistirà en la programació del videojoc per estudiants del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa. Per tant, després de la feina de disseny, l’alumnat autor del videojoc guanyador tindrà l’oportunitat d’interactuar amb l’equip programador i viure de primera mà l’experiència de materialitzar les seves idees.  Un cop desenvolupat, el joc es publicarà en el  web Personatges en joc i serà d’accés públic.

A més del premi al millor videojoc, hi haurà tres mencions especials:

• Menció especial a la millor història
• Menció especial a la millor estètica
• Menció especial al millor trencaclosques

El premi a la millor proposta de videojoc, així com les mencions especials, es lliuraran públicament en una gala que se celebrarà el dia 24 de maig de 2018.

L’any passat el certamen va comptar amb la participació de 25 escoles i més d’un miler d’estudiants, i el premi al millor videojoc el va guanyar l’escola Teresa Salvat Llauradó (L’Aleixar), amb el joc “L’aventura de Jordi Sabater Pi“, el primatòleg català que va portar Floquet de Neu  al Zoo de Barcelona. 

La informació necessària per participar en el concurs es troba en aquest web. El termini d’inscripció per a les escoles finalitza el 16 de febrer, i les places són limitades. Us convido a entrar-hi i a participar-hi!

cej2017

Una imatge de la I edició del concurs. Autora: Maricel Saball.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Obert el període d’inscripcions per a les escoles que vulguin participar a la 2a edició de Recerkids

La Secretaria d’Universitats i Recerca posa en marxa la segona edició de Recerkids, Aquest programa -dirigit als alumnes de 5è i 6è d’educació primària- té per objectiu estimular la recerca científica entre els infants de 10 a 12 anys i donar a conèixer l’activitat que es fa a les universitats i centres de recerca de Catalunya. En la primera edició (2017) van participar més de 100 escoles i prop de 5.000 estudiants.

recerkids_blog

Una imatge del I Congrés de Recerca Científica Recerkids. Imatge: Recerkids.cat

El programa, coordinat per la Direcció General de Recerca i Eduxarxa, s’adreça a totes les escoles públiques i concertades de Catalunya; la data límit per inscriure-s’hi i participar-hi a través del seu web és el 2 de febrer.

Recerkids és una experiència educativa amb la qual la classe s’endinsarà en una aventura capitanejada per la Laura i en Joan, dos investigadors joves, però molt experimentats, que acompanyaran els estudiants durant les dues fases del recorregut.

Durant la primera fase, els estudiants de les escoles inscrites han de realitzar un projecte de recerca a l’aula emmarcat en un repte científic. Per a aquest curs 2017-2018, el projecte de recerca que caldrà desenvolupar ha de girar al voltant de la salut, amb tres grans subtemes: la salut i el cos humà; la salut al món; la salut i l’entorn. Com ajuda complementària, el professorat de les escoles participants rebrà material didàctic i assessorament pedagògic per part d’un equip d’especialistes en didàctica de la ciència. Aquesta primera fase comença el 5 de febrer i s’allarga fins al 7 de maig.

Tot just després, a finals de maig o principis de juny, les escoles tindran la possibilitat de participar en un congrés científic que enguany se celebrarà a Barcelona i Girona simultàniament. Allà, els diferents equips de recerca de les escoles podran compartir els resultats del seu projecte i, alhora, gaudir d’una sèrie de propostes lúdiques i d’experimentació científica.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic

El passat dia 15 de març vaig impartir un taller sobre xarxes socials, recerca i salut 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

HClinic2

Imatge: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (Hospital Clínic), de Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0)

Vaig impartir aquest taller per quart any consecutiu, inscrit enguany en el bloc del màster sobre emprenedoria i comunicació de la ciència, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. El taller  va consistir en una xerrada teòrica d’aproximadament 100 minuts de durada, en què vaig resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans socials com a eines de suport per a la seva activitat recercaire, i un debat posterior amb l’alumnat.

Respecte de les meves darreres xerrades, he incorporat noves diapos i n’he modificat d’altres, tot intentant dotar la presentació d’un estil un xic més minimalista, tot plegat per fer que  fos visualment més atractiva, més neta; més zen, en definitiva.

Introducció

Com ja és habitual, en la introducció vaig resumir  els avantatges principals que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors: adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital.

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que alerten (o evangelitzen) experts com ara Benedict Evans.  També enguany he aprofundit en la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics), un camp cada cop més emergent.

La fórmula LC3S, la fórmula de l’èxit

L’estructura nuclear del taller es basava en desenvolupar els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

Lc3s

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs, enguany he recomanat el blog del biòleg Javier del Campo (Fonamental) en els següents termes:

fonamental

I like this blog, the structure is nice: about me, publications, resources (that is to say, presentations and journals), affiliation and some links. The ‘about me’ section is really important in order to build our digital reputation: we must specify clearly our current position, education and fellowships.

També vaig fer més emfasi enguany en l’ús de Twitter en conferències, congressos i jornades, com a recurs molt útil per fer connexions i participar de la conversa sobre els temes que es tracten durant el trancurs de l’esdeveniment. O per participar-hi virtualment en cas de no poder assistir-hi.

Salut digital, salut 2.0

Aquest apartat va ser un dels que van aixecar més expectació entre l’alumnat assistent. Vaig exposar les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Com cada any,  vaig presentar John Brownstein, l’epidemiòleg digital, Aquest professor de  Harvard  i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast.
  • The power of social networking in medicine: aquest article em va servir per presentar  tot un seguit de xarxes socials que permeten als seus usuaris compartir tractaments i símptomes de les seves malalties amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida (Patients Like Me, Health Unlocked, Patient Power). Vaig fer èmfasi en el fet que la sanitat és enmig d’una gran transformació 2.0 i els pacients que s’agrupen al voltant de les xarxes socials per informar-se, controlar la seva malaltia i interactuar amb altres pacients són els protagonistes d’aquesta revolució que, sota el meu punt de vista, posarà el pacient al bell mig de la sanitat.

The ten commandments

En aquest apartat de la presentació vaig remarcar que, abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. En aquest sentit, per dissenyar l’estratègia comunicativa d’un recercaire que vol començar a construir la seva imatge digital, vaig recomanar que partissin dels decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0: des del Regne Unit,  Gilles Couzin (University of Bristol), i des dels EUA, Micah Altman (MIT).

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència (enguany hi he afegit dos llibres publicats recentment):

  • Making open science a reality: d’aquest document de l’OCDE destacaria els capítols sobre accés obert, open data i, especialment, el dedicat a les mètriques alternatives.
  • The Vasco da Gama Movement Compass: Navigating the Sea of Soci@l Media: guia destinada al personal mèdic i que té per objectiu, com podem llegir a la introducció, empower family doctors and medical students, enabling them to make good use of social media, and to develop professional social media strategies that support the maintenance of a healthy work / life balance.
  • An Introduction to Social Media for Scientists: en aquest interessant article -publicat a PLoS Biology- Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges.
  • Social Media for Academics: com diu el seu autor, el sociòleg Mark Carrigan, aquest llibre provides clear guidance on effectively and intelligently using social media for academic purposes across disciplines, from publicising your work and building networks to engaging the public with your research.

  • Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales: manual pràctic escrit per Javi Polinario, periodista i responsable de la comunicació 2.0 de la Universitat Rovira i Virgili, que serveix de guia per als investigadors que comencen a endinsar-se en el món de les xarxes socials. En aquest article trobareu una crònica de la presentació del seu llibre  i l’enllaç a l’àudio amb l’entrevista que li vaig fer.

Les presentacions

Podeu accedir a la presentació que vaig utilitzar durant el taller des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

Un any més, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez la seva invitació perquè  impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

A la presentació del llibre de Javi Polinario sobre xarxes socials i recerca

El passat 24 de novembre vaig acompanyar Javi Polinario en la presentació del seu llibre Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales (Editorial Círculo Rojo) en el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest post és un breu resum de la presentació, que es va desenvolupar sota el  format d’entrevista-tertúlia-loquesurja 😀

taula_1

Javi Polinario i jo mateix en plena acció durant la presentació del llibre

En Javi Polinario és periodista especialitzat en xarxes socials i comunicació digital, té un parell de màsters en producció audiovisual i en relacions públiques i gabinets de comunicació, i actualment treballa  a la Universitat Rovira Virgili com a responsable de la comunicació 2.0, a més de ser membre de la unitat de cultura científica i de la innovació de la universitat.

La meva amistat amb el Javi va començar fa gairebé un any, quan em va enviar un tuit directe i privat que deia:

Hola Xavier, què tal? Sóc Javi Polinario, periodista científic especialitzat en xarxes socials. Em poso en contacte amb tu perquè estic preparant un manual que recopili trucs, consells i bones pràctiques per difondre ciència a les xarxes socials. No sé com acabarà…

Doncs jo crec va acabar molt bé, amb la publicació de l’obra i amb la presentació pública del llibre en el marc indescriptible del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En aquella piulada, l’autor em  demanava si volia col·laborar en el seu projecte responent una minientrevista, com també ho va demanar a una trentena de professionals de l’àmbit de la recerca 2.0.

Durant la meva introducció a la presentació del llibre, vaig parlar sobre com les tecnologies mòbils estan revolucionant la nostra manera de viure. Que el futur és mòbil també ho diuen experts d’arreu del món, que asseguren dues coses: que aviat gairebé tot el món tindrà mòbil amb connectivitat i que, cada cop més, la tecnologia acapara la nostra atenció. Aquesta revolució tecnològica ha arribat també al món de la comunicació de la ciència, que està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. Des dels quaderns de Darwin i les cartes de Galileu a Kepler fins a les poètiques narracions via Twitter de l’ESA o la irrupció del bosó de Higgs a les xarxes socials des del CERN, és evident que la comunicació científica ha evolucionat moltíssim.

A més, són desenes els estudis que demostren que, cada cop més, els investigadors utilitzen aquestes eines per trobar col·legues, trobar articles recomanats, seguir debats i difondre la recerca. En aquest context, en aquesta era tecnològica que ens ha tocat viure, cal reinventar la professió d’investigador, i cal que els científics s’adaptin a aquest nou escenari, adquireixin noves habilitats, coneguin noves eines i assumeixin noves aptituds que els ajudin a millorar la seva reputació digital i per tal que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans.

I per ajudar els recercaires i els comunicadors científics a adquirir aquestes habilitats, apareix un periodista inquiet i apassionat per la comunicació científica 2.0 i té, sota el meu punt de vista, una brillant idea: escriure un manual que serveixi de guia per als investigadors per endinsar-se en el món de les xarxes socials.

jp

El llibre de Javi Polinario té moltes virtuts, però jo d’entrada en destacaria quatre:

El rigor: és un llibre amè, molt amè, però escrit amb un escrupolós sentit acadèmic, amb múltiples citacions a peu de pàgina i una extensa i valuosa bibliografia

La vocació d’exhaustivitat: ja que el llibre abraça gairebé totes les xarxes socials que poden ser útils per comunicar ciència, però també parla d’accés obert a la recerca, de ciència ciutadana, de micromecenatge i de mètriques alternatives.

La practicitat del producte: es tracta d’un manual pràctic, escrit en un llenguatge planer, amb molts exemples que poden ser útils per als investigadors o per als comunicadors científics

-El fet que reculli la col·laboració de vint-i-set persones que han aportat el seu coneixement, que el Javi ha inserit en format de píndoles amb 27 minientrevistes.  Per tant, és una obra escrita per Javi Polinario però complementada amb breus aportacions de persones que com a professionals comparteixen el seu coneixement amb tots nosaltres.

El llibre està dividit en nou capítols, a més de contenir un glossari i una extensa bibliografia. Els dos primers capítols són introductoris (la comunicació 2.0 i les xarxes socials generalistes), i el tercer abraça la relació entre xarxes socials i ciència. Un dels capítols del llibre que més m’ha agradat és el quart, on l’autor parla sobre l’estratègia en les xarxes socials. És un capítol breu però conceptualment molt potent. Jo penso també com l’autor: abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat.

El cinquè capítol està centrat en la gestió de les xarxes socials, mentre que el capítol dedicat als continguts, el sisè, és probablement el més farcit d’exemples del llibre, és un capítol tremendament pràctic i molt exhaustiu (text, imatges, vídeo, narrativa transmèdia… Polinario gairebé toca tots els mitjans). En aquest capítol hi ha una de les entrevistes més sucoses del llibre, la que l’autor fa al professor Miquel Duran de la Universitat de Girona. Sóc molt fan del Dr. Miquel Duran des de fa anys, i sóc molt fan també de la seva frase: Jo sóc jo i la meva circumstància digital, tot parafrasejant Ortega y Gasset. I és que, actualment, per a un científic, tan important com tenir una bona reputació acadèmica és tenir una bona reputació digital i saber utilitzar la tecnologia per divulgar la recerca. Als anys 80, en canvi, es parlava de ‘saganització’, paraula derivada del cognom de l’astrofísic Carl Sagan, el mític autor de la també mítica sèrie televisiva Cosmos, que tant va impactar la gent de la meva generació mentre fèiem BUP. Saganització vindria a ser el fenomen que afectava aquells cientifics que eren grans divulgadors i que aixecaven els recels o el menyspreu dels recercaires ‘seriosos’, que no feien divulgació.

Sobre si actualment, 40 anys després, encara hi ha saganització, i sobre l’efecte Kardashian vam parlar una bona estona durant l’entrevista. Snapchat, el blogging (al qual dedica tot un capítol), els índexs de reputació digital o com es pot compaginar la gestió de les xarxes socials i la feina diària de la recerca van ser altres dels temes que vam tractar durant l’entrevista, a la qual va seguir un diàleg amb el públic molt enriquidor i distès. Si voleu saber les respostes de l’autor del llibre a les meves alambinades qüestions, podeu accedir a l’àudio de la tertúlia (gentilesa del Col·legi de Periodistes de Catalunya).

amb_ray_i_javi

D’esquerra a dreta: Javi Polinario, Ray G. Butler i l’autor d’aquest blog.

Voldria agrair a Javi Polinario la seva invitació perquè l’acompanyés  a la presentació del seu llibre i que comptés amb mi per tirar endavant aquest projecte tan engrescador. Em va fer molta il·lusió compartir la presentació amb en  Javi i amb les persones assistents a l’acte, a qui agraeixo la seva presència, atenció i interès per conversar al voltant d’un tema tan apassionant com la ciència 2.0. També va ser un plaer poder saludar Carles Folch, bloguer, bon amic i company de la Xarxa d’Innovació Pública, així com compartir una bona conversa amb Ray G. Butler i Marga Lamota (de Butler Scientifics).

Articles relacionats:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari