L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2021

Comença l’any 2022 i és moment de fer balanç. Aquest article compila els articles més visitats del blog L’ase quàntic publicats durant l’any 2021.

Les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant dels indicadors de les universitats catalanes, l’àmbit de les dones de ciència, la Llei catalana de la ciència, l’estratègia catalana de ciència oberta, les xarxes socials que faciliten als investigadors que la seva recerca tingui més impacte i visibilitat i algunes figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Albert Einstein, Ferran Alsina). Aquest és el rànquing dels apunts més visitats durant l’any 2021:

1. Les universitats públiques catalanes, referents internacionals (febrer)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes, que periodicament elabora l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Aquesta iniciativa, que va néixer el 2012, permet que les universitats públiques catalanes, mitjançant les evolucions d’indicadors de recerca i innovació en sèries històriques, es comparin amb les universitats espanyoles i europees i, fins i tot, es facin visibles en els rànquings internacionals.

2. Science dissemination 2.0: Social media for researchers (2021 version) (maig)

En aquest article vaig resumir els trets principals del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir el mes de maig en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

3. Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya? (maig)

Amb un President de la Generalitat de Catalunya recent nomenat, i amb la imminent aprovació del Pla de Govern, aquest article tenia per objectiu resumir els trets principals de l’avantprojecte de la Llei de la ciència, una de les actuacions que ben segur formarien part de l’agenda del nou govern.

4. Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021? (febrer)

Anàlogament a l’any 2020, un dels articles més llegits l’any 2021 està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) i, com el 2020, recollia una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar-ho.

5. Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta (gener)

A Catalunya, l’any 2020, i en el marc del Pacte Nacional sobre la Societat del Coneixement, es van establir els eixos i les principals mesures de l’estratègia catalana sobre ciència oberta. Aquest article n’extreia les característiques principals.

Articles redactats abans del 2021

A banda dels cinc articles esmentats, redactats l’any 2021, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2021:

6. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

Aquest article, que actualitzo regularment, exposa un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

7. Acostem la Revolució Industrial als més petits! (setembre 2014)

L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc.

8.  Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter (desembre 2020)

Com sigui que la pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i col·laborativa, i que les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació, aquest article aplegava dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).

9. Einstein a BCN (1923) (2013)

Com a físic i com a barceloní, sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país; posteriorment, fins i tot em vaig atrevir a escriure un relat curt inspirat en aquell episodi. Aquest apartat del blog resumeix tots aquests articles i enllaça amb cadascun d’ells.

 10. 8 estratègies per llegir més llibres (setembre 2019)

Inspirat per l’article 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, en aquest article comparteixo tot un seguit d’estratègies destinades a fomentar la passió per la lectura.

Us desitjo un 2022 ben curull de salut i ciència!

Articles relacionats

L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2020

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2012

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2011

50 coses que cal saber sobre física

Imatge: Pixabay.

La física Joanne Baker descriu en el seu llibre 50 cosas que hay que saber sobre física el descobriment, la importància i el funcionament de les lleis, els principis i les teories que regeixen el nostre univers físic. Es tracta d’una compilació de 50 capítols, concisos i escrits en un llenguatge molt divulgatiu, en què l’autora explica de manera molt entenedora les teories més rellevants de la física moderna.

Els capítols s’agrupen en cinc apartats: matèria en moviment; les ones; enigmes quàntics; la divisió dels àtoms, i espai i temps. Les lleis de Newton, la segona llei de la termodinàmica, l’efecte Doppler, les equacions de Maxwell, el principi d’incertesa de Heisenberg, l’àtom de Rutherford, el model estàndard, la teoria de cordes, els forats negres, la paradoxa d’Olbers, el big bang o la matèria fosca són, entre molts altres, alguns dels temes de què tracta Baker en aquesta obra.

Cadascun dels 50 capítols consta de quatre pàgines, en què l’autora complementa l’explicació d’aquell concepte amb figures, citacions, una línia cronològica que ens mostra els descobriments més importants i apunts biogràfics de les personalitats científiques que hi estan relacionades (Kepler, Kelvin, Huygens, Fermat, Franklin, Pauli, Bohr, Planck, Feynman…), que salpebra amb anècdotes sobre la vida i l’obra d’aquella persona que fan la lectura del capítol més atractiva.

Joanne Baker es va llicenciar a la Universitat de Cambridge i es va doctorar en Física a la Universitat de Sidney. Treballa com a editora a la revista Science i és especialista en ciències terrestres i de l’espai.

50 cosas que hay que saber sobre física
Joanne Baker
Editorial Ariel, 2018
216 pàgines
ISBN: 978-8434414907

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
Richard Feynman, un geni atípic
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

L’amor en temps de confinament

Comparteixo amb les lectores i els lectors d’aquest blog el relat curt L’amor en temps de confinament, amb el qual em vaig presentar al concurs literari de Sant Jordi 2021 convocat per l’aleshores Secretaria d’Universitats i Recerca, i que va ser guardonat amb el primer premi del concurs. Durant l’acte de lliurament dels premis, el president del jurat, Claudi Alsina, es va referir a l’obra com un relat de realisme poètic en temps de confinament. Espero que us ho passeu tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo!

Imatge: iStock.

Al cap de nou mesos d’un divorci emocionalment devastador, el cor em començava a fer pessigolles i ja tornava a tenir ganes d’enamoriscar-me (pel cap baix) o fins i tot d’enamorar-me (si la nova parella s’ho valia): el meu retorn al mercat era ja una realitat. El cas és que per anar de cara a barraca vaig començar a remenar per la variada multiplicitat d’eines que la tecnologia ens proporciona, tot aplicant el principi de Hamilton o llei del mínim esforç, un dels meus principis preferits de la física clàssica.

Després de l’ensurt que em vaig endur quan, equivocadament, vaig descarregar al meu mòbil l’aplicació Grindr i em van començar a assetjar un munt de senyors vigorèxics que es delien perquè els recités Luis Cernuda, finalment vaig aterrar a Tinder, la reina de les aplicacions per lligar; el cas és que en vaig sortir al cap de cinc minuts: el gran mercat de la carn que m’oferia no era el que em plaïa en aquell moment. Acte seguit vaig tastar Happn, un recurs que et permet lligar amb persones que es troben a menys d’un quilòmetre del punt geogràfic on ets. Tot just començava a familiaritzar-me amb el giny i a veure les imatges de les noies que havien tingut la mateixa ocurrència que jo, que es declarava l’estat d’alarma i el confinament a tot el país. Happn continuava sent útil, per bé que mostrava fonamentalment perfils de veïnes del barri, la qual cosa d’entrada podia ser un bon banc de proves.

Cansat de parlar amb senyores que no volien passar del registre escrit a l’oral, un bon dia va arribar a la meva pantalla un perfil que em va cridar l’atenció des del primer moment. Es deia Laia, es definia com a gran lectora de Vicent Andrés Estellés i romànticament carnal. Al cap de cinc minuts de demostrar-li el meu interès amb un like, la Laia em corresponia amb la mateixa operació i es produïa l’anhelat matching que permetia obrir un xat i començar a conèixer-nos millor! La Laia vivia a cent cinquanta metres del meu cau i des del primer moment  em va semblar diferent a les altres noies amb qui havia intercanviat nicieses. Sortosament  va voler passar de la pantalla a la realitat ben aviat i el nostre primer encontre va tenir lloc a la secció de congelats del Caprabo del barri, com no podia ser d’una altra manera en temps pandèmics. Atractiva, moderna, riallera i amb un vestit auster però elegant, em va fer la impressió que connectàvem, però només era la primera cita…

I a aquella primera cita al Caprabo en van seguir d’altres, en què anàvem alternant els punts de trobada. Des de la secció d’embotits fins a la parada del peix, des de la nevera dels iogurts fins a les prestatgeries del pa… Vam recórrer tots els punts cardinals de la geografia del súper per conèixer-nos millor. La Laia havia estudiat matemàtiques i treballava a l’Idescat, mentre jo era funcionari al gabinet tècnic d’un departament de la Generalitat de Catalunya ubicat a menys de 200 metres d’on treballava ella! Estava delerós per saber si totes aquestes coincidències podien arribar a esdevenir l’operació aritmètica més important de les nostres vides.

Cansat de les nostres trobades al súper, i com sigui que la meva nova amiga tenia una gosseta yorkshire terrier que es deia Sally, vaig oferir-me a la veïna del replà, una entranyable senyora gran, a passejar-li el rottweiler, que es deia Harry, ja que en temps de pandèmia no era convenient que la senyora voltés gaire pel barri. Això m’obria noves oportunitats de quedar amb la Laia en un entorn exterior i més segur, i d’aquesta manera també es  facilitava que en Harry es trobés amb la Sally. Vaig descobrir que la Laia i jo teníem gustos semblants quant a cinema (malgrat que ella era més d’Agnès Varda i jo preferia François Truffaut) i a filosofia (ella era pitagòrica i llegia Leibniz, jo em considerava epicuri i em delia per Spinoza); però en qualsevol cas sempre arribàvem a consensos.

Un dia, però, que jo havia anat al Caprabo a comprovar si per fi havia arribat el carregament de paper higiènic que el barri sencer estava esperant, em vaig quedar ben garratibat en veure com la Laia estava fent la compra al costat d’un senyor que no era jo. Quin ensurt! A la suor freda que em va envair en un primer moment li van seguir un nus a l’estómac i un desconcert tan grans, que no vaig tenir ni esma de saludar-la. Aquella nit es va produir l’intercanvi més tens d’àudios de Whatsapp de la nostra recent estrenada relació, fins que gelosia amunt i seducció avall ella em va confessar que l’individu en qüestió era el seu germà Roderic, que també vivia al barri. Quin alleujament!

I al cap de quinze dies va arribar el primer cafè a casa meva; i el segon, a casa d’ella… I després del cafès van venir els dinars. Malgrat les nostres desacomplexades i serenes solituds, dinàvem plegats amb totes les mesures de distància i ventilació. Per Sant Jordi li vaig enviar un poema de Joana Raspall i ella em va contestar amb un poema de Joan Vinyoli, Aventurem-nos, uns emotius versos sobre l’amor que està naixent en una relació que acaba de començar. I va ser aleshores quan em va dir que havia despublicat l’aplicació Happn del seu mòbil, i en aquesta decisió jo entrellucava reveladors senyals del que esperava de mi i del nostre potencial futur com a parella. I dels dinars vam passar als sopars, i dels sopars a les aproximacions i les festes que l’amor implica. I ara, deu anys després, mentre veig la Laia llegint un llibre de Maria Mercè Marçal a la terrassa del nostre pis, recordo amb nostàlgia com va començar la nostra relació, sortosament ara ja sense distàncies ni ventilació.

(L’obra L’amor en temps de confinament, de Xavier Lasauca i Cisa, està sotmesa a una llicència de drets d’autoria CC BY-NC-ND 4.0)

Altres entrades d’aquest blog relacionades amb la literatura:

“L’espera”, un relat sobre el romanç que va viure Einstein a Barcelona
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques

Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene

Imatge: String Theory by Stephen Hawking (de Steve Corey a Flickr, CC BY-NC 2.0).

El físic nord-americà Richard Feynman va escriure a The Character of Physical Law (1967), considerada una obra mestra de la divulgació científica:

Hi va haver una època en què els diaris deien que només dotze homes comprenien la teoria de la relativitat. No crec que existís una època així. Podria haver existit una època en què tan sols un home comprengués aquesta teoria, abans de publicar-la, perquè fos l’únic que havia deduït que les coses podien ser així. Però tan bon punt els altres llegissin la publicació, probablement entendrien, d’una o altra manera, la teoria de la relativitat. Segurament van ser mes de dotze. D’altra banda, crec que puc afirmar sense risc d’equivocar-me que ningú no comprèn la mecànica quàntica.

Els investigadors que han de bregar amb la mecànica quàntica s’enfronten amb una matèria per a la qual han de seguir unes regles i aplicar uns mètodes de càlcul establerts pels pares fundadors de la teoria, sense entendre del tot per què funcionen aquests mètodes i què és el que realment signifiquen. Com molt bé expressava Feynman, a diferència del que passa amb la relativitat, són poques les persones que entenen la mecànica quàntica a nivell avançat (si n’hi ha cap!).

Doncs bé, el prestigiós físic de la Universitat de Columbia Brian Greene gosa endinsar-se, a El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final, en una complexa recerca sobre un dels principals reptes als quals s’encara actualment la física moderna: unificar la teoria de la relativitat general d’Einstein i la mecànica quàntica. I per aconseguir aquest objectiu, en aquesta obra publicada l’any 2000 fa una introducció a la teoria de cordes, l’única que –segons l’autor– ens aproxima a una solució que permet la unificació d’aquestes dues teories, que sovint entren en conflicte. En l’obra, Green fa una valoració global de la teoria amb un to netament divulgatiu, i també n’exposa alguna de les mancances.

El llibre està subdividit en cinc parts:

• L’autor destina les dues primeres parts del llibre a exposar el pla general de l’obra, amb una descripció de les propietats bàsiques de les partícules elementals i de les forces fonamentals de la natura (la gravetat, l’electromagnetisme, la força nuclear feble i la força nuclear forta). En la segona, sobre la base de les teories especial i general de la relativitat, així com de la mecànica quàntica no relativista i la teoria quàntica de camps, Green estableix el context històric que ha acabat desembocant en el naixement de la teoria de cordes. Segons aquesta teoria, la matèria i l’energia estarien formades, no ja per partícules subatòmiques (com ara els quarks, els electrons, els fotons o els gravitons), sinó per cordes vibrants, que serien els components primaris de l’univers; aquestes cordes vibrarien a diferents freqüències, i el tipus de vibració de les cordes definiria el tipus de partícula que componen. Les cordes requeririen almenys onze dimensions: les quatre de l’espai-temps d’Albert Einstein i, com a mínim, set dimensions més; l’univers estaria dins d’una gran membrana, que seria part d’un espai multidimensional encara més gran.
• En la tercera i la quarta parts del llibre, el físic americà argumenta els motius pels quals la teoria de cordes ha esdevingut el principal mitjà necessari per integrar el món probabilístic del model estàndard de la física de partícules amb la física newtoniana determinista del món macroscòpic, i ho fa sobre la base d’experiments mentals i altres recursos que permeten al lector no especialitzat entendre aquesta complexa teoria.
• La darrera part del llibre està dedicada a analitzar alguns dels descobriments recents vinculats a la teoria de supercordes, en què l’autor ha participat com a investigador destacat, i analitza les possibles perspectives futures de la teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything), una teoria que podria unificar o explicar amb un model simple totes les interaccions fonamentals de la natura. També introdueix la teoria M, una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

El to de l’obra no és solament amè i divulgatiu, sinó que en algun moment arriba a ser fins i tot intrigant, fet particularment meritori a causa de la complexitat de la matèria. Ben segur, però, que la comprensió d’aquest llibre està a l’abast de qualsevol persona interessada per la física i pel coneixement en general, a diferència del que deia el prestigiós i carismàtic professor Richard Feynman, ara fa més de cinquanta anys, sobre la comprensió de la mecànica quàntica.

El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final
Brian Greene
Ed. Crítica, Col. Booket Ciència Drakontos, 2006
618 pàg.
ISBN: 978-84-08-00701-2

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

Richard Feynman, un geni atípic
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Josep Maria Fuset i Tubià (Sueca, 1871 – Barcelona, 1952). Biòleg i naturalista, Fuset va ser l’autor d’Aves de Cataluña, el primer catàleg d’ocells a Catalunya (1913).

Josep Fuset al laboratori.

Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran zòoleg suecà

1. Va néixer a a Sueca (la Ribera Baixa) el 16 de març de 1871, i va finalitzar el batxillerat als setze anys a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca. Ben segur que l’entorn de l’Albufera va ser la seva primera aula d’Història Natural i va tenir una influència considerable en la seva passió per la natura.
   
2. Fuset va ser professor auxiliar interí a la Universitat de Barcelona (UB) del 1897 al 1900 i catedràtic d’Història Natural de l’Institut de Mallorca del 1900 al 1913, on participà en la creació del Laboratori Biològic-Marí de Portopí (Mallorca).
   
3. Republicà convençut, va ser candidat del partit Radical a les eleccions de regidors de Barcelona i el 1904 va ser regidor de la ciutat de Mallorca. Fins i tot va dedicar el seu “Diccionario tecnológico de Biología” en homenaje a la gloriosa restauración de la República Española.
   
4. Tot i que explicava un evolucionisme molt moderat, va generar moltes polèmiques perquè topava amb els ambients religiosos del país, molt contraris a aquesta teoria.
   
5. Va ser catedràtic de Zoologia General de la UB des del 1913 fins al 1923. L’any 1923 va esdevenir catedràtic de Biologia General i Zoografia de Vertebrats de la UB fins a la seva jubilació forçada pel Govern republicà el 1937 (per haver desatès les seves obligacions docents a Barcelona i desplaçar-se a les Balears, zona franquista) i el cessament de les activitats a què l’obligà el règim franquista el 1941, que no li va perdonar la seva militància republicana. Malgrat tot, va continuar desenvolupant activitat científica i publicant diversos estudis fins a la seva mort a Barcelona l’any 1952.  
   
6. Al llarg de la seva carrera investigadora, va treballar a València, Madrid, Santander (Estación de Biología Marítima) i Mallorca (on va fer notables contribucions en l’àmbit de la biologia marina, com a ajudant del professor Odón de Buen al Laboratori de Biologia Marina de Palma), i en diversos països europeus (Institut Oceanogràfic de Mònaco, Universitat de la Sorbona de París, laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda -al Rosselló-, Itàlia). El pas itinerant pels diversos centres li va donar una visió àmplia de la ciència en general i de la zoologia en particular.
   
7. Pel que fa a la seva obra, Fuset va escriure nou manuals de text de biologia i zoologia, alguns de molt extensos. Destaquen el Manual de anatomía y fisiología animal (1905), les Monografías elementales de anatomía comparada (1908), el Manual de Zoología. Tomo I. Protozoarios-Metazoarios en general. Invertebrados (1920), el Manual de Zoología. Tomo II. Cordados (1921), el Manual de prácticas de biología (1925) i el Diccionario tecnológico de Biología (1931).
   
8. Va adaptar dos atles, un de mamífers i un altre de peixos, i va publicar nombrosos articles per a revistes especialitzades. A banda de l’ornitologia, Fuset va exercir una àmplia influència en diverses disciplines científiques, com ara l’anatomia, la morfologia zoològica, la microscòpia, l’oceanografia o el dibuix científic, sense bandejar un notable esperit de divulgació científica.
   
9. El més destacat de la seva biografia en l’àmbit ornitològic se centra en dos aspectes: la seva activitat com a responsable del Gabinet d’Història Natural de la UB i l’autoria del catàleg Aves de Cataluña (1913). Com a responsable del Gabinet, va ordenar tot un seguit de materials ornitològics que van servir per a les pràctiques de molts estudiants de biologia, fins a ja entrada la dècada dels anys setanta del segle xx. La seva tasca de recerca va permetre establir un inventari molt complet de dues col·leccions històriques per a l’ornitologia catalana: la col·lecció personal d’Emili Tarré i la del Gabinet d’Història Natural de la Facultat de Biologia de la UB (la col·lecció més antiga de Catalunya).
   
10. Quant a Aves de Cataluña, en aquesta obra —publicada per la Real Sociedad Española de Historia Natural— Fuset descriu breument fins a 277 espècies, hi afegeix alguns dibuixos personals (conté fins a 80 gravats) i indica la biometria mitjana i l’origen dels exemplars utilitzats. El que fa que aquesta obra sigui encara vàlida és el seu rigor i el fet que es basa en exemplars dissecats, que ell va mesurar i que en bona part encara existeixen. Aves de Cataluña representa una fita històrica de l’ornitologia científica ibèrica, cosa que permet considerar Fuset com un dels pioners de l’ornitologia catalana. Malgrat que no va ser ornitòleg de camp, el seu treball de revisió museística permet considerar el seu estudi de 1913 com el treball català d’ornitologia més rellevant fins a la publicació d’Els ocells de les terres catalanes de Joaquim Maluquer el 1956.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fuset

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Josep Fuset. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista estereofònica a dos grans coneixedors de la figura de Fuset, el doctor en Biologia i divulgador científic Xavier Ferrer, i el metge, comunicador, ornitòleg i editor Josep del Hoyo, a més de la infografia i el bit terminològic (“Noms d’ocells: terminologia agafada al vol“), dedicat aquest cop al sistema de nomenclatura científica internacional que permet d’identificar qualsevol espècie sense ambigüitats.

A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en el darrer número de RECERCAT:

– La recensió de llibre Petita filosofia dels ocells. 22 lliçons per a una vida serena, de Philippe J. Dubois i Élise Rousseau, una obra que combina ornitologia i filosofia per fer front a qüestions com ara «Per què no aturar un moment el ritme infernal de les nostres vides i escoltar el que els ocells ens diuen i ens ensenyen?»

– L’article L’Institut Català d’Ornitologia, un referent de ciència ciutadana, que explica que l’ICO és una associació que es dedica a l’estudi i el seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació imparcial que contribueixi significativament a les polítiques de conservació de la biodiversitat, mitjançant el desenvolupament de multitud de projectes basats en la ciència ciutadana.

I si voleu aprofundir-hi, llegiu l’article Josep Maria Fuset, un naturalista a contracorrent, de Xavier Ferrer i Josep M. Camarasa, publicat recentment al diari Ara. Bona lectura!

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?

Ja tenim President i ben aviat tindrem Pla de Govern. Entre les actuacions que ben segur formaran part de l’agenda del nou govern es troba l’aprovació de la Llei de la ciència.

Science by Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

Durant el debat del programa que va precedir la votació d’investidura del MHP Pere Aragonès, el president va afirmar:

[…] vull que aquesta sigui una legislatura amb molta, moltíssima càrrega i treball legislatius. Estem parlant de la llei per evitar desnonaments, la llei de transició energètica, la llei de participació ciutadana, la llei de promoció de l’autonomia personal, la llei de prevenció i gestió de residus, la llei de contractació pública, la llei de governs i finançament local, la llei del turisme, la llei de territori, la llei de protecció de persones alertadores, la llei dels grups d’interès, la llei integral de memòria democràtica, la llei de l’esport, la llei de la ciència, la llei de mecenatge en recerca, desenvolupament i investigació o la llei de polítiques culturals.

En conseqüència, la Llei de la ciència serà probablement una de les prioritats del govern en aquesta XIII legislatura que s’acaba d’encetar. Però en quin estat es troba aquesta llei a hores d’ara? Sortosament no es parteix de zero, ja que ja existeix un avantprojecte de llei elaborat durant la passada legislatura, en la redacció del qual van participar els principals actors del sistema català d’R+D i que fins i tot va ser sotmès a consulta pública. La tramitació de la llei va finalitzar en el Consell Tècnic del Govern i, per tant, en aquesta legislatura es pot reprendre el procediment de discussió de l’avantprojecte, que podrà elevar-se al Parlament sense haver de repetir tot el procés d’elaboració de la llei des de l’inici.

La futura llei, que recull aspectes molt rellevants del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC), pretén -en síntesi- optimitzar la governança del sistema, l’adopció d’un marc jurídic estable i la garantia de les condicions laborals de personal investigador, així com impulsar la transferència del coneixement i la internacionalització i l’acció exterior en matèria d’R+D+I. A l’espera de la discussió i el debat de la nova norma en el Parlament, quins són els trets que caracteritzen l’actual redactat de l’avantprojecte de Llei?

1) D’entrada la governança i la coordinació del conjunt del sistema d’R+D+I es confia a dos òrgans:

• El nou Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), que serà l’òrgan de reflexió i assessorament en R+D+I al Govern, així com l’instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en les polítiques públiques en aquest àmbit.
  
• La ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), que rebrà un impuls en les seves funcions d’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en foment de la ciència, la recerca i el desenvolupament científic i tecnològic, la innovació, la transferència de coneixement i la societat digital.

2) Quant a l’ordenació del sistema català d’R+D+I, es planteja sobre la base dels instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema.

• La planificació es durà a terme a partir d’estratègies, plans i programes que definiran els objectius, els indicadors de seguiment, el finançament i l’avaluació dels resultats obtinguts. Els grans eixos d’aquesta planificació estratègica es debatran al CORICAT.
• Pel que fa al finançament públic de la recerca, el Govern haurà de vetllar perquè es basi en criteris de transparència, qualitat i eficiència competitiva, així com perquè per mitjà de la CIRI es desplegui de forma coordinada i eficient entre els diversos departaments i entitats de la Generalitat.
• L’avaluació sistèmica s’efectuarà també a través de la CIRI i amb caràcter periòdic per garantir la qualitat del sistema d’R+D+I de Catalunya.

3) Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, la nova norma tindrà efecte sobre els agents de recerca del sistema d’R+D+I de Catalunya sobre els quals la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca: les universitats públiques i privades; els centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; els hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, així com els instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i les infraestructures científico-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat.

4) El text també té en consideració altres agents del sistema català d’R+D+I de Catalunya, com ara el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), els parcs científics i tecnològics, els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents, els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I.

5) L’avantprojecte també incorpora un títol específic sobre les agències de suport i finançament [l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)], que malgrat disposar de regulació específica s’inclouen a l’Avantprojecte de llei per posar en valor la seva funció en l’àmbit de l’R+D+I.

6) Quant a les condicions dels professionals de la ciència, el text incorpora també la definició de polítiques de personal que garanteixin les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia, promou la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent, i defineix els principis de mèrit i capacitat científica que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema. També inclou la figura del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca i del personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I, així com la del col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.

7) L’avantprojecte també fa èmfasi en l’avenç cap a un nou model de finançament publicoprivat, amb més implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge. Es proposa un finançament públic sostingut, amb valors que se situïn en la mitjana de la Unió Europea, complementat per un increment de la participació del sector privat en la línia dels països més avançats de l’entorn científic de referència per a Catalunya. Un nou organisme previst en l’articulat de l’avantprojecte, el Consell del Mecenatge en R+D+I, incidirà positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència tot assessorant l’Administració de la Generalitat en la matèria, proposant activitats prioritàries de mecenatge en R+D+I.

8) La futura norma també preveu avançar cap a una nova definició de ciència oberta que inclogui el conjunt de la societat, i potenciar el Programa per a la Integritat de la Recerca a Catalunya de promoció de bones pràctiques, assessorament, anàlisi i prevenció de conflictes d’integritat de la recerca, desplegat mitjançant el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), ja en funcionament.

El Departament de Recerca i Universitats, un estímul per impulsar l’R+D a Catalunya

La creació del nou Departament de Recerca i Universitats, amb competències en matèria d’universitats, qualitat del sistema universitari, beques que no siguin competència del Departament d’Educació i el foment de la recerca, inclosa la vinculada a l’àmbit de la Salut, és una excel·lent notícia per als que pensem que l’R+D ha de ser una part essencial de l’agenda de qualsevol govern. El coneixement és la base per al progrés i el benestar social, tal com es palesa en aquells territoris que més inverteixen en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. En aquest sentit, desitgem a Gemma Geis, la nova consellera de Recerca i Universitats, molta sort i molts encerts en la seva tasca al capdavant del departament.

Altres articles relacionats:

• 2021: Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
• La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)
• El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)
• Universitats i recerca en el darrer discurs del president Mas al Parlament
• Universitats i recerca, en el darrer debat sobre l’orientació política general del Govern
• Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

Science dissemination 2.0: Social media for researchers (2021 version)

Un any més (i ja en van vuit!), la setmana passada vaig impartir el taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Imatge: The Royal Society of Victoria

El taller s’inscrivia en el mòdul sobre recerca i innovació responsables (RRI, per les seves sigles en anglés) del màster; la resta de docents del mòdul són Nadja Gmelch, Rosina Malagrida i Pastora Martínez, docents que per a mi són referents en el seu àmbit de coneixement. El grup estava integrat per onze dones i dos homes, amb un elevat grau de coneixement de la majoria dels mitjans de comunicació social més populars (Instagram, Twitter, Facebook, Linkedin…), per bé que l’ús que en feien no estava focalitzat en l’àmbit de la recerca. La majoria del grup treballava en algun centre de recerca o hospital i tenia per objectiu acabar el doctorat i continuar fent carrera científica (sempre dic que tenim un gran planter recercaire!).

I, com cada any, he incorporat a la meva presentació algunes referències bibliogràfiques que demostren la importància i la utilitat de les xarxes socials, els blogs i altres recursos i repositoris com a eines imprescindibles per a la difusió de la informació científica, especialment ara que la pandèmia de COVID-19 ha fet palès que la ciència ha de ser oberta i, com més col·laborativa, millor. L’estructura del taller és la següent: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, Digital identity building, References to deepen i Conclusions.

A banda de les diapositives que permeten mostrar les principals característiques de cada recurs, la presentació conté més de 90 referències bibliogràfiques relacionades amb els mitjans de comunicació social com a eines per millorar l’impacte i la visibilitat de l’activitat i la producció dels investigadors i la seva reputació digital.

Finalment, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de RRI i emprenedoria del màster, la seva invitació perquè novament impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i a l’alumnat del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, sempre, Pastora!

Articles relacionats:

2021: Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta

Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter

Ciència oberta confederal: el model belga

“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors

Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB

Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)

Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals

‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic (2017)

Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0

Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0

Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I

Parlant a l’Institut d’Estudis Catalans sobre eines 2.0 per comunicar la recerca

Parlant al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre xarxes socials i malalties emergents

Las actividades de gestión de redes de un profesor universitario: (auto)promoción, networking, escucha activa y reputación digital.    

Parlant a ICREA sobre recerca 2.0

Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC

Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador

Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB

Blogs i divulgació de la ciència

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021?

Dijous, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  L’11F és una bona oportunitat per prendre consciència del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. En aquest article trobareu una selecció d’activitats relacionades amb aquesta data, la majoria de les quals són virtuals a causa del context actual de pandèmia que estem vivint.

Imatge: Science Careers in Search of Women 2009, d’Argonne National Laboratory a flickr (CC BY-NC-SA 2.0)

   1. 100tífiques o explicar a les escoles la recerca que fan les investigadores

100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute for Science and Technolgy (BIST), amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El dia 11 de febrer, a les 11.00 h, més de 450 #100tífiques es connectaran amb 480 escoles per parlar sobre la seva recerca als alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO, però sobretot per posar en valor el treball que fan les dones en ciència i generar nous models de referència que propiciïn que les nenes triïn carreres STEAM. La tercera edició del programa es farà en format en línia, la qual cosa facilitarà que s’estengui la iniciativa arreu de Catalunya i amb la participació de científiques catalanes que treballen a l’estranger.

2.  Conferència Las mujeres científicas y la salud global. ¿Cómo podemos avanzar hacia la equidad de género?

La Comissió d’Equitat i Gènere de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) organitzarà el dia 11 a les 18 h una conferència virtual (via Zoom) amb dones científiques de centre per analitzar els múltiples obstacles a què s’enfronten per escollir i desenvolupar una carrera científica, així com les possibles solucions. Registre aquí.

3. Repositori de recursos de Dones i TIC de la Xarxa Punt TIC

En el repositori de recursos de #DonesTIC  trobareu llocs web, llibres i vídeos sobre dones i ciència, recursos educatius per a treballar a l’aula, comunicació no sexista i eines sobre seguretat,  privacitat, violències i tecnologia. A més, la Xarxa Punt TIC organitza un munt d’activitats per commemorar aquesta diada.

4. Viquimarató de dones científiques

Dijous 11 de febrer, de 17 h a 19 h, tindrà lloc una viquimarató en línia organitzada pel comitè EDI-PRBB, Viquidones UPF, Amical Wikimedia i el Grup de Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). És oberta a tothom, homes i dones, siguin científics o no, i les persones que hi participin podran rebre assessorament per editar articles per a la Viquipèdia sobre dones científiques o temes relacionats amb les dones i la ciència. Més informació aquí.

5. Dones de ciència al cinema

Des de la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona consideren necessari visibilitzar la tasca de les dones científiques i utilitzen com a pretext el fet que el cinema s’hagi nodrit de pel·lícules on la dona científica és protagonista. Consulteu aquí 10 pel·lícules imprescindibles sobre dones de ciència (i una bola extra!).

6. Contacontes de la Setmana de la Nena i la Dona en la ciència: Marie Curie

Divendres 12 de febrer, la Casa Orlandai acull una sessió de contacontes amb experiments sobre Marie Skłodowska Curie, la primera dona que va guanyar un premi Nobel (i també la primera persona de la història que va rebre dos d’aquests guardons, el de física i el de química). Més informació i inscripcions.

7. Exposició virtual “Científiques Catalanes 2.0”

L’exposició “Científiques catalanes 2.0” pretén visibilitzar el paper estratègic de les dones científiques del nostre territori que es preocupen per comunicar la ciència, a fi de contribuir a crear i divulgar rols i models femenins, especialment en els àmbits de les ciències i les enginyeries. El projecte està coordinat pel Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC.

8. Debat en línia “Dones en ciència, superant estereotips i desigualtats”

En el marc del cicle Debats d’avantguarda-Investigació i Salut, des de la Fundació La Caixa organitzen un debat amb sis científiques sobre l’important paper de les dones en la recerca, la tecnologia i la innovació, i sobre els reptes i obstacles que encara existeixen per superar la desigualtat. Inscripció.

9. Activitats de la Universitat de Barcelona

Com cada any, la Universitat de Barcelona se suma a aquesta efemèride amb l’impuls dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Recerca, i gràcies a la tasca que duu a terme la Unitat d’Igualtat. Ho fa amb diverses activitats —enguany, de caràcter virtual a causa de la pandèmia—, que es poden consultar aquí.

10. Activitats de la Universitat Pompeu Fabra

La UPF també se suma a la convocatòria de l’11F, amb l’objectiu d’eradicar les desigualtats que pateixen les dones en el camp de la ciència i estimuar vocacions científiques entre les més petites. En aquest context, cal destacar que la Unitat d’Igualtat de la UPF ha llançat la campanya #OnSonLesDonesAutores, que convida la comunitat universitària a visibilitzar l’absència de dones en els plans docents i bibliografies de les assignatures dels diferents graus. Consulteu aquí totes les altres activitats que organitza la UPF.

11. Activitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Les científiques del CSIC també celebren l’11F amb la seva participació en nombroses activitats que tindran lloc majoritàriament de forma virtual. Entre els centres catalans que organitzen activitats podeu trobar l’ICMAB, l’IQAC, l’IIIA i l’ICM.

12. ICFOnians for Women in Science Month

L’Institut Català de Ciències Fotòniques organitza tot un seguit d’activitats entre l’11F i el 8M dedicades a les dones de ciència.

13. “Soc científica, soc dona”, la campanya de l’Institut de Recerca de Sant Joan de Déu

L’Institut de Recerca Sant Joan de Déu presenta la campanya “Soc científica, soc dona” amb l’objectiu de visibilitzar la recerca de les investigadores d’aquest centre de recerca. La campanya es podrà seguir a través del perfil de l’IRSJD a Twitter amb el hashtag #científiquesIRSJD i al seu canal de Youtube.

14. Llegir un article de Gemma Marfany

Sobre l’11F, Gemma Marfany va escriure el passat 6 de febrer a El Nacional l’interessantíssim article Un dia per a totes, de lectura molt recomanable. N’extrec la conclusió:

Una societat no pot enfrontar el futur menystenint el potencial, la intel·ligència i la motivació de les dones. La vocació científica no entén de gènere; la ciència i la recerca, tampoc.

15. Navegar per l’apartat Dones i Ciència de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR)

L’apartat Dones i ciència del web de la SUR pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues. També trobareu subapartats dedicats a les dones de ciència guardonades amb el Nobel i a les científiques reconegudes a Catalunya amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic o amb un ajut ICREA Acadèmia.

Aquesta selecció només és un petit tast del destacat univers d’activitats que es duen a terme per commemorar l’11F. Per conèixer altres activitats sobre l’11F a Catalunya o arreu del món, estigueu amatents a les xarxes socials com ara Twitter, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats amb etiquetes com ara #DiaDonesiCiència, #WomenScienceDay, #11F, #11F2021, #DonesiCiència o #WomenInScience.

Bona diada de l’11F!

Data darrera actualització: 11 de febrer de 2021

Altres anotacions relacionades:

• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?
• Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2019?
• 15 documents sobre dones i ciència
• Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte
• 10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui
• Dones i ciència: 40 documents
• Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!
• La meva filla? Abans científica que estrella de pop!

Les universitats públiques catalanes, referents internacionals

Les quatre columnes a la UAB. Font: Wikimedia Commons.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va presentar el passat mes de desembre la sisena edició de l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes. Aquesta iniciativa, que va néixer el 2012, permet que les universitats públiques catalanes, mitjançant les evolucions d’indicadors de recerca i innovació en sèries històriques, es comparin amb les universitats espanyoles i europees i, fins i tot, es facin visibles en els rànquings internacionals.

L’informe també dona resposta al compromís de les universitats públiques de Catalunya de retre comptes d’aquestes activitats a la societat per mitjà d’exercicis de transparència. Aquesta edició pretén ser un compendi de les activitats dutes a terme a les universitats públiques catalanes entre els anys 2014 i 2018 en l’àmbit de la recerca, la transferència i la innovació. Enguany, a més, dedica un monogràfic a les estratègies de recursos humans orientades al desenvolupament professional dels investigadors, adaptades als estàndards europeus.

A banda del monogràfic esmentat, i com ja és habitual en passades edicions, l’informe s’estructura en tres capítols. El primer capítol tracta sobre els recursos econòmics captats per mitjà de fons competitius (obtinguts en convocatòries d’àmbit nacional, estatal i internacional) i els que provenen de fons no competitius, amb una menció especial als fons captats en el programa marc europeu Horitzó 2020 i en les convocatòries del European Research Council (ERC). Entre els indicadors del període 2014-2018 més rellevants, cal destacar els següents:

• Un 75,91% dels fons captats per les universitats públiques catalanes és de caràcter competitiu (i els fons competitius internacionals suposen el 25,3% dels fons competitius captats).
• Les universitats públiques catalanes han captat un total de 265 M€ sobre els 1.080 M€ captats per tot Catalunya provinents del programa marc H2020; en el context de l’Estat espanyol, Catalunya capta quasi un 30% dels recursos de l’H2020 (molt per damunt del pes que li correspon per població en el conjunt de l’Estat, que és del 16%).
• Pel que fa a les convocatòries de l’ERC, l’informe destaca que el 2018 les universitats públiques catalanes van aconseguir un total de 32 concessions, que representen el 50% de les obtingudes a l’Estat espanyol, al nivell de països com Finlàndia, Noruega o Bèlgica.

Fons competitius i no competitius captats per universitat sobre el pressupost total (2018)

El segon capítol analitza la producció científica de les universitats públiques catalanes, que es compara en termes de volum, impacte i eficiència a escala catalana, espanyola, europea i mundial. Com a novetat respecte dels anys anteriors, s’hi incorpora la informació sobre les tesis doctorals defensades (mencions internacionals i doctorats industrials). D’aquest apartat destaquen els següents indicadors:

• La producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions de Catalunya que es dediquen a la recerca (sis de les deu institucions catalanes amb més producció científica, incloent-hi instituts de recerca i hospitals, són universitats).
• Les universitats públiques catalanes, amb un impacte superior a la mitjana mundial, ocupen les primeres posicions en el conjunt d’universitats de l’Estat pel que fa a la qualitat de la producció científica en el període 2013-2017.
• Una de cada quatre tesis doctorals defensades en plans adaptats a l’EEES entre el curs 2012-2013 i 2017-2018 ha rebut menció internacional.
• En el marc del Pla de doctorats industrials s’han defensat 159 tesis doctorals entre el curs 2015-2016 i el 2017-2018.
• La productivitat del personal docent i investigador i la del personal dedicat a la recerca doctor amb dedicació a temps complet ha anat augmentant gradualment durant els darrers cinc anys.

Publicacions per PDI equivalent a jornada completa (EJC) de les universitats públiques de l’Estat espanyol.

El tercer capítol es dedica a la innovació i la transferència de coneixement a la societat. Com és habitual, els indicadors que s’hi analitzen són les sol·licituds de patents i d’extensions internacionals de patent, el personal tècnic amb funcions de transferència, la creació d’empreses derivades dels resultats de recerca i les càtedres universitat-empresa-societat. Com a novetat d’enguany s’hi introdueix per primera vegada l’anàlisi de l’aportació del sector privat al finançament de la recerca del sistema universitari públic català. D’aquest capítol destaquen els següents indicadors relatius al període 2014-2018:

• En el període 2014-2018 s’han sol·licitat 477 patents prioritàries.
• L’any 2018 hi havia 137 empreses derivades de les universitats públiques catalanes actives. Aquest valor és un 11% superior al de l’any 2016.
• Les càtedres universitat-empresa-societat vigents s’han mantingut a l’entorn de 90 càtedres anuals.
• L’aportació del sector privat al finançament de la recerca del sistema universitari públic català arriba a 58,8 M€ l’any 2018, prop d’un 21% del total de fons competitius i no competitius captats per les universitats.

Pel que fa al monogràfic dedicat al desenvolupament professional en el marc de l’Estratègia de Recursos Humans per a Investigadors (Human Resources Strategy for Researchers HRS4R) a les diferents universitats, ha estat coordinat per Cristina Borràs, directora de l’Àrea d’Internacional de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR). Aquest apartat analitza com aquesta estratègia s’ha traduït en cada universitat pública catalana, amb una atenció especial al desenvolupament professional dels investigadors; es destaca que totes les universitats catalanes han traçat plans d’acció pluriennals per a implementar aquestes estratègies i han obtingut el reconeixement de la Comissió Europea en forma del segell de qualitat HR Excellence in Research, que identifica les universitats que generen i promouen uns entorns de treball que estimulin la recerca. El monogràfic conclou que el sistema universitari i de recerca català està fent un gran esforç per dotar el seu personal investigador d’habilitats competencials que els permeti ampliar les possibilitats de carrera professional, especialment mitjançant l’HRS4R i les accions COFUND.

Finalment, l’informe conté un annex on es fa balanç dels recursos humans dedicats a la recerca, la transferència i la innovació, amb la incorporació de la perspectiva de gènere en una selecció d’indicadors. Particularment rellevant és la gràfica dedicada a la carrera professional del personal investigador per gènere (2018), que demostra la sempiterna gràfica de tisores (o pinça, en aquest cas), amb una presència majoritària de les dones en l’etapa predoctoral (52,5%), que va disminuint progressivament al llarg dels diversos estadis de la carrera fins a esdevenir molt minoritària en el nivell de catedràtic universitari o contractat (22%).

Carrera professional del personal investigador. Algunes categories (2018)..

De la lectura de l’informe es dedueix que les universitats públiques catalanes desenvolupen un paper molt important quant a la captació de recursos, tant estatals com internacionals, i que la producció científica de les universitats públiques catalanes lidera la producció generada per les institucions catalanes i espanyoles que es dediquen a la recerca; en la mateixa línia, es conclou que el sistema de recerca català, quant a productivitat científica, se situa com un dels que té més impacte en el context de la UE-15, tant en relació a la població com al PIB. Pel que fa al foment de la tercera missió, l’informe conclou que l’impuls dels processos de valorització dels resultats de la recerca i la col·laboració publicoprivada, així com la creixent creació d’empreses de base tecnològica, les sol·licituds de patents i l’increment de càtedres universitat-empresa-societat, són clars exemples d’aquest compromís social i econòmic amb l’entorn. Malgrat tot, l’informe també recull que els índexs d’innovació són millorables si es comparen amb els d’altres economies europees similars i que cal un esforç incremental per apropar universitats i empreses i perquè aquestes acabin gaudint de la formació, el coneixement i la creativitat dels nous doctors formats a les universitats, que s’ha de traduir en innovació.

Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes – Informe 2020. Josep M. Vilalta i Núria Jové (coord.). Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Desembre, 2020, 86 pàgines. ISBN: 978-84-09-25963-2

(Aquest article ha estat publicat en el número de gener del butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Anotacions relacionades:

Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

Rànquing d’universitats i estructures de recerca de Catalunya a les xarxes socials

L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2020

Comença l’any 2021 i és moment de fer balanç. En aquest article us presento els articles més visitats d’aquest blog durant l’any 2020.

L’any 2020 ha estat un any distòpic i irreal, i la pandèmia que ens està assolant ha causat estralls en la salut i l’economia de moltes persones. En el meu cas concret, després de l’estat de xoc inicial, haig de confessar que refugiar-me en l’escriptura periòdica d’articles en el blog ha estat francament beneficiós per adaptar-me a la nova situació i evadir-me’n (l’altre recurs que també m’ha ajudat a aconseguir-ho és la pràctica habitual de la meditació).

Pel que fa als deu articles més llegits del blog L’ase quàntic l’any 2020, les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant de l’àmbit de les dones de ciència, les figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Albert Einstein, Eduard Fontserè, Ferran Alsina), la COVID-19 i els recursos 2.0 per als investigadors, entre d’altres. Aquest és el rànquing dels apunts més visitats l’any 2020:

1. Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020? (febrer)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) i recollia una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar-ho.

2. L’únic lloc de la Terra sense vida (gener)

En aquest article em feia ressò d’un estudi que demostrava que el camp geotèrmic de Dallol, a Etiòpia, és probablement l’únic lloc del planeta al qual no ha aconseguit adaptar-se cap ésser viu, ni tan sols cap microorganisme.

3. Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter (desembre)

Com sigui que la pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i col·laborativa, i que les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació, aquest article aplegava dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).

4. Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya (octubre)

En aquest article retia homenatge a Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970), el meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques que va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, amb motiu de la commemotració dels 150 anys del seu naixement.

5. 25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2 (maig)

Aquest article compilava una selecció de repositoris de ciència oberta, portals de la UE, recursos educatius, còmics i altres fonts d’informació relacionats amb la COVID-19, el coronavirus i el confinament.

Articles redactats abans del 2020

A banda dels cinc articles esmentats, redactats l’any 2020, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2020:

6. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

Aquest article, que actualitzo regularment, exposa un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

7. 8 estratègies per llegir més llibres (setembre 2019)

Inspirat per l’article 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, en aquest article comparteixo tot un seguit d’estratègies destinades a fomentar la passió per la lectura.

8. Acostem la Revolució Industrial als més petits! (setembre 2014)

L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc

9. La meva filla? Abans científica que estrella de pop! (setembre 2010)

Aquest apunt analitzava una enquesta de l’acadèmia britànica de la ciència, The Royal Society que mostrava com, de manera lenta però progressiva, s’estava avançant cap al reconeixement i la visibilitat de les dones de ciència. Els resultats del sondeig també mostraven com encara  hi ha molta feina per fer (i aquesta conclusió continua sent plenament actual).

10. Einstein, Barcelona i anarquisme (1923) (març 2013)

En aquest article resumia els fets més rellevants de la visita que va fer Albert Einstein a Barcelona, l’any 1923. En particular, em centrava en el desenvolupament de l’entrevista del físic alemany amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes que va tenir lloc el dia 27 de febrer d’aquell any. L’article va ser el primer d’una sèrie de tres articles que vaig dedicar, l’any 2013, a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país.

Finalment només em resta, a banda de desitjar-vos molt bon any, agrair-vos la vostra fidelitat lectora i els vostres comentaris, que em permeten continuar aprenent i explorant des de diversos angles el fascinant món de la recerca científica. Que tingueu un 2021 ben curull de salut i ciència!

Articles relacionats

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2012

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2011