Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0

Sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la universitat on vaig fer la carrera de ciències físiques a finals dels 80! Hi vaig ser convidat els dies 13 i 22 de maig per impartir sengles xerrades sobre com utilizar els recursos que el web 2.0 ens proporciona per tal que sociòlegs i historiadors puguin difondre el coneixement, millorar la seva identitat digital i incrementar l’impacte de la seva recerca. 

uab

UAB, photo by  Mayra Chiachia (CC BY-SA 2.0)

Introducció

La primera de les xerrades va tenir lloc el dia 13 de maig a la Facultat d’Economia i d’Empresa de la UAB i formava part del seminari Difusió de la Recerca 2.0,  emmarcat en el IV Doctoral Working Group del Programa de Doctorat en Sociologia, sota la coordinació de Sònia Parella, Joaquim Campuzano (Grup d’Investigació en Sociologia Analítica i Disseny Institucional, GSADI) i Alejandro Montes (Grup d’Educació i Polítiques Socials, GEPS).

Vaig impartir la segona xerrada el dia 22 de maig a la Facultat de Lletres de la UAB, en el marc de la sessió Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0, integrada en el seminari  Pensar i difondre la història: conflictes i processos d’identitat en la societat moderna i contemporània, organitzat per Òscar Jané i Ricard Torra, del Grup de recerca Manuscrits i el Departament d’història moderna i contemporània de la UAB.

Desenvolupament de les sessions

Durant la introducció, com ja és habitual en les meves presentacions, vaig fer èmfasi  en el fet que les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, el món acadèmic i de la recerca. Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig enumerar les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0: crear (blogging), practicar l’escolta activa (amb eines d’agregació de continguts com ara Feedly),  comunicar (amb Twitter),  connectar (networking) i compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

En l’apartat de blogging em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats. A finals de març de l’any passat, però, algú es va atrevir a desafiar el gran economista francès:  es tracta de Matthew Rognlie, un graduat de 26 anys del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que va presentar un paper a la Institució Brookings, un prestigiós think tank ubicat a Whashington DC.

Aquest article és considerat la crítica més seriosa i substancial que la feina de Piketty ha rebut fins avui. Però quin és l’origen d’aquest paper?  Ens hem de remuntar a gairebé un any enrere. L’origen es troba en una entrada de 459 paraules, 6 paràgrafs, escrits en forma de comentari a tres quarts de tres de la matinada en el blog Marginal revolution, un blog molt popular en el mòn dels economistes. Aquest comentari en el blog va generar tanta controvèrsia que Rognlie es va sentir esperonat a aprofundir en les seves tesis. En definitiva, com mostra aquest exemple, bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.

També em vaig referir a un interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. M’agrada molt destacar sempre la conclusió de l’article:

Except for the very end of this process s submitting the paper to the journal for peer-review – none of this way of working bares the least bit of resemblance to how I was trained to be a scholar.

Estem davant d’una nova manera de fer recerca? És evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Per cert, més enllà del món acadèmic, la sociologia més lúdica també es present a Twitter a través d’aquesta empresa que es dedica a fer marxandatge d’articles sobre sociologia. No em digueu que no mola, si sou antipositivistes,  una samarreta on es pot llegir All you need is Verstehen? I els antropòlegs socials què em dieu, d’una T-shirt on es pot llegir I love Structural Functionalism? 😀

També em va semblar interessant destacar, en l’apartat d’eines 2.0 per compartir el coneixement, un exemple molt reeixit de la utilització del vídeo com a eina per a la docència en l’àmbit de les ciències socials: es tracta de l’antropòleg David Harvey, de la City University of New York, que utilitza aquest mitjà per explicar El capital de Karl Marx en el país probablement menys marxista del món.

Finalment, el darrer apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats. Però també vaig remarcar la importància de tenir personal adequadament format per dur a terme aquesta tasca. Concretament em vaig referir a la desafortunada piulada d’un funcionari de l’ambaixada britànica als Estats Units. Una mica de context històric previ: entre 1812 i 1815 va tenir lloc una cruenta guerra entre britànics i estatunidencs; l’any 1814 ,durant una incursió, els britànics van cremar la Casa Blanca, símbol per excel·lència del govern americà. Doncs bé, 200 anys més tard, des del compte de Twitter de l’ambaixada britànica als EUA es va piular el següent tuit:

tuit_amb_UK_EUA

El tuit va generar un conflicte diplomàtic. És evident que cal ser a les xarxes socials com a institució, però cal ser-hi de manera endreçada i homogènia, i amb un bon llibre d’estil que orienti sobre què es pot piular i què no.

Podeu accedir a les dues presentacions sobre sociologia 2.0 i història 2.0 des del meu compte de Slideshare:


Agraïments

M’agradaria donar les gràcies al Departament de Sociologia de la UAB i, en particular, a Sònia Parella, Joaquim Campuzano i Alejandro Montes, per haver-me convidat a impartir la primera xerrada en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia. En el seminari també va intervenir Cristina Azorín (encantat, Cristina!), del servei de Biblioteques de la universitat, amb una interessant ponència sobre el Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Grups de recerca i autoarxiu. També va ser un plaer poder saludar l’Anna Guillaumet, consultora de SIGMA AIE i gran bloguera (us recomano la lectura del post on va fer una reeixida síntesi del seminari) i Joan Carles Torres, tècnic de comunicació de la UAB i gran activista 2.0 i fan del treball col·laboratiu.

També voldria agrair al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, al Grup de Recerca Manuscrits i, en particular, a Ricard Torra i Òscar Jané, la seva invitació a impartir la meva presentació en el marc del seminari sobre Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0. En el seminari també va intervenir Teresa Férriz (un plaer, Teresa!), responsable de Nous Projectes a la UOC, que va exposar una presentació sobre exili i literatura i, a més, va dinamitzar de manera magistral el debat posterior. Va ser un plaer conèixer, aprendre i compartir impressions amb una tropa de cracks com ara Alberto Reche (bloguer, discussant del seminari i un dels responsables del programa radiofònic de divulgació històrica A les portes de Troia), Marc SoguesJonathan López-Vera (autor d’un blog sobre història japonesa de lectura molt recomanable), Cristian Palomo (director de l’excel·lent portal digital d’història El Principat), Maria Aguilera i Ignasi Fernàndez.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a l’IDIBAPS sobre xarxes socials, recerca i salut

El passat dia 11 de març vaig impartir un taller sobre recerca 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc Cellex, organitzat per la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

Photo by Floor van de Velde via Josephine Dorado www.flickr.com/photos/funksoup/403990660/

Photo by Floor van de Velde via Josephine Dorado http://www.flickr.com/photos/funksoup/403990660/

El taller formava part del bloc sobre comunicació i lideratge del màster, i se subdividia en dues parts. La primera part va consistir en una xerrada teòrica d’hora i mitja hora de durada destinada als alumnes del màster i al personal investigador de l’IDIBAPS, i tenia per objectiu resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans de comunicació social com a eines de suport per a la seva activitat recercaire; la segona part, molt més pràctica, estava adreçada únicament als alumnes del màster i consistia en uns exercicis que pretenien demostrar que els mitjans de comunicació social són eines molt amigables, molt fàcils de fer servir i molt útils per augmentar la visibilitat i l’impacte de l’activitat investigadora i millorar la reputació digital.

En la introducció vaig explicar que hi ha evidències empíriques i abundant bibliografia que demostren que utilitzar els mitjans de comunicació social per part d’un investigador pot ser molt beneficiós pels següents motius:

-Adquisició de nou coneixement
-Increment de l’impacte de les publicacions
-Connexió amb altres col·legues
-Millora de la reputació digital

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que vaig exposar a la UOC uns mesos enrere: la manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència. La presentació Mobile is eating the world, de Benedict Evans, l’enquesta que la revista Nature va enviar ara fa un any a més de 3.000 recercaires sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials i la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics) van ser els punts principals de la introducció.

També em vaig referir a un document (Altmetric mentions and the
communication of medical research. Disseminating research outcomes outside academia) que es va publicar el mes de febrer i que analitza si el nombre de mencions a un treball de recerca a les xarxes socials afecta l’impacte d’aquest treball més enllà del context acadèmic. Està centrat en l’àmbit de les ciències de la salut i analitza les mencions a les xarxes socials de més de 2 milions i mig de documents.

Recercaires 2.0: cal adquirir noves habilitats

Acostumo a fer èmfasi en les meves xerrades que cal reinventar la professió d’investigador i que els científics s’han d’adaptar al nou escenari 2.0 amb l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció de noves aptituds. En resum, si els investigadors volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans, sota el meu punt de vista han de saber conjugar aquests cinc verbs:

  • Crear (blogging)
  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Comunicar (Twitter)
  • Connectar (Researchgate et al)
  • Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs de l’àmbit de la salut i la biomedicina, vaig destacar el blog del director dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA, Francis S. Collins, el de  l’agència de cèl·lules mare de Califòrnia i el del Laboratori de Medicina Translacional i Ciències de la Decisió de la Universitat de Girona.

Quant a Twitter, sobretot per introduir el taller pràctic posterior, em vaig basar en un tuit poètic de Vicent Andrés Estellés per remarcar la importància de l’estructura d’un tuit. Un tuit ha de ser harmònic, ha de ser consonant, ha de tenir un literal curt i clar i, si és possible, ha de contenir una o dues etiquetes. I vaig mostrar alguns exemples de bones (i no tan bones) praxis. Com ja vaig fer a la UOC, també em vaig referir a tres interessants estudis que demostren la utilitat de Twitter per als investigadors:

En aquesta oportunitat vaig afegir un altre article, publicat el mes de febrer a Nature (Social media: A network boost), on Monya Baker analitzava com poden els científics aconseguir nous contactes i trobar feina mitjançant Twitter. I ho feia sobre la base d’exemples que posen de manifest que la manera com es busca i es troba feina en l’àmbit de la recerca s’està transformant amb la irrupció de les xarxes socials. I això inclou també la manera com les institucions que fan recerca recluten nou personal. L’apartat de Twitter concloïa amb tres diapos que mostraven vuit comptes de Twitter vinculats a l’àmbit de la medicina translacional.

Salut 2.0 i mHealth

En aquest apartat vaig mostrar una petita selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Social and news media enable estimation of epidemiological patterns early in the 2010 Haitian cholera outbreak: Un exemple de monitorització exitosa de malalties a partir de les xarxes socials es va produir després del terratrèmol que va patir Haití el gener de 2010. D’acord amb aquest article, examinar els tuits que la gent enviava va permetre actuar amb més rapidesa per detectar l’aparició i la propagació de l’epidèmia de còlera. Els investigadors haitians constataven que d’aquesta manera tenien informació immediata, mentre que els informes de vigilància expedits pel ministeri de salut del govern trigaven dues setmanes.
  • Assessing Vaccination Sentiments with Online Social Media. Implications for Infectious Disease Dynamics and Control: aquest exemple permet avaluar la percepció de la població sobre una qüestió concreta a partir de la informació recollida a les xarxes socials. En aquest estudi els investigadors van examinar la percepció sobre les vacunes expressats per la ciutadania a Twitter durant un període de sis mesos l’any 2009, durant el qual hi va haver una alta incidència de la grip A. Els resultats indiquen que els sentiments particulars a favor o en contra de la vacuna contra la grip A es tendeixen a agrupar tant social com geogràficament. Aquesta recerca ens permet conèixer en quines zones o sobre quins estrats socials hem d’incidir per fer campanyes destinades a augmentar la conscienciació sobre determinats temes vinculats a la salut, en aquest cas pel que fa a la vacunació, per prevenir futurs brots de malalties.

Tal com ja vaig fer en la meva conferència al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, vaig presentar l’epidemiòleg digital, John Brownstein, un professor de la facultat de de Medicina de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials com per exemple Twitter, Instagram i Facebook, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast. Sobre la base de la seva experiència, Brownstein va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

Pel que fa a la salut mòbil o mhealth, i sobre la base de l’afirmació que vaig fer a la introducció que el futur és mòbil, vaig remarcar que és evident que la sanitat s’ha d’adaptar a aquest nou escenari. I això es tradueix en un sector molt emergent, el de les aplicacions mòbils sobre salut, més de 100.000 a hores d’ara. Aquestes aplicacions permeten gestionar la salut de les persones, ja que són eines útils per obtenir informació, controlar l’alimentació i fins i tot  monitorar senyals del cos. Segons fonts de la Comissió Europea, l’any 2017 un de cada dos usuaris de telèfons intel·ligents utilitzarà aplicacions de salut, amb les implicacions que aquest fet podria tenir pel que fa a la descongestió del sistema públic de salut.

Una bona idea del volum d’aplicacions de l’àmbit sanitari es pot obtenir si es navega per aquesta pàgina de la Fundació TicSalut, que és un organisme del Departament de Salut que treballa per impulsar la utilització de les TIC en l’àmbit de la salut i fa d’observatori de noves tendències. La pàgina té un cercador que ens permet visualitzar geolocalizats tots els projectes de mobilitat i d’aplis que es desenvolupen al sector salut. Es pot fer-ne cerca per especialitats mèdiques, països o sistema operatiu del mòbil.

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència que imparteixo. En aquest cas, entre d’atres, vaig destacar:

  • Connected Researchers: en aquest blog, el Dr. Thomas Crouzier parla de recursos i eines que poden ser útils per als recercaires; el blog té un apartat que es diu Digital tools for researchers que és un gran repositori d’eines catalogades d’acord amb aquests set apartats. Visita obligada.
  • Salut20COMB: aquesta iniciativa del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona té com a objectiu el debat entorn a l’ús de noves tecnologies aplicades al sector sanitari. Consisteix en una jornada a l’any, que dura un matí, i on tracten un tema relacionat amb salut 2.0. El 2012 van parlar de salut 2.0, el 2013 ho van fer d’aplis i salut, i l’any passat ho van fer de blogs i identitat digital.
  • Wikisanidad.org : inclou blogs, comptes de Twitter i iniciatives diverses de professionals que creuen que el web 2.0 i els mitjans de comunicació socials poden ajudar a millorar el sistema sanitari, tant des d’un punt de vista professional com assistencial. La idea és agrupar i actualitzar recursos sobre salut 2.0 perquè siguin fàcilment accessibles i facilitar la connexió de persones amb els mateixos interessos.

Podeu accedir a la presentació de la part teòrica del taller des del meu compte de Slideshare:

I també podeu accedir a la presentació del taller pràctic:

Voldria agrair a la directora del mòdul sobre comunicació i lideratge del màster, la Dra. Pastora Martínez, la seva invitació perquè impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la seva participació i interès per dur a terme les pràctiques de la segona part. També voldria compartir amb els lectors del blog la meva alegria perquè l’start up britànica Altmetric es va fer ressò  des del seu mur de Facebook de la presentació de què parlo en aquest post. 🙂

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

140 comptes de Twitter sobre informació i documentació

Fa unes setmanes, llegia un article del blog BiblogTecarios que contenia una selecció de 140 comptes de Twitter vinculats als àmbits de la informació i la documentació. 

wordle_bliblogtecarios_140_comptes_indispensables_Info_Docum

Núvol de paraules amb els 140 comptes de Twitter més destacats de l’àmbit de la Informació i la Documentació. Font: Biblogtecarios.es

Sobre BiblogTecarios

BibliogTecarios és un espai web col·laboratiu (de seguiment molt recomanable, per cert) que té per objectiu compartir notícies i opinions sobre temes d’interès per als professionals del món de la informació i la documentació. El projecte es basa en el concepte de crowdsourcing (o proveïment participatiu), és a dir, en l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, i va néixer l‘any 2010 per iniciativa de Julián Marquina

Actualment, l’equip de BiblogTecarios està integrat per estudiants i professionals del sector de la biblioteconomia i la documentació  de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, i comparteixen el coneixement des dels seus blogs personals a través d’aquest blog col·lectiu.

La llista de 140 comptes de Twitter sobre informació i documentació

La llista consta de 14 categories amb 10 comptes de Twitter cadascuna; aquestes categories abracen els diversos àmbits de l’extens univers del món de les biblioteques, els arxius, els museus, la documentació i la informació.

Per a l’elecció dels integrants de cada categoria, els membres de Biblogtecarios han escollit fins a quatre perfils mereixedors, sota el seu criteri,  de formar part de cadascuna de les 14 categories establertes. Posteriorment, els perfils nominats s’han ordenat d’acord amb l’impacte a Internet a través de l’índex Klout.

Podeu accedir a les categories i els comptes nominats a cada categoria des d’aquest post. A més, també han creat una llista a Twitter (Los140InfoDoc2015) que permet fer seguiment de les piulades emeses des dels 140 comptes.

Personalment, em sento molt  honorat de formar part de la categoria d’informació i documentació, al costat d’autèntics referents professionals com ara @jserranom, @julianmarquina, @ArsDictandi, @catuxa, @baiget, @serranocobos, @acabezas, @aneke, i @marcos_ros.

Sigui com sigui, m’agrada molt la conclusió de l’article:

#los140infodoc no es tanto un ranking como una sugerencia, un galardón como un acicate para continuar trabajando por la difusión de contenidos de interés.

Moltíssimes gràcies! Continuem!!!  🙂

Publicat dins de Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0

Lydia Gil (@morrita2000), que lidera el projecte Social media en investigación, em va proposar de ser entrevistat al voltant de les qüestions  que tracta en el seu interessant projecte.

Xavier Lasauca i Cisa. Imatge: Maricel Saball Foto.

Xavier Lasauca i Cisa. Imatge: Maricel Saball Foto.

Social media en investigación (Twitter, Facebook) és un ambiciós i interessant projecte que té per objectiu analitzar els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials temàtiques i especialitzades per als investigadors, els mitjans de comunicació social i la identitat digital, tot plegat aplicat al món acadèmic i científic. Des de la seva pàgina web, a més de participar en interessants debats, podem accedir a diversos articles de lectura molt recomanable sobre xarxes socials temàtiques del món acadèmic i científicidentitat digital i recursos 2.0 per a científics.  També hi ha un apartat d’entrevistes a persones vinculades al món de la recerca i la comunicació científica 2.0 (em sento molt honorat de formar part d’aquest apartat 🙂 ).

L’entrevista va durar dues hores i mitja i va transcórrer en un clima de gran cordialitat. Les preguntes que va triar la Lydia abracen pràcticament tots els meus àmbits d’interès al voltant de la recerca i la comunicació científica 2.0. Un cop l’entrevista va ser publicada, una de les coses que més em va agradar van ser els titulars que la Lydia havia triat, heus ací un tast:

M’encanta conjugar el verb compartir; compartir és una cosa essencial en aquesta era tecnològica en què ens ha tocat viure.

Les tecnologies mòbils estan impactant sobre molts àmbits de la nostra vida. La manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la comunicació de la ciència.

Els investigadors han d’adaptar-se a aquest nou escenari 2.0 i adquirir noves habilitats, conèixer noves eines i assumir noves aptituds.

Les xarxes socials estan revolucionant el món acadèmic i també la manera com es teixeixen complicitats en aquest món.

És important tenir en compte que Internet és un espai de conversa i debat, no solament un mitjà per difondre la nostra pròpia obra.

Si teniu curiositat, podeu accedir a l’entrevista sencera.

En defintiva, ha estat una experiència i un intercanvi d’impressions molt enriquidors. Lydia, un plaer! Ens seguim! 😀

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Uncategorized, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Poesia 2.0 al TERMCAT

Vull compartir amb les lectores i els lectors d’aquest blog una notícia que m’ha fet molta il·lusió: el passat dilluns vaig recollir a la seu del TERMCAT el premi del concurs de piulades #TermJordi, organitzat pel Centre de Terminologia.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, director del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, director del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

En un ambient molt distès, em van acollir el director de la institució, Jordi Bover, el responsable de Comunicació, F. Xavier Fargas Valero,  i la cap de projectes de màrqueting digital de la institució, Sandra Cuadrado. Dama i cavallers, ha estat un veritable plaer, la desvirtualització! Després de la preceptiva sessió de fotos i el lliurament del premi,  vaig pronunciar unes paraules:

En primer lloc, voldria agrair al jurat la concessió del premi i que hagi apostat per un tuit poètic i que parla d’amor. En aquests temps de deshumanització i d’incerteses, cal reivindicar la força de l’amor, que és sempre un referent sòlid i íntim.

Em fa molta il·lusió rebre aquest premi, especialment venint d’on ve. Com a corrector i traductor jurat sóc molt fan de la tasca que desenvolupeu des del TERMCAT,  ja que amb els vostres recursos ens faciliteu molt la feina als professionals de la correcció i la traducció.  Hi ha gent aquí molt treballadora, amb molt de talent i que també són molt bones persones, i especialment això darrer és un intangible molt valuós per a qualsevol organització.

A més, el TERMCAT ha sabut adaptar-se als nous temps amb una aposta valenta per la innovació i el món 2.0. Només em resta dir-vos que us admiro molt i que em trec el barret davant vostre!

A continuació, acompanyat d’en Jordi, el Xavier i la Sandra, vaig visitar les instal·lacions del centre i també vaig tenir l’oportunitat d’agrair directament al personal tècnic i administratriu la seva bona tasca. Va ser una visita molt agradable i em vaig sentir molt ben acollit; vaig tenir la percepció personal que hi havia molt bon ambient i que s’hi deu treballar molt bé, al TERMCAT… A més, vaig rebre la primícia que aviat es publicarà el diccionari terminològic de física, i això sempre és una bona notícia per a un físic teòric i per a la humanitat en general. 🙂

També vaig saludar la bona amiga Maria Antònia Julià (@majuliabe, @entretermes), companya de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), especialista en terminologia sobre biomedicina i ciències naturals, a qui vull felicitar per la concessió del Premi Serra d’Or per l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, felicitació que faig extensiva a la resta de persones  que hi han col·laborat.

El making of d’una piulada

(D’entrada demano disculpes al TERMCAT pel títol de l’apartat, ja que d’acord amb la Neoloteca, la forma  com-s’ha-fet és preferible a making of, però aquesta forma a mi no m’agrada tant.)

El repte que plantejava el concurs #TermJordi era enviar una piulada que tingués caràcter literari i que inclogués termes especialitzats inclosos a la Neoloteca o en algun dels altres Diccionaris en Línia que ofereix el TERMCAT. Doncs som-hi! Vaig decidir posar fil a l’agulla amb un tuit en forma de poema, ja que em va semblar més innovador i, a més, darrerament m’he refugiat en la lírica -bàlsam brutal- de Vinyoli, Estellés, Martí i Pol i Ferrater i, per tant, escriure un tuit en format poètic era el que em demanaven el cos, el cor i l’ànima.

Des del punt de vista tècnic de la mètrica poètica, el tuit-poema que vaig enviar combina ritmes binaris (iambes) i terciaris (en aquest cas amfíbracs i anapests), i això crec que és el que dóna al poema la musicalitat i el ritme que ha agradat al jurat.

Pel que fa al contingut, el poema es divideix en dues parts:

  • La primera part recull el sentiment del poeta, que s’emociona davant de la presència de l’estimada. Vaig trobar un mot a la Neoloteca, que és zarb, una mena de tamboret persa (veieu-ne aquí un magnífic solo de Kevan Chemirani), que com a imatge podia simular molt bé el batec del cor del poeta davant de l’esguard de l’estimada, però especialment també davant de l’aproximació de l’estimada amb l’objectiu d’iniciar el joc eròtic (que encara mola més que l’esguard). Tal com era d’esperar, el cor comença a bategar amb més intensitat i entren en escena una artèria (aorta) i dues vàlvules (tricúspide i mitral) extretes del Diccionari d’anatomia.
  • A continuació el poema canvia de terç i sona una nova partitura, sobre la base dels petons que l’estimada reparteix sobre el cos del poeta, que donen pas a una melodia lenta i astronòmica.

El poema és aquest, en una bellíssima composició elaborada des del TERMCAT:

premi_termcatEspero que us ho hàgiu passat tan bé llegint-lo com jo component-lo! 😉

També voldria tenir un record també per a totes les persones que han participat en aquest concurs, ja que hi havia piulades de gran nivell.

Gent del TERMCAT: gràcies per una jornada inoblidable! ❤

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Lectures, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia

S’acosta Sant Jordi! En aquest article us recomano tres llibres (dos assaigs i un llibre de poesia). Com a obsequi, una presentació que aplega una selecció personal de piulades de poesia.

Catalans_Guinea
1) Els catalans de Guinea, d’Antoni d’Armengol

A finals de juliol de l’any passat, TV3 emetia un reportatge que s’endinsava en l’última etapa colonial  a través de la memòria dels catalans establerts a Guinea Equatorial, un règim dictatorial, colonialista i segregacionista, amb imatges inèdites de la vida colonial i dels líders guineans. L’autor del reportatge, Antoni d’Armengol, seduït per les seves històries, ara n’ha fet un llibre, en què dóna als protagonistes l’oportunitat d’explicar les seves experiències, com era la vida a la colònia (el treball, els estudis, el lleure, les relacions entre blancs i negres, els perills de la selva…) i com van viure el tempestuós procés de descolonització de Guinea Equatorial.

V-de-Bes-portada2) V de Bes, de Núria Pujolàs (Miramelsmots)

Núria Pujolàs (blog, Twitter), la poetessa que dibuixa universos quotidians amb paraules d’estar per casa, ens obsequia en aquest petit llibre amb un grapat de poemes i aforismes que tracten sobre l’amistat, l’amor i el desamor de manera fresca, picardiosa i, a voltes, divertidament transgressora.

Obro la tapa
així, bell, el misteri
terra, or, plata
i la incertesa muda
del primer pas amb tu.

En el(s) pròleg(s) [elaborat de manera col·lectiva i desacomplexadament 2.0 per lectors i lectores de l’obra], podem llegir:

  • Sap crear universos poètics a partir de partícules infinitesimals de realitat.
  • Els teus mots em dibuixen somriures de caramel i són com l’aigua de la font que no para de rajar.
  • Descaradament sensible. / Sensiblement descarada.
  • Són un gaudi, aquets mots digitals, plens d’adjectius a balquena, però amb una emoció única i transparent.

A mi aquest poemari m’ha agradat moltíssim. Una autèntica delicatessen perdurable en el temps per assaborir de manera continuada a cor què vols…

ramio
3) Manual para los atribulados profesores universitarios,  de Carles Ramió

En aquest llibre, el professor Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra, fa un repàs crític, però també amè i, fins i tot, divertit, sobre les competències que ha de desenvolupar un professor universitari. Us en recomano la lectura. Per part meva, he de dir que ha estat un plaer i un privilegi poder col·laborar amb el professor Ramió en l’elaboració del capítol destinat a les competències 2.0. He publicat un extracte d’aquest capítol en el meu compte d’Slideshare:

#PiulemPoesia

El meu obsequi de Sant Jordi per a les lectores i els lectors d’aquest blog és una presentació que recull una petita selecció personal de 32 piulades de poesia, on el tema predominant és, com no podia ser d’una altra manera en una data tan assenyalada com aquesta, l’amor. Hi trobareu versos de Vinyoli, M. M. Marçal, Estellés, Abelló, Martí i Pol, Ferrater, Brossa, F. Garriga, D’Efak i Parcerisas. Sortosament, la Tuitosfera catalana és curulla de grans curadors de continguts lírics, als quals he manllevat algunes piulades: per a ells, el meu agraïment i reconeixement! Espero que us agradi (per visualitzar-la correctament, suggereixo que feu vista ampliada). Feliç diada de Sant Jordi!

Anotacions relacionades (amb altres  recomanacions de lectura):

Publicat dins de Lectures, Uncategorized, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I

El passat dia 27 de novembre vaig ser convidat per l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la Universitat Oberta de Catalunya per impartir la xerrada Eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I en el marc del cicle Dijous amb l’OSRT.

Imatge: UOC. Edifici Media-TIC, de UOC_Universitat a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

Imatge: UOC. Edifici Media-TIC, de UOC_Universitat a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

L’objectiu de la xerrada era mostrar al personal vinculat a l’R+D+I les opcions que els ofereixen canals com ara les xarxes socials i els blogs per difondre la seva activitat, millorar la identitat digital i socialitzar la ciència i el coneixement.

El futur és mòbil

Durant la introducció  vaig mostrar una visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic i de la recerca. La idea principal que volia transmetre és que el futur és mòbil: tothom porta les xarxes socials a la butxaca perquè gairebé tothom té mòbil, i això està impactant sobre molts àmbits de la nostra vida. La manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència.

Per demostrar que el futur és mòbil vaig manllevar un parell de diapos de la presentació Mobile is eating the world, de Benedict Evans, un tecnòleg que treballa a Andreessen / Horowitz, un fons americà de capital risc amb seu a Silicon Valley dedicat a identificar les oportunitats de negoci en l’àmbit de la tecnologia per invertir-hi. Evans es defineix a la seva pàgina web com algú que treballa sobre el que està passant i passarà aviat, i recomano el seu seguiment si es vol estar amatent a les últimes tendències en tecnologia. En la seva presentació, Evans demostra que aviat gairebé tothom tindrà mòbil amb connectivitat i que la gent actualment dedica entre el 40 i el 70% del seu temps lliure a navegar pels mitjans de comunicació social mitjançant aplicacions mòbils.

A continuació em vaig fer ressò dels resultats d’una enquesta que la revista Nature va enviar l’estiu passat a més de 3.000 recercaires, sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials populars i llocs web relacionats amb el món de la recerca. La conclusió era que els investigadors utilitzen, cada cop més, les eines 2.0 per difondre la seva recerca i per a altres motius, cosa impensable fa només cinc o sis anys.

Twitter: piulades de ciència

El bloc principal de la xerrada estava dedicat a les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0: blogging, conèixer aplicacions d’agregació de continguts (com ara Feedly),  microblogging (Twitter),  networking  (Researchgate)  i sharing (altres eines 2.0 de compartició del coneixement). En l’apartat de Twitter em vaig referir a diversos articles que demostren l’emergència d’aquesta xarxa en el món de la recerca:

  • Communicating Science in New Media Environments: L’objectiu dels autors d’aquest article (gràcies,@CasalsTMarti!) era comprovar si la interacció del investigadors amb comunicadors científics o la utilització de la xarxa social Twitter podien contribuir a incrementar l’impacte de la seva recerca. I la resposta va ser afirmativa en els dos casos.
  • The Kardashian index: a measure of discrepant social media profile for scientists: parlar de Kim Kardashian en un temple del saber científic com és la UOC sempre genera un efecte de xoc en l’audiència. Però en aquest cas pagava la pena, ja que em servia per introduir un comentari publicat a Genome Biology el passat estiu pel biòleg Neil Hall, en clau clarament satírica però molt escrupolós en la forma, que va provocar una gran polèmica en el món de la recerca 2.0. L’article es fonamenta en l’oposició que hi ha entre els recercaires que treballen molt i els investigadors mediàtics, molt populars fins i tot més enllà de la seva disciplina. Per saber si la popularitat d’un científic és exagerada en comparació amb l’avaluació del seu treball, Hall va proposar la creació d’un indicador que servís per mesurar la diferència entre la presència del perfil d’investigador en les xarxes socials i la seva autoritat pel que fa a l’impacte en revistes acadèmiques, i el va batejar com a índex k o índex Kardashian. Hall va agafar una mostra de 40 científics i va representar gràficament el seu nombre de seguidors i el seu nombre de citacions, i va concloure que aquells que tinguessin un índex K superior a 5 es podrien considerar recercaire Kardashians, o sigui, supravalorats. Fins aquí el jocós experiment.
  • The top 50 science stars of Twitter: Atès l’enrenou causat, des de la revista Science van decidir analitzar fins a quin punt es justificaven les crítiques de Hall, i van fer una llista dels 50 científics amb més seguidors a Twitter, juntament amb el seu índex Kardashian. Aquest article va desfermar una gran polèmica, ja que la llista va resultar ser d’allò més androcèntrica, anglocèntrica i blancocèntrica. Sobretot hi havia un grup especialment infrarepresentat, que era el de les dones, ja que de la llista de 50 científics, només quatre eren dones. La llista era un reflex més de la sempiterna situació de desigualtat quant a visibilitat i reconeixement que viuen les dones en el món acadèmic i de la recerca (n’hem parlat en diversos posts d’aquest blog). La resposta a les xarxes va arribar immediatament i va ser molt contundent: fins i tot es van generar tres etiquetes (o hashtags) que van ser tema del dia en l’àmbit de la recerca (#WomenTweetScienceToo, #BLACKandSTEM i #AlternateScienceMetrics).  El tercer em sembla particularment divertit: la gent hi feia escarn de l’índex Kardashian amb la definició de nous índexs que us poden fer trencar de riure.
  • Twitter’s science stars, the sequel: Sigui com sigui, Science va rectificar, va ampliar la llista a 100 científics, aquest cop amb notable presència femenina i amb més varietat racial.  L’article concloïa que fins i tot els científics amb índex Kardashian més elevats acumulaven gran nombre de citacions. L’article obria un debat en l’àmbit de la comunicació científica al voltant de la relació entre  la popularitat i el reconeixement de l’autoritat científica en una disciplina.

Wikicomunicació de la recerca

Acte seguit vaig fer un cop d’ull ràpid a noves tendències en comunicació de la ciència, el que anomeno wikicomunicació de la recerca perquè està relacionat amb la Viquipèdia, els editors de la qual estan duent una tasca molt rellevant pel que fa a la promoció i la compartició del coneixement. Cap a on pot anar la comunicació de la ciència en el futur? Es tracta de nous models de publicació científica col·laborativa que comencen a obrir-se pas en fase beta:

  • Wiki-to-journal: És el model que ha escollit JMIR Wiki Medical Reviews, una  publicació amb revisió d’experts que publica articles sobre medicina que han estat prèviament escrits i revisats a la Viquipèdia.

Finalment, el darrer apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

I al vídeo de la xerrada, des del canal de You Tube de la UOC:


Voldria agrair a l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència de la UOC i, molt especialment, a Carolina Expósito i Rubén Permuy, la invitació a participar en un dels dijous de l’OSRT.  Va ser una experiència francament interessant poder-hi exposar la presentació i mantenir un diàleg fresc i molt dinàmic amb les persones assistents (a les quals agraeixo la seva atenció i interès) al llarg de les gairebé dues hores que va durar la xerrada i el torn obert de paraula.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Uncategorized, Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari