Descoberts nous manuscrits d’Einstein

Poc abans de la commemoració dels 140 anys del naixement d’Albert Einstein (nascut el 14 de març de 1879), la Universitat Hebrea de Jerusalem (UHJ) va fer públiques 110 pàgines de nous manuscrits d’Einstein. En aquest article analitzarem aquests documents, vinculats tant a qüestions polítiques com científiques i personals. 

arx_eins_1

Entre els nous manuscrits cal destacar especialment una pàgina d’un apèndix d’un article científic sobre la Teoria Unificada que Einstein va presentar a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències l’any 1930. Es dona la circumstància que aquesta pàgina era l’única pàgina de l’apèndix que s’havia perdut, la qual cosa convertia la interpretació de l’apèndix en un autèntic trencaclosques. Amb aquest article Einstein pretenia demostrar que la gravetat i l’electromagnetisme eren manifestacions del mateix camp de força, és a dir, pretenia construir la seva Theory of Everything (TOE) o Teoria del tot particular, destinada a unificar les forces de la natura en una sola teoria.

Cal destacar també quatre cartes d’Einstein al seu amic de tota la vida, i científic, Michele Besso Besso (1873-1955) va ser un enginyer suís d’origen italià d’ascendència sefardita i company d’estudis a l’Institut Politècnic Federal de Zuric, l’actual ETH Zurich. A Besso se li atribueix que Einstein se sentís atret pels treballs del físic austríac Ernst Mach. Tres de les cartes de 1916 tracten qüestions científiques vinculades a la seva recerca sobre l’absorció i l’emissió de la llum pels àtoms, idea (gloriosa idea, segons el mateix Einstein) que posteriorment esdevindria la base de la tecnologia làser. En la quarta carta, Einstein confessa que, després de 50 anys de donar-hi voltes, encara no entenia la naturalesa quàntica de la llum. En un terreny més personal, les cartes a Besso també contenen comentaris enginyosos d’Einstein sobre assumptes familiars i la identitat jueva. Per exemple, Einstein es burla de Besso per haver-se convertit al cristianisme, o es mostra impressionat pel fet que Besso estigui aprenent hebreu (Einstein li confessa que m’estimo més sentir vergonya que aprendre’n).

També hi ha una carta de 1935 d’Einstein al seu fill Hans Albert, que vivia a Suïssa en aquell moment, en què expressa la seva preocupació pel deteriorament de la situació a Europa i l’ascens del partit nazi a Alemanya. En aquella època, Einstein vivia als Estats Units ja que, amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler l’any 1933, va ser acusat pel règim nazi de crear una “física jueva” en contraposició de la “física ària”, i arribà a patir atacs de físics tan importants com Johannes Stark i Philipp Lenard.

Després de la preservació i digitalització d’aquests nous documents, la professora Diana Kormos-Buchwald, editora en cap del Caltech Einstein Papers Project, i el seu equip, analitzaran tota la documentació. Els nous manuscrits van ser un regal filantròpic de la Fundació de la Família Crown-Goodman de Chicago, que els va adquirir a un col·leccionista privat a Chapel Hill (EUA).

Einstein va ser un dels pares fundadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la qual va llegar els seus escrits personals i científics en l’anomenat Arxiu Albert Einstein, que conté actualment més de 80.000 articles, inclosos manuscrits, correspondència privada, fotografies, diplomes i medalles.

Einstein a Catalunya

Precisament el mes passat també es va commemorar el 96è aniversari de la visita d’Einstein a Catalunya, l’any 1923. En aquest blog hem dedicat articles a alguns fets puntuals relacionats amb l’estada del geni alemany al nostre país, com ara l’entrevista que Einstein va mantenir amb el líder anarquista Ángel Pestaña, el sopar relativista que li va oferir el polític i enginyer Rafael Campalans o l’oposició que Einstein va trobar per part d’alguns catalans anti-relativistes. Podeu accedir a aquests articles (i a d’altres contingut relacionats) des de l’apartat Einstein a BCN (1923) d’aquest blog.

Articles relacionats:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Grafè, galàxies i taules periòdiques dels elements…

El número 145 del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) va dedicar els seus continguts a àmbits de coneixement molt variats: nanotecnologia, materials, química, astrofísica… Passin i vegin!

R145_CENT_Dark Energy Survey

Nebulosa d’Orió. Imatge: DECam, DES Collaboration

D’entrada trobareu un article  a la secció Anàlisi que examina els principals indicadors d’Eurostat sobre despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2017, i a establir una comparativa amb els indicadors de Catalunya. A Europa progressen adequadament, ja que els estats membres de la UE van destinar globalment gairebé 320.000 M€ a R+D i la despesa en R+D com a percentatge del PIB es va situar en el 2,07 %. Aquest percentatge, però, encara està força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE. Cal destacar, si més no, que dues terceres parts de la despesa en R+D (66 %) van ser executades pel sector empresarial.

R145_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i a Catalunya (2017; en el cas de França, dades de 2016) / Fonts: Eurostat i Institut Nacional d’Estadística (INE)

El butlletí també es fa ressò a la secció Món del fet que la inversió en R+D empresarial va augmentar el 5,5 % l’any 2017, segons el quadre d’indicadors d’inversions industrials 2018 publicat per la Comissió Europea. Les empreses de la Unió Europea han augmentat la seva inversió global en R+D per vuitè any consecutiu. Aquest creixement ha estat impulsat, sobretot, pels sectors de l’automòbil, la salut i les TIC.

La persona entrevistada aquest mes  és la investigadora i sotsdirectora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), M. Rosa Palacín. Química de formació i amb una carrera de recerca centrada en els materials per a bateries recarregables, en aquesta entrevista Palacín repassa algunes de les línies d’investigació més prometedores en aquest àmbit, així com els desafiaments tecnològics de les bateries dels futurs vehicles elèctrics o la situació de les dones investigadores al nostre país. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer la Dra. Palacín durant el taller que vaig impartir el desembre a l’ICMAB-CSIC sobre recursos i habilitats que ha de dominar un investigador 2.0, de molt bon record.

R145_CENT_Entrevista_Rosa-Palacin

M. Rosa Palacín (ICMAB-CSIC)

Per cert, com bé saben els lectors d’aquest blog, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, amb l’objectiu de celebrar el naixement de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa 150 anys. RECERCAT se’n fa ressò a la secció Recursos educatius en aquest article, que complementa amb aquest altre article sobre un blog amb jocs i activitats al voltant d’aquesta efemèride.

Altres continguts interessants

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Núvols de ciència oberta

El darrer número del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) dedica bona part dels seus continguts a la informàtica en núvol, especialment al Núvol Europeu de Ciència Oberta, posat en marxa a finals de l’any passat, i a algunes de les seves derivades.​​

R144_BITS_InformaticaNuvol

Cloud mountains, de la galeria d’Ales Kladnik a Flickr (CC BY 2.0)

Núvols alts de coneixement d’evolució diürna

Quatre són les notícies d’aquest número que s’endinsen en l’estratosfera nuvolosa per tal d’obrir algunes clarianes que permetin dipositar flocs de coneixement a l’espai virtual:

    • A la secció Món, el butlletí es fa ressò de la posada en marxa del Núvol Europeu de Ciència Oberta (European Open Science Cloud), un sistema que proporcionarà, a partir d’ara, un entorn segur per emmagatzemar, analitzar i reutilitzar dades de recerca.
    • A la secció d’Universitats i centres es presenta una contribució catalana al sistema esmentat en la notícia anterior en els àmbits de la física de partícules, astropartícules i cosmologia. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Port d’Informació Científica (PIC) de la UAB participen en el projecte europeu ESCAPE (European Science Cluster of Astronomy & Particle Physics ESFRI Research Infrastructures) com a membres líders del projecte científic Cherenkov Telescope Array (CTA) per aportar-hi la seva experiència. Gràcies a aquest projecte, finançat amb 16 milions d’euros, seran accessibles en obert les dades de grans instal·lacions com el LHC (Large Hadron Collider) o el CTA a través del Núvol Europeu de Ciència Oberta.
    • A la secció de Ciència també es parla de ciència oberta, per bé que no directament de recerca al núvol. Una de les notícies científiques de l’any serà el desplegament del pla S, una iniciativa per a l’accés obert de les publicacions científiques impulsat per la «Coalition S», un consorci integrat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i les agències de finançament de la recerca de 12 estats  europeus. Les revistes de subscripció podrien canviar els seus models de negoci per adaptar-se a aquest pla. (Per cert, més núvols: en aquesta mateixa notícia també trobareu un experiment de pertorbació estratosfèrica controlada que podria ser un primer pas per contrarestar el canvi climàtic, així com una referència als núvols de gas còsmic que aviat captarà el radiotelescopi més gran del món, el telescopi de ràdio esfèrica d’obertura de 500 metres de la Xina, operatiu a partir del setembre.)
    • Finalment, el bit de terminologia del número planteja una qüestió: com n’hem de dir, en català, del cloud computingL’apunt terminològic del mes ens ho explica.

Altres continguts interessants

A la secció Anàlisi del butlletí trobareu un article que analitza els resultats provisionals de l’enquesta de l’INE sobre activitats en R+D del 2017, i que mostra que la despesa interna en R+D s’incrementà aquell any tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, per bé que moderadament. Un segon article d’aquesta secció està dedicat al darrer informe anual sobre el finançament destinat a activitats d’R+D+I de la Generalitat de Catalunya. Els departaments i els òrgans superiors de la Generalitat de Catalunya, l’any 2017 van finançar activitats d’R+D+I per un import de 791 M€, un 5 % més que l’any anterior.

R144_UNI_Entrevista_Beatriz_Corzo

Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials. Imatge: RECERCAT.

Parlem de transferència? El Pla de Doctorats Industrials​ és una iniciativa del Govern per facilitar la interacció entre la indústria i la universitat, que proporciona una passarel·la perquè els futurs doctors desenvolupin projectes d’R+D+I en el marc d’una empresa. Per conèixer en primera persona aquest programa d’innovació i transferència del coneixement, en aquest número del butlletí entrevistem Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials, actualment a càrrec del Departament d’Innovació de l’empresa Sorigué:

Cal tenir present que quan un estudiant enllaça la seva formació de grau amb el doctorat corre el risc de no tenir contacte amb el món real de la indústria, de no veure amb claredat l’aplicació d’allò en què t’has format. El doctorat industrial et proporciona aquesta perspectiva.

Un videojoc educatiu sobre la biòloga Creu Casas i Sicart (1913-2007), un portal de divulgació sobre cosmologia i física de partícules, un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) sobre els reptes del sistema alimentari de Catalunya i el blog del mNACTEC sobre tecnologies de la comunicació són altres dels continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB

El passat 19 de desembre vaig ser convidat per l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) a impartir un seminari sobre les habilitats i els recursos 2.0 que hauria de dominar un investigador si vol incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

icmab_nature

Instal·lacions de l’ICMAB-CSIC al Campus de la UAB. Imatge: ICMAB-CSIC.

La impartició d’aquest seminari per mi va ser doblement il·lusionant; en primer lloc, perquè se celebrava en el marc de la jornada Christmas 2018 at ICMAB, en un agradable clima pre-nadalenc i abans del concert de Nadal i el posterior aperitiu que cada any organitza la institució; i, en segon lloc, perquè sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig fer els meus estudis de ciències físiques ara fa 30 anys.

Durant la introducció vaig parlar de com les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i l’impacte que això està produint en la manera com es comunica la recerca. També vaig parlar de l’altmetria (Altmetrics), els nous indicadors basats en el web 2.0 que ens donen una altra visió sobre com es mesura l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig incidir en la transcendència del concepte ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, a més de ser una de les prioritats de la Comissió Europea recollides en els programes Horizon 2020 i Horizon Europe. Per acabar el capítol introductori vaig esmentar que el Govern de la Generalitat de Catalunya està impulsant el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

 

R20

Tot seguit vaig explicar les cinc habilitats que defineixen el recercaire 2.0, amb exemples de bones pràctiques per a cada cas: to listen (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly), to create (mitjançant la pràctica del blogging), to communicate (amb Twitter com a eina principal), to connect (utilitzant xarxes socials del personal investigador com ara Researchgate o Academia.edu) i to share (amb eines de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

Vaig completar alguns d’aquests cinc apartats amb una llista d’articles de referència per a les persones que volguessin aprofundir en l’art del blog o de la piulada, a més d’una relació de documents de la Comissió Europea i l’OCDE sobre ciència oberta, mètriques alternatives i una guia que explicava com comunicar projectes europeus a través dels mitjans de comunicació social.

El debat posterior amb els assistents al seminari va ser interessant i molt enriquidor. Es va tractar, entre d’altres, la qüestió de si hi ha indicadors que permetin mesurar l’interès de la ciutadania per la ciència mitjançant l’ús de les xarxes socials, com ara els que recull l‘enquesta biennal de la FECYT sobre la percepció social de la ciència (i que en la seva darrera edició indica que més  del 63 % dels ciutadans s’informen sobre ciència a través d’Internet i les xarxes socials).

També es va debatre al voltant de la relació entre la popularitat d’un recercaire a les xarxes i l’impacte de les seves publicacions, i aleshores vaig esmentar  un comentari publicat a Genome Biology  pel biòleg Neil Hall, en clau clarament satírica però molt escrupolós en la forma, que va provocar una gran polèmica en el món de la recerca 2.0.  Per saber si la popularitat d’un científic és exagerada en comparació amb l’avaluació del seu treball, Hall va proposar la creació d’un indicador (l’índex k o índex Kardashian) que servís per mesurar la diferència entre la presència del perfil d’investigador a les xarxes socials i la seva autoritat pel que fa a l’impacte en revistes acadèmiques. Hall va agafar una mostra de 40 científics i va representar gràficament el seu nombre de seguidors i el seu nombre de citacions, i va concloure que aquells que tinguessin un índex K superior a 5 es podrien considerar recercaires kardashians, o sigui, supravalorats. La revista Science va dedicar un parell d’articles (1 i 2) a avaluar la relació entre els kardashians i els no kardahians i la seva excel·lència investigadora, i l’estudi va concloure que fins i tot els científics amb índex Kardashian més elevats acumulaven un gran nombre de citacions.

M’agradaria donar les gràcies molt especialment a Anna May, cap de comunicació  de la institució, per haver-me convidat a impartir aquest seminari  en el marc d’una jornada tan especial per a l’entitat, i per haver-me ajudat a conèixer de més a prop un dels principals centres de recerca del nostre país. Va ser un plaer també poder saludar el director de l’ICMAB, Xavier Obradors, i la investigadora Rosa Palacín. I també voldria donar les gràcies als assistents a l’acte, per la seva atenció i participació en el torn obert de paraules.

Podeu accedir al vídeo de la conferència i a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Articles relacionats:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència?

El proper dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  En aquest article trobareu una selecció d’onze activitats relacionades amb aquesta data que se celebren arreu de Catalunya.

idaho

Imatge: Idaho National Laboratory a Flickr (CC BY 2.0)

La celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Són diverses les activitats que tindran lloc a Catalunya al llarg dels propers dies per commemorar aquesta data, i heus ací una petita selecció:

1. 100tífiques

100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Institute for Science and Technolgy (BIST), en el marc de la Biennal de Ciutat i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona. La iniciativa té per objectiu oferir el dia 11 de febrer més de 100 xerrades divulgatives simultànies a càrrec de més de 100 investigadores del món de l’empresa i de centres de recerca i universitats a 100 escoles de Catalunya, tot mobilitzant més de 10.000 alumnes d’ESO.

2. Viquimaratons de Dones Científiques

El PRBB i la Casa Orlandai, en col·laboració amb Amical Viquipedia i el grup de ViquidonesUPF, organitzen el proper dia 11 de febrer sengles viquimaratons que tenen per finalitat treballar tant sobre biografies de científiques i investigadores com articles sobre diferents disciplines on les aportacions científiques de dones no hi estiguin prou reflectides. S’editarà en qualsevol llengua i se centrarà l’activitat a crear, traduir o millorar articles. La viquimarató del PRBB tindrà lloc entre les 15 i les 19 h (inscripció aquí), mentre que la de la Casa Orlandai comença a les 19 h (cal inscripció prèvia aquí).

3. Jornada Matemàtiques, substantiu femení i plural

Soc molt fan de la BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques, que l’any passat ja van organitzar un acte per posar de relleu la representació femenina en el camp de les matemàtiques mitjançant xerrades, una taula rodona i tallers conduits per diverses expertes. Enguany hi tornen, concretament el dia 14 de febrer al matí, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i que està obert a tot el públic, la jornada està especialment destinada a estudiants de batxillerat i últims cursos d’ESO. Inscripcions aquí.

11F_ICCUB_poster

4. Taula rodona Les dones en la ciència (Facultat de Física, UB)

L’Institut de Ciències del Cosmos i la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB organitzen el proper 11 de febrer a l’Aula Magna de la Facultat de Física (17 h) una taula rodona en què cinc investigadores de cinc camps de la física diferents parlaran sobre la seva experiència professional des d’una perspectiva de gènere.

5. Trobades amb científiques de Tarragona

Dilluns 11 de febrer a les 12 h a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV tindran lloc les Trobades amb científiques de Tarragona, organitzades per l’Associació de Divulgació Científica del Camp de Tarragona (programa d’activitats).

6. #LaMevaCientíficaPreferida, la campanya a Twitter de l’ICMAB-CSIC

El dia 11 de febrer l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) dedicarà la jornada a un seminari sobre Lise Meitner a càrrec de Xavier Roqué i a la presentació de la iniciativa STEM-AMB-TU de l’associació AMIT. A més, l’ICMAB-CSIC impulsa aquests dies des del seu perfil a Twitter una original campanya, consistent a visibilitzar les científiques preferides del seu personal. Seguiu-ne el fil!

ICMAB_fil

7. #SheInspiredMe, la campanya a Twitter de l’ISGlobal

En la mateixa línia, al llarg d’aquests dies des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) es fan piulades dedicades a les científiques que han servit d’inspiració per al personal investigador del centre.

ISGlobal_fil

8. Una conferència i dues exposicions a la UPC Manresa

A l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) celebren el dia 11 amb una conferència a càrrec de Xavier de las Heras, catedràtic d’enginyeria química, on ens parlarà de dones de ciència i elements de la taula periòdica. Serà a les 12 hores a la Sala d’actes de la UPC Manresa. També hi podreu visitar les exposicions “La Taula Periòdica dels Elements i la Marie Curie” (inscripció) i “Dones en la Ciència” (entrada lliure).

9. Dones i ciència a la UVic-UCC

Al llarg de la setmana vinent, la Unitat de Divulgació Científica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya donarà a conèixer investigadores d’aquest centre des del seu blog.

10. Un vídeo que han preparat un grup d’investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca

11. Onze dones imprescindibles per l’ecologia terrestre i l’evolució

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha dedicat una infografia a onze persones rellevants que han inspirat o provocat grans canvis de paradigma en el món de l’ecologia i l’evolució.

 

Per aprofundir-hi…

  • La meva selecció només és un petit tast. Interessades a conèixer més activitats sobre l’11F a Catalunya i arreu de l’Estat? Aquesta és la vostra pàgina!
  • Sobre el passat de les dones de ciència: llegiu l’article Recordemos a las mujeres científicas que cambiaron nuestras vidas, d’Elena Marbán, al blog de l’ISGlobal.
  • Sobre el seu present i el futur: 25 científiques que has de conèixer, de Meritxell Farreny, a nuvol.cat, on l’autora ens presenta vint-i-cinc investigadores que estan desenvolupant projectes punters en els camps de la ciència i la tecnologia a casa nostra.

Recomanacions finals

Estigueu amatents als perfils de la Direcció General de Recerca a Twitter i Facebook, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats, amb etiquetes com ara #DiaDonesiCiència #WomenScienceDay, #11F, #11F2019, #DonesiCiència o #WomenInScience.

I navegueu per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

Altres anotacions relacionades:

 

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem la nanotecnologia als més petits!

Amb l’objectiu d’apropar als més petits la recerca sobre nanotecnologia que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca acaba de publicar un nou conte de la col·lecció «La Laura i en Joan» que porta per títol La Laura i en Joan a la dimensió nanoneguda.

lij25

La Direcció General de Recerca publica periòdicament noves aventures de la Laura i en Joan amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca científica que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques.

L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles.

En aquesta ocasió els joves protagonistes uneixen les seves energies per col·laborar amb els investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) per desenvolupar una superbateria de grafè molt més sostenible i eficient.

lij25_2

La recerca a escala nano té un impacte emergent en la nostra vida diària. Modificant àtoms, molècules, proteïnes i cèl·lules s’aconsegueixen aplicacions molt diverses: materials superconductors, més forts, més lleugers, cures contra el càncer no invasives… i molta d’aquesta recerca es fa a casa nostra.

La nanotecnologia ara per ara és una disciplina mainstream, com ho demostra el fet que recentment les activitats de divulgació de la nanociència i la nanotecnologia desenvolupades en el programa NanoEduca han estat reconegudes amb el Premi Nacional de Comunicació Científica, que atorguen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Si voleu accedir a més continguts interessants sobre nanotecnologia, us recomano que accediu al número del butlletí RECERCAT dedicat al físic Richard Feynman.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Del big bang (o gran espetec) a la gran sacsejada de la Via Làctia!

El darrer número del butlletí electrònic RECERCAT ve amarat de física d’altes energies i d’astrofísica (accés al videosumari del número).

R141_CENT_particules-neutrins

Interior del ProtoDUNE / CERN

La física és al centre de tot…

…deia el lema de l’Any Internacional de la Fisica (2005). I també al centre del darrer número del butlletí RECERCAT. D’una banda, el butlletí es fa ressò que un equip liderat per investigadores de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen ha descobert, mitjançant l’anàlisi de dades del satèl·lit Gaia, subestructures fins ara desconegudes a la Via Làctia. Segons el butlletí, aquest descobriment ha estat el resultat de combinar les posicions i les velocitats de sis milions d’estrelles del disc de la nostra galàxia obtingudes a partir del segon catàleg de la missió Gaia. Aquestes subestructures permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional (o gran sacsejada, apunto) ara fa entre 300 i 900 milions d’anys. La notícia també ho ha petat a Twitter.

D’altra banda el CERN i el Fermilab avancen cap a la construcció del DUNE (Deep Underground Neutrino Experiment, o experiment de neutrins subterrani profund), el detector de neutrins d’argó líquid més gran del món. Aquesta col·laboració científica, en què té una participació destacada l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), té per objectiu investigar les partícules elementals més abundants de l’univers, els neutrins (i la seva contrapart d’antimatèria, els antineutrins), per donar resposta a les principals qüestions de la física, com ara per què l’univers està dominat per la matèria.

Altres continguts interessants

El butlletí dedica un article a un estudi que analitza milers de comunicacions a la capçalera eLife de biomedicina i que conclou que les dones i les persones no occidentals estan infrarepresentades en les revisions d’experts. Una prova més del sempitern sostre de vidre, que no cessa.

R141_UNI_entrevista_Jose_remesal

José Remesal/ Imatge: RECERCAT.

Particularment destacable és l’entrevista a José Remesal, catedràtic d’Historia Antiga de la Universitat de Barcelona, que ens explica les conclusions d’un revolucionari estudi pluridisciplinari sobre la importància de la ruta atlàntica en els fluxos de comerç d’aliments entre la península Ibèrica i el nord d’Europa durant l’imperi romà, notícia que va tenir un gran ressò el número de setembre del butlletí. Com diu el Dr. Remesal,

En certa mesura, la nostra feina de recerca està revolucionant la idea tradicional de l’antiga Roma.

L’apunt terminològic del mes (Parlant d’economia, els àngels existeixen?) està dedicat a com hem d’anomenar els business angels en català normatiu, entre d’altres termes relacionats amb el món de la inversió que apareixen en l’article que parla de la iniciativa de Biocat The Investment Readiness Series.

El web de la SUR, on fire

Finalment, cal esmentar dues novetats remarcables en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR):

  • La pàgina web Dones i ciència del web de la SUR ha estat profundament actualitzada, en concret els apartats “Dones i ciència a la història”, «Documents» i «Enllaços», així com els principals indicadors sobre dones i ciència.
  • “Les entrevistes de RECERCAT”, una nova pàgina web que aplega les entrevistes publicades fins ara al butlletí. Des del mes de gener d’enguany, cada número del butlletí dedica un article a entrevistar una figura reconeguda del sistema català d’R+D+I. Fins ara han estat entrevistats Roger Gomis (IRB Barcelona), Cristina Sáenz de Pipaón i Miquel Àngel Pericàs (ICIQ), José Eduardo García (UPC-CEMAD), Diego F. Torres (IEEC-CSIC), Rafael Maldonado (UPF), Carme Jordi i Xavier Luri (IEEC-UB), Fàtima Bosch (CBATEG) i  José Remesal (UB).

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari