Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009). Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies.
Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran primatòleg català
- Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia inicialment de manera autodidàctica durant la seva estada a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
- Dins la diversa tasca de recerca cal destacar la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath); la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus) i la cultura i la llengua del poble fang de Guinea Equatorial.
- El 1958 el va contractar l’Ajuntament de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Aquest centre depenia del parc zoològic de Barcelona, del servei municipal de parcs i jardins i del Museu Etnològic.
- El 1966 va obtenir una beca concedida per la Universitat Tulane, la National Geographic Society, el National Institute of Health i la New York Zoological Society per a l’estudi dels goril·les de costa.
- Aquell mateix any uns indígenes van portar a Bata un petit goril·la albí en molt mal estat de salut per les conseqüències d’una batuda a la selva en què va morir la mare d’aquest goril·la. En Sabater Pi va acollir i va guarir el goril·la, que seria conegut posteriorment amb el nom de Floquet de Neu, i el va enviar al Zoo de Barcelona, del qual, al cap de poc temps, va esdevenir l’emblema. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.
- El 1969, un cop declarada la independència de Guinea Equatorial, torna a Barcelona per treballar com a conservador del Departament de Primats i del Terrari del Zoo.
- El 1972 va retornar a l’Àfrica, concretament a Ruanda, en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre els goril·les de muntanya amb la prestigiosa zoòloga Dian Fossey.
- De retorn a Barcelona, va cursar estudis universitaris de Psicologia i l’any 1977 va esdevenir professor de la Universitat de Barcelona (UB), on des de l’any 1987 va ser catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB.
- A més de publicar, entre d’altres, una obra de referència com ara El chimpancé y los orígenes de la cultura, cal destacar també que Sabater Pi va ser un excel·lent il·lustrador de la natura; l’any 2000 va donar a la Universitat de Barcelona, concretament al CRAI de Belles Arts, el seu arxiu personal, que incloïa la seva obra científica i gràfica i la seva biblioteca especialitzada. Es tracta d’una col·lecció amb més de 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.
- Jordi Sabater Pi fou guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Creu de Sant Jordi (2000), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004) i la Medalla d’Or de la UB a títol pòstum (2009).
Un fil de Twitter dedicat a Sabater Pi!
Si voleu ampliar la informació anterior, us recomano que claveu una ullada al fil que vaig publicar recentment a Twitter. Encoratjat pel primer concurs de fils sobre ciència “Enfila la ciència” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), vaig enfilar tot un seguit de piulades amb els principals articles de Sabater Pi i tot un seguit de recursos que us permetran ampliar el coneixement sobre aquest prestigiós científic.
Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), un dels grans especialistes en l’àmbit mundial en l’estudi de l’etologia i l’etnologia dels primats:
(Aprofito l’avinentesa per recomanar l’article Cinc claus per fer fils a Twitter, publicat en el blog del CREAF!)
El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Sabater Pi
El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Jordi Sabater Pi. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.
Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista al professor Miquel Llorente, de la Universitat de Girona, en la qual reivindica el pes del llegat del pioner de la primatologia al nostre país, a més de la infografia dedicada a Sabater Pi i el bit terminològic (“Jordi Sabater i Pi i la llengua fang“), dedicat aquest cop a la llengua fang, que Sabater Pi va aprendre durant la seva estada a Guinea Equatoriasl.
A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:
– L’article Exposició virtual «L’art de la ciència. Jordi Sabater Pi», que permet fer un recorregut virtual sobre els dibuixos naturalistes, etnogràfics i la fotografia de Jordi Sabater Pi, que a més d’investigador era un excel·lent il·lustrador científic. L’exposició ofereix un recorregut pel seu art i permet al visitant fer-se una idea del significat del dibuix científic com a eina imprescindible d’observació i anàlisi.
– La recensió del llibre Els catalans de Guinea, d’Antoni d’Armengol (Albertí Editor), del qual en recomano la lectura. L’obra tracta sobre com era la vida a la colònia des de l’arribada al nou país, com treballaven els blancs i els negres, els estudis, el lleure, els perills de la selva (amb un interessant capítol dedicat a Floquet de Neu), les relacions sexuals (amb un elegant enfocament antropològic, que les tracta de manera curosa) i, finalment, com van viure el tempestuós procés de descolonització.
I si voleu aprofundir-hi, us recomano que mireu el reportatge 15 minuts amb Jordi Sabater Pi, on el primatòleg explica els origens de la seva activitat de recerca, els seus descobriments més importants, la seva habilitat en el dibuix i els fons documental de la col·lecció que va donar a la Universitat de Barcelona.
Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:
Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 