Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”

S’ha publicat la sisena edició del document que conté indicadors sobre dones i ciència, elaborat per encàrrec de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. El document recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe, en la línia d’altres publicacions que són referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.

Imatge: Science and Society Pictures Library.

El principal bloc d’indicadors d’aquest document està relacionat amb dades de les universitats catalanes i els centres integrats. Són particularment rellevants els indicadors següents d’aquest bloc:

• Pel que fa a la carrera investigadora, presència de dones i homes a les universitats catalanes (curs 2019-2020): respecte del curs 2016-2017, les dones incrementen la presència com a titulades de grau (passen del 57,7 al 58,5 %), titulades de màsters (del 56 al 58 %) i personal investigador postdoctoral (del 39,7 al 42,3 %).

• Evolució de la presència de dones i homes a les universitats catalanes i els centres integrats (matrícula, personal d’administració i serveis —PAS—, i personal docent i investigador —PDI—): mostra com les dones any rere any incrementen la presència en tots tres col·lectius.

• Evolució del percentatge de dones en el PDI en equivalent a temps complet (ETC) segons els àmbits de coneixement a les universitats presencials catalanes i els centres integrats: es manté estable en la majoria d’àmbits si es compara amb la situació del 2016, tret d’un repunt remarcable favorable a la presència de dones en l’àmbit de la salut (del 47,2 al 51,2 %) i d’un increment per bé que no tan substancial en el cas de les enginyeries i l’arquitectura (del 21,8 al 24 %).

• Evolució del percentatge de dones en el PDI permanent per trams d’edat: mostra un increment progressiu de la presència femenina en tots els trams d’edat durant el període 2007-2020, especialment en el tram corresponent a l’edat inferior a 40 anys.

• Evolució de la ràtio titulars/catedràtics segons gènere a les universitats públiques catalanes i els centres integrats: aquesta ràtio des del 2017 continua millorant de manera favorable per a les dones, per bé que hi continua havent un desequilibri fort entre els dos sexes (l’any 2016 hi havia 2,8 professors titulars per cada catedràtic, i 7 professores titulars per cada catedràtica; l’any 2020, 2,3 professors titulars per cada catedràtic, i 4,6 professores titulars per cada catedràtica).

Índex de sostre de vidre, indicador que mesura la presència de dones catedràtiques sobre el total de dones que treballen en qualsevol categoria del professorat en relació amb el mateix quocient en el cas dels homes i que en una situació d’equilibri plena, hauria de ser 1: millora de manera lenta però progressiva des del 2017, però encara és lluny del valor òptim (l’any 2016 era 2,422, mentre que l’any 2020 és 1,993).

Cal destacar la inclusió de les dades referides a l’evolució de la situació laboral dels titulats universitaris per gènere en el període 2001-2020 que s’obtenen de l’Enquesta d’inserció laboral dels titulats universitaris catalans que elabora l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) cada tres anys, en la qual s’observa que l’any 2020 el percentatge de dones ocupades és més elevat que el d’homes.

Un altre bloc d’indicadors mostra l’evolució dels indicadors desagregats per sexe de dues actuacions liderades des del Departament de Recerca i Universitats: el Pla Serra Húnter i ICREA. En ambdós programes es detecta que, fins al 2019 el percentatge de dones contractades respecte al total de contractes concedits és superior al percentatge de dones sol·licitants respecte al total de sol·licituds presentades.

També trobem un grup d’indicadors que està relacionat amb els reconeixements (Premis Nacionals de Recerca, premis a la innovació docent, percentatge de dones distingides com a emèrites…), en el qual, analitzat de manera global, el predomini és clarament masculí (excepte en el cas del Premi Nacional de Recerca al Talent Jove).

Com a novetats, enguany l’informe incorpora, d’una banda, una anàlisi de l’evolució de la paritat en la composició dels òrgans col·legiats de les universitats catalanes (consell de direcció, consell de govern i claustre universitari), anàlisi que compara la situació en data de maig de 2021 amb la de l’última elecció anterior a la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes; i, de l’altra, incorpora indicadors de l’any 2020 sobre presència de dones als centres CERCA en les diferents etapes de la carrera investigadora que permeten visualitzar un predomini femení en l’etapa predoctoral (52 % dones i 48 % homes) que contrasta amb les dades dels group leaders sènior (24 % dones i 76 % homes).

En conclusió, de l’anàlisi de l’informe s’observa la continuïtat en la majoria d’indicadors, per bé que en alguns es detecta un lleuger repunt favorable a la presència de dones, la qual cosa es tradueix en un avenç lent però constant en la consecució de l’equilibri, en la mateixa línia del que mostren altres estudis europeus i internacionals sobre gènere i ciència.

La font de la informació, en un gran percentatge dels indicadors, és el sistema d’informació universitari Uneix.

(Aquest article ha estat elaborat per Fina Villar i l’autor d’aquest blog, i publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El bosó de Higgs: crònica d’una descoberta anunciada (l’any 1964!)

Imatge: Desintegració d’un bosó de Higgs en dos fotons observada en el detector CMS. / CERN.

El 4 de juliol de 2012, l’actual directora del Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals (CERN), la física de partícules Fabiola Gianotti, que aleshores era la portaveu de la col·laboració internacional ATLAS, anunciava oficialment (juntament amb John Incandela, portaveu de l’experiment CMS) la descoberta del bosó de Higgs en un mític seminari que va tenir lloc a Ginebra, la seu d’aquest organisme internacional. La notícia va tenir una gran repercussió mediàtica a escala global i, només un any més tard, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va atorgar el premi Nobel de física a Peter Higgs i François Englert per predir l’any 1964 l’existència d’aquesta partícula que, fins aleshores, no havia aconseguit ser detectada en cap laboratori de partícules.

Som davant d’una de les descobertes més rellevants de la història, per a la física equiparable a la descoberta de l’ADN per a la biologia o l’evidència de l’estructura atòmica i molecular per a la química. Des del punt de vista de la tecnologia, la fita és comparable a l’arribada d’una expedició tripulada a la Lluna, però amb unes repercussions encara més importants. La hipòtesi teòrica de Higgs i Englert es confirmava 48 anys més tard, tancant el model estàndard de les interaccions fonamentals amb la culminació d’una recerca que permetia entendre com les partícules elementals adquirien massa a partir de la seva interacció amb un nou camp de forces que feia possible que totes les peces del model encaixessin.

En una petita joia de la divulgació científica que porta per títol Los secretos del bosón de Higgs, i per subtítol Una fuerza imperceptible i enigmática, el catedràtic de física teòrica de la Universitat de València Antonio Pich ens exposa de manera molt pedagògica i amb un llenguatge molt accessible el context històric i la seqüència d’esdeveniments que van culminar en el descobriment d’aquest nou camp de forces, el camp de Higgs, fins aleshores desconegut, i ho fa a través d’un itinerari científic i tecnològic que té el ritme d’una pel·lícula d’aventures i la intriga d’una novel·la policíaca d’Andrea Camilleri.  

En el primer capítol, l’autor explica les característiques principals del Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC, per les sigles en anglès), que es va començar a construir el 1994 i s’hostatja en un túnel de 27 quilòmetres de circumferència a 100 metres sota terra, a la frontera entre França i Suïssa; aquest accelerador havia d’esdevenir el sofisticat, costós i poderosíssim instrument científic capaç de produir el bosó de Higgs, en cas que existís. Els 9.300 imants superconductors, els quatre detectors (ATLAS, CMS, ALICE i LHCb) i la física que s’amaga darrere dels xocs frontals dels feixos de protons són els protagonistes d’aquest primer capítol.

El segon capítol està dedicat als constituents de la matèria, i Pich viatja per la història des dels quatre principis materials de la realitat d’Empèdocles d’Agrigento fins a la descoberta dels quarks c (charm, encant) i b (beauty, bellesa) a mitjan anys 70, tot passant per les antipartícules i els neutrins.

El tercer capítol, en canvi, està dedicat a les forces, és a dir, a les interaccions entre partícules que es transmeten a distància; partint dels inicis de la física quàntica de principis del segle xx (Planck, Einstein), l’autor recorre les principals interaccions fonamentals: l’electromagnètica, amb el fotó com a partícula mediadora, la interacció forta i el rol dels gluons, i la interacció dèbil amb els bosons W+, W−  i Z0 com a protagonistes.

Els capítols 4 i 5 estan dedicats a les simetries. Sobre la base de les dues revolucions més importants de la física que es van produir a principis del segle xx, la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat, i de la seva combinació posterior en la teoria quàntica de camps, Pich ens introdueix el concepte de simetria d’una llei física: les lleis de la natura han de ser les mateixes per a qualsevol observador sobre el qual no actuïn les forces externes, independentment del punt de l’espai-temps en què estigui ubicat i del seu estat de moviment. L’equació de Dirac i l’obtenció de les lleis fonamentals de la interacció electromagnètica (les equacions de Maxwell) a partir del principi de simetria, les teories gauge, la unificació electrodèbil i el mecanisme de Higgs obren el camí que ens permetrà arribar al sisè capítol i al desenllaç de la pel·lícula, de final ja conegut.

I és en aquest sisè capítol en què l’autor ens revela la drecera que va permetre als físics experimentals detectar finalment el bosó de Higgs, després de la descoberta dels bosons W+, Wi Z0 l’any 1983 (recerca que va comportar el premi Nobel de física per a Carlo Rubbia i Simon van der Meer), i sobre la base de l’expertesa acumulada en el col·lisionador d’electrons i positrons LEP, en funcionament en el CERN des del 1989 fins al 2000, i en el Tevatron del Fermilab entre el 1989 i el 2010. No desvetllarem com acaba la pel·lícula (és a dir, quin és el canal de producció dominant del bosó de Higgs), però la resposta —sense vocació de fer spoiler— està relacionada amb els gluons i el quark top. Finalment, en el darrer capítol del llibre, Pich s’atreveix a preveure quins grans reptes ha d’encarar la física actual per intentar comprendre per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra (la replicació dels fermions, l’asimetria matèria-antimatèria present a l’univers, la matèria fosca…). Però això serà objecte d’una nova seqüela!

Los secretos del bosón de Higgs
Antonio Pich
Col·lecció “Física y Ciencia para Todos”
Los Libros de la Catarata, 2021
104 pàg.

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Anotacions relacionades:

50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
Richard Feynman, un geni atípic
10 recursos sobre el bosó de Higgs
Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible?
Derbi japonès per la seu del Col·lisionador Lineal Internacional
Un estiu “calent” per a la física de partícules
“Higgs i hashtags”: una versió quàntica de Dostoievski
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | 2 comentaris

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022?

Divendres, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  L’11F és una bona oportunitat per prendre consciència de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. En aquest article trobareu una selecció d’activitats relacionades amb aquesta data, que sortosament cada any té més ressò.

Imatge: Thomas Tolstrup/Getty

   1. 100tífiques o explicar a les escoles la recerca que fan les investigadores

Tot un clàssic habitual de la celebració d’aquesta jornada, 100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute for Science and Technology (BIST), amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu de la iniciativa és apropar la ciència a l’escola, posant en valor l’aportació d’investigadores i tecnòlogues, tot creant nous referents femenins capaços d’inspirar noies i nois. El programa mobilitza 450 científiques, dels àmbits públic i privat, que l’11 de febrer faran xerrades —presencials o en línia— a més de 400 escoles de Catalunya.

2.  L’sLHam de científiques de l’IDIBELL

El divendres 11 de febrer, a les 19 h i a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet, vuit científiques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Avelina Tortosa, Marisa Mena, Mercè Martí, Isabel Fabregat, Susana Jiménez, Meritxell Rovira, Carmen Ardanuy i Mireya Plass) explicaran, amb una xerrada divulgativa de cinc minuts, què ha marcat la seva trajectòria professional, quins són els seus objectius i quines motivacions les duen a fer ciència. Reserveu les vostres entrades seguint aquest enllaç. Més informació.

3. Taula rodona sobre maternitat i ciència (PRBB i IDIBAPS)

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) coorganitzen una taula rodona sobre maternitat en la ciència el proper 15 de febrer a les 12.30 h. En un debat moderat per Isabel Torres, fundadora de l’associació sense ànim de lucre “Mothers in science”, tres investigadores (Gemma Moncunill, Giuliana Magri i Itziar Salaverria) i dos investigadors (José Luis Maestro i Joaquim Raduà) parlaran de les barreres estructurals per a les persones amb fills dins el món acadèmic. Us hi podeu inscriure aquí. Més informació.

4. Mural “Pioneres” (Vall d’Hebron Hospital Campus)

El mural ‘Pioneres’ és una intervenció artística en un dels murs més grans del Campus Vall d’Hebron que mostra nou dones que, des de l’antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar la ciència en l’àmbit de la salut. L’artista Mateo Lara, Ma’La, va començar l’obra el passat 31 de gener i l’acabarà l’11F. Aquest dia, professionals i pacients podran pintar conjuntament amb l’artista i ajudar-lo a acabar l’obra; acte seguit es farà la presentació del mural complet que quedarà de manera permanent a Vall d’Hebron. Més informació.

5. Celebrating 11F at ICMAB!

Des de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el dia 11 de febrer organitzen dues xerrades, sobre Vicenta Arnal (per M. Rosa Palacín, ICMAB, a les 11.30 h) i Émilie du Châtelet (per Xavier Roqué, IHC, a les 12 h), i també presenten una activitat virtual (“Escape the barriers”) per conèixer l’ICMAB a partir de dones científiques (per Amanda Muñoz, ICMAB, 13 h). Més informació.

6. Taller virtual “Recomanació Musical i Diversitat: reptes i oportunitats dels algoritmes (Oracle4Girls i UPF)

El Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF col·labora amb la iniciativa Oracle4Girls en l’organització del taller virtual “Recomanació Musical i Diversitat: reptes i oportunitats dels algoritmes”, a càrrec de l’investigador Lorenzo Porcaro, del grup de recerca Music Technology Group (MTG). El taller està adreçat a noies d’entre 14 i 16 anys, tindrà lloc el 12 de febrer d’11 a 12 h i se centrarà en els sistemes de recomanació de les plataformes de streaming musical. Més informació.

Una de les vinyetes de Javier Royo per a la campanya “En ciència també passa”./ CREAF.

7. “En ciència també passa”, la campanya del CREAF

La campanya “En ciència també passa” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) presenta una col·lecció de 14 vinyetes satíriques il·lustrades per Javier Royo que representen diverses situacions de desigualtat de gènere que es viuen habitualment al món científic. Amb les etiquetes #aquípassa / #aquipasa cadascuna d’aquestes vinyetes busquen apel·lar homes i dones, i centres de recerca, per tal que s’uneixin a aquest debat i visibilitzin les situacions inversemblants (però certes) que es donen en l’àmbit científic. Les vinyetes donen veu a experiències pròpies i reals en què algunes dones s’han sentit invisibles, ofegades per la síndrome de l’impostor i menyspreades sota l’efecte del mansplaining. Es tracta de situacions diverses on han estat prejutjades o discriminades com a científiques pel seu gènere, o la seva capacitat de lideratge ha estat qüestionada per la seva condició física, pel seu embaràs o per la seva càrrega implícita de cures. Més informació.

8. Conferències simultànies a vuit ciutats per donar visibilitat a les dones científiques (“la Caixa”)

Des de Fundació “la Caixa”, i en col·laboració amb la Iniciativa 11 de febrero i Big Van Ciencia, organitzen vuit conferències simultànies gratuïtes (11 de febrer, 19 h) protagonitzades per dones científiques. Quatre de les conferències tindran lloc a ciutats catalanes: CosmoCaixa Barcelona (Elisabet Prats Alfonso), CaixaForum Girona (Alejandra Garrido Atienza), CaixaForum Tarragona (Marta Corral Pujol) i CaixaForum Lleida (Chiara Rossi). Les conferenciants explicaran la seva trajectòria al món científic i compartiran les claus de les seves especialitats, així com les barreres o dificultats que han hagut de superar com a dones. Reserva d’entrades a la web de cada centre. Més informació.

9. Campanya per escollir la paraula de gènere femení relacionada amb l’estadística que més us moli (SCE)

Amb motiu de l’11F, la Societat Catalana d’Estadística (SCE) ens proposa via Twitter que escollim aquella paraula de gènere femení relacionada amb l’estadística que més ens agradi, inspiri o motivi. Utilizeu les etiquetes #11F2022SoCE, #11F2022 i #11F.

10. #ComVaComençarTot (ICE-CSIC)

Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), el proper dilluns 14 de febrer a les 10 h celebraran l’esdeveniment #ComVaComençarTot; es tracta d’unes xerrades en línia amb investigadores del centre que parlaran sobre el seu treball i la seva carrera, així com la seva motivació per esdevenir científiques. L’esdeveniment estarà dirigit en castellà, català i anglès i es podrà seguir en directe des del canal de YouTube de l’ICE-CSIC. Més informació.

11. Com és el dia a dia d’una científica? (ISGlobal)

Amb el lema El que sempre has volgut saber i, finalment, t’has atrevit a preguntar, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) celebra l’11F amb una trobada de nenes i dones per parlar sobre recerca i ciència. En aquesta xerrada, les nenes preguntaran a les científiques Lucía Carratalá, Alicia Mancheño i Isabel del Pi què fan durant el seu dia a dia, en què consisteix la seva feina i com ha estat la seva carrera. A més a més de la participació de les convidades, es podran fer preguntes obertes durant l’esdeveniment. Més informació.

12. Les activitats de l’ICFO

Des de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) impulsen l’activitat Photonics in 5 minutes, una xerrada de celebració del 11F  (en castellà i en directe pel canal de YouTube de l’ICFO) amb la investigadora Maria García-Parajo i les estudiants de doctorat Joana Fraixanet i Blanca Belsa. Cal registrar-se, i es podran fer preguntes en directe a les ponents. A més, també impartiran una conferència sobre Gender equity (en anglès, oberta a tothom en directe per Zoom) a càrrec de Tanya Monro, Cap científica de defensa del govern Australià. 

13. “Superem l’Androcentrisme a la Ciència i a la Tecnologia” (UAB)

El 17 de febrer tindrà lloc a la Facultat de Ciències de la Univrsitat Autònoma de Barcelona un acte per commemorar l’11F. “Superem l’Androcentrisme a la Ciència i a la Tecnologia” serà un acte conjunt organitzat per la UAB, l’Observatori per la Igualtat, les Facultats de Ciències i Biociències i l’Escola d’Enginyeria. Es parlarà de com introduir la perspectiva de gènere en les enginyeries i en la biologia, amb tres xerrades de ponents de diferents àmbits professionals. Podeu consultar-ne tots els detalls al programa. Caldrà fer inscripció prèvia a través d’aquest formulari. Es podrà fer la inscripció fins abans de l’acte mateix, que tindrà lloc el dia 17 de febrer a les 13 h.

14. “Les dones STEM en minoria. Analitzem les causes i proposem solucions” (ICD Girona)

Dijous, 10 de febrer, a les 19 h i de manera telemàtica, s’impartirà la conferència Les dones STEM en minoria. Analitzem les causes i proposem solucion”, on s’analitzarà la poca presència de dones en professions científiques-tecnològiques i en enginyeries, i es donaran eines per educar en igualtat. L’organitza l’Institut Català de les Dones a Girona (ICD). Com inscriure-s’hi.

15. Biocat entrevista quatre dones científiques amb esperit emprenedor!

Biocat celebra l’11F entrevistant quatre científiques emprenedores per visibilitzar la dona científica i denunciar la desigualtat estructural i sistèmica que encara persisteix dins el sector: Avencia Sánchez (Integra Therapeutics), Carla Zaldúa (AcceXible), Elisabet del Valle (Onalabs) i Eva Colàs (MiMARK).En aquestes vídeo-entrevistes les científiques expliquen quines motivacions les van portar a triar una carrera professional relacionada amb la ciència (vídeo), com és dirigir una empresa davant la desigualtat de gènere a l’alta direcció (vídeo), com es podria revertir la bretxa de gènere en càrrecs directius (vídeo) i quina persona consideren un referent femení del sector (vídeo).

16. L’apartat Dones i Ciència del Departament de Recerca i Universitats

L’11F és una bona oportunitat per navegar per l’apartat Dones i ciència del web del Departament de Recerca i Universitats; aquest portal web pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues. També trobareu subapartats dedicats a les dones de ciència guardonades amb el Nobel i a les científiques reconegudes a Catalunya amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic o amb un ajut ICREA Acadèmia.

17. Reculls d’activitats d’altres institucions

Aquesta selecció és només un petit tast del destacat univers d’activitats que es duen a terme per commemorar l’11F, extretes fonamentalment de la llista de distribució de l‘Associació Catalana de Comunicació Científica a partir de la crida que el periodista científic Xavier Duran va fer perquè els membres de la llista aportessin les activitats que les seves entitats pensaven impulsar per commemorar la jornada.

Per conèixer altres activitats sobre l’11F a Catalunya o arreu del món, estigueu amatents a les xarxes socials com ara Twitter, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats amb etiquetes com ara #DiaDonaiNenaCiencia, #WomeninScienceDay, #11F, #11F2022, #DonesiCiència o #WomenInScience.

Bona diada de l’11F!

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’OCDE, a favor de la ciència oberta

L’estiu passat, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar l’informe Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age en el marc del projecte Going Digital, que té com a objectiu proporcionar als responsables polítics eines i recursos destinats a impulsar les seves economies i societats en un món cada cop més digital i basat en les dades.

Open Sign Beach - Free photo on Pixabay
Imatge: Open Sign Beach / Pixabay.

La recerca i la innovació basades en dades obren tot un seguit d’expectatives destinades a encarar els grans reptes als quals ha de fer front la societat (el canvi climàtic, les pandèmies, els canvis demogràfics, la recerca en l’àmbit de la genètica…). La ciència oberta està transformant la manera com es fa la ciència, catalitzant el procés creatiu i eliminant les barreres a la difusió del coneixement. I és que la ciència oberta incrementa l’obertura del coneixement mitjançant una comunicació científica ràpida, eficient i d’elevada qualitat entre el personal investigador i la ciutadania, tot impulsant una millor resposta als reptes de la societat i oferint oportunitats de negoci mitjançant el desenvolupament de productes i serveis innovadors. A més, en emergències globals com ara l’actual pandèmia de la covid-19, les polítiques de ciència oberta faciliten l’eliminació dels obstacles al lliure flux de dades i de publicacions científiques i, per tant, permeten accelerar el ritme de producció de recerca fonamental per combatre la malaltia.Totes les iniciatives en matèria de ciència oberta desenvolupades fins ara, que faciliten l’accés obert a publicacions, dades, algorismes, programari i fluxos de treball, desenvolupen un paper essencial per accelerar la recerca científica i el procés d’innovació mateix.

Aquesta nota de l’OCDE ofereix una visió general del moviment de la ciència oberta i en destaca els principals assoliments, identifica els reptes a què cal enfrontar-se per assolir els beneficis que ofereix la ciència oberta i analitza l’evolució de les polítiques de ciència oberta desplegades per tot un seguit d’economies. Tot i que l’arquitectura de qualsevol sistema de ciència oberta abraça una gran varietat de temes (accés obert a les publicacions, accés obert a les dades de recerca, recursos educatius en obert, avaluació oberta d’experts, programari de codi obert, ciència ciutadana, micromecenatge…), aquesta nota se centra fonamentalment en l’accés obert a les publicacions i a les dades de recerca.

La nota també dibuixa el full de ruta que cal aplicar per al desplegament d’una estratègia de ciència oberta reeixida, inspirat en els set pilars que recull la recomanació revisada del Consell de l’OCDE sobre l’accés a les dades de recerca procedents del finançament públic (OECD Recommendation of the Council Concerning Access to Data from Public Funding, 2021):

• Governança de les dades per a la confiança.
• Normes i pràctiques tècniques.
• Incentius i recompenses.
• Responsabilitat, propietat i tutela.
• Infraestructures sostenibles.
• Capital humà.
• Cooperació internacional per a l’accés a les dades de recerca.

Els beneficis de la ciència oberta inclouen l’oportunitat per a nous descobriments científics, la reproductibilitat dels resultats científics, la facilitació de la cooperació interdisciplinària, el creixement econòmic mitjançant millors oportunitats per a la innovació, l’augment de l’eficiència dels recursos, la millora de la transparència i de la rendició de comptes pel que fa al finançament de fons públics, un millor retorn de la inversió pública, la garantia del suport públic per al finançament de la recerca i l’augment de la confiança pública en la recerca en general.

Tanmateix, l’accés obert també comporta tot un seguit de riscos relacionats amb la privadesa, la propietat intel·lectual, la seguretat nacional i l’interès públic, incloent-hi la protecció d’espècies rares i en perill d’extinció, que cal comunicar adequadament i gestionar de manera responsable tal com estableix la nota Enhanced Access to Publicly Funded Data for Science, Technology and Innovation (OCDE, 2020).

A causa de la proliferació de dades, la ciència en general i la ciència oberta en particular depenen del desplegament ràpid d’infraestructures de dades cada cop més grans i més ràpides, que siguin sostenibles a llarg termini. La sostenibilitat en aquest context significa que les dades d’alt valor afegit estan disponibles i són reutilitzables a llarg termini, tenint en compte l’evolució de les tecnologies de maquinari, així com l’obsolescència del programari i el format de les dades. Tot i que aquesta nota no se centra en la infraestructura de dades per se, s’hi discuteixen recomanacions d’alt nivell sobre infraestructures sostenibles.

Adopció de polítiques d’accés obert. Font: ROARMAP.

Particularment interessant és l’apartat destinat a analitzar les polítiques de ciència oberta, que parteix del fet que al llarg de les dues últimes dècades s’han establert diverses iniciatives, recomanacions i directrius internacionals que han permès reduir les barreres per crear un accés obert a publicacions i a les dades científiques, com ara, entre d’altres: la Iniciativa de Budapest per a l’Accés Obert (2002); la Declaració de Berlín (2003); la Recomanació de la Comissió Europea del 2012 (actualitzada el 2018), sobre l’accés i la preservació de la informació científica, que demana un accés obert coordinat a publicacions i dades científiques, així com la preservació i la reutilització de la informació científica i el desenvolupament d’infraestructures basades en les TIC entre els estats membres de la UE; la publicació de la Comissió Europea Open Innovation, Open Science, Open to the World. A Vision for Europe (2016), que incorpora els seus plans ambiciosos per a la creació d’un núvol europeu de ciència oberta (EOSC); i el desenvolupament dels principis FAIR recollits en l’informe Six Recommendations for implementation of FAIR practice by the FAIR in practice task force of the European open science cloud FAIR working group (2020), de la Comissió Europea i el Comitè Executiu de l’EOSC. A continuació, el document analitza les polítiques estatals en matèria de ciència oberta de països com ara Noruega, Finlàndia, Corea del Sud, Eslovènia, Suècia, Colòmbia, Argentina o Mèxic.

Com a complement excel·lent d’aquest apartat, l’annex A de la nota compila tot un seguit d’iniciatives i bones pràctiques en matèria de ciència oberta desenvolupades tant per diversos actors vinculats a l’R+D+I com des de diversos estats. En matèria d’accés obert a les publicacions destaquen, entre d’altres, les iniciatives del CERN (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics, SCOAP3), el consorci internacional DataCite, el portal Persée (França), el Japan Science Technology Information Aggregator (J-STAGE) i el Pla S (Unió Europea); pel que fa a l’accés obert a les dades, cal esmentar, per exemple, Zenodo (CERN, Comissió Europea), el European Open Science Cloud (EOSC, Unió Europea), OpenAIRE (UE), Data61 (Austràlia), la iniciativa GISAID (Alemanya), el portal d’informació sobre recerca sobre covid-19 del Korean Bioinformatics Center (Corea), la Iniciativa de Recerca i Ciència Oberta Finlandesa (ATT), la comissió governamental del Consell de Recerca de Suècia sobre infraestructures per a la recerca basada en registres i el programa de dipòsits institucionals oberts (CONACYT) de Mèxic.

Finalment, l’informe conté un extens apartat amb més d’una seixantena de referències que sens dubte serà de gran interès per a les persones interessades en el camp emergent de la ciència oberta.

Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age
Paic, A.
Going Digital Toolkit Note, núm. 13
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), 2021
44 pàg.

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Anotacions relacionades:

Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?
Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
Open access: un debat obert
Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess
La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
Open access: 10 recomanacions
6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Open Data, dades obertes per a la ciutadania

Publicat dins de Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2021

Comença l’any 2022 i és moment de fer balanç. Aquest article compila els articles més visitats del blog L’ase quàntic publicats durant l’any 2021.

Reinsurance rates may increase into 2022, but momentum to wane: Fitch -  Artemis.bm

Les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant dels indicadors de les universitats catalanes, l’àmbit de les dones de ciència, la Llei catalana de la ciència, l’estratègia catalana de ciència oberta, les xarxes socials que faciliten als investigadors que la seva recerca tingui més impacte i visibilitat i algunes figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Albert Einstein, Ferran Alsina). Aquest és el rànquing dels apunts més visitats durant l’any 2021:

1. Les universitats públiques catalanes, referents internacionals (febrer)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb l’informe Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes, que periodicament elabora l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Aquesta iniciativa, que va néixer el 2012, permet que les universitats públiques catalanes, mitjançant les evolucions d’indicadors de recerca i innovació en sèries històriques, es comparin amb les universitats espanyoles i europees i, fins i tot, es facin visibles en els rànquings internacionals.

2. Science dissemination 2.0: Social media for researchers (2021 version) (maig)

En aquest article vaig resumir els trets principals del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir el mes de maig en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

3. Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya? (maig)

Amb un President de la Generalitat de Catalunya recent nomenat, i amb la imminent aprovació del Pla de Govern, aquest article tenia per objectiu resumir els trets principals de l’avantprojecte de la Llei de la ciència, una de les actuacions que ben segur formarien part de l’agenda del nou govern.

4. Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2021? (febrer)

Anàlogament a l’any 2020, un dels articles més llegits l’any 2021 està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) i, com el 2020, recollia una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar-ho.

5. Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta (gener)

A Catalunya, l’any 2020, i en el marc del Pacte Nacional sobre la Societat del Coneixement, es van establir els eixos i les principals mesures de l’estratègia catalana sobre ciència oberta. Aquest article n’extreia les característiques principals.

Articles redactats abans del 2021

A banda dels cinc articles esmentats, redactats l’any 2021, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2021:

6. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

Aquest article, que actualitzo regularment, exposa un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

7. Acostem la Revolució Industrial als més petits! (setembre 2014)

L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc.

8.  Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter (desembre 2020)

Com sigui que la pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i col·laborativa, i que les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació, aquest article aplegava dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).

9Einstein a BCN (1923) (2013)

Com a físic i com a barceloní, sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país; posteriorment, fins i tot em vaig atrevir a escriure un relat curt inspirat en aquell episodi. Aquest apartat del blog resumeix tots aquests articles i enllaça amb cadascun d’ells.

 10. 8 estratègies per llegir més llibres (setembre 2019)

Inspirat per l’article 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, en aquest article comparteixo tot un seguit d’estratègies destinades a fomentar la passió per la lectura.

Us desitjo un 2022 ben curull de salut i ciència!

Articles relacionats

L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2020

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2012

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2011

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

50 coses que cal saber sobre física

Imatge: Pixabay.

La física Joanne Baker descriu en el seu llibre 50 cosas que hay que saber sobre física el descobriment, la importància i el funcionament de les lleis, els principis i les teories que regeixen el nostre univers físic. Es tracta d’una compilació de 50 capítols, concisos i escrits en un llenguatge molt divulgatiu, en què l’autora explica de manera molt entenedora les teories més rellevants de la física moderna.

Els capítols s’agrupen en cinc apartats: matèria en moviment; les ones; enigmes quàntics; la divisió dels àtoms, i espai i temps. Les lleis de Newton, la segona llei de la termodinàmica, l’efecte Doppler, les equacions de Maxwell, el principi d’incertesa de Heisenberg, l’àtom de Rutherford, el model estàndard, la teoria de cordes, els forats negres, la paradoxa d’Olbers, el big bang o la matèria fosca són, entre molts altres, alguns dels temes de què tracta Baker en aquesta obra.

Cadascun dels 50 capítols consta de quatre pàgines, en què l’autora complementa l’explicació d’aquell concepte amb figures, citacions, una línia cronològica que ens mostra els descobriments més importants i apunts biogràfics de les personalitats científiques que hi estan relacionades (Kepler, Kelvin, Huygens, Fermat, Franklin, Pauli, Bohr, Planck, Feynman…), que salpebra amb anècdotes sobre la vida i l’obra d’aquella persona que fan la lectura del capítol més atractiva.

Joanne Baker es va llicenciar a la Universitat de Cambridge i es va doctorar en Física a la Universitat de Sidney. Treballa com a editora a la revista Science i és especialista en ciències terrestres i de l’espai.

50 cosas que hay que saber sobre física : Baker, Joanne, Ribera de  Madariaga, Blanca: Amazon.es: Libros

50 cosas que hay que saber sobre física
Joanne Baker
Editorial Ariel, 2018
216 pàgines
ISBN: 978-8434414907

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
Richard Feynman, un geni atípic
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’amor en temps de confinament

Comparteixo amb les lectores i els lectors d’aquest blog el relat curt L’amor en temps de confinament, amb el qual em vaig presentar al concurs literari de Sant Jordi 2021 convocat per l’aleshores Secretaria d’Universitats i Recerca, i que va ser guardonat amb el primer premi del concurs. Durant l’acte de lliurament dels premis, el president del jurat, Claudi Alsina, es va referir a l’obra com un relat de realisme poètic en temps de confinament. Espero que us ho passeu tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo!

Dating is hard at the best of times - now with social distancing in the mix it's almost impossible
Imatge: iStock.

Al cap de nou mesos d’un divorci emocionalment devastador, el cor em començava a fer pessigolles i ja tornava a tenir ganes d’enamoriscar-me (pel cap baix) o fins i tot d’enamorar-me (si la nova parella s’ho valia): el meu retorn al mercat era ja una realitat. El cas és que per anar de cara a barraca vaig començar a remenar per la variada multiplicitat d’eines que la tecnologia ens proporciona, tot aplicant el principi de Hamilton o llei del mínim esforç, un dels meus principis preferits de la física clàssica.

Després de l’ensurt que em vaig endur quan, equivocadament, vaig descarregar al meu mòbil l’aplicació Grindr i em van començar a assetjar un munt de senyors vigorèxics que es delien perquè els recités Luis Cernuda, finalment vaig aterrar a Tinder, la reina de les aplicacions per lligar; el cas és que en vaig sortir al cap de cinc minuts: el gran mercat de la carn que m’oferia no era el que em plaïa en aquell moment. Acte seguit vaig tastar Happn, un recurs que et permet lligar amb persones que es troben a menys d’un quilòmetre del punt geogràfic on ets. Tot just començava a familiaritzar-me amb el giny i a veure les imatges de les noies que havien tingut la mateixa ocurrència que jo, que es declarava l’estat d’alarma i el confinament a tot el país. Happn continuava sent útil, per bé que mostrava fonamentalment perfils de veïnes del barri, la qual cosa d’entrada podia ser un bon banc de proves.

Cansat de parlar amb senyores que no volien passar del registre escrit a l’oral, un bon dia va arribar a la meva pantalla un perfil que em va cridar l’atenció des del primer moment. Es deia Laia, es definia com a gran lectora de Vicent Andrés Estellés i romànticament carnal. Al cap de cinc minuts de demostrar-li el meu interès amb un like, la Laia em corresponia amb la mateixa operació i es produïa l’anhelat matching que permetia obrir un xat i començar a conèixer-nos millor! La Laia vivia a cent cinquanta metres del meu cau i des del primer moment  em va semblar diferent a les altres noies amb qui havia intercanviat nicieses. Sortosament  va voler passar de la pantalla a la realitat ben aviat i el nostre primer encontre va tenir lloc a la secció de congelats del Caprabo del barri, com no podia ser d’una altra manera en temps pandèmics. Atractiva, moderna, riallera i amb un vestit auster però elegant, em va fer la impressió que connectàvem, però només era la primera cita…

I a aquella primera cita al Caprabo en van seguir d’altres, en què anàvem alternant els punts de trobada. Des de la secció d’embotits fins a la parada del peix, des de la nevera dels iogurts fins a les prestatgeries del pa… Vam recórrer tots els punts cardinals de la geografia del súper per conèixer-nos millor. La Laia havia estudiat matemàtiques i treballava a l’Idescat, mentre jo era funcionari al gabinet tècnic d’un departament de la Generalitat de Catalunya ubicat a menys de 200 metres d’on treballava ella! Estava delerós per saber si totes aquestes coincidències podien arribar a esdevenir l’operació aritmètica més important de les nostres vides.

Cansat de les nostres trobades al súper, i com sigui que la meva nova amiga tenia una gosseta yorkshire terrier que es deia Sally, vaig oferir-me a la veïna del replà, una entranyable senyora gran, a passejar-li el rottweiler, que es deia Harry, ja que en temps de pandèmia no era convenient que la senyora voltés gaire pel barri. Això m’obria noves oportunitats de quedar amb la Laia en un entorn exterior i més segur, i d’aquesta manera també es  facilitava que en Harry es trobés amb la Sally. Vaig descobrir que la Laia i jo teníem gustos semblants quant a cinema (malgrat que ella era més d’Agnès Varda i jo preferia François Truffaut) i a filosofia (ella era pitagòrica i llegia Leibniz, jo em considerava epicuri i em delia per Spinoza); però en qualsevol cas sempre arribàvem a consensos.

Un dia, però, que jo havia anat al Caprabo a comprovar si per fi havia arribat el carregament de paper higiènic que el barri sencer estava esperant, em vaig quedar ben garratibat en veure com la Laia estava fent la compra al costat d’un senyor que no era jo. Quin ensurt! A la suor freda que em va envair en un primer moment li van seguir un nus a l’estómac i un desconcert tan grans, que no vaig tenir ni esma de saludar-la. Aquella nit es va produir l’intercanvi més tens d’àudios de Whatsapp de la nostra recent estrenada relació, fins que gelosia amunt i seducció avall ella em va confessar que l’individu en qüestió era el seu germà Roderic, que també vivia al barri. Quin alleujament!

I al cap de quinze dies va arribar el primer cafè a casa meva; i el segon, a casa d’ella… I després del cafès van venir els dinars. Malgrat les nostres desacomplexades i serenes solituds, dinàvem plegats amb totes les mesures de distància i ventilació. Per Sant Jordi li vaig enviar un poema de Joana Raspall i ella em va contestar amb un poema de Joan Vinyoli, Aventurem-nos, uns emotius versos sobre l’amor que està naixent en una relació que acaba de començar. I va ser aleshores quan em va dir que havia despublicat l’aplicació Happn del seu mòbil, i en aquesta decisió jo entrellucava reveladors senyals del que esperava de mi i del nostre potencial futur com a parella. I dels dinars vam passar als sopars, i dels sopars a les aproximacions i les festes que l’amor implica. I ara, deu anys després, mentre veig la Laia llegint un llibre de Maria Mercè Marçal a la terrassa del nostre pis, recordo amb nostàlgia com va començar la nostra relació, sortosament ara ja sense distàncies ni ventilació.

(L’obra L’amor en temps de confinament, de Xavier Lasauca i Cisa, està sotmesa a una llicència de drets d’autoria CC BY-NC-ND 4.0)

Altres entrades d’aquest blog relacionades amb la literatura:

“L’espera”, un relat sobre el romanç que va viure Einstein a Barcelona
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques

Publicat dins de Lectures | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene

Imatge: String Theory by Stephen Hawking (de Steve Corey a Flickr, CC BY-NC 2.0).

El físic nord-americà Richard Feynman va escriure a The Character of Physical Law (1967), considerada una obra mestra de la divulgació científica:

Hi va haver una època en què els diaris deien que només dotze homes comprenien la teoria de la relativitat. No crec que existís una època així. Podria haver existit una època en què tan sols un home comprengués aquesta teoria, abans de publicar-la, perquè fos l’únic que havia deduït que les coses podien ser així. Però tan bon punt els altres llegissin la publicació, probablement entendrien, d’una o altra manera, la teoria de la relativitat. Segurament van ser mes de dotze. D’altra banda, crec que puc afirmar sense risc d’equivocar-me que ningú no comprèn la mecànica quàntica.

Els investigadors que han de bregar amb la mecànica quàntica s’enfronten amb una matèria per a la qual han de seguir unes regles i aplicar uns mètodes de càlcul establerts pels pares fundadors de la teoria, sense entendre del tot per què funcionen aquests mètodes i què és el que realment signifiquen. Com molt bé expressava Feynman, a diferència del que passa amb la relativitat, són poques les persones que entenen la mecànica quàntica a nivell avançat (si n’hi ha cap!).

Doncs bé, el prestigiós físic de la Universitat de Columbia Brian Greene gosa endinsar-se, a El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final, en una complexa recerca sobre un dels principals reptes als quals s’encara actualment la física moderna: unificar la teoria de la relativitat general d’Einstein i la mecànica quàntica. I per aconseguir aquest objectiu, en aquesta obra publicada l’any 2000 fa una introducció a la teoria de cordes, l’única que –segons l’autor– ens aproxima a una solució que permet la unificació d’aquestes dues teories, que sovint entren en conflicte. En l’obra, Green fa una valoració global de la teoria amb un to netament divulgatiu, i també n’exposa alguna de les mancances.

El llibre està subdividit en cinc parts:

  • L’autor destina les dues primeres parts del llibre a exposar el pla general de l’obra, amb una descripció de les propietats bàsiques de les partícules elementals i de les forces fonamentals de la natura (la gravetat, l’electromagnetisme, la força nuclear feble i la força nuclear forta). En la segona, sobre la base de les teories especial i general de la relativitat, així com de la mecànica quàntica no relativista i la teoria quàntica de camps, Green estableix el context històric que ha acabat desembocant en el naixement de la teoria de cordes. Segons aquesta teoria, la matèria i l’energia estarien formades, no ja per partícules subatòmiques (com ara els quarks, els electrons, els fotons o els gravitons), sinó per cordes vibrants, que serien els components primaris de l’univers; aquestes cordes vibrarien a diferents freqüències, i el tipus de vibració de les cordes definiria el tipus de partícula que componen. Les cordes requeririen almenys onze dimensions: les quatre de l’espai-temps d’Albert Einstein i, com a mínim, set dimensions més; l’univers estaria dins d’una gran membrana, que seria part d’un espai multidimensional encara més gran.
  • En la tercera i la quarta parts del llibre, el físic americà argumenta els motius pels quals la teoria de cordes ha esdevingut el principal mitjà necessari per integrar el món probabilístic del model estàndard de la física de partícules amb la física newtoniana determinista del món macroscòpic, i ho fa sobre la base d’experiments mentals i altres recursos que permeten al lector no especialitzat entendre aquesta complexa teoria.
  • La darrera part del llibre està dedicada a analitzar alguns dels descobriments recents vinculats a la teoria de supercordes, en què l’autor ha participat com a investigador destacat, i analitza les possibles perspectives futures de la teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything), una teoria que podria unificar o explicar amb un model simple totes les interaccions fonamentals de la natura. També introdueix la teoria M, una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

El to de l’obra no és solament amè i divulgatiu, sinó que en algun moment arriba a ser fins i tot intrigant, fet particularment meritori a causa de la complexitat de la matèria. Ben segur, però, que la comprensió d’aquest llibre està a l’abast de qualsevol persona interessada per la física i pel coneixement en general, a diferència del que deia el prestigiós i carismàtic professor Richard Feynman, ara fa més de cinquanta anys, sobre la comprensió de la mecànica quàntica.

El universo elegante - Brian Greene | Planeta de Libros

El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final
Brian Greene
Ed. Crítica, Col. Booket Ciència Drakontos, 2006
618 pàg.
ISBN: 978-84-08-00701-2

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

Richard Feynman, un geni atípic
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Josep Maria Fuset i Tubià (Sueca, 1871 – Barcelona, 1952). Biòleg i naturalista, Fuset va ser l’autor d’Aves de Cataluña, el primer catàleg d’ocells a Catalunya (1913).

R168_ANA_Entrevista
Josep Fuset al laboratori.

Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran zòoleg suecà

  1. Va néixer a a Sueca (la Ribera Baixa) el 16 de març de 1871, i va finalitzar el batxillerat als setze anys a l’Institut de Segon Ensenyament de Sueca. Ben segur que l’entorn de l’Albufera va ser la seva primera aula d’Història Natural i va tenir una influència considerable en la seva passió per la natura.
  2. Fuset va ser professor auxiliar interí a la Universitat de Barcelona (UB) del 1897 al 1900 i catedràtic d’Història Natural de l’Institut de Mallorca del 1900 al 1913, on participà en la creació del Laboratori Biològic-Marí de Portopí (Mallorca).
  3. Republicà convençut, va ser candidat del partit Radical a les eleccions de regidors de Barcelona i el 1904 va ser regidor de la ciutat de Mallorca. Fins i tot va dedicar el seu “Diccionario tecnológico de Biología” en homenaje a la gloriosa restauración de la República Española.
  4. Tot i que explicava un evolucionisme molt moderat, va generar moltes polèmiques perquè topava amb els ambients religiosos del país, molt contraris a aquesta teoria.
  5. Va ser catedràtic de Zoologia General de la UB des del 1913 fins al 1923. L’any 1923 va esdevenir catedràtic de Biologia General i Zoografia de Vertebrats de la UB fins a la seva jubilació forçada pel Govern republicà el 1937 (per haver desatès les seves obligacions docents a Barcelona i desplaçar-se a les Balears, zona franquista) i el cessament de les activitats a què l’obligà el règim franquista el 1941, que no li va perdonar la seva militància republicana. Malgrat tot, va continuar desenvolupant activitat científica i publicant diversos estudis fins a la seva mort a Barcelona l’any 1952.  
  6. Al llarg de la seva carrera investigadora, va treballar a València, Madrid, Santander (Estación de Biología Marítima) i Mallorca (on va fer notables contribucions en l’àmbit de la biologia marina, com a ajudant del professor Odón de Buen al Laboratori de Biologia Marina de Palma), i en diversos països europeus (Institut Oceanogràfic de Mònaco, Universitat de la Sorbona de París, laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda -al Rosselló-, Itàlia). El pas itinerant pels diversos centres li va donar una visió àmplia de la ciència en general i de la zoologia en particular.
  7. Pel que fa a la seva obra, Fuset va escriure nou manuals de text de biologia i zoologia, alguns de molt extensos. Destaquen el Manual de anatomía y fisiología animal (1905), les Monografías elementales de anatomía comparada (1908), el Manual de Zoología. Tomo I. Protozoarios-Metazoarios en general. Invertebrados (1920), el Manual de Zoología. Tomo II. Cordados (1921), el Manual de prácticas de biología (1925) i el Diccionario tecnológico de Biología (1931).
  8. Va adaptar dos atles, un de mamífers i un altre de peixos, i va publicar nombrosos articles per a revistes especialitzades. A banda de l’ornitologia, Fuset va exercir una àmplia influència en diverses disciplines científiques, com ara l’anatomia, la morfologia zoològica, la microscòpia, l’oceanografia o el dibuix científic, sense bandejar un notable esperit de divulgació científica.
  9. El més destacat de la seva biografia en l’àmbit ornitològic se centra en dos aspectes: la seva activitat com a responsable del Gabinet d’Història Natural de la UB i l’autoria del catàleg Aves de Cataluña (1913). Com a responsable del Gabinet, va ordenar tot un seguit de materials ornitològics que van servir per a les pràctiques de molts estudiants de biologia, fins a ja entrada la dècada dels anys setanta del segle xx. La seva tasca de recerca va permetre establir un inventari molt complet de dues col·leccions històriques per a l’ornitologia catalana: la col·lecció personal d’Emili Tarré i la del Gabinet d’Història Natural de la Facultat de Biologia de la UB (la col·lecció més antiga de Catalunya).
  10. Quant a Aves de Cataluña, en aquesta obra —publicada per la Real Sociedad Española de Historia Natural— Fuset descriu breument fins a 277 espècies, hi afegeix alguns dibuixos personals (conté fins a 80 gravats) i indica la biometria mitjana i l’origen dels exemplars utilitzats. El que fa que aquesta obra sigui encara vàlida és el seu rigor i el fet que es basa en exemplars dissecats, que ell va mesurar i que en bona part encara existeixen. Aves de Cataluña representa una fita històrica de l’ornitologia científica ibèrica, cosa que permet considerar Fuset com un dels pioners de l’ornitologia catalana. Malgrat que no va ser ornitòleg de camp, el seu treball de revisió museística permet considerar el seu estudi de 1913 com el treball català d’ornitologia més rellevant fins a la publicació d’Els ocells de les terres catalanes de Joaquim Maluquer el 1956.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fuset

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Josep Fuset. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista estereofònica a dos grans coneixedors de la figura de Fuset, el doctor en Biologia i divulgador científic Xavier Ferrer, i el metge, comunicador, ornitòleg i editor Josep del Hoyo, a més de la infografia i el bit terminològic (“Noms d’ocells: terminologia agafada al vol“), dedicat aquest cop al sistema de nomenclatura científica internacional que permet d’identificar qualsevol espècie sense ambigüitats.

R168_RECOM_Petita filosofia dels ocells

A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en el darrer número de RECERCAT:

– La recensió de llibre Petita filosofia dels ocells. 22 lliçons per a una vida serena, de Philippe J. Dubois i Élise Rousseau, una obra que combina ornitologia i filosofia per fer front a qüestions com ara «Per què no aturar un moment el ritme infernal de les nostres vides i escoltar el que els ocells ens diuen i ens ensenyen?»

– L’article L’Institut Català d’Ornitologia, un referent de ciència ciutadana, que explica que l’ICO és una associació que es dedica a l’estudi i el seguiment dels ocells i els seus hàbitats amb l’objectiu d’obtenir informació imparcial que contribueixi significativament a les polítiques de conservació de la biodiversitat, mitjançant el desenvolupament de multitud de projectes basats en la ciència ciutadana.

I si voleu aprofundir-hi, llegiu l’article Josep Maria Fuset, un naturalista a contracorrent, de Xavier Ferrer i Josep M. Camarasa, publicat recentment al diari Ara. Bona lectura!

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Publicat dins de Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?

Ja tenim President i ben aviat tindrem Pla de Govern. Entre les actuacions que ben segur formaran part de l’agenda del nou govern es troba l’aprovació de la Llei de la ciència.

Science
Science by Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

Durant el debat del programa que va precedir la votació d’investidura del MHP Pere Aragonès, el president va afirmar:

[…] vull que aquesta sigui una legislatura amb molta, moltíssima càrrega i treball legislatius. Estem parlant de la llei per evitar desnonaments, la llei de transició energètica, la llei de participació ciutadana, la llei de promoció de l’autonomia personal, la llei de prevenció i gestió de residus, la llei de contractació pública, la llei de governs i finançament local, la llei del turisme, la llei de territori, la llei de protecció de persones alertadores, la llei dels grups d’interès, la llei integral de memòria democràtica, la llei de l’esport, la llei de la ciència, la llei de mecenatge en recerca, desenvolupament i investigació o la llei de polítiques culturals.

En conseqüència, la Llei de la ciència serà probablement una de les prioritats del govern en aquesta XIII legislatura que s’acaba d’encetar. Però en quin estat es troba aquesta llei a hores d’ara? Sortosament no es parteix de zero, ja que ja existeix un avantprojecte de llei elaborat durant la passada legislatura, en la redacció del qual van participar els principals actors del sistema català d’R+D i que fins i tot va ser sotmès a consulta pública. La tramitació de la llei va finalitzar en el Consell Tècnic del Govern i, per tant, en aquesta legislatura es pot reprendre el procediment de discussió de l’avantprojecte, que podrà elevar-se al Parlament sense haver de repetir tot el procés d’elaboració de la llei des de l’inici.

La futura llei, que recull aspectes molt rellevants del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC), pretén -en síntesi- optimitzar la governança del sistema, l’adopció d’un marc jurídic estable i la garantia de les condicions laborals de personal investigador, així com impulsar la transferència del coneixement i la internacionalització i l’acció exterior en matèria d’R+D+I. A l’espera de la discussió i el debat de la nova norma en el Parlament, quins són els trets que caracteritzen l’actual redactat de l’avantprojecte de Llei?

1) D’entrada la governança i la coordinació del conjunt del sistema d’R+D+I es confia a dos òrgans:

  • El nou Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), que serà l’òrgan de reflexió i assessorament en R+D+I al Govern, així com l’instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en les polítiques públiques en aquest àmbit.
  • La ja existent Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), que rebrà un impuls en les seves funcions d’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en foment de la ciència, la recerca i el desenvolupament científic i tecnològic, la innovació, la transferència de coneixement i la societat digital.

2) Quant a l’ordenació del sistema català d’R+D+I, es planteja sobre la base dels instruments de planificació, finançament i avaluació del sistema.

  • La planificació es durà a terme a partir d’estratègies, plans i programes que definiran els objectius, els indicadors de seguiment, el finançament i l’avaluació dels resultats obtinguts. Els grans eixos d’aquesta planificació estratègica es debatran al CORICAT.
  • Pel que fa al finançament públic de la recerca, el Govern haurà de vetllar perquè es basi en criteris de transparència, qualitat i eficiència competitiva, així com perquè per mitjà de la CIRI es desplegui de forma coordinada i eficient entre els diversos departaments i entitats de la Generalitat.
  • L’avaluació sistèmica s’efectuarà també a través de la CIRI i amb caràcter periòdic per garantir la qualitat del sistema d’R+D+I de Catalunya.

3) Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, la nova norma tindrà efecte sobre els agents de recerca del sistema d’R+D+I de Catalunya sobre els quals la Generalitat ostenta la competència exclusiva en recerca: les universitats públiques i privades; els centres de recerca reconeguts com a centres CERCA; els hospitals universitaris i hospitals intensius en activitat de recerca del sistema de salut català, així com els instituts de recerca i innovació en salut del sector públic de la Generalitat; la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i les infraestructures científico-tècniques singulars del sector públic de la Generalitat.

4) El text també té en consideració altres agents del sistema català d’R+D+I de Catalunya, com ara el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), els parcs científics i tecnològics, els serveis cientificotècnics i altres infraestructures de suport i de cooperació entre agents, els centres tecnològics i les empreses intensives en R+D+I.

5) L’avantprojecte també incorpora un títol específic sobre les agències de suport i finançament [l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)], que malgrat disposar de regulació específica s’inclouen a l’Avantprojecte de llei per posar en valor la seva funció en l’àmbit de l’R+D+I.

6) Quant a les condicions dels professionals de la ciència, el text incorpora també la definició de polítiques de personal que garanteixin les condicions adequades de treball dels professionals de la ciència. En aquesta línia, promou la mobilitat a través de processos de formació, consolidació, captació, retenció i retorn del talent, i defineix els principis de mèrit i capacitat científica que hauran d’inspirar les polítiques de personals dels agents de recerca del sistema. També inclou la figura del personal tecnòleg i tècnic de suport a la recerca i del personal d’administració amb funcions de col·laboració i assistència d’R+D+I, així com la del col·laborador científic en tasques d’elaboració, direcció, gestió, seguiment, foment i avaluació dels plans i programes en R+D+I de caràcter temporal.

7) L’avantprojecte també fa èmfasi en l’avenç cap a un nou model de finançament publicoprivat, amb més implicació del món de l’empresa i noves fórmules de mecenatge. Es proposa un finançament públic sostingut, amb valors que se situïn en la mitjana de la Unió Europea, complementat per un increment de la participació del sector privat en la línia dels països més avançats de l’entorn científic de referència per a Catalunya. Un nou organisme previst en l’articulat de l’avantprojecte, el Consell del Mecenatge en R+D+I, incidirà positivament en la implicació privada en el finançament de la ciència tot assessorant l’Administració de la Generalitat en la matèria, proposant activitats prioritàries de mecenatge en R+D+I.

8) La futura norma també preveu avançar cap a una nova definició de ciència oberta que inclogui el conjunt de la societat, i potenciar el Programa per a la Integritat de la Recerca a Catalunya de promoció de bones pràctiques, assessorament, anàlisi i prevenció de conflictes d’integritat de la recerca, desplegat mitjançant el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), ja en funcionament.

El Departament de Recerca i Universitats, un estímul per impulsar l’R+D a Catalunya

La creació del nou Departament de Recerca i Universitats, amb competències en matèria d’universitats, qualitat del sistema universitari, beques que no siguin competència del Departament d’Educació i el foment de la recerca, inclosa la vinculada a l’àmbit de la Salut, és una excel·lent notícia per als que pensem que l’R+D ha de ser una part essencial de l’agenda de qualsevol govern. El coneixement és la base per al progrés i el benestar social, tal com es palesa en aquells territoris que més inverteixen en recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. En aquest sentit, desitgem a Gemma Geis, la nova consellera de Recerca i Universitats, molta sort i molts encerts en la seva tasca al capdavant del departament.

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari