Parlant a ICREA sobre recerca 2.0

El passat dia 11 de març vaig ser convidat a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per participar,  juntament amb el professor Miquel Duran (Universitat de Girona), en el col·loqui Increase your research competitiveness using Web 2.0 tools.

Ous_Twitter

Imatge: Garrett Heath, a Flickr (CC BY 2.0)

En la meva xerrada vaig resumir els avantatges que es deriven de la utilització dels blogs i les xarxes socials (especialment Twitter) per difondre la recerca. Els mitjans de comunicació social poden ser una eina molt eficaç per obtenir informació, interactuar amb altres investigadors, conèixer nous col·laboradors i augmentar l’impacte i la visibilitat dels articles científics, entre d’altres potencialitats. Vaig acompanyar l’explicació amb diversos exemples de blogs i comptes de Twitter que, sota el meu punt de vista, són una bona praxi com a eines per a la comunicació científica.

La presentació estava dividida en sis apartats:

  • Marc general: visió general de com els mitjans de comunicació social estan transformant el món -especialment el món acadèmic-,  i les implicacions que això comporta per a la comunicació de la ciència i la manera com es mesura l‘impacte de la recerca.
  • Blogs: avantatges dels blogs com a mitjans per comunicar ciència, amb alguns exemples pràctics.
  • Twitter: motius pels quals un investigador hauria de tenir un compte de Twitter, i exemples de com utilitzar aquesta xarxa amb eficiència.
  • Altres eines per connectar i compartir: breu repàs d’un conjunt d’eines que poden complementar la presència dels investigadors a les xarxes socials.
  • Administració 2.0:  descripció de les xarxes socials de la Secretaria d’Universitats i Recerca i la seva contribució per donar suport al sistema català d’R+D.
  • Conclusions:  èmfasi en la importància de la presència dels investigadors en el Web 2.0.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Vuit maneres (i mitja) de comunicar la recerca

La presentació del professor Miquel Duran (que, per cert, em va agradar molt) portava per títol Eight and a half ways for a researcher to communicate in the Net.  Duran va fer èmfasi en les xarxes socials com a eines per fer arribar la recerca duta a terme pels investigadors a la societat, així com per millorar la seva reputació digital; també destacà la idea que comunicar la recerca hauria de ser considerat com una inversió i no com una pèrdua de temps. Es va referir a la utilitat de les xarxes socials per impulsar el concepte de recerca i innovació responsables, un component cabdal en el programa marc Horizon 2020: fer arribar a la societat els aspectes ètics, educatius i divulgatius de la recerca.

Agraïments

En el torn obert de paraula va haver un intercanvi d’impressions sobre el paper que desenvolupen els blogs en els mitjans de comunicació, les mètriques alternatives (altmetrics) i la importància de la curació de continguts, entre d’altres qüestions. Va ser un debat francament enriquidor.

Voldria agrair a ICREA la invitació a participar en el col·loqui, molt especialment al Dr. Joan Bagaria, organitzador de l’acte, així com al director de la institució, Jaume Betranpetit, i al director executiu, Emilià Pola. També vull agrair a Mayi Suárez la bona tasca en l’organització de l’acte i el suport que em va donar per presentar la ponència.

Va ser un privilegi impartir la xerrada davant d’un públic tan prestigiós, i compartir el col·loqui amb un referent en l’àmbit de la comunicació 2.0 com és el professor Miquel Duran.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

10 articles sobre dones i ciència que cal llegir avui

Aquí teniu una selecció de deu articles i notícies sobre dones i ciència que s’han publicat darrerament i que m’han semblat particularment interessants. 

Alabama Astronauts Come Home For Training (Archive: NASA, International Space Station, 11/26/13)

Alabama Astronauts Come Home For Training (Archive: NASA, International Space Station, 11/26/13)

1) El Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat de la Institució CERCA, a consulta

Al llarg dels darrers mesos s’ha estat discutint i dissenyant el nou Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat.  La Institució CERCA ha proposat aquest pla als centres que en depenen perquè el personalitzin i puguin així implementar les mesures corresponents, si escau. Podem llegir a la introducció:

Malgrat que les dones investigadores han començat a entrar amb força en alguns camps científics, aquest increment de xifres no és una evidència de l’absència del biaix de gènere. Aquest biaix impedeix la plena participació de la dona a la ciència, cosa que obstrueix la meritocràcia acadèmica i alhora limita els recursos humans necessaris per als avenços en competitivitat en la propera dècada.

En algunes àrees també s’ha vist com hi ha una distribució desigual dels recursos econòmics en recerca per a homes i dones: hi ha menys dones rebent fons com a investigadores
principals de projecte, i alhora amb menys diners quan els projectes són concedits.

La implementació de les pautes d’actuació adequades ha de portar a una situació d’equilibri que generarà una més gran creativitat i excel·lència en la dinàmica científica i tecnològica
dels centres CERCA.

Em sembla una excel·lent notícia que els plans de politiques d’igualtat arribin als centres de recerca, de la mateixa manera que fa anys que ja s’hi està treballant en el món acadèmic. S’ha obert un període de consulta destinat a acollir les propostes d’un públic més ampli fins al 28 de març, i el pla defintiu serà ratificat pel patronat de CERCA.

2) De predoc a cap de grup, 4 testimonis de dones al VHIR

Quatre investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca, a diferents nivells de la carrera científica, ens expliquen la seva experiència laboral en un centre de recerca on el 75% del personal dedicat a la recerca biomèdica són dones!

3) Six steps to fairer funding for female scientists (The Conversation)

Des d’Austràlia ens arriben sis propostes ben concretes per retenir en el sistema de ciència les dones que han vist interrompuda la seva carrera com a investigadores.

4) The Matilda Effect in Science Communication. An Experiment on Gender Bias in Publication Quality Perceptions and Collaboration Interest (Science Communication)

Interessant article que es fa ressò de l’efecte Matilda (o sistemàtica infravaloració de la tasca de les dones de ciència) en l’àmbit de la comunicació de la ciència.

5) Bibliometrics: Global gender disparities in science (Nature)

Aquesta anàlisi bibliomètrica de 5,4 milions d’articles científics indexats a Thomson Reuters confirma que les desigualtats de gènere persisteixen: els treballs liderats per dones són menys citats i tenen menys col·laboracions internacionals.

6) Differences in research funding for women scientists: a systematic comparison of UK investments in global infectious disease research during 1997–2010 (BMJ Open)

Després d’analitzar les subvencions que el govern britànic ha concedit a la recerca en l’àmbit de les malalties infeccioses en el període 1997-2010, els autors conclouen que els homes han rebut un finançament significativament superior al que han rebut les dones.

7) The Presence of Female Conveners Correlates with a Higher Proportion of Female Speakers at Scientific Symposia (mBio)

L’article analitza 460 simposis en què havien intervingut 1.845 ponents, i conclou que en els congressos intervenen generalment més homes que dones, excepte en aquells casos en què hi ha, pel cap baix, una dona en el comitè organitzador.

8) Megaphones, broken records and the problem with institutional amplification of sexism and racism (Allochthonous Highly)

Aquest post analitza diverses situacions de sexisme i racisme que es van produir a mitjan gener en l’àmbit de la ciència.

9) Women at CERN: a professional perspective (Quantum Diaries)

Aquest post tracta sobre la situació de les dones que es dediquen a la física de partícules, i inclou un recull d’articles sobre la problemàtica de les dones de ciència en general.

10) Una exposició a la UB recull la visió femenina de la medicina

La Facultat de Medicina de la UB ha organitzat l’exposició «Les primeres metgesses vistes pels estudiants de Medicina de la UB», que es podrà veure fins al 28 de març al vestíbul de la Facultat, al campus de Casanova. La mostra, que exposa els diferents punts de vista dels estudiants de Medicina respecte a la feminització d’aquests estudis, recull diversos treballs d’alumnes de la Facultat, així com material bibliogràfic provinent dels fons de la Unitat d’Història de la Medicina i Ètica Mèdica i del CRAI Biblioteca de Medicina.

Altres anotacions relacionades

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

Comença l’any 2014 i és el moment de fer balanç. En aquest article us presento els articles més visitats d’aquest blog durant l’any 2013.

New Years 2013: Space Needle Fireworks in Seattle, by Michael Holden, on Flickr

New Years 2013: Space Needle Fireworks in Seattle, by Michael Holden, on Flickr

1. Setmana de la Ciència 2013: 7 recomanacions (novembre)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb un dels esdeveniments més importants en l’àmbit de la divulgació de la recerca científica i la innovació tecnològica, la Setmana de la Ciència, i recull una selecció personal d’entre les activitats programades, amb diversificació pel que fa al territori i públic objectiu.

2. El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016) (abril)

En aquest article destacava alguns aspectes  de la compareixença del conseller d’Economia i  Coneixement, Andreu Mas-Colell,  que va tenir lloc el passat 4 d’abril, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, i en la qual va explicar els objectius i les actuacions del seu departament en l’àmbit d’universitats i recerca.

3. Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans (maig)

Dels tres articles que vaig dedicar l’any passat a commemorar el 90è aniversari de la visita d’Einstein a Barcelona, aquest ha estat el més llegit. Relata el desenvolupament del sopar que l’enginyer industrial Rafael Campalans i altres personalitats de l’època van dedicar al savi alemany el dia 27 de febrer de 1923, amb alguns detalls del menú que se serví -del qual s’han conservat algunes còpies, escrites en “llatí relativista”, segons la premsa.

4. Com fer una infografia amb el teu currículum (gener)

En aquest article explico com crear una infografia que resumeixi el nostre currículum a partir de les dades de les nostres xarxes socials, mitjançant Vizify.

5. Sant Jordi 2013: tres recomanacions (abril)

Les recomanacions abracen un parell de còmics (un sobre física i un altre sobre ciència-ficció), i un llibre sobre la història de l’aerostació a Barcelona.

6. Einstein, Barcelona i anarquisme (1923) (març)

En aquest article resumeixo els fets més rellevants de la visita d’Einstein a Barcelona, particularment el desenvolupament de l’entrevista del físic alemany amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes que va tenir lloc el dia 27 de febrer de 1923.

7. Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20 (octubre)

En aquest article, que tanca la trilogia sobre la visita d’Albert Einstein a Catalunya, exposo quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle XX, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.

8. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

En vuitena posició es troba un article publicat el 2012 amb el títol Dones i ciència: 30 documents, que fou el més llegit d’aquell any , i que actualitzo regularment. A hores d’ara conté més de 40 documents relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

9. Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador (juliol)

En aquest article explico els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen (fonamentalment, blogs i Twitter) per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges. Es va publicar simultàniament en el blog de ISGlobal (Institut de Salut Global Barcelona), també en versió castellana i anglesa, i a data d’avui es manté com l’article més llegit. 

10. Com fer un microvídeo que resumeixi la teva activitat a Twitter (juliol)

En aquest article em faig ressò de  Vizify com a recurs que ens permet crear, de manera àgil i senzilla, un microvídeo que resumeixi la nostra activitat a Twitter. Recentment he actualiltzat el vídeo corresponent a la meva activitat a Twitter durant l’any 2013 (podeu accedir-hi clicant aquí, dura menys d’un minut).

11. Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible? (agost)

Aquest article recull diversos exemples pràctics que demostren que fer recerca bàsica sobre física de partícules -com la que es duu a terme al Large Hadron Collider (el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC, ubicat al CERN, a Suïssa)- no solament serveix per explicar per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que és altament rendible i es tradueix en aplicacions pràctiques en camps com ara la salut, les TIC i el medi ambient.

12. Acostem el món de la paleontologia als més petits! (febrer)

En aquest article informo sobre un nou joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc, que té per objectiu donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència de Catalunya als alumnes de primària. Després del primer joc, dedicat a l’enginyer i inventor Narcís de Monturiol, i el segon, dedicat a l’alquimista Joan de Peratallada,  el tercer lliurament es va dedicar a la figura del paleontòleg vallesà Miquel Crusafont.

13. 10 recursos sobre el bosó de Higgs (octubre)

Després de la concessió del premi Nobel de física al britànic Peter Higgs i el belga François Englert, pares d’aquesta enigmàtica partícula elemental, es va entrar en una fase mediàtica de Higgstèria col·lectiva, i vaig dedicar un article a presentar un seguit de recursos per entendre què és el bosó de Higgs i quines conseqüències implica el seu descobriment.

Vull agrair-vos la fidelitat lectora i els vostres comentaris. Que tingueu un 2014 ple de salut i ciència!

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Lectures, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Setmana de la Ciència 2013: 7 recomanacions

El proper divendres 15 de novembre comença la 18 edició de la Setmana de la Ciència, que s’allargarà fins al dia 24 de novembre i que enguany està dedicada a a l’’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

S’acosta la cita anual de la Setmana de la Ciència, un dels esdeveniments més importants en l’àmbit de la divulgació de la recerca científica i la innovació tecnològica. Durant la Setmana tindran lloc més de 300 activitats arreu de Catalunya i s’espera que hi participin més de 150.00 persones. D’entre les activitats programades, n’he fet una selecció personal amb diversificació pel que fa al territori i públic objectiu:

1) Barcelona: assistir a un taller del VHIR sobre el poder de l’estadística en medicina

Aquest taller interactiu adreçat a les escoles que ha preparat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) té per finalitat fer prendre consciència als estudiants de Secundària i Batxillerat de la importància de l’estadística en medicina i en la recerca biomèdica. Comptar mutacions en els gens o determinar el nombre de malalts que pateixen una determinada malaltia són alguns dels indicadors que permetran als participants realitzar un petit estudi estadístic aplicat a la biomedicina. L’activitat tindrà lloc els dies 20 i 22 de novembre de 10h a 12h a l’Aula d’Informàtica del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron pel Dr. Àlex Sánchez Pla. L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia; només cal enviar un correu electrònic a Marta Solís (marta.solis@vhir.org).

2) Alella: visitar una exposició d’imatges científiques organitzada pel Centre de Regulació Genòmica (CRG)

El personal investigador del CRG estudia el genoma i la seva relació amb malalties  comunes, com ara el càncer o malalties d’origen genètic, com ara les malalties rares. L’exposició, que porta per títol Tree of life. La complexitat de la vida: de la cèl·lula a l’organisme viu, mostra imatges basades en la recerca que es duu aterme des del CRG. Es tracta d’imatges d’un gran valor estètic i artístic, que traspassen la frontera d’allò purament científic. Tota la informació sobre l’exposició la trobareu aquí.

3) Sabadell:  apropar-se a la paleontologia des de l’ICP

El programa de la Setmana de la Ciència d’enguany de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont combina activitats al Museu de l’ICP a Sabadell amb activitats organitzades en col·laboració amb altres institucions. Hi haurà jornada de portes obertes al Museu, xerrades, tallers… i fins i tot una gimcana paleontològica virtual a partir del joc sobre Miquel Crusafont que va dissenyar la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la UPC. El que més m’ha cridat l’atenció és una de les novetats d’aquest any: una sessió d’street knitting per als amants de la mitja i ganxet (o aquells que en vulguin aprendre) amb la qual es decorarà l’entrada del Museu -amb petjades de dinosaure, lianes, etc.- i es dissenyarà un esquelet de dinosaure d’amigurumi que hi quedarà exposat.

4) Vic: Participar en alguna de les activitats de la Universitat de Vic

Conferències com ara L’amor és una tecnologia: la hackegem?L’accident del Challenger podia haver-se evitat: un passeig a través de l’Estadística, un taller per aplicar la ciència a la pràctica culinària (Esferifica’t),  exposicions, sortides, una taula rodona… són algunes de les activitats que enguany organitza la Universitat de Vic (accés al programa complet).

5) Terrassa: assistir a una jornada d’actualitat i difusió científica en el mNACTEC

El bosó de Higgs, el projecte Castor, la pel·lícula Gravity i una observació astronòmica del Sol són alguns dels temes que s’aborden en aquesta jornada, que tindrà lloc dissabte 23 de novembre de 10 a 14,30 hores a la Sala d’actes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Ègara, 270, Terrassa).  Hi participaran Imma Riu (IFAE), Pere Santanach (UB) i Andrés Aragoneses, professor de física de la UPC i company de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

6) Barcelona/Tarragona: Participar en una passejada per la ciència i la història

En el marc d’aquesta setmana, la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement) organitza dues rutes per descobrir la ciència i la història de dues ciutats, Tarragona i Barcelona. Aquests itineraris, que duren dues hores i mitja i són aptes per a tots els públics, es duen a terme amb el suport d’un guia i les dramatitzacions d’intèrprets.

La primera ruta o passejada, que es titula Dones de ciència, tracta sobre el difícil camí que han hagut de superar les científiques a Catalunya des del segle XIV fins al segle XX, i gràcies a les quals s’han aconseguit trencar algunes barreres de gènere i s’ha impulsat l’avenç de la dona en el món científic. Aquesta ruta tindrà lloc a Barcelona, el proper dissabte 16 de novembre, a les 11 del matí. Si voleu fer un tast previ del circuit, podeu donar un cop d’ull al vídeo introductori publicat en el perfil institucional de la Direcció General de Recerca a la xarxa Facebook, o accedir a aquesta anotació.

El segon circuit, Tarragona. Scientia Romanorum, es farà dissabte 23 de novembre a les 11 del matí, i us aproparà a Tàrraco des d’un vessant diferent. Gràcies al patrimoni arquitectònic i cultural coneixereu algunes de les disciplines científiques clàssiques: medicina, arquitectura, enginyeria, etc., i la seva vinculació a aquesta ciutat.

Ambdues activitats són gratuïtes i per apuntar-s’hi només cal enviar un correu electrònic (info@ventilador-cultural.com) o trucar al telèfon 93 345 22 53.  En ambdós casos el lloc de trobada des d’on s’inicia l’itinerari es confirmarà en fer la reserva.

7) Arreu: aprofundir sobre el 90è aniversari de la visita d’Einstein a Catalunya

Si voleu aprofundir sobre la visita d’Einstein al Principat, us recomano que navegueu pel  portal divulgatiu de la Secretaria d’Universitats i Recerca dedicat a aquesta visita, que detalla l’itinerari del savi alemany pel nostre país a través d’un mapa interactiu que recull els fets més rellevants del viatge. El portal conté una completa hemeroteca amb notícies dels diaris de l’època, un arxiu d’imatges i un bon grapat d‘articles contemporanis sobre la temàtica.

La relació d’Einstein amb els anarquistes catalans, el sopar relativista amb què Rafael de Campalans homenatjà Einstein o els catalans antirelativistes que polemitzaren amb el prestigiós físic alemany són temes que hem tractat en aquest blog i que poden complementar la informació sobre l’efemèride.

Per a més informació…

Si voleu més informació sobre la resta d’activitats que es duran a terme al llarg de la Setmana de la Ciència 2013, us recomano que consulteu l’Agenda de Ciència de Catalunya, dintre del portal Recerca en acció,  amb informació sobre les activitats que es realitzen en una data o en un territori concret, o sobre una matèria determinada. Un altre punt de referència és el blog Agenda de la cultura científica, d’Octavi Planells i Elisabet Salmeron, recentment guardonat amb un dels Premis Blogs Catalunya, dins de la categoria de blog personal d’Universitats, Recerca i Ciència. Felicitats!

Enllaços relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

10 recursos sobre el bosó de Higgs

En aquesta fase de Higgstèria col·lectiva que ens domina, després de la concessió del premi Nobel de física al britànic Peter Higgs i el belga François Englert, pares d’aquesta enigmàtica partícula elemental, cal que s’imposi el seny i arribi la calma. En aquest article us presento tot un seguit de recursos per entendre què és el bosó de Higgs i quines conseqüències implica el seu descobriment.

Higgs_nou_post

L’escocès Peter Higgs, d’allò més cofoi després d’assabentar-se de la concessió del guardó.

Introducció

Explicàvem en aquest post que el bosó de Higgs, l’existència del qual va ser predita l’any 1964 pel físic britànic Peter Higgs, entre d’altres, era una de les poques partícules del catàleg de partícules del model estàndard que encara restava per ser descoberta, descobriment que es va fer públic el 4 de juliol de l’any passat.

Sobre aquesta partícula recau la responsabilitat que les partícules elementals (quarks i leptons) tinguin massa, ja que el bosó de Higgs, a grans trets, vindria a crear un camp a tot l’univers -anomenat escalar o camp de Higgs- de manera que quan una partícula es belluga en aquest camp, aquest ofereix com una mena de resistència al moviment i això és el que anomenem massa. Alguns investigadors l’anomenen la partícula del buit, de la mateixa manera que el fotó és la partícula dels camps elctromagnètics; molt esquemàticament podríem dir que el buit és una substància, un camp que omple l’Univers, i si es remou aquest camp, que ho impregna tot, apareixen les vibracions d’aquest camp, que són les partícules o quants.

Una altra manera d’explicar-ho que també m’ha agradat és la del biòleg i bloguer Daniel Closa:

Segons allò que proposen les teories actuals (l’anomenat model estàndard), a l’univers no hi hauria d’existir la matèria. No hi havia cap manera d’explicar per quin motiu, l’energia adoptava aquesta manera tan curiosa d’existir que anomenem matèria. Van ser Higgs i companyia els que van proposar un camp (el camp de Higgs) i un mecanisme (el mecanisme de Higgs, que també s’anomena mecanisme de Brout–Englert–Higgs) que, si existís, permetria entendre el mecanisme que feia que un equilibri es trenqués i la matèria comencés a existir. De fet, els han concedit el premi Nobel pel mecanisme, i no pel bosó. El bosó només va servir per confirmar experimentalment el mecanisme de Higgs.

Aquestes explicacions ens ajuden en un primer nivell de lectura, però… i si volem aprofundir-hi? Us presento deu recursos que us poden ajudar a saber una mica més sobre el bosó de Higgs!

1. Els documents de la Fundació Nobel

Cada cop que la Fundació Nobel concedeix un guardó, com ara el de física d’enguany, es publica en la corresponent pàgina web un document en format PDF (Popular information), en anglès i en suec, adreçat al públic general que explica els motius de la concessió de l’esmentat Nobel. El document, de sis pàgines, conté una secció amb tot un seguit d’enllaços i lectures recomanades. Si sou lectors avançats, podeu descarregar-vos el document que trobareu a Advanced Information: es tracta d’un document de 27 pàgines que explica tot l’entramat teòric i experimental que ha desembocat en el descobriment del bosó, i inclou al final una relació de 81 referències (articles científics) relacionades.

2. El bosó de Higgs explicat en un vídeo de quatre minuts

Des del blog Principia Marsupia, el físic i bloguer Alberto Sicilia ens presenta un vídeo que explica què és el famós bosó d’una manera molt didàctica:

3. La secció The Higgs FAQ 2.0 del blog de Matt Strassler

Matt Strassler és un físic teòric que actualment treballa a Harvard i que té un blog (Of Particular Significance) molt recomanable, amb articles tant de caràcter divulgatiu com avançat. La secció The Higgs FAQ 2.0 del blog explica a un públic no especialitzat, pas a pas i de manera molt gradual, què és el bosó i tot allò que l’envolta. Conté enllaços destinats a lectors avançats.

4. La videopresentació del Dr. John Ellis

El Dr. Ellis és professor de física teòrica al Kings College de Londres i professor convidat al  CERN, i un expert mundial en el camp de la física de partícules, l’astrofísica, la cosmologia i la gravetat quàntica. En el marc de les BOLDtalks 2013 ens explica, acompanyat d’un grapat de bones diapos,  el significat del bosó de Higgs  i què implica el seu descobriment per al futur de la ciència i la comprensió de l’estructura de l’Univers. Després de veure el vídeo em vénen al cap alguns interrogants, però especialment un de molt concret: on ha comprat la samarreta que duu i que descriu a partir del minut 8? :-D

5. Tres documents per als amants de la història de la ciència…

El primer article que parlava del bosó de Higgs va ser escrit per François Englert (un dels guanyadors del premi Nobel de física d’enguany) i Robert Brout (un físic també belga que va morir l’any 2011), i va ser enviat a la Physical Review Letters el 26 de juny de 1964, i publicat en l’edició del 31 d’agost de 1964. En paral·lel, Peter Higgs enviava un article sobre la mateixa recerca, rebut a la Physical Review Letters el 31 d’agost 1964 (el mateix dia que Englert i Brout van publicar el seu) i publicat en l’edició del 19 d’octubre de 1964.

El més curiós de tot plegat és que la versió original del document de Higgs, presentat a la revista Physics Letters, va ser rebutjada.  Higgs va revisar el paper i el va tornar a presentar a Physical Review Letters, on va ser publicat després d’una revisió en què realment s’assenyala la possibilitat de l’existència de la partícula d’espin zero que ara porta el seu nom.

6. La visió des del CERN: videopresentació de Pauline Gagnon

Pauline Gagnon és física de partícules i actualment treballa a l’experiment ATLAS del CERN. Ara fa un mes va impartir aquesta xerrada de 32 minuts en el marc dels Open Days del CERN. La considero molt interesant ja que ens dóna la visió d’una física experimental que treballa al peu de l’accelerador. La xerrada porta per títol What does the Higgs boson eat during the winter and other basic facts. Aquestes físiques! :-)

7. Dues cançons: The Particle Physicists’ Song i Rolling in the Higgs

Després de tanta teoria, una mica de relax. En aquest entranyable vídeo, els cors del CERN interpreten una bonica peça musical sobre el bosó de Higgs i el model estàndard… :-) El millor és la tornada de la cançó:

Higgs, Higgs, glorious Higgs

(Font: Pep Anton Vieta, químic i bloguer, gràcies Pep!)

Si el que us va és la canya rockera, aquí teniu el  Rolling in the Higgs dels mítics A Capella Science, una paròdia de la gran Rolling in the Deep, d’Adele:

(Font: Laura Morrón, física i bloguera, gràcies Laura!)

8. Fem ciència jugant amb el bosó de Higgs!

Amb aquest joc educatiu, desenvolupat al CERN, serem transportats a la sala de control del LHC, el gran col·lisionador d’hadrons.  o Large Hadron Collider. El joc demana als usuaris que accelerin protons tot controlant la polaritat d’un seguit d’estructures. Més endavant caldrà regular la intensitat d’un seguit d’imants o focalitzar els paquets de protons. Finalment, se simula una col·lisió de protons.

Joc_CERN
(Font: Jocs de ciència, un projecte de Recerca en acció)

9. Particle Fever, la pel·lícula per als bojos per la física de partícules

Si el que t’agrada és anar al cine, estigues amatent a la imminent estrena als cinemes d’arreu del món de Particle Fever, una pel·lícula sobre la gran revolució en l’àmbit de la física de partícules que ens ha tocat viure! Per anar fent boca pots seguir els seus comptes de Twitter o Facebook, o la crítica sobre la pel·lícula de The Hollywood Reporter.

10. Un MOOC sobre el bosó de Higgs a la Universitat d’Edimburg

Que no tens prou i vols aprofundir-hi encara més? Apunta’t a aquest curs en línia o MOOC de la Universitat d’Edimburg! Comença el 7 de febrer de 2014. Per cert, no és casualitat que sigui la Universitat d’Edimburg on s’imparteixi aquest curs, ja que Higgs hi va treballar.

Conclusions

I ara què, ja està tot fet? Ja no manca res per descobrir en el món de la física de partícules?  Doncs no, encara resten pendents un munt de reptes: aquest estiu, més de 700 físics de partícules de gairebé 100 universitats i laboratoris dels Estats Units es van reunir a la Universitat de Minnesota. Durant els coffee breaks, els bloguers de Simmetry (un blog que has de seguir si t’agrada estar a l’aguait del que es cuina en física de partícules) va preguntar als assistents què esperen descobrir al llarg de les properes dècades. El resultat? Aquest interessant pòster!

Si en canvi estàs fart del Higgs i del que representa, doncs fes-te seguidor d’Alexander Unzicker, físic alemany i autor de The Higgs Fake, un llibre que critica despietadament l’LHC i el model teòric en què es basa aquest experiment. Unzicker pensa que físics com ara Einstein, Dirac i Schrödinger haurien considerat ridícul el “descobriment” de la partícula de Higgs, i sosté la tesi que els físics de partícules s’estan enganyant a si mateixos amb resultats “presumptes” immersos en una mena d’endogàmia. Un altre físic que segueixo, el txec Luboš Motl, el deixa bastant malparat en aquest post. Vés que no li passi a Unzicker el mateix que els va passar als catalans antirelativistes de la Barcelona dels anys 20, oi? ;-)

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | 7 comentaris

Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20

Aquest article tanca la trilogia d’articles que des d’aquest bloc hem dedicat a commemorar el norantè aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. Si en el primer article contextualitzàvem la visita i ens centràvem en la trobada d’Einstein amb diversos dirigents anarcosindicalistes, i en el segon explicàvem el desenvolupament del sopar relativista que l’enginyer industrial Rafael Campalans i un grup selecte de científics van oferir al savi alemany, en aquest darrer article exposarem quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.

 D'esquerra a dreta, a la primera fila, Manuel Ribé, Casimir Lana Sarrate i Albert Einstein al saló d'actes de l'Escola Industrial de Barcelona, 28 de febrer de 1923

D’esquerra a dreta, a la primera fila, Manuel Ribé, Casimir Lana Sarrate i Albert Einstein al saló d’actes de l’Escola Industrial de Barcelona, 28 de febrer de 1923

La física catalana a principis del segle XX

Einstein publica la seva teoria de la relativitat -que abraça la relativitat especial o restringida i la general- entre 1905 i 1916. L’any 1923 la seva teoria era molt poc coneguda al nostre país, amb algunes excepcions com ara Esteve Terradas o Josep Maria Plans i Freyre. Del matemàtic, físic i enginyer Esteve Terradas (un dels sis millors caps del món, segons Einstein), ja vam comentar en el primer article que va desenvolupar un paper molt important per tal que Einstein vingués a Barcelona, en qualitat de responsable dels cursos de ciències físico-matemàtiques de la la Mancomunitat de Catalunya. Pel que fa a Plans i Freyre, és l’autor del primer tractat sobre relativitat escrit a l’Estat (Nociones fundamentales de Mecánica relativista, Madrid, 1919-21), i és considerat -i fins i tot reconegut per Albert Einstein- el principal propagador de la relativitat a Espanya.

La teoria de la relativitat va provocar l’aparició al nostre país de dos bàndols, els partidaris i els detractors de la teoria. Entre els primers, i a banda de Terradas i Plans i Freyre, cal esmentar els enginyers químics Casimir Lana i Miquel Masriera, l’enginyer industrial Ferran Tallada (de qui recomano la lectura dels tres articles sobre les conferències d’Einstein que va publicar a La Vanguardia les els dies 4, 13 i 24 de març de 1923) o el meteoròleg  Ramon Jardí. A més del mateix Einstein, aquest sector estava relacionat amb altres figures de talla internacional com ara el matemàtic italià Tullio Levi-Civita (els seus treballs sobre el càlcul tensorial van permetre a Einstein bastir la seva teoria de la relativitat general) o el matemàtic alemany Hermann Weyl. Quant als detractors, destacarem el físic Eduard Alcobé i Arenas, l’enginyer industrial Josep Tous i Biaggi i l’astrònom Josep Comas i Solà.

Catedràtic de física general de la Universitat de Barcelona, Alcobé afirmava repetidament davant dels seus alumnes que és de boigs dir, com afirma Einstein, que els cossos quan es mouen, s’escurcen, en referència a la contracció de la grandària que experimenten els cossos quan es mouen respecte d’un observador extern, contracció que només és perceptible quan la seva velocitat s’acosta a la velocitat de la llum. Com a editor del suplement anual de l’enciclopèdia Espasa, deixà constància per escrit que els seguidors de la teoria de la relativitat  eren harto menguados, i que la complexitat de la teoria la feien siempre sospechosa ja que molt poques persones podien entendre el fantástico andamiaje matemático exigible para ahondar la abstrusa teoría aludida.

Pel que fa a Tous, que l’any 1926 encara creia en l’èter (un concepte que va ser dissipat arran de l’experiment de Michelson-Morley l’any 1887), reconeixia si més no que la relativitat havia contribuido a perfeccionar y ampliar en gran manera las clásicas teorías del movimiento relativo.

Un fet que va tenir lloc pocs dies després de la visita d’Einstein a Barcelona és una bona mostra de la rellevància d’aquest enfrontament entre els dos bàndols. Segons explica l’historiador Thomas Glick, el 6 de març de 1923 Einstein va ser nomenat membre de la secció de ciències físiques de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a proposta de Bernat Lassaleta, Ferran Tallada, Ramon Jardí i Tomàs Escriche. En una votació que va tenir lloc el 22 de maig, 30 acadèmics van votar-hi a favor i tres s’hi van oposar; el vot de Comas i Solà era públic i notòriament contrari al nomenament, i Glick especula que els altres dos vots negatius podrien correspondre a Eduard Alcobé i Josep Tous i Biaggi.

L’astrònom Josep Comas i Solà

Un apartat a banda es mereix la figura de l’astrònom Josep Comas i Solà, una de les personalitats més destacades en l’àmbit internacional de l’astronomia d’observació, a més d’un gran divulgador científic (va escriure més de 1.200 articles a La Vanguardia, a més d’impartir nombrosíssimes conferències i fins i tot promoure les primeres experiències radiofòniques). Guanyador només amb 37 anys del prestigiós premi Jules-Janssen que atorga la Société Astronomique de France, el científic barceloní centrà la seva recerca en el planeta Mart i els eclipsis de Lluna i Sol, a més d’utilitzar la seva habilitat com a observador astronòmic per inventar aparells per millorar les tècniques d’observació. El que el va catapultar a la fama, però, va ser el descobriment de dos cometes (un dels quals porta el seu nom), onze asteroides (com ara el Barcelona -particularment rellevant per la gran inclinació de l’òrbita respecte l’eclíptica, o l’Hispània -el primer asteroide descobert a la península Ibèrica-) i un estel variable. Comas treballava des de l’Observatori Fabra o bé des de l’observatori particular de la vil·la Urània, una finca situada entre el carrer Saragossa (núm. 29) i la Via Augusta (núms. 102-104) de Barcelona.

Les consideracions d’aquest prestigiós astrònom en el camp de la física teòrica, en canvi, anaven força desencaminades, fonamentalment a causa de l’absència d’una sòlida formació matemàtica. Segons Comas, la teoria de la relativitat havia de ser substituïda per una mena de teoria neonewtoniana emissivo-ondulatòria de l’energia radiant molt particular, on la velocitat de la llum no era constant sinó que depenia del moviment del cos emissor. Comas assistí a les conferències que el físic alemany va impartir a Barcelona, i una bona mostra de la tensió que planava a l’ambient durant una d’aquestes conferències és aquest paràgraf d’un article de Joaquín Arrarás a El Debate (2 de març de 1923):

Desde el otro extremo el astrónomo señor Comas Solà le acecha,más bien que observa, con un gesto de asombro y de sugestión, propio de uno de aquellos pastores caldeos que estudiaban la malla maravillosa de las constelaciones.

Des de la tribuna que li oferia La Vanguardia, Comas i Solà es va plànyer que els assistents se sentien decebuts perquè no havien experimentat les desitjades revelacions que esperaven. Comas escrivia a La Vanguardia el 14 de març de 1923 que aquesta necessitat que sentia el públic general per conèixer la teoria d’Einstein era

un fenómeno de psicología colectiva sumamente notable y que con seguridad no tiene igual en la historia de los hombres. (…) Era una agitación sorda de espíritus inquietos y desorientados. Se decía, por una parte, que «todo era relativo», creyéndose por no pocos que toda la teoría de Einstein se reducía a desarrollar esa frase corriente y simplista, y a la cual nada había que objetar.

Per a Comas, en definitiva, la teoria de la relativitat era una teoria antiintuïtiva, innecessària i sense cap aplicació pràctica, tal com conclou a l’article esmentat anteriorment:

Es evidente que, dentro del terreno «exclusivamente matemático», algo se perpetuará del complicado y sutil trabajo del ilustre profesor Einstein; pero tengo para mí el convencimiento de que la teoría de la relatividad, desde el punto de vista físico, caducará con el tiempo, como caducaron el Arte Magna de Raimundo Lulio y la filosofía alemana materialista del siglo pasado. Sólo prevalecen en las ciencias los conceptos que, teniendo por base la observación de los hechos naturales, estén conformes con la intuición que constituye la norma fundamental de nuestros pensamientos.

L’astrònom barceloní també es va queixar del fet que no havia pogut debatre la inconsistència de la teoria de la relativitat de manera pública amb Einstein, ja que les conferències tenien format tancat i sense torn de paraula entre el públic. Sigui com sigui, aquest posicionament no ha d’ocultar la trajectòria d’una de les ments més inquietes de la ciència catalana contemporània, a més d’un gran comunicador capaç de despertar als barcelonins la passió per l’astronomia i la ciència en general.

Conclusió

Els científics catalans antirelativistes van representar un vestigi de la física del segle XIX, que seria rellevada durant el primer terç del segle XX per la física teòrica, fonamentada sobre la revolució que van implicar la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica. A mesura que el nou paradigma relativista s’anava estenent per Europa, anava minvant el nombre de científics contraris als postulats d’Albert Einstein, cosa que provocaria que aquests apassionats debats acabessin formant part de la història de la física.

Bibliografia

Articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible?

Quan el ministre d’Economia va preguntar a Michael Faraday, l’any 1850, quina utilitat pràctica tenia l’electricitat, tot i que el prestigiós físic anglès en tenia alguna idea, li va respondre: “Senyor, un dia servirà per recaptar impostos”. Potser encara no es pot trobar una aplicació pràctica al descobriment del bosó de Higgs, però fer recerca bàsica sobre física de partícules -com la que es duu a terme al Large Hadron Collider (el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC, ubicat al CERN, a Suïssa)- no solament serveix per explicar per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que és altament rendible i es tradueix en aplicacions pràctiques en camps com ara la salut, les TIC i el medi ambient: vegem-ne uns quants exemples.

Gran Col·lisionador d'Hadrons o LHC. Imatge: CERN.

Detector ATLAS del Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC. Imatge: CERN.

El cost aproximat d’una gran infraestructura com ara l’LHC és molt elevat i l’ordre de magnitud és de milers de milions d’euros. Aquesta xifra, però, encara està per sota del que costa un portaavions, un submarí nuclear o una altra gran infraestructura de recerca: l’Estació Espacial Internacional (ISS).

La pregunta és: després d’aquesta inversió, quin retorn n’obtindrem? Cal tenir present que mentre es construïa el gran col·lisionador d’hadrons s’han hagut de desenvolupar múltiples tecnologies vinculades a àmbits com ara (i entre d’altres): superconductivitat, computació, criogènia, telecomunicacions, nous materials, enginyeria civil i microelectrònica. El desenvolupament d’aquestes tecnologies té una repercussió evident sobre altres camps del coneixement, així com un gran impacte sobre la societat. Destaquem-ne alguns exemples:

Salut

  • La teràpia d’hadrons, que empra protons o ions de carboni en comptes de fotons, ha mostrat resultats molt esperançadors en el tractament de determinats tipus de càncer.
  • L’antimatèria també és un camp amb moltes possibilitats de ser aplicat a l’àmbit de la salut. Ho demostra l’Antiproton Cell Experiment (ACE) del CERN, que estudia l’ús dels antiprotons per destruir alguns tumors.
  • La millora de les eines que proporcionen imatges per al diagnòstic també és un dels objectius de la física de partícules. Com a mostra podem esmentar el projecte Medipix, on col·labora un centre de recerca català, l’Institut de Física d’altes Energies (IFAE).

Medi ambient

  • Una de les aplicacions de la producció de feixos de neutrons és el reciclatge de residus nuclears mitjançant la transmutació del combustible, cosa que permet que residus altament radioactius esdevinguin segurs. Els físics del projecte n_TOF del CERN treballen per assolir aquesta finalitat.
  • Les tecnologies de buit desenvolupades per al Gran Col·lisionador d’hadrons serveixen per a desenvolupar panells solars més eficients (vegeu imatge inferior).
Els panells solars de l'aeroport de Ginebra utilitzen una tecnologia desenvolupada al CERN.

Els panells solars de l’aeroport de Ginebra utilitzen una tecnologia desenvolupada al CERN.

TIC

  • El CERN va ser l’indret on va néixer el concepte de web a principis dels noranta, ja que s’hi va desenvolupar el protocol http per facilitar la transmissió de dades entre el personal investigador. El World Wide Web (WWW) ha revolucionat els mecanismes que ens permeten transmetre la informació i accedir al coneixement, i el seu impacte sociològic és inqüestionable.
  • Com es poden analitzar el grans volums de dades que proporcionen els detectors després de les nombrosíssimes col·lisions dels feixos de protons? Mitjançant la distribució de les dades enregistrades a més d’un centenar de centres de càlcul d’arreu del món, que utilitzaran la tecnologia GRID, la qual permet l’accés a les dades i la utilització de milers d’ordinadors de manera coordinada mitjançant la compartició de capacitat de càlcul. Aquesta tecnologia serà molt profitosa per als centres de recerca que hagin d’analitzar grans volums de dades (big data), com ara centres vinculats a les ciències de la vida (genòmica, proteòmica) i a la meteorologia (clima).

 Conclusions

Podeu consultar més informació sobre aquestes i moltes altres aplicacions pràctiques de la recerca en física de partícules en aquest document, que va ser presentat pel CERN a Brussel·les, el passat mes de maig, als ministres de ciència i tecnologia de la Unió Europea. En aquest marc també es va aprovar l’Estratègia europea per a la física de partícules, una excel·lent notícia per als que pensem que sumant, multipliquem, quan els països uneixen esforços en l’àmbit de la cooperació científica. De fet, un dels millors exemples de cooperació científica internacional el trobem a l’LHC, on treballen plegades durant anys més de 10.000 persones de l’àmbit de les ciències físiques i les enginyeries que pertanyen a més de 100 nacionalitats. Si bé la cooperació és una activitat que cal estimular com a humans, en el camp de la ciència, actualment (i més que mai), aquesta actitud és indispensable.

Articles relacionats

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | 6 comentaris