Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa (La Bordeta, Lleida, 1923 – Barcelona, 2004). Els estudis d’aquest prestigiós bioquímic lleidatà han estat claus per entendre l’origen de la vida a la Terra.
Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran astrobiòleg català
1. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. És llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947.
2. L’any 1952 es traslladà gràcies a una beca a l’Institut Rice de Houston (Estats Units) per iniciar els seus estudis de postgrau en enginyeria química. L’any 1955 ingressà com a professor a la Universitat de Houston i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine; en la seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.
3. Va arribar a esdevenir catedràtic de la Universitat de Houston el 1963, a més de fundar i dirigir-hi el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.
4. Una de les seves contribucions més importants es va produir el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, una de les cinc bases nitrogenades que formen part de l’ADN i l’ARN, a partir de molècules orgàniques senzilles, com ara amoníac, cianur i formaldehid. Aquesta descoberta va ser important perquè va demostrar que les molècules orgàniques necessàries per a la vida podien ser sintetitzades a partir de compostos simples i va obrir un nou camp d’investigació que finalment va conduir a la síntesi de laboratori de la resta de components dels àcids nucleics.
5. El 1961, Oró va suggerir que les col·lisions dels cometes amb la Terra podrien haver contribuït a augmentar la quantitat de compostos de carboni al planeta primerenc, promovent així la síntesi prebiòtica de molècules bioquímiques i afavorint l’origen de la vida. També va suggerir que els cometes havien portat aigua a la Terra.
6. A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo, on va participar en el desenvolupament d’equips per analitzar químicament mostres lunars, tant in situ, a la Lluna, com al laboratori. La participació en el projecte Apollo va permetre al laboratori d’Oró obtenir equips d’última generació per a la realització d’anàlisis moleculars, per exemple, un aparell que combina espectrometria de masses i cromatografia de gasos que era crucial per a anàlisis minucioses de mescles complexes.
7. També va participar en el programa Viking, on va treballar en el desenvolupament de la instrumentació per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Oró va participar en el Programa de Cosmoquímica Orgànica de la NASA fins a la seva retirada el 1994, estudiant la síntesi orgànica en condicions primerenques de la Terra i analitzant mostres de meteorits, roques antigues i fòssils.
8. El 1994, Oró es va retirar de les seves tasques acadèmiques i de recerca a la Universitat de Houston i va tornar a Catalunya, des d’on va impulsar la creació de l’Observatori i del Parc Astronòmic del Montsec a Àger.
9. Oró també va impulsar la creació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que té com a missió fomentar la recerca científica a Catalunya i va crear la seva pròpia fundació (Fundació Joan Oró), l’objectiu de la qual és promoure la investigació bàsica i aplicada, així com els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca.
10. Joan Oró va ser membre honorari de diverses societats científiques i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos premis i reconeixements, com ara la Medalla d’Or de la ciutat de Lleida (1976), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1982), la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Aeronàutic (1983), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2004). Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004.
El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Joan Oró
El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Joan Oró. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número elaborat des de l’Oficina de Premsa del Departament de Recerca i Universitats.
Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista a l’astrofísic Josep M. Trigo, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en la qual reivindica el pes del llegat del prestigiós astrobiòleg lleidatà, a més de la infografia dedicada al professor Oró i el bit terminològic (“Joan Oró. Una mirada des de la terminologia“), dedicat aquest cop a analitzar la terminologia relacionada amb els àmbits de coneixement de Joan Oró.
A banda d’aquests continguts, voldria recomanar tres articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:
– L’article Diplomàcia espacial, dedicat a analitzar l’espai com a marc geopolític i econòmic de competència no només entre els estats, sinó també entre el món empresarial, i al concepte diplomàcia espacial, un camp cada cop més emergent.
– La recensió del llibre Las raíces cósmicas de la vida, de Josep M. Trigo, del qual en recomano la lectura, on l’autor es pregunta si la vida a la Terra és un fenomen únic, un accident còsmic, o bé si és més aviat una característica natural de l’univers que es produeix en unes condicions determinades, no necessàriament vinculades exclusivament del nostre planeta. del qual en recomano la lectura.
– L’article Grans idees per treballar l’astronomia a l’aula, una proposta per a l’alfabetització astronòmica elaborada en el marc de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per una sèrie de persones expertes, amb una síntesi dels conceptes principals de l’astronomia. El document l’ha elaborat la secció Office of Astronomy for Education de la UAI, dedicada a promoure l’astronomia en la formació primària i secundària. La versió en català és obra de Xavier Berenguer i Josep M. Oliver, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:
Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya
Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 