Monturiol, l’inventor socialment compromès

Gran inventor, emprenedor, republicà, socialista utòpic… Monturiol, de qui enguany celebrem el segon centenari del seu naixement, somiava per a la humanitat un món regit per les lleis de l’amor i la fraternitat, i pensava que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques. En aquest article analitzo els continguts del darrer número commemoratiu del butlletí RECERCAT​, dedicat a la vida i l’obra de l’enginyer figuerenc, un inventor socialment compromès (accés al videosumari del número).​ 

Monturiol_un_inventor_compromes

Retrat de Narcís Monturiol, de Ramon Martí Alsina. Font: Wikimedia Commons.

Aquests són els principals continguts del butlletí relacionats amb la figura de l’enginyer empordanès:

1) Una infografia que recull dades generals sobre la seva vida professional i política, així com les principals innovacions que introduí en el camp de la navegació submarina.

2) Un article que analitza el Monturiol tecnòleg i les principals aportacions de la seva obra com a innovador.

3) Un article que se centra en l’inventor icarià, compromès políticament i convençut que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques.

4) Una interessant entrevista que analitza quins punts en comú i quins contrastos hi ha entre la forma de fer enginyeria de Narcís Monturiol a mitjan segle XIX i la de les empreses i els centres de recerca capdavanters d’avui dia. Hi participen Antoni Roca, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ignacio Valero, enginyer de camins amb especialitat en transferència de tecnologia del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE).

personatges-en-joc-recercat

5) Un videojoc educatiu sobre Narcís Monturiol: Narcís Monturiol va ser el primer protagonista de la col·lecció de videojocs «Personatges en joc», una col·lecció impulsada des de la Direcció General de Recerca que té per objectiu donar a conèixer personatges de la història de la ciència i la tecnologia de Catalunya als estudiants de primària. En vam parlar en aquest post!

6) Moment vintage: L’any 2009 es va publicar el número 14 de la revista Ictineus. En aquella ocasió, aquesta publicació de divulgació científica editada per l’aleshores Comissionat d’Universitats i Recerca estava dedicada a l’Any Monturiol, que aleshores commemorava el 150è aniversari de l’avarament del primer submarí Ictíneo, obra de Narcís Monturiol.

7) L’apunt terminològic del mes, dedicat a les formes coral/corall. I és que  Narcís Monturiol va començar a investigar en les possibilitats de la navegació submarina veient la feina dels recol·lectors de coral… o corall?

A més, el número està salpebrat amb altres articles relacionats amb algunes de les derivades vinculades a l‘esperit emprenedor que caracteritzava l’inventor figuerenc: així, en aquest butlletí es parla de coneixement, innovació, empreses derivades (spin-offs), patents, navegació (terrestre i aquàtica) i, fins i tot, de criatures aquàtiques prehistòriques que podrien semblar protagonistes d’un conte de Lovecraft!…

Epíleg

Llegia fa uns dies un interessantíssim article de Pere Condom (L’espiral de l’evolució), a La Vanguardia, recomanat per Josep Maria Vilalta, que parlava de món emprenedor i nova economia, la dels reptes i les start-ups, nascuda als Estats Units i que s’ha globalitzat. Una economia on es creen solucions a qüestions no resoltes, que avui són infinites. I els protagonistes són els emprenedors individuals que arrosseguen altres actors (el capital de risc, el principal) a la recerca de la solució. Una economia on Monturiol s’hauria sentit ben còmode, i gràcies a la qual, ben probablement, hauria contribuït a crear el seu Icària Valley particular, tot posicionant Barcelona com a un dels grans pols tecnològics i innovadors globals.

Altres articles relacionats:

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel

Ara fa un mes es va anunciar que la matemàtica nord-americana Karen Uhlenbeck havia estat premiada amb el Premi Abel per la seva recerca en el camp de les equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables, i per l’impacte del seu treball en anàlisi, geometria i física matemàtica. En aquest apunt explicarem en què consisteix aquest prestigiós guardó i qui és Karen Uhlenbeck, a més de retre un petit homenatge a les matemàtiques més destacades al llarg de la història.

Resultat d'imatges de bubbling maths

Karen Uhlenbeck. Imatge: Nature

Què és el Premi Abel?

El Premi Abel és un guardó que s’atorga anualment per les contribucions científiques de la persona guardonada en el camp de les matemàtiques. El premi va ser creat pel govern noruec l’any 2002, tot coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel (per cert, de grups abelians i no-abelians, i categories, varietats i identitats abelianes, me’n vaig fer un tip mentre estudiava la carrera de físiques a la UAB…).

Els objectius del premi són incrementar la visibilitat de les matemàtiques en la societat i estimular l’interès del jovent per aquest àmbit del coneixement. La recompensa econòmica per al guanyador és de 6 milions de corones noruegues, uns 620.000 euros. És considerat el guardó més important en el camp de les matemàtiques, juntament amb la Medalla Fields.

Fins ara el Premi Abel havia estat atorgat a 19 homes (i cap dona), de manera que Uhlenbek esdevé la primera dona que guanya aquest premi. El rei Harald V de Noruega li lliurarà el guardó el proper 21 de maig en una cerimònia a Oslo.

Qui és Karen Uhlenbeck?

Uhlenbeck va néixer el 24 d’agost de 1942 a Cleveland (Estats Units), es va graduar a la Universitat de Michigan i es va doctorar a la Universitat de Brandeis amb una tesi sobre El càlcul de les variacions i l’anàlisi global. Va ser a la Universitat d’Illinois a Chicago, però, on va esdevenir un referent mundial. Actualment és catedràtica emèrita i titular de la càtedra Regents de la Fundació Sid W. Richardson, al Departament de Matemàtiques de la Universitat de Texas a Austin, i professora associada a la Universitat de Princeton.

Uhlenbeck és considerada com una de les fundadores de l’anàlisi geomètrica moderna, i dintre d’aquest camp s’ha especialitzat en la recerca sobre el bubbling, un fenomen relacionat amb l’estudi de les equacions diferencials i les superfícies minimals, com les que formen les bombolles de sabó, l’aparent simplicitat de les quals ha estimulat la imaginació de molts científics. De fet, les superfícies minimals també són importants per estudiar els forats negres, la  dinàmica dels quals sembla dirigida per una mena de “llei de bombolles de sabó“.

Abbott-bubbles

Berenice Abbott, Soap Bubbles (1945)

Quant a l’àmbit de la física matemàtica, i inspirada pel seu col·lega Michael Atiyah (guanyador del Premi Abel el 2004), Uhlenbeck es va interessar per la teoria de gauge, un tipus de teoria quàntica de camps que descriu les forces i partícules elementals i les seves simetries. La teoria de gauge és el llenguatge matemàtic de la física teòrica, i és un concepte essencial per a la comprensió matemàtica dels models en física de partícules, la teoria de cordes i la  relativitat general. En particular, la recerca d’Uhlenbeck es va centrar en la teoria de Yang-Mills, una teoria que serveix per  descriure el comportament de les partícules elementals amb grups de simetria no-abelians i és al nucli de la unificació de les forces electromagnètiques i febles, així com de la cromodinàmica quàntica.

Al llarg de la seva carrera, Uhlenbeck va denunciar els prejudicis contra les dones i les dificultats que va patir en els espais professionals de l’àmbit de les matemàtiques (una bona mostra d’aquests obstacles la recull l’article publicat al diari ARA Matemàtiques en femení, de Mònica Planas, de lectura molt recomanable). En aquest sentit, el jurat del Premi Abel també va valorar molt positivament l’actitud d’Uhlenbeck com a defensora de la igualtat de gènere en el món de la ciència, en particular per haver participat en la fundació del programa Women and Mathematics (WAM) de l’Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton, un programa creat el 1993 per contractar i apoderar les dones per liderar la recerca en matemàtiques al llarg de totes les etapes de la carrera acadèmica.

Si voleu veure la Dra. Uhlenbeck en plena acció, heus ací una classe magistral seva sobre simetria i lleis de conservació (no exempta de sentit de l’humor), impartida ara fa tres anys a la Universitat de Texas a Austin, on explica la destacada contribució de la matemàtica alemanya Emmy Noether a la física, i ens parla sobre la importància actual del concepte de simetria en els camps de la física i les matemàtiques:


Per aprofundir-hi…

Finalment, la referència a quatre llibres que ens permetran aprofundir en la vida i la recerca de dones que han fet importants contribucions en el camp de les ciències exactes, com ara Hipàtia, María Gaetana Agnesi, Émilie du Châtelet, Sophie Germain, Mary Somerville, Mary Everest Boole, Ada Lovelace, Florence NightingaleSófia Kovalévskaia:

Altres anotacions relacionades:

 

 

 

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra l’ELA

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 146 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R146_CENT_ALBA-i-ELA

Resultats de la combinació de tècniques basades en llum de sincrotró amb què s’analitzen astròcits d’ELA del model animal transgènic hSOD1 G93A / Sincrotró ALBA

Un article de la secció ‘Universitats i centres’ mostra com una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró aplicades al sincrotró ALBA i a l’Advanced Photon Source, als Estats Units, ha posat al descobert aspectes desconeguts fins ara sobre els astròcits, un tipus de cèl·lules implicades en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Els resultats mostren diferències significatives en aspectes estructurals, químics i macromoleculars entre astròcits d’ELA i astròcits sans, la qual cosa representa un avenç important sobre els els canvis cel·lulars estructurals i bioquímics associats a les mutacions genètiques camecanismes que provoquen aquesta malaltia.

A la secció ‘Catalunya’ podeu llegir un article  sobre l’acord de mobilitat per a estudiants i investigadors signat entre la Institució CERCA i l’Agència Nacional de Recerca i Innovació de l’Uruguai. Gràcies a aquest acord, Agustín Long, estudiant de Dret de la Universitat Catòlica de l’Uruguai, ha pogut treballar a l’i2CAT sobre les últimes tendències legislatives i reguladores vinculades a les noves tecnologies i Internet.

A la secció ‘Món’ el butlletí es fa ressò del nou partenariat de recerca impulsat per la Comissió Europea que té com a objectiu millorar el diagnòstic, els tractaments i les cures de les malalties minoritàries. El projecte disposa d’un pressupost de més de 100 milions d’euros, dels quals 55 milions provindran del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020.

R146_CENT_Entrevista_Nanda_rea

Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai. Imatge: RECERCAT.

La investigadora entrevistada aquest número és Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai i Premi Nacional de Recerca 2017 al Talent Jove. Rea és una investigadora italiana, referent mundial en el camp de les estrelles de neutrons, els púlsars i els magnetars. En l’entrevista aborda qüestions científiques com ara la relació entre magnetisme i matèria o el risc que suposaria per a la vida l’existència de púlsars latents propers al nostre planeta. També comenta el seu interès per treballar a casa nostra:

Barcelona acull una de les principals institucions del CSIC a tot Espanya, exerceix de punta de llança en la recerca espacial, en part perquè disposa d’una indústria molt potent, i fins a quatre instituts de recerca especial sota el paraigües de l’IEEC, un veritable pol d’interacció i de treball en comú per als investigadors que treballem a Catalunya. A més, també col·laborem amb altres centres, com ara l’IFAE, amb el qual hem desenvolupat molts instruments d’ observació del cel.

El bit terminològic del mes està dedicat als think tanks, actors molt presents quan es plantegen debats socials com les polítiques d’educació, el futur de les pensions o l’impacte de la tecnologia. Però com en podríem dir, en català? Des del TERMCAT ens expliquen altres opcions per referir-nos-hi.

Un projecte didàctic que reivindica la figura i la recerca de científiques, un cicle de conferències a Tarragona sobre ‘La ciència del vi’, una consulta pública sobre accés a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic i un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere a les institucions acadèmiques i de recerca de la Unió Europea són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Descoberts nous manuscrits d’Einstein

Poc abans de la commemoració dels 140 anys del naixement d’Albert Einstein (nascut el 14 de març de 1879), la Universitat Hebrea de Jerusalem (UHJ) va fer públiques 110 pàgines de nous manuscrits d’Einstein. En aquest article analitzarem aquests documents, vinculats tant a qüestions polítiques com científiques i personals. 

arx_eins_1

Entre els nous manuscrits cal destacar especialment una pàgina d’un apèndix d’un article científic sobre la Teoria Unificada que Einstein va presentar a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències l’any 1930. Es dona la circumstància que aquesta pàgina era l’única pàgina de l’apèndix que s’havia perdut, la qual cosa convertia la interpretació de l’apèndix en un autèntic trencaclosques. Amb aquest article Einstein pretenia demostrar que la gravetat i l’electromagnetisme eren manifestacions del mateix camp de força, és a dir, pretenia construir la seva Theory of Everything (TOE) o Teoria del tot particular, destinada a unificar les forces de la natura en una sola teoria.

Cal destacar també quatre cartes d’Einstein al seu amic de tota la vida, i científic, Michele Besso Besso (1873-1955) va ser un enginyer suís d’origen italià d’ascendència sefardita i company d’estudis a l’Institut Politècnic Federal de Zuric, l’actual ETH Zurich. A Besso se li atribueix que Einstein se sentís atret pels treballs del físic austríac Ernst Mach. Tres de les cartes de 1916 tracten qüestions científiques vinculades a la seva recerca sobre l’absorció i l’emissió de la llum pels àtoms, idea (gloriosa idea, segons el mateix Einstein) que posteriorment esdevindria la base de la tecnologia làser. En la quarta carta, Einstein confessa que, després de 50 anys de donar-hi voltes, encara no entenia la naturalesa quàntica de la llum. En un terreny més personal, les cartes a Besso també contenen comentaris enginyosos d’Einstein sobre assumptes familiars i la identitat jueva. Per exemple, Einstein es burla de Besso per haver-se convertit al cristianisme, o es mostra impressionat pel fet que Besso estigui aprenent hebreu (Einstein li confessa que m’estimo més sentir vergonya que aprendre’n).

També hi ha una carta de 1935 d’Einstein al seu fill Hans Albert, que vivia a Suïssa en aquell moment, en què expressa la seva preocupació pel deteriorament de la situació a Europa i l’ascens del partit nazi a Alemanya. En aquella època, Einstein vivia als Estats Units ja que, amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler l’any 1933, va ser acusat pel règim nazi de crear una “física jueva” en contraposició de la “física ària”, i arribà a patir atacs de físics tan importants com Johannes Stark i Philipp Lenard.

Després de la preservació i digitalització d’aquests nous documents, la professora Diana Kormos-Buchwald, editora en cap del Caltech Einstein Papers Project, i el seu equip, analitzaran tota la documentació. Els nous manuscrits van ser un regal filantròpic de la Fundació de la Família Crown-Goodman de Chicago, que els va adquirir a un col·leccionista privat a Chapel Hill (EUA).

Einstein va ser un dels pares fundadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la qual va llegar els seus escrits personals i científics en l’anomenat Arxiu Albert Einstein, que conté actualment més de 80.000 articles, inclosos manuscrits, correspondència privada, fotografies, diplomes i medalles.

Einstein a Catalunya

Precisament el mes passat també es va commemorar el 96è aniversari de la visita d’Einstein a Catalunya, l’any 1923. En aquest blog hem dedicat articles a alguns fets puntuals relacionats amb l’estada del geni alemany al nostre país, com ara l’entrevista que Einstein va mantenir amb el líder anarquista Ángel Pestaña, el sopar relativista que li va oferir el polític i enginyer Rafael Campalans o l’oposició que Einstein va trobar per part d’alguns catalans anti-relativistes. Podeu accedir a aquests articles (i a d’altres contingut relacionats) des de l’apartat Einstein a BCN (1923) d’aquest blog.

Articles relacionats:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Grafè, galàxies i taules periòdiques dels elements…

El número 145 del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) va dedicar els seus continguts a àmbits de coneixement molt variats: nanotecnologia, materials, química, astrofísica… Passin i vegin!

R145_CENT_Dark Energy Survey

Nebulosa d’Orió. Imatge: DECam, DES Collaboration

D’entrada trobareu un article  a la secció Anàlisi que examina els principals indicadors d’Eurostat sobre despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2017, i a establir una comparativa amb els indicadors de Catalunya. A Europa progressen adequadament, ja que els estats membres de la UE van destinar globalment gairebé 320.000 M€ a R+D i la despesa en R+D com a percentatge del PIB es va situar en el 2,07 %. Aquest percentatge, però, encara està força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE. Cal destacar, si més no, que dues terceres parts de la despesa en R+D (66 %) van ser executades pel sector empresarial.

R145_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i a Catalunya (2017; en el cas de França, dades de 2016) / Fonts: Eurostat i Institut Nacional d’Estadística (INE)

El butlletí també es fa ressò a la secció Món del fet que la inversió en R+D empresarial va augmentar el 5,5 % l’any 2017, segons el quadre d’indicadors d’inversions industrials 2018 publicat per la Comissió Europea. Les empreses de la Unió Europea han augmentat la seva inversió global en R+D per vuitè any consecutiu. Aquest creixement ha estat impulsat, sobretot, pels sectors de l’automòbil, la salut i les TIC.

La persona entrevistada aquest mes  és la investigadora i sotsdirectora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), M. Rosa Palacín. Química de formació i amb una carrera de recerca centrada en els materials per a bateries recarregables, en aquesta entrevista Palacín repassa algunes de les línies d’investigació més prometedores en aquest àmbit, així com els desafiaments tecnològics de les bateries dels futurs vehicles elèctrics o la situació de les dones investigadores al nostre país. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer la Dra. Palacín durant el taller que vaig impartir el desembre a l’ICMAB-CSIC sobre recursos i habilitats que ha de dominar un investigador 2.0, de molt bon record.

R145_CENT_Entrevista_Rosa-Palacin

M. Rosa Palacín (ICMAB-CSIC)

Per cert, com bé saben els lectors d’aquest blog, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, amb l’objectiu de celebrar el naixement de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa 150 anys. RECERCAT se’n fa ressò a la secció Recursos educatius en aquest article, que complementa amb aquest altre article sobre un blog amb jocs i activitats al voltant d’aquesta efemèride.

Altres continguts interessants

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Núvols de ciència oberta

El darrer número del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) dedica bona part dels seus continguts a la informàtica en núvol, especialment al Núvol Europeu de Ciència Oberta, posat en marxa a finals de l’any passat, i a algunes de les seves derivades.​​

R144_BITS_InformaticaNuvol

Cloud mountains, de la galeria d’Ales Kladnik a Flickr (CC BY 2.0)

Núvols alts de coneixement d’evolució diürna

Quatre són les notícies d’aquest número que s’endinsen en l’estratosfera nuvolosa per tal d’obrir algunes clarianes que permetin dipositar flocs de coneixement a l’espai virtual:

    • A la secció Món, el butlletí es fa ressò de la posada en marxa del Núvol Europeu de Ciència Oberta (European Open Science Cloud), un sistema que proporcionarà, a partir d’ara, un entorn segur per emmagatzemar, analitzar i reutilitzar dades de recerca.
    • A la secció d’Universitats i centres es presenta una contribució catalana al sistema esmentat en la notícia anterior en els àmbits de la física de partícules, astropartícules i cosmologia. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Port d’Informació Científica (PIC) de la UAB participen en el projecte europeu ESCAPE (European Science Cluster of Astronomy & Particle Physics ESFRI Research Infrastructures) com a membres líders del projecte científic Cherenkov Telescope Array (CTA) per aportar-hi la seva experiència. Gràcies a aquest projecte, finançat amb 16 milions d’euros, seran accessibles en obert les dades de grans instal·lacions com el LHC (Large Hadron Collider) o el CTA a través del Núvol Europeu de Ciència Oberta.
    • A la secció de Ciència també es parla de ciència oberta, per bé que no directament de recerca al núvol. Una de les notícies científiques de l’any serà el desplegament del pla S, una iniciativa per a l’accés obert de les publicacions científiques impulsat per la «Coalition S», un consorci integrat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i les agències de finançament de la recerca de 12 estats  europeus. Les revistes de subscripció podrien canviar els seus models de negoci per adaptar-se a aquest pla. (Per cert, més núvols: en aquesta mateixa notícia també trobareu un experiment de pertorbació estratosfèrica controlada que podria ser un primer pas per contrarestar el canvi climàtic, així com una referència als núvols de gas còsmic que aviat captarà el radiotelescopi més gran del món, el telescopi de ràdio esfèrica d’obertura de 500 metres de la Xina, operatiu a partir del setembre.)
    • Finalment, el bit de terminologia del número planteja una qüestió: com n’hem de dir, en català, del cloud computingL’apunt terminològic del mes ens ho explica.

Altres continguts interessants

A la secció Anàlisi del butlletí trobareu un article que analitza els resultats provisionals de l’enquesta de l’INE sobre activitats en R+D del 2017, i que mostra que la despesa interna en R+D s’incrementà aquell any tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, per bé que moderadament. Un segon article d’aquesta secció està dedicat al darrer informe anual sobre el finançament destinat a activitats d’R+D+I de la Generalitat de Catalunya. Els departaments i els òrgans superiors de la Generalitat de Catalunya, l’any 2017 van finançar activitats d’R+D+I per un import de 791 M€, un 5 % més que l’any anterior.

R144_UNI_Entrevista_Beatriz_Corzo

Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials. Imatge: RECERCAT.

Parlem de transferència? El Pla de Doctorats Industrials​ és una iniciativa del Govern per facilitar la interacció entre la indústria i la universitat, que proporciona una passarel·la perquè els futurs doctors desenvolupin projectes d’R+D+I en el marc d’una empresa. Per conèixer en primera persona aquest programa d’innovació i transferència del coneixement, en aquest número del butlletí entrevistem Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials, actualment a càrrec del Departament d’Innovació de l’empresa Sorigué:

Cal tenir present que quan un estudiant enllaça la seva formació de grau amb el doctorat corre el risc de no tenir contacte amb el món real de la indústria, de no veure amb claredat l’aplicació d’allò en què t’has format. El doctorat industrial et proporciona aquesta perspectiva.

Un videojoc educatiu sobre la biòloga Creu Casas i Sicart (1913-2007), un portal de divulgació sobre cosmologia i física de partícules, un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) sobre els reptes del sistema alimentari de Catalunya i el blog del mNACTEC sobre tecnologies de la comunicació són altres dels continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB

El passat 19 de desembre vaig ser convidat per l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) a impartir un seminari sobre les habilitats i els recursos 2.0 que hauria de dominar un investigador si vol incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

icmab_nature

Instal·lacions de l’ICMAB-CSIC al Campus de la UAB. Imatge: ICMAB-CSIC.

La impartició d’aquest seminari per mi va ser doblement il·lusionant; en primer lloc, perquè se celebrava en el marc de la jornada Christmas 2018 at ICMAB, en un agradable clima pre-nadalenc i abans del concert de Nadal i el posterior aperitiu que cada any organitza la institució; i, en segon lloc, perquè sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig fer els meus estudis de ciències físiques ara fa 30 anys.

Durant la introducció vaig parlar de com les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i l’impacte que això està produint en la manera com es comunica la recerca. També vaig parlar de l’altmetria (Altmetrics), els nous indicadors basats en el web 2.0 que ens donen una altra visió sobre com es mesura l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig incidir en la transcendència del concepte ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, a més de ser una de les prioritats de la Comissió Europea recollides en els programes Horizon 2020 i Horizon Europe. Per acabar el capítol introductori vaig esmentar que el Govern de la Generalitat de Catalunya està impulsant el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

 

R20

Tot seguit vaig explicar les cinc habilitats que defineixen el recercaire 2.0, amb exemples de bones pràctiques per a cada cas: to listen (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly), to create (mitjançant la pràctica del blogging), to communicate (amb Twitter com a eina principal), to connect (utilitzant xarxes socials del personal investigador com ara Researchgate o Academia.edu) i to share (amb eines de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

Vaig completar alguns d’aquests cinc apartats amb una llista d’articles de referència per a les persones que volguessin aprofundir en l’art del blog o de la piulada, a més d’una relació de documents de la Comissió Europea i l’OCDE sobre ciència oberta, mètriques alternatives i una guia que explicava com comunicar projectes europeus a través dels mitjans de comunicació social.

El debat posterior amb els assistents al seminari va ser interessant i molt enriquidor. Es va tractar, entre d’altres, la qüestió de si hi ha indicadors que permetin mesurar l’interès de la ciutadania per la ciència mitjançant l’ús de les xarxes socials, com ara els que recull l‘enquesta biennal de la FECYT sobre la percepció social de la ciència (i que en la seva darrera edició indica que més  del 63 % dels ciutadans s’informen sobre ciència a través d’Internet i les xarxes socials).

També es va debatre al voltant de la relació entre la popularitat d’un recercaire a les xarxes i l’impacte de les seves publicacions, i aleshores vaig esmentar  un comentari publicat a Genome Biology  pel biòleg Neil Hall, en clau clarament satírica però molt escrupolós en la forma, que va provocar una gran polèmica en el món de la recerca 2.0.  Per saber si la popularitat d’un científic és exagerada en comparació amb l’avaluació del seu treball, Hall va proposar la creació d’un indicador (l’índex k o índex Kardashian) que servís per mesurar la diferència entre la presència del perfil d’investigador a les xarxes socials i la seva autoritat pel que fa a l’impacte en revistes acadèmiques. Hall va agafar una mostra de 40 científics i va representar gràficament el seu nombre de seguidors i el seu nombre de citacions, i va concloure que aquells que tinguessin un índex K superior a 5 es podrien considerar recercaires kardashians, o sigui, supravalorats. La revista Science va dedicar un parell d’articles (1 i 2) a avaluar la relació entre els kardashians i els no kardahians i la seva excel·lència investigadora, i l’estudi va concloure que fins i tot els científics amb índex Kardashian més elevats acumulaven un gran nombre de citacions.

M’agradaria donar les gràcies molt especialment a Anna May, cap de comunicació  de la institució, per haver-me convidat a impartir aquest seminari  en el marc d’una jornada tan especial per a l’entitat, i per haver-me ajudat a conèixer de més a prop un dels principals centres de recerca del nostre país. Va ser un plaer també poder saludar el director de l’ICMAB, Xavier Obradors, i la investigadora Rosa Palacín. I també voldria donar les gràcies als assistents a l’acte, per la seva atenció i participació en el torn obert de paraules.

Podeu accedir al vídeo de la conferència i a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Articles relacionats:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari