La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)

Aquest és un dels temes més destacats del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R139_CAT_RIACat

Imatge del seminari RIACat celebrat a Barcelona entre el 22 i el 25 de maig. Imatge: RECERCAT.

Les 5 Q de RIACAT

  • Per què? Actualment està prenent una rellevància especial la demostració del valor social de la recerca, tant pel retiment de comptes a la societat com pel fet de facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament públic; per aquest motiu, i davant la necessitat d’identificar una estratègia comuna per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha promogut la comunitat RIACAT.
  • Qui  ho impulsa? El Departament de Salut, a través de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca.
  • Qui integra RIACAT? Inicialment la comunitat està integrada per experts de la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), la Institució CERCA, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
  • Quins són els objectius a curt i mig termini? D’entrada, difondre la rellevància d’avaluar l’impacte de la recerca de cara a consolidar les capacitats que ha assolit el nostre país i, a mig termini,  desenvolupar una eina que mostri l’impacte de la recerca a la societat i que pugui ser útil en la presa de decisions per fer que Catalunya esdevingui un país competitiu a escala internacional en l’àmbit de la mesura de l’impacte de la recerca.
  • Què es va tractar en el seminari RIACAT celebrat a finals de maig? Trobareu més informació en aquest article del butlletí RECERCAT.
R139_CENT_Entrevista_Gaia

Carme Jordi i Xavier Luri, investigadors de l’ICCUB/IEEC. Imatge: RECERCAT.

La missió Gaia canvia la nostra visió de la Via Làctia

L’Agència Espacial Europea va fer públic fa unes setmanes el segon catàleg de la missió Gaia, el satèl·lit europeu que des de 2013 treballa per crear el mapa més precís de la Via Làctia. De la secció d’Universitats i centres d’aquest número us recomano l’entrevista a Carme Jordi i Xavier Luri, dos astrofísics catalans de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona (adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya), que han participat en l’elaboració d’aquest important catàleg.

Disposar com fem ara de dades de 1.300 milions d’estrelles escampades per una bona part de la Galàxia ens facilita determinar com es mouen en les seves òrbites i, en conseqüència, inferir millor com està distribuïda la matèria fosca.”

Carme Jordi

“El retorn de les missions espacials és molt elevat, per cada euro que s’hi inverteix s’estima que se’n recuperen quatre.”

Xavier Luri

Altres continguts destacats

El butlletí també es fa ressò, a la secció Món, del futur programa marc de finançament de recerca i innovació impulsat per la Comissió Europea (CE), que es dirà Horizon Europe i que té previst invertir 97.900 milions d’euros en R+D+I en el període 2021-2027.

Les dues bones praxis empresarials en R+D d’aquest número (secció Innovació) estan destinades a un prototip integrat de baix consum dissenyat a la URV que permet detectar les apnees i la qualitat del son i envia la informació processada a una base de dades a través del telèfon mòbil, i a MedTeX, una acceleradora per a empreses emergents de tecnologies mèdiques.

A la secció Bits de terminologia parlem dels dispositius portables i sense fil, ja que l’internet de les coses ha obert un debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable, habitualment utilitzat per a qualificar els nous dispositius que incorporen prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials.

R139_REDU_Recerkids_1

Participants en el congrés Recerkids. Imatge: RECERCAT.

Un repositori de recursos educatius en obert, el II Congrés Recerkids (on 400 estudiants van exposar els seus projectes de recerca), un cercador de patents i publicacions científiques i els nous formats de subscripció del butlletí electrònic del Pla de Doctorats Industrials són altres dels continguts destacats d’aquest número. Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

El proper número del butlletí es publicarà al setembre.

Altres articles relacionats

 

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals

El passat 14 de juny vaig ser convidat per l’Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI) a impartir una ponència sobre la utilització dels recursos que el web 2.0 ens proporciona, per tal que els investigadors que hi treballen (vinculats a l’àmbit de la política i les relacions internacionals) disposin de recursos per difondre el coneixement, incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

Resultat d'imatges de international relations

Middlebury Institute of International Studies at Monterey. Source: Wikipedia.

Desenvolupament de la presentació

Durant la introducció vaig fer èmfasi  en els següents aspectes:

  •  Les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, la manera com el món acadèmic i de la recerca comunica els resultats de la seva producció científica.
  • Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.
  • Segons la Unió Europea i el seu programa marc Horitzó 2020, la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca desenvoluparan un paper molt important en el futur. I la ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, és una de les prioritats de la Comissió Europea. 

L’estructura nuclear de la ponència es basava en el desenvolupament de la fórmula de l’investigador 2.0, una fórmula que engloba els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

i202

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts)

M’agrada salpebrar les meves presentacions amb imatges que expliquin històries, que sempre són més fàcilment recordables que no pas les diapos amb massa text. Durant la ponència, vaig explicar dues històries:

  • En l’apartat de blogging (verb Crear) em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats, i a la manera com Matthew Rognlie, un graduat del Massachusetts Institute of Technology (MIT), va començar a desafiar els estudfis de Piketty. La cosa va de blogs i comentaris a apunts escrits a altes hores de la matinada. Amb aquest exemple volia demostrar que bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.
  • En l’apartat de Twitter (verb Comunicar) em vaig referir a un  interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. La seva història demostra que estem davant d’una nova manera de fer recerca i que és evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Respecte d’altres ponències que he presentat darrerament, vaig incorporar les següents novetats:

  • Vaig parlar de dues noves funcionalitats que ha desenvolupat Twitter i que són molt interessants per treure més potencial a aquest recurs per tal que els usuaris puguin explicar històries sense sortir de l’aplicació: els fils (feeds) i els moments.
  • Vaig completar i enriquir sengles apartats de referències, és a dir, de lectures recomanables per a qui vulgui aprofundir-hi: en l’apartat de blogging, amb interessants articles del professor de ciències polítiques de la LSE Patrick Dunleavy, gran usuari dels blogs i les xarxes socials acadèmiques; i en l’apartat de Twitter, dels tres articles que recomano voldria destacar especialment el de Terry Wheeler, que pensa que les xarxes socials són una de les eines més poderoses de què disposen els científics per explicar què fan i per què és important el que fan. Wheeler conclou el seu article dient:

“Perquè compartir no només és bonic; és absolutament crític”.

Finalment, no em vaig poder estar d’esmentar durant la presentació dos documents acabats de sortir del forn:

  1. Open Science and its role in universities: A roadmap for cultural change: un document de la LERU (League of European Research Universities) amb 41 recomanacions destinades a impulsar el canvi cultural que implica la ciència oberta en l’àmbit de l’educació superior.
  2. H2020 Programme. Guidance. Social media guide for EU funded R&I projects: un document de la Comissió Europea que proporciona eines i consells perquè els investigadors que han obtingut un ajut del Consell Europeu de Recerca puguin fer difusió, progressivament, dels resultats obtinguts amb el seu projecte. 

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies a l’IBEI i, en particular, a Laia Mestres, la seva responsable de relacions institucionals, per haver-me convidat a impartir aquesta xerrada en el marc de la Jornada anual de formació i reflexió per a l’avaluació evaluació del Pla estratègic 2015-2020 de l’institut. Va ser un plaer també poder saludar al director de l’IBEI, Jacint Jordana, i al seu president, Narcís Serra. I també un agraïment especial als assistents a l’acte, amb els quals vaig mantenir un interessant diàleg/debat després de la presentació.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra l’alcoholisme

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R138_CENT_Entrevista.JPG_2002894770

Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i responsable d’un estudi que ha permès detectar un gen clau que explica la vulnerabilitat a l’addicció a l’alcohol.  Imatge: RECERCAT

A la secció Món del butlletí, una notícia es fa ressò d’un editorial publicat a la revista Nature que alerta del dany que podria suposar en un futur proper la recerca militar, així com de la desconfiança que podria fer aflorar entre els científics.

A la secció Ciència, es parla de l’experiment ALPHA del CERN, que ha mesurat amb la màxima precisió una transició induïda per llum en un àtom d’antihidrogen. Aquesta ha estat la mesura directa més precisa de l’antimatèria que s’ha fet fins al moment. L’estudi és la culminació de 30 anys de recerca del CERN sobre la naturalesa de l’antimatèria.

A la secció d’Universitats, no us perdeu l’entrevista a l’investigador Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i responsable d’un estudi que ha permès detectar un gen clau que explica la vulnerabilitat a l’addicció a l’alcohol. Es tracta del gen Gpr88, relacionat amb el mecanisme de recompensa de secreció de dopamina activat pel consum d’alcohol, que es pot convertir en l’objectiu per a una nova generació de fàrmacs per combatre una addicció que pot afectar fins al 8 % de la població arreu del món.

«La nova diana terapèutica que hem identificat obre la porta a fàrmacs més efectius per tractar l’alcoholisme»

Rafael Maldonado

Les dues bones praxis empresarials en R+D d’aquest número estan destinades a GoodGut (una empresa derivada de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta) i a SkinTemp (que juntament amb el centre tecnològic Eurecat ha creat un apòsit adhesiu que es posa sobre la pell i mesura la febre amb el teu mòbil, en només un segon).

De la secció Centres, destaco que investigadors d’ISGlobal han elaborat un informe on detallen cinc estratègies clau per construir ciutats saludables i sostenibles.

A la secció Bits de terminologia, parlem dels noms de les antipartícules (antibarió, antiquark, antipartícula α… però anti-matèria fosca). Des del TERMCAT ens expliquen quan hem de posar guionet en aquestes denominacions.

A Novetats web s’informa que s’han actualitzat els apartats «Actuacions en matèria de gènere», «Estadístiques sobre convocatòries públiques en matèria d’R+D+I desagregades per sexe», «Documents» i «Enllaços» de l’espai Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR).

Un projecte europeu  amb perspectiva de gènere i pensat per atraure més nens i nenes als àmbits STEM (Hypatia), un laboratori per difondre la biologia als centres educatius (ELLS) i la secció La foto del mes de l’Observatori Astronòmic del Montsec són altres continguts destacats d’aquest número.

A més, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a tres repositoris de notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència.

Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Es pot territorialitzar l’impacte de la recerca?

Steven Hill és el director de Política de Recerca a Research England, un organisme vinculat al UK Research and Innovation. Hill, considerat un referent en l’àmbit de l’impacte de la recerca, escriu sovint sobre aquesta matèria en el blog del Higher Education Founding Council for England (HEFCE). Un dels articles més llegits de Steven Hill és From here to there: the geographic impact of research, on l’autor analitza la relació entre el lloc on es produeix la recerca i l’indret on la recerca impacta.

mapa_post_steven_hill

1910 world map, de Patrick Barry a Flickr (CC BY-SA 2.0)

Una característica essencial de l’impacte de la recerca és el fet que ha de ser tangible. Persones o organitzacions concretes s’hi veuen afectades, i sovint l’impacte es produeix en indrets específics. En aquest article, Hill es planteja una qüestió important per a la política científica d’un país: com es compara la ubicació del lloc on es fa la recerca amb la localització de l’indret on es produeix l’impacte generat per aquesta recerca? O dit d’una altra manera, si volem generar beneficis en un lloc determinat, fins a quin punt s’hauria de dirigir la recerca cap a aquesta ubicació?

Segons Hill, els impact case studies  presentats al Research Excellence Framework 2014 (o REF 2014, el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les institucions d’ensenyament superior del Regne Unit) proporcionen una font de dades útil per analitzar aquestes preguntes. L’empresa Digital Science i el King’s College London van rebre l’encàrrec d’elaborar una base de dades dels case studies, van analitzar-ne les referències geogràfiques i es van basar en el geoetiquetatge per obtenir les ubicacions concretes on es produïa l’impacte. Posteriorment, es va desenvolupar una eina de visualització que permetia visualitzar la dispersió geogràfica de l’impacte, la qual cosa proporcionava una idea de la difusió de l’impacte a partir del lloc on es produïa la recerca.

Entre les conclusions més destacades extretes de l’anàlisi de la informació, cal esmentar:

  • L’impacte no es limita al lloc on es realitza la recerca.

L’impacte de la recerca de la gran majoria d’universitats britàniques és global. Fins i tot la recerca generada a la Universitat de Cambridge, que és el nucli d’un clúster d’innovació ben consolidat (el Silicon Fen), té un abast veritablement global. Segons Hill, el coneixement generat pel teixit acadèmic del Regne Unit  és relativament lliure de fluir cap a on el coneixement pot impactar. Les nostres universitats no confinen únicament els seus esforços a l’entorn de la localitat on es troben. Més aviat busquen maximitzar l’impacte arreu del territori on aquest coneixement pot ser útil.  

Impact-of-University-of-Cambridge-UK-and-global

Impacte de la Universitat de Cambridge al Regne Unit i al món. Imatge: HEFCE Blog.

  • La recerca realitzada a tot el Regne Unit té impacte a Londres.

Segons Hill, Londres és un lloc dominant per a l’impacte de la recerca en el Regne Unit; gairebé totes les universitats tenen com a mínim un case study amb una menció a la capital. Això reflecteix el domini de Londres en termes econòmics, polítics i culturals, i proporciona més proves que el coneixement flueix cap a on es pot utilitzar més eficaçment.

Universities-that-have-impact-in-London

Impacte a Londres de la recerca de les universitats britàniques. Imatge: HEFCE Blog.

  • Hi ha focalització regional de l’impacte.

Encara que l’impacte de la recerca és global, la majoria de les universitats britàniques mostren alguna propensió a impactar al voltant de la seva ubicació, especialment a l’entorn dels clústers regionals, on l’experiència i els coneixements tècnics de les persones qualificades estan més localitzats, i l’impacte que es deriva de la col·laboració i la cocreació es limiten a distàncies que es poden cobrir amb eficàcia en relació amb els costos.

  • L’impacte de la recerca d’algunes regions està més focalitzat localment que el d’altres.

Un exemple seria la comparació entre les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit, tal com mostra el següent gràfic:

Regional-impact-of-the-North-East-and-North-West

Impacte de la recerca a les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit. Imatge: HEFCE Blog.

Segons Hill, hi ha aspectes positius i negatius quan l’impacte de la recerca està focalitzat localment. D’una banda, els beneficis obtinguts s’estan aprofitant a prop de lloc on es realitza la recerca, però, de l’altra, es podrien perdre oportunitats, ja que probablement es podria generar un impacte encara més elevat en llocs més distants. Un fet curiós és que també hi ha proves que les regions més orientades cap a l’exterior tendeixen, de manera paradoxal, a ser les més pròsperes.

Finalment, m’agradaria destacar la conclusió de l’article de Steven Hill:

For decades the UK’s approach to research investment has been to support high quality research, wherever it is found, and there is nothing in this analysis that suggests changing that. The delivery of impact from research is a complex interplay between supply, demand and co-creation, where place is undoubtedly a driver without ever being the primary driver. These new maps give us a new opportunity to explore these interactions in some detail. But there is a generic conclusion in my view: Each university is unique with its own mix of research strengths and local conditions, and there is huge strength in this diversity. As ever, one size won’t fit all.

Amb motiu de la inauguració del seminari RIACat 2018, obro un debat: Quin model us agradaria més per a Catalunya? Un model de focalització de l’impacte de la recerca en el territori? O un model que aspiri a aconseguir un impacte global?

Articles relacionats

Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Fotons, púlsars i tortugues babaues

El darrer número del butlletí RECERCAT és més heterogeni que mai: hi trobareu notícies que abracen des de la fotònica fins a l’astrofísica, passant per la geologia i l’etologia. A la secció Recomanacions podeu acccedir a cinc recensions de llibres de ciència i tecnologia; si encara teniu ganes de tafanejar llibres, podeu visitar la prestatgeria virtual Els llibres de RECERCAT, tot aprofitant la  recent celebració de Sant Jordi.

R137_CENT_Púlsars

Resumeixo ràpìdament alguns continguts destacats d’aquest número (accés al videosumari):

1. A la secció d’Innovació, el butlletí dedica una notícia a Barcelona com a ciutat d’acollida internacional per al foment de la recerca, la innovació i l’emprenedoria, com ho demostra el fet que els darrers mesos la Ciutat Comtal ha esdevingut una de les ciutats europees de referència per a les grans empreses internacionals per instal·lar-hi els seus centres de referència en recerca, innovació i emprenedoria.

2. A la secció de Món un article analitza l’informe Mission-oriented research & innovation in the European Union, un encàrrec de la Comissió Europea a Mariana Mazzucato, fundadora i directora de l’Institute for Innovation and Public Purpose a la University College de Londres. També hi són analitzats dos nous informes sobre la inversió industrial en R+D corresponents a l’any 2017: The 2017 EU Industrial R&D Investment Scoreboard i The 2017 EU Survey on Industrial R&D Investment Trends

3. L’article Matèria feta de llum es fa ressò de la recerca d’un equip d’investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i de la Universitat Harvard, que ha observat grups de dos i tres fotons interactuant i, fins i tot, ajuntant-se per acabar formant una classe completament nova de matèria fotònica. Una nova esperança per al desenvolupament de la computació quàntica!

4. Que els mascles de tortuga babaua també presenten comportament filopàtric és un fet que ha sorprès els científics. I és que una recerca realitzada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) descobreix que la majoria de mascles de tortuga babaua també tornen a prop de les platges on van néixer per reproduir-se —un comportament que es considerava típic de les tortugues femelles.

R137_CENT_Entrevista_Púlsars

Diego F. Torres, professor ICREA i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

5. I arriba el moment de l’astrofísica! Diego F. Torres, director de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC), professor ICREA i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha presentat un model teòric que respon a quin procés hi ha darrere dels espectres d’emissió dels púlsars i com sorgeix aquesta diversitat. RECERCAT dedica un article a aquesta recerca i, com a bonus track, també entrevista el Dr. Torres.

6. En relació amb el punt anterior, a Bits de terminologia, la secció elaborada pel TERMCAT del butlletí, tractem la qüestió lingüística Són estels o estrelles?.  La resposta no pot ser taxativa: totes dues denominacions són correctes i normatives, però la tria de la forma més adequada, estel o estrella, depèn del context comunicatiu. Aquí ens ho expliquen.

7. Com a recursos educatius per al professorat, hi ha una notícia dedicada a De mayor quiero ser… científica, una de les accions vinculades a la iniciativa de divulgació científica «Científicas en biomedicina», i una altra sobre el conte La Wahiva i l’aigua, un llibre destinat a conscienciar els infants del valor de l’aigua, fent-los reflexionar a l’entorn de tot un seguit d’activitats relacionades amb aquest recurs i que a la nostra societat considerem quotidianes, però vistes des de l’òptica d’una nena originària del desert del Sàhara.

8. A la secció de Recomanacions trobareu cinc recensions d’obres d’autors com ara James Lovelock, José Ignacio Latorre, Jordi Aloy, John Allen Paulos, Albert Garcia Pujadas i Aina Fernàndez i Aragonès.

Finalment, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència.

Si, a més, el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

 

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Richard Feynman, un geni atípic

Enguany es commemora el centenari del naixement del físic teòric Richard Phillips Feynman (Nova York, 1918 – Los Angeles, 1988). En aquest blog (L’ase quàntic) no podia faltar un apunt dedicat a commemorar aquesta efemèride!

Feynman

El segle xx va ser el segle de la física, especialment a causa de les dues revolucions que van sacsejar els fonaments d’aquesta branca del coneixement: la revolució quàntica i la revolució relativista. D’entre la munió de personalitats que van contribuir a explorar aquestes noves àrees del saber (Planck, Einstein, Bohr, Born, Heisenberg, Schrödinger, Dirac, Pauli, Von Neumann, Wigner, Feynman…), probablement Richard  Feynman és el que més s’ajusta a la descripció de geni atípic. Vegem-ne els motius.

12 fets de la vida i l’obra de Richard Feynman que cal saber

  1. Es va llicenciar al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es va doctorar a la Universitat de Princeton i va impartir docència a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
  2. Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules  en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps.feynman2
  3. Va col·laborar amb Murray Gell-Mann en la descripció de la interacció nuclear feble (una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la interacció nuclear forta, la gravetat i la interacció electromagnètica).
  4. En física de partícules va teoritzar sobre el model parton, precursor de la cromodinàmica quàntica (una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons).
  5. En física de la superfluïdesa de l’heli líquid, va observar que la superfluïdesa era un comportament quàntic observable a escala macroscòpica.
  6. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1965 per la seva recerca en electrodinàmica quàntica (conjuntament amb Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga).
  7. Va col·laborar en el Projecte Manhattan, a Los Alamos, en què es va desenvolupar la bomba atòmica, com a responsable de la divisió de càlcul del projecte i de la supervisió de la seguretat de les plantes d’enriquiment d’urani.
  8. Va ser nomenat membre de la Comissió Rogers, encarregada d’investigar l’accident del transbordador espacial Challenger, 73 segons després d’enlairar-se, el 28 de gener del 1986.
  9. Va destacar com a extraordinari docent. Les seves mítiques Feynman’s lectures on physics, Vol I, II, III  són una obra referent per a estudiants de primers cursos del grau de ciències físiques, en un estil força allunyat del dels llibres de text convencionals.
  10. Cal esmentar la seva faceta visionària: és considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar el desenvolupament dels ordinadors quàntics, com es desprèn de la lectura de la seva conferència There’s Plenty of Room at the Bottom, on planteja la possibilitat de manipulació directa d’àtoms individuals.
  11. En la seva obra Surely you are joking Mr. Feynman! Adventures of a Curious character, un Feynman culte, enginyós, entremaliat i dotat d’un gran sentit de l’humor ens explica com es poden fer compatibles haver explicat física a personalitats com ara Albert Einstein o John von Neumann amb ser un virtuós dels bongos en una companyia de ballet brasilera.
  12. Segons la revista Physics World, d’una llista de 130 físics d’arreu del món, Feynman es troba entre els deu físics més importants de la història.

R136_RECOM_Feynman total

La commemoració de l’Any Feynman a Catalunya

Si bé fins ara ja s’han dut a terme a Catalunya tot un seguit d’activitats dedicades al físic nord-americà, encara resten pendents moltes actuacions destinades a celebrar el centenari del naixement de Richard Feynman. EspaiNANO, el grup de comunicació i divulgació especialitzat en nanociència i nanotecnologia de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), impulsa i lidera l’Any Feynman a Catalunya (recomano la visita al seu web Feynman Total).

L’acte central de l’Any Feynman  serà el dia de l’aniversari del seu naixement, l’11 de maig, i consistirà en una conferència del prestigiós físic i historiador de la ciència David Kaiser, professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). En paral.lel, cal destacar l’obra de teatre que es farà sobre la vida de Richard Feynman el proper 19 de maig al CosmoCaixa de Barcelona durant la celebració de la Nit dels museus.


Per aprofundir-hi…

El butlletí electrònic RECERCAT també s’ha afegit a la celebració de l’efemèride amb un número especial que es fa ressò de la vida i l’obra del savi estatunidenc, així com de la recerca que es duu a terme a Catalunya en els àmbits de coneixement relacionats amb Feynman.

A més de les seccions habituals del butlletí, trobareu un article d’anàlisi i una infografia sobre la figura i l’obra d’aquest geni atípic, i les visions en forma d’article de cinc especialistes provinents del món acadèmic i de la recerca, vinculats a l’àmbit de coneixement de Richard Feynman:

I per acabar, un vídeo extret d’una entrevista de Feynman a la BBC, de l’any 1981, on aquest investigador insòlit, curiós, escèptic i genial alhora, ens descriu la bellesa d’una flor (una esplèndida descripció on s’uneixen art i ciència):

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Recerca, innovació i esperit emprenedor

A la secció Innovació del darrer número del butlletí RECERCAT, trobareu una entrevista a Cristina Sáenz de Pipaón, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific (la primera empresa derivada de l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ), i Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ.

R135_INN_Entrevista_Scientist_Orchestra_ICIQ_1

Cristina Sáenz de Pipaon, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific. Imatge: RECERCAT

En l’entrevista, Sáenz de Pipaón i Pericàs ens detallen les possibilitats d’un material descobert a l’ICIQ capaç d’atrapar molècules de diòxid de carboni, una propietat amb gran potencial en el camp de les energies renovables, i reflexionen sobre els reptes de l’emprenedoria entre els joves investigadors. Comparteixo només alguns flaixos d’aquesta interessantíssima entrevista:

«El material descobert per l’ICIQ abarateix la producció de biogàs i el converteix en una energia renovable competitiva»

«A l’ICIQ fa diversos anys que perseguim el format d’empresa derivada, però no sempre es donen les condicions adequades perquè un projecte tan complex culmini amb èxit. En aquest cas, teníem una tecnologia amb un potencial immens, tant científic com comercial, i un equip molt entusiasta que ha permès, per fi, fer realitat un somni de l’institut des de la seva creació»

«Qualsevol iniciativa empresarial presenta riscos, però si, a més, comporta un alt grau d’innovació, la incertesa augmenta. El risc és alt, però el potencial també. Hem de perdre aquesta por al fracàs i veure les empreses derivades com a oportunitats»

A més, a la secció Anàlisi del mateix número també podeu accedir a un article on s’analitza la darrera nota d’Eurostat, en què es fa una primera estimació de la despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2016. L’article analitza els principals indicadors de la nota i estableix una comparativa amb els indicadors de Catalunya:

R135_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i Catalunya (2016; en el cas de França*, dades del 2015) / Fonts: Eurostat i INE

  • Els estats membres de la Unió Europea van destinar globalment gairebé 300.000 milions d’euros (M€) a R+D.
  • La intensitat en R+D, és a dir, la despesa en R+D com a percentatge del PIB, es va situar l’any 2016 en el 2,03 %, el mateix percentatge que el 2015. Aquest percentatge encara es troba força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE.
  • Gairebé dues terceres parts de la despesa en R+D (65 %) van ser executades pel sector empresarial.

Altres continguts destacats d’aquest número són:

  • Un nou cercador de citacions acadèmiques i finançament (Dimensions)
  • Un nou robot quirúrgic a l’abast de la majoria dels hospitals
  • Un recull de les actuacions dutes a terme en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
  • El butlletí de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath)

Trobareu altres continguts en el vídeo que resumeix el sumari del número.

Finalment, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència. Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari