Es pot territorialitzar l’impacte de la recerca?

Steven Hill és el director de Política de Recerca a Research England, un organisme vinculat al UK Research and Innovation. Hill, considerat un referent en l’àmbit de l’impacte de la recerca, escriu sovint sobre aquesta matèria en el blog del Higher Education Founding Council for England (HEFCE). Un dels articles més llegits de Steven Hill és From here to there: the geographic impact of research, on l’autor analitza la relació entre el lloc on es produeix la recerca i l’indret on la recerca impacta.

mapa_post_steven_hill

1910 world map, de Patrick Barry a Flickr (CC BY-SA 2.0)

Una característica essencial de l’impacte de la recerca és el fet que ha de ser tangible. Persones o organitzacions concretes s’hi veuen afectades, i sovint l’impacte es produeix en indrets específics. En aquest article, Hill es planteja una qüestió important per a la política científica d’un país: com es compara la ubicació del lloc on es fa la recerca amb la localització de l’indret on es produeix l’impacte generat per aquesta recerca? O dit d’una altra manera, si volem generar beneficis en un lloc determinat, fins a quin punt s’hauria de dirigir la recerca cap a aquesta ubicació?

Segons Hill, els impact case studies  presentats al Research Excellence Framework 2014 (o REF 2014, el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les institucions d’ensenyament superior del Regne Unit) proporcionen una font de dades útil per analitzar aquestes preguntes. L’empresa Digital Science i el King’s College London van rebre l’encàrrec d’elaborar una base de dades dels case studies, van analitzar-ne les referències geogràfiques i es van basar en el geoetiquetatge per obtenir les ubicacions concretes on es produïa l’impacte. Posteriorment, es va desenvolupar una eina de visualització que permetia visualitzar la dispersió geogràfica de l’impacte, la qual cosa proporcionava una idea de la difusió de l’impacte a partir del lloc on es produïa la recerca.

Entre les conclusions més destacades extretes de l’anàlisi de la informació, cal esmentar:

  • L’impacte no es limita al lloc on es realitza la recerca.

L’impacte de la recerca de la gran majoria d’universitats britàniques és global. Fins i tot la recerca generada a la Universitat de Cambridge, que és el nucli d’un clúster d’innovació ben consolidat (el Silicon Fen), té un abast veritablement global. Segons Hill, el coneixement generat pel teixit acadèmic del Regne Unit  és relativament lliure de fluir cap a on el coneixement pot impactar. Les nostres universitats no confinen únicament els seus esforços a l’entorn de la localitat on es troben. Més aviat busquen maximitzar l’impacte arreu del territori on aquest coneixement pot ser útil.  

Impact-of-University-of-Cambridge-UK-and-global

Impacte de la Universitat de Cambridge al Regne Unit i al món. Imatge: HEFCE Blog.

  • La recerca realitzada a tot el Regne Unit té impacte a Londres.

Segons Hill, Londres és un lloc dominant per a l’impacte de la recerca en el Regne Unit; gairebé totes les universitats tenen com a mínim un case study amb una menció a la capital. Això reflecteix el domini de Londres en termes econòmics, polítics i culturals, i proporciona més proves que el coneixement flueix cap a on es pot utilitzar més eficaçment.

Universities-that-have-impact-in-London

Impacte a Londres de la recerca de les universitats britàniques. Imatge: HEFCE Blog.

  • Hi ha focalització regional de l’impacte.

Encara que l’impacte de la recerca és global, la majoria de les universitats britàniques mostren alguna propensió a impactar al voltant de la seva ubicació, especialment a l’entorn dels clústers regionals, on l’experiència i els coneixements tècnics de les persones qualificades estan més localitzats, i l’impacte que es deriva de la col·laboració i la cocreació es limiten a distàncies que es poden cobrir amb eficàcia en relació amb els costos.

  • L’impacte de la recerca d’algunes regions està més focalitzat localment que el d’altres.

Un exemple seria la comparació entre les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit, tal com mostra el següent gràfic:

Regional-impact-of-the-North-East-and-North-West

Impacte de la recerca a les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit. Imatge: HEFCE Blog.

Segons Hill, hi ha aspectes positius i negatius quan l’impacte de la recerca està focalitzat localment. D’una banda, els beneficis obtinguts s’estan aprofitant a prop de lloc on es realitza la recerca, però, de l’altra, es podrien perdre oportunitats, ja que probablement es podria generar un impacte encara més elevat en llocs més distants. Un fet curiós és que també hi ha proves que les regions més orientades cap a l’exterior tendeixen, de manera paradoxal, a ser les més pròsperes.

Finalment, m’agradaria destacar la conclusió de l’article de Steven Hill:

For decades the UK’s approach to research investment has been to support high quality research, wherever it is found, and there is nothing in this analysis that suggests changing that. The delivery of impact from research is a complex interplay between supply, demand and co-creation, where place is undoubtedly a driver without ever being the primary driver. These new maps give us a new opportunity to explore these interactions in some detail. But there is a generic conclusion in my view: Each university is unique with its own mix of research strengths and local conditions, and there is huge strength in this diversity. As ever, one size won’t fit all.

Amb motiu de la inauguració del seminari RIACat 2018, obro un debat: Quin model us agradaria més per a Catalunya? Un model de focalització de l’impacte de la recerca en el territori? O un model que aspiri a aconseguir un impacte global?

Articles relacionats

Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

Anuncis
Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Fotons, púlsars i tortugues babaues

El darrer número del butlletí RECERCAT és més heterogeni que mai: hi trobareu notícies que abracen des de la fotònica fins a l’astrofísica, passant per la geologia i l’etologia. A la secció Recomanacions podeu acccedir a cinc recensions de llibres de ciència i tecnologia; si encara teniu ganes de tafanejar llibres, podeu visitar la prestatgeria virtual Els llibres de RECERCAT, tot aprofitant la  recent celebració de Sant Jordi.

R137_CENT_Púlsars

Resumeixo ràpìdament alguns continguts destacats d’aquest número (accés al videosumari):

1. A la secció d’Innovació, el butlletí dedica una notícia a Barcelona com a ciutat d’acollida internacional per al foment de la recerca, la innovació i l’emprenedoria, com ho demostra el fet que els darrers mesos la Ciutat Comtal ha esdevingut una de les ciutats europees de referència per a les grans empreses internacionals per instal·lar-hi els seus centres de referència en recerca, innovació i emprenedoria.

2. A la secció de Món un article analitza l’informe Mission-oriented research & innovation in the European Union, un encàrrec de la Comissió Europea a Mariana Mazzucato, fundadora i directora de l’Institute for Innovation and Public Purpose a la University College de Londres. També hi són analitzats dos nous informes sobre la inversió industrial en R+D corresponents a l’any 2017: The 2017 EU Industrial R&D Investment Scoreboard i The 2017 EU Survey on Industrial R&D Investment Trends

3. L’article Matèria feta de llum es fa ressò de la recerca d’un equip d’investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i de la Universitat Harvard, que ha observat grups de dos i tres fotons interactuant i, fins i tot, ajuntant-se per acabar formant una classe completament nova de matèria fotònica. Una nova esperança per al desenvolupament de la computació quàntica!

4. Que els mascles de tortuga babaua també presenten comportament filopàtric és un fet que ha sorprès els científics. I és que una recerca realitzada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) descobreix que la majoria de mascles de tortuga babaua també tornen a prop de les platges on van néixer per reproduir-se —un comportament que es considerava típic de les tortugues femelles.

R137_CENT_Entrevista_Púlsars

Diego F. Torres, professor ICREA i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

5. I arriba el moment de l’astrofísica! Diego F. Torres, director de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC), professor ICREA i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha presentat un model teòric que respon a quin procés hi ha darrere dels espectres d’emissió dels púlsars i com sorgeix aquesta diversitat. RECERCAT dedica un article a aquesta recerca i, com a bonus track, també entrevista el Dr. Torres.

6. En relació amb el punt anterior, a Bits de terminologia, la secció elaborada pel TERMCAT del butlletí, tractem la qüestió lingüística Són estels o estrelles?.  La resposta no pot ser taxativa: totes dues denominacions són correctes i normatives, però la tria de la forma més adequada, estel o estrella, depèn del context comunicatiu. Aquí ens ho expliquen.

7. Com a recursos educatius per al professorat, hi ha una notícia dedicada a De mayor quiero ser… científica, una de les accions vinculades a la iniciativa de divulgació científica «Científicas en biomedicina», i una altra sobre el conte La Wahiva i l’aigua, un llibre destinat a conscienciar els infants del valor de l’aigua, fent-los reflexionar a l’entorn de tot un seguit d’activitats relacionades amb aquest recurs i que a la nostra societat considerem quotidianes, però vistes des de l’òptica d’una nena originària del desert del Sàhara.

8. A la secció de Recomanacions trobareu cinc recensions d’obres d’autors com ara James Lovelock, José Ignacio Latorre, Jordi Aloy, John Allen Paulos, Albert Garcia Pujadas i Aina Fernàndez i Aragonès.

Finalment, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència.

Si, a més, el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

 

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Richard Feynman, un geni atípic

Enguany es commemora el centenari del naixement del físic teòric Richard Phillips Feynman (Nova York, 1918 – Los Angeles, 1988). En aquest blog (L’ase quàntic) no podia faltar un apunt dedicat a commemorar aquesta efemèride!

Feynman

El segle xx va ser el segle de la física, especialment a causa de les dues revolucions que van sacsejar els fonaments d’aquesta branca del coneixement: la revolució quàntica i la revolució relativista. D’entre la munió de personalitats que van contribuir a explorar aquestes noves àrees del saber (Planck, Einstein, Bohr, Born, Heisenberg, Schrödinger, Dirac, Pauli, Von Neumann, Wigner, Feynman…), probablement Richard  Feynman és el que més s’ajusta a la descripció de geni atípic. Vegem-ne els motius.

12 fets de la vida i l’obra de Richard Feynman que cal saber

  1. Es va llicenciar al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es va doctorar a la Universitat de Princeton i va impartir docència a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech).
  2. Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules  en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps.feynman2
  3. Va col·laborar amb Murray Gell-Mann en la descripció de la interacció nuclear feble (una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la interacció nuclear forta, la gravetat i la interacció electromagnètica).
  4. En física de partícules va teoritzar sobre el model parton, precursor de la cromodinàmica quàntica (una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons).
  5. En física de la superfluïdesa de l’heli líquid, va observar que la superfluïdesa era un comportament quàntic observable a escala macroscòpica.
  6. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1965 per la seva recerca en electrodinàmica quàntica (conjuntament amb Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga).
  7. Va col·laborar en el Projecte Manhattan, a Los Alamos, en què es va desenvolupar la bomba atòmica, com a responsable de la divisió de càlcul del projecte i de la supervisió de la seguretat de les plantes d’enriquiment d’urani.
  8. Va ser nomenat membre de la Comissió Rogers, encarregada d’investigar l’accident del transbordador espacial Challenger, 73 segons després d’enlairar-se, el 28 de gener del 1986.
  9. Va destacar com a extraordinari docent. Les seves mítiques Feynman’s lectures on physics, Vol I, II, III  són una obra referent per a estudiants de primers cursos del grau de ciències físiques, en un estil força allunyat del dels llibres de text convencionals.
  10. Cal esmentar la seva faceta visionària: és considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar el desenvolupament dels ordinadors quàntics, com es desprèn de la lectura de la seva conferència There’s Plenty of Room at the Bottom, on planteja la possibilitat de manipulació directa d’àtoms individuals.
  11. En la seva obra Surely you are joking Mr. Feynman! Adventures of a Curious character, un Feynman culte, enginyós, entremaliat i dotat d’un gran sentit de l’humor ens explica com es poden fer compatibles haver explicat física a personalitats com ara Albert Einstein o John von Neumann amb ser un virtuós dels bongos en una companyia de ballet brasilera.
  12. Segons la revista Physics World, d’una llista de 130 físics d’arreu del món, Feynman es troba entre els deu físics més importants de la història.

R136_RECOM_Feynman total

La commemoració de l’Any Feynman a Catalunya

Si bé fins ara ja s’han dut a terme a Catalunya tot un seguit d’activitats dedicades al físic nord-americà, encara resten pendents moltes actuacions destinades a celebrar el centenari del naixement de Richard Feynman. EspaiNANO, el grup de comunicació i divulgació especialitzat en nanociència i nanotecnologia de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), impulsa i lidera l’Any Feynman a Catalunya (recomano la visita al seu web Feynman Total).

L’acte central de l’Any Feynman  serà el dia de l’aniversari del seu naixement, l’11 de maig, i consistirà en una conferència del prestigiós físic i historiador de la ciència David Kaiser, professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). En paral.lel, cal destacar l’obra de teatre que es farà sobre la vida de Richard Feynman el proper 19 de maig al CosmoCaixa de Barcelona durant la celebració de la Nit dels museus.


Per aprofundir-hi…

El butlletí electrònic RECERCAT també s’ha afegit a la celebració de l’efemèride amb un número especial que es fa ressò de la vida i l’obra del savi estatunidenc, així com de la recerca que es duu a terme a Catalunya en els àmbits de coneixement relacionats amb Feynman.

A més de les seccions habituals del butlletí, trobareu un article d’anàlisi i una infografia sobre la figura i l’obra d’aquest geni atípic, i les visions en forma d’article de cinc especialistes provinents del món acadèmic i de la recerca, vinculats a l’àmbit de coneixement de Richard Feynman:

I per acabar, un vídeo extret d’una entrevista de Feynman a la BBC, de l’any 1981, on aquest investigador insòlit, curiós, escèptic i genial alhora, ens descriu la bellesa d’una flor (una esplèndida descripció on s’uneixen art i ciència):

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Recerca, innovació i esperit emprenedor

A la secció Innovació del darrer número del butlletí RECERCAT, trobareu una entrevista a Cristina Sáenz de Pipaón, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific (la primera empresa derivada de l’Institut Català d’Investigació Química, ICIQ), i Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ.

R135_INN_Entrevista_Scientist_Orchestra_ICIQ_1

Cristina Sáenz de Pipaon, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific. Imatge: RECERCAT

En l’entrevista, Sáenz de Pipaón i Pericàs ens detallen les possibilitats d’un material descobert a l’ICIQ capaç d’atrapar molècules de diòxid de carboni, una propietat amb gran potencial en el camp de les energies renovables, i reflexionen sobre els reptes de l’emprenedoria entre els joves investigadors. Comparteixo només alguns flaixos d’aquesta interessantíssima entrevista:

«El material descobert per l’ICIQ abarateix la producció de biogàs i el converteix en una energia renovable competitiva»

«A l’ICIQ fa diversos anys que perseguim el format d’empresa derivada, però no sempre es donen les condicions adequades perquè un projecte tan complex culmini amb èxit. En aquest cas, teníem una tecnologia amb un potencial immens, tant científic com comercial, i un equip molt entusiasta que ha permès, per fi, fer realitat un somni de l’institut des de la seva creació»

«Qualsevol iniciativa empresarial presenta riscos, però si, a més, comporta un alt grau d’innovació, la incertesa augmenta. El risc és alt, però el potencial també. Hem de perdre aquesta por al fracàs i veure les empreses derivades com a oportunitats»

A més, a la secció Anàlisi del mateix número també podeu accedir a un article on s’analitza la darrera nota d’Eurostat, en què es fa una primera estimació de la despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2016. L’article analitza els principals indicadors de la nota i estableix una comparativa amb els indicadors de Catalunya:

R135_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i Catalunya (2016; en el cas de França*, dades del 2015) / Fonts: Eurostat i INE

  • Els estats membres de la Unió Europea van destinar globalment gairebé 300.000 milions d’euros (M€) a R+D.
  • La intensitat en R+D, és a dir, la despesa en R+D com a percentatge del PIB, es va situar l’any 2016 en el 2,03 %, el mateix percentatge que el 2015. Aquest percentatge encara es troba força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE.
  • Gairebé dues terceres parts de la despesa en R+D (65 %) van ser executades pel sector empresarial.

Altres continguts destacats d’aquest número són:

  • Un nou cercador de citacions acadèmiques i finançament (Dimensions)
  • Un nou robot quirúrgic a l’abast de la majoria dels hospitals
  • Un recull de les actuacions dutes a terme en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència
  • El butlletí de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath)

Trobareu altres continguts en el vídeo que resumeix el sumari del número.

Finalment, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència. Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra el càncer, en el butlletí RECERCAT

El darrer número del butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, conté una entrevista amb Roger Gomis, investigador ICREA cap del laboratori Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l’IRB Barcelona. Gomis és un dels investigadors sobre el càncer referents a tot el món, com palesa l’impacte del treball publicat a Nature Cell Biology que acaba de liderar i que ha permès identificar la proteïna que manté latent les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama.   

gomis

Roger Gomis. Imatge: IRB Barcelona

Un estudi publicat a The Lancet i coliderat des de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) pot provocar un canvi en els protocols terapèutics del càncer de mama que comporti una reducció de la taxa de mortalitat del 3,4 % dels casos d’aquesta malaltia, que a Europa afecta cada any al voltant de 200.000 persones.  En l’entrevista, Gomis  explica les aplicacions i les potencialitats de la detecció precoç dels pacients que es poden beneficiar de tractament preventiu de metàstasi òssia.

A més, a la secció Catalunya, un altre article del butlletí analitza els resultats definitius de l’enquesta sobre activitats en R+D del 2016 publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El butlletí també es fa ressò de la iniciativa PRIMA, amb seu a Barcelona, que té com a objectiu l’impuls de polítiques d’R+D+I sota una estratègia comuna de 19 estats euromediterranis per abordar reptes com ara la manca d’aigua, l’agricultura i la seguretat alimentària.

A la secció Innovació, el butlletí destina un article a Orchestra Scientific, la primera empresa derivada (spin-off) nascuda de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), que ha desenvolupat una membrana que és capaç d’atrapar el diòxid de carboni i separar-lo de la resta de gasos com si es passés per un sedàs.

La construcció d’una xarxa de transmissió d’informació quàntica híbrida per investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques, el lideratge del desenvolupament científic dels futurs xips europeus per part del Barcelona Supercomputing Center, un projecte europeu que té per objectiu fer la ciència atractiva per als adolescents i la publicació del primer de cinc vídeos d’una activitat divulgativa arqueològica amb persones amb síndrome de Down són altres dels continguts destacats d’aquest número.

Finalment, en aquest número el butlletí estrena vídeo promocional, elaborat per l’Àrea de Comunicació de la Secretaria d’Universitats i Recerca amb Spark Adobe, amb una selecció dels principals continguts del butlletí!

Des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a diversos repositoris de notícies dedicades al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència, publicades en el butlletí al llarg de la seva història. I si el butlletí us mola, us hi podeu subscriure! 😉

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Selecció d’activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer)

IWGSD-Content

Imatge: cmnh.org

El proper dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  Aquest article aplega tot un ventall de possibilitats vinculades a centres de recerca i universitats de Catalunya que commemoren aquesta data.

En aquest blog sovint ens hem fet ressò del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Doncs bé, la celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència d’aquesta problemàtica. Us convido a participar i a gaudir d’alguna de les següents activitats organitzades per les universitats i els centres de recerca de Catalunya:

1. Institució CERCA

Amb motiu d’aquesta data, des de la Institució CERCA, que aplega 41 centres de recerca de Catalunya, s’està fent una campanya per difondre a través dels seus canals (web i Twitter) una mostra significativa de dades que han extret de les primeres vint avaluacions CERCA dutes a terme durant el període 2016-2017.

De l’anàlisi d’aquestes dades es constata una tendència similar a la de la resta del sistema. És a dir, hi ha paritat entre els homes i dones que accedeixen a la carrera científica, però just en acabar el doctorat comença el desequilibri de gènere en detriment de les dones fins arribar a representar aproximadament un 25% en els llocs de màxima responsabilitat científica (caps de grup).

11F2018_Piramide

Des de l’apartat Dones i ciència del web de la Institució CERCA es pot accedir a les accions i recomanacions que han anat implementant els centres per canviar aquesta tendència, així com a una completíssima agenda conjunta dels actes que els centres han preparat per commemorar aquest dia:

activicerca.jpg

Com a físic de partícules, em permeto recomanar el Taller de Física de Partícules que l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) organitza el 12 de febrer de 2018 de 10 a 18 h;  si ets estudiant de batxillerat o professora, aquell dia podràs compartir la física amb altres noies i investigadores científiques a l’IFAE. També recomano el seu web Girls in science.

2. Universitat Pompeu Fabra

Diversos àmbits de la UPF organitzaran activitats de sensibilització amb l’objectiu de fomentar el paper i l’accés de les dones i les nenes a la ciència. La campanya #SomCientífiques, que es farà a través de les xarxes socials, acostarà l’experiència i la visió de dones investigadores.

3. Universitat Autònoma de Barcelona

El 13 de febrer es projectarà Marie Curie, film de Marie-Noëlle Sehr que relata la vida i la lluita de la científica francesa. Després de la pel·lícula, hi haurà una taula rodona.

4. BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS

La BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen un acte el dia 9 de febrer, al matí, per posar de relleu la representació femenina en el camp de les matemàtiques mitjançant xerrades i tallers conduits per diverses expertes, i un monòleg en clau d’humor a càrrec de la companyia Big Van Ciència.

5. Societat Catalana de Biologia

El dilluns 12 de febrer a la tarda, la Secció d’Estudiants de la Societat Catalana de Biologia organitza a l’Institut d’Estudis Catalans “Noies al lab”, una sessió de tallers per despertar vocacions en les més petites i donar a conèixer algunes de les científiques més rellevants de la història.

6. CSIC

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) està impulsant la iniciativa #EllasSonCSIC, que consisteix a difondre, a través de seves les xarxes socials, imatges de dones que treballen en la institució i que exerceixen diferents tasques tant des del laboratori com des de la biblioteca o l’administració, contribuint per tal que la ciència arribi a la societat.

Centres i instituts del CSIC a Catalunya s’uneixen a aquesta iniciativa amb diverses propostes, entre elles, xerrades a centres educatius, trobades, debats i altres tipus d’esdeveniments que es desenvoluparan, majoritàriament, durant la setmana del 7-14 de febrer.

7. BIST

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) acaba de posar en marxa un programa per impulsar el lideratge femení en la recerca científica. El programa inclou una convocatòria de beques (The Mothers of Science) per  donar suport a investigadores amb fills en els seu esforç per accedir a càrrecs de ‘group leader’. El programa inclou també la posada en marxa d’una xarxa de mentoratge  i de tallers formatius sobre lideratge.

8. Parc de Recerca Biomèdica de Catalunya 

Dimarts 13 de febrer, de les 15 a les 19 hores, a la Sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) tindrà lloc una Viquimarató vinculada al Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  La bretxa de gènere existent a la Viquipèdia també afecta la percepció sobre les figures de dones en la ciència. Per això, durant aquesta trobada es treballarà tant en biografies de científiques i investigadores, com en articles sobre diferents disciplines on les aportacions científiques de dones no hi estan prou reflectides. L’objectiu és crear, traduir o millorar articles en qualsevol llengua.

viqui.png

9. Universitat Ramon Llull

Via la presidenta de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, Anna Berga, m’arriba aquesta campanya de la URL:

url11f.png

Aquesta selecció només és un petit tast. Podeu accedir al web 11 de Febrero – Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia per conèixer altres actes que se celebraran en universitats, centres de recerca, llibreries, centres cívics…


Finalment, us convido a passejar per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

 

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Un concurs escolar de disseny de videojocs homenatja les dones de ciència de Catalunya

CEJ

S’acosta el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer)! En aquest context, l’edició d’enguany del II Concurs Escolar de Disseny de Videojocs Científics de Catalunya vol servir per visibilitzar (i reivindicar) la important contribució de les científiques catalanes que han dedicat, o dediquen, la seva vida a la recerca científica.

Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya i Eduscopi, una entitat dedicada a l’educació i la divulgació científica i tecnològica.  El concurs s’adreça a mestres i alumnes de 5è de primària i té per objectiu fomentar el coneixement de la ciència que es fa a Catalunya, així com promoure la creativitat, el treball pluridisciplinari, per projectes i en equip, mitjançant una aproximació lúdica però rigorosa al món de la ciència.

El concurs consta d’una sèrie de fases distribuïdes al llarg del curs escolar, en què les escoles participants han d’anar lliurant el material corresponent a les diverses etapes que integren el procés de disseny d’un videojoc. Les escoles tenen a la seva disposició un manual de disseny de videojocs, a partir del qual poden dissenyar, pas a pas, el videojoc que presentaran al premi. Tal com estableixen les bases del concurs, cada escola hi pot participar amb una única proposta de videojoc, consensuada i treballada col·lectivament.

Enguany el concurs consisteix a dissenyar un videojoc inèdit basat en una científica catalana que hagi destacat en qualsevol camp de la ciència, la tecnologia o àrees afins i, preferentment, que estigui en actiu. Si cerqueu inspiració, podeu consultar els apartats Científiques reconegudes a Catalunya Científiques dels territoris de parla catalana de l’espai destinat a les Dones i ciència en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Cal definir els personatges, els reptes a què s’enfrontaran, els ambients, l’estètica…, però no caldrà programar el joc. De fet,  el premi a la millor proposta de videojoc presentada consistirà en la programació del videojoc per estudiants del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa. Per tant, després de la feina de disseny, l’alumnat autor del videojoc guanyador tindrà l’oportunitat d’interactuar amb l’equip programador i viure de primera mà l’experiència de materialitzar les seves idees.  Un cop desenvolupat, el joc es publicarà en el  web Personatges en joc i serà d’accés públic.

A més del premi al millor videojoc, hi haurà tres mencions especials:

• Menció especial a la millor història
• Menció especial a la millor estètica
• Menció especial al millor trencaclosques

El premi a la millor proposta de videojoc, així com les mencions especials, es lliuraran públicament en una gala que se celebrarà el dia 24 de maig de 2018.

L’any passat el certamen va comptar amb la participació de 25 escoles i més d’un miler d’estudiants, i el premi al millor videojoc el va guanyar l’escola Teresa Salvat Llauradó (L’Aleixar), amb el joc “L’aventura de Jordi Sabater Pi“, el primatòleg català que va portar Floquet de Neu  al Zoo de Barcelona. 

La informació necessària per participar en el concurs es troba en aquest web. El termini d’inscripció per a les escoles finalitza el 16 de febrer, i les places són limitades. Us convido a entrar-hi i a participar-hi!

cej2017

Una imatge de la I edició del concurs. Autora: Maricel Saball.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari