Poesia 2.0 al TERMCAT

Vull compartir amb les lectores i els lectors d’aquest blog una notícia que m’ha fet molta il·lusió: el passat dilluns vaig recollir a la seu del TERMCAT el premi del concurs de piulades #TermJordi, organitzat pel Centre de Terminologia.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, diector del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, diector del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

En un ambient molt distès, em van acollir el director de la institució, Jordi Bover, el responsable de Comunicació, F. Xavier Fargas Valero,  i la cap de projectes de màrqueting digital de la institució, Sandra Cuadrado. Dama i cavallers, ha estat un veritable plaer, la desvirtualització! Després de la preceptiva sessió de fotos i el lliurament del premi,  vaig pronunciar unes paraules:

En primer lloc, voldria agrair al jurat la concessió del premi i que hagi apostat per un tuit poètic i que parla d’amor. En aquests temps de deshumanització i d’incerteses, cal reivindicar la força de l’amor, que és sempre un referent sòlid i íntim.

Em fa molta il·lusió rebre aquest premi, especialment venint d’on ve. Com a corrector i traductor jurat sóc molt fan de la tasca que desenvolupeu des del TERMCAT,  ja que amb els vostres recursos ens faciliteu molt la feina als professionals de la correcció i la traducció.  Hi ha gent aquí molt treballadora, amb molt de talent i que també són molt bones persones, i especialment això darrer és un intangible molt valuós per a qualsevol organització.

A més, el TERMCAT ha sabut adaptar-se als nous temps amb una aposta valenta per la innovació i el món 2.0. Només em resta dir-vos que us admiro molt i que em trec el barret davant vostre!

A continuació, acompanyat d’en Jordi, el Xavier i la Sandra, vaig visitar les instal·lacions del centre i també vaig tenir l’oportunitat d’agrair directament al personal tècnic i administratriu la seva bona tasca. Va ser una visita molt agradable i em vaig sentir molt ben acollit; vaig tenir la percepció personal que hi havia molt bon ambient i que s’hi deu treballar molt bé, al TERMCAT… A més, vaig rebre la primícia que aviat es publicarà el diccionari terminològic de física, i això sempre és una bona notícia per a un físic teòric i per a la humanitat en general. :-)

També vaig saludar la bona amiga Maria Antònia Julià (@majuliabe, @entretermes), companya de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), especialista en terminologia sobre biomedicina i ciències naturals, a qui vull felicitar per la concessió del Premi Serra d’Or per l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, felicitació que faig extensiva a la resta de persones  que hi han col·laborat.

El making of d’una piulada

(D’entrada demano disculpes al TERMCAT pel títol de l’apartat, ja que d’acord amb la Neoloteca, la forma  com-s’ha-fet és preferible a making of, però aquesta forma a mi no m’agrada tant.)

El repte que plantejava el concurs #TermJordi era enviar una piulada que tingués caràcter literari i que inclogués termes especialitzats inclosos a la Neoloteca o en algun dels altres Diccionaris en Línia que ofereix el TERMCAT. Doncs som-hi! Vaig decidir posar fil a l’agulla amb un tuit en forma de poema, ja que em va semblar més innovador i, a més, darrerament m’he refugiat en la lírica -bàlsam brutal- de Vinyoli, Estellés, Martí i Pol i Ferrater i, per tant, escriure un tuit en format poètic era el que em demanaven el cos, el cor i l’ànima.

Des del punt de vista tècnic de la mètrica poètica, el tuit-poema que vaig enviar combina ritmes binaris (iambes) i terciaris (en aquest cas amfíbracs i anapests), i això crec que és el que dóna al poema la musicalitat i el ritme que ha agradat al jurat.

Pel que fa al contingut, el poema es divideix en dues parts:

  • La primera part recull el sentiment del poeta, que s’emociona davant de la presència de l’estimada. Vaig trobar un mot a la Neoloteca, que és zarb, una mena de tamboret persa (veieu-ne aquí un magnífic solo de Kevan Chemirani), que com a imatge podia simular molt bé el batec del cor del poeta davant de l’esguard de l’estimada, però especialment també davant de l’aproximació de l’estimada amb l’objectiu d’iniciar el joc eròtic (que encara mola més que l’esguard). Tal com era d’esperar, el cor comença a bategar amb més intensitat i entren en escena una artèria (aorta) i dues vàlvules (tricúspide i mitral) extretes del Diccionari d’anatomia.
  • A continuació el poema canvia de terç i sona una nova partitura, sobre la base dels petons que l’estimada reparteix sobre el cos del poeta, que donen pas a una melodia lenta i astronòmica.

El poema és aquest, en una bellíssima composició elaborada des del TERMCAT:

premi_termcatEspero que us ho hàgiu passat tan bé llegint-lo com jo component-lo! ;-)

També voldria tenir un record també per a totes les persones que han participat en aquest concurs, ja que hi havia piulades de gran nivell.

Gent del TERMCAT: gràcies per una jornada inoblidable! <3

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Lectures, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia

S’acosta Sant Jordi! En aquest article us recomano tres llibres (dos assaigs i un llibre de poesia). Com a obsequi, una presentació que aplega una selecció personal de piulades de poesia.

Catalans_Guinea
1) Els catalans de Guinea, d’Antoni d’Armengol

A finals de juliol de l’any passat, TV3 emetia un reportatge que s’endinsava en l’última etapa colonial  a través de la memòria dels catalans establerts a Guinea Equatorial, un règim dictatorial, colonialista i segregacionista, amb imatges inèdites de la vida colonial i dels líders guineans. L’autor del reportatge, Antoni d’Armengol, seduït per les seves històries, ara n’ha fet un llibre, en què dóna als protagonistes l’oportunitat d’explicar les seves experiències, com era la vida a la colònia (el treball, els estudis, el lleure, les relacions entre blancs i negres, els perills de la selva…) i com van viure el tempestuós procés de descolonització de Guinea Equatorial.

V-de-Bes-portada2) V de Bes, de Núria Pujolàs (Miramelsmots)

Núria Pujolàs (blog, Twitter), la poetessa que dibuixa universos quotidians amb paraules d’estar per casa, ens obsequia en aquest petit llibre amb un grapat de poemes i aforismes que tracten sobre l’amistat, l’amor i el desamor de manera fresca, picardiosa i, a voltes, divertidament transgressora.

Obro la tapa
així, bell, el misteri
terra, or, plata
i la incertesa muda
del primer pas amb tu.

En el(s) pròleg(s) [elaborat de manera col·lectiva i desacomplexadament 2.0 per lectors i lectores de l’obra], podem llegir:

  • Sap crear universos poètics a partir de partícules infinitesimals de realitat.
  • Els teus mots em dibuixen somriures de caramel i són com l’aigua de la font que no para de rajar.
  • Descaradament sensible. / Sensiblement descarada.
  • Són un gaudi, aquets mots digitals, plens d’adjectius a balquena, però amb una emoció única i transparent.

A mi aquest poemari m’ha agradat moltíssim. Una autèntica delicatessen perdurable en el temps per assaborir de manera continuada a cor què vols…

ramio
3) Manual para los atribulados profesores universitarios,  de Carles Ramió

En aquest llibre, el professor Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra, fa un repàs crític, però també amè i, fins i tot, divertit, sobre les competències que ha de desenvolupar un professor universitari. Us en recomano la lectura. Per part meva, he de dir que ha estat un plaer i un privilegi poder col·laborar amb el professor Ramió en l’elaboració del capítol destinat a les competències 2.0. He publicat un extracte d’aquest capítol en el meu compte d’Slideshare:

#PiulemPoesia

El meu obsequi de Sant Jordi per a les lectores i els lectors d’aquest blog és una presentació que recull una petita selecció personal de 32 piulades de poesia, on el tema predominant és, com no podia ser d’una altra manera en una data tan assenyalada com aquesta, l’amor. Hi trobareu versos de Vinyoli, M. M. Marçal, Estellés, Abelló, Martí i Pol, Ferrater, Brossa, F. Garriga, D’Efak i Parcerisas. Sortosament, la Tuitosfera catalana és curulla de grans curadors de continguts lírics, als quals he manllevat algunes piulades: per a ells, el meu agraïment i reconeixement! Espero que us agradi (per visualitzar-la correctament, suggereixo que feu vista ampliada). Feliç diada de Sant Jordi!

Anotacions relacionades (amb altres  recomanacions de lectura):

Publicat dins de Lectures, Uncategorized, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I

El passat dia 27 de novembre vaig ser convidat per l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la Universitat Oberta de Catalunya per impartir la xerrada Eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I en el marc del cicle Dijous amb l’OSRT.

Imatge: UOC. Edifici Media-TIC, de UOC_Universitat a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

Imatge: UOC. Edifici Media-TIC, de UOC_Universitat a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

L’objectiu de la xerrada era mostrar al personal vinculat a l’R+D+I les opcions que els ofereixen canals com ara les xarxes socials i els blogs per difondre la seva activitat, millorar la identitat digital i socialitzar la ciència i el coneixement.

El futur és mòbil

Durant la introducció  vaig mostrar una visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic i de la recerca. La idea principal que volia transmetre és que el futur és mòbil: tothom porta les xarxes socials a la butxaca perquè gairebé tothom té mòbil, i això està impactant sobre molts àmbits de la nostra vida. La manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència.

Per demostrar que el futur és mòbil vaig manllevar un parell de diapos de la presentació Mobile is eating the world, de Benedict Evans, un tecnòleg que treballa a Andreessen / Horowitz, un fons americà de capital risc amb seu a Silicon Valley dedicat a identificar les oportunitats de negoci en l’àmbit de la tecnologia per invertir-hi. Evans es defineix a la seva pàgina web com algú que treballa sobre el que està passant i passarà aviat, i recomano el seu seguiment si es vol estar amatent a les últimes tendències en tecnologia. En la seva presentació, Evans demostra que aviat gairebé tothom tindrà mòbil amb connectivitat i que la gent actualment dedica entre el 40 i el 70% del seu temps lliure a navegar pels mitjans de comunicació social mitjançant aplicacions mòbils.

A continuació em vaig fer ressò dels resultats d’una enquesta que la revista Nature va enviar l’estiu passat a més de 3.000 recercaires, sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials populars i llocs web relacionats amb el món de la recerca. La conclusió era que els investigadors utilitzen, cada cop més, les eines 2.0 per difondre la seva recerca i per a altres motius, cosa impensable fa només cinc o sis anys.

Twitter: piulades de ciència

El bloc principal de la xerrada estava dedicat a les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0: blogging, conèixer aplicacions d’agregació de continguts (com ara Feedly),  microblogging (Twitter),  networking  (Researchgate)  i sharing (altres eines 2.0 de compartició del coneixement). En l’apartat de Twitter em vaig referir a diversos articles que demostren l’emergència d’aquesta xarxa en el món de la recerca:

  • Communicating Science in New Media Environments: L’objectiu dels autors d’aquest article (gràcies,@CasalsTMarti!) era comprovar si la interacció del investigadors amb comunicadors científics o la utilització de la xarxa social Twitter podien contribuir a incrementar l’impacte de la seva recerca. I la resposta va ser afirmativa en els dos casos.
  • The Kardashian index: a measure of discrepant social media profile for scientists: parlar de Kim Kardashian en un temple del saber científic com és la UOC sempre genera un efecte de xoc en l’audiència. Però en aquest cas pagava la pena, ja que em servia per introduir un comentari publicat a Genome Biology el passat estiu pel biòleg Neil Hall, en clau clarament satírica però molt escrupolós en la forma, que va provocar una gran polèmica en el món de la recerca 2.0. L’article es fonamenta en l’oposició que hi ha entre els recercaires que treballen molt i els investigadors mediàtics, molt populars fins i tot més enllà de la seva disciplina. Per saber si la popularitat d’un científic és exagerada en comparació amb l’avaluació del seu treball, Hall va proposar la creació d’un indicador que servís per mesurar la diferència entre la presència del perfil d’investigador en les xarxes socials i la seva autoritat pel que fa a l’impacte en revistes acadèmiques, i el va batejar com a índex k o índex Kardashian. Hall va agafar una mostra de 40 científics i va representar gràficament el seu nombre de seguidors i el seu nombre de citacions, i va concloure que aquells que tinguessin un índex K superior a 5 es podrien considerar recercaire Kardashians, o sigui, supravalorats. Fins aquí el jocós experiment.
  • The top 50 science stars of Twitter: Atès l’enrenou causat, des de la revista Science van decidir analitzar fins a quin punt es justificaven les crítiques de Hall, i van fer una llista dels 50 científics amb més seguidors a Twitter, juntament amb el seu índex Kardashian. Aquest article va desfermar una gran polèmica, ja que la llista va resultar ser d’allò més androcèntrica, anglocèntrica i blancocèntrica. Sobretot hi havia un grup especialment infrarepresentat, que era el de les dones, ja que de la llista de 50 científics, només quatre eren dones. La llista era un reflex més de la sempiterna situació de desigualtat quant a visibilitat i reconeixement que viuen les dones en el món acadèmic i de la recerca (n’hem parlat en diversos posts d’aquest blog). La resposta a les xarxes va arribar immediatament i va ser molt contundent: fins i tot es van generar tres etiquetes (o hashtags) que van ser tema del dia en l’àmbit de la recerca (#WomenTweetScienceToo, #BLACKandSTEM i #AlternateScienceMetrics).  El tercer em sembla particularment divertit: la gent hi feia escarn de l’índex Kardashian amb la definició de nous índexs que us poden fer trencar de riure.
  • Twitter’s science stars, the sequel: Sigui com sigui, Science va rectificar, va ampliar la llista a 100 científics, aquest cop amb notable presència femenina i amb més varietat racial.  L’article concloïa que fins i tot els científics amb índex Kardashian més elevats acumulaven gran nombre de citacions. L’article obria un debat en l’àmbit de la comunicació científica al voltant de la relació entre  la popularitat i el reconeixement de l’autoritat científica en una disciplina.

Wikicomunicació de la recerca

Acte seguit vaig fer un cop d’ull ràpid a noves tendències en comunicació de la ciència, el que anomeno wikicomunicació de la recerca perquè està relacionat amb la Viquipèdia, els editors de la qual estan duent una tasca molt rellevant pel que fa a la promoció i la compartició del coneixement. Cap a on pot anar la comunicació de la ciència en el futur? Es tracta de nous models de publicació científica col·laborativa que comencen a obrir-se pas en fase beta:

  • Wiki-to-journal: És el model que ha escollit JMIR Wiki Medical Reviews, una  publicació amb revisió d’experts que publica articles sobre medicina que han estat prèviament escrits i revisats a la Viquipèdia.

Finalment, el darrer apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

I al vídeo de la xerrada, des del canal de You Tube de la UOC:


Voldria agrair a l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència de la UOC i, molt especialment, a Carolina Expósito i Rubén Permuy, la invitació a participar en un dels dijous de l’OSRT.  Va ser una experiència francament interessant poder-hi exposar la presentació i mantenir un diàleg fresc i molt dinàmic amb les persones assistents (a les quals agraeixo la seva atenció i interès) al llarg de les gairebé dues hores que va durar la xerrada i el torn obert de paraula.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Uncategorized, Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem els fets de l’Onze de Setembre als més petits!

La Direcció General de Recerca (Secretaria d’Universitats i Recerca, Departament d’Economia i Coneixement)  ha impulsat enguany dues actuacions destinades a divulgar una part de la nostra història entre els més petits: el conte 1714. Trons, canons i un estel i un joc interactiu sobre l’historiador i militar austriacista Francesc de Castellví i Obando.

Imatge: 'Trons canons i un estel', by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Imatge: ‘Trons canons i un estel’, by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Un conte infantil per conèixer el setge i la caiguda de Barcelona

Els protagonistes d’aquest conte són en Francesc i en Cesc, dos nens que viuen a Barcelona, però en dues èpoques separades per 300 anys: 1714 i 2014. Les seves històries, que sovint troben punts de connexió, permetran als joves lectors conèixer la Guerra de Successió i, en particular, el setge i la caiguda de Barcelona l’any 1714. També podran descobrir alguns aspectes de la vida quotidiana dels nens que vivien a Barcelona fa tres-cents anys: quina roba duien, com jugaven, com eren les seves cases… El llibre és obra de Lorena Jiménez Torregrosa i conté il·lustracions d’Anabel Castillo Maza.

El conte està escrit en català i anglès (trobareu més informació sobre el model lingüístic del conte en aquest enllaç). 

El lloc web educatiu sobre el conte, un must!

Per aprofundir en la temàtica del conte, s’ha elaborat una web amb recursos educatius, amb format de webquesta, que conté activitats complementàries sobre els fets del 1714. El que em sembla particularment interessant d’aquest lloc web educatiu és que, a partir de la navegació des del menú de l’esquerra, els nens poden jugar a fer d’historiador i aprendre com era una cuina del 1714, els oficis i els gremis, la vida al carrer,  els productes d’una adrogueria, els vestits, la música, els jocs, el menjar… Tot plegat salpebrat amb activitats interactives!

El web incorpora una taula d’autoavaluació i, lectura molt recomanable per al professorat, una guia didàctica.

Francesc de Castellví, un defensor de Barcelona que acabà exiliat a Àustria

Emmarcat en les commemoracions del Tricentenari, enguany també s’ha editat un videojoc que ens acosta la figura de l’historiador i militar austriacista Francesc de Castellví (Montblanc, 1682 – Viena, 1757). Aquest joc és el cinquè lliurament de la col·lecció de materials educatius multimèdia dirigida als alumnes de primària Personatges en joc.

El joc interactiu situa els alumnes a la ciutat de Barcelona durant el període de l’11 de març del 1713 al 6 de desembre del 1714, i els permet conèixer com es va viure el setge a la capital catalana. El contingut didàctic del joc explica la  situació anterior a la Guerra de Successió (institucions, context social, històric i econòmic); el context polític internacional; el conflicte i seves les conseqüències (decret de Nova Planta, pèrdua de drets i llibertats).

La participació de Castellví com a militar en la defensa de Barcelona, després de 14 mesos de setge, li va suposar la confiscació de tots els seus béns i l’exili a Viena, ciutat en la qual va escriure l’obra Narraciones Históricas, una valuosa crònica sobre la Guerra de Successió on descriu esdeveniments viscuts en primera persona sobre la base d’una exhaustiva base documental. Si voleu més informació sobre Castellví, us recomano que escolteu aquesta entrevista a l’historiador Agustí Alcoberro realitzada fa uns mesos, durant el programa En guàrdia! de Catalunya Ràdio.

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a l’IEC sobre eines 2.0 per comunicar la recerca

El passat dia 3 de novembre vaig ser convidat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA),  filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), per impartir la xerrada Eines 2.0 per comunicar la recerca en el marc de les tertúlies que aquestes institucions organitzen periòdicament.

 Twitter Cupcakes, by Bakerella on Flickr.

Twitter Cupcakes, by Bakerella on Flickr.

La meva presentació es va dividir en quatre parts:

  • En primer lloc, vaig mostrar una visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic i de la recerca.
  •  El segon apartat estava dedicat a les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0. Si els investigadors volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans, haurien de saber conjugar aquests cinc verbs: Crear (blogging), Escoltar (aplicacions d’agregació de continguts com Feedly), Comunicar (Twitter), Connectar (llocs de networking com Researchgate o Linkedin) i Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement). Finalment, vaig dedicar algunes diapos a explicar com està afectant el web 2.0 a les publicacions científiques, en particular de l’àmbit de les ciències agràries.
  • En tercer lloc, vaig parlar de xarxes socials i salut, en concret sobre les xarxes socials com a suport per a la detecció i el seguiment d’algunes malalties. Em vaig referir al doctor John Brownstein, de qui ja vaig parlar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que analitza informació sobre malalties a partir de fonts no tradicionals com ara els motors de cerca i xarxes socials, i així detecta abans les emergències de salut pública i en pot mesurar el seu veritable abast. També em vaig referir a Azubuike Ishiekwene, un periodista científic que informa sobre l’evolució de l’ebola des del centre de l’huracà, a Nigèria. Em va interessar especialment remarcar el que diu aquest comunicador sobre el paper de les xarxes socials i els blogs com a eines de conscienciació, d’identificació de riscos i de prevenció.
  • Finalment, el quart apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

I al vídeo de la xerrada, des del canal de You Tube de l’IEC:


Agraïments

Voldria agrair a la Institució Catalana d’Estudis Agraris, a l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i, molt especialment, a Carles Folch, la invitació a participar en la tertúlia.  Em va agradar poder saludar el professor Abel Mariné, president de l’ACCA i molt actiu durant la tertúlia, i Josep M. Vives, president de la ICEA. Va ser francament gratificant impartir la xerrada en el marc de la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, i mantenir un diàleg, crec que molt fructífer, amb les persones assistents a l’acte.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Setmana de la Ciència 2014: 7 recomanacions

El  14 de novembre ha començat la 19a edició de la Setmana de la Ciència, que s’allargarà fins al dia 23 de novembre i que enguany està dedicada a l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

Z->mu+mu event with high pileup recorded at ATLAS experiment. Image: CERN.

Z -> mu+mu event with high pileup recorded at ATLAS experiment. Image: CERN.

La cita anual de la Setmana de la Ciència ja és aquí! Es tracta d’un dels esdeveniments més rellevants en l’àmbit de la divulgació de la recerca científica i la innovació tecnològica. Durant la Setmana tindran lloc més de 300 activitats arreu de Catalunya i s’espera que hi participin més de 150.00 persones.

El proper dilluns 17 de novembre tindrà lloc al Parlament de Catalunya l’acte inaugural institucional de la Setmana, amb la conferència Podrem eradicar la infecció per VIH en les persones infectades? Paper de la vacuna terapèutica a càrrec de Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i cap de la Unitat VIH de l’Hospital Trias i Pujol. Com a novetat, enguany la inauguració anirà seguida de la jornada “Vacunes, ciència i societat”, organitzada per l’IEC i la FCRi amb el suport del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) i el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea.

D’entre les activitats programades al llarg de la Setmana, aquesta és la meva selecció personal:

1) Barcelona: descobrir què s’amaga dins el gel antàrtic

Descobrir tot el que aquest ecosistema tan peculiar amaga o visitar el primer laboratori de la Base Antàrtica on investigava l’equip dirigit per la Dra. Josefina Castellví són dues de les activitats que es duran a terme en el Cosmocaixa Barcelona entre els dies 20 i 23 de novembre.

2) Vic i Manresa: Participar en alguna de les activitats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Conferències com ara Hi haurà química entre nosaltres? o Hepatitis C crònica i noves dianes de tractament, un taller sobre Mecatrònica: robòtica i automàtica,  exposicions, sortides, una taula rodona… són algunes de les activitats que enguany organitza la UVic-UCC (accés al programa complet).

3) Girona: La Universitat de Girona acosta la màgia de la ciència a la ciutadania

La UdG organitza “Un planeta amb energia”, una obra de teatre protagonitzada pels actors Jordi Subirà i Romi Yanes que combina diverses experiències científiques. L’activitat tindrà lloc al Parc Científic i Tecnològic i girarà a l’entorn de les energies renovables. La incansable Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4DUdG) se suma a la celebració amb diferents propostes sota el títol Ciència oberta:  el 20 de novembre, amb la col·laboració d’Amical Wikimedia, tindrà lloc la Viquimarató de Ciència, una trobada de persones interessades a aprendre a editar la Viquipèdia o que vulguin millorar els articles relacionats amb ciència;  també aquell dia podeu fer un Toc de Ciència al bar Crystal de Girona (C/ Marquès de Caldes de Montbui, 50), en un entorn informal on podreu gaudir d’una estona de jocs de mans, humor i enigmes indesxifrables (un must que no us podeu perdre!). Accés al programa complet.

4) Roquetes: visitar l’Observatori de l’Ebre

Com cada any, amb motiu de la Setmana de la Ciència l’Observatori de l’Ebre organitza una jornada de portes obertes; la jornada tindrà lloc diumenge 16 de novembre a les 11:00, i constarà de diverses activitats: la conferència “Asteroides perillosos, cometes i meteorits: recerca puntera a Catalunya” (a càrrec del Dr. Josep M. Trigo Rodríguez, de l’Institut de Ciències de l’Espai, CSIC-IEEC), una visita guiada a les instal·lacions del centre, un taller experimental i una exposició de la Revista Ibérica. Les activitats estan destinades al públic en general i són d’accés lliure (no és necessari inscriure-s’hi). Podeu obtenir més informació trucant al 977 500 511. Més informació.

5) Reus i Tarragona: URV, IPHES, ICAC, ICIQ…

La Universitat Rovira i Virgili organitza la segona edició de l’activitat Ciència al teatre el 18 de novembre al matí, al Teatre Bartrina de Reus (una barreja de final del concurs Vols saber què investigo? i els monòlegs científics dels mítics The Big Van Theory). A més, durant diversos dies al matí s’ofereix la ruta científica Antoni de Martí i Franquès, que apropa la figura d’aquest químic català que va viure a Tarragona. Les activitats divulgatives de l’IPHES, l’ICAC i l’ICIQ s’afegeixen també a la celebració.

6) Barcelona: visitar una exposició sobre sketching (art urbà) relacionat amb la recerca de l’IDIBAPS

Fins al 27 de novembre podeu visitar aquesta exposició amb les il·lustracions i fotografies dels dos tallers d’sketching científic celebrats els passats mesos de maig i setembre, on més de cent persones van dibuixar com és i què es fa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. A més, el dia 20 de novembre a les 18h  es presenta el llibre Sketching Científic IDIBAPS, a càrrec d’investigadors i sketchers vinculats al projecte. Més informació.

Sketching a l'IDIBAPS.

Sketching a l’IDIBAPS.

7) Arreu: participar en el concurs Research Your Mind…

… i guanyar un smartphone! Estigueu atents! El concurs (tipus Trivial) començarà el dia 18 de novembre i s’hi podrà participar fins al 4 de desembre.  Bases del concurs.

Per a més informació…

Si voleu més informació sobre la resta d’activitats que es duran a terme al llarg de la Setmana de la Ciència 2014, us recomano que consulteu la pàgina web de la Setmana de la Ciència, el portal Surt de recerca per Catalunya! o  el magnífic nou portal Buscaciència, basat en el blog homònim creat pel comunicador científic Octavi Planells el setembre del 2009. Que gaudiu de la Setmana! Salut i ciència! :-)

Enllaços relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents

El passat dia 30 de setembre vaig presentar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la ponència de clausura Xarxes socials: Un risc? Un suport per a la prevenció?, en el marc del IV Taller de malalties emergents organitzat per la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB).

Drets d'imatge: WHO.

Drets d’imatge: WHO.

La meva presentació es va dividir en dues parts. En la primera part vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per, d’una banda, comunicar la ciència i, de l’altra, incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. La segona part la vaig dedicar a examinar els avantatges de les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents, així com els riscos que comporta el seu mal ús o un ús poc responsable.

Pel que fa a la segona part, en primer lloc vaig demostrar que les xarxes socials poden ser un gran suport per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents sobre la base d’una petita selecció d’articles. Em va semblar particularment rellevant destacar la tasca de John Brownstein, professor de la facultat de de Medicina de la Universitat de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein, l’epidemiòleg digital, analitza la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals, com ara els motors de cerca i xarxes socials com Twitter, Instagram i Facebook, i així detecta abans les emergències de salut pública i en pot mesurar el seu veritable abast.

En particular, em vaig centrar a explicar què era Yelp, una xarxa social de recomanacions, especialment de locals de restauració, molt popular als Estats Units. Brownstein utilitza les opinions que la gent escriu a Yelp com a font de dades sobre brots d’intoxicació alimentària. I el mateix fa l’agència de salut municipal de la Nova York. És una manera de detectar brots alimentaris molt més ràpida, ‘detecció digital’, en diu Brownstein. Sobre la base de la seva experiència, va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

També vaig presentar una altra iniciativa de Brownstein i el seu equip: es tracta de Healthmap, un lloc web de seguiment d’epidèmies que abraça tot el món i que utilitza geolocalització i mineria de dades per representar gràficament els brots de les malalties. La xarxa de Healthmap recull contínuament informació de notes de premsa, centres de salut, xarxes socials i governs d’arreu del món per mostrar de manera molt visual i en temps real informació sobre tot un seguit de malalties infeccioses emergents com ara l’ebola o la legionel·la.  Està sent utilitzat per l’Organització Mundial de la Salut, els centres per al control i prevenció de malalties dels EUA (CDC), el Departament de Defensa dels Estats Units, la Unió Europea i altres organitzacions. Davant d’una infraestructura de salut pública limitada, conclou Brownstein, les xarxes socials són molt útils com a font d’informació.

Quant als riscos, vaig alertar dels perills que comportava un ús inadequat de les xarxes socials pel que fa a la protecció de les dades sobre salut, i vaig comentar un parell d’articles (1, 2) que concloïen que les persones que utilitzen aplicacions mòbils basades en geolocalització i destinades a facilitar el sexe ràpid tenen més possibilitats (are at a greater risk, segons l’article) de contraure algunes malalties de transmissió sexual que les que utilitzen d’altres mitjans.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:


Agraïments

Voldria agrair a la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona la invitació a participar en el taller, molt especialment al Dr. Joan A. Caylà, a Martí Casals i al Dr. Joan Pau Millet, als quals també agraeixo l’assessorament per elaborar alguns dels continguts de la ponència. Va ser un privilegi poder impartir la xerrada en el marc del Centre de Congressos del COMB i poder debatre alguns aspectes de la ponència davant d’un públic molt interessat i a qui agraeixo la seva atenció i consultes.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari