Del big bang (o gran espetec) a la gran sacsejada de la Via Làctia!

El darrer número del butlletí electrònic RECERCAT ve amarat de física d’altes energies i d’astrofísica (accés al videosumari del número).

R141_CENT_particules-neutrins

Interior del ProtoDUNE / CERN

La física és al centre de tot…

…deia el lema de l’Any Internacional de la Fisica (2005). I també al centre del darrer número del butlletí RECERCAT. D’una banda, el butlletí es fa ressò que un equip liderat per investigadores de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen ha descobert, mitjançant l’anàlisi de dades del satèl·lit Gaia, subestructures fins ara desconegudes a la Via Làctia. Segons el butlletí, aquest descobriment ha estat el resultat de combinar les posicions i les velocitats de sis milions d’estrelles del disc de la nostra galàxia obtingudes a partir del segon catàleg de la missió Gaia. Aquestes subestructures permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional (o gran sacsejada, apunto) ara fa entre 300 i 900 milions d’anys. La notícia també ho ha petat a Twitter.

D’altra banda el CERN i el Fermilab avancen cap a la construcció del DUNE (Deep Underground Neutrino Experiment, o experiment de neutrins subterrani profund), el detector de neutrins d’argó líquid més gran del món. Aquesta col·laboració científica, en què té una participació destacada l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), té per objectiu investigar les partícules elementals més abundants de l’univers, els neutrins (i la seva contrapart d’antimatèria, els antineutrins), per donar resposta a les principals qüestions de la física, com ara per què l’univers està dominat per la matèria.

Altres continguts interessants

El butlletí dedica un article a un estudi que analitza milers de comunicacions a la capçalera eLife de biomedicina i que conclou que les dones i les persones no occidentals estan infrarepresentades en les revisions d’experts. Una prova més del sempitern sostre de vidre, que no cessa.

R141_UNI_entrevista_Jose_remesal

José Remesal/ Imatge: RECERCAT.

Particularment destacable és l’entrevista a José Remesal, catedràtic d’Historia Antiga de la Universitat de Barcelona, que ens explica les conclusions d’un revolucionari estudi pluridisciplinari sobre la importància de la ruta atlàntica en els fluxos de comerç d’aliments entre la península Ibèrica i el nord d’Europa durant l’imperi romà, notícia que va tenir un gran ressò el número de setembre del butlletí. Com diu el Dr. Remesal,

En certa mesura, la nostra feina de recerca està revolucionant la idea tradicional de l’antiga Roma.

L’apunt terminològic del mes (Parlant d’economia, els àngels existeixen?) està dedicat a com hem d’anomenar els business angels en català normatiu, entre d’altres termes relacionats amb el món de la inversió que apareixen en l’article que parla de la iniciativa de Biocat The Investment Readiness Series.

El web de la SUR, on fire

Finalment, cal esmentar dues novetats remarcables en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR):

  • La pàgina web Dones i ciència del web de la SUR ha estat profundament actualitzada, en concret els apartats “Dones i ciència a la història”, «Documents» i «Enllaços», així com els principals indicadors sobre dones i ciència.
  • “Les entrevistes de RECERCAT”, una nova pàgina web que aplega les entrevistes publicades fins ara al butlletí. Des del mes de gener d’enguany, cada número del butlletí dedica un article a entrevistar una figura reconeguda del sistema català d’R+D+I. Fins ara han estat entrevistats Roger Gomis (IRB Barcelona), Cristina Sáenz de Pipaón i Miquel Àngel Pericàs (ICIQ), José Eduardo García (UPC-CEMAD), Diego F. Torres (IEEC-CSIC), Rafael Maldonado (UPF), Carme Jordi i Xavier Luri (IEEC-UB), Fàtima Bosch (CBATEG) i  José Remesal (UB).

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dues de romans i una de xarxes socials

L’imperi romà continua sent mainstream. Això és el que es dedueix després d’analitzar les notícies amb més impacte del darrer número del butlletí electrònic RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca (accés al videosumari del número).

5178267201_fd9d5fb196_z

Colosseum, de la galeria de Dennis Jarvis a Flickr (CC BY-SA 2.0)

La notícia del darrer número del butlletí RECERCAT que ha rebut més visites és una de les recomanacions d’aquest número.  Es tracta de Tarraco 360°, una visita virtual per la Tarragona romana. Aquest projecte recull el treball científic realitzat pel grup de recerca SETOPANT (Seminari de Topografia Antiga), un equip pluridisciplinari format per investigadors, professors i arquitectes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).  Tarraco 360° converteix el treball científic de SETOPANT en un recorregut virtual que permet visitar en 3D els monuments que són Patrimoni de la Humanitat de la ciutat de Tarragona. Un must que no us podeu perdre!

D’altra banda, la notícia més visitada directament des del butlletí que reben els subscriptors de RECERCAT també va de romans i pertany a la secció Universitats i centres. En concret, la notícia feia referència a un treball multidisciplinari que ha aconseguit reconstruir les rutes comercials de l’antic imperi romà. Hi han participat historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes, adscrits al Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) i al PhysComp (ambdós grups de recerca vinculats a la Universitat de Barcelona), al Barcelona Supercomputing Center i a la consultora SIRIS Academic. L’objectiu del projecte era reconstruir com era el comerç de l’antic imperi romà. Segons el butlletí, l’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord d’Europa (vall del Rin Britània o Bèlgica), en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial.

Finalment, la notícia que ha tingut més ressò a les xarxes socials és una altra recomanació. La Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea ha publicat una guia (H2020 Programme. Guidance Social media guide for EU funded R&I projects) destinada als investigadors per tal que disposin de recursos i estratègies per incrementar l’impacte dels seus projectes europeus de recerca, gràcies a les eines que les xarxes socials proporcionen.

r140

Altres continguts interessants

El butlletí també es fa ressò, a la secció Món, de l’estratègia espacial de la Unió Europea. La UE, amb aquest nou impuls a la seva política espacial, s’encara a reptes com ara el canvi climàtic i pretén estimular la innovació tecnològica i proporcionar beneficis socioeconòmics a la ciutadania.

Des de la secció d’Universitats i centres podeu accedir a una entrevista a Fàtima Bosch i Tubert, investigadora ICREA al Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG), des d’on explica que el seu equip ha estat capaç de desenvolupar una teràpia gènica per guarir la diabetis tipus 2 i l’obesitat en ratolins.

Una empresa emergent catalana (WeAR Technologies) que ha creat un sistema que facilita a pacients i terapeutes el seguiment de la rehabilitació física, un nou projecte destinat a acostar el sincrotró ALBA als alumnes primària de tot l’Estat, o la remodelació de la pàgina web de la Secretaria d’Universitats i Recerca dedicada als  guardons Narcís Monturiol són altres dels continguts destacats d’aquest número. Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)

Què és la ciència oberta? Es fa difícil de definir un concepte tan ampli. Com va dir el director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, Lluís Anglada, durant el seminari La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques, definir la ciència oberta és força complex, perquè és una mena de terra ignota: ara per ara la ciència oberta és una aposta. En aquest article explorarem tot un seguit de documents i articles destinats a descobrir el concepte de ciència oberta.

OpenScienceBuildingBlocks

Imatge: fosteropenscience.eu

La Comissió Europea, la gran impulsora

El concepte de ciència oberta  s’inscriu en el marc dels requeriments de la Comissió Europea, que en el seu programa marc Horitzó 2020 assenyala la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca com a dos àmbits que cal potenciar per fer arribar la ciència a la societat. A més, la ciència oberta és un dels tres pilars del futur programa marc de finançament de recerca i innovació Horizon Europe (2021-2027).

D’acord amb el document Open innovation, open science, open to the world, la ciència oberta representa un nou enfocament del procés científic, basat en el treball cooperatiu i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.

Les principals dimensions que engloba el concepte de ciència oberta són, entre d’altres:

  • Fomentar i facilitar la publicació en accés obert dels resultats de la recerca (publicacions i dades, open access).
  • Impulsar el reaprofitament de les dades de recerca (open research).
  • Posar a disposició del públic per a la seva reutilització totes aquelles dades que puguin ser d’interès per a la societat (open data).
  • Facilitar l’accés al programari (open source).
  • Promoure noves modalitats d’avaluació de la recerca (open peer review).
  • Impulsar la utilització de les xarxes socials per part dels investigadors, per tal d’incrementar la cooperació entre investigadors, així com la visibilitat i l’impacte de la seva recerca (#socialmedia4researchers), amb la progressiva introducció de les  mètriques alternatives (altmetrics).
  • Fomentar la ciència ciutadana (citizen science) i els recursos educatius en obert (OER).
  • Promoure noves modalitats de finançament de la recerca (crowdfunding).

A finals de juliol la Comissió Europea va publicar una breu i molt completa guia (Open Science Policy Platform Recommendations) que recollia tot un seguit de recomanacions, destinades a implementar plataformes que facilitessin el desplegament de la ciència oberta arreu de la UE.

I els estats europeus?

A Finlàndia van ser els pioners, amb el seu Open science and research roadmap 2014–2017, i a Eslovènia s’hi van posar no gaire més tard (National Strategy of Open Access to Scientific Publications and Research Data 2015-2020).

A Holanda i Portugal ja fa més de dos anys anys que van posar fil a l’agulla; els primers. amb lAmsterdam Call for Action on Open Science, de la qual es va derivar l’any 2017 un pla estatal extens i molt ben treballat; els segons, amb els Princípios orientadores para a implementação de uma Política Nacional de Ciência Aberta.

A Estònia s’han fet públics recentment dos treballs de recerca que pretenen ser l’embrió del futur pla estatal de ciència oberta estonià.

science_ouverte

A França, el passat 4 de juliol la ministra d’Educació Superior, Recerca i Innovació, Frédérique Vidal, anunciava a so de bombo i platerets el Pla Nacional de Ciència Oberta (heus ací el discurs),  que estableix les condicions per al desenvolupament de la ciència oberta a França i consta de tres eixos:

  • El primer eix té per objectiu generalitzar l’obertura de les publicacions, amb l’obligació de difondre en accés obert els articles basats en projectes de recerca finançats amb fons públics. Aquest primer eix també preveu la creació d’un fons per a la ciència oberta.
  • El segon eix consisteix a estructurar i obrir les dades de recerca. Aquesta decisió anirà acompanyada de l’obligació que les dades de la recerca finançada amb fons públics estiguin disponibles en accés obert. També es promourà l’associació de dades estructurades i obertes dels articles publicats.
  • Finalment, el tercer eix té com a objectiu situar  França en una posició capdavantera pel que fa al desenvolupament de la ciència oberta, amb la implementació de plans de capacitació i comunicació sobre les possibilitats de les publicacions en accés obert i les dades obertes com a prioritats.

Finalment, el Ministeri d’Educació, Ciència i Desenvolupament Tecnològic de la República de Sèrbia també va fer pública el passat 14 de juliol la seva plataforma per la ciència oberta.

I les universitats? I les biblioteques?

Pel que fa al món acadèmic, tant la League of European Research Universities (LERU) (de la qual forma part la UB) com l’European University Association (EUA) estan fent els deures, amb la recent  publicació (maig i juny, respectivament) de sengles fulls de ruta sobre com implementar la ciència oberta en l’educació superior. Particularment interessant, per extensió i aprofundiment, m’ha semblat el primer dels dos documents:

També la Young European Research Universities Network (YERUN), on participen la UPF i la UAB, ha publicat un breu document amb el seu posicionament (YERUN Statement on Open Science), així com un didàctic microvídeo de dos minuts que recorre les caracteristiques principals del concepte de ciència oberta:

D’altra banda, la Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER), una xarxa europea amb 430 biblioteques nacionals, universitàries i especialitzades que té la ciència oberta com a un dels pilars estratègics, també ha publicat el seu full de ruta (LIBER Open Science Roadmap). El document inclou vuit aportacions en forma d’article de personalitats influents del món open (open science champions), entre els quals m’agradaria destacar Ignasi Labastida, del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Dues jornades sobre open science a Barcelona!

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitza una Jornada sobre Ciència Oberta el proper 3 d’octubre, adreçada a investigadors, directors de revistes científiques, bibliotecaris i a tothom que tingui interès en l’accés obert a publicacions científiques, dades obertes de recerca, gestió de revistes acadèmiques i repositoris, drets d’autor i llicències d’ús i els indicadors d’impacte. Hi participaran com a ponents Lluís Anglada, Anna Guillaumet, Ernest Abadal, Clara Armengou, Àlex López-Borrull, Ignasi Labastida, Ismael Ràfols, Reme Melero i Jon Tennant. L’acte és gratuït prèvia inscripció abans del 28 de setembre.

A l’endemà, i fins al divendres 5 d’octubre, tindrà lloc un B·Debate al CosmoCaixa Barcelona que porta per títol Open science: from values to practice. Building a roadmap for transformative change; la iniciativa té per objectiu començar a construir un full de ruta per a la pràctica de la ciència oberta amb la colaboració d’experts de diferents disciplines i l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre els participants. Se centrarà en els següents quatre corrents de la ciència oberta: accés obert, integritat i reproductibilitat de la recerca, avaluació de la recerca i implicació dels grups d’interès.

Per aprofundir-hi…

Articles

Altres recursos

Al voltant del concepte FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), incorporo dues aportacions en forma de piulada del director del Servei de Recursos Informàtics i TIC de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Alfons Ariño, i una de Lluís Anglada.

tuitAri

Conclusions

Estem davant d’un nou paradigma, que implicarà un canvi cultural?  El que és evident és que la ciència oberta implicarà la introducció de noves pràctiques i l’adquisició de noves habilitats per a l’ecosistema de l’ensenyament superior i de la recerca. La ciència oberta acabarà amarant a mig termini aquest ecosistema, la qual cosa permetrà que hi hagi més transparència (accountability) i que el coneixement arribi millor a la societat. Com deia Lluís Anglada, la ciència oberta és una aposta, però en aquest cas (jo afegeixo) tots hi guanyarem. Faites vos jeux, mesdames et messieurs!

Nota: aquest apunt ha estat actualitzat al llarg del mes de setembre de 2018, amb la incorporació de nous recursos i de les aportacions que Lluís Anglada, Ignasi Labastida, Laura Nogueira i Lluís Ariño em van fer arribar arran del fil que vaig publicar a Twitter el 31 de juliol (a tots ells, moltes gràcies!):

Darrera actualització: 5 d’octubre de 2018

Anotacions relacionades:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)

Aquest és un dels temes més destacats del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R139_CAT_RIACat

Imatge del seminari RIACat celebrat a Barcelona entre el 22 i el 25 de maig. Imatge: RECERCAT.

Les 5 Q de RIACAT

  • Per què? Actualment està prenent una rellevància especial la demostració del valor social de la recerca, tant pel retiment de comptes a la societat com pel fet de facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament públic; per aquest motiu, i davant la necessitat d’identificar una estratègia comuna per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha promogut la comunitat RIACAT.
  • Qui  ho impulsa? El Departament de Salut, a través de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca.
  • Qui integra RIACAT? Inicialment la comunitat està integrada per experts de la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), la Institució CERCA, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
  • Quins són els objectius a curt i mig termini? D’entrada, difondre la rellevància d’avaluar l’impacte de la recerca de cara a consolidar les capacitats que ha assolit el nostre país i, a mig termini,  desenvolupar una eina que mostri l’impacte de la recerca a la societat i que pugui ser útil en la presa de decisions per fer que Catalunya esdevingui un país competitiu a escala internacional en l’àmbit de la mesura de l’impacte de la recerca.
  • Què es va tractar en el seminari RIACAT celebrat a finals de maig? Trobareu més informació en aquest article del butlletí RECERCAT.
R139_CENT_Entrevista_Gaia

Carme Jordi i Xavier Luri, investigadors de l’ICCUB/IEEC. Imatge: RECERCAT.

La missió Gaia canvia la nostra visió de la Via Làctia

L’Agència Espacial Europea va fer públic fa unes setmanes el segon catàleg de la missió Gaia, el satèl·lit europeu que des de 2013 treballa per crear el mapa més precís de la Via Làctia. De la secció d’Universitats i centres d’aquest número us recomano l’entrevista a Carme Jordi i Xavier Luri, dos astrofísics catalans de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona (adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya), que han participat en l’elaboració d’aquest important catàleg.

Disposar com fem ara de dades de 1.300 milions d’estrelles escampades per una bona part de la Galàxia ens facilita determinar com es mouen en les seves òrbites i, en conseqüència, inferir millor com està distribuïda la matèria fosca.”

Carme Jordi

“El retorn de les missions espacials és molt elevat, per cada euro que s’hi inverteix s’estima que se’n recuperen quatre.”

Xavier Luri

Altres continguts destacats

El butlletí també es fa ressò, a la secció Món, del futur programa marc de finançament de recerca i innovació impulsat per la Comissió Europea (CE), que es dirà Horizon Europe i que té previst invertir 97.900 milions d’euros en R+D+I en el període 2021-2027.

Les dues bones praxis empresarials en R+D d’aquest número (secció Innovació) estan destinades a un prototip integrat de baix consum dissenyat a la URV que permet detectar les apnees i la qualitat del son i envia la informació processada a una base de dades a través del telèfon mòbil, i a MedTeX, una acceleradora per a empreses emergents de tecnologies mèdiques.

A la secció Bits de terminologia parlem dels dispositius portables i sense fil, ja que l’internet de les coses ha obert un debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable, habitualment utilitzat per a qualificar els nous dispositius que incorporen prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials.

R139_REDU_Recerkids_1

Participants en el congrés Recerkids. Imatge: RECERCAT.

Un repositori de recursos educatius en obert, el II Congrés Recerkids (on 400 estudiants van exposar els seus projectes de recerca), un cercador de patents i publicacions científiques i els nous formats de subscripció del butlletí electrònic del Pla de Doctorats Industrials són altres dels continguts destacats d’aquest número. Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

El proper número del butlletí es publicarà al setembre.

Altres articles relacionats

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals

El passat 14 de juny vaig ser convidat per l’Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI) a impartir una ponència sobre la utilització dels recursos que el web 2.0 ens proporciona, per tal que els investigadors que hi treballen (vinculats a l’àmbit de la política i les relacions internacionals) disposin de recursos per difondre el coneixement, incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

Resultat d'imatges de international relations

Middlebury Institute of International Studies at Monterey. Source: Wikipedia.

Desenvolupament de la presentació

Durant la introducció vaig fer èmfasi  en els següents aspectes:

  •  Les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, la manera com el món acadèmic i de la recerca comunica els resultats de la seva producció científica.
  • Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.
  • Segons la Unió Europea i el seu programa marc Horitzó 2020, la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca desenvoluparan un paper molt important en el futur. I la ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, és una de les prioritats de la Comissió Europea. 

L’estructura nuclear de la ponència es basava en el desenvolupament de la fórmula de l’investigador 2.0, una fórmula que engloba els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

i202

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts)

M’agrada salpebrar les meves presentacions amb imatges que expliquin històries, que sempre són més fàcilment recordables que no pas les diapos amb massa text. Durant la ponència, vaig explicar dues històries:

  • En l’apartat de blogging (verb Crear) em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats, i a la manera com Matthew Rognlie, un graduat del Massachusetts Institute of Technology (MIT), va començar a desafiar els estudfis de Piketty. La cosa va de blogs i comentaris a apunts escrits a altes hores de la matinada. Amb aquest exemple volia demostrar que bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.
  • En l’apartat de Twitter (verb Comunicar) em vaig referir a un  interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. La seva història demostra que estem davant d’una nova manera de fer recerca i que és evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Respecte d’altres ponències que he presentat darrerament, vaig incorporar les següents novetats:

  • Vaig parlar de dues noves funcionalitats que ha desenvolupat Twitter i que són molt interessants per treure més potencial a aquest recurs per tal que els usuaris puguin explicar històries sense sortir de l’aplicació: els fils (feeds) i els moments.
  • Vaig completar i enriquir sengles apartats de referències, és a dir, de lectures recomanables per a qui vulgui aprofundir-hi: en l’apartat de blogging, amb interessants articles del professor de ciències polítiques de la LSE Patrick Dunleavy, gran usuari dels blogs i les xarxes socials acadèmiques; i en l’apartat de Twitter, dels tres articles que recomano voldria destacar especialment el de Terry Wheeler, que pensa que les xarxes socials són una de les eines més poderoses de què disposen els científics per explicar què fan i per què és important el que fan. Wheeler conclou el seu article dient:

“Perquè compartir no només és bonic; és absolutament crític”.

Finalment, no em vaig poder estar d’esmentar durant la presentació dos documents acabats de sortir del forn:

  1. Open Science and its role in universities: A roadmap for cultural change: un document de la LERU (League of European Research Universities) amb 41 recomanacions destinades a impulsar el canvi cultural que implica la ciència oberta en l’àmbit de l’educació superior.
  2. H2020 Programme. Guidance. Social media guide for EU funded R&I projects: un document de la Comissió Europea que proporciona eines i consells perquè els investigadors que han obtingut un ajut del Consell Europeu de Recerca puguin fer difusió, progressivament, dels resultats obtinguts amb el seu projecte. 

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies a l’IBEI i, en particular, a Laia Mestres, la seva responsable de relacions institucionals, per haver-me convidat a impartir aquesta xerrada en el marc de la Jornada anual de formació i reflexió per a l’avaluació evaluació del Pla estratègic 2015-2020 de l’institut. Va ser un plaer també poder saludar al director de l’IBEI, Jacint Jordana, i al seu president, Narcís Serra. I també un agraïment especial als assistents a l’acte, amb els quals vaig mantenir un interessant diàleg/debat després de la presentació.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra l’alcoholisme

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del darrer número de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R138_CENT_Entrevista.JPG_2002894770

Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i responsable d’un estudi que ha permès detectar un gen clau que explica la vulnerabilitat a l’addicció a l’alcohol.  Imatge: RECERCAT

A la secció Món del butlletí, una notícia es fa ressò d’un editorial publicat a la revista Nature que alerta del dany que podria suposar en un futur proper la recerca militar, així com de la desconfiança que podria fer aflorar entre els científics.

A la secció Ciència, es parla de l’experiment ALPHA del CERN, que ha mesurat amb la màxima precisió una transició induïda per llum en un àtom d’antihidrogen. Aquesta ha estat la mesura directa més precisa de l’antimatèria que s’ha fet fins al moment. L’estudi és la culminació de 30 anys de recerca del CERN sobre la naturalesa de l’antimatèria.

A la secció d’Universitats, no us perdeu l’entrevista a l’investigador Rafael Maldonado, cap del Laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i responsable d’un estudi que ha permès detectar un gen clau que explica la vulnerabilitat a l’addicció a l’alcohol. Es tracta del gen Gpr88, relacionat amb el mecanisme de recompensa de secreció de dopamina activat pel consum d’alcohol, que es pot convertir en l’objectiu per a una nova generació de fàrmacs per combatre una addicció que pot afectar fins al 8 % de la població arreu del món.

«La nova diana terapèutica que hem identificat obre la porta a fàrmacs més efectius per tractar l’alcoholisme»

Rafael Maldonado

Les dues bones praxis empresarials en R+D d’aquest número estan destinades a GoodGut (una empresa derivada de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta) i a SkinTemp (que juntament amb el centre tecnològic Eurecat ha creat un apòsit adhesiu que es posa sobre la pell i mesura la febre amb el teu mòbil, en només un segon).

De la secció Centres, destaco que investigadors d’ISGlobal han elaborat un informe on detallen cinc estratègies clau per construir ciutats saludables i sostenibles.

A la secció Bits de terminologia, parlem dels noms de les antipartícules (antibarió, antiquark, antipartícula α… però anti-matèria fosca). Des del TERMCAT ens expliquen quan hem de posar guionet en aquestes denominacions.

A Novetats web s’informa que s’han actualitzat els apartats «Actuacions en matèria de gènere», «Estadístiques sobre convocatòries públiques en matèria d’R+D+I desagregades per sexe», «Documents» i «Enllaços» de l’espai Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR).

Un projecte europeu  amb perspectiva de gènere i pensat per atraure més nens i nenes als àmbits STEM (Hypatia), un laboratori per difondre la biologia als centres educatius (ELLS) i la secció La foto del mes de l’Observatori Astronòmic del Montsec són altres continguts destacats d’aquest número.

A més, des de la pàgina principal del butlletí podeu accedir a tres repositoris de notícies publicades en el butlleti que fan referència a recursos destinats al personal educador, a bones praxis empresarials en l’àmbit de l’R+D+I i a recensions de llibres de ciència.

Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure!

Altres articles relacionats

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Es pot territorialitzar l’impacte de la recerca?

Steven Hill és el director de Política de Recerca a Research England, un organisme vinculat al UK Research and Innovation. Hill, considerat un referent en l’àmbit de l’impacte de la recerca, escriu sovint sobre aquesta matèria en el blog del Higher Education Founding Council for England (HEFCE). Un dels articles més llegits de Steven Hill és From here to there: the geographic impact of research, on l’autor analitza la relació entre el lloc on es produeix la recerca i l’indret on la recerca impacta.

mapa_post_steven_hill

1910 world map, de Patrick Barry a Flickr (CC BY-SA 2.0)

Una característica essencial de l’impacte de la recerca és el fet que ha de ser tangible. Persones o organitzacions concretes s’hi veuen afectades, i sovint l’impacte es produeix en indrets específics. En aquest article, Hill es planteja una qüestió important per a la política científica d’un país: com es compara la ubicació del lloc on es fa la recerca amb la localització de l’indret on es produeix l’impacte generat per aquesta recerca? O dit d’una altra manera, si volem generar beneficis en un lloc determinat, fins a quin punt s’hauria de dirigir la recerca cap a aquesta ubicació?

Segons Hill, els impact case studies  presentats al Research Excellence Framework 2014 (o REF 2014, el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les institucions d’ensenyament superior del Regne Unit) proporcionen una font de dades útil per analitzar aquestes preguntes. L’empresa Digital Science i el King’s College London van rebre l’encàrrec d’elaborar una base de dades dels case studies, van analitzar-ne les referències geogràfiques i es van basar en el geoetiquetatge per obtenir les ubicacions concretes on es produïa l’impacte. Posteriorment, es va desenvolupar una eina de visualització que permetia visualitzar la dispersió geogràfica de l’impacte, la qual cosa proporcionava una idea de la difusió de l’impacte a partir del lloc on es produïa la recerca.

Entre les conclusions més destacades extretes de l’anàlisi de la informació, cal esmentar:

  • L’impacte no es limita al lloc on es realitza la recerca.

L’impacte de la recerca de la gran majoria d’universitats britàniques és global. Fins i tot la recerca generada a la Universitat de Cambridge, que és el nucli d’un clúster d’innovació ben consolidat (el Silicon Fen), té un abast veritablement global. Segons Hill, el coneixement generat pel teixit acadèmic del Regne Unit  és relativament lliure de fluir cap a on el coneixement pot impactar. Les nostres universitats no confinen únicament els seus esforços a l’entorn de la localitat on es troben. Més aviat busquen maximitzar l’impacte arreu del territori on aquest coneixement pot ser útil.  

Impact-of-University-of-Cambridge-UK-and-global

Impacte de la Universitat de Cambridge al Regne Unit i al món. Imatge: HEFCE Blog.

  • La recerca realitzada a tot el Regne Unit té impacte a Londres.

Segons Hill, Londres és un lloc dominant per a l’impacte de la recerca en el Regne Unit; gairebé totes les universitats tenen com a mínim un case study amb una menció a la capital. Això reflecteix el domini de Londres en termes econòmics, polítics i culturals, i proporciona més proves que el coneixement flueix cap a on es pot utilitzar més eficaçment.

Universities-that-have-impact-in-London

Impacte a Londres de la recerca de les universitats britàniques. Imatge: HEFCE Blog.

  • Hi ha focalització regional de l’impacte.

Encara que l’impacte de la recerca és global, la majoria de les universitats britàniques mostren alguna propensió a impactar al voltant de la seva ubicació, especialment a l’entorn dels clústers regionals, on l’experiència i els coneixements tècnics de les persones qualificades estan més localitzats, i l’impacte que es deriva de la col·laboració i la cocreació es limiten a distàncies que es poden cobrir amb eficàcia en relació amb els costos.

  • L’impacte de la recerca d’algunes regions està més focalitzat localment que el d’altres.

Un exemple seria la comparació entre les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit, tal com mostra el següent gràfic:

Regional-impact-of-the-North-East-and-North-West

Impacte de la recerca a les regions del nord-est i del nord-oest del Regne Unit. Imatge: HEFCE Blog.

Segons Hill, hi ha aspectes positius i negatius quan l’impacte de la recerca està focalitzat localment. D’una banda, els beneficis obtinguts s’estan aprofitant a prop de lloc on es realitza la recerca, però, de l’altra, es podrien perdre oportunitats, ja que probablement es podria generar un impacte encara més elevat en llocs més distants. Un fet curiós és que també hi ha proves que les regions més orientades cap a l’exterior tendeixen, de manera paradoxal, a ser les més pròsperes.

Finalment, m’agradaria destacar la conclusió de l’article de Steven Hill:

For decades the UK’s approach to research investment has been to support high quality research, wherever it is found, and there is nothing in this analysis that suggests changing that. The delivery of impact from research is a complex interplay between supply, demand and co-creation, where place is undoubtedly a driver without ever being the primary driver. These new maps give us a new opportunity to explore these interactions in some detail. But there is a generic conclusion in my view: Each university is unique with its own mix of research strengths and local conditions, and there is huge strength in this diversity. As ever, one size won’t fit all.

Amb motiu de la inauguració del seminari RIACat 2018, obro un debat: Quin model us agradaria més per a Catalunya? Un model de focalització de l’impacte de la recerca en el territori? O un model que aspiri a aconseguir un impacte global?

Articles relacionats

Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari