Platges d’Hiroshima i estupefaents precolombins

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 149 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R149_CIENCIA_Hiroshima-en-sorra

Alguns dels materials vitris trobats a les platges properes a Hiroshima. Imatge: Mario Wannier a Anthropocene.

En aquest nou (i refrescant) número de RECERCAT  dediquem un article de la secció d’Anàlisi a fer balanç del programa Indústria del Coneixement (2014-2019). Amb aquest programa, la Generalitat de Catalunya finança la valorització de projectes de recerca que poden arribar al mercat, en la línia d’apostar per la connexió entre l’entorn acadèmic i l’empresarial. En còmput total, des de la primera convocatòria fins ara hi ha hagut un total de 606 projectes presentats i 141 concessions, que contribueixen així al foment de la valorització del coneixement i la transferència innovadora.

De la secció de Ciència, personalment destacaria dues informacions ben curioses:

  • La primera fa referència a una recerca duta a terme per dos geòlegs bascos (et al) que ha permès descobrir milers de milions de partícules vítries a les platges properes a Hiroshima; els investigadors han publicat un article a Anthropocene que suggereix que els materials de què estava feta la ciutat japonesa es van convertir en una sorra de platja molt particular després que els Estats Units descarreguessin la bomba atòmica Little Boy el 6 d’agost de 1945. Aquestes formes han estat batejades com a “hiroshimaïtes”, per analogia amb els minerals vidriosos anomenats trinitites, descoberts prèviament al lloc de la prova nuclear de Trinity, la primera bomba atòmica detonada a Alamogordo, al desert de Nou Mèxic.
  • La segona és encara més al·lucinant. Un nou estudi publicat a PNAS demostra que els xamans precolombins tenien un coneixement botànic sofisticat i que empraven múltiples plantes psicoactives en les cerimònies de fa uns mil anys procedents de diferents àrees geogràfiques de l’Amèrica del Sud. Aquest estudi proporciona la primera mostra química de l’ús ritual de múltiples plantes en la Bolívia precolombina. Els resultats, obtinguts per cromatografia líquida en tàndem d’espectrometria de masses, revelen la presència d’almenys cinc compostos psicoactius a la bossa feta de musells de guineu i a les tiges de les plantes seques: cocaïna, benzoïlecgonina, harmina, bufotenina i dimetiltriptamina. Ayahuasca time!
ayahuasca-319191

Paquet ritual amb bossa de cuir (que contenia restes de diverses plantes psicoactives), pastilles de tabac de fusta tallada i tub de tabac amb trenes de cabell humà, butxaca de tres musells de guineu, espàtules d’os de camèlids, cinta de tela i llana i fibres de colors. Imatge: Juan Albarracín-Jordán i José Capriles a PNAS

D’altra banda també recomano la lectura de  l’entrevista a Karel Luyben, un referent mundial en matèria de ciència oberta. Rector emèrit de la Universitat de Delft, Luyben és coordinador nacional per a ciència oberta dels Països Baixos i assessor de la Comissió Europea sobre implementació de polítiques de ciència oberta com a membre de l’Open Science Policy Platform de la Unió Europea. Luyben repassa les claus del lideratge del seu país en ciència oberta i en el que han definit com a FAIR Data. Heus ací com Luyben descriu el concepte de ciència oberta:

Des de la meva perspectiva, una estratègia de ciència oberta consta de tres dimensions. La primera és allò que anomenem genèricament accés obert (open access), és a dir, disposar de publicacions accessibles lliurement per a tothom. El segon element és el FAIR Data, que consisteix en fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reusables (acrònim en anglès de Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Finalment, la tercera pota de la ciència oberta la trobem en el progrés cap a una major implicació de la ciutadania en la recerca, la ciència ciutadana.

El bit terminològic del mes està dedicat a l’anglicisme hub, que complementa tota mena d’expressions d’àmbits temàtics lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.). Podem trobar una denominació en català per substituir aquest manlleu anglès? Des del TERMCAT ens ho expliquen.

El primer curt de la nova sèrie de vídeos de divulgació científica Recerclips (ALBA, una aventura inesperada), una guia sobre les sortides professionals de les STEM amb perspectiva de gènere, una utilíssima apli per al recercaire 2.0  que permet accedir a més d’11.000 revistes científiques i un repositori de dades de química computacional desenvolupat des de Catalunya (i destacat pel Consell Europeu de Recerca) són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptores, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç. El butlletí RECERCAT se’n va de vacances i ja no es publicarà fins al setembre!

Altres articles relacionats:

Anuncis
Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors

Adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital… Aquests són, entre d’altres, alguns dels principals avantatges que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors.

BeOpen

I de la importància de saber gestionar aquests recursos 2.0 vaig parlar als alumnes del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

El taller s’inscriu en el bloc del màster dedicat a la recerca i innovació responsables (RRI) i la emprenedoria, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. A banda de conèixer eines 2.0 per difondre l’activitat investigadora (que és l’objectiu del meu taller), altres contiguts del màster dintre d’aquest bloc són: Speaking in public: tips for impact presentations,  How to write a scientific paper o How to make a scientific poster  (en l’apartat de comunicació científica); Public-Private partnerships, Patents in Biomedicine and related areas o Creation and development of start-up companies (en l’apartat d’emprenedoria). D’aquesta maneral’alumnat aprèn a desenvolupar tot un seguit d’habilitats més enllà dels continmguts específics sobre medicina translacional específics del màster.

Principals novetats del taller d’enguany

A diferència del taller de l’any passat i del de l’any 2017, enguany he dotat els diversos apartats de la presentació (que trobareu entre parèntesi) de tot un seguit d’idees força, acompanyades de suport visual:

En la introducció del taller em vaig referir al fet que, cada cop més, algunes universitats (com ara la Universitat Pompeu Fabra) tenen en compte les identitats digitals del seu personal investigador. Com cada any, vaig continuar fent èmfasi en la idea que el futur és mòbil, i que això afecta molts àmbits de la nostra vida (i, en particular, també la manera com comuniquem la ciència). Vaig parlar d’altmètriques i, sobretot, vaig ampliar els continguts del taller dedicats al concepte de ciència oberta, conscient que la compartició de coneixement per part dels investigadors que utilitzen les eines que el web 2.0 ens proporciona és una derivada més del concepte d’open science. Finalment, abans de concloure l’apartat introductori, vaig esmentar el document Guia de valoración de la actividad de divulgación científica del personal académico e investigador, publicat per la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); en particular, em vaig referir als barems que recomana aquesta guia per avaluar l’activitat de divulgació científica del personal investgador, i que atorga fins a 5 punts si es manté un blog, o fins a 3 punts si s’és actiu a xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Instagram o Pinterest.

En l’apartat destinat als agregadors de continguts, vaig exposar que, tan important com fer que ens arribi la informació que ens interessa (cada cop que hi ha novetats), és organitzar aquesta informació adequadament, i em vaig referir a gestors de referències bibliogràfiques com ara Mendeley, Zotero i Refworks, i a  marcadors d’enllaços com diigo o pocket.

blog_Glowacki

Pel que fa a la secció dedicada al blogging, enguany he recomanat el blog del químic David Glowacki, especialitzat en física química i química computacional. El blog d’un investigador és el gran aparador que permet accedir al perfil, la producció científica i els interessos d’aquell investigador. El blog de Glowacki està molt ben estructurat, perquè permet accedir amb facilitat a les principals línies de recerca de l’investigador, els seus articles i el seu CV; en aquest cas, a més, a la seva dimensió artítstica i d’activista cultural.

Quant a l’apartat sobre Twitter, enguany vaig discutir a l’aula un interessant estudi (Scientists on Twitter: Preaching to the choir or singing from the rooftops?) que demostra que l’impacte de la recerca d’aquells investigadors que tenen més de 1000 seguidors a Twitter va molt més enllà del seu cercle  acadèmic específic, i arriba al gran públic.

Finalment, vaig tancar la presentació amb els apartats sobre Health 2.0 (on exposo les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostren la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties), Resources (on enguany destaco l’apli Researcher, o com tenir les principals novetats bibliogràfiques al nostre mòbil tan bon punt es publiquen), The ten commandments (amb un parell de decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0) i To deepen (alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència).

Abans de la conclusió, però, remarco una de les frases mítiques de la pel·lícula The Matrix (1999), que el líder dels rebels, Morfeu, adreça al protagonista del film, Neo, i que és una invitació a la reflexió:

Morfeu

I és que abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat. Si els alumnes opten, en canvi, per no apostar pels mitjans de comunicació social, han de ser conscients que algunes portes s’estan tancant i en aquest cas han de pensar en altres estratègies per arribar o connectar amb les persones amb qui els agradaria connectar.

En total, la presentació aplega més de 80 referències bibliogràfiques sobre open science, blogging, Twitter, xarxes socials específiques d’investigadors i altres recursos i repositoris 2.0.

La presentació

Podeu accedir a la presentació que vaig utilitzar durant el taller des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

Voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de comunicació cientìfica del màster, la seva invitació perquè (per sisè any consecutiu!)  impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, Pastora!

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Monturiol, l’inventor socialment compromès

Gran inventor, emprenedor, republicà, socialista utòpic… Monturiol, de qui enguany celebrem el segon centenari del seu naixement, somiava per a la humanitat un món regit per les lleis de l’amor i la fraternitat, i pensava que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques. En aquest article analitzo els continguts del darrer número commemoratiu del butlletí RECERCAT​, dedicat a la vida i l’obra de l’enginyer figuerenc, un inventor socialment compromès (accés al videosumari del número).​ 

Monturiol_un_inventor_compromes

Retrat de Narcís Monturiol, de Ramon Martí Alsina. Font: Wikimedia Commons.

Aquests són els principals continguts del butlletí relacionats amb la figura de l’enginyer empordanès:

1) Una infografia que recull dades generals sobre la seva vida professional i política, així com les principals innovacions que introduí en el camp de la navegació submarina.

2) Un article que analitza el Monturiol tecnòleg i les principals aportacions de la seva obra com a innovador.

3) Un article que se centra en l’inventor icarià, compromès políticament i convençut que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques.

4) Una interessant entrevista que analitza quins punts en comú i quins contrastos hi ha entre la forma de fer enginyeria de Narcís Monturiol a mitjan segle XIX i la de les empreses i els centres de recerca capdavanters d’avui dia. Hi participen Antoni Roca, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ignacio Valero, enginyer de camins amb especialitat en transferència de tecnologia del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE).

personatges-en-joc-recercat

5) Un videojoc educatiu sobre Narcís Monturiol: Narcís Monturiol va ser el primer protagonista de la col·lecció de videojocs «Personatges en joc», una col·lecció impulsada des de la Direcció General de Recerca que té per objectiu donar a conèixer personatges de la història de la ciència i la tecnologia de Catalunya als estudiants de primària. En vam parlar en aquest post!

6) Moment vintage: L’any 2009 es va publicar el número 14 de la revista Ictineus. En aquella ocasió, aquesta publicació de divulgació científica editada per l’aleshores Comissionat d’Universitats i Recerca estava dedicada a l’Any Monturiol, que aleshores commemorava el 150è aniversari de l’avarament del primer submarí Ictíneo, obra de Narcís Monturiol.

7) L’apunt terminològic del mes, dedicat a les formes coral/corall. I és que  Narcís Monturiol va començar a investigar en les possibilitats de la navegació submarina veient la feina dels recol·lectors de coral… o corall?

A més, el número està salpebrat amb altres articles relacionats amb algunes de les derivades vinculades a l‘esperit emprenedor que caracteritzava l’inventor figuerenc: així, en aquest butlletí es parla de coneixement, innovació, empreses derivades (spin-offs), patents, navegació (terrestre i aquàtica) i, fins i tot, de criatures aquàtiques prehistòriques que podrien semblar protagonistes d’un conte de Lovecraft!…

Epíleg

Llegia fa uns dies un interessantíssim article de Pere Condom (L’espiral de l’evolució), a La Vanguardia, recomanat per Josep Maria Vilalta, que parlava de món emprenedor i nova economia, la dels reptes i les start-ups, nascuda als Estats Units i que s’ha globalitzat. Una economia on es creen solucions a qüestions no resoltes, que avui són infinites. I els protagonistes són els emprenedors individuals que arrosseguen altres actors (el capital de risc, el principal) a la recerca de la solució. Una economia on Monturiol s’hauria sentit ben còmode, i gràcies a la qual, ben probablement, hauria contribuït a crear el seu Icària Valley particular, tot posicionant Barcelona com a un dels grans pols tecnològics i innovadors globals.

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel

Ara fa un mes es va anunciar que la matemàtica nord-americana Karen Uhlenbeck havia estat premiada amb el Premi Abel per la seva recerca en el camp de les equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables, i per l’impacte del seu treball en anàlisi, geometria i física matemàtica. En aquest apunt explicarem en què consisteix aquest prestigiós guardó i qui és Karen Uhlenbeck, a més de retre un petit homenatge a les matemàtiques més destacades al llarg de la història.

Resultat d'imatges de bubbling maths

Karen Uhlenbeck. Imatge: Nature

Què és el Premi Abel?

El Premi Abel és un guardó que s’atorga anualment per les contribucions científiques de la persona guardonada en el camp de les matemàtiques. El premi va ser creat pel govern noruec l’any 2002, tot coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel (per cert, de grups abelians i no-abelians, i categories, varietats i identitats abelianes, me’n vaig fer un tip mentre estudiava la carrera de físiques a la UAB…).

Els objectius del premi són incrementar la visibilitat de les matemàtiques en la societat i estimular l’interès del jovent per aquest àmbit del coneixement. La recompensa econòmica per al guanyador és de 6 milions de corones noruegues, uns 620.000 euros. És considerat el guardó més important en el camp de les matemàtiques, juntament amb la Medalla Fields.

Fins ara el Premi Abel havia estat atorgat a 19 homes (i cap dona), de manera que Uhlenbek esdevé la primera dona que guanya aquest premi. El rei Harald V de Noruega li lliurarà el guardó el proper 21 de maig en una cerimònia a Oslo.

Qui és Karen Uhlenbeck?

Uhlenbeck va néixer el 24 d’agost de 1942 a Cleveland (Estats Units), es va graduar a la Universitat de Michigan i es va doctorar a la Universitat de Brandeis amb una tesi sobre El càlcul de les variacions i l’anàlisi global. Va ser a la Universitat d’Illinois a Chicago, però, on va esdevenir un referent mundial. Actualment és catedràtica emèrita i titular de la càtedra Regents de la Fundació Sid W. Richardson, al Departament de Matemàtiques de la Universitat de Texas a Austin, i professora associada a la Universitat de Princeton.

Uhlenbeck és considerada com una de les fundadores de l’anàlisi geomètrica moderna, i dintre d’aquest camp s’ha especialitzat en la recerca sobre el bubbling, un fenomen relacionat amb l’estudi de les equacions diferencials i les superfícies minimals, com les que formen les bombolles de sabó, l’aparent simplicitat de les quals ha estimulat la imaginació de molts científics. De fet, les superfícies minimals també són importants per estudiar els forats negres, la  dinàmica dels quals sembla dirigida per una mena de “llei de bombolles de sabó“.

Abbott-bubbles

Berenice Abbott, Soap Bubbles (1945)

Quant a l’àmbit de la física matemàtica, i inspirada pel seu col·lega Michael Atiyah (guanyador del Premi Abel el 2004), Uhlenbeck es va interessar per la teoria de gauge, un tipus de teoria quàntica de camps que descriu les forces i partícules elementals i les seves simetries. La teoria de gauge és el llenguatge matemàtic de la física teòrica, i és un concepte essencial per a la comprensió matemàtica dels models en física de partícules, la teoria de cordes i la  relativitat general. En particular, la recerca d’Uhlenbeck es va centrar en la teoria de Yang-Mills, una teoria que serveix per  descriure el comportament de les partícules elementals amb grups de simetria no-abelians i és al nucli de la unificació de les forces electromagnètiques i febles, així com de la cromodinàmica quàntica.

Al llarg de la seva carrera, Uhlenbeck va denunciar els prejudicis contra les dones i les dificultats que va patir en els espais professionals de l’àmbit de les matemàtiques (una bona mostra d’aquests obstacles la recull l’article publicat al diari ARA Matemàtiques en femení, de Mònica Planas, de lectura molt recomanable). En aquest sentit, el jurat del Premi Abel també va valorar molt positivament l’actitud d’Uhlenbeck com a defensora de la igualtat de gènere en el món de la ciència, en particular per haver participat en la fundació del programa Women and Mathematics (WAM) de l’Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton, un programa creat el 1993 per contractar i apoderar les dones per liderar la recerca en matemàtiques al llarg de totes les etapes de la carrera acadèmica.

Si voleu veure la Dra. Uhlenbeck en plena acció, heus ací una classe magistral seva sobre simetria i lleis de conservació (no exempta de sentit de l’humor), impartida ara fa tres anys a la Universitat de Texas a Austin, on explica la destacada contribució de la matemàtica alemanya Emmy Noether a la física, i ens parla sobre la importància actual del concepte de simetria en els camps de la física i les matemàtiques:


Per aprofundir-hi…

Finalment, la referència a quatre llibres que ens permetran aprofundir en la vida i la recerca de dones que han fet importants contribucions en el camp de les ciències exactes, com ara Hipàtia, María Gaetana Agnesi, Émilie du Châtelet, Sophie Germain, Mary Somerville, Mary Everest Boole, Ada Lovelace, Florence NightingaleSófia Kovalévskaia:

Altres anotacions relacionades:

 

 

 

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra l’ELA

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 146 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R146_CENT_ALBA-i-ELA

Resultats de la combinació de tècniques basades en llum de sincrotró amb què s’analitzen astròcits d’ELA del model animal transgènic hSOD1 G93A / Sincrotró ALBA

Un article de la secció ‘Universitats i centres’ mostra com una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró aplicades al sincrotró ALBA i a l’Advanced Photon Source, als Estats Units, ha posat al descobert aspectes desconeguts fins ara sobre els astròcits, un tipus de cèl·lules implicades en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Els resultats mostren diferències significatives en aspectes estructurals, químics i macromoleculars entre astròcits d’ELA i astròcits sans, la qual cosa representa un avenç important sobre els els canvis cel·lulars estructurals i bioquímics associats a les mutacions genètiques camecanismes que provoquen aquesta malaltia.

A la secció ‘Catalunya’ podeu llegir un article  sobre l’acord de mobilitat per a estudiants i investigadors signat entre la Institució CERCA i l’Agència Nacional de Recerca i Innovació de l’Uruguai. Gràcies a aquest acord, Agustín Long, estudiant de Dret de la Universitat Catòlica de l’Uruguai, ha pogut treballar a l’i2CAT sobre les últimes tendències legislatives i reguladores vinculades a les noves tecnologies i Internet.

A la secció ‘Món’ el butlletí es fa ressò del nou partenariat de recerca impulsat per la Comissió Europea que té com a objectiu millorar el diagnòstic, els tractaments i les cures de les malalties minoritàries. El projecte disposa d’un pressupost de més de 100 milions d’euros, dels quals 55 milions provindran del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020.

R146_CENT_Entrevista_Nanda_rea

Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai. Imatge: RECERCAT.

La investigadora entrevistada aquest número és Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai i Premi Nacional de Recerca 2017 al Talent Jove. Rea és una investigadora italiana, referent mundial en el camp de les estrelles de neutrons, els púlsars i els magnetars. En l’entrevista aborda qüestions científiques com ara la relació entre magnetisme i matèria o el risc que suposaria per a la vida l’existència de púlsars latents propers al nostre planeta. També comenta el seu interès per treballar a casa nostra:

Barcelona acull una de les principals institucions del CSIC a tot Espanya, exerceix de punta de llança en la recerca espacial, en part perquè disposa d’una indústria molt potent, i fins a quatre instituts de recerca especial sota el paraigües de l’IEEC, un veritable pol d’interacció i de treball en comú per als investigadors que treballem a Catalunya. A més, també col·laborem amb altres centres, com ara l’IFAE, amb el qual hem desenvolupat molts instruments d’ observació del cel.

El bit terminològic del mes està dedicat als think tanks, actors molt presents quan es plantegen debats socials com les polítiques d’educació, el futur de les pensions o l’impacte de la tecnologia. Però com en podríem dir, en català? Des del TERMCAT ens expliquen altres opcions per referir-nos-hi.

Un projecte didàctic que reivindica la figura i la recerca de científiques, un cicle de conferències a Tarragona sobre ‘La ciència del vi’, una consulta pública sobre accés a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic i un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere a les institucions acadèmiques i de recerca de la Unió Europea són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Descoberts nous manuscrits d’Einstein

Poc abans de la commemoració dels 140 anys del naixement d’Albert Einstein (nascut el 14 de març de 1879), la Universitat Hebrea de Jerusalem (UHJ) va fer públiques 110 pàgines de nous manuscrits d’Einstein. En aquest article analitzarem aquests documents, vinculats tant a qüestions polítiques com científiques i personals. 

arx_eins_1

Entre els nous manuscrits cal destacar especialment una pàgina d’un apèndix d’un article científic sobre la Teoria Unificada que Einstein va presentar a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències l’any 1930. Es dona la circumstància que aquesta pàgina era l’única pàgina de l’apèndix que s’havia perdut, la qual cosa convertia la interpretació de l’apèndix en un autèntic trencaclosques. Amb aquest article Einstein pretenia demostrar que la gravetat i l’electromagnetisme eren manifestacions del mateix camp de força, és a dir, pretenia construir la seva Theory of Everything (TOE) o Teoria del tot particular, destinada a unificar les forces de la natura en una sola teoria.

Cal destacar també quatre cartes d’Einstein al seu amic de tota la vida, i científic, Michele Besso Besso (1873-1955) va ser un enginyer suís d’origen italià d’ascendència sefardita i company d’estudis a l’Institut Politècnic Federal de Zuric, l’actual ETH Zurich. A Besso se li atribueix que Einstein se sentís atret pels treballs del físic austríac Ernst Mach. Tres de les cartes de 1916 tracten qüestions científiques vinculades a la seva recerca sobre l’absorció i l’emissió de la llum pels àtoms, idea (gloriosa idea, segons el mateix Einstein) que posteriorment esdevindria la base de la tecnologia làser. En la quarta carta, Einstein confessa que, després de 50 anys de donar-hi voltes, encara no entenia la naturalesa quàntica de la llum. En un terreny més personal, les cartes a Besso també contenen comentaris enginyosos d’Einstein sobre assumptes familiars i la identitat jueva. Per exemple, Einstein es burla de Besso per haver-se convertit al cristianisme, o es mostra impressionat pel fet que Besso estigui aprenent hebreu (Einstein li confessa que m’estimo més sentir vergonya que aprendre’n).

També hi ha una carta de 1935 d’Einstein al seu fill Hans Albert, que vivia a Suïssa en aquell moment, en què expressa la seva preocupació pel deteriorament de la situació a Europa i l’ascens del partit nazi a Alemanya. En aquella època, Einstein vivia als Estats Units ja que, amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler l’any 1933, va ser acusat pel règim nazi de crear una “física jueva” en contraposició de la “física ària”, i arribà a patir atacs de físics tan importants com Johannes Stark i Philipp Lenard.

Després de la preservació i digitalització d’aquests nous documents, la professora Diana Kormos-Buchwald, editora en cap del Caltech Einstein Papers Project, i el seu equip, analitzaran tota la documentació. Els nous manuscrits van ser un regal filantròpic de la Fundació de la Família Crown-Goodman de Chicago, que els va adquirir a un col·leccionista privat a Chapel Hill (EUA).

Einstein va ser un dels pares fundadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la qual va llegar els seus escrits personals i científics en l’anomenat Arxiu Albert Einstein, que conté actualment més de 80.000 articles, inclosos manuscrits, correspondència privada, fotografies, diplomes i medalles.

Einstein a Catalunya

Precisament el mes passat també es va commemorar el 96è aniversari de la visita d’Einstein a Catalunya, l’any 1923. En aquest blog hem dedicat articles a alguns fets puntuals relacionats amb l’estada del geni alemany al nostre país, com ara l’entrevista que Einstein va mantenir amb el líder anarquista Ángel Pestaña, el sopar relativista que li va oferir el polític i enginyer Rafael Campalans o l’oposició que Einstein va trobar per part d’alguns catalans anti-relativistes. Podeu accedir a aquests articles (i a d’altres contingut relacionats) des de l’apartat Einstein a BCN (1923) d’aquest blog.

Articles relacionats:

 

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Grafè, galàxies i taules periòdiques dels elements…

El número 145 del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) va dedicar els seus continguts a àmbits de coneixement molt variats: nanotecnologia, materials, química, astrofísica… Passin i vegin!

R145_CENT_Dark Energy Survey

Nebulosa d’Orió. Imatge: DECam, DES Collaboration

D’entrada trobareu un article  a la secció Anàlisi que examina els principals indicadors d’Eurostat sobre despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea a activitats d’R+D l’any 2017, i a establir una comparativa amb els indicadors de Catalunya. A Europa progressen adequadament, ja que els estats membres de la UE van destinar globalment gairebé 320.000 M€ a R+D i la despesa en R+D com a percentatge del PIB es va situar en el 2,07 %. Aquest percentatge, però, encara està força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE. Cal destacar, si més no, que dues terceres parts de la despesa en R+D (66 %) van ser executades pel sector empresarial.

R145_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i a Catalunya (2017; en el cas de França, dades de 2016) / Fonts: Eurostat i Institut Nacional d’Estadística (INE)

El butlletí també es fa ressò a la secció Món del fet que la inversió en R+D empresarial va augmentar el 5,5 % l’any 2017, segons el quadre d’indicadors d’inversions industrials 2018 publicat per la Comissió Europea. Les empreses de la Unió Europea han augmentat la seva inversió global en R+D per vuitè any consecutiu. Aquest creixement ha estat impulsat, sobretot, pels sectors de l’automòbil, la salut i les TIC.

La persona entrevistada aquest mes  és la investigadora i sotsdirectora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), M. Rosa Palacín. Química de formació i amb una carrera de recerca centrada en els materials per a bateries recarregables, en aquesta entrevista Palacín repassa algunes de les línies d’investigació més prometedores en aquest àmbit, així com els desafiaments tecnològics de les bateries dels futurs vehicles elèctrics o la situació de les dones investigadores al nostre país. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer la Dra. Palacín durant el taller que vaig impartir el desembre a l’ICMAB-CSIC sobre recursos i habilitats que ha de dominar un investigador 2.0, de molt bon record.

R145_CENT_Entrevista_Rosa-Palacin

M. Rosa Palacín (ICMAB-CSIC)

Per cert, com bé saben els lectors d’aquest blog, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, amb l’objectiu de celebrar el naixement de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa 150 anys. RECERCAT se’n fa ressò a la secció Recursos educatius en aquest article, que complementa amb aquest altre article sobre un blog amb jocs i activitats al voltant d’aquesta efemèride.

Altres continguts interessants

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari