‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic

El passat dia 15 de març vaig impartir un taller sobre xarxes socials, recerca i salut 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

HClinic2

Imatge: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (Hospital Clínic), de Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0)

Vaig impartir aquest taller per quart any consecutiu, inscrit enguany en el bloc del màster sobre emprenedoria i comunicació de la ciència, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. El taller  va consistir en una xerrada teòrica d’aproximadament 100 minuts de durada, en què vaig resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans socials com a eines de suport per a la seva activitat recercaire, i un debat posterior amb l’alumnat.

Respecte de les meves darreres xerrades, he incorporat noves diapos i n’he modificat d’altres, tot intentant dotar la presentació d’un estil un xic més minimalista, tot plegat per fer que  fos visualment més atractiva, més neta; més zen, en definitiva.

Introducció

Com ja és habitual, en la introducció vaig resumir  els avantatges principals que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors: adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital.

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que alerten (o evangelitzen) experts com ara Benedict Evans.  També enguany he aprofundit en la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics), un camp cada cop més emergent.

La fórmula LC3S, la fórmula de l’èxit

L’estructura nuclear del taller es basava en desenvolupar els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

Lc3s

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs, enguany he recomanat el blog del biòleg Javier del Campo (Fonamental) en els següents termes:

fonamental

I like this blog, the structure is nice: about me, publications, resources (that is to say, presentations and journals), affiliation and some links. The ‘about me’ section is really important in order to build our digital reputation: we must specify clearly our current position, education and fellowships.

També vaig fer més emfasi enguany en l’ús de Twitter en conferències, congressos i jornades, com a recurs molt útil per fer connexions i participar de la conversa sobre els temes que es tracten durant el trancurs de l’esdeveniment. O per participar-hi virtualment en cas de no poder assistir-hi.

Salut digital, salut 2.0

Aquest apartat va ser un dels que van aixecar més expectació entre l’alumnat assistent. Vaig exposar les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Com cada any,  vaig presentar John Brownstein, l’epidemiòleg digital, Aquest professor de  Harvard  i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast.
  • The power of social networking in medicine: aquest article em va servir per presentar  tot un seguit de xarxes socials que permeten als seus usuaris compartir tractaments i símptomes de les seves malalties amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida (Patients Like Me, Health Unlocked, Patient Power). Vaig fer èmfasi en el fet que la sanitat és enmig d’una gran transformació 2.0 i els pacients que s’agrupen al voltant de les xarxes socials per informar-se, controlar la seva malaltia i interactuar amb altres pacients són els protagonistes d’aquesta revolució que, sota el meu punt de vista, posarà el pacient al bell mig de la sanitat.

The ten commandments

En aquest apartat de la presentació vaig remarcar que, abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. En aquest sentit, per dissenyar l’estratègia comunicativa d’un recercaire que vol començar a construir la seva imatge digital, vaig recomanar que partissin dels decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0: des del Regne Unit,  Gilles Couzin (University of Bristol), i des dels EUA, Micah Altman (MIT).

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència (enguany hi he afegit dos llibres publicats recentment):

  • Making open science a reality: d’aquest document de l’OCDE destacaria els capítols sobre accés obert, open data i, especialment, el dedicat a les mètriques alternatives.
  • The Vasco da Gama Movement Compass: Navigating the Sea of Soci@l Media: guia destinada al personal mèdic i que té per objectiu, com podem llegir a la introducció, empower family doctors and medical students, enabling them to make good use of social media, and to develop professional social media strategies that support the maintenance of a healthy work / life balance.
  • An Introduction to Social Media for Scientists: en aquest interessant article -publicat a PLoS Biology- Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges.
  • Social Media for Academics: com diu el seu autor, el sociòleg Mark Carrigan, aquest llibre provides clear guidance on effectively and intelligently using social media for academic purposes across disciplines, from publicising your work and building networks to engaging the public with your research.

  • Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales: manual pràctic escrit per Javi Polinario, periodista i responsable de la comunicació 2.0 de la Universitat Rovira i Virgili, que serveix de guia per als investigadors que comencen a endinsar-se en el món de les xarxes socials. En aquest article trobareu una crònica de la presentació del seu llibre  i l’enllaç a l’àudio amb l’entrevista que li vaig fer.

Les presentacions

Podeu accedir a la presentació que vaig utilitzar durant el taller des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

Un any més, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez la seva invitació perquè  impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

A la presentació del llibre de Javi Polinario sobre xarxes socials i recerca

El passat 24 de novembre vaig acompanyar Javi Polinario en la presentació del seu llibre Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales (Editorial Círculo Rojo) en el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest post és un breu resum de la presentació, que es va desenvolupar sota el  format d’entrevista-tertúlia-loquesurja 😀

taula_1

Javi Polinario i jo mateix en plena acció durant la presentació del llibre

En Javi Polinario és periodista especialitzat en xarxes socials i comunicació digital, té un parell de màsters en producció audiovisual i en relacions públiques i gabinets de comunicació, i actualment treballa  a la Universitat Rovira Virgili com a responsable de la comunicació 2.0, a més de ser membre de la unitat de cultura científica i de la innovació de la universitat.

La meva amistat amb el Javi va començar fa gairebé un any, quan em va enviar un tuit directe i privat que deia:

Hola Xavier, què tal? Sóc Javi Polinario, periodista científic especialitzat en xarxes socials. Em poso en contacte amb tu perquè estic preparant un manual que recopili trucs, consells i bones pràctiques per difondre ciència a les xarxes socials. No sé com acabarà…

Doncs jo crec va acabar molt bé, amb la publicació de l’obra i amb la presentació pública del llibre en el marc indescriptible del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En aquella piulada, l’autor em  demanava si volia col·laborar en el seu projecte responent una minientrevista, com també ho va demanar a una trentena de professionals de l’àmbit de la recerca 2.0.

Durant la meva introducció a la presentació del llibre, vaig parlar sobre com les tecnologies mòbils estan revolucionant la nostra manera de viure. Que el futur és mòbil també ho diuen experts d’arreu del món, que asseguren dues coses: que aviat gairebé tot el món tindrà mòbil amb connectivitat i que, cada cop més, la tecnologia acapara la nostra atenció. Aquesta revolució tecnològica ha arribat també al món de la comunicació de la ciència, que està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. Des dels quaderns de Darwin i les cartes de Galileu a Kepler fins a les poètiques narracions via Twitter de l’ESA o la irrupció del bosó de Higgs a les xarxes socials des del CERN, és evident que la comunicació científica ha evolucionat moltíssim.

A més, són desenes els estudis que demostren que, cada cop més, els investigadors utilitzen aquestes eines per trobar col·legues, trobar articles recomanats, seguir debats i difondre la recerca. En aquest context, en aquesta era tecnològica que ens ha tocat viure, cal reinventar la professió d’investigador, i cal que els científics s’adaptin a aquest nou escenari, adquireixin noves habilitats, coneguin noves eines i assumeixin noves aptituds que els ajudin a millorar la seva reputació digital i per tal que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans.

I per ajudar els recercaires i els comunicadors científics a adquirir aquestes habilitats, apareix un periodista inquiet i apassionat per la comunicació científica 2.0 i té, sota el meu punt de vista, una brillant idea: escriure un manual que serveixi de guia per als investigadors per endinsar-se en el món de les xarxes socials.

jp

El llibre de Javi Polinario té moltes virtuts, però jo d’entrada en destacaria quatre:

El rigor: és un llibre amè, molt amè, però escrit amb un escrupolós sentit acadèmic, amb múltiples citacions a peu de pàgina i una extensa i valuosa bibliografia

La vocació d’exhaustivitat: ja que el llibre abraça gairebé totes les xarxes socials que poden ser útils per comunicar ciència, però també parla d’accés obert a la recerca, de ciència ciutadana, de micromecenatge i de mètriques alternatives.

La practicitat del producte: es tracta d’un manual pràctic, escrit en un llenguatge planer, amb molts exemples que poden ser útils per als investigadors o per als comunicadors científics

-El fet que reculli la col·laboració de vint-i-set persones que han aportat el seu coneixement, que el Javi ha inserit en format de píndoles amb 27 minientrevistes.  Per tant, és una obra escrita per Javi Polinario però complementada amb breus aportacions de persones que com a professionals comparteixen el seu coneixement amb tots nosaltres.

El llibre està dividit en nou capítols, a més de contenir un glossari i una extensa bibliografia. Els dos primers capítols són introductoris (la comunicació 2.0 i les xarxes socials generalistes), i el tercer abraça la relació entre xarxes socials i ciència. Un dels capítols del llibre que més m’ha agradat és el quart, on l’autor parla sobre l’estratègia en les xarxes socials. És un capítol breu però conceptualment molt potent. Jo penso també com l’autor: abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat.

El cinquè capítol està centrat en la gestió de les xarxes socials, mentre que el capítol dedicat als continguts, el sisè, és probablement el més farcit d’exemples del llibre, és un capítol tremendament pràctic i molt exhaustiu (text, imatges, vídeo, narrativa transmèdia… Polinario gairebé toca tots els mitjans). En aquest capítol hi ha una de les entrevistes més sucoses del llibre, la que l’autor fa al professor Miquel Duran de la Universitat de Girona. Sóc molt fan del Dr. Miquel Duran des de fa anys, i sóc molt fan també de la seva frase: Jo sóc jo i la meva circumstància digital, tot parafrasejant Ortega y Gasset. I és que, actualment, per a un científic, tan important com tenir una bona reputació acadèmica és tenir una bona reputació digital i saber utilitzar la tecnologia per divulgar la recerca. Als anys 80, en canvi, es parlava de ‘saganització’, paraula derivada del cognom de l’astrofísic Carl Sagan, el mític autor de la també mítica sèrie televisiva Cosmos, que tant va impactar la gent de la meva generació mentre fèiem BUP. Saganització vindria a ser el fenomen que afectava aquells cientifics que eren grans divulgadors i que aixecaven els recels o el menyspreu dels recercaires ‘seriosos’, que no feien divulgació.

Sobre si actualment, 40 anys després, encara hi ha saganització, i sobre l’efecte Kardashian vam parlar una bona estona durant l’entrevista. Snapchat, el blogging (al qual dedica tot un capítol), els índexs de reputació digital o com es pot compaginar la gestió de les xarxes socials i la feina diària de la recerca van ser altres dels temes que vam tractar durant l’entrevista, a la qual va seguir un diàleg amb el públic molt enriquidor i distès. Si voleu saber les respostes de l’autor del llibre a les meves alambinades qüestions, podeu accedir a l’àudio de la tertúlia (gentilesa del Col·legi de Periodistes de Catalunya).

amb_ray_i_javi

D’esquerra a dreta: Javi Polinario, Ray G. Butler i l’autor d’aquest blog.

Voldria agrair a Javi Polinario la seva invitació perquè l’acompanyés  a la presentació del seu llibre i que comptés amb mi per tirar endavant aquest projecte tan engrescador. Em va fer molta il·lusió compartir la presentació amb en  Javi i amb les persones assistents a l’acte, a qui agraeixo la seva presència, atenció i interès per conversar al voltant d’un tema tan apassionant com la ciència 2.0. També va ser un plaer poder saludar Carles Folch, bloguer, bon amic i company de la Xarxa d’Innovació Pública, així com compartir una bona conversa amb Ray G. Butler i Marga Lamota (de Butler Scientifics).

Articles relacionats:

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

15 documents sobre dones i ciència

Sovint ens fem ressò en aquest blog de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca. En aquest post revisarem 15 articles, informes i altres recursos publicats al llarg d’aquest any que tracten aquesta situació i aporten indicadors i possibles solucions.

womeninscience

Imatge: Grace Murray Hopper at the UNIVAC keyboard, by Chris Monk (CC BY 2.0)

  1. Research Evaluation’s Gender Problem – and Some Suggestions for Fixing It

Interessant article de la hiperactiva Stacy Konkiel (@skonkiel), la introducció del qual és tota una declaració de principis:

Research evaluation in the sciences has a gender problem: it’s mostly based on indicators and practices that reflect an unconscious bias against women. This bias, when embedded into research evaluation systems, can harm female researchers as they apply for grant funding, jobs, promotion, and navigate other professional advancement opportunities.

L’article permet accedir a un reguitzell de documents que demostren com els indicadors de productivitat científica (i, fins i tot, els d’innnovació) penalitzen les dones recercaires. L’article conclou amb tot un seguit de mesures que caldria implementar per disminuir el biaix de gènere en l’àmbit de l’avaluació de la productivitat científica.

2. Tenure track lures elite researchers, can hinder women

Aquest article publicat a University World News es fa ressò de les conclusions d’un estudi que analitza les modalitats contractuals per a investigadors tenure track (contractes de quatre a vuit anys de durada que acaben amb la signatura d’un contracte permanent, prèvia avaluació) a sis països: Dinamarca, la Xina, Holanda, Suècia, Singapur i els EUA. Des de la perspectiva de gènere, si bé els models analitzats  presenten força uniformitat durant l’etapa predoctoral, es detecten importants desequilibris (especialment a la Xina i els EUA) a partir de l’etapa postdoctoral. Suècia i Dinamarca, però, s’erigeixen com a models de referència.

3. Women under-represented in world’s science academies

Nature també es feia ressò, fa uns mesos, dels resultats d’una enquesta d’abast mundial que demostrava la baixa representació de les dones en els nivells superiors del món acadèmic. Un interessant mapa interactiu mostrava com els homes ocupaven més del 80 % dels llocs de les acadèmies enquestades.

mon_nature

nature-trendwatch-gender-balance-b

 4. Un vídeo per afavorir la contractació i promoció de dones científiques als centres de recerca CERCA

La Institució CERCA està fent un esforç més que notable per lluitar contra el desequilibri de gènere en el món de la ciència. A banda d’un programa de foment de la igualtat de gènere per millorar els processos de selecció de personal en els centres que en depenen, cal destacar el primer vídeo d’una sèrie que té per objectiu afavorir la contractació i la promoció de dones científiques als centres de recerca.  El vídeo mostra alguns biaixos de gènere en els processos de selecció d’investigadores i pretén ser una eina de referència per millorar la presa de decisions durant la contractació.

En relació amb la temàtica del biaix de gènere, recomano seguir el blog de Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, i, en particular, la lectura d’aquest post, on parla de les dones de la recerca. Rovira conclou l’article així:

Us faig una pregunta: Segur que molts de vosaltres teniu filles que encara estan estudiant. Us agradaria que, quan elles finalitzin la seva educació i comencin a integrar-se al món laboral, entressin en un laberint de problemes de biaix de gènere que perjudiqués clarament les seves expectatives professionals? La resposta, crec que és òbvia. Doncs com a ciutadans, quan votem, quan prenem decisions, quan treballem… hem d’exigir i fer possible que en els nostres àmbits la normalització de gènere avanci.

Completament d’acord, Lluís!

5. Gender Balance: A EuroScientist special issue

Número especial de la revista EuroScientist dedicat a l’equilibri de gènere en el món universitari i de la recerca. Recomano l’audició del podcast  en què el periodista Luca Tancredi entrevista quatre premis Nobel sobre la temàtica.

6. Gender bias in academe: an annotated bibliography of important recent studies

Es tracta d’un recull amb vocació d’exhaustivitat que aplega desenes d’estudis que demostren el biaix de gènere en el món acadèmic i de la recerca. Les autores fan una crida a la participació activa per ampliar el recull de manera col·laborativa (amb un Google doc obert). Com molt bé conclouen les autores (avís per a policy makers):

These studies should be required reading of any administrators and faculty committees charged with decision-making.  They should be required reading for award committees and Human Resources departments, for policy makers and accreditation agencies.  As much as possible, these studies supplement anecdotal accounts of gender discrimination with empirical evidence of a gender bias that is unconscious and pervasive.

7. She Figures 2015– Gender in Research and Innovation

El butlletí RECERCAT d’abril  es feia ressò del darrer número de la principal font paneuropea d’estadístiques comparables sobre l’estat de la igualtat de gènere en la recerca i la innovació, l’informe triennal She figures. L’informe 2015 mostra que les dones van guanyant terreny en el camp de la ciència, però el progrés és lent i irregular.

Tan rellevant com l’informe són les prioritats de la Comissió Europea per promoure la igualtat de gènere recollides en el document Strategic engagement for gender equality 2016-2019. Entre les mesures concretes que caldria aplicar a l’àmbit de la recerca, cal destacar la  promoció de l’esperit emprenedor i la igualtat de gènere, a més de la implementació d’objectius quantitatius pel que fa als llocs de treball de comandament. En el marc del programa Horitzó 2020, el document destaca:

Gender equality is promoted in three ways under Horizon 2020:

• gender balance in advisory groups (50 % target) and evaluation panels (40 %)
— data will be published in Horizon 2020 monitoring reports;

• grant beneficiaries are encouraged to aim at gender balance and equal
opportunities in research teams engaged in projects; and

• gender dimension in research content (i.e. taking account of women’s and
men’s biological characteristics and social/cultural factors).

In addition, within the ‘science with and for society’ work programme 2014-2017, a budget of about EUR 43 million will be allocated to projects promoting awareness and implementation of gender equality in the research system and research organisations.

8. Speak up about subtle sexism in science

En aquest article publicat a Nature, la biòloga Tricia Serio es fa ressò de les microagressions que pateixen algunes dones de ciència, i en dóna alguns exemples personals. Aquestes microagressions passen subtilment desapercebudes i cal perdre la por a denunciar-les amb contundència:

Institutions have formal complaint mechanisms for people who have been subject to illegal gender discrimination and harassment. But microaggression may have the potential to cause more widespread harm. And because it doesn’t seem to be actionable, examples often go unreported.

9. Què pot fer l’ensenyament del futur per superar els interessos acadèmics i ocupacionals basats en el gènere?

Gràcies al sempre interessant butlletí RRI-Tools, em vaig assabentar que el passat 19 d’abril el grup de recerca de Gènere i TIC de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), un dels centres de recerca de la UOC, va coordinar una taula rodona amb experts internacionals per tractar la baixa participació de les dones en l’àmbit de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Aquí en trobareu el resum.

10. European Comission’s Science Service: Women in Science Audiovisuals

Llista de reproducció del EU Science Hub de la Comissió Europea, amb vídeos sobre dones de ciència de la UE. Anàlogament, sobre la introducció de perspectiva de  gènere en l’àmbit de la innovació, recomano que accediu a la secció de vídeos del web Gendered Innovations in Science, Health & Medicine, Engineering, and Environment  de la Universitat de Stanford i la Comissió Europea.

11. L’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria de Universitats i Recerca

Recentment han estat actualitzats els continguts de l’apartat Dones i ciència de la pàgina web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR), on es pot trobar informació sobre actuacions de la Direcció General de Recerca en matèria de gènere, estadístiques sobre convocatòries públiques en matèria d’R+D+I desagregades per sexe, científiques reconegudes nacional i internacionalment, una selecció de biografies de dones de ciència rellevants al llarg de la història, a més de documents i enllaços relacionats amb aquesta qüestió.

Aquest apartat del web de la SUR aviat complirà 10 anys; si teniu curiositat per conèixer-ne la gènesi i els motius de l’estructura, podeu consultar aquest post.

12. La Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya compleix 10 anys!

Enguany se celebra la creació, també ara fa deu anys, de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. La jornada commemorativa tindrà lloc el dia 4 de novembre de 2016, a l’Aula Magna de la Casa de la Convalescència (c/ Sant Antoni Maria Claret 171, Barcelona). El programa el podeu consultar si cliqueu aquí. Oi que mola? Doncs aquí teniu el formulari d’inscripció.

dic10anys

Entre els productes de coneixement i els actes que aquesta comissió ha impulsat, cal destacar:

13. Informe Mujeres Investigadoras CSIC 2016

Gràcies al butlletí número 190 de la FCRI (un butlletí de subscripció molt i molt recomanable si voleu estar al corrent del que es cuina al voltant de l’R+D+I a Catalunya i al món) m’assabento del darrer Informe Mujeres Investigadoras CSIC 2016,  elaborat per la Comisión Mujeres y Ciencia del CSIC. Quan vaig consultar l’informe no em va passar gens desapercebuda, entre molts d’altres gràfics, la sempiterna gràfica de la tisora:

tisores_csic

Font: CSIC.

Vaig difondre la notícia de la publicació de l’informe des del meu compte personal de Twitter, i un tuit de resposta del professor  Xavier de las Heras definia la situació d’una manera brillantment plàstica:

Encara talla, sí, Xavier… La batalla continua!

14. A global call for action to include gender in research impact assessment

L’article es fa ressò del biaix de gènere en el camp de la recerca biomèdica. Els autors creuen que l’avaluació de l’impacte de la recerca sota una perspectiva de gènere pot desenvolupar un paper important per aconseguir la igualtat en aquest àmbit:

Research impact assessment is the multidisciplinary field of scientific inquiry that examines the research process to maximise scientific, societal and economic returns on investment in research. It encompasses many theoretical and methodological approaches that can be used to investigate gender bias and recommend actions for change to maximise research impact. We offer a set of recommendations to research funders, research institutions and research evaluators who conduct impact assessment on how to include and strengthen analysis of gender equity in research impact assessment and issue a global call for action.

15. Dos articles sobre dones de ciència publicats al diari Ara

Aquest estiu m’he delectat amb la lectura de dos magnífics articles publicats al diari Ara que tracten la qüestió de les dones de ciència. La directora del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology),  Montserrat Vendrell, escrivia a Científica i dona: dues tasses:

Existeix un biaix inconscient en el sistema, una inèrcia que dificulta la implementació del canvi. Uns experiments en què es feien circular currículums idèntics amb noms masculins i femenins revelaven de manera reiterada una predilecció pel currículum masculí i una proposta de sou més elevada. A aquest biaix cal afegir-hi que molt sovint són les dones mateixes les que renuncien a presentar-se a posicions determinades, a ajuts competitius o a reconeixements. És un peix que es mossega la cua.

Mentre que la sempre incisiva Marta Aymerich, vicerectora de la UOC, escrivia també, tot referint-se a la gràfica de la tisora, en aquest cas des de l’article Tisorada al sexisme acadèmic:

Si resulta que pel fet de ser dona no només no s’és reconeguda científicament, sinó que ja no s’escullen determinades disciplines o es renuncia a presentar determinades sol·licituds de finançament de recerca, la societat està malbaratant talent. Alguns motius no explícits impedeixen que la intel·ligència emmagatzemada en cervells femenins no tingui les mateixes oportunitats que l’acumulada a les neurones masculines. Fem-los explícits, aflorem-los i minimitzem-los. Només així podrem retallar les diferències i finalment tancar la tisora per aprofitar tot el talent que la societat mereix.

Completament d’acord, Marta! Continuem!!!

Data darrera actualització: 25 d’octubre de 2016

Altres anotacions relacionades

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem la recerca catalana als més petits amb els darrers contes de la Laura i en Joan!

La Secretaria d’Universitats i Recerca publica periòdicament noves aventures de la Laura i en Joan amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca científica que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques. En aquesta anotació repassarem la temàtica dels darrers contes publicats, sobre astronomia, enginyeria, biomedicina, lingüística aplicada, química orgànica i aqüicultura.

LiJIEEC

L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles.

Els sis darrers contes de la Laura i en Joan tracten les següents temàtiques:

Temàtica: Lingüística
Argument: L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA-UPF) convoca la Laura i en Joan per col·laborar en el disseny d’una eina informàtica que permeti estudiar els titulars dels diaris i així esbrinar si s’estan deshumanitzant.

18. La Laura i en Joan aprenen de la natura

Temàtica: Química orgànica
Argument: La Laura i en Joan s’ incorporen al grup de recerca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), a Tarragona, per aconseguir imitar la molècula d’un fong que pot tenir propietats adients per curar un tipus de càncer.

19. La Laura i en Joan i l’amenaça de l’espècie perduda

Temàtica: Aqüicultura
Argument: La Laura i en Joan es desplacen a les illes Medes per atrapar un mero, espècie en greu perill d’extinció. Des de la Xarxa de Referència d’R+D en Aqüicultura (XRAq) tenien la hipòtesi que, si aconseguien reproduir el mero, el podrien reintroduir.

20. La Laura i en Joan persegueixen les cèl·lules malignes

Temàtica: Biomedicina
Argument: L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) necessita l’ajuda de la Laura i en Joan per investigar sobre la malaltia del càncer amb mosques de la fruita, amb l’objectiu de saber com s’estenen les cèl·lules malignes a altres parts del cos.

21. La Laura i en Joan a Val Més prevenir que nedar

Temàtiques: Enginyeria, matemàtiques
Argument: Mitjançant les matemàtiques i l’enginyeria, la Laura i en Joan ajudaran a prevenir desperfectes en cas d’inundacions a tres rius d’Europa: l’Elba, el Po i el Llobregat. La recerca es du a terme al CIMNE, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria.

22. La Laura i en Joan en una recerca molt espacial

Temàtiques: ciències de l’espai, astronomia
Argument: L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) convoca a la Laura i en Joan per participar en una recerca on s’havien de localitzar exoplanetes, és a dir, planetes de fora del sistema solar, i així poder llançar una sonda espacial per investigar els que havien descobert.

Una particularitat dels darrers sis contes de la Laura i en Joan és que són bilingües (català-anglès). A més dels contes, us recomano que feu jugar els nens amb la guia interactiva que acompanya el conte (que també conté activitats en anglès), que permet accedir a entre onze i quinze activitats en línia per cada conte.  Hi ha diversos tipus d’activitats: d’arrossegar, de relacionar, de completar, trencaclosques, encreuats… i les dues darreres activitats permeten avaluar el que els infants han après en el conte.

Per exemple, m’ha semblat interessant aquesta activitat del conte sobre l’ICIQ, sobre l’ordenació de la cadena tròfica:

LiJactiv2

O aquesta altra del conte sobre l’IEEC, en anglès, sobre la seva missió:

LiJactiv1

En definitiva, un munt d’activitats per fer recerca mentre juguem a casa o a l’aula! 🙂

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | 1 comentari

Parlant a l’Hospital Clínic sobre xarxes socials, medicina translacional i salut digital

El passat dia 9 de març vaig impartir un taller sobre xarxes socials, medicina translacional i salut digital en el marc del Master in Translational Medicine-MSc Cellex, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

hospitalclinic

Imatge: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, d’Eduardo García Cruz (CC BY SA-2.0)

Vaig impartir aquest taller per tercer any consecutiu, inscrit en el bloc sobre comunicació i lideratge del màster. El taller se subdividia en dues parts: la primera part va consistir en una xerrada teòrica d’hora i mitja hora de durada, on vaig resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans de comunicació social com a eines de suport per a la seva activitat recercaire; la segona part consistia en uns exercicis pràctics sobre l’agregador de continguts Feedly i sobre Twitter. En aquest post esmentaré les novetats que vaig introduir enguany respecte del taller que vaig impartir l’any passat.

Introducció

En la introducció vaig explicar que hi ha evidències empíriques i abundant bibliografia que demostren que utilitzar els mitjans de comunicació social per part d’un investigador pot ser molt beneficiós pels següents motius:

-Adquisició de nou coneixement
-Increment de l’impacte de les publicacions
-Connexió amb altres col·legues
-Millora de la reputació digital

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que vaig exposar l’any passat: la manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència. Respecte del darrer taller, vaig fer més èmfasi en els resultats de l’enquesta que la revista Nature va enviar a més de 3.000 recercaires sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials.

També enguany he aprofundit en la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics), que sota el meu punt de vista cada cop estan adquirint més rellevància. La idea que hi ha al darrere de les mètriques alternatives és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Em vaig referir al Top-100 que cada any publica l’empresa Altmetric amb els articles científics que han tingut més impacte en els mitjans de comunicació social. En la posició 82 destacava un article amb participació de l’IDIBAPS,  l’Hospital Clínic i d’altres institucions catalanes.

althcid

Per aprofundir-hi, vaig recomanar la lectura de l’article Enter Alternative Metrics: Indicators that capture the value of research and richness of scholarly discourse  i de l’estudi The Evolution of Impact Indicators: From bibliometrics to altmetrics. Com sempre, vaig remarcar que les altmetrics complementen (i no substitueixen) la bibliometria clàssica, i que aquests indicadors no aporten gaire informació sobre la qualitat de la recerca. Tot i amb això, aporten avantatges sobre els tradicionals indicadors basats en les citacions i l’impacte.

Recercaires 2.0: cal adquirir noves habilitats!

L’estructura nuclear del taller es basava en cinc verbs que, sota el meu punt de vista, han de saber conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

  • Crear (blogging)
  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Comunicar (Twitter)
  • Connectar (Researchgate et al)
  • Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs de l’àmbit de la salut i la biomedicina, vaig tornar a destacar el blog del director dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA , Francis S. Collins, i el de  l’agència de cèl·lules mare de Califòrnia.

Quant a Twitter, sobretot per introduir el taller pràctic posterior, em vaig basar enguany en un tuit poètic de W. B. Yeats (l’any passat vaig utilitzar un tuit poètic de Vicent Andrés Estellés, però enguany la majoria d’alumnes eren internacionals i el taller va ser impartit en anglès):

Imatge1L’objectiu era remarcar la importància de l’estructura d’un tuit: harmonia, consonància, el tuit ha de tenir un literal curt i clar i, si és possible, ha de contenir una o dues etiquetes. I vaig mostrar alguns exemples de bones (i no tan bones) praxis. L’apartat de Twitter concloïa amb dues diapos que mostraven deu comptes de Twitter vinculats a l’àmbit de la medicina translacional (en particular, el recentment creat compte de Twitter del màster, @MasterTMedicine).

Salut digital, salut 2.0

En aquest apartat vaig mostrar una petita selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Tal com ja vaig fer l’any anterior,  vaig presentar l’epidemiòleg digital, John Brownstein, professor de la facultat de de Medicina de Harvard. Brownstein i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials com per exemple Twitter, Instagram i Facebook, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast. Sobre la base de la seva experiència, Brownstein va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.
  • The power of social networking in medicine: aquest article em va servir per presentar  tot un seguit de xarxes socials que permeten als seus usuaris compartir tractaments i símptomes de les seves malalties amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida (Patients Like Me, Health Unlocked, Patient Power). Els metges i investigadors poden accedir-hi, contactar amb els pacients i debatre sobre els tractaments que han pres. Vaig fer èmfasi en el fet que estem davant d’un gran canvi cultural i davant d’una nova tipologia de pacient, que utilitza les noves tecnologies per informar-se, controlar la seva malaltia i interactuar amb altres pacients per intercanviar informació. A l’Estat espanyol tenim iniciatives similars com ara estudiabetes.org, redpacientes.com i forumclinic.org. La sanitat és enmig d’una transformació 2.0 i els pacients que s’agrupen al voltant de les xarxes socials són els protagonistes d’aquesta revolució que, sota el meu punt de vista, posarà el pacient al centre de la sanitat.

Per acabar aquest bloc, vaig recomanar als estudiants del màster que seguissin dues persones que, sota el meu punt de vista, són referents en l’àmbit de la salut digital:  la periodista Teresa Bau i la consultora de comunicació Margarida Mas (Galenia).

Follow the leaders

En aquest apartat de la presentació vaig remarcar que abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat.

En aquest sentit, per dissenyar l’estratègia comunicativa d’un recercaire que vol començar a construir la seva imatge digital, vaig recomanar que partissin de les recomanacions que donen quatre autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0: des del Regne Unit,  Brian Kelly (UK Web Focus) i Gilles Couzin (University of Bristol); des dels EUA, Micah Altman (MIT), i a casa nostra, Ismael Peña López (UOC).

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència. Enguany vaig destacar:

  • Emerging reputation mechanisms for scholars: interessant document de la Comissió Europea sobre els recursos que tenen a l’abast els investigadors per millorar la seva reputació digital.
  • Making open science a reality: d’aquest document de l’OCDE destacaria els capítols sobre accés obert, open data i, especialment, el dedicat a les mètriques alternatives.
  • 101 Innovations in Scholarly Communication: Aquest web de la Universitat d’Utrecht proporciona una excel·lent revisió de les eines que es fan servir a les universitats i els centres de recerca per a la comunicació de l’activitat acadèmica.
  • The Vasco da Gama Movement Compass: Navigating the Sea of Soci@l Media: guia destinada al personal mèdic i que té per objectiu, com podem llegir a la introducció, empower family doctors and medical students, enabling them to make good use of social media, and to develop professional social media strategies that support the maintenance of a healthy work / life balance. Areas which are covered in the guide include social media myths, professional use of social media, social media trends and codes of conduct.

Les presentacions

Podeu accedir a la presentació de la part teòrica del taller des del meu compte de Slideshare:

I també podeu accedir a la presentació del taller pràctic:

Agraïments

Voldria agrair a la directora del mòdul sobre comunicació i lideratge del màster, la Dra. Pastora Martínez, la seva invitació perquè, un any més, impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als trempats alumnes del màster la seva participació i interès tant al llarg de l’exposició teòrica com de les pràctiques de la segona part.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC

Recentment s’han complert dos anys des de la meva primera xerrada sobre xarxes socials i comunicació de la recerca a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a la qual seguiria una nova presentació en el mateix indret al cap de tres mesos. En aquest post parlaré sobre  aquelles dues presentacions i la que vaig impartir a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el mes de maig de 2014.

??????????

UVic-UCC (Imatge: Xavier Lasauca, CC BY 2.0)

A finals del 2013, l’editora tècnica de la Revista de Llengua i Dret (RDL), Roser Térmens, i el responsable de Xarxes Socials de l’EAPC, Jesús Palomar, em van proposar d’impartir una xerrada als membres del comitè editorial de l’RDL amb l’objectiu d’explicar els avantatges de la utilització de les xarxes socials per difondre els continguts de la revista.

La presentació, que va tenir lloc el 8 de gener, portava per títol Blogs, xarxes socials i publicacions científiques i tractava sobre com els blogs i les xarxes socials estan transformant les publicacions acadèmiques, sobretot pel que fa a la seva difusió, visibilitat i impacte. També argumentava la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per donar suport institucional a les publicacions editades per les diferents unitats administratives (amb l’exemple de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya), i acabava amb una descripció sobre com podien afectar en positiu totes aquestes transformacions a l’RDL.

En aquella jornada també van intervenir Núria Guevara, editora tècnica de la Revista catalana de dret públic, per explicar els bons resultats quant a visibilitat i impacte assolits després de la digitalització de les revistes de l’EAPC i la utilització de les xarxes socials, i Jesús Palomar, per explicar la tasca de difusió dels continguts de les revistes de l’EAPC mitjançant els blogs, Twitter i You Tube. En acabar les exposicions, els membres del comitè editorial de l’RDL es van mostrar molt participatius (recordo, en particular, algunes preguntes incisives de Marta Xirinachs) i es va generar un debat molt enriquidor. Personalment va ser una experiència molt gratificant.

Sobre la base d’aquesta jornada, des de l’EAPC se’ns va proposar als tres ponents que participéssim com a docents en una activitat formativa que portaria per títol Xarxes socials i revistes científiques, com difondre la recerca, destinada al personal de l’Administració, a responsables de la gestió i de la difusió de revistes científiques, a membres dels consells de redacció de revistes científiques, i a autors i investigadors que volguessin saber com difondre les publicacions científiques i la recerca per mitjà de les xarxes socials. La jornada va tenir lloc el dia 25 d’abril de 2014 a l’auditori de l’EAPC.

En concret, la meva presentació se subdividia en quatre apartats:

  • Introducció: Visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic.
  • Universitat 2.0: Selecció articles científics que demostren els avantatges de la utilització de les xarxes socials en el món acadèmic.
  • Publicacions 2.0: Recull de publicacions científiques que utilitzen les xarxes socials per fer-ne difusió i visibilitzar la seva presència a Internet.
  • Administració 2.0: Anàlisi de la transformació 2.0 de la nostra Administració i de com podem donar suport a les publicacions científiques des de la nostra organització.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:

Com sigui que hi havia un públic molt 2.0, vaig decidir elaborar el meu primer Storify.  Storify és una plataforma en línia que es pot classificar dintre del concepte de “noves narratives digitals”, i que permet redactar un article, una notícia o una història sobre la base de la informació que circula a les xarxes socials. És habitual utilitzar-la per fer la crònica d’una jornada o una ponència amb una etiqueta o hashtag determinat. En el meu Storify trobareu una descripció de la jornada de l’EAPC amb una selecció de piulades relacionades amb les xerrades dels tres ponents. També hi trobareu l’accés als vídeos i a les presentacions.

Agraeixo a l’EAPC i, en particular, a Jesús Palomar i Roser Térmens, la seva invitació a participar en les dues presentacions, i a la Núria Guevara i en Jesús Palomar haver-me permès conèixer de prop la tasca de digitalització de les publicacions de l’EAPC i la seva divulgació via xarxes socials.

Recerca 2.0 a la UVic-UCC

Un mes després de la jornada de l’EAPC, el 19 de maig de 2014  vaig impartir una xerrada a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en el marc dels Polytechnic School Seminars que organitza l’Escola Politècnica Superior de la UVic (EPS Seminars). Sempre és un plaer visitar Vic, una ciutat que trobo d’allò més acollidora. A més, es tractava de la meva primera conferència fora de Barcelona, cosa que em feia una il·lusió especial.

Al llarg de la meva presentació, vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per socialitzar el coneixement i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. Em vaig referir a alguns perfils de la UVic-UCC que són excel·lents praxis de l’ús de Twitter, com ara el compte dels Garrins metàli·lics, que amb molta originalitat i un sentit de l’humor desacomplexat utilitzen aquest recurs per:

  • cercar patrocinadors
  • informar de les seves aventures europees i mundials, com ara els concursos de robòtica on han participat sempre amb grans resultats
  • mostrar la imatge d’un grup cohesionat que s’ho passa bé i a més excel·leix en la matèria que estudien.

Com sigui que em trobava en un centre d’ensenyament superior, em vaig voler referir a la importància de Twitter per a la docència. Que els investigadors utilitzin Twitter per difondre la seva recerca és important, però una altra tasca important per als científics és formar les generacions futures. En aquest sentit, un cas d’èxit d’aplicació de Twitter a l’ensenyament universitari és el de Monica Rankin, a la Universitat de Dallas, de la qual vaig ensenyar un vídeo de sis minuts que resumeix molt bé els avantatges de la utilització de Twitter, en aquest cas per impartir classes d’història.  La doctora Rankin afirma que gairebé sempre hi ha un increment de la motivació per part de l’alumnat quan s’utiliza aquest recurs a l’aula; tant és així que els alumnes continuen la discussió sobre el que s’ha tractat a classe fora de la classe, en hores de lleure. En aquest article, Rankin parla de la metodologia que ella utilitza a l’aula, així com de les fortaleses i les limitacions d’aquest recurs. També em vaig referir a aquest article de Mark Sample, del Davidson College a Carolina del Nord, on ens explica la seva experiència amb Twitter a l’aula i ens en recomana l’ús.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:

Voldria agrair a l’Escola Politècnica Superior de la UVic-UCC i, en particular, a Jordi Villà Freixa (encantat, Jordi!), actual vicerector de Recerca de la UVic-UCC, la invitació a participar en el seminari per explicar com els blogs i les xarxes socials estan transformant la comunicació de la recerca. També vull agrair molt especialment a M. Àngels Crusellas, actual secretària general de la universitat, tot el suport que em va donar per presentar la ponència, així com l’agradable passejada per les instal·lacions de la universitat (un plaer, M. Àngels!). Vaig desvirtualitzar-me també amb el professor Gil Pla, del Departament Ciències de l’Activitat Física, del qual sóc seguidor a Twitter des de fa força anys (encantat, Gil!). També va ser un plaer poder saludar Marc de Semir, que en aquella època es responsabilitzava de la comunicació de la universitat, i Marc de San Pedro, coordinador de la Càtedra TIC Salut de la UVic. Guardo molt bon record del desenvolupament de la presentació i del cap de setmana precedent que vaig passar a la capital d’Osona.  🙂

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte

És un fet que les dones s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de trenta anys. Tot i amb això, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem onze articles, documents i altres recursos que es fan ressò d’aquesta injusta situació.

donesciencia

Wrens operating the ‘Colossus’ computer, 1943, per Chris Monk a Flickr (CC BY 2.0)

 

1. Markers of achievement for assessing and monitoring gender equity in translational research organisations: a rationale and study protocol

L’article, publicat a BMJ Open, analitza els esforços per aconseguir la igualtat d’oportunitats i l’accés a posicions de lideratge per part de les dones científiques que treballen en dos dels centres de recerca britànics més representatius (els National Institute for Health Research -NIHR- Biomedical Research Centres -BRCs- de Londres i Oxford). L’estudi cita el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat de la Institució CERCA, del qual ens vam fer ressò en aquest post. Via Mara Dierssen (gràcies, Mara! 😉 ).

2. Gendered research and innovation: Integrating sex and gender analysis into the research process

En aquest document de la Lliga Europea d’Universitats i Recerca (LERU) s’analitza la necessitat d’incorporar la dimensió de gènere en els àmbits de la recerca i la innovació; inclou vint recomanacions a favor der la inclusió de la perspectiva de gènere, adreçades a universitats, centres de recerca, governs, finançadors de la recerca i publicacions científiques. Recomano també la lectura d’aquesta declaració de la LERU, així com l’article  Women hold up half the sky, deserve half the research, que parla d’aquest interessant estudi.

3. Las mujeres en los premios científicos en España 2009-2014

L’estudi, elaborat per la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, analitza la presència de dones en els 37 premis acadèmics i científics més importants de l’Estat. Segons l’informe, en el cas dels premis científics només el 17,63 % de les persones premiades són dones; en els premis acadèmics, sortosament, hi ha una presència equilibrada entre homes i dones. En el cas dels premis científics, s’observa que el percentatge de dones premiades descendeix a mesura que augmenta el valor del premi, de manera que les dones aconsegueixen només el 7,14 % dels premis amb una dotació econòmica superior a 100.000 euros. L’estudi també destaca la baixa representació femenina en els jurats (21,71 %). L’anàlisi conclou que, pel que fa als biaixos de gènere identificats, la imatge i el llenguatge contribueixen a desincentivar la participació de dones en els premis, i inclou tot un seguit de recomanacions adreçades als agents involucrats en la promoció, la difusió i l’organització dels premis científic.

Per cert, aquest informe és un dels documents font en què es basa el manifest Ajuda’ns a canviar les xifres, impulsat pel programa L’Oréal-UNESCO For Women in Science, amb sis reivindicacions destinades a aconseguir la igualtat en l’àmbit de la recerca científica. Ja l’heu signat? Jo sí.

4. Diferencias por razón de sexo. Mujeres y hombres con estudios de doctorado en el mundo.

Interessantíssima infografia publicada per la revista Investigación y ciencia;  sobre la base de dades recopilades per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units, analitza la proporció de sexes entre les persones amb estudis de doctorat de 56 països. S’hi pot observar una gran disparitat.

5. Seven Actionable Strategies for Advancing Women in Science, Engineering, and Medicine

L’article, publicat a Cell Stem Cell, recull set propostes per acabar amb el desequilibri de gènere en la ciència; ha estat elaborat per un grup de treball integrat per representants de la New York Stem Cell Foundation (NYSCF) i la Initiative on Women in Science and Engineering (IWISE).  

6. She Figures 2015: Gender in Research and Innovation

Tot un clàssic, el passat estiu es va publicar l’informe triennal de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere en l’àmbit de l’R+D+I. Com clàssiques continuen sent les conclusions: percentatges baixos en posicions de lideratge i entre els representants de juntes científiques, i signes de millora pel que a la igualtat entre els graduats de nivell superior. Podeu accedir a una visió optimista sobre la qüestió en aquest article de Curt Rice, que lidera el comitè noruec per a la igualtat de gènere en recerca.

7. Can Evidence Impact Attitudes? Public Reactions to Evidence of Gender Bias in STEM Fields

L’article, publicat a Psychology of Women Quarterly (del grup SAGE), analitza 831 comentaris públics escrits com a resposta a tres estudis que demostraven experimentalment l’existència de biaixos de gènere en el món acadèmic. Només una petita mostra d’alguns indicadors:

  • El 67,4% dels autors dels comentaris estaven d’acord amb el fet que hi ha discriminació de gènere (però només el 29eren d’homes).
  • El 22justificava l’existència de biaixos de gènere (entre un 79 i un 88% eren d’homes);  el 59,8 % justificava el biaix de gènere mitjançant explicacions biològiques, el 29,6 % utilitzava explicacions no biològiques, i el 10,6%  justificava el biaix de gènere tot afirmant que les dones perpetuen la discriminació perquè discriminen també altres dones.
  • El 7,6% dels autors dels comentaris argumentaven que el sexisme es dirigeix als homes més que no pas a les dones (el 65% d’aquests comentaristes eren homes).
  • El 100 % dels comentaris que expressaven gratitud per l’estudi eren de dones.

8. Integración de las políticas de igualdad de género en H2020

En aquesta presentació, Ana Puy, directora de la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, explica com integrar les polítiques d’igualtat de gènere en el programa Horitzó 2020. La Comissió Europea posa molt èmfasi en l’aplicació de la igualtat de gènere a tots els nivells. La xerrada va tenir lloc el passat mes de juny, en una conferència sobre Responsible Research and Innovation en el marc del projecte europeu RRI Tools, i la informació m’ha arribat via Rosina Malagrida (gràcies, Rosina! 😉 )

9. Gender differences in conference presentations: a consequence of self-selection?

En aquest article, publicat a PeerJ, es compara les diferències de gènere en l’exposició i visibilitat de les persones assistents a una conferència sobre biologia evolutiva. Tot i haver la mateixa proporció de dones i homes,  es constata que, dintre d’un mateix nivell acadèmic,  les dones van parlar-hi molt menys temps que els homes. Es discuteix les raons subjacents d’aquest biaix de gènere, i s’enumera tot un seguit de recomanacions per evitar  biaixos de gènere semblants en futures conferències.

10. Studying Gender Bias in Physics Grading: The role of teaching experience and country

Via un tuit de Marta Aymerich (gràcies, Marta! 😉 ) m’arriba aquest interessant article, publicat a l’International Journal of Science Education, que demostra que els professors de física de secundària de Suïssa, Àustria i Alemanya puntuen més baix les noies que els nois tot i tenir mateix rendiment. Aymerich ho comenta en aquest article publicat al Diari de Girona, de lectura molt recomanable.

11. On són les dones?

La darrera recomanació no és un estudi: és un vídeo. Es tracta de “¿Dónde están las mujeres?”, un interessant reportatge realitzat amb motiu de les interessants sessions  “Dones i Ciència, debats ICREA-CCCB” que van tenir lloc el febrer passat (també recomano que accediu als vídeos de les dues sessions). El documental  tracta la qüestió de l’escassa presència de les dones en posicions de responsabilitat a la ciència, i alhora  és un homenatge a les científiques que han fet destacades contribucions en l’àmbit de la recerca. Hi intervenen Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Isabelle Vernós, investigadora ICREA del CRG; Joan Guinovart, director de l’Institut de Investigació Biomèdica; Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA; Núria Sebastian, professora de la Universitat Pompeu Fabra, i Inés Sánchez de Madariaga, professora de la Universitat Politècnica de Madrid.

Conclusions

Passen els anys i el paisatge no canvia substancialment. La diagnosi està molt clara. Cal intervenir més a fons per dotar la recerca d’una dimensió de gènere, a més d’evitar discriminacions envers les dones científiques en els processos de presa de decisions i en les polítiques de reclutament, desenvolupament professional i formació.  Cal lluitar per una recerca científica lliure de biaixos. Encara és possible.

Altres anotacions relacionades

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari