Joan Oró (1923-2004), un lleidatà universal

Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Joan Oró i Florensa (La Bordeta, Lleida, 1923 – Barcelona, 2004). Els estudis d’aquest prestigiós bioquímic lleidatà han estat claus per entendre l’origen de la vida a la Terra.

Joan Oró, el científic català de la NASA. / Fundació Joan Oró.

Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran astrobiòleg català

1. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. És llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947.

2. L’any 1952 es traslladà gràcies a una beca a l’Institut Rice de Houston (Estats Units) per iniciar els seus estudis de postgrau en enginyeria química. L’any 1955 ingressà com a professor a la Universitat de Houston i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine; en la seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.

3. Va arribar a esdevenir catedràtic de la Universitat de Houston el 1963, a més de fundar i dirigir-hi el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.

4. Una de les seves contribucions més importants es va produir el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, una de les cinc bases nitrogenades que formen part de l’ADN i l’ARN, a partir de molècules orgàniques senzilles, com ara amoníac, cianur i formaldehid. Aquesta descoberta va ser important perquè va demostrar que les molècules orgàniques necessàries per a la vida podien ser sintetitzades a partir de compostos simples i va obrir un nou camp d’investigació que finalment va conduir a la síntesi de laboratori de la resta de components dels àcids nucleics.

5. El 1961, Oró va suggerir que les col·lisions dels cometes amb la Terra podrien haver contribuït a augmentar la quantitat de compostos de carboni al planeta primerenc, promovent així la síntesi prebiòtica de molècules bioquímiques i afavorint l’origen de la vida. També va suggerir que els cometes havien portat aigua a la Terra.

6. A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo, on va participar en el desenvolupament d’equips per analitzar químicament mostres lunars, tant in situ, a la Lluna, com al laboratori. La participació en el projecte Apollo va permetre al laboratori d’Oró obtenir equips d’última generació per a la realització d’anàlisis moleculars, per exemple, un aparell que combina espectrometria de masses i cromatografia de gasos que era crucial per a anàlisis minucioses de mescles complexes.

7. També va participar en el programa Viking, on va treballar en el desenvolupament de la instrumentació per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Oró va participar en el Programa de Cosmoquímica Orgànica de la NASA fins a la seva retirada el 1994, estudiant la síntesi orgànica en condicions primerenques de la Terra i analitzant mostres de meteorits, roques antigues i fòssils.

8. El 1994, Oró es va retirar de les seves tasques acadèmiques i de recerca a la Universitat de Houston i va tornar a Catalunya, des d’on va impulsar la creació de l’Observatori i del Parc Astronòmic del Montsec a Àger.

9. Oró també va impulsar la creació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que té com a missió fomentar la recerca científica a Catalunya i va crear la seva pròpia fundació (Fundació Joan Oró), l’objectiu de la qual és promoure la investigació bàsica i aplicada, així com els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca.

10. Joan Oró va ser membre honorari de diverses societats científiques i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos premis i reconeixements, com ara la Medalla d’Or de la ciutat de Lleida (1976), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1982), la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Aeronàutic (1983), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2004). Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Joan Oró

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Joan Oró. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número elaborat des de l’Oficina de Premsa del Departament de Recerca i Universitats.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista a l’astrofísic Josep M. Trigo, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en la qual reivindica el pes del llegat del prestigiós astrobiòleg lleidatà, a més de la infografia dedicada a Sabater Pi i el bit terminològic (“Joan Oró. Una mirada des de la terminologia“), dedicat aquest cop a terminologia relacionada amb els àmbits de coneixement de Joan Oró.

A banda d’aquests continguts, voldria recomanar tres articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:

– L’article Diplomàcia espacial, dedicat a analitzar l’espai com a marc geopolític i econòmic de competència no només entre els estats, sinó també entre el món empresarial, i al concepte diplomàcia espacial, un camp cada cop més emergent.

– La recensió del llibre Las raíces cósmicas de la vida, de Josep M. Trigo, del qual en recomano la lectura, on l’autor es pregunta si la vida a la Terra és un fenomen únic, un accident còsmic, o bé si és més aviat una característica natural de l’univers que es produeix en unes condicions determinades, no necessàriament vinculades exclusivament del nostre planeta. del qual en recomano la lectura.

– L’article Grans idees per treballar l’astronomia a l’aula, una proposta per a l’alfabetització astronòmica elaborada en el marc de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) per una sèrie de persones expertes, amb una síntesi dels conceptes principals de l’astronomia. El document l’ha elaborat la secció Office of Astronomy for Education de la UAI, dedicada a promoure l’astronomia en la formació primària i secundària. La versió en català és obra de Xavier Berenguer i Josep M. Oliver, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. 

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya
Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Publicat dins de Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Acostem la fotònica al jovent!

Amb l’objectiu d’apropar al jovent la recerca sobre fotònica que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats) acaba de fer un nou lliurament de la col·lecció RECERCLIPS en què s’explica la recerca en ciències fotòniques duta a terme des de l’ICFO, un dels centres de recerca més prestigiosos d’Europa.

L’Institut de Ciències Fotòniques, a Castelldefels.

Per tal de fomentar les vocacions científiques entre els més petits, la Direcció General de Recerca del Departament de Recerca i Universitats ha produït el vídeo El poder de la llum: Descobreix l’ICFO. Sota la conducció de la popular influenciadora Farners Pei Hong, i adreçat a nois i noies d’educació secundària i darrers cicles d’educació primària, el vídeo fa un recorregut per la recerca duta a terme a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

El vídeo dona veu de manera amena i informal a la comunicadora científica Marta Martín i a diversos investigadors júniors i sèniors del centre (Maria Marsal, Jennifer Aldama, Pelayo García de Arquer) que exposen la seva recerca en àrees com ara la medicina i la biologia, les tecnologies de la informació, els sensors ambientals, la ciència quàntica i les aplicacions de nanomaterials com el grafè, entre altres, i posen llum a la foscor en un dels àmbits de coneixement emergents més apassionants.

El poder de la llum: Descobreix l’ICFO és el tercer vídeo de la col·lecció RECERCLIPS de divulgació de la recerca i promoció de l’interès per la ciència entre el jovent. Cada any es produeix un nou vídeo de la sèrie, que es focalitza en un centre de recerca o en una gran infraestructura cientificotècnica del sistema català de coneixement.

El primer RECERCLIP (ALBA, una aventura inesperada) es va dedicar al sincrotró ALBA i a les propietats de la matèria a escala atòmica i molecular. El personal del sincrotró organitza visites guiades en què estudiants i públic general poden passejar pel recinte experimental i conèixer les diferents línies de llum i els equipaments de la instal·lació. En aquest vídeo es narra una visita en què un grup d’estudiants de primària de l’escola Sant Vicenç, de Mollet del Vallès, descobreixen el sincrotró… amb un final inesperat.

I en el segon RECERCLIP (Una recerca GENial a l’IDIBELL), la youtuber Juliana Canet descobreix el món de la genètica i l’ADN parlant amb els investigadors i les investigadores del centre de recerca IDIBELL, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge especialitzat entre d’altres en l’estudi del càncer, la medicina regenerativa i les neurociències.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Ressenya del llibre “Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)”, d’Antoni Roca Rosell

Quan Einstein passejà per la Rambla (1923) analitza la setmana que Einstein visità Catalunya, a l’inici de la gira que el savi alemany va fer per l’Estat espanyol i que també va arribar fins a Madrid i Saragossa. L’autor del llibre és Antoni Roca Rosell, professor d’Història de la Ciència i de la Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i de la qual va ser president entre el 1993 i el 2009.

La invitació d’Einstein provingué de la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya  van ser una iniciativa del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat destinada a l’intercanvi de professors entre els centres dependents de l’entitat (en realitat, de la Diputació de Barcelona) i universitats estrangeres. Fou el matemàtic, físic i enginyer Esteve Terradas (un dels sis millors caps del món, segons Einstein), en qualitat de responsable dels cursos de ciències físico-matemàtiques, qui convidà Einstein a Barcelona. Gràcies a aquests cursos, científics com ara el matemàtic italià Tullio Levi-Civita (gener 1921) o els físics alemanys Hermann Weyl i Arnold Sommerfeld (març 1922) també impartiren conferències a la Ciutat Comtal.

A més de Terradas, l’enginyer químic Casimir Lana i l’enginyer industrial Rafael Campalans, tots tres germanoparlants, actuaren d’amfitrions d’Einstein durant la seva estada a Barcelona. En el marc d’aquests cursos, Einstein va impartir tres conferències a la Diputació sobre relativitat especial i general. Tot i que les conferències anaven destinades a un públic especialitzat, molts assistents van omplir la sala de gom a gom només per veure’l i sentir-li la veu, malgrat que calia pagar 25 pessetes de l’època per fer-ho. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) va ser l’escenari d’una altra conferència, més assequible que l’anterior, en aquest cas sobre els aspectes cosmològics derivats de la teoria de la relativitat.

La presència d’Einstein suscità un gran interès públic, amb el protagonisme de molts enginyers i arquitectes, persones amb formació científica que creien fermament en la necessitat de la recerca. El pas d’Einstein per Barcelona representà un impuls que, per les circumstàncies del país, no fructificaria fins a dècades més tard. Einstein, per la seva banda, quedà impressionat per com els catalans defensaven el seu patrimoni cultural.

A més d’un pròleg signat per l’historiador de la ciència i professor de la Universitat de Boston Thomas F. Glick, el llibre s’estructura en sis capítols que donen una visió detallada de la visita que va fer Albert Einstein a Catalunya, tant des del punt de vista personal com social i acadèmic: «El coneixement de les aportacions d’Einstein a Catalunya (1908-1923)»; «Les invitacions» (sobre el procés d’invitació d’Einstein a Barcelona, que transcorre entre 1920 i 1923); «El dia a dia a Barcelona» (dietari de la visita entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923); «El sopar a Can Campalans» (sobre el sopar relativista que va tenir lloc al domicili de Rafael Campalans); «La petjada de la visita d’Einstein» (principalment a través de la premsa), i «Einstein regionalista?» (sobre l’acostament d’Einstein a un nacionalisme progressista, com el d’algunes personalitats que l’havien convidat). A més, l’obra compta amb una completa bibliografia sobre la visita del geni alemany al nostre país, i tot un seguit d’annexos amb documents i articles publicats durant aquells dies a La Veu de CatalunyaLa PublicitatLa Vanguardia i altres mitjans de comunicació d’aquella època, extrets de l’hemeroteca.

L’obra, consultable en accés obert, forma part de la nova col·lecció de llibres «Societat UPC», que edita la Universitat Politècnica de Catalunya i que té com a objectiu publicar i donar a conèixer el passat, el present i el futur de la UPC i el seu arrelament en les ciutats i els pobles de Catalunya.

Referència: Roca Rosell, Antoni. Barcelona: Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2023. 216 pàgines. ISBN: 9788419184665.

Altres articles sobre Albert Einstein publicats en aquest blog:

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Una exposició a la UAB sobre la visita d’Einstein a Catalunya (1923)

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mostra l’itinerari d’aquesta visita històrica d’Albert Einstein al nostre país, ara fa cent anys, sobre la base de les piulades a Twitter d’un conjunt de divulgadors de la ciència que han volgut commemorar aquesta important efemèride científica fent-ne difusió a les xarxes socials.

Especialment entre el 22 de febrer i l’1 de març del 2023, diverses persones i institucions ens vam fer ressò a Twitter dels principals fets relacionats amb la visita del savi alemany a Catalunya, el 1923. Aprofitant l’avinentesa, des de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB han repassat l’itinerari de la visita d’Einstein a partir de la compilació en forma d’exposició de 66 piulades sobre aquest fet publicades per Quim Bosch (@quimbosch), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació-FCRI (@fundaciorecerca), Xavier Roqué (@Xavier_Roque_R), Lluís Martí (al seu perfil “Cullerades de ciència”, @cullerades), Albert Font-Tarrés (@FontTarres), Joan-Francesc Ainaud (@jfainaud) i l’autor d’aquest blog (@xavierlasauca). Em sento molt honorat d’haver estat seleccionat en aquest grup de tuitaires científics! A més, es dona l’agradable coincidència que Quim Bosch i Xavier Roqué són dos companys amb qui vaig compartir el que a finals dels 80 en dèiem la carrera de físiques a la Facultat de Ciències de la UAB, i per aquesta circumstància personal em sento honorat al quadrat.

La intenció del muntatge, que es pot visitar a l’aparador de l’entrada de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia fins al 18 de maig, ha estat, segons la notícia publicada pel Servei de Biblioteques de la UAB: 

1.    Fer-se ressò d’un fet històric i científic molt destacat, a través d’una xarxa social de la qual també la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB (@Bctuab) és usuària;
2.    Posar en valor la tasca divulgativa i de qualitat de docents, divulgadors/ores, investigadors/ores i centres de recerca en la difusió del coneixement també a través de les xarxes socials;
3.    El seguiment massiu que la notícia va tenir entre els usuaris de Twitter d’arreu;
4.    La rellevància de l’ús del català com a llengua per a la difusió científica.

Una visita excepcional d’una personalitat excepcional

Com a físic i com a català sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles de caràcter divulgatiu a analitzar els detalls de l’estada del físic germànic al nostre país.

En el primer article, em vaig centrar en els fets més rellevants de la visita d’Einstein a Barcelona, tot destacant l’entrevista que el professor va mantenir amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes.

En el segon, relato els detalls del sopar-homenatge que l’enginyer industrial Rafael Campalans i un grup selecte de científics van oferir al savi alemany, una interessant mostra del vessant humà de la visita de l’eminent físic, tot fent èmfasi en el menú que se serví (un menú relativista, segons la premsa de l’època).

En el tercer, exposo quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle XX, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.

Com a bonus track afegeixo “L’espera”, un relat curt que no és més que  una fabulació romàntica al voltant del sopar relativista celebrat a can Campalans, i el pòdcast de l’entrevista que em va fer la periodista Sarah Calo per parlar sobre la visita d’Einstein a Barcelona.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Sant Jordi 2023: tres recomanacions científiques

S’acosta Sant Jordi! En aquest article us recomano un còmic sobre el primatòleg Jordi Sabater Pi, un llibre divulgatiu escrit per Albert Einstein i un llibre sobre dones de ciència.

  1. Rara avis. La insòlita vida de Jordi Sabater i Pi

La novel·la gràfica Rara avis. La insòlita vida de Jordi Sabater Pi, de Raúl Deamo (guionista) i Tyto Alba (dibuixant), es va presentar a la Universitat de Barcelona el passat mes de desembre, l’any en què es va commemorar el centenari del naixement de Jordi Sabater Pi. L’obra narra l’apassionant història del primatòleg que va descobrir el Floquet de Neu i en reivindica la figura de científic autodidacta i el seu important llegat. Ho fa a partir de les explicacions de diverses persones que el van conèixer (com ara el seu fill Oriol, deixebles i col·laboradors seus, experts en Guinea, etc.) i de tot un seguit de fotografies i dibuixos del mateix Sabater Pi, així com de correspondència personal. Tots aquests elements aporten valor documental al còmic.

Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies. Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia durant la seva estada a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. A l’Àfrica també va aprendre la llengua dels indígenes fang i la seva cultura. Pel que fa a la troballa de Floquet de Neu, la considerava una anècdota mediàtica que va eclipsar els seus valuosos descobriments científics.

A més de publicar, entre d’altres, una obra de referència com ara El chimpancé y los orígenes de la cultura, cal destacar també que Sabater Pi va ser un excel·lent il·lustrador de la natura; l’any 2000 va donar a la Universitat de Barcelona, concretament al CRAI de Belles Arts, el seu arxiu personal, que incloïa la seva obra científica i gràfica i la seva biblioteca especialitzada. Es tracta d’una col·lecció amb més de 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.

Referència: Deamo, Raúl. Alba, Tyto. Sant Cugat del Vallès: Símbol Editors, 2023. 100 pàgines ISBN: 9788418696169.

2. La relativitat a l’abast de tothom

L’any 1917, un físic nominat al premi Nobel publicà un assaig breu però extraordinari, ple d’idees lluminoses sobre l’espai, el temps i l’univers. La relativitat a l’abast de tothom fou la primera exposició accessible d’una teoria revolucionària que avui, més de cent anys després, constitueix una part essencial del nostre coneixement del món físic. Albert Einstein (1879-1955) no era encara una celebritat mundial, i Europa estava sumida en una gran guerra. Així comença la introducció d’aquesta obra, l’edició i traducció de la qual han estat a cura de de Xavier Roqué, historiador de la ciència i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després d’una dècada de treball i discussió amb amics i col·legues, que havia culminat a Berlín amb la formulació de la relativitat general, Einstein decidí escriure un llibre per posar la nova teoria a l’abast de tothom. «Si no ho faig —digué—, no l’entendran, tan senzilla com és en el fons». Amb aquestes paraules, adreçades al seu amic Michele Besso (1873-1955), Einstein no ironitzava pas, perquè la relativitat es basa en raonaments sensibles, lligats a la percepció comuna del moviment i la gravetat. Podem percebre el moviment uniforme? Com experimenta el pes una persona que cau? Reflexionar sobre aquestes preguntes simples fou el primer pas per capgirar tot allò que havíem après o crèiem saber sobre la llum i l’univers.

La primera part del llibre està dedicada a l’anomenada relativitat especial, i tracta qüestions com ara el contingut físic de les proposicions geomètriques, el sistema de coordenades de Galileu, el concepte de temps en la física, la relativitat de la simultaneïtat i del concepte de distància espacial, la transformació de Lorentz, l’experiment de Fizeau i l’espai quadridimensional de Minkowski.

La segona part de l’obra està dedicada a la relativitat general. Einstein hi descriu les característiques principals del camp gravitatori i parteix de la igualtat de les masses  inercial i gravitatòria com a argument a favor del postulat de la relativitat general per acte seguit analitzar fins a quin punt són insatisfactoris els fonaments de la mecànica clàssica i els de la relativitat especial. A continuació exposa per quin motiu el continu espaciotemporal de la relativitat especial és euclidià mentre que el de la relativitat general és no-euclidià, per acabar encarant la solució al problema de la gravitació a partir del principi de relativitat general.

En la tercera part (la més breu del llibre), Einstein ens obsequia amb algunes consideracions sobre l’Univers com un tot que incideixen en les dificultats cosmològiques de la teoria newtoniana i en la possibilitat d’un món finit i tanmateix no limitat. Complementen l’obra cinc apèndixs que, en un to molt divulgatiu, expliquen les transformacions de Lorentz, l’espai quadridimensional de Minkowski i l’estructura de l’espai en la relativitat general.  

Haig de confessar que vaig descobrir aquesta obra d’Einstein en la conferència que l’editor del llibre, Xavier Roqué, va impartir durant l’interessant acte institucional que la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va celebrar el passat 23 de febrer, amb motiu de la commemoració dels 100 anys de la visita d’Einstein a Catalunya. En la conferència (i també en el pròleg del llibre), el professor Roqué va explicar que Einstein «no fomentava la diferenciació entre ciència i humanitats», sinó que «concebia l’exposició de les seves idees com un deure intel·lectual i social». Així, l’obra conté un relat personal i immediat sobre el procés de creació científica, en què les idees apareixen «en l’ordre i el context en què foren concebudes». De fet, segons Roqué, Einstein havia elogiat els autors capaços de permetre al lector «experimentar el plaer de la recerca i del descobriment, el curs viu del pensament, comprendre amb claredat les circumstàncies que determinaren la tria d’un camí abans que cap altre», i per aquest motiu, mentre gaudim de la lectura d’aquest breu llibret, acompanyem el seu autor en un camí de descobriment i emoció intel·lectual.

Referència: Einsten, Albert. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 131 pàgines ISBN: 9788494756641.

3. Dones de ciència. 50 pioneres valentes que van canviar el món

És ben sabut que al llarg de la història les dones de ciència gairebé sempre han topat amb múltiples obstacles per desenvolupar la carrera investigadora. Sovint no tenien un espai on treballar, no rebien finançament i tampoc no reconeixien la seva tasca. Per exemple, com que no podia entrar a la universitat perquè era una dona, Lise Meitner va fer els seus experiments de radioquímica en un soterrani; o és el cas de Cecilia Payne-Gaposchkin, que després de fer un dels descobriments més importants en l’àmbit de l’astronomia, va rebre molt poc reconeixement i només va ocupar el càrrec d’assistenta tècnica.

Dones de ciència. 50 pioneres valentes que van canviar el món es fa ressò de les fites de Meitner, Payne-Gaposchkin i 48 científiques intrèpides més que han preparat el camí per a les pròximes generacions d’enginyeres, biòlogues, matemàtiques, metgesses, físiques… Es tracta d’un llibre escrit en un to molt divulgatiu que posa en relleu les contribucions de cinquanta dones notables en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, des del món antic fins als nostres dies, des de l’astrònoma egípcia Hipàtia fins a la matemàtica iraniana Maryam Mirzajani.

Entre les pioneres que hi apareixen, podem trobar figures tan conegudes com Marie Curie, Rosalind Franklin i Jane Goodall, i altres de no tan conegudes com Rachel Carson, que ja a principis del segle XX va advertir sobre els efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i la contaminació creixent; també podem trobar dones populars pel seu vessant no científic, com és el cas de l’actriu Hedy Lamarr, de la qual descobrirem que va dissenyar una tecnologia que seria la base del GPS, el wifi i el Bluetooth.

Aquesta col·lecció d’històries apassionants, bellament il·lustrades per l’autora del llibre, també inclou infografies sobre temes rellevants en camps relatius a la ciència i un glossari científic il·lustrat.

La lectura del llibre també m’ha portat el bon record de la celebració de l’acte de la 2a edició del Concurs de Scikus amb Perspectiva, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica l’any passat, on aquesta obra era un dels premis amb què vaig ser guardonat.

Referència. Ignotofsky, Rachel. Estrella polar, 2018. 128 pàgines. ISBN 9788491376323.

Altres recomanacions de llibres publicades en aquest blog:

“La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Altres articles sobre Albert Einstein publicats en aquest blog:

Altres articles sobre dones i ciència publicats en aquest blog:

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

Dissabte, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  L’11F és una bona oportunitat per prendre consciència de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Enguany, des del blog L’ase quàntic celebrarem aquesta efemèride donant a conèixer 11 científiques que haurien de ser conegudes per tothom, tot afegint-me a la invitació que la vicerectora de la UOC, Marta Aymerich, va fer a finals de gener des de la seva columna del diari ARA.

Imatge: Learning Liftoff.

Comencem amb Maria Sibylla Merian, considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l’entomologia moderna, gràcies a les observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones que va fer al segle XVII. Entrem al segle XVIII i seguim amb la matemàtica italiana Maria Gaetana Agnesi, famosa pel seu llibre de càlcul diferencial i integral Institucions analítiques, considerat el tractat més important de càlcul diferencial escrit fins aleshores. Del mateix segle són l’astrònoma francesa Nicole Lepaute, que va realitzar prediccions sobre la tornada del cometa Halley i va determinar de quina manera la gravetat dels planetes pot afectar la trajectòria d’un cometa, i la divulgadora científica anglesa Jane Marcet, autora de Conversacions en Química, un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l’època de Galvani, Volta, Franklin, Priestle, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d’altres.

Si entrem en el segle XIX, la matemàtica russa Sófia Kovalévskaia va ser la primera dona de l’Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques i a formar part del consell editorial d’una revista científica; va elaborar treballs rellevants sobre les equacions diferencials, les integrals abelianes i els anells de Saturn (i l’important teorema de Cauchy-Kovalévskaia!); les seves fascinants vida i obra em van inspirar i li vaig dedicar un dels scikus que vaig presentar al concurs “Scikus amb perspectiva” de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Seguim amb Henrietta Swan Leavitt, responsable del Departament de Fotometria Fotogràfica de l’Observatori de Harvard, que va establir el període de lluminositat d’unes estrelles variables que ho fan de manera regular.

Tot seguit, recordem tres científiques del segle XX. Comencem amb Barbara McClintock, considerada una de les especialistes en genètica més rellevants del segle XX per la seva recerca sobre transferència de posicions dels gens del blat de moro, cabdal per a la comprensió dels processos hereditaris. Continuem amb la química britànica Dorothy Crowfoot, pionera en el camp d’estudi de biomolècules amb tècniques de cristal·lografia de raigs X, i la farmacòloga nord-americana Gertrude Belle Elion, que va desenvolupar un gran nombre de nous fàrmacs i innovadors mètodes d’investigació que després ocasionarien el desenvolupament del fàrmac AZT contra la SIDA.

I les dues que fan onze, les més contemporànies: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, que va revolucionar la matemàtica moderna tot relacionant geometria i dinàmica i va ser la primera dona que va guanyar la prestigiosa Medalla Fields; i la física de partícules italiana Fabiola Gianotti, coneguda per haver estat cap de la col·laboració internacional ATLAS al Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC) i la primera dona nomenada directora general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).

Bona diada de l’11F!

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Acostem la climatologia als més petits!

Amb l’objectiu d’apropar als més petits la recerca sobre matemàtiques i climatologia que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats) acaba de publicar (en versió bilingüe català-anglès) un nou conte de la col·lecció «La Laura i en Joan» que porta per títol La Laura i en Joan fan recerca a tota potència.

La Direcció General de Recerca publica periòdicament noves aventures de la Laura i en Joan amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca científica que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques. Des de la pàgina web que hostatja els contes podeu accedir a la versió en PDF dels 28 contes fins ara publicats, a la versió interactiva i a una guia didàctica per treballar els continguts dels contes a l’aula.

L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles. Els contes de la col·lecció es distribueixen entre les escoles, les aules hospitalàries i les biblioteques

En aquesta ocasió el personal investigador del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) necessitaran l’ajuda de la Laura i en Joan en el projecte CAFE (Climate Advanced Forecasting of sub-seasonal Extremes), finançat amb un ajut Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea, per elaborar models matemàtics que ajudin a predir fenòmens meteorològics extrems.

Aquest darrer conte de la Laura i en Joan es pot complementar amb la lectura del penúltim conte de la col·lecció, La Laura i en Joan, en marxa contra el canvi climàtic. En aquest cas, la Laura i en Joan són de colònies al delta de l’Ebre i el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) els demana ajut per analitzar les dades recollides al centre i decidir quines mesures poden prendre per fer front a l’emergència climàtica. Gràcies a les investigadores i els investigadors del C3, la Laura i en Joan aprendran la importància d’analitzar dades de qualitat per tal de posar en marxa mesures efectives davant l’emergència climàtica, un dels reptes més importants que tenim actualment.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els 10 articles més llegits del 2022

Comença l’any 2023 i és moment de fer balanç. Aquest article compila els deu articles més visitats del blog L’ase quàntic publicats durant l’any 2022.

Logotip del Dia del Domini Públic a Polònia. Wikimedia Commons.

Les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant de l’àmbit de les dones de ciència, les ciències de l’espai, la ciència oberta, les xarxes socials que faciliten als investigadors que la seva recerca tingui més impacte i visibilitat, la física de partícules i algunes figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Jordi Sabater Pi, Albert Einstein i Ferran Alsina). Aquest és el rànquing dels apunts més visitats durant l’any 2022:

1) Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2022? (febrer)

L’article més llegit l’any 2022 està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer); compilava una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya des dels centres de recerca, les universitats i altres actors destinades a commemorar aquesta jornada.

2) Recensió del llibre La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, de Josep M. Trigo (juliol)

Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, explica en aquest llibre com arriben aquests objectes rocosos i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. Es tracta d’una obra de gran interès per als amants dels asteroides, els cometes i la ciència en general, a més d’una molt recomanable lectura divulgativa.

3) Xarxes socials per al personal investigador (juliol)

Síntesi dels continguts del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, impartit el mes de maig en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

4) El bosó de Higgs: crònica d’una descoberta anunciada (l’any 1964!) (març)

Aquest article és una recensió d’una petita joia de la divulgació científica que porta per títol Los secretos del bosón de Higgs, i per subtítol Una fuerza imperceptible i enigmática; en aquesta obra, el catedràtic de física teòrica de la Universitat de València Antonio Pich ens exposa de manera molt pedagògica i amb un llenguatge molt accessible el context històric i la seqüència d’esdeveniments que van culminar en el descobriment d’aquest nou camp de forces, el camp de Higgs, fins aleshores desconegut, i ho fa a través d’un itinerari científic i tecnològic que té el ritme d’una pel·lícula d’aventures i la intriga d’una novel·la policíaca d’Andrea Camilleri.  

5) Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment (març)

Recensió de la sisena edició del document que conté indicadors sobre dones i ciència, elaborat per encàrrec de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. El document recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe, en la línia d’altres publicacions que són referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.

6) L’OCDE, a favor de la ciència oberta (gener)

Recensió de l’informe Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age, elaborat per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb l’objectiu de proporcionar als responsables polítics eines i recursos destinats a impulsar les seves economies i societats en un món cada cop més digital i basat en les dades.

7) Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya (juliol)

Article-homenatge dedicat a Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), de qui el 2022 es commemoraven els 100 anys del seu naixement. Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies.

Jordi Sabater Pi, a Guinea Equatorial. Imatge: Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)

Articles redactats abans del 2022, també en el top 10

A banda dels set articles esmentats, redactats l’any 2022, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2022:

8Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

Aquest article compila un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

9. Acostem la Revolució Industrial als més petits! (setembre 2014)

L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc.

10Einstein a BCN (1923) (2013)

Com a físic i com a barceloní, sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país; posteriorment, fins i tot em vaig atrevir a escriure un relat curt inspirat en aquell episodi. Aquest apartat del blog resumeix tots aquests articles i inclou també l’entrevista que em va fer la periodista Sarah Calo per parlar sobre la visita d’Einstein a Barcelona. Enguany es compleixen 100 anys d’aquell esdeveniment històric, i caldrà estar amatents a tots els actes que es duran a terme per commemorar aquesta important efemèride.

Un any farcit de petits grans moments

El 2022 ha estat un any intens i salpebrat de petits grans moments, com ara la visita a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) sota el guiatge del professor Josep Maria Trigo (després d’haver participat en el concurs Objectes de la recerca) o la participació en diversos actes, com ara l’acte de lliurament dels premis de la 2a edició del Concurs de Scikus amb Perspectiva, la taula rodona “Les Biblioteques com a agents clau de la Ciència Oberta”, dintre de la 3a Jornada sobre Ciència Oberta, Biblioteques i Ciència Ciutadana, o la taula rodona en línia sobre dones, ciència i wikidata, celebrada en el marc dels actes de commemoració dels 10 anys de Wikidata i organitzada conjuntament per la Universitat de Girona i Amical Wikimedia.

Us desitjo un 2023 ben curull de salut i ciència!

Articles relacionats

Els 10 articles més llegits del 2021

Els 10 articles més llegits del 2020

Els 13 articles més llegits del 2013

Els 12 articles més llegits del 2012

Els 12 articles més llegits del 2011

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Recensió del llibre “La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo

Pel·lícules com Don’t look up (2021) o sèries com Salvation (2017-2018) han situat la possibilitat d’un impacte d’un cometa o un asteroide (respectivament) sobre la superfície de la Terra com una de les temàtiques científiques més emergents. 

Meteor Crater d’Arizona. Imatge: Science and more.

També recentment, The New York Times es feia ressò del fet que, gràcies a una nova eina que utilitza la tecnologia computacional, havia estat possible escanejar antigues imatges astronòmiques per trobar asteroides que potencialment podien col·lidir amb la Terra. Segons aquest article, es calcula que hi ha al voltant de 25.000 asteroides pròxims a la Terra amb un diàmetre superior a 140 metres, dels quals només s’ha detectat el 40 %. En cas que una d’aquestes grans roques arribés a la Terra, alliberaria una energia explosiva equivalent a milions de tones de TNT i podria afectar una regió extensa del nostre planeta. No gaire enrere en el temps tenim el superbòlid de Txeliàbinsk, un asteroide de 20 metres que va provocar 1.500 ferits durant la seva desintegració sobre la ciutat russa del mateix nom.

Doncs bé, a La Terra en perill, un llibre que porta per subtítol L’impacte d’asteroides i cometes, Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, explica com arriben aquests objectes rocosos i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. L’autor, especialitzat en asteroides, cometes i meteorits a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA), ha participat com a membre de l’equip d’investigació de diverses missions espacials a aquests astres com ara Stardust i DART (Double Asteroid Redirection Test) de la NASA. El llibre, escrit en un to amè i divulgatiu, també ofereix claus de lectura per conèixer com els científics intenten desviar els asteroides i així salvaguardar la vida a la Terra, i ho fa des del rigor científic i sense vocació de generar alarmisme.

El llibre s’estructura en sis capítols. El primer capítol del llibre («Boles de foc que anuncien caigudes de meteorits») introdueix els conceptes més bàsics sobre la creació dels meteors, la terminologia associada als asteroides, els cometes i els meteoroides (meteors i bòlids) i les classes de meteorits principals. L’autor descriu la rellevància i l’oportunitat científica que s’obtenen després d’enregistrar grans boles de foc, cosa que permet obtenir les trajectòries i òrbites d’aquestes roques i, el que és més important, recuperar meteorits.

En el segon capítol («Els cossos progenitors dels meteorits i les seves rutes cap a la Terra»), l’autor fa un interessant recorregut històric sobre l’origen i els principals tipus d’asteroides i meteorits des dels temps de Kepler, amb una menció al destacat treball de recerca de l’astrònom català Josep Comas Solà, descobridor d’onze asteroides. El Dr. Trigo explica de manera intuïtiva com es produeix el transport dinàmic d’asteroides des del seu magatzem principal: el cinturó d’asteroides; allà hi ha milions d’aquests objectes rocosos i metal·lorocosos.

Els capítols tercer i quart estan dedicats als cometes (origen, natura, impactes, missions i riscos associats als cometes de període curt). És particularment interessant l’epígraf dedicat a l’esdeveniment de Tunguska, que va tenir lloc el 30 de juny del 1908, quan se sospita que un fragment del cometa Encke, d’uns 50 metres de diàmetre, es va desintegrar a la remota regió de Tunguska, a Sibèria. Tant si va ser produït per un asteroide com per un cometa, aquell esdeveniment meteòric va devastar una taigà amb una extensió d’uns 2.200 km² i va destruir 80 milions d’arbres (per això l’Organització de les Nacions Unides ha designat el 30 de juny Dia de l’Asteroide). El llibre explica com, per una diferència horària de poques hores, aquell esdeveniment podia haver canviat per sempre la nostra visió contemporània del perill d’impacte per asteroides, ja que hauria pogut devastar la ciutat de Sant Petersburg.

El cinquè capítol del llibre està destinat a les diferents etapes que permeten la quantificació de la natura i la magnitud del perill d’impacte per asteroides: la identificació de les fonts de perill, els programes de seguiment, l’escala de Torí, el perill actual d’impacte d’asteroides i un interessant epígraf dedicat a la missió DART, la primera missió de defensa planetària que té per finalitat desviar asteroides mitjançant una tècnica anomenada l’impactador cinètic.

Finalment, el darrer capítol de l’obra («Cràters i extincions en el registre geològic») fa una compilació de les innombrables col·lisions amb altres cossos que ha patit la Terra al llarg de la història, des de la trobada fa 4.500 milions d’anys de la proto Terra amb un altre embrió planetari que s’ha acordat anomenar Teia (el resultat de la qual donaria lloc a la Lluna) fins a l’impacte de l’asteroide que va provocar el cràter de Chicxulub, al golf de Mèxic, ara fa 65 milions d’anys, responsable de l’extinció dels dinosaures, o el de l’asteroide Eltanin, a l’oceà Pacífic Sud, «només» fa 2,5 milions d’anys.

Cal esmentar que, al final de cada capítol, l’autor formula tot un seguit de qüestions que poden ser de gran interès per reflexionar i per reforçar els coneixements adquirits al llarg de la lectura. De fet, aquestes activitats són un colofó d’un llibre escrit en un to molt pedagògic i que pot resultar francament útil per a estudiants de física i astronomia. Una exhaustiva bibliografia desagregada per capítols completa aquesta obra, de gran interès per als amants dels asteroides, els cometes i la ciència en general, a més d’una molt recomanable lectura divulgativa. També s’ha publicat en castellà (Edicions UB) i en anglès, amb el títol Asteroid Impact Risk (Springer).

La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes
Trigo Rodríguez, J. Maria
Edicions UB, 2022
202 pàgines
ISBN: 9788491687887

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades amb ressenyes de llibres i el món de la lectura:

“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Publicat dins de Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya

Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009). Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies.

Jordi Sabater Pi, a Guinea Equatorial. Imatge: Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)

Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran primatòleg català

  1. Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia inicialment de manera autodidàctica durant la seva estada a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
  2. Dins la diversa tasca de recerca cal destacar la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath); la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus) i la cultura i la llengua del poble fang de Guinea Equatorial.
  3. El 1958 el va contractar l’Ajuntament de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Aquest centre depenia del parc zoològic de Barcelona, del servei municipal de parcs i jardins i del Museu Etnològic.
  4. El 1966 va obtenir una beca concedida per la Universitat Tulane, la National Geographic Society, el National Institute of Health i la New York Zoological Society per a l’estudi dels goril·les de costa.
  5. Aquell mateix any uns indígenes van portar a Bata un petit goril·la albí en molt mal estat de salut per les conseqüències d’una batuda a la selva en què va morir la mare d’aquest goril·la. En Sabater Pi va acollir i va guarir el goril·la, que seria conegut posteriorment amb el nom de Floquet de Neu, i el va enviar al Zoo de Barcelona, del qual, al cap de poc temps, va esdevenir l’emblema. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.
  6. El 1969, un cop declarada la independència de Guinea Equatorial, torna a Barcelona per treballar com a conservador del Departament de Primats i del Terrari del Zoo.
  7. El 1972 va retornar a l’Àfrica, concretament a Ruanda, en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre els goril·les de muntanya amb la prestigiosa zoòloga Dian Fossey.
  8. De retorn a Barcelona, va cursar estudis universitaris de Psicologia i l’any 1977 va esdevenir professor de la Universitat de Barcelona (UB), on des de l’any 1987 va ser catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB.
  9. A més de publicar, entre d’altres, una obra de referència com ara El chimpancé y los orígenes de la cultura, cal destacar també que Sabater Pi va ser un excel·lent il·lustrador de la natura; l’any 2000 va donar a la Universitat de Barcelona, concretament al CRAI de Belles Arts, el seu arxiu personal, que incloïa la seva obra científica i gràfica i la seva biblioteca especialitzada. Es tracta d’una col·lecció amb més de 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.
  10. Jordi Sabater Pi fou guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Creu de Sant Jordi (2000), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004) i la Medalla d’Or de la UB a títol pòstum (2009).

Un fil de Twitter dedicat a Sabater Pi!

Si voleu ampliar la informació anterior, us recomano que claveu una ullada al fil que vaig publicar recentment a Twitter. Encoratjat pel primer concurs de fils sobre ciència “Enfila la ciència” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), vaig enfilar tot un seguit de piulades amb els principals articles de Sabater Pi i tot un seguit de recursos que us permetran ampliar el coneixement sobre aquest prestigiós científic.

(Aprofito l’avinentesa per recomanar l’article Cinc claus per fer fils a Twitter, publicat en el blog del CREAF!)

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Sabater Pi

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Jordi Sabater Pi. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista al professor Miquel Llorente, de la Universitat de Girona, en la qual reivindica el pes del llegat del pioner de la primatologia al nostre país, a més de la infografia dedicada a Sabater Pi i el bit terminològic (“Jordi Sabater i Pi i la llengua fang“), dedicat aquest cop a la llengua fang, que Sabater Pi va aprendre durant la seva estada a Guinea Equatoriasl.

A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:

Dibuix de Jordi Sabater Pi. Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)

– L’article Exposició virtual «L’art de la ciència. Jordi Sabater Pi», que permet fer un recorregut virtual sobre els dibuixos naturalistes, etnogràfics i la fotografia de Jordi Sabater Pi, que a més d’investigador era un excel·lent il·lustrador científic. L’exposició ofereix un recorregut pel seu art i permet al visitant fer-se una idea del significat del dibuix científic com a eina imprescindible d’observació i anàlisi.

– La recensió del llibre Els catalans de Guinea, d’Antoni d’Armengol (Albertí Editor), del qual en recomano la lectura. L’obra tracta sobre com era la vida a la colònia des de l’arribada al nou país, com treballaven els blancs i els negres, els estudis, el lleure, els perills de la selva (amb un interessant capítol dedicat a Floquet de Neu), les relacions sexuals (amb un elegant enfocament antropològic, que les tracta de manera curosa) i, finalment, com van viure el tempestuós procés de descolonització.

I si voleu aprofundir-hi, us recomano que mireu el reportatge 15 minuts amb Jordi Sabater Pi, on el primatòleg explica els origens de la seva activitat de recerca, els seus descobriments més importants, la seva habilitat en el dibuix i els fons documental de la col·lecció que va donar a la Universitat de Barcelona.

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Josep Fuset (1871-1952), l’autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya
Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país
Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari