L’ase quàntic: els 10 articles més llegits del 2020

Comença l’any 2021 i és moment de fer balanç. En aquest article us presento els articles més visitats d’aquest blog durant l’any 2020.

L’any 2020 ha estat un any distòpic i irreal, i la pandèmia que ens està assolant ha causat estralls en la salut i l’economia de moltes persones. En el meu cas concret, després de l’estat de xoc inicial, haig de confessar que refugiar-me en l’escriptura periòdica d’articles en el blog ha estat francament beneficiós per adaptar-me a la nova situació i evadir-me’n (l’altre recurs que també m’ha ajudat a aconseguir-ho és la pràctica habitual de la meditació).

Pel que fa als deu articles més llegits del blog L’ase quàntic l’any 2020, les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant de l’àmbit de les dones de ciència, les figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Albert Einstein, Eduard Fontserè, Ferran Alsina), la COVID-19 i els recursos 2.0 per als investigadors, entre d’altres. Aquest és el rànquing dels apunts més visitats l’any 2020:

1. Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020? (febrer)

L’article més llegit de l’any està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) i recollia una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya per commemorar-ho.

2. L’únic lloc de la Terra sense vida (gener)

En aquest article em feia ressò d’un estudi que demostrava que el camp geotèrmic de Dallol, a Etiòpia, és probablement l’únic lloc del planeta al qual no ha aconseguit adaptar-se cap ésser viu, ni tan sols cap microorganisme.

3. Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter (desembre)

Com sigui que la pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i col·laborativa, i que les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació, aquest article aplegava dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).

4. Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya (octubre)

En aquest article retia homenatge a Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970), el meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques que va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, amb motiu de la commemotració dels 150 anys del seu naixement.

5. 25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2 (maig)

Aquest article compilava una selecció de repositoris de ciència oberta, portals de la UE, recursos educatius, còmics i altres fonts d’informació relacionats amb la COVID-19, el coronavirus i el confinament.

Articles redactats abans del 2020

A banda dels cinc articles esmentats, redactats l’any 2020, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2020:

6. Dones i ciència: 40 documents (gener 2012)

Aquest article, que actualitzo regularment, exposa un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.

7. 8 estratègies per llegir més llibres (setembre 2019)

Inspirat per l’article 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, en aquest article comparteixo tot un seguit d’estratègies destinades a fomentar la passió per la lectura.

8. Acostem la Revolució Industrial als més petits! (setembre 2014)

L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc

9. La meva filla? Abans científica que estrella de pop! (setembre 2010)

Aquest apunt analitzava una enquesta de l’acadèmia britànica de la ciència, The Royal Society que mostrava com, de manera lenta però progressiva, s’estava avançant cap al reconeixement i la visibilitat de les dones de ciència. Els resultats del sondeig també mostraven com encara  hi ha molta feina per fer (i aquesta conclusió continua sent plenament actual).

10. Einstein, Barcelona i anarquisme (1923) (març 2013)

En aquest article resumia els fets més rellevants de la visita que va fer Albert Einstein a Barcelona, l’any 1923. En particular, em centrava en el desenvolupament de l’entrevista del físic alemany amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes que va tenir lloc el dia 27 de febrer d’aquell any. L’article va ser el primer d’una sèrie de tres articles que vaig dedicar, l’any 2013, a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país.

Finalment només em resta, a banda de desitjar-vos molt bon any, agrair-vos la vostra fidelitat lectora i els vostres comentaris, que em permeten continuar aprenent i explorant des de diversos angles el fascinant món de la recerca científica. Que tingueu un 2021 ben curull de salut i ciència!

Articles relacionats

L’ase quàntic: els 13 articles més llegits del 2013

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2012

L’ase quàntic: els 12 articles més llegits del 2011

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2021: Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta

Diversos són els estats i les regions europees que han dissenyat i estan desenvolupant una estratègia sobre ciència oberta que amari els seus respectius sistemes d’R+D. A Catalunya, l’any 2020, i en el marc del Pacte Nacional sobre la Societat del Coneixement, s’han establert els eixos i les principals mesures de l’estratègia catalana sobre ciència oberta. L’any 2021 hauria de ser l’any de la consolidació i l’execució dels objectius operatius que han de permetre el desplegament de l’esmentada estratègia.

Imatge: Open Science 우산 | d’eotls4387 a Flickr (CC-BY 2.0).

Antecedents

El passat 13 de maig de 2020, el Plenari del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC) va aprovar el document final de treball en què es basaran les futures polítiques públiques per fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació. L’objectiu del PNSC és impulsar una estratègia de país entre l’àmbit de l’educació superior, la recerca, la innovació i l’economia productiva per aconseguir una societat basada en el coneixement. El Pacte, liderat pel Departament d’Empresa i Coneixement, i amb un protagonisme molt destacat per part de la Secretaria d’Universitats i Recerca en la seva elaboració, va comptar amb la implicació de representants del sistema català d’R+D+I (universitats, centres de recerca, grans infraestructures…) i del teixit social i empresarial. El capítol 4 del document final del PNSC (Impulsar el sistema de recerca i les seves infraestructures) recull les principals accions que tenen per objectiu impulsar el sistema català de recerca, les seves infraestructures i la ciència oberta.

Dels set grups de treball que van estar implicats durant més d’un any en l’elaboració del document final del PNSC, el grup de treball 6, liderat des de la Direcció General de Recerca, tenia per objectiu redactar les principals actuacions relacionades amb les infraestructures de suport a la recerca, i és en el si d’aquest grup de treball on es va crear un subgrup de treball de persones expertes en matèria de ciència oberta, que van donar suport a l’elaboració d’un breu document (Implementació d’una estratègia catalana de ciència oberta. Objectius i mesures) que aplega tot un seguit d’actuacions destinades a implementar una estratègia catalana de ciència oberta. També des d’aquest subgrup de treball es va acordar que l’estratègia catalana sobre ciència oberta es basés en la definició de ciència oberta que recomana la Comissió Europea: un nou enfocament del procés científic que té com a fonament el treball cooperatiu entre actors acadèmics i no acadèmics i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.

L’estratègia catalana de ciència oberta

D’entrada, l’estratègia catalana de ciència oberta està alineada amb la política de la Comissió Europea en aquest àmbit, que se sustenta en la Recomanació (EU) 2018/790, de 25 d’abril de 2018 sobre l’accés i la preservació de la informació científica i en el document Open Science Policy Platform Recommendations. D’acord amb les recomanacions de la Comissió Europea i els fulls de ruta implementats en alguns països del nostre entorn (com ara Irlanda, Holanda o França), l’estratègia catalana de ciència oberta que recull el document Implementació d’una estratègia catalana de ciència oberta. Objectius i mesures es vertebra a l’entorn de sis eixos:

Eix 1: Accés obert a les publicacions científiques

L’objectiu d’aquest eix és fer que la producció científica del sistema català de recerca estigui en accés obert i accessible a tothom i contribuir a modificar el sistema actual, a fi que se centri en la manera contemporània de fer recerca, oberta i col·laborativa. Totes les publicacions del sistema català de recerca producte d’activitats finançades amb fons públics s’hauran de trobar en accés obert immediat des d’una plataforma de publicació o un repositori.

Entre les mesures que recull aquest eix hi ha fer accessibles en obert totes les publicacions científiques finançades amb fons públics en el termini de desplegament del PNSC, garantir que les institucions que financen la recerca exigeixin l’accés obert immediat a qualsevol publicació resultant, impulsar els repositoris institucionals i consorciats d’accés obert existents, fer un seguiment de l’evolució de l’accés obert en el sistema català de recerca i establir negociacions amb els editors científics per permetre la transició cap a l’accés obert per a tot el sistema català de recerca promovent l’accés universal i la transparència com a prioritat.

Eix 2: Gestió de les dades de recerca: cap a les FAIR data (findable, accessible, interoperable and reusable)

La finalitat d’aquest eix és aconseguir que les dades de la recerca es publiquin de forma tan oberta com sigui possible i de manera FAIR, a fi de garantir-ne la preservació i la reutilització i desenvolupar bones pràctiques en la gestió de dades de recerca. Les dades generades en el sistema català de recerca hauran de ser trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. A més, per defecte, hauran de ser accessibles de manera oberta i només se n’haurà de restringir l’accés en casos necessaris.

Com a mesures destacades per assolir aquesta finalitat cal esmentar:

– Garantir que la planificació de la gestió de les dades es converteixi en una pràctica científica estàndard en una fase primerenca del procés de recerca, quan es generen o es recullen les dades, la qual cosa inclou el requisit relatiu als plans de gestió de dades.

– Establir protocols o plans de gestió de dades institucionals, per part de les institucions del sistema català, per garantir l’aplicació dels principis FAIR en la gestió de les dades de recerca.

– Posar a disposició les dades resultants d’una recerca finançada amb fons públics, donar-hi accés i fer que siguin interoperables i reutilitzables (FAIR) dins d’un entorn segur i fiable, a través d’infraestructures digitals (incloent-hi aquelles federades dins del núvol europeu de ciència oberta o European Open Science Cloud -EOSC-, si escau), llevat que això no sigui possible o sigui incompatible amb l’explotació posterior dels resultats de la recerca (seguint el mandat «tan obert com sigui possible i tan tancat com sigui necessari»), bé sigui per raons de privacitat, secrets comercials, seguretat nacional, interessos comercials legítims o drets de propietat intel·lectual de tercers.

Eix 3: Infraestructures per a la ciència oberta

Aquest eix té con a prioritat millorar les infraestructures existents (com ara el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, CSUC) i crear-ne de noves a fi d’integrar els recursos del sistema de recerca de Catalunya en l’ecosistema europeu de l’EOSC.

Les mesures destinades a aconseguir aquest objectiu passen per:

– Garantir que els investigadors tinguin un millor accés, en condicions de transparència i no-discriminació, als recursos i els serveis en matèria de recerca per a l’emmagatzematge, la gestió, l’anàlisi, la posada en comú i la reutilització de la informació científica, inclòs l’accés mitjançant l’EOSC, en la mesura que estiguin disponibles.

– Garantir les sinergies entre les infraestructures, l’EOSC i altres iniciatives globals, mitjançant el seu compromís amb la definició de les normes sobre les dades i els serveis accessibles a través de l’EOSC, igual que amb els indicadors i els paràmetres per mesurar l’impacte de la recerca en el marc de l’EOSC.

– Crear de manera immediata i a Catalunya, amb programari ja existent i de codi lliure, un repositori on es puguin publicar les dades de recerca i que compleixi els requeriments FAIR de la CE (coneguts o que s’estableixin en el futur), que permeti desenvolupar expertesa i bones pràctiques en la gestió de dades de recerca.

Eix 4: Capacitats i competències

Garantir que qualsevol persona del sistema català de recerca estigui capacitada en els principis de la ciència oberta és l’objectiu d’aquest eix. I perquè això esdevingui una realitat, caldria:

– Fer difusió i formació sobre els conceptes de ciència oberta a totes les persones que participen en el cicle de la recerca, en la línia de les directrius del European Commission Expert Group on FAIR data i de l’Steering Group on Human Resources and Mobility Working Group.

– Incloure i tenir en compte els professionals de les biblioteques, els administradors de dades i el personal expert en TIC que proporciona suport, formació i desenvolupament d’infraestructures per a la recerca oberta.

Eix 5: Incentius i recompenses

Per tal de tenir un sistema d’incentius i recompenses basat no tan sols en la publicació de resultats, sinó també en les activitats que es duguin a terme al llarg del cicle de la recerca i que estiguin destinades a promoure els principis de la ciència oberta, es proposen les següents mesures:

– Incorporar la ciència oberta en l’avaluació dels agents del sistema català d’R+D+I i en les directrius per a l’accés als fons de la recerca (convocatòries), tot tenint en compte les particularitats dels diferents àmbits de coneixement.

– Promoure que el sistema de contractació i d’avaluació professional dels investigadors, el sistema d’avaluació per a l’adjudicació de beques de recerca i el sistema d’avaluació dels organismes de recerca segueixin els principis de la ciència oberta.

– Analitzar models d’avaluació que van més enllà dels indicadors bibliomètrics tradicionals, que semblen clarament insuficients per avaluar la recerca, en la línia del precepte de la Declaració de San Francisco (DORA) i del Leiden Manifesto for Research Metrics, on s’inclou de manera rellevant tenir en compte l’impacte de la recerca.

– Garantir el suport i el reconeixement als investigadors i investigadores que participin en la cultura de compartir els resultats de la seva recerca i, en particular, garantir la posada en comú prèvia i l’accés obert a les seves publicacions i a altres resultats.

Eix 6: Coneixement obert i societat


Aquest eix té per finalitats fomentar la participació de la societat en la recerca i la innovació des de l’inici dels processos d’R+D+I, per harmonitzar els seus resultats amb els valors de la societat, així com capacitar la societat perquè pugui participar de manera activa, competent i responsable en les activitats de recerca i innovació.

Per fer-ho possible, el document advoca per mesures com ara:

– Impulsar mecanismes perquè els actors principals (administracions públiques, universitats, empreses, altres organitzacions i ciutadania) s’impliquin cada cop més en certs processos tant de recerca com de presa de decisions.

– Fomentar la participació pública en activitats de ciència oberta, incloses les iniciatives de ciència ciutadana, la participació del públic en la planificació i l’avaluació de la recerca i la inclusió de diverses fonts d’expertesa en la recerca acadèmica.

– Revalorar la cultura científica com a eina indispensable per formar una societat responsable i crítica.

Actors del sistema que ja estan posant fil a l’agulla

El CSUC desenvoluparà un paper destacat en la implementació de l’estratègia catalana de ciència oberta, ja que ha dut a terme actuacions marcadament open science, com el desenvolupament del Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) o la gestió de dipòsits digitals temàtics cooperatius com ara TDX (tesis), Recercat (documents de recerca) o MDX (material docent). A més, ha publicat documents que han esdevingut referència a Catalunya pel que fa a la gestió de dades de recerca (FAIR x FAIR. Requeriments factibles, assolibles i implementables per a un repositori de dades de recerca FAIR).

Un altre actor que està fent els deures és la Institució CERCA, que l’any 2020 ha aprovat l’estratègia de gestió de dades CERCA Open Data. Aquest Pla neix amb la vocació de coordinació amb altres agents del sistema, com ara les universitats, el CSUC i el BSC, entre d’altres agents vinculats al sistema d’R+D.

Finalment, cal destacar que lAgència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) participa en el projecte europeu GRACE (“Grounding RRI Actions to Achieve Institutional Change in European Research Funding and Performing Organisations”), finançat pel programa Horizon 2020, amb l’objectiu d’implementar canvis institucionals en les entitats participants orientats a facilitar el desenvolupament d’una recerca i innovació responsables (RRI). En aquest marc, s’han creat tres grups de treball de caràcter tècnic, dos dels quals estan relacionats amb la ciència oberta (ètica i accés obert), on participen diferents unitats de l’AGAUR implicades en aquests canvis.

Recomanacions finals i conclusió

Per estar al corrent del que es cuina sobre ciència oberta a Catalunya, Europa i el món en general, recomano seguir el blog del CSUC, així com el perfil a Twitter de Lluís Anglada (@lluisanglada), director de l’Àrea de ciència oberta d’aquest consorci. També el blog LSE Impact Blog de la London School of Economics publica interessants articles sobre ciència oberta, accés obert o recursos 2.0 per al personal acadèmic i investigador (com ara l’excel·lent Beyond mandates: For open science to become a norm, it must be recognised and rewarded, de Maria Cruz i Hans de Jonge). Finalment, des del meu perfil de Twitter (@xavierlasauca) mantinc una llista (Open world) amb perfils vinculats a open science, open access, open research, open government i open data.

És evident que per continuar el desplegament de l’estratègia catalana sobre ciència cal que s’impliquin tots els agents vinculats al sistema català d’R+D perquè la recerca catalana sigui cada vegada de més qualitat, perquè es faci de manera més cooperativa, perquè sigui més transparent i perquè els seus resultats i les dades en què s’han sustentat siguin més accessibles, comprovables i a l’abast de més ciutadans. L’esquelet d’aquesta estratègia ja és sobre la taula, alguns actors ja s’hi estan implicant i seria desitjable que l’any 2021 es pogués consolidar el seu desplegament.

Aprofito l’avinentesa per desitjar a les lectores i els lectors del blog L’ase quàntic un any 2021 ple de salut i bona ciència!

Anotacions relacionades:

Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
Open access: un debat obert
Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess
La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
Open access: 10 recomanacions
6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Open Data, dades obertes per a la ciutadania

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter

La pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i, com més col·laborativa, millor. Les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació. En aquest article trobareu dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).

Open Science and Culture Hack Day 18.09.2012, by avoinGLAM in Flickr (CC BY 2.0)

To blog or not to blog… That’s the question!

Cada cop més investigadors tenen blog, i llegeixen i comenten altres blogs. En determinats entorns es té la percepció que els investigadors i els acadèmics haurien de tenir blog i actualitzar-lo periòdicament. Es considera que, en qualitat de treballadors públics, haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Alguns acadèmics, com ara el sociòleg Mark Carrigan (Universitat de Cambridge, 40 reasons why you should blog about your research) o el politòleg Duncan Leavy (London School of Economics, Shorter, better, faster, free: Blogging changes the nature of academic research, not just how it is communicated) aposten fermament per difondre la seva recerca a partir d’aquest recurs comunicatiu. Però quins son els principals manaments que ha de seguir un bon bloguer?

1. Parlar dels conceptes bàsics relacionats amb els articles més emergents del vostre àmbit de recerca és un bon punt de partida: plantegeu-vos com a repte parlar sobre el significat i l’impacte d’aquella recerca en uns termes comprensibles per a la ciutadania.

2. Sigueu conscients que el vostre blog evolucionarà amb el pas del temps, so keep calm…

3. Feu del vostre blog un punt de trobada obert al diàleg: la interacció amb els lectors és molt important.

4. Utilitzeu recursos audiovisuals: diversos estudis demostren que la utilització d’imatges o la inserció de vídeos són essencials si es vol captar l’atenció de les persones que segueixen el vostre blog.

5.Difoneu els vostres articles (i connecteu amb altres bloguers) des d’altres xarxes socials com ara Twitter. Tenir un compte de Twitter des del qual fer-ne difusió és una eina indispensable per tal que el blog tingui més impacte.

6.Citeu sempre les vostres fonts (és un exercici de transparència i honestedat).

7. Respecteu el vostre públic: sigueu amables, agraïu els comentaris i contesteu les preguntes que us adrecin.

8. Actualitzeu el vostre blog periòdicament (amb la redacció d’un article cada quinze dies pel cap baix).

9. No esdevingueu esclaus del vostre blog: si no esteu inspirats, no publiqueu.

10. Claveu una darrera ullada a la gramàtica i l’ortografia del vostre apunt abans de fer clic a “Publicar”.

Aquest decàleg està inspirat (i convenientment salpebrat amb aportacions personals) en l’article Blogging Tips for Science Bloggers, From Science Bloggers, de Paige Brown Jarreau. Brown és especialista en comunicació científica a la Universitat de Louisiana.

Massa feina, això de mantenir un blog… I si vull començar per tenir perfil a Twitter?

Doncs és una bona idea. Twitter és un servei de microblogging que requereix menys dedicació i concentració que mantenir un blog, i que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 240 caràcters, amb la següent estructura: literal descriptiu + enllaç + etiqueta o hashtag.

El fet cert és que Twitter s’està consolidant com a eina de comunicació en el món acadèmic i de la recerca. De fet, hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant aquesta xarxa social, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles, com ara The verdict: is blogging or tweeting about research papers worth it?, de Melissa Terras (professora d’humanitats digitals a la University College London), on Terras demostra com la difusió d’un article mitjançant les xarxes socials incrementa el nombre de descàrregues d’aquella publicació, fins i tot en proporció 1 a 10 en alguns casos. En la mateixa línia s’expressen la professora de la Universitat de Nova York Jessie Daniels (From Tweet to Blog Post to Peer-Reviewed Article: How to be a Scholar Now) o, més recentment, Kirsty Wallis, cap de Recerca de la Biblioteca de la University College London (How an audience-first approach to social media increases engagement with your research).

Sigui com sigui, quins són els principals avantatges que aporta Twitter a un investigador? Fonamentalment els principals motius pels quals els investigadors han d’emprar Twitter, sota el meu punt de vista, són tres: és una gran font d’informació, és una eina molt útil per difondre la nostra recerca entre els nostres col·legues o envers la societat i és un recurs molt pràctic en conferències (o videoconferències), congressos (en línia o en directe) i jornades (via Zoom o presencials). La meva proposta de decàleg per a un científic que vulgui unir-se a la conversa en aquesta àgora universal que és Twitter (amb tres manaments més com a bonus track) és la següent:

1. Publiqueu continguts que aportin valor afegit i siguin fàcilment llegibles.

2. Empleneu la biografia del vostre perfil amb les vostres dades i interessos professionals (no us oblideu d’afegir-hi una imatge).

3. Per seleccionar seguidors, per extreure idees consulteu el perfil d’un investigador amb els mateixos interessos que vosaltres.

4. Respecteu l’estructura clàssica d’un tuit: text + enllaç relacionat + una o més etiquetes o hashtags.

5. Com en el cas dels blogs, sigueu curosos amb l’ortografia i la sintaxi.

6. Acompanyeu la piulada amb una imatge (o un vídeo).

7. Com a exemples de contingut, difongueu informació que pugui ser interessant per a la vostra cohort de seguidors, com ara articles publicats recentment sobre el vostre àmbit de coneixement (incloent sobretot els vostres!), celebració de conferències i congressos, convocatòries d’ajuts, notícies, publicacions en blogs…

8. Intenteu piular amb una certa regularitat, però sense arribar a l’extrem d’anegar la cronologia dels vostres seguidors.

9. Intenteu publicar tenint en compte la zona horària del públic objectiu.

10. Respongueu les mencions.

11. Superviseu i monitoreu la vostra activitat i el seu impacte amb eines com ara Tweetdeck o Hootsuite.

12. Organitzeu els perfils que seguiu mitjançant llistes.

13. Si us fa mandra mantenir un blog, exploteu la vostra creativitat publicant fils o threads a Twitter (és a dir, concatenacions de tuits que permeten exposar una idea de manera més àmplia), com ara aquest fil de 10 tuits de l’epidemiòleg Adam Kucharsky (London School of Tropical Medicine).

Accés a més de 80 recursos que us poden ajudar a millorar la vostra reputació digital com a recercaires

Podeu accedir a aquests dos decàlegs, juntament a altres 80 referències bibliogràfiques relacionades amb els mitjans de comunicació social com a eines per millorar l’impacte i la visibilitat de l’activitat i la producció dels científics, des de la presentació del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

L’estructura del taller és la següent: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.

Aquest era el setè any que impartia aquest taller, per bé que en aquesta oportunitat, en comptes de fer-ho presencialment a les aules d’informàtica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic, ho he fet mitjançant videoconferència, com la majoria de formacions que s’estan impartint en aquesta època un xic distòpica que ens ha tocat viure. L’experiència ha estat interessant, tot i que he enyorat la presencialitat i, sobretot, el contacte directe amb l’alumnat; també m’hauria agradat saludar la Nadja Gmelch o l’Ignasi Labastida, docents amb qui he coincidit algun cop a l’aula perquè impartien la classe posterior a la meva, i que per a mi són referents en el seu àmbit de coneixement. Confiem que l’any que ve es puguin impartir aquest i la resta de tallers del màster de manera presencial!

Finalment, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de comunicació científica del màster, la seva invitació perquè novament impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i a l’alumnat del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, com sempre, Pastora!

Articles relacionats:

Ciència oberta confederal: el model belga

“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors

Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB

Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)

Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals

‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic (2017)

Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0

Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0

Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I

Parlant a l’Institut d’Estudis Catalans sobre eines 2.0 per comunicar la recerca

Parlant al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre xarxes socials i malalties emergents

Las actividades de gestión de redes de un profesor universitario: (auto)promoción, networking, escucha activa y reputación digital.    

Parlant a ICREA sobre recerca 2.0

Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC

Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador

Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB

Blogs i divulgació de la ciència

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014), gramàtica i país

Enguany es commemora el centenari del naixement d’Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014). Filòleg, lingüista i especialista en història de la llengua, Badia va ser l’autor de l’emblemàtica Gramàtica de la llengua catalana (1994).

El filòleg i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, en l'homenatge que va rebre l'any 2011 / ACN
Antoni Maria Badia i Margarit. Imatge: ACN.

La figura de Badia i Margarit em transporta als meus anys d’estudiant a l’Escola de Mestres Rosa Sensat, ara fa gairebé 25 anys, on em preparava per als exàmens dels nivells E (professor de català per a adults) i K (corrector de català) de la Junta Permanent de Català. Conèixer els textos de Badia sobre gramàtica i llengua era essencial per a la preparació de les proves. Us agradaria conèixer deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran lingüista?

1. Va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1920, i entre el 1924 i el 1937 va fer els estudis d’ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog i lingüista Alexandre Galí i Coll.

2. Va estudiar als Estudis Universitaris Catalans, es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943 i tot seguit va començar a fer d’ajudant de classes pràctiques a la mateixa facultat i de professor auxiliar temporal.

3. Va iniciar els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica sobre la base del qual va escriure la seva tesi doctoral (1945), feta a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Ciutat Universitària de Madrid sota el guiatge del prestigiós literat i filòleg espanyol Dámaso Alonso.

4. El 1948 va obtenir la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la Universitat de Barcelona, càrrec que va mantenir gairebé 30 anys. El 1977, Badia i Margarit va guanyar definitivament la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Catalana, que va exercir fins a la seva jubilació, el 1986.

5. Del 1978 al 1986 fou rector de la Universitat de Barcelona, i posteriorment rector honorari.

6. Com a catedràtic cal destacar la seva intensa activitat com a docent, fet que li va permetre impulsar una veritable escola d’investigadors en àmbits com ara la fonètica experimental, la gramàtica històrica, la dialectologia la geografia lingüística (on va destacar com a autor de l’Atles lingüístic del domini català, del 1965) i l’onomàstica, amb una atenció especial als elements botànics de la toponímia.

7. Va ser professor visitant a Munic, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona a París, i va rebre el reconeixement com a doctor honoris causa per les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc – Le Mirail (1978), París-Sorbona (1986), Perpinyà (1989), Knox College de Galesburg (1990), Rovira i Virgili (1994), Alacant (2002), València (2003), Illes Balears (2007) i UNED (2010).

8. Va ser el primer president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976), president del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1989-1995).

9. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (1986), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

10. Antoni Maria Badia i Margarit va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2014, a l’edat de noranta-quatre anys.

A més de la seva monumental obra dedicada a estudiar la gramàtica catalana, altres obres rellevants de Badia i Margarit són Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística (1969), Cap a una sociolingüística catalana (1976), Llengua i poder. Textos de sociolingüística catalana (1986), Les regles d’esquivar vocables i la ‘qüestió de la llengua’ (1999), Apologia i vindicació de la llengua catalana (2004) i el recull d’articles Moments clau de la història de la llengua catalana (2004).

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Badia i Margarit

El butlletí electrònic RECERCAT també s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra d’una personalitat que va posar la llengua com a eix principal de la seva vida. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.

Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista a la professora de la UB Lídia Pons, la infografia i el bit terminològic (“Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”), dedicat aquest cop a analitzar l’Atles lingüístic del domini català, una obra cabdal de l’eminent filòleg barceloní.

A banda dels continguts relacionats amb la lingüística i l’estudi de les llengües, voldria recomanar dos articles publicats el darrer número de RECERCAT:

– L’article De la recerca a la resposta ràpida: proves de COVID-19 per voluntaris del CRG es fa ressò d’una publicació elaborada pel personal voluntari del Centre de Regulació Genòmica que va participar en el programa Orfeu, on s’explica la tasca que van dur a terme per fer front a la pandèmia durant les primeres setmanes d’expansió de la infecció a Catalunya. Hi exposen les seves motivacions, els reptes i les lliçons apreses durant el temps en què es va desplegar el programa, amb el convenciment que ajudaran a preparar millor el món la societat per abordar situacions similars en el futur.

-A a secció Novetats web podem llegir que s’han actualitzat els apartats «Dones i ciència a la història» i «Documents» de l’espai «Dones i ciència» del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Més enllà d’aquest RECERCAT especial, si voleu aprofundir sobre la figura i l’extensa obra de Badia i Margarit podeu accedir al portal web impulsat des del Departament de Cultura o fer un tomb per les exposicions virtuals que li han dedicat la UB i la UAB.

Bona lectura!

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
Monturiol, l’inventor socialment compromès
Richard Feynman, un geni atípic 
Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel
Ferran Alsina, la revolució industrial a Catalunya
Alan Turing, el desxifrador d’enigmes
Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia a Catalunya

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand

A començaments d’any, la revista Nature es feia ressò d’una enquesta que havien contestat  més de 4.000 científics del Regne Unit i que retratava de manera més aviat sinistra les condicions laborals en què desenvolupaven la seva feina. En un entorn altament competitiu  (i sovint hostil), més del 80 % dels investigadors es planyien de patir estrès, ansietat i fins i tot assetjament, provocats per la pressió, les jornades de treball maratonianes i la inseguretat laboral.  

Amazon.fr - Chemistry: A novel - Wang, Weike - Livres
Portada de la versió anglesa de la novel·la

Ben segur que la protagonista de la novel·la Química, de Weike Wang (Empúries, 2019), pertany a aquest 80 %. Està preparant la seva tesi doctoral en química orgànica a Boston.  Els seus pares, immigrats xinesos, n’estan molt orgullosos i tenen moltes expectatives dipositades en la seva filla. Té una parella brillant, també químic, que li acaba de proposar que es casin. Però de sobte, com a bona observadora científica, analitza el seu entorn laboral i emocional i es comença a fer preguntes.

La primera part del llibre està salpebrada de referències a la seva activitat com a investigadora. El doctorat de la protagonista s’allargassa, els resultats experimentals no arriben i la pressió perquè hi arribin és gran. Només un tast de la novel·la per fer-nos-en una idea:

Hi ha un professor al meu departament a qui ja no deixen dirigir tesis. Sota la seva tutela, massa doctorands han comès suïcidi. La seva exigència de feina és excepcionalment alta. (…) Si no poden justificar catorze hores de feina, el professor dictamina que l’estudiant no va prou enfeinat i li posa més feina.  

L’entorn familiar també és complex. D’una banda, a causa de la dualitat de cultures (americana i xinesa). De l’altra, perquè els pares (que mantenen una situació conjugal molt allunyada de ser una relació feliç) també li exigeixen que acabi el doctorat i que treballi en una feina que li aporti estabilitat i riquesa. D’altra banda la seva parella també la pressiona perquè la relació vagi un pas més enllà.

Totes aquestes pressions configuren un panorama que porta la protagonista a la crisi: no es troba bé i no sap com encarar la seva vida, i l’obra ens descriu totes les etapes d’algú que afronta la crisi existencial dels trenta observant amb una ment analítica i molt clara tot el que li està passant, i disposada a retrobar la pau amb la química com a teló de fons que amara tota l’obra. 

L’autora és Weike Wang, llicenciada en química i doctora en salut pública, i amb aquest llibre va guanyar el prestigiós premi PEN/Hemingway al millor debut.

Weike Wang
Editorial Empúries, 2019
220 pàg.
ISBN: 9788417879143

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

8 estratègies per llegir més llibres

Poesia 2.0 al TERMCAT

Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia

Sant Jordi 2013: tres recomanacions

Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques

Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!

Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Publicat dins de Dones i ciència, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Intel·ligència artificial i microalgues al servei de les persones

La intel·ligència artificial i el cultiu de microalgues com a font alternativa de proteïnes són els dos temes més destacats del número 161 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya. Si en voleu fer un tast, accediu al videosumari del número.

Microalgues Chlorella vulgaris. Imatge: NEON (CC).

La intel·ligència artificial (IA) amara bona part dels continguts del darrer número del butlletí, amb la presentació del CIDAI (Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence), la publicació d’un informe del Parlament europeu sobre IA i dos exemples de bones praxis empresarials pel que fa a l’ús de la IA (Biel Glasses i Dermavision Solutions) com a continguts més destacats. L’empresa emergent Biel Glasses està desenvolupant unes ulleres intel·ligents que milloren la mobilitat de les persones amb baixa visió amb l’objectiu d’ajudar-les a ser més autònomes en el seu dia a dia, mentre que Dermavision Solutions ha creat una cabina que detecta en cinc minuts lesions a la pell sospitoses de ser cancerígenes.

D’altra banda, RECERCAT entrevista aquest mes Massimo Castellari, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Castellari coordina ProFuture, un projecte europeu liderat des de l’IRTA per desenvolupar tecnologies de cultiu de microalgues amb un objectiu molt ambiciós: augmentar fins a un 70 % la producció d’aliments al llindar de l’any 2050 sense malmetre els ecosistemes del planeta.

A més, en portada trobareu un article que analitza la recentment aprovada Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació (EECTI) 2021-2027. A la secció de Catalunya hi ha un altre article d’anàlisi, en aquest cas dedicat a als bons resultats de Catalunya quant a captació de fons procedents del programa Horitzó 2020.

Altres recomanacions personals:

– A la secció Ciència, un interessant article recorre els grans avenços científics, mèdics i tecnològics i els nous hàbits i pràctiques que han estat conseqüència de les crisis sanitàries que han ocorregut al llarg de la història humana. Tot llegint l’article descobrireu com la neteja i l’eliminació regular d’escombraries, l’estetoscopi, el rentat de mans, la penicil·lina o les unitats de cures intensives, entre d’altres avenços, tenen l’origen en alguna de les múltiples pandèmies que han assolat la humanitat.

-A Recursos educatius trobareu una recensió del llibre Enseñando Ciencia con Ciencia, una obra que té per objectiu facilitar estratègies i activitats per fomentar les vocacions científiques i la passió per la ciència a l’aula.

-A Recomanacions una notícia la protagonitza el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha estrenat un nou web, anomenat El Cicle de la Comunicació de la Recerca, amb l’objectiu d’acompanyar l’alumnat i el personal docent i investigador en el procés de crear i difondre les seves publicacions científiques per tal de donar a conèixer els resultats de la recerca.

Finalment, el bit terminològic del mes (gentilesa del TERMCAT) tracta sobre el mot abstract (i, col·lateralment, sobre peer review): com n’hem de dir, d’aquestes expressions, en català?

Si el butlletí RECERCAT us agrada, us hi podeu subscriure des d’aquí.

Altres articles relacionats:

Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2
L’únic lloc de la Terra sense vida
Platges d’Hiroshima i estupefaents precolombins
Nous avenços contra l’ELA
Grafè, galàxies i taules periòdiques dels elements…
Recerca, innovació i esperit emprenedor
Nova pàgina web amb recursos per al professorat
Es pot innovar a l’Administració amb un butlletí electrònic?

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Com serà el finançament de l’R+D a la UE l’any 2030? Un paisatge policromàtic.

Polychromatic Pinch, de Kristofir Dean

La Comissió Europea ha publicat l’informe Aiming for more: R&D investment scenarios for the next decade, un document que analitza quatre possibles escenaris de despesa en R+D durant la propera dècada, i quantifica els esforços dels governs estatals i del sector empresarial en aquests escenaris, així com l’escletxa detectada respecte de l’objectiu d’assolir el 3 % de finançament en R+D respecte del PIB. També analitza les tendències per a cada estat, mostra una fotografia molt diversificada d’aquesta qüestió dintre de la UE i fa un exercici d’extrapolació de la situació els propers deu anys.

L’anàlisi demostra que la Unió Europea (UE) ha incrementat de manera molt lenta la despesa destinada a R+D respecte del PIB, la qual cosa s’ha traduït en una diferència de 110.000 milions d’euros respecte de l’objectiu de la UE d’aconseguir destinar el 3 % del PIB a R+D l’any 2020. Si continua la tendència actual, la intensitat de despesa en R+D milloraria fins assolir el 2,74% l’any 2030. Particularment interessant és l’anàlisi comparativa del període 2000-2018, que mostra la diferència substancial que encara hi ha entre la UE i els països capdavanters a nivell mundial en inversió en R+D (Corea del Sud, Japó i EUA). Xina, en canvi, que partia d’una posició per sota de l’1 % d’inversió en R+D respecte del PIB l’any 2000, l’any 2018 ja avançava la UE pel que fa a aquest indicador.

Pel que fa a l’anàlisi de les tendències de la intensitat de l’R+D a nivell estatal entre el 2010 i el 2018, el document mostra un panorama ben diversificat a la UE. Les economies avançades amb nivells d’R+D ja elevats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria, Suècia) han experimentat increments sostinguts de la seva intensitat de despesa en R+D durant el període 2010-2018, mentre que altres països que partien d’un nivell baix van aconseguir augmentar la seva intensitat de despesa en R+D (Txèquia, Croàcia, Hongria, Xipre, Eslovàquia, Polònia, Bulgària). D’altra banda, en diversos països el creixement de la intensitat de la despesa en R+D durant el període 2010-2018 ha estat en gran mesura pla (França, Letònia, Romania) i fins i tot negatiu (Irlanda, Estònia, Malta, Eslovènia), o bé el nivell d’intensitat de despesa en R+D no s’ha recuperat des dels nivells anteriors a la crisi (Irlanda, Espanya, Finlàndia, Luxemburg, Portugal).

Quant a les tendències en intensitat de despesa pública en R+D entre el 2010 i el 2018, també són molt variades entre els estats membres de la UE. Molts estats membres que ja tenien un sistema públic d’R+D relativament fort han continuat augmentant les seves inversions, sobretot Dinamarca, Bèlgica, Alemanya i Àustria. Estònia i Txèquia han incrementat les seves intensitats públiques de despesa en R+D i ara estan per sobre de la mitjana de la UE. La disminució de la intensitat de despesa pública en R+D detectada en alguns dels nous estats membres entre 2010-2018 (Bulgària, Xipre, Letònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania, Eslovènia) així com en estats membres més avançats (Espanya, Irlanda, França, Itàlia, Holanda) és, segons l’informe, particularment preocupant.

Pel que fa a la intensitat de despesa privada en R+D en el període 2010-2018, l’informe destaca que només Bèlgica presenta una intensitat de despesa en R+D empresarial i un ritme de creixement d’aquesta intensitat que estan per damunt de la mitjana de la UE. Alguns estats membres avançats de la UE (en particular, Suècia, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Bèlgica) tenen un nivell d’intensitat de despesa privada en R+D similar al de les economies més avançades del món, com ara els Estats Units, Japó, Suïssa i Corea del Sud. D’altra banda, mentre que la intensitat de despesa en R+D empresarial es va incrementar substancialment en molts dels nous estats membres durant la darrera dècada (Xipre, Bulgària, Romania, Eslovàquia i un increment espectacular en el cas de Polònia), les seves intensitats de despesa en R+D es mantenen per sota de l’1% del PIB estatal el 2018, molt per sota de la mitjana de la UE.

L’informe considera quatre escenaris quant a la despesa en R+D els propers deu anys, i fa un exercici de prospectiva aplicat als diversos estats de la UE:

-L’escenari A pressuposa que la tendència dels anys 2010-2018 continuarà també al llarg de la propera dècada.
-L’escenari B assumeix que la taxa de creixement de la intensitat de l’R+D del període 2016-2018 continuarà al llarg de la propera dècada.
-L’escenari C assumeix que la quota de despesa en R+D respecte del PIB es mantindrà estable amb el mateix nivell del 2018.
-Els tres escenaris es comparen amb un escenari ambiciós (escenari D), que projecta increments de la despesa en R+D fins al 3 % del PIB el 2030.

Finançament de l’R+D fins al 2030 d’alguns estats europeus (projecció). Les dades per a Espanya, Estònia i Finlàndia són ben galdoses.

La projecció lineal fins al 2030 de les tendències detectades durant el període 2010-2018 mostra que vuit països (Àustria, Alemanya (1), Grècia, Hongria, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovàquia) assolirien el seu objectiu de despesa en R+D previst per al 2020 al llarg de la propera dècada. L’informe detecta una tendència positiva en despesa en R+D en països que tradicionalment no hi dedicaven gaires esforços, com ara Hongria i Polònia, la qual cosa  suggereix que van pel bon camí i que podrien convergir cap a la mitjana de la UE amb més rapidesa. D’altra banda, alguns països amb elevada intensitat en R+D continuen ampliant la seva despesa en recerca (Àustria, Dinamarca), tot incrementant el seu avantatge respecte d’altres països. En el cas de nou estats membres (Estònia, Espanya (2), Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Letònia, Malta, Portugal, Eslovènia), fins i tot es preveu que la intensitat de la R+D disminuirà i es desviarà dels objectius estatals. Aquesta tendència és especialment preocupant en aquests països, que disminueixen la seva despesa en R+D a partir de nivells que ja són baixos.

Sobre la base dels diversos escenaris analitzats, el document presenta algunes conclusions i suggereix vies d’actuació. Entre les conclusions de l’estudi, cal destacar que els baixos increments de la despesa pública en R+D durant l’última dècada demostren que, al llarg de la propera dècada, seria desitjable augmentar la inversió pública en R+D, mesura que alhora hauria d’anar acompanyada d’un reforç de la inversió privada en R+D. A més, la inversió pública en R+D ha de garantir un sistema científic públic robust i impulsar la innovació i la transferència de coneixement sobre la base del sistema de ciència.

A banda de les estratègies d’inversió en R+D, l’estudi també destaca que els decisors polítics haurien de tenir en compte l’impacte social de la recerca i prosseguir amb les reformes estructurals dels sistemes estatals d’R+D. Les actuacions en R+D+I orientades a missions, el suport a les competències digitals i la necessitat de difondre la importància de la innovació són altres dels àmbits que els sistemes estatals d’R+D haurien d’impulsar.

Finalment, l’informe conté un extens apartat de referències que sens dubte serà de gran interès per als amants de l’anàlisi i la prospectiva en l’àmbit de l’R+D.

  1. Alemanya ja va assolir el seu objectiu de despesa en R+D del 2020 i està en camí d’assolir el previst al 2025.
  2. L’informe pronostica per a Espanya un manteniment i un lleuger decreixement de la despesa en R+D sobre el PIB fins a l’any 2030 (que quedaria aquell any lleugerament per sobre de l’1 %), un escenari molt allunyat de la xifra de 2,12 % a què s’aspira per al 2027 des del Ministeri de Ciència i Innovació, recollida a la recentment publicada Estrategia Española de Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027.

Aiming for more: R&D investment scenarios for the next dècade.
Lukas Borunski, et al. R&I Paper Series Working Paper 2020/06. Direcció General de Recerca i Innovació. Comissió Europea, juliol de 2020, 23 pàgines. ISBN: 978-92-76-19834-5

(Aquest article ha estat publicat en el número de setembre del butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres anotacions relacionades:

La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya

Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970) va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, i va dirigir institucions tan prestigioses com ara l’Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona, la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, entre d’altres.

Clouds, de Pattys-photos a Flickr (CC BY 2.0).

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement d’aquesta destacada figura de la vida científica de Catalunya, considerat el pare de la meteorologia professional al nostre país. Us agradaria conèixer deu fets rellevants sobre la seva vida i obra?

  1. Eduard Fontserè va néixer al carrer Nou de la Rambla de Barcelona l’1 de març de 1870.
  2. El 1892, després de graduar-se en Ciències, es traslladà a Madrid per seguir els cursos necessaris per obtenir el doctorat. Fontserè trià un tema d’astronomia per a la seva memòria de doctorat (la rotació del Sol).
  3. Un cop doctorat, Fontserè tornà a Catalunya el 1893 i la seva primera ocupació va ser la d’encarregat dels observatoris astronòmic i meteorològic de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’Acadèmia creà el Servei Horari Oficial, i Fontserè es va fer càrrec de les operacions diàries de mesura del temps local i de manteniment de l’hora de diferents rellotges públics.
  4. El 1894, Fontserè va rebre l’encàrrec de preparar el projecte per crear l’Observatori de Barcelona, el qual va acabar esdevenint l’Observatori Fabra, que havia de portar a terme treballs en dos àmbits de coneixement, astronomia i geodèsia, amb tres objectius: establir un servei horari i de l’estació central de la xarxa meteorològica de Catalunya, impulsar estudis astrofísics, el càlcul i la publicació d’efemèrides i impulsar l’estudi de la sismologia a Barcelona.
  5. Entre 1899 i 1900, Fontserè ocupà les càtedres de Geodèsia i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona; d’aquesta darrera càtedra es va fer càrrec durant més de 30 anys.
  6. L’any 1910 es constituí la Societat Astronòmica de Barcelona, fet que materialitzava una vella aspiració dels amants de l’astronomia a Catalunya. Fontserè en va ser escollit president i, durant la seva presidència, la societat va organitzar una gran exposició sobre estudis lunars amb una clara vocació didàctica d’acostar l’astronomia al públic.
  7. El 1913, Fontserè va participar en l’impuls de l’Estació Aerològica de Barcelona, els estudis de la qual van contribuir de manera destacada al coneixement dels vents costaners catalans i de la climatologia catalana, a més d’esdevenir un servei fonamental per a l’aviació quan es van començar a organitzar les primeres línies regulars.
  8. El 1919, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Josep Puig i Cadafalch, autoritzà la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, que es materialitzà el març de 1921 i que Fontserè va dirigir al llarg de la seva existència (1921-1939).
  9. Amb motiu de l’Any Polar Internacional, l’any 1932, i amb la finalitat d’estudiar la circulació atmosfèrica entre les regions polars i les de baixes latituds, s’instal·là una estació al turó de l’Home, el cim més alt del Montseny, dissenyada amb vocació d’observatori meteorològic permanent, de gran valor per fer recerca gràcies a la seva situació excepcional a prop del mar i dels Pirineus.
  10. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Servei Meteorològic de Catalunya va continuar la seva activitat científica. En acabar el conflicte, els materials del servei van ser confiscats per les tropes franquistes (arxiu, plaques fotogràfiques de núvols, fons de publicacions, biblioteca i instrumental). Sortosament, els fons del servei van ser retornats a la Generalitat de Catalunya poc després del seu restabliment.

En acabar la Guerra Civil, Fontserè tenia 69 anys. Encara va viure 31 anys, amb una salut força bona, la qual cosa li va permetre rebre força homenatges durant la seva jubilació. Destaquen els homenatges de 1945 (amb motiu dels 50 anys del Servei Horari Oficial municipal), de 1950 (un acte privat a casa de Lluís Bonet Garí, convocat per la Societat Catalana de Geografia amb motiu dels 80 anys de Fontserè) i de 1960 (amb motiu dels seus 90 anys, l’Acadèmia de Ciències publicà un recull de treballs biogràfics a càrrec de Ramon Jardí i de Josep Maria Orts). Als 100 anys (1970), l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla d’or de la ciutat. També fou homenatjat per l’IEC, Òmnium Cultural i Ràdio Barcelona. Fontserè va morir el 18 de setembre de 1970.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fontserè

El darrer número del butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca, és un número commemoratiu dedicat a  Fontserè (accés al videosumari del número per veure’n algunes de les notícies). En aquest butlletí especial els lectors trobaran continguts relacionats amb els àmbits de coneixement de Fontserè (meteorologia, sismologia, astronomia, clima…); aquest esperit amara bona part del número, des del bit terminològic fins als recursos educatius, passant per la resta de seccions. 

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2

En aquest article trobareu una selecció de repositoris de ciència oberta, portals de la UE, recursos educatius, còmics i altres fonts d’informació relacionats amb la COVID-19, el coronavirus i el confinament.

R157_ANA_repositori_recerca

Ciència oberta

És evident que la ciència ha de ser oberta, és a dir, cal facilitar l’accés immediat a les publicacions i a les dades de recerca, i la crisi del coronavirus ho palesa a bastament.  Agents vinculats al sistema d’R+D d’arreu del món, tant públics com privats, estan compartint en obert publicacions i dades de recerca vinculades a la COVID-19 amb la finalitat de trobar solucions que contribueixin a pal·liar la pandèmia que a hores d’ara assola la humanitat.

1. El portal Global research on coronavirus disease (COVID-19) de l’Organització Mundial de la Salut pretén ser una font multilingüe completa de literatura actual sobre la COVID-19, a partir de cerques de bases de dades bibliogràfiques, cerca manual i l’addició d’altres articles científics referits per experts. S’actualitza diàriament (de dilluns a divendres).

2. L’Allen Institute for Artificial Intelligence (AI2) s’ha associat amb els principals grups de recerca del món per compartir el COVID-19 Open Research Dataset (CORD-19), un recurs amb més de 51.000 articles acadèmics (40.000 dels quals amb text complet) sobre la COVID-19 i les principals famílies de coronavirus. El corpus s’actualitza setmanalment amb articles publicats amb revisió d’experts i a repositoris com ara bioRxiv, medRxiv i d’altres.

3. El consorci de biblioteques francès Couperin (Consortium unifié des établissements universitaires et de recherche pour l’accès aux publications numériques) aplega en el seu web la informació que han obert algunes editorials per tal que es pugui accedir a continguts científics sobre la pandèmia. S’actualitza regularment.

4. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat, dins del seu repositori institucional sobre ciència oberta DIGITAL.CSIC, l’apartat «(VICYT) Colección Especial COVID-19», que recull els principals treballs de recerca del personal investigador del CSIC directament vinculats a l’estudi de la COVID-19 o a l’estudi dels coronavirus en general.

5. El repositori digital e-LIS (e-prints in library and information science), amb una compilació de publicacions relacionada amb la COVID-19, aplega accés obert i dades obertes. L’autor d’aquesta recopilació és l’investigador Alejandro Uribe-Tirado, de la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).

6. Pel que fa a grans grups editorials, Elsevier ha posat en marxa el portal Novel Coronavirus Information Center, amb informació especialitzada sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19 per a la comunitat investigadora i sanitària. Tots els recursos són d’accés gratuït i inclouen guies per a clínics i pacients. En particular, a l’epígraf destinat al personal investigador es pot accedir als darrers treballs de recerca tant en fase inicial com revisada per experts sobre la COVID-19 publicats a The Lancet i Cell Press. Permet l’accés a més de 21.000 articles, tant al text complet de l’article com a les seves dades per a la seva reutilització i anàlisi.

7. El National Institute of Health dels Estats Units ofereix en obert informació sobre els assaigs clínics sobre la COVID-19 finançats pel govern estatunidenc.

Còmics

El còmic i la il·lustració poden arribar a ser recursos molt útils per explicar què és el SARS-CoV-2, com es propaga la COVID-19 o per què cal modificar determinats hàbits d’higiene.

8. El doctor en Biologia Molecular i il·lustrador Jesús Sánchez Ruiz utilitza el còmic per explicar-nos, des del seu compte a Twitter i de manera científicament rigorosa, què passa amb el nostre sistema immunitari durant la infecció per coronavirus, com es controla la infecció i com hem d’utilitzar correctament els guants per protegir-nos. Sánchez Ruiz lidera Laboratoons, un projecte de comunicació científica en format de còmic dirigit a tota mena de públic.

9. La biòloga, il·lustradora i divulgadora científica Miriam Rivera ha dissenyat un còmic que parla sobre el SARS-CoV-2. Explica com aquest virus fa servir les nostres cèl·lules per replicar-se i incideix en la importància de la recerca bàsica per fer front a la infecció.

10. Al·lucinaràs amb les tires còmiques que publica cada dos o tres dies la Facultat de Medicina Yong Loo Lin, de la Universitat Nacional de Singapur (The COVID-19 Chronicles). Són tires breus i de lectura fàcil que retraten situacions quotidianes, sovint amb sentit de l’humor (en llengua anglesa).

Portals de la Unió Europea

La Comissió Europea ha impulsat tot un seguit de recursos en línia per facilitar al personal investigador informació sobre finançament de convocatòries contra la COVID-19, projectes de recerca en curs, mapes de transmissió de l’epidèmia i dades obertes de recerca.

11. A través del portal Coronavirus research and innovation de la Comissió Europea, la UE vol donar suport a projectes i iniciatives de recerca i innovació per combatre la propagació del coronavirus, així com per fer front a la preparació per a altres brots. El portal conté informació sobre convocatòries de finançament i notícies relacionades amb la recerca desenvolupada contra la pandèmia.

12. També el Consell Europeu de Recerca (ERC), des de la pàgina web Frontier research at the service of the coronavirus epidemic response, permet accedir a tots els projectes de l’ERC relacionats amb la COVID-19 i a articles relacionats amb aquests projectes.

13. El COVID-19 Data Portal, creat recentment per la Comissió Europea i altres socis sota el lideratge de l’Institut Europeu de Bioinformàtica del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL-EBI), pretén esdevenir una plataforma europea de dades sobre la COVID-19, amb l’objectiu de recollir i intercanviar dades sobre la recerca que s’està duent a terme. Aquesta plataforma també pretén ser una prova pilot per assolir els objectius del núvol europeu de la ciència oberta, que ha d’esdevenir el gran repositori de dades de la recerca europea.

14. Des del web del Joint Research Center (JRC) es pot accedir a mapes sobre l’extensió de la pandèmia, sobre la base de la informació subministrada pel Centre de Coordinació de Resposta a Emergències de la UE, que monitoritza les dades sobre l’extensió de l’epidèmia i les mesures de contenció que van prenent els països europeus. També s’hi proporcionen informes que avaluen l’impacte econòmic de les mesures, analitzen escenaris potencials per a l’aixecament del bloqueig i recullen notícies falses al voltant del coronavirus.

15. La Plataforma ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) ha desenvolupat una pàgina web amb informació sobre serveis a la comunitat científica i accions rellevants en resposta a la COVID-19.

16. Des d’OpenAire, en col·laboració amb la Comissió Europea han desenvolupat un portal web amn serveis per compartir i col·laborar amb la comunitat de recerca global. Inclou Zenodo, una comunitat d’investigació per a la COVID-19, un espai específic per la recopilació de resultats rellevants per a la comunitat científica mundial.

Recursos educatius per practicar la ciència a casa o conèixer millor el coronavirus

Són diverses les institucions que promouen la realització d’experiments a casa durant els dies de confinament. La majoria d’aquests experiments també es poden fer servir a l’aula per fomentar vocacions científiques entre els més petits.

17. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, a través del web Surt de Recerca per Catalunya, ha llançat una campanya perquè les famílies amb fills d’entre 3 i 17 anys practiquin la ciència a casa seva i, fins i tot, enviïn un vídeo de les seves experimentacions. Perquè tinguin una bona guia de l’experiment i de l’explicació científica adaptada a l’edat, per a cada fenomen científic es proposen diferents dinàmiques segmentades per trams d’edat.

18. Des de Funbrain, un projecte de divulgació de la cultura científica per a escolars i mestres que té per lema «Experimentació, diversió i aprenentatge!», han utilitzat els seus comptes a les xarxes socials (Instagram i Twitter) per compartir experiments científics per fer a casa amb nens i nenes.

19. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha compilat a la seva pàgina web Aprende ciencia en casa con el CSIC un ampli ventall de recursos en línia per acostar-se a la ciència des de casa i gaudir-ne, a soles o en família i a qualsevol edat: exposicions i museus virtuals, dibuixos animats i altres vídeos, blogs, experiments, jocs, apps o llibres descarregables sobre totes les àrees de coneixement són algunes d’aquestes propostes.

20 i 21. Per la seva exhaustivitat, paga molt la pena recórrer les pàgines web de la Diputació de Barcelona Recursos per a famílies i professors per ajudar a explicar el coronavirus als infants i el llistat COVID 19 KIDS. 

 

Altres

22. La pàgina Activitat de recerca a Catalunya vinculada a la COVID-19 de la Secretaria d’Universitats i Recerca aplega prop d’una seixantena de projectes amb el lideratge i la participació de centres de recerca, grans infraestructures, universitats i hospitals del nostre país que investiguen teràpies, vacunes i noves proves diagnòstiques contra el coronavirus. Aquesta pàgina també inclou més d’una dotzena d’iniciatives de micromecenatge que permeten vehicular aportacions de la societat en suport de l’ecosistema català de recerca.

23. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), mitjançat el seu portal Compàs, aplega informació sobre recerca científica en la lluita contra la infecció.

24. Si vols conèixer com n’hem de dir, de la malaltia i del virus, o quin gènere té i com hem de pronunciar la sigla COVID, has de llegir aquest article elaborat pel TERMCAT.

25. La plataforma Science Business també ha impulsat el Coronavirus Funding Opportunities, que aplega ajuts de diferents països per lluitar contra la COVID-19.

Webgrafia:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?

El proper dimarts, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  En aquest article trobareu una selecció d’activitats relacionades amb aquesta data que se celebren arreu de Catalunya.

gis

Imatge: Girls learn science, Idaho National Laboratory a Flickr (CC BY 2.0).

Com any rere any venim repetim, la celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Són diverses les activitats que tindran lloc a Catalunya al llarg dels propers dies per commemorar aquesta data, i heus ací una petita selecció:

1. Universitat de Barcelona

L’acte central serà la instal·lació expositiva «De gran, vull ser científica!», que es podrà visitar fins al 20 de febrer al vestíbul principal de l’Edifici Històric (Gran Via, 585). La iniciativa  aplega dues exposicions dedicades al paper de la dona en la ciència:  la mostra «Dones i física», promoguda per l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), que proposa un recorregut per la història de la física a través de les aportacions i vivències de tretze físiques que, malgrat haver protagonitzat avenços científics importants, en molts casos encara són grans desconegudes; i l’exposició «Dones que van canviar el món», elaborada pel Parc Científic de Barcelona (PCB) que ressegueix la trajectòria de dinou de les científiques i tecnòlogues més cèlebres de la nostra història.

El mateix dimarts 11 a la tarda a les facultats de Física i de Química tindrà lloc la jornada «Dones en la recerca científica», en què la professora de la Universitat de Copenhaguen Roberta Sinatra impartirà la conferència «Quantifying the biases of scientific success». Les activitats tindran lloc de 15 a 18 h a l’Aula Magna Enric Casassas i a l’Atri Solar de les facultats de Física i Química. 

Així mateix, l’ICCUB, a través del seu web institucional i a les seves pàgines de divulgació ServiAstro i ServiPartícules, publicarà, al llarg de la setmana, imatges de quatre de les seves investigadores (Mercè Romero, Assumpta Parreño, Anna Ferré-Mateu i Licia Verde) acompanyades de nenes, per donar a conèixer les seves recerques. Per cert, no us perdeu l’entrevista a la cosmòloga Licia Verde publicada recentment en el butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya.

2. Activitats a Girona

El Museu de l’Aigua de Salt, en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), acollirà la inauguració de “Científiques Catalanes 2.0”, una exposició itinerant organitzada pel Grup de Perspectiva de Gènere de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) sobre científiques d’avantguarda del nostre territori. L’acte d’inauguració tindrà lloc el dia 11 de febrer a les 18 h, amb una taula rodona que comptarà amb algunes de les protagonistes de l’exposició.

3. Una conferència a Vil·la Urània

El 12 de febrer, a les 18 h, el Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC també organitza una tertúlia a Vil·la Urània: “Científiques al laboratori i als mitjans de comunicació”. En aquesta tertúlia es ressaltarà el paper de la dona en la ciència i s’inclourà el paper de la dona divulgadora i/o comunicadora en diferents formats. Les inscripcions ja estan obertes.

4. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

Des de l’IDIPABS organitzen la taula rodona ‘Quins obstacles ens trobem com a dones científiques? Com els podem superar?’, que comptarà amb la presència d’algunes de les participants en una campanya de vídeos curts que ha dut a terme aquest centre de recerca (‘Talent femení: les científiques parlen’). En aquests vídeos les investigadores expliquen els problemes que s’han trobat com a dones científiques i donen consells a joves investigadores (vídeo resum de les nou entrevistades). L’acte tindrà lloc el dia 11 de febrer a les 12.00 h a l’auditori Esteve del CEK. Accés al programa de l’acte.

5. Residència d’Investigadors

Al llarg del mes de febrer, la Residència d’Investigadors ha programat un nou cicle de xerrades a Barcelona, organitzades pel CSIC, per debatre els estereotips de dones en la recerca i la cultura contemporànies, “Recerca i feminitat-Estereotips de dones en la cultura contemporània”,  durant tots els dilluns de febrer. Les xerrades s’emmarquen dins dels “Dilluns de Ciència” de la Residència d’Investigadors (Carrer Hospital 64, Barcelona), que, des de fa anys, ofereixen una xerrada científica les tardes dels dilluns, a les 18 hores.

6.  Barcelona Supercomputing Center

El mateix dia 11, de 15 a 19 h, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), com a part del programa Bioinfo4women del BSC, ens convida a conèixer el treball de les investigadores en bioinformàtica del BSC i a visitar el MareNostrum 4, el superordinador més potent de l’Estat. Mitjançant xerrades informals de 15 minuts es busca establir un vincle amb joves estudiants, incentivar el seu interès en el camp de la recerca bioinformàtica i potenciar la seva iniciació professional en les àrees de la medicina personalitzada, l’anàlisi de genomes, el processament de llenguatge natural aplicat a la biomedicina i l’evolució de genomes des del punt de vista molecular. Més informació. Inscripcions. 

7. Activitats a Tarragona

Aquesta és la programació dels múltiples actes organitzats des de l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona.

8. 100tífiques

100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Institute for Science and Technolgy (BIST). L’11 de febrer, en la que serà la seva segona edició, s’oferiran més de 150 xerrades divulgatives simultànies per part de més de 180 investigadores del món de l’empresa i de centres de recerca i universitats  en 100 escoles de Catalunya, tot mobilitzant més de 15.000 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO.

9. Viquimarató de dones científiques

També el dia 11 de febrer, de 16.00 a 20.00 h, tindrà lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) la viquimarartó del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en Ciència. És oberta a tothom, homes i dones, siguin científics o no, i les persones que hi participin podran rebre assessorament per editar articles per a la Viquipèdia sobre dones científiques o temes relacionats amb les dones i la ciència. Més informació.

Capturauab

10. Universitat Autònoma de Barcelona

Des de la UAB han editat diverses publicacions per donar a conèixer les dones catedràtiques de les facultats de Ciències i de Biociències i de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, dins del marc de l’exposició “Càtedra amb nom de Dona” de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB.  Des del perfil a Twitter de la bliblioteca fan difusió d’aquestes científiques.

11. Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

Enguany, igual que l’any passat, des de l’IMIM impulsen la campanya #SheInspiredMe, en la qual demanem a investigadors i investigadores de la institució que proposin una investigadora que els ha inspirat en la seva trajectòria científica i els motius.

12. Activitats a Lleida

El Comitè d’Empresa de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) organitza el dia 11 a les 12.30 h  una taula rodona amb dones de l’àmbit de la ciència perquè exposin la seva experiència. Més informació.

13. Institut de Recerca de Sant Joan de Déu

Entre els dies 11 i 14 de febrer l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu organitza un cicle de xerrades per part de dones investigadores d’aquesta institució. Més informació.

14. Universitat Politècnica de Catalunya

Per primera vegada, i amb motiu  de l’11 de febrer, la UPC celebra la Setmana de la Dona UPC posant l’accent en accions orientades a fer visible l’aportació de les dones en la ciència, l’enginyeria i l’arquitectura, apropar els estudis politècnics a les dones joves per incrementar el nombre de vocacions, i  facilitar recursos i eines per incorporar la perspectiva de gènere a la docència a la UPC. Més informació.

Per aprofundir-hi…

La meva selecció només és un petit tast. Interessades a conèixer més activitats sobre l’11F a Catalunya?  Des de Buscaciència, el portal de difusió d’activitats de divulgatives de l’ACCC, trobareu altres activitats organitzades o impartides per dones, així com altres iniciatives que promoguin la igualtat i la visibilització de la dona en la ciència. I arreu de l’Estat? Aquesta és la vostra pàgina!

Recomanacions finals

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Institució CERCA, que aplega 39 centres de recerca finançats per la Generalitat de Catalunya, ha actualitzat i posat en comú les dades extretes de la segona ronda d’avaluacions dels centres CERCA que ha tingut lloc els anys 2016-2019. De l’anàlisi de les dades s’extreu que hi ha paritat entre els homes i dones que accedeixen a la carrera científica, però en acabar el doctorat comença el desequilibri de gènere en detriment de les dones, que només ocupen aproximadament un 25 % dels llocs de màxima responsabilitat científica (caps de grup). Segons podem llegir en el seu web, les causes són diverses i no tenen a veure només amb la maternitat i la conciliació familiar sinó que és el mateix sistema que les expulsa no oferint un entorn adequat o exercint, inconscientment, un biaix a l’hora de fer la selecció de personal. Us recomano que accediu a les infografies que analitzen aquestes dades:

CapturaCERCA

Si voleu estar al cas de tot el que es cuina al voltant de l’11F, estigueu amatents a les xarxes socials com ara Twitter, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats, amb etiquetes com ara #DiaDonesiCiència #WomenScienceDay, #11F, #11F2020, #DonesiCiència o #WomenInScience.

I una recomanació final: navegueu per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

Data darrera actualització: 11 de febrer de 2020.

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari