“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand

A començaments d’any, la revista Nature es feia ressò d’una enquesta que havien contestat  més de 4.000 científics del Regne Unit i que retratava de manera més aviat sinistra les condicions laborals en què desenvolupaven la seva feina. En un entorn altament competitiu  (i sovint hostil), més del 80 % dels investigadors es planyien de patir estrès, ansietat i fins i tot assetjament, provocats per la pressió, les jornades de treball maratonianes i la inseguretat laboral.  

Amazon.fr - Chemistry: A novel - Wang, Weike - Livres
Portada de la versió anglesa de la novel·la

Ben segur que la protagonista de la novel·la Química, de Weike Wang (Empúries, 2019), pertany a aquest 80 %. Està preparant la seva tesi doctoral en química orgànica a Boston.  Els seus pares, immigrats xinesos, n’estan molt orgullosos i tenen moltes expectatives dipositades en la seva filla. Té una parella brillant, també químic, que li acaba de proposar que es casin. Però de sobte, com a bona observadora científica, analitza el seu entorn laboral i emocional i es comença a fer preguntes.

La primera part del llibre està salpebrada de referències a la seva activitat com a investigadora. El doctorat de la protagonista s’allargassa, els resultats experimentals no arriben i la pressió perquè hi arribin és gran. Només un tast de la novel·la per fer-nos-en una idea:

Hi ha un professor al meu departament a qui ja no deixen dirigir tesis. Sota la seva tutela, massa doctorands han comès suïcidi. La seva exigència de feina és excepcionalment alta. (…) Si no poden justificar catorze hores de feina, el professor dictamina que l’estudiant no va prou enfeinat i li posa més feina.  

L’entorn familiar també és complex. D’una banda, a causa de la dualitat de cultures (americana i xinesa). De l’altra, perquè els pares (que mantenen una situació conjugal molt allunyada de ser una relació feliç) també li exigeixen que acabi el doctorat i que treballi en una feina que li aporti estabilitat i riquesa. D’altra banda la seva parella també la pressiona perquè la relació vagi un pas més enllà.

Totes aquestes pressions configuren un panorama que porta la protagonista a la crisi: no es troba bé i no sap com encarar la seva vida, i l’obra ens descriu totes les etapes d’algú que afronta la crisi existencial dels trenta observant amb una ment analítica i molt clara tot el que li està passant, i disposada a retrobar la pau amb la química com a teló de fons que amara tota l’obra. 

L’autora és Weike Wang, llicenciada en química i doctora en salut pública, i amb aquest llibre va guanyar el prestigiós premi PEN/Hemingway al millor debut.

Weike Wang
Editorial Empúries, 2019
220 pàg.
ISBN: 9788417879143

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres entrades relacionades:

8 estratègies per llegir més llibres

Poesia 2.0 al TERMCAT

Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia

Sant Jordi 2013: tres recomanacions

Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques

Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!

Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Publicat dins de Dones i ciència, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Intel·ligència artificial i microalgues al servei de les persones

La intel·ligència artificial i el cultiu de microalgues com a font alternativa de proteïnes són els dos temes més destacats del número 161 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya. Si en voleu fer un tast, accediu al videosumari del número.

Microalgues Chlorella vulgaris. Imatge: NEON (CC).

La intel·ligència artificial (IA) amara bona part dels continguts del darrer número del butlletí, amb la presentació del CIDAI (Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence), la publicació d’un informe del Parlament europeu sobre IA i dos exemples de bones praxis empresarials pel que fa a l’ús de la IA (Biel Glasses i Dermavision Solutions) com a continguts més destacats. L’empresa emergent Biel Glasses està desenvolupant unes ulleres intel·ligents que milloren la mobilitat de les persones amb baixa visió amb l’objectiu d’ajudar-les a ser més autònomes en el seu dia a dia, mentre que Dermavision Solutions ha creat una cabina que detecta en cinc minuts lesions a la pell sospitoses de ser cancerígenes.

D’altra banda, RECERCAT entrevista aquest mes Massimo Castellari, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Castellari coordina ProFuture, un projecte europeu liderat des de l’IRTA per desenvolupar tecnologies de cultiu de microalgues amb un objectiu molt ambiciós: augmentar fins a un 70 % la producció d’aliments al llindar de l’any 2050 sense malmetre els ecosistemes del planeta.

A més, en portada trobareu un article que analitza la recentment aprovada Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació (EECTI) 2021-2027. A la secció de Catalunya hi ha un altre article d’anàlisi, en aquest cas dedicat a als bons resultats de Catalunya quant a captació de fons procedents del programa Horitzó 2020.

Altres recomanacions personals:

– A la secció Ciència, un interessant article recorre els grans avenços científics, mèdics i tecnològics i els nous hàbits i pràctiques que han estat conseqüència de les crisis sanitàries que han ocorregut al llarg de la història humana. Tot llegint l’article descobrireu com la neteja i l’eliminació regular d’escombraries, l’estetoscopi, el rentat de mans, la penicil·lina o les unitats de cures intensives, entre d’altres avenços, tenen l’origen en alguna de les múltiples pandèmies que han assolat la humanitat.

-A Recursos educatius trobareu una recensió del llibre Enseñando Ciencia con Ciencia, una obra que té per objectiu facilitar estratègies i activitats per fomentar les vocacions científiques i la passió per la ciència a l’aula.

-A Recomanacions una notícia la protagonitza el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha estrenat un nou web, anomenat El Cicle de la Comunicació de la Recerca, amb l’objectiu d’acompanyar l’alumnat i el personal docent i investigador en el procés de crear i difondre les seves publicacions científiques per tal de donar a conèixer els resultats de la recerca.

Finalment, el bit terminològic del mes (gentilesa del TERMCAT) tracta sobre el mot abstract (i, col·lateralment, sobre peer review): com n’hem de dir, d’aquestes expressions, en català?

Si el butlletí RECERCAT us agrada, us hi podeu subscriure des d’aquí.

Altres articles relacionats:

Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya
25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2
L’únic lloc de la Terra sense vida
Platges d’Hiroshima i estupefaents precolombins
Nous avenços contra l’ELA
Grafè, galàxies i taules periòdiques dels elements…
Recerca, innovació i esperit emprenedor
Nova pàgina web amb recursos per al professorat
Es pot innovar a l’Administració amb un butlletí electrònic?

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0 | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Com serà el finançament de l’R+D a la UE l’any 2030? Un paisatge policromàtic.

Polychromatic Pinch, de Kristofir Dean

La Comissió Europea ha publicat l’informe Aiming for more: R&D investment scenarios for the next decade, un document que analitza quatre possibles escenaris de despesa en R+D durant la propera dècada, i quantifica els esforços dels governs estatals i del sector empresarial en aquests escenaris, així com l’escletxa detectada respecte de l’objectiu d’assolir el 3 % de finançament en R+D respecte del PIB. També analitza les tendències per a cada estat, mostra una fotografia molt diversificada d’aquesta qüestió dintre de la UE i fa un exercici d’extrapolació de la situació els propers deu anys.

L’anàlisi demostra que la Unió Europea (UE) ha incrementat de manera molt lenta la despesa destinada a R+D respecte del PIB, la qual cosa s’ha traduït en una diferència de 110.000 milions d’euros respecte de l’objectiu de la UE d’aconseguir destinar el 3 % del PIB a R+D l’any 2020. Si continua la tendència actual, la intensitat de despesa en R+D milloraria fins assolir el 2,74% l’any 2030. Particularment interessant és l’anàlisi comparativa del període 2000-2018, que mostra la diferència substancial que encara hi ha entre la UE i els països capdavanters a nivell mundial en inversió en R+D (Corea del Sud, Japó i EUA). Xina, en canvi, que partia d’una posició per sota de l’1 % d’inversió en R+D respecte del PIB l’any 2000, l’any 2018 ja avançava la UE pel que fa a aquest indicador.

Pel que fa a l’anàlisi de les tendències de la intensitat de l’R+D a nivell estatal entre el 2010 i el 2018, el document mostra un panorama ben diversificat a la UE. Les economies avançades amb nivells d’R+D ja elevats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria, Suècia) han experimentat increments sostinguts de la seva intensitat de despesa en R+D durant el període 2010-2018, mentre que altres països que partien d’un nivell baix van aconseguir augmentar la seva intensitat de despesa en R+D (Txèquia, Croàcia, Hongria, Xipre, Eslovàquia, Polònia, Bulgària). D’altra banda, en diversos països el creixement de la intensitat de la despesa en R+D durant el període 2010-2018 ha estat en gran mesura pla (França, Letònia, Romania) i fins i tot negatiu (Irlanda, Estònia, Malta, Eslovènia), o bé el nivell d’intensitat de despesa en R+D no s’ha recuperat des dels nivells anteriors a la crisi (Irlanda, Espanya, Finlàndia, Luxemburg, Portugal).

Quant a les tendències en intensitat de despesa pública en R+D entre el 2010 i el 2018, també són molt variades entre els estats membres de la UE. Molts estats membres que ja tenien un sistema públic d’R+D relativament fort han continuat augmentant les seves inversions, sobretot Dinamarca, Bèlgica, Alemanya i Àustria. Estònia i Txèquia han incrementat les seves intensitats públiques de despesa en R+D i ara estan per sobre de la mitjana de la UE. La disminució de la intensitat de despesa pública en R+D detectada en alguns dels nous estats membres entre 2010-2018 (Bulgària, Xipre, Letònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania, Eslovènia) així com en estats membres més avançats (Espanya, Irlanda, França, Itàlia, Holanda) és, segons l’informe, particularment preocupant.

Pel que fa a la intensitat de despesa privada en R+D en el període 2010-2018, l’informe destaca que només Bèlgica presenta una intensitat de despesa en R+D empresarial i un ritme de creixement d’aquesta intensitat que estan per damunt de la mitjana de la UE. Alguns estats membres avançats de la UE (en particular, Suècia, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Bèlgica) tenen un nivell d’intensitat de despesa privada en R+D similar al de les economies més avançades del món, com ara els Estats Units, Japó, Suïssa i Corea del Sud. D’altra banda, mentre que la intensitat de despesa en R+D empresarial es va incrementar substancialment en molts dels nous estats membres durant la darrera dècada (Xipre, Bulgària, Romania, Eslovàquia i un increment espectacular en el cas de Polònia), les seves intensitats de despesa en R+D es mantenen per sota de l’1% del PIB estatal el 2018, molt per sota de la mitjana de la UE.

L’informe considera quatre escenaris quant a la despesa en R+D els propers deu anys, i fa un exercici de prospectiva aplicat als diversos estats de la UE:

-L’escenari A pressuposa que la tendència dels anys 2010-2018 continuarà també al llarg de la propera dècada.
-L’escenari B assumeix que la taxa de creixement de la intensitat de l’R+D del període 2016-2018 continuarà al llarg de la propera dècada.
-L’escenari C assumeix que la quota de despesa en R+D respecte del PIB es mantindrà estable amb el mateix nivell del 2018.
-Els tres escenaris es comparen amb un escenari ambiciós (escenari D), que projecta increments de la despesa en R+D fins al 3 % del PIB el 2030.

Finançament de l’R+D fins al 2030 d’alguns estats europeus (projecció). Les dades per a Espanya, Estònia i Finlàndia són ben galdoses.

La projecció lineal fins al 2030 de les tendències detectades durant el període 2010-2018 mostra que vuit països (Àustria, Alemanya (1), Grècia, Hongria, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovàquia) assolirien el seu objectiu de despesa en R+D previst per al 2020 al llarg de la propera dècada. L’informe detecta una tendència positiva en despesa en R+D en països que tradicionalment no hi dedicaven gaires esforços, com ara Hongria i Polònia, la qual cosa  suggereix que van pel bon camí i que podrien convergir cap a la mitjana de la UE amb més rapidesa. D’altra banda, alguns països amb elevada intensitat en R+D continuen ampliant la seva despesa en recerca (Àustria, Dinamarca), tot incrementant el seu avantatge respecte d’altres països. En el cas de nou estats membres (Estònia, Espanya (2), Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Letònia, Malta, Portugal, Eslovènia), fins i tot es preveu que la intensitat de la R+D disminuirà i es desviarà dels objectius estatals. Aquesta tendència és especialment preocupant en aquests països, que disminueixen la seva despesa en R+D a partir de nivells que ja són baixos.

Sobre la base dels diversos escenaris analitzats, el document presenta algunes conclusions i suggereix vies d’actuació. Entre les conclusions de l’estudi, cal destacar que els baixos increments de la despesa pública en R+D durant l’última dècada demostren que, al llarg de la propera dècada, seria desitjable augmentar la inversió pública en R+D, mesura que alhora hauria d’anar acompanyada d’un reforç de la inversió privada en R+D. A més, la inversió pública en R+D ha de garantir un sistema científic públic robust i impulsar la innovació i la transferència de coneixement sobre la base del sistema de ciència.

A banda de les estratègies d’inversió en R+D, l’estudi també destaca que els decisors polítics haurien de tenir en compte l’impacte social de la recerca i prosseguir amb les reformes estructurals dels sistemes estatals d’R+D. Les actuacions en R+D+I orientades a missions, el suport a les competències digitals i la necessitat de difondre la importància de la innovació són altres dels àmbits que els sistemes estatals d’R+D haurien d’impulsar.

Finalment, l’informe conté un extens apartat de referències que sens dubte serà de gran interès per als amants de l’anàlisi i la prospectiva en l’àmbit de l’R+D.

  1. Alemanya ja va assolir el seu objectiu de despesa en R+D del 2020 i està en camí d’assolir el previst al 2025.
  2. L’informe pronostica per a Espanya un manteniment i un lleuger decreixement de la despesa en R+D sobre el PIB fins a l’any 2030 (que quedaria aquell any lleugerament per sobre de l’1 %), un escenari molt allunyat de la xifra de 2,12 % a què s’aspira per al 2027 des del Ministeri de Ciència i Innovació, recollida a la recentment publicada Estrategia Española de Ciencia, Tecnología e Innovación 2021-2027.

Aiming for more: R&D investment scenarios for the next dècade.
Lukas Borunski, et al. R&I Paper Series Working Paper 2020/06. Direcció General de Recerca i Innovació. Comissió Europea, juliol de 2020, 23 pàgines. ISBN: 978-92-76-19834-5

(Aquest article ha estat publicat en el número de setembre del butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres anotacions relacionades:

La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’

Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Homenatge a Eduard Fontserè, el pare de la meteorologia professional a Catalunya

Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970) va establir les bases de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana, i va dirigir institucions tan prestigioses com ara l’Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona, la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, entre d’altres.

Clouds, de Pattys-photos a Flickr (CC BY 2.0).

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement d’aquesta destacada figura de la vida científica de Catalunya, considerat el pare de la meteorologia professional al nostre país. Us agradaria conèixer deu fets rellevants sobre la seva vida i obra?

  1. Eduard Fontserè va néixer al carrer Nou de la Rambla de Barcelona l’1 de març de 1870.
  2. El 1892, després de graduar-se en Ciències, es traslladà a Madrid per seguir els cursos necessaris per obtenir el doctorat. Fontserè trià un tema d’astronomia per a la seva memòria de doctorat (la rotació del Sol).
  3. Un cop doctorat, Fontserè tornà a Catalunya el 1893 i la seva primera ocupació va ser la d’encarregat dels observatoris astronòmic i meteorològic de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’Acadèmia creà el Servei Horari Oficial, i Fontserè es va fer càrrec de les operacions diàries de mesura del temps local i de manteniment de l’hora de diferents rellotges públics.
  4. El 1894, Fontserè va rebre l’encàrrec de preparar el projecte per crear l’Observatori de Barcelona, el qual va acabar esdevenint l’Observatori Fabra, que havia de portar a terme treballs en dos àmbits de coneixement, astronomia i geodèsia, amb tres objectius: establir un servei horari i de l’estació central de la xarxa meteorològica de Catalunya, impulsar estudis astrofísics, el càlcul i la publicació d’efemèrides i impulsar l’estudi de la sismologia a Barcelona.
  5. Entre 1899 i 1900, Fontserè ocupà les càtedres de Geodèsia i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona; d’aquesta darrera càtedra es va fer càrrec durant més de 30 anys.
  6. L’any 1910 es constituí la Societat Astronòmica de Barcelona, fet que materialitzava una vella aspiració dels amants de l’astronomia a Catalunya. Fontserè en va ser escollit president i, durant la seva presidència, la societat va organitzar una gran exposició sobre estudis lunars amb una clara vocació didàctica d’acostar l’astronomia al públic.
  7. El 1913, Fontserè va participar en l’impuls de l’Estació Aerològica de Barcelona, els estudis de la qual van contribuir de manera destacada al coneixement dels vents costaners catalans i de la climatologia catalana, a més d’esdevenir un servei fonamental per a l’aviació quan es van començar a organitzar les primeres línies regulars.
  8. El 1919, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Josep Puig i Cadafalch, autoritzà la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, que es materialitzà el març de 1921 i que Fontserè va dirigir al llarg de la seva existència (1921-1939).
  9. Amb motiu de l’Any Polar Internacional, l’any 1932, i amb la finalitat d’estudiar la circulació atmosfèrica entre les regions polars i les de baixes latituds, s’instal·là una estació al turó de l’Home, el cim més alt del Montseny, dissenyada amb vocació d’observatori meteorològic permanent, de gran valor per fer recerca gràcies a la seva situació excepcional a prop del mar i dels Pirineus.
  10. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Servei Meteorològic de Catalunya va continuar la seva activitat científica. En acabar el conflicte, els materials del servei van ser confiscats per les tropes franquistes (arxiu, plaques fotogràfiques de núvols, fons de publicacions, biblioteca i instrumental). Sortosament, els fons del servei van ser retornats a la Generalitat de Catalunya poc després del seu restabliment.

En acabar la Guerra Civil, Fontserè tenia 69 anys. Encara va viure 31 anys, amb una salut força bona, la qual cosa li va permetre rebre força homenatges durant la seva jubilació. Destaquen els homenatges de 1945 (amb motiu dels 50 anys del Servei Horari Oficial municipal), de 1950 (un acte privat a casa de Lluís Bonet Garí, convocat per la Societat Catalana de Geografia amb motiu dels 80 anys de Fontserè) i de 1960 (amb motiu dels seus 90 anys, l’Acadèmia de Ciències publicà un recull de treballs biogràfics a càrrec de Ramon Jardí i de Josep Maria Orts). Als 100 anys (1970), l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla d’or de la ciutat. També fou homenatjat per l’IEC, Òmnium Cultural i Ràdio Barcelona. Fontserè va morir el 18 de setembre de 1970.

El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Fontserè

El darrer número del butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya, publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca, és un número commemoratiu dedicat a  Fontserè (accés al videosumari del número per veure’n algunes de les notícies). En aquest butlletí especial els lectors trobaran continguts relacionats amb els àmbits de coneixement de Fontserè (meteorologia, sismologia, astronomia, clima…); aquest esperit amara bona part del número, des del bit terminològic fins als recursos educatius, passant per la resta de seccions. 

Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:

Publicat dins de Comunicació científica, Lectures, Recerca | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

25 recursos sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2

En aquest article trobareu una selecció de repositoris de ciència oberta, portals de la UE, recursos educatius, còmics i altres fonts d’informació relacionats amb la COVID-19, el coronavirus i el confinament.

R157_ANA_repositori_recerca

Ciència oberta

És evident que la ciència ha de ser oberta, és a dir, cal facilitar l’accés immediat a les publicacions i a les dades de recerca, i la crisi del coronavirus ho palesa a bastament.  Agents vinculats al sistema d’R+D d’arreu del món, tant públics com privats, estan compartint en obert publicacions i dades de recerca vinculades a la COVID-19 amb la finalitat de trobar solucions que contribueixin a pal·liar la pandèmia que a hores d’ara assola la humanitat.

1. El portal Global research on coronavirus disease (COVID-19) de l’Organització Mundial de la Salut pretén ser una font multilingüe completa de literatura actual sobre la COVID-19, a partir de cerques de bases de dades bibliogràfiques, cerca manual i l’addició d’altres articles científics referits per experts. S’actualitza diàriament (de dilluns a divendres).

2. L’Allen Institute for Artificial Intelligence (AI2) s’ha associat amb els principals grups de recerca del món per compartir el COVID-19 Open Research Dataset (CORD-19), un recurs amb més de 51.000 articles acadèmics (40.000 dels quals amb text complet) sobre la COVID-19 i les principals famílies de coronavirus. El corpus s’actualitza setmanalment amb articles publicats amb revisió d’experts i a repositoris com ara bioRxiv, medRxiv i d’altres.

3. El consorci de biblioteques francès Couperin (Consortium unifié des établissements universitaires et de recherche pour l’accès aux publications numériques) aplega en el seu web la informació que han obert algunes editorials per tal que es pugui accedir a continguts científics sobre la pandèmia. S’actualitza regularment.

4. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat, dins del seu repositori institucional sobre ciència oberta DIGITAL.CSIC, l’apartat «(VICYT) Colección Especial COVID-19», que recull els principals treballs de recerca del personal investigador del CSIC directament vinculats a l’estudi de la COVID-19 o a l’estudi dels coronavirus en general.

5. El repositori digital e-LIS (e-prints in library and information science), amb una compilació de publicacions relacionada amb la COVID-19, aplega accés obert i dades obertes. L’autor d’aquesta recopilació és l’investigador Alejandro Uribe-Tirado, de la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).

6. Pel que fa a grans grups editorials, Elsevier ha posat en marxa el portal Novel Coronavirus Information Center, amb informació especialitzada sobre el SARS-CoV-2 i la COVID-19 per a la comunitat investigadora i sanitària. Tots els recursos són d’accés gratuït i inclouen guies per a clínics i pacients. En particular, a l’epígraf destinat al personal investigador es pot accedir als darrers treballs de recerca tant en fase inicial com revisada per experts sobre la COVID-19 publicats a The Lancet i Cell Press. Permet l’accés a més de 21.000 articles, tant al text complet de l’article com a les seves dades per a la seva reutilització i anàlisi.

7. El National Institute of Health dels Estats Units ofereix en obert informació sobre els assaigs clínics sobre la COVID-19 finançats pel govern estatunidenc.

Còmics

El còmic i la il·lustració poden arribar a ser recursos molt útils per explicar què és el SARS-CoV-2, com es propaga la COVID-19 o per què cal modificar determinats hàbits d’higiene.

8. El doctor en Biologia Molecular i il·lustrador Jesús Sánchez Ruiz utilitza el còmic per explicar-nos, des del seu compte a Twitter i de manera científicament rigorosa, què passa amb el nostre sistema immunitari durant la infecció per coronavirus, com es controla la infecció i com hem d’utilitzar correctament els guants per protegir-nos. Sánchez Ruiz lidera Laboratoons, un projecte de comunicació científica en format de còmic dirigit a tota mena de públic.

9. La biòloga, il·lustradora i divulgadora científica Miriam Rivera ha dissenyat un còmic que parla sobre el SARS-CoV-2. Explica com aquest virus fa servir les nostres cèl·lules per replicar-se i incideix en la importància de la recerca bàsica per fer front a la infecció.

10. Al·lucinaràs amb les tires còmiques que publica cada dos o tres dies la Facultat de Medicina Yong Loo Lin, de la Universitat Nacional de Singapur (The COVID-19 Chronicles). Són tires breus i de lectura fàcil que retraten situacions quotidianes, sovint amb sentit de l’humor (en llengua anglesa).

Portals de la Unió Europea

La Comissió Europea ha impulsat tot un seguit de recursos en línia per facilitar al personal investigador informació sobre finançament de convocatòries contra la COVID-19, projectes de recerca en curs, mapes de transmissió de l’epidèmia i dades obertes de recerca.

11. A través del portal Coronavirus research and innovation de la Comissió Europea, la UE vol donar suport a projectes i iniciatives de recerca i innovació per combatre la propagació del coronavirus, així com per fer front a la preparació per a altres brots. El portal conté informació sobre convocatòries de finançament i notícies relacionades amb la recerca desenvolupada contra la pandèmia.

12. També el Consell Europeu de Recerca (ERC), des de la pàgina web Frontier research at the service of the coronavirus epidemic response, permet accedir a tots els projectes de l’ERC relacionats amb la COVID-19 i a articles relacionats amb aquests projectes.

13. El COVID-19 Data Portal, creat recentment per la Comissió Europea i altres socis sota el lideratge de l’Institut Europeu de Bioinformàtica del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL-EBI), pretén esdevenir una plataforma europea de dades sobre la COVID-19, amb l’objectiu de recollir i intercanviar dades sobre la recerca que s’està duent a terme. Aquesta plataforma també pretén ser una prova pilot per assolir els objectius del núvol europeu de la ciència oberta, que ha d’esdevenir el gran repositori de dades de la recerca europea.

14. Des del web del Joint Research Center (JRC) es pot accedir a mapes sobre l’extensió de la pandèmia, sobre la base de la informació subministrada pel Centre de Coordinació de Resposta a Emergències de la UE, que monitoritza les dades sobre l’extensió de l’epidèmia i les mesures de contenció que van prenent els països europeus. També s’hi proporcionen informes que avaluen l’impacte econòmic de les mesures, analitzen escenaris potencials per a l’aixecament del bloqueig i recullen notícies falses al voltant del coronavirus.

15. La Plataforma ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) ha desenvolupat una pàgina web amb informació sobre serveis a la comunitat científica i accions rellevants en resposta a la COVID-19.

16. Des d’OpenAire, en col·laboració amb la Comissió Europea han desenvolupat un portal web amn serveis per compartir i col·laborar amb la comunitat de recerca global. Inclou Zenodo, una comunitat d’investigació per a la COVID-19, un espai específic per la recopilació de resultats rellevants per a la comunitat científica mundial.

Recursos educatius per practicar la ciència a casa o conèixer millor el coronavirus

Són diverses les institucions que promouen la realització d’experiments a casa durant els dies de confinament. La majoria d’aquests experiments també es poden fer servir a l’aula per fomentar vocacions científiques entre els més petits.

17. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, a través del web Surt de Recerca per Catalunya, ha llançat una campanya perquè les famílies amb fills d’entre 3 i 17 anys practiquin la ciència a casa seva i, fins i tot, enviïn un vídeo de les seves experimentacions. Perquè tinguin una bona guia de l’experiment i de l’explicació científica adaptada a l’edat, per a cada fenomen científic es proposen diferents dinàmiques segmentades per trams d’edat.

18. Des de Funbrain, un projecte de divulgació de la cultura científica per a escolars i mestres que té per lema «Experimentació, diversió i aprenentatge!», han utilitzat els seus comptes a les xarxes socials (Instagram i Twitter) per compartir experiments científics per fer a casa amb nens i nenes.

19. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha compilat a la seva pàgina web Aprende ciencia en casa con el CSIC un ampli ventall de recursos en línia per acostar-se a la ciència des de casa i gaudir-ne, a soles o en família i a qualsevol edat: exposicions i museus virtuals, dibuixos animats i altres vídeos, blogs, experiments, jocs, apps o llibres descarregables sobre totes les àrees de coneixement són algunes d’aquestes propostes.

20 i 21. Per la seva exhaustivitat, paga molt la pena recórrer les pàgines web de la Diputació de Barcelona Recursos per a famílies i professors per ajudar a explicar el coronavirus als infants i el llistat COVID 19 KIDS. 

 

Altres

22. La pàgina Activitat de recerca a Catalunya vinculada a la COVID-19 de la Secretaria d’Universitats i Recerca aplega prop d’una seixantena de projectes amb el lideratge i la participació de centres de recerca, grans infraestructures, universitats i hospitals del nostre país que investiguen teràpies, vacunes i noves proves diagnòstiques contra el coronavirus. Aquesta pàgina també inclou més d’una dotzena d’iniciatives de micromecenatge que permeten vehicular aportacions de la societat en suport de l’ecosistema català de recerca.

23. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), mitjançat el seu portal Compàs, aplega informació sobre recerca científica en la lluita contra la infecció.

24. Si vols conèixer com n’hem de dir, de la malaltia i del virus, o quin gènere té i com hem de pronunciar la sigla COVID, has de llegir aquest article elaborat pel TERMCAT.

25. La plataforma Science Business també ha impulsat el Coronavirus Funding Opportunities, que aplega ajuts de diferents països per lluitar contra la COVID-19.

Webgrafia:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Què podem fer per celebrar el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència 2020?

El proper dimarts, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.  En aquest article trobareu una selecció d’activitats relacionades amb aquesta data que se celebren arreu de Catalunya.

gis

Imatge: Girls learn science, Idaho National Laboratory a Flickr (CC BY 2.0).

Com any rere any venim repetim, la celebració d’aquesta efemèride és una bona oportunitat per prendre consciència del biaix de gènere existent i de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Són diverses les activitats que tindran lloc a Catalunya al llarg dels propers dies per commemorar aquesta data, i heus ací una petita selecció:

1. Universitat de Barcelona

L’acte central serà la instal·lació expositiva «De gran, vull ser científica!», que es podrà visitar fins al 20 de febrer al vestíbul principal de l’Edifici Històric (Gran Via, 585). La iniciativa  aplega dues exposicions dedicades al paper de la dona en la ciència:  la mostra «Dones i física», promoguda per l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), que proposa un recorregut per la història de la física a través de les aportacions i vivències de tretze físiques que, malgrat haver protagonitzat avenços científics importants, en molts casos encara són grans desconegudes; i l’exposició «Dones que van canviar el món», elaborada pel Parc Científic de Barcelona (PCB) que ressegueix la trajectòria de dinou de les científiques i tecnòlogues més cèlebres de la nostra història.

El mateix dimarts 11 a la tarda a les facultats de Física i de Química tindrà lloc la jornada «Dones en la recerca científica», en què la professora de la Universitat de Copenhaguen Roberta Sinatra impartirà la conferència «Quantifying the biases of scientific success». Les activitats tindran lloc de 15 a 18 h a l’Aula Magna Enric Casassas i a l’Atri Solar de les facultats de Física i Química. 

Així mateix, l’ICCUB, a través del seu web institucional i a les seves pàgines de divulgació ServiAstro i ServiPartícules, publicarà, al llarg de la setmana, imatges de quatre de les seves investigadores (Mercè Romero, Assumpta Parreño, Anna Ferré-Mateu i Licia Verde) acompanyades de nenes, per donar a conèixer les seves recerques. Per cert, no us perdeu l’entrevista a la cosmòloga Licia Verde publicada recentment en el butlletí RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya.

2. Activitats a Girona

El Museu de l’Aigua de Salt, en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), acollirà la inauguració de “Científiques Catalanes 2.0”, una exposició itinerant organitzada pel Grup de Perspectiva de Gènere de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) sobre científiques d’avantguarda del nostre territori. L’acte d’inauguració tindrà lloc el dia 11 de febrer a les 18 h, amb una taula rodona que comptarà amb algunes de les protagonistes de l’exposició.

3. Una conferència a Vil·la Urània

El 12 de febrer, a les 18 h, el Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC també organitza una tertúlia a Vil·la Urània: “Científiques al laboratori i als mitjans de comunicació”. En aquesta tertúlia es ressaltarà el paper de la dona en la ciència i s’inclourà el paper de la dona divulgadora i/o comunicadora en diferents formats. Les inscripcions ja estan obertes.

4. Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

Des de l’IDIPABS organitzen la taula rodona ‘Quins obstacles ens trobem com a dones científiques? Com els podem superar?’, que comptarà amb la presència d’algunes de les participants en una campanya de vídeos curts que ha dut a terme aquest centre de recerca (‘Talent femení: les científiques parlen’). En aquests vídeos les investigadores expliquen els problemes que s’han trobat com a dones científiques i donen consells a joves investigadores (vídeo resum de les nou entrevistades). L’acte tindrà lloc el dia 11 de febrer a les 12.00 h a l’auditori Esteve del CEK. Accés al programa de l’acte.

5. Residència d’Investigadors

Al llarg del mes de febrer, la Residència d’Investigadors ha programat un nou cicle de xerrades a Barcelona, organitzades pel CSIC, per debatre els estereotips de dones en la recerca i la cultura contemporànies, “Recerca i feminitat-Estereotips de dones en la cultura contemporània”,  durant tots els dilluns de febrer. Les xerrades s’emmarquen dins dels “Dilluns de Ciència” de la Residència d’Investigadors (Carrer Hospital 64, Barcelona), que, des de fa anys, ofereixen una xerrada científica les tardes dels dilluns, a les 18 hores.

6.  Barcelona Supercomputing Center

El mateix dia 11, de 15 a 19 h, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), com a part del programa Bioinfo4women del BSC, ens convida a conèixer el treball de les investigadores en bioinformàtica del BSC i a visitar el MareNostrum 4, el superordinador més potent de l’Estat. Mitjançant xerrades informals de 15 minuts es busca establir un vincle amb joves estudiants, incentivar el seu interès en el camp de la recerca bioinformàtica i potenciar la seva iniciació professional en les àrees de la medicina personalitzada, l’anàlisi de genomes, el processament de llenguatge natural aplicat a la biomedicina i l’evolució de genomes des del punt de vista molecular. Més informació. Inscripcions. 

7. Activitats a Tarragona

Aquesta és la programació dels múltiples actes organitzats des de l’Associació per a la Divulgació Científica al Camp de Tarragona.

8. 100tífiques

100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Barcelona Institute for Science and Technolgy (BIST). L’11 de febrer, en la que serà la seva segona edició, s’oferiran més de 150 xerrades divulgatives simultànies per part de més de 180 investigadores del món de l’empresa i de centres de recerca i universitats  en 100 escoles de Catalunya, tot mobilitzant més de 15.000 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO.

9. Viquimarató de dones científiques

També el dia 11 de febrer, de 16.00 a 20.00 h, tindrà lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) la viquimarartó del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en Ciència. És oberta a tothom, homes i dones, siguin científics o no, i les persones que hi participin podran rebre assessorament per editar articles per a la Viquipèdia sobre dones científiques o temes relacionats amb les dones i la ciència. Més informació.

Capturauab

10. Universitat Autònoma de Barcelona

Des de la UAB han editat diverses publicacions per donar a conèixer les dones catedràtiques de les facultats de Ciències i de Biociències i de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, dins del marc de l’exposició “Càtedra amb nom de Dona” de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB.  Des del perfil a Twitter de la bliblioteca fan difusió d’aquestes científiques.

11. Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

Enguany, igual que l’any passat, des de l’IMIM impulsen la campanya #SheInspiredMe, en la qual demanem a investigadors i investigadores de la institució que proposin una investigadora que els ha inspirat en la seva trajectòria científica i els motius.

12. Activitats a Lleida

El Comitè d’Empresa de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) organitza el dia 11 a les 12.30 h  una taula rodona amb dones de l’àmbit de la ciència perquè exposin la seva experiència. Més informació.

13. Institut de Recerca de Sant Joan de Déu

Entre els dies 11 i 14 de febrer l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu organitza un cicle de xerrades per part de dones investigadores d’aquesta institució. Més informació.

14. Universitat Politècnica de Catalunya

Per primera vegada, i amb motiu  de l’11 de febrer, la UPC celebra la Setmana de la Dona UPC posant l’accent en accions orientades a fer visible l’aportació de les dones en la ciència, l’enginyeria i l’arquitectura, apropar els estudis politècnics a les dones joves per incrementar el nombre de vocacions, i  facilitar recursos i eines per incorporar la perspectiva de gènere a la docència a la UPC. Més informació.

Per aprofundir-hi…

La meva selecció només és un petit tast. Interessades a conèixer més activitats sobre l’11F a Catalunya?  Des de Buscaciència, el portal de difusió d’activitats de divulgatives de l’ACCC, trobareu altres activitats organitzades o impartides per dones, així com altres iniciatives que promoguin la igualtat i la visibilització de la dona en la ciència. I arreu de l’Estat? Aquesta és la vostra pàgina!

Recomanacions finals

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Institució CERCA, que aplega 39 centres de recerca finançats per la Generalitat de Catalunya, ha actualitzat i posat en comú les dades extretes de la segona ronda d’avaluacions dels centres CERCA que ha tingut lloc els anys 2016-2019. De l’anàlisi de les dades s’extreu que hi ha paritat entre els homes i dones que accedeixen a la carrera científica, però en acabar el doctorat comença el desequilibri de gènere en detriment de les dones, que només ocupen aproximadament un 25 % dels llocs de màxima responsabilitat científica (caps de grup). Segons podem llegir en el seu web, les causes són diverses i no tenen a veure només amb la maternitat i la conciliació familiar sinó que és el mateix sistema que les expulsa no oferint un entorn adequat o exercint, inconscientment, un biaix a l’hora de fer la selecció de personal. Us recomano que accediu a les infografies que analitzen aquestes dades:

CapturaCERCA

Si voleu estar al cas de tot el que es cuina al voltant de l’11F, estigueu amatents a les xarxes socials com ara Twitter, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats, amb etiquetes com ara #DiaDonesiCiència #WomenScienceDay, #11F, #11F2020, #DonesiCiència o #WomenInScience.

I una recomanació final: navegueu per l’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Aquest apartat pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues.

Data darrera actualització: 11 de febrer de 2020.

Altres anotacions relacionades:

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’únic lloc de la Terra sense vida

El darrer número del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) es fa ressò d’un estudi que demostra que el camp geotèrmic de Dallol, a Etiòpia, és probablement l’únic lloc del planeta al qual no ha aconseguit adaptar-se cap ésser viu, ni tan sols cap microorganisme.

dallol2

El sistema hidrotermal de Dallol, a Etiòpia. Un hàbitat hostil per a la vida. / Imatge: Olivier Grunewald.

No Country for Life

Malgrat la capacitat miraculosa que tenen alguns éssers vius, particularment els microorganismes, per adaptar-se a condicions extremes, recentment investigadors europeus han confirmat l’absència de tota mena de vida (incloent la microbiana) en algunes basses situades en el camp geotèrmic de Dallol. I és que el paisatge infernal de Dallol, a la depressió etíop de Danakil, s’estén sobre un cràter volcànic ple de sal, d’on emanen gasos tòxics i l’aigua bull enmig d’una intensa activitat hidrotermal (de fet, el terme Dallol va ser encunyat pels àfars i significa dissolució o desintegració). La temperatura a l’hivern pot arribar fins a 45 °C i abunden les basses calentes, hipersalines i hiperàcides, amb valors de pH fins i tot negatius. La presència de sofre i òxids de ferro provoca un paisatge de coloració espectacular.

Per confirmar l’absència de vida, entre altres proves s’han fet seqüenciacions massives de marcadors genètics per detectar i classificar microorganismes, s’han fet intents de cultiu microbià, s’ha fet servir citometria de flux fluorescent per identificar cèl·lules individuals i s’han fet anàlisis químiques de salmorres i microscòpia electrònica de rastreig combinada amb espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X.

Segons els autors, un equip hispano-francès d’investigadors liderat per la biòloga Purificación López García, del Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS), aquest treball ajuda a circumscriure els límits de l’habitabilitat i ens mostra com, malgrat l’aspecte aparentment mòbil o «biològic» d’una estructura, aquesta podria tenir un origen abiòtic. Seria el cas d’alguns precipitats minerals de Dallol rics en sílice que, observats al microscopi, poden semblar cèl·lules microbianes.

dallol3

Les basses salades, calentes i hiperàcides del camp geotèrmic de Dallol. / Imatge: ISTOCK.

Altres continguts destacats del número: de la integritat de la recerca a un nou conte de la Laura i en Joan

D’aquest número també cal destacar la notícia sobre la posada en marxa del Programa per a la integritat de la recerca a Catalunya; en el web de la Secretaria d’Universitats i Recerca trobareu un apartat dedicat a aquest programa i al Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), l’organisme encarregat del seu desenvolupament. El CIR-CAT és un òrgan consultiu que té les funcions de promoure les bones pràctiques científiques; la formació específica en aquest àmbit; mesures per millorar la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya, i assessorar universitats i centres de recerca sobre els conflictes d’integritat de la recerca que afecten l’àmbit de les bones pràctiques. Cal recordar que, segons la Comissió Europea,  la integritat de la recerca és una de les vuit dimensions en què es fonamenta la ciència oberta; les altres set són l’accés obert; les dades FAIR; l’EOSC -European Open Science Cloud-; l’educació; els incentius, les noves mètriques i la ciència ciutadana. Per cert, una recomanació per als fans de l’open science: la lectura de l’article Ciencia abierta: cómo han evolucionado la denominación y el concepto”, d’Ernest Abadal i Lluís Anglada, publicat recentment en el darrer número de la revista  Anales de documentación.

Altres articles que poden ser del vostre interès tracten temes com ara:

  • Les repercussions del Brexit en la recerca britànica.
  • Una imatge del Sincrotró ALBA que ha estat premiada en el concurs de fotografia del Dia Internacional de la Llum 2019.
  • La publicació d’un nou conte de la Laura i en Joan, una col·lecció que té per objectiu apropar a l’escola la recerca que es fa a Catalunya i fomentar les vocacions científiques entre els alumnes de tercer i quart de primària. En aquest nou número, titulat Una història plena de vides i dedicat al Centre d’Estudis Demogràfics, es narra un projecte de recerca sobre el nostre passat, en concret sobre demografia històrica.
  • El bit terminològic del mes, dedicat a l’oli d’oliva i a la diversitat de textures en què pot ser presentat.
  • L’entrevista a la cosmòloga italiana Licia Verde, investigadora ICREA de l’Institut de Ciències del Cosmos i recentment guardonada amb el Premi Nacional de Recerca per la seva tasca en l’estudi de la distribució de la matèria i l’energia fosques. En l’entrevista, la doctora Verde parla de cosmologia i mecànica quàntica, però també de Catalunya com a país d’acollida per fer recerca i del foment de les vocacions científiques de les noies en àmbits STEM:

Hi ha programes molt bons d’atracció de talent a Catalunya que proporcionen molta llibertat als investigadors per fer recerca sense la pressió d’haver de treballar sobre les darreres tendències de ciència que estan més de moda. Aquí gaudim de més llibertat en comparació en d’altres llocs.

Accediu al nou número clicant aquí (o, si ho preferiu, accediu al videosumari amb els continguts més  destacats). Si el butlletí us agrada, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ciència oberta confederal: el model belga

El repartiment de competències entre l’Estat belga i les regions flamenca i valona, així com l’esperit confederal que amara la governança belga, fan que aquest model esdevingui particularment interessant i digne d’estudi per a Catalunya, així com un referent per emmirallar-s’hi.

belgica

Imatge: Brüssel BE – Atomium 21, de Daniel Mennerich a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

Fa uns mesos vaig assistir a la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission), organitzada a Brussel·les per la Comissió Europea, conjuntament amb el Govern federal belga i els governs regionals flamenc i való. Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science.

En l’article Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor, publicat al Blok de BiD, explico de manera resumida en què consisteix el model belga de ciència oberta sobre la base de les ponències que van presentar els representants de les diverses administracions d’aquest estat, a més de comentar les principals conclusions recollides en el marc del projecte Mutual Learning Exercise on Open Science.

El Blok de BiD és el blog de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, i està impulsat per Lluís Anglada, Ernest Abadal i Candela Ollé. El blog és de lectura obligatòria si voleu estar al corrent del que es cuina en l’àmbit de les biblioteques, la ciència oberta i l’accés obert al coneixement.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

8 estratègies per llegir més llibres

Sant Tornem-hi! Ja som en MODE Holidays OFF i per a la majoria comença un nou curs acadèmic, escolar o laboral… És hora de fer nous propòsits o, senzillament, de modificar alguns hàbits. En aquest sentit, voldria compartir amb les persones que segueixen aquest blog un article que he llegit aquest estiu i que m’està sent molt útil per modificar substancialment el meu hàbit de lectura.

Resultat d'imatges de books

Imatge: Books HD, d’Abhi Sharma a Flickr (CC BY 2.0).

Sempre m’ha agradat molt llegir llibres, especialment llibres de ficció, poesia i novel·les gràfiques. Darrerament, però, no trobava prou temps ni tan sols per començar els llibres que em regalaven per Sant Jordi! Fins fa relativament poc temps, llibres recent començats vagarejaven pel meu despatx com a ànimes en pena, o acumulaven pols a la tauleta de nit…

Aquest estiu, però, vaig llegir un article que m’ha permès retornar a l’hàbit de llegir amb molta empenta. Em va arribar via Elvira Reche (gràcies, Elvira, per compartir-lo!). Es tracta de 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, publicat a Harvard Business Review. Pasricha és un emprenedor canadenc que imparteix conferències sobre lideratge i positivitat. En l’article, l’autor confessa que abans llegia cinc llibres a l’any (pel cap alt, i un parell dels quals durant les vacances), però que amb la introducció d’alguns canvis va aconseguir multiplicar per 10 aquesta xifra. Ara per ara se sent millor, més creatiu, escriu més i fins i tot és millor pare. Quines són aquestes estratègies que Pasricha ens recomana perquè esdevinguem uns lectors més voraços (i que dono fe que funcionen)? (Aviso que les he salpebrades amb algunes consideracions personals, i d’altres que m’heu anat fent arribar algunes lectores un cop postejat l’apunt.)

1. Llegiu a casa (i substituïu la tele per una prestatgeria)

Segons Pasricha la nostra llar ha de ser el camp base principal des del qual executem el nostre hàbit lector. Per aconseguir-ho, recomana ser molt selectius i consumir menys TV (de fet, l’autor es venta d’haver traslladat el seu aparell televisiu a un fosc soterrani, i haver reomplert l’espai que deixava aquesta andròmina per una nova prestatgeria amb llibres). Per a Pasricha, la TV és una llaminera font de distraccions que cal evitar (anàlogament a les xarxes socials, observació aquesta que és de collita pròpia).

2. Comprometeu-vos públicament!

En el seu llibre Influence: The Psychology of Persuasion, el psicòleg Robert Cialdini analitza un estudi de psicologia que demostra que, un cop les persones han fet la seva aposta al hipòdrom, estan molt més segures de les possibilitats de guanyar del seu cavall que abans de materialitzar l’aposta. En conseqüència, l’autor ens convida a apostar… per llibres. I suggereix que obrim un compte a Goodreads, una pàgina web de catalogació social on els usuaris poden afegir llibres als seus “prestatges” personals, valorar i escriure ressenyes de llibres, veure el que els seus amics i els seus autors preferits estan llegint, participar en debats i grups d’una àmplia varietat de temes, i rebre suggeriments per a lectures futures basats en les ressenyes de llibres llegits per altres lectors.

Goodreads, a més, és una mena de xarxa  social on podem afegir amb molta facilitat els llibres que estem llegint (mitjançant la lectura del codi de barres de l’obra), calcular l’evolució de la nostra lectura, escriure una ressenya un cop hem acabat, fer-nos amics o seguidors d’altres persones amb gustos similars als nostres, llegir les seves ressenyes  i… comprometre’ns públicament a llegir, indicant el nombre de llibres que volem llegir en un període de temps determinat. I és aquest compromís públic el que ens estimula a seguir llegint, segons l’autor. Jo m’hi he capbussat, a Goodreads, i penso que la idea funciona; hi ha força llibres en català i una parròquia catalana incipient i que creix de manera progressiva. D’altra banda, Pasricha també ens recomana que enviem les nostres ressenyes a les persones del nostre entorn a qui poden interessar, i que les publiquem a d’altres xarxes socials.

3. Cerqueu llistes de lectors de confiança i altres fonts de curació de continguts

El sector editorial estatal publica més de 68.000 llibres cada any (8.157 en català, dades del 2017). Amb aquest volum de publicacions, cal anar al gra i centrar-nos en un nombre inferior de publicacions. Però com destriar el gra de la palla? En particular, Pasricha proposa cercar i fer-nos seguidors de llistes públiques de lectures de persones que llegeixin llibres i segueixin autores i autors que ens agradin (l’apli Goodreads ho permet).  L’emprenedor canadenc recomana, per exemple, seguir les llistes de lectures de Bill Gates, de l’empresari Derek Sivers i de l’emprenedor Tim Ferriss. Personalment, en aquest punt m’agradaria recomanar altres vies alternatives que també ens poden ajudar a filtrar les millors opcions de lectura, com ara el suplement Ara llegim del diari Ara (de les ressenyes del qual sovint he extret bones idees per devorar i pair bona manduca literària) o els clubs de lectura, que en certa manera obliguen els seus membres a comprometre’s en la lectura d’una obra.

4. Deixeu de llegir llibres que no us agradin

Normalment sap greu deixar un llibre a mitges. Pasricha creu que, ben al contrari, hauríem de sentir-nos-en orgullosos.  Cal canviar la mentalitat, i per fer-ho ens recomana l’article The Tail End, on l’escriptor i conferenciant Tim Urban fa un esfereïdor retrat visual del nombre de llibres que podem arribar a llegir el que ens resta de vida, reflexió que no és més que una crida a l’aprofitament del temps. Pasricha deixa de llegir quatre llibres per cada llibre que acaba; l’autor ens recomana que fem el test de les cinc primeres pàgines abans de comprar un llibre, per valorar-ne el to, el ritme i l’ús del llenguatge. I si us fa mandra tafanejar les cinc primeres planes del llibre, cerqueu una llibreria de referència i deixeu-vos aconsellar pel llibreter (aquest suggeriment m’arriba via Agustina Guiteras, gran lectora, que pensa que hem de salvaguardar l’ofici de llibreter, i jo que n’estic plenament d’acord recullo i deso aquí aquest seu suggeriment).

5. Feu només un tastet sobre les notícies d’actualitats i rendibilitzeu els diners que destineu a llegir

Pasricha va estar subscrit al New York Times i a cinc revistes durant força anys. Però es va adonar que llegir aquestes publicacions periòdiques li impedia gaudir plenament de la lectura dels llibres, per la qual cosa va decidir cancel·lar totes les seves subscripcions, i destinar aquells diners a comprar llibres. Al cap de 10 0 20 anys, m’estimo més tenir una valuosa col·lecció de llibres que una pila de diaris vells, confessa. A més, cal tenir sempre present la biblioteca del barri, i les oportunitats d’accedir a bons llibres de manera gratuïta i ben a prop de casa.

6. La nostra biblioteca, un organisme viu

Pasricha recomana que la nostra prestatgeria de llibres sigui un ens constantment en transformació, sempre canviant, sempre en moviment: llibres que entren procedents de la biblioteca del barri, d’una llibreria de llibres d’ocasió o adquirits en línia; llibres que surten cap a les nostres amistats, cap a una llibreria de llibres d’ocasió o que, senzillament, retornen a la biblioteca del barri. Aquest dinamisme facilita que sempre estiguem caminant cap a la prestatgeria, en comptes de passant-hi per davant.

7. Llegiu llibres en format paper

En una època on les nostres pel·lícules i àlbums d’imatges han esdevingut absolutament digitals, Pasricha reivindica la lectura de llibres realsfísics. En primer lloc, com a estratègia facilitadora per representar mentalment com evoluciona la trama de la novel·la mentre llegim, i en segon lloc com a alliberament momentani després d’estar encarats a una pantalla durant bona part de la jornada.

8. Apliqueu la regla dels 10.000 passos

Pasricha comenta l’anècdota que li va arribar a través d’un amic, que li va dir que Stephen King aconsellava que la gent llegís unes cinc hores al dia, la qual cosa semblava gairebé impossible d’aconseguir. Fins que aquest amic, un dia, fent cua al cinema va coincidir amb… Stephen King! King va estar amorrat al llibre que estava llegint mentre va durar la cua i fins que es van enfosquir les llums que donaven pas a la pel·lícula. Quan van encendre les llums, va treure el llibre obert de seguida i fins i tot va llegir mentre sortia. Llegenda urbana? No ho sabem ni probablement no ho sabrem mai, però el missatge que hi ha rere aquesta història és important: podem llegir molt més; hi ha múltiples temps morts en el nostre dia a dia, que poden sumar força minuts del tot aprofitables.

En certa manera, és com la regla dels 10.000 passos. Diuen que per estar en forma cal caminar cada dia cinc quilòmetres. Doncs bé, si passegem fins al súper (o fins a la biblioteca 😉 ), pugem les escales en comptes d’agafar l’ascensor,  baixem una parada abans, empaitem la canalla per casa… Ben segur que hem assolit els cinc quilòmetres. I el mateix passa amb la lectura: sense adonar-nos-en podem aprofitar encara unes bones estones de lectura al llarg del dia. Només cal tenir un llibre a mà en tot moment.

Epíleg

Es tracta de vuit estratègies relativament senzilles, que vaig començar a posar en pràctica a mitjan juliol, amb resultats espectaculars: en dos mesos m’he cruspit sis llibres (alguns particularment voluminosos, com ara Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt, o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin). El meu entusiasme pels llibres s’ha incrementat, i la il·lusió pel gaudi de la bona literatura s’ha reviscolat. Comparteixo amb les lectores i els lectors de L’ase quàntic aquestes reflexions, que ens arriben procedents de Harvard, per si els poden ser tan útils com a mi. Bona lectura!

Altres anotacions relacionades

 

Publicat dins de Lectures, Xarxes socials | Etiquetat com a , | 4 comentaris

Platges d’Hiroshima i estupefaents precolombins

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 149 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R149_CIENCIA_Hiroshima-en-sorra

Alguns dels materials vitris trobats a les platges properes a Hiroshima. Imatge: Mario Wannier a Anthropocene.

En aquest nou (i refrescant) número de RECERCAT  dediquem un article de la secció d’Anàlisi a fer balanç del programa Indústria del Coneixement (2014-2019). Amb aquest programa, la Generalitat de Catalunya finança la valorització de projectes de recerca que poden arribar al mercat, en la línia d’apostar per la connexió entre l’entorn acadèmic i l’empresarial. En còmput total, des de la primera convocatòria fins ara hi ha hagut un total de 606 projectes presentats i 141 concessions, que contribueixen així al foment de la valorització del coneixement i la transferència innovadora.

De la secció de Ciència, personalment destacaria dues informacions ben curioses:

  • La primera fa referència a una recerca duta a terme per dos geòlegs bascos (et al) que ha permès descobrir milers de milions de partícules vítries a les platges properes a Hiroshima; els investigadors han publicat un article a Anthropocene que suggereix que els materials de què estava feta la ciutat japonesa es van convertir en una sorra de platja molt particular després que els Estats Units descarreguessin la bomba atòmica Little Boy el 6 d’agost de 1945. Aquestes formes han estat batejades com a “hiroshimaïtes”, per analogia amb els minerals vidriosos anomenats trinitites, descoberts prèviament al lloc de la prova nuclear de Trinity, la primera bomba atòmica detonada a Alamogordo, al desert de Nou Mèxic.
  • La segona és encara més al·lucinant. Un nou estudi publicat a PNAS demostra que els xamans precolombins tenien un coneixement botànic sofisticat i que empraven múltiples plantes psicoactives en les cerimònies de fa uns mil anys procedents de diferents àrees geogràfiques de l’Amèrica del Sud. Aquest estudi proporciona la primera mostra química de l’ús ritual de múltiples plantes en la Bolívia precolombina. Els resultats, obtinguts per cromatografia líquida en tàndem d’espectrometria de masses, revelen la presència d’almenys cinc compostos psicoactius a la bossa feta de musells de guineu i a les tiges de les plantes seques: cocaïna, benzoïlecgonina, harmina, bufotenina i dimetiltriptamina. Ayahuasca time!

ayahuasca-319191

Paquet ritual amb bossa de cuir (que contenia restes de diverses plantes psicoactives), pastilles de tabac de fusta tallada i tub de tabac amb trenes de cabell humà, butxaca de tres musells de guineu, espàtules d’os de camèlids, cinta de tela i llana i fibres de colors. Imatge: Juan Albarracín-Jordán i José Capriles a PNAS

D’altra banda també recomano la lectura de  l’entrevista a Karel Luyben, un referent mundial en matèria de ciència oberta. Rector emèrit de la Universitat de Delft, Luyben és coordinador nacional per a ciència oberta dels Països Baixos i assessor de la Comissió Europea sobre implementació de polítiques de ciència oberta com a membre de l’Open Science Policy Platform de la Unió Europea. Luyben repassa les claus del lideratge del seu país en ciència oberta i en el que han definit com a FAIR Data. Heus ací com Luyben descriu el concepte de ciència oberta:

Des de la meva perspectiva, una estratègia de ciència oberta consta de tres dimensions. La primera és allò que anomenem genèricament accés obert (open access), és a dir, disposar de publicacions accessibles lliurement per a tothom. El segon element és el FAIR Data, que consisteix en fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reusables (acrònim en anglès de Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Finalment, la tercera pota de la ciència oberta la trobem en el progrés cap a una major implicació de la ciutadania en la recerca, la ciència ciutadana.

El bit terminològic del mes està dedicat a l’anglicisme hub, que complementa tota mena d’expressions d’àmbits temàtics lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.). Podem trobar una denominació en català per substituir aquest manlleu anglès? Des del TERMCAT ens ho expliquen.

El primer curt de la nova sèrie de vídeos de divulgació científica Recerclips (ALBA, una aventura inesperada), una guia sobre les sortides professionals de les STEM amb perspectiva de gènere, una utilíssima apli per al recercaire 2.0  que permet accedir a més d’11.000 revistes científiques i un repositori de dades de química computacional desenvolupat des de Catalunya (i destacat pel Consell Europeu de Recerca) són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptores, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç. El butlletí RECERCAT se’n va de vacances i ja no es publicarà fins al setembre!

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari