Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC

Recentment s’han complert dos anys des de la meva primera xerrada sobre xarxes socials i comunicació de la recerca a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a la qual seguiria una nova presentació en el mateix indret al cap de tres mesos. En aquest post parlaré sobre  aquelles dues presentacions i la que vaig impartir a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya el mes de maig de 2014.

??????????

UVic-UCC (Imatge: Xavier Lasauca, CC BY 2.0)

A finals del 2013, l’editora tècnica de la Revista de Llengua i Dret (RDL), Roser Térmens, i el responsable de Xarxes Socials de l’EAPC, Jesús Palomar, em van proposar d’impartir una xerrada als membres del comitè editorial de l’RDL amb l’objectiu d’explicar els avantatges de la utilització de les xarxes socials per difondre els continguts de la revista.

La presentació, que va tenir lloc el 8 de gener, portava per títol Blogs, xarxes socials i publicacions científiques i tractava sobre com els blogs i les xarxes socials estan transformant les publicacions acadèmiques, sobretot pel que fa a la seva difusió, visibilitat i impacte. També argumentava la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per donar suport institucional a les publicacions editades per les diferents unitats administratives (amb l’exemple de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya), i acabava amb una descripció sobre com podien afectar en positiu totes aquestes transformacions a l’RDL.

En aquella jornada també van intervenir Núria Guevara, editora tècnica de la Revista catalana de dret públic, per explicar els bons resultats quant a visibilitat i impacte assolits després de la digitalització de les revistes de l’EAPC i la utilització de les xarxes socials, i Jesús Palomar, per explicar la tasca de difusió dels continguts de les revistes de l’EAPC mitjançant els blogs, Twitter i You Tube. En acabar les exposicions, els membres del comitè editorial de l’RDL es van mostrar molt participatius (recordo, en particular, algunes preguntes incisives de Marta Xirinachs) i es va generar un debat molt enriquidor. Personalment va ser una experiència molt gratificant.

Sobre la base d’aquesta jornada, des de l’EAPC se’ns va proposar als tres ponents que participéssim com a docents en una activitat formativa que portaria per títol Xarxes socials i revistes científiques, com difondre la recerca, destinada al personal de l’Administració, a responsables de la gestió i de la difusió de revistes científiques, a membres dels consells de redacció de revistes científiques, i a autors i investigadors que volguessin saber com difondre les publicacions científiques i la recerca per mitjà de les xarxes socials. La jornada va tenir lloc el dia 25 d’abril de 2014 a l’auditori de l’EAPC.

En concret, la meva presentació se subdividia en quatre apartats:

  • Introducció: Visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic.
  • Universitat 2.0: Selecció articles científics que demostren els avantatges de la utilització de les xarxes socials en el món acadèmic.
  • Publicacions 2.0: Recull de publicacions científiques que utilitzen les xarxes socials per fer-ne difusió i visibilitzar la seva presència a Internet.
  • Administració 2.0: Anàlisi de la transformació 2.0 de la nostra Administració i de com podem donar suport a les publicacions científiques des de la nostra organització.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:

Com sigui que hi havia un públic molt 2.0, vaig decidir elaborar el meu primer Storify.  Storify és una plataforma en línia que es pot classificar dintre del concepte de “noves narratives digitals”, i que permet redactar un article, una notícia o una història sobre la base de la informació que circula a les xarxes socials. És habitual utilitzar-la per fer la crònica d’una jornada o una ponència amb una etiqueta o hashtag determinat. En el meu Storify trobareu una descripció de la jornada de l’EAPC amb una selecció de piulades relacionades amb les xerrades dels tres ponents. També hi trobareu l’accés als vídeos i a les presentacions.

Agraeixo a l’EAPC i, en particular, a Jesús Palomar i Roser Térmens, la seva invitació a participar en les dues presentacions, i a la Núria Guevara i en Jesús Palomar haver-me permès conèixer de prop la tasca de digitalització de les publicacions de l’EAPC i la seva divulgació via xarxes socials.

Recerca 2.0 a la UVic-UCC

Un mes després de la jornada de l’EAPC, el 19 de maig de 2014  vaig impartir una xerrada a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en el marc dels Polytechnic School Seminars que organitza l’Escola Politècnica Superior de la UVic (EPS Seminars). Sempre és un plaer visitar Vic, una ciutat que trobo d’allò més acollidora. A més, es tractava de la meva primera conferència fora de Barcelona, cosa que em feia una il·lusió especial.

Al llarg de la meva presentació, vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per socialitzar el coneixement i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. Em vaig referir a alguns perfils de la UVic-UCC que són excel·lents praxis de l’ús de Twitter, com ara el compte dels Garrins metàli·lics, que amb molta originalitat i un sentit de l’humor desacomplexat utilitzen aquest recurs per:

  • cercar patrocinadors
  • informar de les seves aventures europees i mundials, com ara els concursos de robòtica on han participat sempre amb grans resultats
  • mostrar la imatge d’un grup cohesionat que s’ho passa bé i a més excel·leix en la matèria que estudien.

Com sigui que em trobava en un centre d’ensenyament superior, em vaig voler referir a la importància de Twitter per a la docència. Que els investigadors utilitzin Twitter per difondre la seva recerca és important, però una altra tasca important per als científics és formar les generacions futures. En aquest sentit, un cas d’èxit d’aplicació de Twitter a l’ensenyament universitari és el de Monica Rankin, a la Universitat de Dallas, de la qual vaig ensenyar un vídeo de sis minuts que resumeix molt bé els avantatges de la utilització de Twitter, en aquest cas per impartir classes d’història.  La doctora Rankin afirma que gairebé sempre hi ha un increment de la motivació per part de l’alumnat quan s’utiliza aquest recurs a l’aula; tant és així que els alumnes continuen la discussió sobre el que s’ha tractat a classe fora de la classe, en hores de lleure. En aquest article, Rankin parla de la metodologia que ella utilitza a l’aula, així com de les fortaleses i les limitacions d’aquest recurs. També em vaig referir a aquest article de Mark Sample, del Davidson College a Carolina del Nord, on ens explica la seva experiència amb Twitter a l’aula i ens en recomana l’ús.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte d’Slideshare:

Voldria agrair a l’Escola Politècnica Superior de la UVic-UCC i, en particular, a Jordi Villà Freixa (encantat, Jordi!), actual vicerector de Recerca de la UVic-UCC, la invitació a participar en el seminari per explicar com els blogs i les xarxes socials estan transformant la comunicació de la recerca. També vull agrair molt especialment a M. Àngels Crusellas, actual secretària general de la universitat, tot el suport que em va donar per presentar la ponència, així com l’agradable passejada per les instal·lacions de la universitat (un plaer, M. Àngels!). Vaig desvirtualitzar-me també amb el professor Gil Pla, del Departament Ciències de l’Activitat Física, del qual sóc seguidor a Twitter des de fa força anys (encantat, Gil!). També va ser un plaer poder saludar Marc de Semir, que en aquella època es responsabilitzava de la comunicació de la universitat, i Marc de San Pedro, coordinador de la Càtedra TIC Salut de la UVic. Guardo molt bon record del desenvolupament de la presentació i del cap de setmana precedent que vaig passar a la capital d’Osona. :-)

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte

És un fet que les dones s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de trenta anys. Tot i amb això, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem onze articles, documents i altres recursos que es fan ressò d’aquesta injusta situació.

donesciencia

Wrens operating the ‘Colossus’ computer, 1943, per Chris Monk a Flickr (CC BY 2.0)

 

1. Markers of achievement for assessing and monitoring gender equity in translational research organisations: a rationale and study protocol

L’article, publicat a BMJ Open, analitza els esforços per aconseguir la igualtat d’oportunitats i l’accés a posicions de lideratge per part de les dones científiques que treballen en dos dels centres de recerca britànics més representatius (els National Institute for Health Research -NIHR- Biomedical Research Centres -BRCs- de Londres i Oxford). L’estudi cita el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat de la Institució CERCA, del qual ens vam fer ressò en aquest post. Via Mara Dierssen (gràcies, Mara!😉 ).

2. Gendered research and innovation: Integrating sex and gender analysis into the research process

En aquest document de la Lliga Europea d’Universitats i Recerca (LERU) s’analitza la necessitat d’incorporar la dimensió de gènere en els àmbits de la recerca i la innovació; inclou vint recomanacions a favor der la inclusió de la perspectiva de gènere, adreçades a universitats, centres de recerca, governs, finançadors de la recerca i publicacions científiques. Recomano també la lectura d’aquesta declaració de la LERU, així com l’article  Women hold up half the sky, deserve half the research, que parla d’aquest interessant estudi.

3. Las mujeres en los premios científicos en España 2009-2014

L’estudi, elaborat per la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, analitza la presència de dones en els 37 premis acadèmics i científics més importants de l’Estat. Segons l’informe, en el cas dels premis científics només el 17,63 % de les persones premiades són dones; en els premis acadèmics, sortosament, hi ha una presència equilibrada entre homes i dones. En el cas dels premis científics, s’observa que el percentatge de dones premiades descendeix a mesura que augmenta el valor del premi, de manera que les dones aconsegueixen només el 7,14 % dels premis amb una dotació econòmica superior a 100.000 euros. L’estudi també destaca la baixa representació femenina en els jurats (21,71 %). L’anàlisi conclou que, pel que fa als biaixos de gènere identificats, la imatge i el llenguatge contribueixen a desincentivar la participació de dones en els premis, i inclou tot un seguit de recomanacions adreçades als agents involucrats en la promoció, la difusió i l’organització dels premis científic.

Per cert, aquest informe és un dels documents font en què es basa el manifest Ajuda’ns a canviar les xifres, impulsat pel programa L’Oréal-UNESCO For Women in Science, amb sis reivindicacions destinades a aconseguir la igualtat en l’àmbit de la recerca científica. Ja l’heu signat? Jo sí.

4. Diferencias por razón de sexo. Mujeres y hombres con estudios de doctorado en el mundo.

Interessantíssima infografia publicada per la revista Investigación y ciencia;  sobre la base de dades recopilades per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units, analitza la proporció de sexes entre les persones amb estudis de doctorat de 56 països. S’hi pot observar una gran disparitat.

5. Seven Actionable Strategies for Advancing Women in Science, Engineering, and Medicine

L’article, publicat a Cell Stem Cell, recull set propostes per acabar amb el desequilibri de gènere en la ciència; ha estat elaborat per un grup de treball integrat per representants de la New York Stem Cell Foundation (NYSCF) i la Initiative on Women in Science and Engineering (IWISE).  

6. She Figures 2015: Gender in Research and Innovation

Tot un clàssic, el passat estiu es va publicar l’informe triennal de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere en l’àmbit de l’R+D+I. Com clàssiques continuen sent les conclusions: percentatges baixos en posicions de lideratge i entre els representants de juntes científiques, i signes de millora pel que a la igualtat entre els graduats de nivell superior. Podeu accedir a una visió optimista sobre la qüestió en aquest article de Curt Rice, que lidera el comitè noruec per a la igualtat de gènere en recerca.

7. Can Evidence Impact Attitudes? Public Reactions to Evidence of Gender Bias in STEM Fields

L’article, publicat a Psychology of Women Quarterly (del grup SAGE), analitza 831 comentaris públics escrits com a resposta a tres estudis que demostraven experimentalment l’existència de biaixos de gènere en el món acadèmic. Només una petita mostra d’alguns indicadors:

  • El 67,4% dels autors dels comentaris estaven d’acord amb el fet que hi ha discriminació de gènere (però només el 29eren d’homes).
  • El 22justificava l’existència de biaixos de gènere (entre un 79 i un 88% eren d’homes);  el 59,8 % justificava el biaix de gènere mitjançant explicacions biològiques, el 29,6 % utilitzava explicacions no biològiques, i el 10,6%  justificava el biaix de gènere tot afirmant que les dones perpetuen la discriminació perquè discriminen també altres dones.
  • El 7,6% dels autors dels comentaris argumentaven que el sexisme es dirigeix als homes més que no pas a les dones (el 65% d’aquests comentaristes eren homes).
  • El 100 % dels comentaris que expressaven gratitud per l’estudi eren de dones.

8. Integración de las políticas de igualdad de género en H2020

En aquesta presentació, Ana Puy, directora de la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, explica com integrar les polítiques d’igualtat de gènere en el programa Horitzó 2020. La Comissió Europea posa molt èmfasi en l’aplicació de la igualtat de gènere a tots els nivells. La xerrada va tenir lloc el passat mes de juny, en una conferència sobre Responsible Research and Innovation en el marc del projecte europeu RRI Tools, i la informació m’ha arribat via Rosina Malagrida (gràcies, Rosina!😉 )

9. Gender differences in conference presentations: a consequence of self-selection?

En aquest article, publicat a PeerJ, es compara les diferències de gènere en l’exposició i visibilitat de les persones assistents a una conferència sobre biologia evolutiva. Tot i haver la mateixa proporció de dones i homes,  es constata que, dintre d’un mateix nivell acadèmic,  les dones van parlar-hi molt menys temps que els homes. Es discuteix les raons subjacents d’aquest biaix de gènere, i s’enumera tot un seguit de recomanacions per evitar  biaixos de gènere semblants en futures conferències.

10. Studying Gender Bias in Physics Grading: The role of teaching experience and country

Via un tuit de Marta Aymerich (gràcies, Marta!😉 ) m’arriba aquest interessant article, publicat a l’International Journal of Science Education, que demostra que els professors de física de secundària de Suïssa, Àustria i Alemanya puntuen més baix les noies que els nois tot i tenir mateix rendiment. Aymerich ho comenta en aquest article publicat al Diari de Girona, de lectura molt recomanable.

11. On són les dones?

La darrera recomanació no és un estudi: és un vídeo. Es tracta de “¿Dónde están las mujeres?”, un interessant reportatge realitzat amb motiu de les interessants sessions  “Dones i Ciència, debats ICREA-CCCB” que van tenir lloc el febrer passat (també recomano que accediu als vídeos de les dues sessions). El documental  tracta la qüestió de l’escassa presència de les dones en posicions de responsabilitat a la ciència, i alhora  és un homenatge a les científiques que han fet destacades contribucions en l’àmbit de la recerca. Hi intervenen Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Isabelle Vernós, investigadora ICREA del CRG; Joan Guinovart, director de l’Institut de Investigació Biomèdica; Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA; Núria Sebastian, professora de la Universitat Pompeu Fabra, i Inés Sánchez de Madariaga, professora de la Universitat Politècnica de Madrid.

Conclusions

Passen els anys i el paisatge no canvia substancialment. La diagnosi està molt clara. Cal intervenir més a fons per dotar la recerca d’una dimensió de gènere, a més d’evitar discriminacions envers les dones científiques en els processos de presa de decisions i en les polítiques de reclutament, desenvolupament professional i formació.  Cal lluitar per una recerca científica lliure de biaixos. Encara és possible.

Altres anotacions relacionades

Publicat dins de Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0

Sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la universitat on vaig fer la carrera de ciències físiques a finals dels 80! Hi vaig ser convidat els dies 13 i 22 de maig per impartir sengles xerrades sobre com utilizar els recursos que el web 2.0 ens proporciona per tal que sociòlegs i historiadors puguin difondre el coneixement, millorar la seva identitat digital i incrementar l’impacte de la seva recerca. 

uab

UAB, photo by  Mayra Chiachia (CC BY-SA 2.0)

Introducció

La primera de les xerrades va tenir lloc el dia 13 de maig a la Facultat d’Economia i d’Empresa de la UAB i formava part del seminari Difusió de la Recerca 2.0,  emmarcat en el IV Doctoral Working Group del Programa de Doctorat en Sociologia, sota la coordinació de Sònia Parella, Joaquim Campuzano (Grup d’Investigació en Sociologia Analítica i Disseny Institucional, GSADI) i Alejandro Montes (Grup d’Educació i Polítiques Socials, GEPS).

Vaig impartir la segona xerrada el dia 22 de maig a la Facultat de Lletres de la UAB, en el marc de la sessió Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0, integrada en el seminari  Pensar i difondre la història: conflictes i processos d’identitat en la societat moderna i contemporània, organitzat per Òscar Jané i Ricard Torra, del Grup de recerca Manuscrits i el Departament d’història moderna i contemporània de la UAB.

Desenvolupament de les sessions

Durant la introducció, com ja és habitual en les meves presentacions, vaig fer èmfasi  en el fet que les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, el món acadèmic i de la recerca. Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig enumerar les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0: crear (blogging), practicar l’escolta activa (amb eines d’agregació de continguts com ara Feedly),  comunicar (amb Twitter),  connectar (networking) i compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

En l’apartat de blogging em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats. A finals de març de l’any passat, però, algú es va atrevir a desafiar el gran economista francès:  es tracta de Matthew Rognlie, un graduat de 26 anys del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que va presentar un paper a la Institució Brookings, un prestigiós think tank ubicat a Whashington DC.

Aquest article és considerat la crítica més seriosa i substancial que la feina de Piketty ha rebut fins avui. Però quin és l’origen d’aquest paper?  Ens hem de remuntar a gairebé un any enrere. L’origen es troba en una entrada de 459 paraules, 6 paràgrafs, escrits en forma de comentari a tres quarts de tres de la matinada en el blog Marginal revolution, un blog molt popular en el mòn dels economistes. Aquest comentari en el blog va generar tanta controvèrsia que Rognlie es va sentir esperonat a aprofundir en les seves tesis. En definitiva, com mostra aquest exemple, bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.

També em vaig referir a un interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. M’agrada molt destacar sempre la conclusió de l’article:

Except for the very end of this process s submitting the paper to the journal for peer-review – none of this way of working bares the least bit of resemblance to how I was trained to be a scholar.

Estem davant d’una nova manera de fer recerca? És evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Per cert, més enllà del món acadèmic, la sociologia més lúdica també es present a Twitter a través d’aquesta empresa que es dedica a fer marxandatge d’articles sobre sociologia. No em digueu que no mola, si sou antipositivistes,  una samarreta on es pot llegir All you need is Verstehen? I els antropòlegs socials què em dieu, d’una T-shirt on es pot llegir I love Structural Functionalism?😀

També em va semblar interessant destacar, en l’apartat d’eines 2.0 per compartir el coneixement, un exemple molt reeixit de la utilització del vídeo com a eina per a la docència en l’àmbit de les ciències socials: es tracta de l’antropòleg David Harvey, de la City University of New York, que utilitza aquest mitjà per explicar El capital de Karl Marx en el país probablement menys marxista del món.

Finalment, el darrer apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats. Però també vaig remarcar la importància de tenir personal adequadament format per dur a terme aquesta tasca. Concretament em vaig referir a la desafortunada piulada d’un funcionari de l’ambaixada britànica als Estats Units. Una mica de context històric previ: entre 1812 i 1815 va tenir lloc una cruenta guerra entre britànics i estatunidencs; l’any 1814 ,durant una incursió, els britànics van cremar la Casa Blanca, símbol per excel·lència del govern americà. Doncs bé, 200 anys més tard, des del compte de Twitter de l’ambaixada britànica als EUA es va piular el següent tuit:

tuit_amb_UK_EUA

El tuit va generar un conflicte diplomàtic. És evident que cal ser a les xarxes socials com a institució, però cal ser-hi de manera endreçada i homogènia, i amb un bon llibre d’estil que orienti sobre què es pot piular i què no.

Podeu accedir a les dues presentacions sobre sociologia 2.0 i història 2.0 des del meu compte de Slideshare:


Agraïments

M’agradaria donar les gràcies al Departament de Sociologia de la UAB i, en particular, a Sònia Parella, Joaquim Campuzano i Alejandro Montes, per haver-me convidat a impartir la primera xerrada en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia. En el seminari també va intervenir Cristina Azorín (encantat, Cristina!), del servei de Biblioteques de la universitat, amb una interessant ponència sobre el Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Grups de recerca i autoarxiu. També va ser un plaer poder saludar l’Anna Guillaumet, consultora de SIGMA AIE i gran bloguera (us recomano la lectura del post on va fer una reeixida síntesi del seminari) i Joan Carles Torres, tècnic de comunicació de la UAB i gran activista 2.0 i fan del treball col·laboratiu.

També voldria agrair al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, al Grup de Recerca Manuscrits i, en particular, a Ricard Torra i Òscar Jané, la seva invitació a impartir la meva presentació en el marc del seminari sobre Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0. En el seminari també va intervenir Teresa Férriz (un plaer, Teresa!), responsable de Nous Projectes a la UOC, que va exposar una presentació sobre exili i literatura i, a més, va dinamitzar de manera magistral el debat posterior. Va ser un plaer conèixer, aprendre i compartir impressions amb una tropa de cracks com ara Alberto Reche (bloguer, discussant del seminari i un dels responsables del programa radiofònic de divulgació històrica A les portes de Troia), Marc SoguesJonathan López-Vera (autor d’un blog sobre història japonesa de lectura molt recomanable), Cristian Palomo (director de l’excel·lent portal digital d’història El Principat), Maria Aguilera i Ignasi Fernàndez.

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant a l’IDIBAPS sobre xarxes socials, recerca i salut

El passat dia 11 de març vaig impartir un taller sobre recerca 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc Cellex, organitzat per la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

Photo by Floor van de Velde via Josephine Dorado www.flickr.com/photos/funksoup/403990660/

Photo by Floor van de Velde via Josephine Dorado http://www.flickr.com/photos/funksoup/403990660/

El taller formava part del bloc sobre comunicació i lideratge del màster, i se subdividia en dues parts. La primera part va consistir en una xerrada teòrica d’hora i mitja hora de durada destinada als alumnes del màster i al personal investigador de l’IDIBAPS, i tenia per objectiu resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans de comunicació social com a eines de suport per a la seva activitat recercaire; la segona part, molt més pràctica, estava adreçada únicament als alumnes del màster i consistia en uns exercicis que pretenien demostrar que els mitjans de comunicació social són eines molt amigables, molt fàcils de fer servir i molt útils per augmentar la visibilitat i l’impacte de l’activitat investigadora i millorar la reputació digital.

En la introducció vaig explicar que hi ha evidències empíriques i abundant bibliografia que demostren que utilitzar els mitjans de comunicació social per part d’un investigador pot ser molt beneficiós pels següents motius:

-Adquisició de nou coneixement
-Increment de l’impacte de les publicacions
-Connexió amb altres col·legues
-Millora de la reputació digital

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que vaig exposar a la UOC uns mesos enrere: la manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència. La presentació Mobile is eating the world, de Benedict Evans, l’enquesta que la revista Nature va enviar ara fa un any a més de 3.000 recercaires sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials i la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics) van ser els punts principals de la introducció.

També em vaig referir a un document (Altmetric mentions and the
communication of medical research. Disseminating research outcomes outside academia) que es va publicar el mes de febrer i que analitza si el nombre de mencions a un treball de recerca a les xarxes socials afecta l’impacte d’aquest treball més enllà del context acadèmic. Està centrat en l’àmbit de les ciències de la salut i analitza les mencions a les xarxes socials de més de 2 milions i mig de documents.

Recercaires 2.0: cal adquirir noves habilitats

Acostumo a fer èmfasi en les meves xerrades que cal reinventar la professió d’investigador i que els científics s’han d’adaptar al nou escenari 2.0 amb l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció de noves aptituds. En resum, si els investigadors volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans, sota el meu punt de vista han de saber conjugar aquests cinc verbs:

  • Crear (blogging)
  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Comunicar (Twitter)
  • Connectar (Researchgate et al)
  • Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs de l’àmbit de la salut i la biomedicina, vaig destacar el blog del director dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA, Francis S. Collins, el de  l’agència de cèl·lules mare de Califòrnia i el del Laboratori de Medicina Translacional i Ciències de la Decisió de la Universitat de Girona.

Quant a Twitter, sobretot per introduir el taller pràctic posterior, em vaig basar en un tuit poètic de Vicent Andrés Estellés per remarcar la importància de l’estructura d’un tuit. Un tuit ha de ser harmònic, ha de ser consonant, ha de tenir un literal curt i clar i, si és possible, ha de contenir una o dues etiquetes. I vaig mostrar alguns exemples de bones (i no tan bones) praxis. Com ja vaig fer a la UOC, també em vaig referir a tres interessants estudis que demostren la utilitat de Twitter per als investigadors:

En aquesta oportunitat vaig afegir un altre article, publicat el mes de febrer a Nature (Social media: A network boost), on Monya Baker analitzava com poden els científics aconseguir nous contactes i trobar feina mitjançant Twitter. I ho feia sobre la base d’exemples que posen de manifest que la manera com es busca i es troba feina en l’àmbit de la recerca s’està transformant amb la irrupció de les xarxes socials. I això inclou també la manera com les institucions que fan recerca recluten nou personal. L’apartat de Twitter concloïa amb tres diapos que mostraven vuit comptes de Twitter vinculats a l’àmbit de la medicina translacional.

Salut 2.0 i mHealth

En aquest apartat vaig mostrar una petita selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Social and news media enable estimation of epidemiological patterns early in the 2010 Haitian cholera outbreak: Un exemple de monitorització exitosa de malalties a partir de les xarxes socials es va produir després del terratrèmol que va patir Haití el gener de 2010. D’acord amb aquest article, examinar els tuits que la gent enviava va permetre actuar amb més rapidesa per detectar l’aparició i la propagació de l’epidèmia de còlera. Els investigadors haitians constataven que d’aquesta manera tenien informació immediata, mentre que els informes de vigilància expedits pel ministeri de salut del govern trigaven dues setmanes.
  • Assessing Vaccination Sentiments with Online Social Media. Implications for Infectious Disease Dynamics and Control: aquest exemple permet avaluar la percepció de la població sobre una qüestió concreta a partir de la informació recollida a les xarxes socials. En aquest estudi els investigadors van examinar la percepció sobre les vacunes expressats per la ciutadania a Twitter durant un període de sis mesos l’any 2009, durant el qual hi va haver una alta incidència de la grip A. Els resultats indiquen que els sentiments particulars a favor o en contra de la vacuna contra la grip A es tendeixen a agrupar tant social com geogràficament. Aquesta recerca ens permet conèixer en quines zones o sobre quins estrats socials hem d’incidir per fer campanyes destinades a augmentar la conscienciació sobre determinats temes vinculats a la salut, en aquest cas pel que fa a la vacunació, per prevenir futurs brots de malalties.

Tal com ja vaig fer en la meva conferència al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, vaig presentar l’epidemiòleg digital, John Brownstein, un professor de la facultat de de Medicina de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials com per exemple Twitter, Instagram i Facebook, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast. Sobre la base de la seva experiència, Brownstein va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

Pel que fa a la salut mòbil o mhealth, i sobre la base de l’afirmació que vaig fer a la introducció que el futur és mòbil, vaig remarcar que és evident que la sanitat s’ha d’adaptar a aquest nou escenari. I això es tradueix en un sector molt emergent, el de les aplicacions mòbils sobre salut, més de 100.000 a hores d’ara. Aquestes aplicacions permeten gestionar la salut de les persones, ja que són eines útils per obtenir informació, controlar l’alimentació i fins i tot  monitorar senyals del cos. Segons fonts de la Comissió Europea, l’any 2017 un de cada dos usuaris de telèfons intel·ligents utilitzarà aplicacions de salut, amb les implicacions que aquest fet podria tenir pel que fa a la descongestió del sistema públic de salut.

Una bona idea del volum d’aplicacions de l’àmbit sanitari es pot obtenir si es navega per aquesta pàgina de la Fundació TicSalut, que és un organisme del Departament de Salut que treballa per impulsar la utilització de les TIC en l’àmbit de la salut i fa d’observatori de noves tendències. La pàgina té un cercador que ens permet visualitzar geolocalizats tots els projectes de mobilitat i d’aplis que es desenvolupen al sector salut. Es pot fer-ne cerca per especialitats mèdiques, països o sistema operatiu del mòbil.

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència que imparteixo. En aquest cas, entre d’atres, vaig destacar:

  • Connected Researchers: en aquest blog, el Dr. Thomas Crouzier parla de recursos i eines que poden ser útils per als recercaires; el blog té un apartat que es diu Digital tools for researchers que és un gran repositori d’eines catalogades d’acord amb aquests set apartats. Visita obligada.
  • Salut20COMB: aquesta iniciativa del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona té com a objectiu el debat entorn a l’ús de noves tecnologies aplicades al sector sanitari. Consisteix en una jornada a l’any, que dura un matí, i on tracten un tema relacionat amb salut 2.0. El 2012 van parlar de salut 2.0, el 2013 ho van fer d’aplis i salut, i l’any passat ho van fer de blogs i identitat digital.
  • Wikisanidad.org : inclou blogs, comptes de Twitter i iniciatives diverses de professionals que creuen que el web 2.0 i els mitjans de comunicació socials poden ajudar a millorar el sistema sanitari, tant des d’un punt de vista professional com assistencial. La idea és agrupar i actualitzar recursos sobre salut 2.0 perquè siguin fàcilment accessibles i facilitar la connexió de persones amb els mateixos interessos.

Podeu accedir a la presentació de la part teòrica del taller des del meu compte de Slideshare:

I també podeu accedir a la presentació del taller pràctic:

Voldria agrair a la directora del mòdul sobre comunicació i lideratge del màster, la Dra. Pastora Martínez, la seva invitació perquè impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la seva participació i interès per dur a terme les pràctiques de la segona part. També voldria compartir amb els lectors del blog la meva alegria perquè l’start up britànica Altmetric es va fer ressò  des del seu mur de Facebook de la presentació de què parlo en aquest post.:-)

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

140 comptes de Twitter sobre informació i documentació

Fa unes setmanes, llegia un article del blog BiblogTecarios que contenia una selecció de 140 comptes de Twitter vinculats als àmbits de la informació i la documentació. 

wordle_bliblogtecarios_140_comptes_indispensables_Info_Docum

Núvol de paraules amb els 140 comptes de Twitter més destacats de l’àmbit de la Informació i la Documentació. Font: Biblogtecarios.es

Sobre BiblogTecarios

BibliogTecarios és un espai web col·laboratiu (de seguiment molt recomanable, per cert) que té per objectiu compartir notícies i opinions sobre temes d’interès per als professionals del món de la informació i la documentació. El projecte es basa en el concepte de crowdsourcing (o proveïment participatiu), és a dir, en l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, i va néixer l‘any 2010 per iniciativa de Julián Marquina

Actualment, l’equip de BiblogTecarios està integrat per estudiants i professionals del sector de la biblioteconomia i la documentació  de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, i comparteixen el coneixement des dels seus blogs personals a través d’aquest blog col·lectiu.

La llista de 140 comptes de Twitter sobre informació i documentació

La llista consta de 14 categories amb 10 comptes de Twitter cadascuna; aquestes categories abracen els diversos àmbits de l’extens univers del món de les biblioteques, els arxius, els museus, la documentació i la informació.

Per a l’elecció dels integrants de cada categoria, els membres de Biblogtecarios han escollit fins a quatre perfils mereixedors, sota el seu criteri,  de formar part de cadascuna de les 14 categories establertes. Posteriorment, els perfils nominats s’han ordenat d’acord amb l’impacte a Internet a través de l’índex Klout.

Podeu accedir a les categories i els comptes nominats a cada categoria des d’aquest post. A més, també han creat una llista a Twitter (Los140InfoDoc2015) que permet fer seguiment de les piulades emeses des dels 140 comptes.

Personalment, em sento molt  honorat de formar part de la categoria d’informació i documentació, al costat d’autèntics referents professionals com ara @jserranom, @julianmarquina, @ArsDictandi, @catuxa, @baiget, @serranocobos, @acabezas, @aneke, i @marcos_ros.

Sigui com sigui, m’agrada molt la conclusió de l’article:

#los140infodoc no es tanto un ranking como una sugerencia, un galardón como un acicate para continuar trabajando por la difusión de contenidos de interés.

Moltíssimes gràcies! Continuem!!! :-)

Publicat dins de Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0

Lydia Gil (@morrita2000), que lidera el projecte Social media en investigación, em va proposar de ser entrevistat al voltant de les qüestions  que tracta en el seu interessant projecte.

Xavier Lasauca i Cisa. Imatge: Maricel Saball Foto.

Xavier Lasauca i Cisa. Imatge: Maricel Saball Foto.

Social media en investigación (Twitter, Facebook) és un ambiciós i interessant projecte que té per objectiu analitzar els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials temàtiques i especialitzades per als investigadors, els mitjans de comunicació social i la identitat digital, tot plegat aplicat al món acadèmic i científic. Des de la seva pàgina web, a més de participar en interessants debats, podem accedir a diversos articles de lectura molt recomanable sobre xarxes socials temàtiques del món acadèmic i científicidentitat digital i recursos 2.0 per a científics.  També hi ha un apartat d’entrevistes a persones vinculades al món de la recerca i la comunicació científica 2.0 (em sento molt honorat de formar part d’aquest apartat:-) ).

L’entrevista va durar dues hores i mitja i va transcórrer en un clima de gran cordialitat. Les preguntes que va triar la Lydia abracen pràcticament tots els meus àmbits d’interès al voltant de la recerca i la comunicació científica 2.0. Un cop l’entrevista va ser publicada, una de les coses que més em va agradar van ser els titulars que la Lydia havia triat, heus ací un tast:

M’encanta conjugar el verb compartir; compartir és una cosa essencial en aquesta era tecnològica en què ens ha tocat viure.

Les tecnologies mòbils estan impactant sobre molts àmbits de la nostra vida. La manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la comunicació de la ciència.

Els investigadors han d’adaptar-se a aquest nou escenari 2.0 i adquirir noves habilitats, conèixer noves eines i assumir noves aptituds.

Les xarxes socials estan revolucionant el món acadèmic i també la manera com es teixeixen complicitats en aquest món.

És important tenir en compte que Internet és un espai de conversa i debat, no solament un mitjà per difondre la nostra pròpia obra.

Si teniu curiositat, podeu accedir a l’entrevista sencera.

En defintiva, ha estat una experiència i un intercanvi d’impressions molt enriquidors. Lydia, un plaer! Ens seguim!😀

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Uncategorized, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Poesia 2.0 al TERMCAT

Vull compartir amb les lectores i els lectors d’aquest blog una notícia que m’ha fet molta il·lusió: el passat dilluns vaig recollir a la seu del TERMCAT el premi del concurs de piulades #TermJordi, organitzat pel Centre de Terminologia.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, director del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, director del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

En un ambient molt distès, em van acollir el director de la institució, Jordi Bover, el responsable de Comunicació, F. Xavier Fargas Valero,  i la cap de projectes de màrqueting digital de la institució, Sandra Cuadrado. Dama i cavallers, ha estat un veritable plaer, la desvirtualització! Després de la preceptiva sessió de fotos i el lliurament del premi,  vaig pronunciar unes paraules:

En primer lloc, voldria agrair al jurat la concessió del premi i que hagi apostat per un tuit poètic i que parla d’amor. En aquests temps de deshumanització i d’incerteses, cal reivindicar la força de l’amor, que és sempre un referent sòlid i íntim.

Em fa molta il·lusió rebre aquest premi, especialment venint d’on ve. Com a corrector i traductor jurat sóc molt fan de la tasca que desenvolupeu des del TERMCAT,  ja que amb els vostres recursos ens faciliteu molt la feina als professionals de la correcció i la traducció.  Hi ha gent aquí molt treballadora, amb molt de talent i que també són molt bones persones, i especialment això darrer és un intangible molt valuós per a qualsevol organització.

A més, el TERMCAT ha sabut adaptar-se als nous temps amb una aposta valenta per la innovació i el món 2.0. Només em resta dir-vos que us admiro molt i que em trec el barret davant vostre!

A continuació, acompanyat d’en Jordi, el Xavier i la Sandra, vaig visitar les instal·lacions del centre i també vaig tenir l’oportunitat d’agrair directament al personal tècnic i administratriu la seva bona tasca. Va ser una visita molt agradable i em vaig sentir molt ben acollit; vaig tenir la percepció personal que hi havia molt bon ambient i que s’hi deu treballar molt bé, al TERMCAT… A més, vaig rebre la primícia que aviat es publicarà el diccionari terminològic de física, i això sempre és una bona notícia per a un físic teòric i per a la humanitat en general.:-)

També vaig saludar la bona amiga Maria Antònia Julià (@majuliabe, @entretermes), companya de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), especialista en terminologia sobre biomedicina i ciències naturals, a qui vull felicitar per la concessió del Premi Serra d’Or per l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, felicitació que faig extensiva a la resta de persones  que hi han col·laborat.

El making of d’una piulada

(D’entrada demano disculpes al TERMCAT pel títol de l’apartat, ja que d’acord amb la Neoloteca, la forma  com-s’ha-fet és preferible a making of, però aquesta forma a mi no m’agrada tant.)

El repte que plantejava el concurs #TermJordi era enviar una piulada que tingués caràcter literari i que inclogués termes especialitzats inclosos a la Neoloteca o en algun dels altres Diccionaris en Línia que ofereix el TERMCAT. Doncs som-hi! Vaig decidir posar fil a l’agulla amb un tuit en forma de poema, ja que em va semblar més innovador i, a més, darrerament m’he refugiat en la lírica -bàlsam brutal- de Vinyoli, Estellés, Martí i Pol i Ferrater i, per tant, escriure un tuit en format poètic era el que em demanaven el cos, el cor i l’ànima.

Des del punt de vista tècnic de la mètrica poètica, el tuit-poema que vaig enviar combina ritmes binaris (iambes) i terciaris (en aquest cas amfíbracs i anapests), i això crec que és el que dóna al poema la musicalitat i el ritme que ha agradat al jurat.

Pel que fa al contingut, el poema es divideix en dues parts:

  • La primera part recull el sentiment del poeta, que s’emociona davant de la presència de l’estimada. Vaig trobar un mot a la Neoloteca, que és zarb, una mena de tamboret persa (veieu-ne aquí un magnífic solo de Kevan Chemirani), que com a imatge podia simular molt bé el batec del cor del poeta davant de l’esguard de l’estimada, però especialment també davant de l’aproximació de l’estimada amb l’objectiu d’iniciar el joc eròtic (que encara mola més que l’esguard). Tal com era d’esperar, el cor comença a bategar amb més intensitat i entren en escena una artèria (aorta) i dues vàlvules (tricúspide i mitral) extretes del Diccionari d’anatomia.
  • A continuació el poema canvia de terç i sona una nova partitura, sobre la base dels petons que l’estimada reparteix sobre el cos del poeta, que donen pas a una melodia lenta i astronòmica.

El poema és aquest, en una bellíssima composició elaborada des del TERMCAT:

premi_termcatEspero que us ho hàgiu passat tan bé llegint-lo com jo component-lo!😉

També voldria tenir un record també per a totes les persones que han participat en aquest concurs, ja que hi havia piulades de gran nivell.

Gent del TERMCAT: gràcies per una jornada inoblidable!❤

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Lectures, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari