Recerca 2.0, xarxes socials per a investigadors, open science, dones i ciència, divulgació científica, innovació a l'Administració, Open Access, Open Data,
Comencem amb Maria Sibylla Merian, considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l’entomologia moderna, gràcies a les observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones que va fer al segle XVII. Entrem al segle XVIII i seguim amb la matemàtica italiana Maria Gaetana Agnesi, famosa pel seu llibre de càlcul diferencial i integral Institucions analítiques, considerat el tractat més important de càlcul diferencial escrit fins aleshores. Del mateix segle són l’astrònoma francesa Nicole Lepaute, que va realitzar prediccions sobre la tornada del cometa Halley i va determinar de quina manera la gravetat dels planetes pot afectar la trajectòria d’un cometa, i la divulgadora científica anglesa Jane Marcet, autora de Conversacions en Química, un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l’època de Galvani, Volta, Franklin, Priestle, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d’altres.
Si entrem en el segle XIX, la matemàtica russa Sófia Kovalévskaia va ser la primera dona de l’Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques i a formar part del consell editorial d’una revista científica; va elaborar treballs rellevants sobre les equacions diferencials, les integrals abelianes i els anells de Saturn (i l’important teorema de Cauchy-Kovalévskaia!); les seves fascinants vida i obra em van inspirar i li vaig dedicar un dels scikusque vaig presentar al concurs “Scikus amb perspectiva” de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Seguim amb Henrietta Swan Leavitt, responsable del Departament de Fotometria Fotogràfica de l’Observatori de Harvard, que va establir el període de lluminositat d’unes estrelles variables que ho fan de manera regular.
Tot seguit, recordem tres científiques del segle XX. Comencem amb Barbara McClintock, considerada una de les especialistes en genètica més rellevants del segle XX per la seva recerca sobre transferència de posicions dels gens del blat de moro, cabdal per a la comprensió dels processos hereditaris. Continuem amb la química britànica Dorothy Crowfoot, pionera en el camp d’estudi de biomolècules amb tècniques de cristal·lografia de raigs X, i la farmacòloga nord-americana Gertrude Belle Elion, que va desenvolupar un gran nombre de nous fàrmacs i innovadors mètodes d’investigació que després ocasionarien el desenvolupament del fàrmac AZT contra la SIDA.
I les dues que fan onze, les més contemporànies: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, que va revolucionar la matemàtica moderna tot relacionant geometria i dinàmica i va ser la primera dona que va guanyar la prestigiosa Medalla Fields; i la física de partícules italiana Fabiola Gianotti, coneguda per haver estat cap de la col·laboració internacional ATLAS al Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC) i la primera dona nomenada directora general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).
Amb l’objectiu d’apropar als més petits la recerca sobre matemàtiques i climatologia que es fa a Catalunya, la Direcció General de Recerca (Departament de Recerca i Universitats) acaba de publicar (en versió bilingüe català-anglès)un nou conte de la col·lecció «La Laura i en Joan» que porta per títol La Laura i en Joan fan recerca a tota potència.
La Direcció General de Recerca publica periòdicament noves aventures de la Laura i en Joan amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca científica que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques. Des de la pàgina web que hostatja els contes podeu accedir a la versió en PDF dels 28 contes fins ara publicats, a la versió interactiva i a una guia didàctica per treballar els continguts dels contes a l’aula.
L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles. Els contes de la col·lecció es distribueixen entre les escoles, les aules hospitalàries i les biblioteques
En aquesta ocasió el personal investigador del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) necessitaran l’ajuda de la Laura i en Joan en el projecte CAFE (Climate Advanced Forecasting of sub-seasonal Extremes), finançat amb un ajut Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea, per elaborar models matemàtics que ajudin a predir fenòmens meteorològics extrems.
Aquest darrer conte de la Laura i en Joan es pot complementar amb la lectura del penúltim conte de la col·lecció, La Laura i en Joan, en marxa contra el canvi climàtic. En aquest cas, la Laura i en Joan són de colònies al delta de l’Ebre i el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) els demana ajut per analitzar les dades recollides al centre i decidir quines mesures poden prendre per fer front a l’emergència climàtica. Gràcies a les investigadores i els investigadors del C3, la Laura i en Joan aprendran la importància d’analitzar dades de qualitat per tal de posar en marxa mesures efectives davant l’emergència climàtica, un dels reptes més importants que tenim actualment.
Comença l’any 2023 i és moment de fer balanç. Aquest article compila els deu articles més visitats del blogL’ase quàntic publicats durant l’any 2022.
Logotip del Dia del Domini Públic a Polònia. Wikimedia Commons.
Les temàtiques preferides enguany per les lectores i els lectors del blog han girat al voltant de l’àmbit de les dones de ciència, les ciències de l’espai, la ciència oberta, les xarxes socials que faciliten als investigadors que la seva recerca tingui més impacte i visibilitat, la física de partícules i algunes figures històriques del món de la recerca i la tecnologia (Jordi Sabater Pi, Albert Einstein i Ferran Alsina). Aquest és el rànquing dels apunts més visitats durant l’any 2022:
L’article més llegit l’any 2022 està relacionat amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer); compilava una selecció d’activitats que es van celebrar arreu de Catalunya des dels centres de recerca, les universitats i altres actors destinades a commemorar aquesta jornada.
Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, explica en aquest llibre com arriben aquests objectes rocosos i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. Es tracta d’una obra de gran interès per als amants dels asteroides, els cometes i la ciència en general, a més d’una molt recomanable lectura divulgativa.
Aquest article és una recensió d’una petita joia de la divulgació científica que porta per títol Los secretos del bosón de Higgs, i per subtítol Una fuerza imperceptible i enigmática; en aquesta obra, el catedràtic de física teòrica de la Universitat de València Antonio Pich ens exposa de manera molt pedagògica i amb un llenguatge molt accessible el context històric i la seqüència d’esdeveniments que van culminar en el descobriment d’aquest nou camp de forces, el camp de Higgs, fins aleshores desconegut, i ho fa a través d’un itinerari científic i tecnològic que té el ritme d’una pel·lícula d’aventures i la intriga d’una novel·la policíaca d’Andrea Camilleri.
Recensió de la sisena edició del document que conté indicadors sobre dones i ciència, elaborat per encàrrec de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. El document recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe, en la línia d’altres publicacions que són referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.
Article-homenatge dedicat a Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), de qui el 2022 es commemoraven els 100 anys del seu naixement. Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies.
Jordi Sabater Pi, a Guinea Equatorial. Imatge: Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)
Articles redactats abans del 2022, també en el top 10
A banda dels set articles esmentats, redactats l’any 2022, altres articles escrits anteriorment també formen part del top 10 d’articles més llegits l’any 2022:
Aquest article compila un recull de recursos relacionats amb l’àmbit de les dones, la recerca científica i el món acadèmic, a més dels plans d’igualtat en matèria de gènere d’algunes universitats dels territoris de parla catalana.
L’objectiu de l’article és donar a conèixer el personatge de Ferran Alsina, economista vinculat a la indústria tèxtil, i mostrar aspectes rellevants de la primera Revolució Industrial a Catalunya sobre la base d’un joc interactiu de la col·lecció Personatges en joc.
Com a físic i com a barceloní, sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles a analitzar els detalls de l’estada del savi alemany al nostre país; posteriorment, fins i tot em vaig atrevir a escriure un relat curt inspirat en aquell episodi. Aquest apartat del blog resumeix tots aquests articles i inclou també l’entrevista que em va fer la periodista Sarah Calo per parlar sobre la visita d’Einstein a Barcelona. Enguany es compleixen 100 anys d’aquell esdeveniment històric, i caldrà estar amatents a tots els actes que es duran a terme per commemorar aquesta important efemèride.
Pel·lícules com Don’t look up (2021) o sèries com Salvation (2017-2018) han situat la possibilitat d’un impacte d’un cometa o un asteroide (respectivament) sobre la superfície de la Terra com una de les temàtiques científiques més emergents.
Meteor Crater d’Arizona. Imatge: Science and more.
També recentment, The New York Times es feia ressò del fet que, gràcies a una nova eina que utilitza la tecnologia computacional, havia estat possible escanejar antigues imatges astronòmiques per trobar asteroides que potencialment podien col·lidir amb la Terra. Segons aquest article, es calcula que hi ha al voltant de 25.000 asteroides pròxims a la Terra amb un diàmetre superior a 140 metres, dels quals només s’ha detectat el 40 %. En cas que una d’aquestes grans roques arribés a la Terra, alliberaria una energia explosiva equivalent a milions de tones de TNT i podria afectar una regió extensa del nostre planeta. No gaire enrere en el temps tenim el superbòlid de Txeliàbinsk, un asteroide de 20 metres que va provocar 1.500 ferits durant la seva desintegració sobre la ciutat russa del mateix nom.
Doncs bé, a La Terra en perill, un llibre que porta per subtítolL’impacte d’asteroides i cometes, Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, explica com arriben aquests objectes rocosos i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. L’autor, especialitzat en asteroides, cometes i meteorits a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA), ha participat com a membre de l’equip d’investigació de diverses missions espacials a aquests astres com ara Stardust i DART (Double Asteroid Redirection Test) de la NASA. El llibre, escrit en un to amè i divulgatiu, també ofereix claus de lectura per conèixer com els científics intenten desviar els asteroides i així salvaguardar la vida a la Terra, i ho fa des del rigor científic i sense vocació de generar alarmisme.
El llibre s’estructura en sis capítols. El primer capítol del llibre («Boles de foc que anuncien caigudes de meteorits») introdueix els conceptes més bàsics sobre la creació dels meteors, la terminologia associada als asteroides, els cometes i els meteoroides (meteors i bòlids) i les classes de meteorits principals. L’autor descriu la rellevància i l’oportunitat científica que s’obtenen després d’enregistrar grans boles de foc, cosa que permet obtenir les trajectòries i òrbites d’aquestes roques i, el que és més important, recuperar meteorits.
En el segon capítol («Els cossos progenitors dels meteorits i les seves rutes cap a la Terra»), l’autor fa un interessant recorregut històric sobre l’origen i els principals tipus d’asteroides i meteorits des dels temps de Kepler, amb una menció al destacat treball de recerca de l’astrònom català Josep Comas Solà, descobridor d’onze asteroides. El Dr. Trigo explica de manera intuïtiva com es produeix el transport dinàmic d’asteroides des del seu magatzem principal: el cinturó d’asteroides; allà hi ha milions d’aquests objectes rocosos i metal·lorocosos.
Els capítols tercer i quart estan dedicats als cometes (origen, natura, impactes, missions i riscos associats als cometes de període curt). És particularment interessant l’epígraf dedicat a l’esdeveniment de Tunguska, que va tenir lloc el 30 de juny del 1908, quan se sospita que un fragment del cometa Encke, d’uns 50 metres de diàmetre, es va desintegrar a la remota regió de Tunguska, a Sibèria. Tant si va ser produït per un asteroide com per un cometa, aquell esdeveniment meteòric va devastar una taigà amb una extensió d’uns 2.200 km² i va destruir 80 milions d’arbres (per això l’Organització de les Nacions Unides ha designat el 30 de juny Dia de l’Asteroide). El llibre explica com, per una diferència horària de poques hores, aquell esdeveniment podia haver canviat per sempre la nostra visió contemporània del perill d’impacte per asteroides, ja que hauria pogut devastar la ciutat de Sant Petersburg.
El cinquè capítol del llibre està destinat a les diferents etapes que permeten la quantificació de la natura i la magnitud del perill d’impacte per asteroides: la identificació de les fonts de perill, els programes de seguiment, l’escala de Torí, el perill actual d’impacte d’asteroides i un interessant epígraf dedicat a la missió DART, la primera missió de defensa planetària que té per finalitat desviar asteroides mitjançant una tècnica anomenada l’impactador cinètic.
Finalment, el darrer capítol de l’obra («Cràters i extincions en el registre geològic») fa una compilació de les innombrables col·lisions amb altres cossos que ha patit la Terra al llarg de la història, des de la trobada fa 4.500 milions d’anys de la proto Terra amb un altre embrió planetari que s’ha acordat anomenar Teia (el resultat de la qual donaria lloc a la Lluna) fins a l’impacte de l’asteroide que va provocar el cràter de Chicxulub, al golf de Mèxic, ara fa 65 milions d’anys, responsable de l’extinció dels dinosaures, o el de l’asteroide Eltanin, a l’oceà Pacífic Sud, «només» fa 2,5 milions d’anys.
Cal esmentar que, al final de cada capítol, l’autor formula tot un seguit de qüestions que poden ser de gran interès per reflexionar i per reforçar els coneixements adquirits al llarg de la lectura. De fet, aquestes activitats són un colofó d’un llibre escrit en un to molt pedagògic i que pot resultar francament útil per a estudiants de física i astronomia. Una exhaustiva bibliografia desagregada per capítols completa aquesta obra, de gran interès per als amants dels asteroides, els cometes i la ciència en general, a més d’una molt recomanable lectura divulgativa. També s’ha publicat en castellà (Edicions UB) i en anglès, amb el títol Asteroid Impact Risk (Springer).
La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes Trigo Rodríguez, J. Maria Edicions UB, 2022 202 pàgines ISBN: 9788491687887
Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009). Primatòleg, etòleg, etnòleg i doctor en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de psicologia, Sabater va ser el primer de descriure noves espècies de primats i el descobridor de diversos comportaments culturals relacionats amb aquestes espècies.
Jordi Sabater Pi, a Guinea Equatorial. Imatge: Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)
Deu fets rellevants sobre la vida i obra d’aquest gran primatòleg català
Va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia inicialment de manera autodidàctica durant la seva estada a l’antiga colònia espanyola deGuinea Equatorialentre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.
Dins la diversa tasca de recerca cal destacar la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath); la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus) i la cultura i la llengua del poble fang de Guinea Equatorial.
El 1958 el va contractar l’Ajuntament de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Aquest centre depenia del parc zoològic de Barcelona, del servei municipal de parcs i jardins i del Museu Etnològic.
El 1966 va obtenir una beca concedida per la Universitat Tulane, la National Geographic Society, el National Institute of Health i la New York Zoological Society per a l’estudi dels goril·les de costa.
Aquell mateix any uns indígenes van portar a Bata un petit goril·la albí en molt mal estat de salut per les conseqüències d’una batuda a la selva en què va morir la mare d’aquest goril·la. En Sabater Pi va acollir i va guarir el goril·la, que seria conegut posteriorment amb el nom de Floquet de Neu, i el va enviar al Zoo de Barcelona, del qual, al cap de poc temps, va esdevenir l’emblema. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.
El 1969, un cop declarada la independència de Guinea Equatorial, torna a Barcelona per treballar com a conservador del Departament de Primats i del Terrari del Zoo.
El 1972 va retornar a l’Àfrica, concretament a Ruanda, en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre els goril·les de muntanya amb la prestigiosa zoòloga Dian Fossey.
De retorn a Barcelona, va cursar estudis universitaris de Psicologia i l’any 1977 va esdevenir professor de la Universitat de Barcelona (UB), on des de l’any 1987 va ser catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB.
A més de publicar, entre d’altres, una obra de referència com ara El chimpancé y los orígenes de la cultura, cal destacar també que Sabater Pi va ser un excel·lent il·lustrador de la natura; l’any 2000 va donar a la Universitat de Barcelona, concretament al CRAI de Belles Arts, el seu arxiu personal, que incloïa la seva obra científica i gràfica i la seva biblioteca especialitzada. Es tracta d’una col·lecció amb més de 2.000 dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.
Jordi Sabater Pi fou guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Creu de Sant Jordi (2000), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004) i la Medalla d’Or de la UB a títol pòstum (2009).
Un fil de Twitter dedicat a Sabater Pi!
Si voleu ampliar la informació anterior, us recomano que claveu una ullada al fil que vaig publicar recentment a Twitter. Encoratjat pel primer concurs de fils sobre ciència “Enfila la ciència” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), vaig enfilar tot un seguit de piulades amb els principals articles de Sabater Pi i tot un seguit de recursos que us permetran ampliar el coneixement sobre aquest prestigiós científic.
Enguany es commemoren els 100 anys del naixement de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), un dels grans especialistes en l’àmbit mundial en l’estudi de l’etologia i l’etnologia dels primats:
El butlletí electrònic RECERCAT també homenatja Sabater Pi
El butlletí electrònic RECERCATtambé s’afegeix a la celebració de l’efemèride amb aquest número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de Jordi Sabater Pi. Si voleu fer un tast dels principals continguts del butlletí, accediu al videosumari del número.
Entre els articles del número relacionats amb l’efemèride, destacaria l’entrevista al professor Miquel Llorente, de la Universitat de Girona, en la qual reivindica el pes del llegat del pioner de la primatologia al nostre país, a més de la infografia dedicada a Sabater Pi i el bit terminològic (“Jordi Sabater i Pi i la llengua fang“), dedicat aquest cop a la llengua fang, que Sabater Pi va aprendre durant la seva estada a Guinea Equatoriasl.
A banda d’aquests continguts voldria recomanar dos articles publicats en aquest número commemoratiu de RECERCAT:
Dibuix de Jordi Sabater Pi. Fons Jordi Sabater Pi (CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona)
– L’article Exposició virtual «L’art de la ciència. Jordi Sabater Pi», que permet fer un recorregut virtual sobre els dibuixos naturalistes, etnogràfics i la fotografia de Jordi Sabater Pi, que a més d’investigador era un excel·lent il·lustrador científic. L’exposició ofereix un recorregut pel seu art i permet al visitant fer-se una idea del significat del dibuix científic com a eina imprescindible d’observació i anàlisi.
– La recensió del llibreEls catalans de Guinea, d’Antoni d’Armengol (Albertí Editor), del qual en recomano la lectura. L’obra tracta sobre com era la vida a la colònia des de l’arribada al nou país, com treballaven els blancs i els negres, els estudis, el lleure, els perills de la selva (amb un interessant capítol dedicat a Floquet de Neu), les relacions sexuals (amb un elegant enfocament antropològic, que les tracta de manera curosa) i, finalment, com van viure el tempestuós procés de descolonització.
I si voleu aprofundir-hi, us recomano que mireu el reportatge 15 minuts amb Jordi Sabater Pi, on el primatòleg explica els origens de la seva activitat de recerca, els seus descobriments més importants, la seva habilitat en el dibuix i els fons documental de la col·lecció que va donar a la Universitat de Barcelona.
Altres anotacions d’aquest blog relacionades amb figures científiques rellevants:
El taller s’inscrivia en el mòdul sobre recerca i innovació responsables (RRI) del màster; el grup estava compost per 13 estudiants i tenia un més que considerable grau de coneixement de la majoria dels mitjans de comunicació social més populars (per exemple, el 100 % dels estudiants tenien perfil a Instagram, i més del 80 % eren presents a Facebook i Linkedin); més del 50 % dels estudiants tenien perfil a Twitter, per bé que l’ús que en feien no estava focalitzat en l’àmbit de la recerca.
Enguany, a més d’incorporar a la presentació noves referències bibliogràfiques que demostren la importància i la utilitat de les xarxes socials, els blogs i altres recursos i repositoris com a eines imprescindibles per a la difusió de la informació científica, vaig dissenyar un taller menys acadèmic i amb un enfocament molts més pràctic.
L’estructura del taller també ha variat un xic. D’entrada hi ha una introducció on es parla sobre com la revolució digital ha afectat la comunicació de la ciència, sobre mètriques alternatives i sobre ciència oberta; també hi ha una priorització i ampliació de les seccions dedicades a Twitter i a altres xarxes socials i recursos (amb la incorporació de Tik-Tok i la Viquipèdia) per damunt de la dedicada als blogs, de manera que l’estructura final ha quedat així: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Twitter, Professional networking, Blogging, Sharing, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
La presentació conté més de 90 referències bibliogràfiques relacionades amb els mitjans de comunicació social com a eines per millorar l’impacte i la visibilitat de l’activitat i la producció del personal investigador, així com la seva reputació digital.
Com cada any, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de RRI i emprenedoria del màster, la seva invitació perquè impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i a l’alumnat del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició, tot esperant que els continguts de l’exposició els siguin útils.
S’ha publicat la sisena edició del document que conté indicadors sobre dones i ciència, elaborat per encàrrec de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. El document recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe, en la línia d’altres publicacions que són referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.
Imatge: Science and Society Pictures Library.
El principal bloc d’indicadors d’aquest document està relacionat amb dades de les universitats catalanes i els centres integrats. Són particularment rellevants els indicadors següents d’aquest bloc:
• Pel que fa a la carrera investigadora, presència de dones i homes a les universitats catalanes (curs 2019-2020): respecte del curs 2016-2017, les dones incrementen la presència com a titulades de grau (passen del 57,7 al 58,5 %), titulades de màsters (del 56 al 58 %) i personal investigador postdoctoral (del 39,7 al 42,3 %).
• Evolució de la presència de dones i homes a les universitats catalanes i els centres integrats (matrícula, personal d’administració i serveis —PAS—, i personal docent i investigador —PDI—): mostra com les dones any rere any incrementen la presència en tots tres col·lectius.
• Evolució del percentatge de dones en el PDI en equivalent a temps complet (ETC) segons els àmbits de coneixement a les universitats presencials catalanes i els centres integrats: es manté estable en la majoria d’àmbits si es compara amb la situació del 2016, tret d’un repunt remarcable favorable a la presència de dones en l’àmbit de la salut (del 47,2 al 51,2 %) i d’un increment per bé que no tan substancial en el cas de les enginyeries i l’arquitectura (del 21,8 al 24 %).
• Evolució del percentatge de dones en el PDI permanent per trams d’edat: mostra un increment progressiu de la presència femenina en tots els trams d’edat durant el període 2007-2020, especialment en el tram corresponent a l’edat inferior a 40 anys.
• Evolució de la ràtio titulars/catedràtics segons gènere a les universitats públiques catalanes i els centres integrats: aquesta ràtio des del 2017 continua millorant de manera favorable per a les dones, per bé que hi continua havent un desequilibri fort entre els dos sexes (l’any 2016 hi havia 2,8 professors titulars per cada catedràtic, i 7 professores titulars per cada catedràtica; l’any 2020, 2,3 professors titulars per cada catedràtic, i 4,6 professores titulars per cada catedràtica).
• Índex de sostre de vidre, indicador que mesura la presència de dones catedràtiques sobre el total de dones que treballen en qualsevol categoria del professorat en relació amb el mateix quocient en el cas dels homes i que en una situació d’equilibri plena, hauria de ser 1: millora de manera lenta però progressiva des del 2017, però encara és lluny del valor òptim (l’any 2016 era 2,422, mentre que l’any 2020 és 1,993).
Cal destacar la inclusió de les dades referides a l’evolució de la situació laboral dels titulats universitaris per gènere en el període 2001-2020 que s’obtenen de l’Enquesta d’inserció laboral dels titulats universitaris catalans que elabora l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) cada tres anys, en la qual s’observa que l’any 2020 el percentatge de dones ocupades és més elevat que el d’homes.
Un altre bloc d’indicadors mostra l’evolució dels indicadors desagregats per sexe de dues actuacions liderades des del Departament de Recerca i Universitats: el Pla Serra Húnter i ICREA. En ambdós programes es detecta que, fins al 2019 el percentatge de dones contractades respecte al total de contractes concedits és superior al percentatge de dones sol·licitants respecte al total de sol·licituds presentades.
També trobem un grup d’indicadors que està relacionat amb els reconeixements (Premis Nacionals de Recerca, premis a la innovació docent, percentatge de dones distingides com a emèrites…), en el qual, analitzat de manera global, el predomini és clarament masculí (excepte en el cas del Premi Nacional de Recerca al Talent Jove).
Com a novetats, enguany l’informe incorpora, d’una banda, una anàlisi de l’evolució de la paritat en la composició dels òrgans col·legiats de les universitats catalanes (consell de direcció, consell de govern i claustre universitari), anàlisi que compara la situació en data de maig de 2021 amb la de l’última elecció anterior a la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes; i, de l’altra, incorpora indicadors de l’any 2020 sobre presència de dones als centres CERCA en les diferents etapes de la carrera investigadora que permeten visualitzar un predomini femení en l’etapa predoctoral (52 % dones i 48 % homes) que contrasta amb les dades dels group leaders sènior (24 % dones i 76 % homes).
En conclusió, de l’anàlisi de l’informe s’observa la continuïtat en la majoria d’indicadors, per bé que en alguns es detecta un lleuger repunt favorable a la presència de dones, la qual cosa es tradueix en un avenç lent però constant en la consecució de l’equilibri, en la mateixa línia del que mostren altres estudis europeus i internacionals sobre gènere i ciència.
La font de la informació, en un gran percentatge dels indicadors, és el sistema d’informació universitari Uneix.
Imatge: Desintegració d’un bosó de Higgs en dos fotons observada en el detector CMS. / CERN.
El 4 de juliol de 2012, l’actual directora del Laboratori Europeu de Física de Partícules Elementals (CERN), la física de partícules Fabiola Gianotti, que aleshores era la portaveu de la col·laboració internacional ATLAS, anunciava oficialment (juntament amb John Incandela, portaveu de l’experiment CMS) la descoberta del bosó de Higgs en un mític seminari que va tenir lloc a Ginebra, la seu d’aquest organisme internacional. La notícia va tenir una gran repercussió mediàtica a escala global i, només un any més tard, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va atorgar el premi Nobel de física a Peter Higgs i François Englert per predir l’any 1964 l’existència d’aquesta partícula que, fins aleshores, no havia aconseguit ser detectada en cap laboratori de partícules.
Som davant d’una de les descobertes més rellevants de la història, per a la física equiparable a la descoberta de l’ADN per a la biologia o l’evidència de l’estructura atòmica i molecular per a la química. Des del punt de vista de la tecnologia, la fita és comparable a l’arribada d’una expedició tripulada a la Lluna, però amb unes repercussions encara més importants. La hipòtesi teòrica de Higgs i Englert es confirmava 48 anys més tard, tancant el model estàndard de les interaccions fonamentals amb la culminació d’una recerca que permetia entendre com les partícules elementals adquirien massa a partir de la seva interacció amb un nou camp de forces que feia possible que totes les peces del model encaixessin.
En una petita joia de la divulgació científica que porta per títol Los secretos del bosón de Higgs, i per subtítol Una fuerza imperceptible i enigmática, el catedràtic de física teòrica de la Universitat de València Antonio Pich ens exposa de manera molt pedagògica i amb un llenguatge molt accessible el context històric i la seqüència d’esdeveniments que van culminar en el descobriment d’aquest nou camp de forces, el camp de Higgs, fins aleshores desconegut, i ho fa a través d’un itinerari científic i tecnològic que té el ritme d’una pel·lícula d’aventures i la intriga d’una novel·la policíaca d’Andrea Camilleri.
En el primer capítol, l’autor explica les característiques principals del Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC, per les sigles en anglès), que es va començar a construir el 1994 i s’hostatja en un túnel de 27 quilòmetres de circumferència a 100 metres sota terra, a la frontera entre França i Suïssa; aquest accelerador havia d’esdevenir el sofisticat, costós i poderosíssim instrument científic capaç de produir el bosó de Higgs, en cas que existís. Els 9.300 imants superconductors, els quatre detectors (ATLAS, CMS, ALICE i LHCb) i la física que s’amaga darrere dels xocs frontals dels feixos de protons són els protagonistes d’aquest primer capítol.
El segon capítol està dedicat als constituents de la matèria, i Pich viatja per la història des dels quatre principis materials de la realitat d’Empèdocles d’Agrigento fins a la descoberta dels quarks c (charm, encant) i b (beauty, bellesa) a mitjan anys 70, tot passant per les antipartícules i els neutrins.
El tercer capítol, en canvi, està dedicat a les forces, és a dir, a les interaccions entre partícules que es transmeten a distància; partint dels inicis de la física quàntica de principis del segle xx (Planck, Einstein), l’autor recorre les principals interaccions fonamentals: l’electromagnètica, amb el fotó com a partícula mediadora, la interacció forta i el rol dels gluons, i la interacció dèbil amb els bosons W+, W− i Z0 com a protagonistes.
Els capítols 4 i 5 estan dedicats a les simetries. Sobre la base de les dues revolucions més importants de la física que es van produir a principis del segle xx, la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat, i de la seva combinació posterior en la teoria quàntica de camps, Pich ens introdueix el concepte de simetria d’una llei física: les lleis de la natura han de ser les mateixes per a qualsevol observador sobre el qual no actuïn les forces externes, independentment del punt de l’espai-temps en què estigui ubicat i del seu estat de moviment. L’equació de Dirac i l’obtenció de les lleis fonamentals de la interacció electromagnètica (les equacions de Maxwell) a partir del principi de simetria, les teories gauge, la unificació electrodèbil i el mecanisme de Higgs obren el camí que ens permetrà arribar al sisè capítol i al desenllaç de la pel·lícula, de final ja conegut.
I és en aquest sisè capítol en què l’autor ens revela la drecera que va permetre als físics experimentals detectar finalment el bosó de Higgs, després de la descoberta dels bosons W+, W− i Z0 l’any 1983 (recerca que va comportar el premi Nobel de física per a Carlo Rubbia i Simon van der Meer), i sobre la base de l’expertesa acumulada en el col·lisionador d’electrons i positrons LEP, en funcionament en el CERN des del 1989 fins al 2000, i en el Tevatron del Fermilab entre el 1989 i el 2010. No desvetllarem com acaba la pel·lícula (és a dir, quin és el canal de producció dominant del bosó de Higgs), però la resposta —sense vocació de fer spoiler— està relacionada amb els gluons i el quark top. Finalment, en el darrer capítol del llibre, Pich s’atreveix a preveure quins grans reptes ha d’encarar la física actual per intentar comprendre per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra (la replicació dels fermions, l’asimetria matèria-antimatèria present a l’univers, la matèria fosca…). Però això serà objecte d’una nova seqüela!
Los secretos del bosón de Higgs Antonio Pich Col·lecció “Física y Ciencia para Todos” Los Libros de la Catarata, 2021 104 pàg.
1. 100tífiques o explicar a les escoles la recerca que fan les investigadores
Tot un clàssic habitual de la celebració d’aquesta jornada, 100tífiques és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute for Science and Technology (BIST), amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu de la iniciativa és apropar la ciència a l’escola, posant en valor l’aportació d’investigadores i tecnòlogues, tot creant nous referents femenins capaços d’inspirar noies i nois. El programa mobilitza 450 científiques, dels àmbits públic i privat, que l’11 de febrer faran xerrades —presencials o en línia— a més de 400 escoles de Catalunya.
2. L’sLHam de científiques de l’IDIBELL
El divendres 11 de febrer, a les 19 h i a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet, vuit científiques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Avelina Tortosa, Marisa Mena, Mercè Martí, Isabel Fabregat, Susana Jiménez, Meritxell Rovira, Carmen Ardanuy i Mireya Plass) explicaran, amb una xerrada divulgativa de cinc minuts, què ha marcat la seva trajectòria professional, quins són els seus objectius i quines motivacions les duen a fer ciència. Reserveu les vostres entrades seguint aquest enllaç. Més informació.
3. Taula rodona sobre maternitat i ciència (PRBB i IDIBAPS)
El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) coorganitzen una taula rodona sobre maternitat en la ciència el proper 15 de febrer a les 12.30 h. En un debat moderat per Isabel Torres, fundadora de l’associació sense ànim de lucre “Mothers in science”, tres investigadores (Gemma Moncunill, Giuliana Magri i Itziar Salaverria) i dos investigadors (José Luis Maestro i Joaquim Raduà) parlaran de les barreres estructurals per a les persones amb fills dins el món acadèmic. Us hi podeu inscriure aquí. Més informació.
El mural ‘Pioneres’ és una intervenció artística en un dels murs més grans del Campus Vall d’Hebron que mostra nou dones que, des de l’antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar la ciència en l’àmbit de la salut. L’artista Mateo Lara, Ma’La, va començar l’obra el passat 31 de gener i l’acabarà l’11F. Aquest dia, professionals i pacients podran pintar conjuntament amb l’artista i ajudar-lo a acabar l’obra; acte seguit es farà la presentació del mural complet que quedarà de manera permanent a Vall d’Hebron. Més informació.
5. Celebrating 11F at ICMAB!
Des de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el dia 11 de febrer organitzen dues xerrades, sobre Vicenta Arnal (per M. Rosa Palacín, ICMAB, a les 11.30 h) i Émilie du Châtelet (per Xavier Roqué, IHC, a les 12 h), i també presenten una activitat virtual (“Escape the barriers”) per conèixer l’ICMAB a partir de dones científiques (per Amanda Muñoz, ICMAB, 13 h). Més informació.
6. Taller virtual “Recomanació Musical i Diversitat: reptes i oportunitats dels algoritmes“(Oracle4Girls i UPF)
El Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF col·labora amb la iniciativa Oracle4Girls en l’organització del taller virtual “Recomanació Musical i Diversitat: reptes i oportunitats dels algoritmes”, a càrrec de l’investigador Lorenzo Porcaro, del grup de recerca Music Technology Group (MTG). El taller està adreçat a noies d’entre 14 i 16 anys, tindrà lloc el 12 de febrer d’11 a 12 h i se centrarà en els sistemes de recomanació de les plataformes de streaming musical. Més informació.
Una de les vinyetes de Javier Royo per a la campanya “En ciència també passa”./ CREAF.
7. “En ciència també passa”, la campanya del CREAF
La campanya “En ciència també passa” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) presenta una col·lecció de 14 vinyetes satíriques il·lustrades per Javier Royo que representen diverses situacions de desigualtat de gènere que es viuen habitualment al món científic. Amb les etiquetes #aquípassa / #aquipasa cadascuna d’aquestes vinyetes busquen apel·lar homes i dones, i centres de recerca, per tal que s’uneixin a aquest debat i visibilitzin les situacions inversemblants (però certes) que es donen en l’àmbit científic. Les vinyetes donen veu a experiències pròpies i reals en què algunes dones s’han sentit invisibles, ofegades per la síndrome de l’impostor i menyspreades sota l’efecte del mansplaining. Es tracta de situacions diverses on han estat prejutjades o discriminades com a científiques pel seu gènere, o la seva capacitat de lideratge ha estat qüestionada per la seva condició física, pel seu embaràs o per la seva càrrega implícita de cures. Més informació.
8. Conferències simultànies a vuit ciutats per donar visibilitat a les dones científiques (“la Caixa”)
Des de Fundació “la Caixa”, i en col·laboració amb la Iniciativa 11 de febrero i Big Van Ciencia, organitzen vuit conferències simultànies gratuïtes (11 de febrer, 19 h) protagonitzades per dones científiques. Quatre de les conferències tindran lloc a ciutats catalanes: CosmoCaixa Barcelona (Elisabet Prats Alfonso), CaixaForum Girona (Alejandra Garrido Atienza), CaixaForum Tarragona (Marta Corral Pujol) i CaixaForum Lleida (Chiara Rossi). Les conferenciants explicaran la seva trajectòria al món científic i compartiran les claus de les seves especialitats, així com les barreres o dificultats que han hagut de superar com a dones. Reserva d’entrades a la web de cada centre. Més informació.
9. Campanya per escollir la paraula de gènere femení relacionada amb l’estadística que més us moli (SCE)
Amb motiu de l’11F, la Societat Catalana d’Estadística (SCE) ens proposa via Twitter que escollim aquella paraula de gènere femení relacionada amb l’estadística que més ens agradi, inspiri o motivi. Utilizeu les etiquetes #11F2022SoCE, #11F2022 i #11F.
10. #ComVaComençarTot (ICE-CSIC)
Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), el proper dilluns 14 de febrer a les 10 h celebraran l’esdeveniment #ComVaComençarTot; es tracta d’unes xerrades en línia amb investigadores del centre que parlaran sobre el seu treball i la seva carrera, així com la seva motivació per esdevenir científiques. L’esdeveniment estarà dirigit en castellà, català i anglès i es podrà seguir en directe des del canal de YouTube de l’ICE-CSIC. Més informació.
11. Com és el dia a dia d’una científica? (ISGlobal)
Amb el lema El que sempre has volgut saber i, finalment, t’has atrevit a preguntar, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) celebra l’11F amb una trobada de nenes i dones per parlar sobre recerca i ciència. En aquesta xerrada, les nenes preguntaran a les científiques Lucía Carratalá, Alicia Mancheño i Isabel del Pi què fan durant el seu dia a dia, en què consisteix la seva feina i com ha estat la seva carrera. A més a més de la participació de les convidades, es podran fer preguntes obertes durant l’esdeveniment. Més informació.
12. Les activitats de l’ICFO
Des de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) impulsen l’activitat Photonics in 5 minutes, una xerrada de celebració del 11F (en castellà i en directe pel canal de YouTube de l’ICFO) amb la investigadora Maria García-Parajo i les estudiants de doctorat Joana Fraixanet i Blanca Belsa. Cal registrar-se, i es podran fer preguntes en directe a les ponents. A més, també impartiran una conferència sobre Gender equity (en anglès, oberta a tothom en directe per Zoom) a càrrec de Tanya Monro, Cap científica de defensa del govern Australià.
13. “Superem l’Androcentrisme a la Ciència i a la Tecnologia” (UAB)
El 17 de febrer tindrà lloc a la Facultat de Ciències de la Univrsitat Autònoma de Barcelona un acte per commemorar l’11F. “Superem l’Androcentrisme a la Ciència i a la Tecnologia” serà un acte conjunt organitzat per la UAB, l’Observatori per la Igualtat, les Facultats de Ciències i Biociències i l’Escola d’Enginyeria. Es parlarà de com introduir la perspectiva de gènere en les enginyeries i en la biologia, amb tres xerrades de ponents de diferents àmbits professionals. Podeu consultar-ne tots els detalls al programa. Caldrà fer inscripció prèvia a través d’aquest formulari. Es podrà fer la inscripció fins abans de l’acte mateix, que tindrà lloc el dia 17 de febrer a les 13 h.
14. “Les dones STEM en minoria. Analitzem les causes i proposem solucions”(ICD Girona)
Dijous, 10 de febrer, a les 19 h i de manera telemàtica, s’impartirà la conferència “Les dones STEM en minoria. Analitzem les causes i proposem solucion”, on s’analitzarà la poca presència de dones en professions científiques-tecnològiques i en enginyeries, i es donaran eines per educar en igualtat. L’organitza l’Institut Català de les Dones a Girona (ICD). Com inscriure-s’hi.
15. Biocat entrevista quatre dones científiques amb esperit emprenedor!
Biocat celebra l’11F entrevistant quatre científiques emprenedores per visibilitzar la dona científica i denunciar la desigualtat estructural i sistèmica que encara persisteix dins el sector: Avencia Sánchez (Integra Therapeutics), Carla Zaldúa (AcceXible), Elisabet del Valle (Onalabs) i Eva Colàs (MiMARK).En aquestes vídeo-entrevistes les científiques expliquen quines motivacions les van portar a triar una carrera professional relacionada amb la ciència (vídeo), com és dirigir una empresa davant la desigualtat de gènere a l’alta direcció (vídeo), com es podria revertir la bretxa de gènere en càrrecs directius (vídeo) i quina persona consideren un referent femení del sector (vídeo).
16. L’apartat Dones i Ciència del Departament de Recerca i Universitats
L’11F és una bona oportunitat per navegar per l’apartat Dones i ciència del web del Departament de Recerca i Universitats; aquest portal web pretén contribuir a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. A banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues. També trobareu subapartats dedicats a les dones de ciència guardonades amb el Nobel i a les científiques reconegudes a Catalunya amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic o amb un ajut ICREA Acadèmia.
Aquesta selecció és només un petit tast del destacat univers d’activitats que es duen a terme per commemorar l’11F, extretes fonamentalment de la llista de distribució de l‘Associació Catalana de Comunicació Científica a partir de la crida que el periodista científic Xavier Duran va fer perquè els membres de la llista aportessin les activitats que les seves entitats pensaven impulsar per commemorar la jornada.
Per conèixer altres activitats sobre l’11F a Catalunya o arreu del món, estigueu amatents a les xarxes socials com ara Twitter, des d’on es difondrà informació vinculada als actes que se celebraran en universitats, centres de recerca i altres entitats amb etiquetes com ara #DiaDonaiNenaCiencia, #WomeninScienceDay, #11F, #11F2022, #DonesiCiència o #WomenInScience.
La recerca i la innovació basades en dades obren tot un seguit d’expectatives destinades a encarar els grans reptes als quals ha de fer front la societat (el canvi climàtic, les pandèmies, els canvis demogràfics, la recerca en l’àmbit de la genètica…). La ciència oberta està transformant la manera com es fa la ciència, catalitzant el procés creatiu i eliminant les barreres a la difusió del coneixement. I és que la ciència oberta incrementa l’obertura del coneixement mitjançant una comunicació científica ràpida, eficient i d’elevada qualitat entre el personal investigador i la ciutadania, tot impulsant una millor resposta als reptes de la societat i oferint oportunitats de negoci mitjançant el desenvolupament de productes i serveis innovadors. A més, en emergències globals com ara l’actual pandèmia de la covid-19, les polítiques de ciència oberta faciliten l’eliminació dels obstacles al lliure flux de dades i de publicacions científiques i, per tant, permeten accelerar el ritme de producció de recerca fonamental per combatre la malaltia.Totes les iniciatives en matèria de ciència oberta desenvolupades fins ara, que faciliten l’accés obert a publicacions, dades, algorismes, programari i fluxos de treball, desenvolupen un paper essencial per accelerar la recerca científica i el procés d’innovació mateix.
Aquesta nota de l’OCDE ofereix una visió general del moviment de la ciència oberta i en destaca els principals assoliments, identifica els reptes a què cal enfrontar-se per assolir els beneficis que ofereix la ciència oberta i analitza l’evolució de les polítiques de ciència oberta desplegades per tot un seguit d’economies. Tot i que l’arquitectura de qualsevol sistema de ciència oberta abraça una gran varietat de temes (accés obert a les publicacions, accés obert a les dades de recerca, recursos educatius en obert, avaluació oberta d’experts, programari de codi obert, ciència ciutadana, micromecenatge…), aquesta nota se centra fonamentalment en l’accés obert a les publicacions i a les dades de recerca.
La nota també dibuixa el full de ruta que cal aplicar per al desplegament d’una estratègia de ciència oberta reeixida, inspirat en els set pilars que recull la recomanació revisada del Consell de l’OCDE sobre l’accés a les dades de recerca procedents del finançament públic (OECD Recommendation of the Council Concerning Access to Data from Public Funding, 2021):
• Governança de les dades per a la confiança. • Normes i pràctiques tècniques. • Incentius i recompenses. • Responsabilitat, propietat i tutela. • Infraestructures sostenibles. • Capital humà. • Cooperació internacional per a l’accés a les dades de recerca.
Els beneficis de la ciència oberta inclouen l’oportunitat per a nous descobriments científics, la reproductibilitat dels resultats científics, la facilitació de la cooperació interdisciplinària, el creixement econòmic mitjançant millors oportunitats per a la innovació, l’augment de l’eficiència dels recursos, la millora de la transparència i de la rendició de comptes pel que fa al finançament de fons públics, un millor retorn de la inversió pública, la garantia del suport públic per al finançament de la recerca i l’augment de la confiança pública en la recerca en general.
Tanmateix, l’accés obert també comporta tot un seguit de riscos relacionats amb la privadesa, la propietat intel·lectual, la seguretat nacional i l’interès públic, incloent-hi la protecció d’espècies rares i en perill d’extinció, que cal comunicar adequadament i gestionar de manera responsable tal com estableix la nota Enhanced Access to Publicly Funded Data for Science, Technology and Innovation(OCDE, 2020).
A causa de la proliferació de dades, la ciència en general i la ciència oberta en particular depenen del desplegament ràpid d’infraestructures de dades cada cop més grans i més ràpides, que siguin sostenibles a llarg termini. La sostenibilitat en aquest context significa que les dades d’alt valor afegit estan disponibles i són reutilitzables a llarg termini, tenint en compte l’evolució de les tecnologies de maquinari, així com l’obsolescència del programari i el format de les dades. Tot i que aquesta nota no se centra en la infraestructura de dades per se, s’hi discuteixen recomanacions d’alt nivell sobre infraestructures sostenibles.
Adopció de polítiques d’accés obert. Font: ROARMAP.
Com a complement excel·lent d’aquest apartat, l’annex A de la nota compila tot un seguit d’iniciatives i bones pràctiques en matèria de ciència oberta desenvolupades tant per diversos actors vinculats a l’R+D+I com des de diversos estats. En matèria d’accés obert a les publicacions destaquen, entre d’altres, les iniciatives del CERN (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics, SCOAP3), el consorci internacional DataCite, el portal Persée (França), el Japan Science Technology Information Aggregator (J-STAGE) i el Pla S (Unió Europea); pel que fa a l’accés obert a les dades, cal esmentar, per exemple, Zenodo (CERN, Comissió Europea), el European Open Science Cloud (EOSC, Unió Europea), OpenAIRE (UE), Data61 (Austràlia), la iniciativa GISAID (Alemanya), el portal d’informació sobre recerca sobre covid-19 del Korean Bioinformatics Center (Corea), la Iniciativa de Recerca i Ciència Oberta Finlandesa (ATT), la comissió governamental del Consell de Recerca de Suècia sobre infraestructures per a la recerca basada en registres i el programa de dipòsits institucionals oberts (CONACYT) de Mèxic.
Finalment, l’informe conté un extens apartat amb més d’una seixantena de referències que sens dubte serà de gran interès per a les persones interessades en el camp emergent de la ciència oberta.
Open Science – Enabling Discovery in the Digital Age Paic, A. Going Digital Toolkit Note, núm. 13 Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), 2021 44 pàg.
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 