Ciència oberta confederal: el model belga

El repartiment de competències entre l’Estat belga i les regions flamenca i valona, així com l’esperit confederal que amara la governança belga, fan que aquest model esdevingui particularment interessant i digne d’estudi per a Catalunya, així com un referent per emmirallar-s’hi.

belgica

Imatge: Brüssel BE – Atomium 21, de Daniel Mennerich a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0).

Fa uns mesos vaig assistir a la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission), organitzada a Brussel·les per la Comissió Europea, conjuntament amb el Govern federal belga i els governs regionals flamenc i való. Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science.

En l’article Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor, publicat al Blok de BiD, explico de manera resumida en què consisteix el model belga de ciència oberta sobre la base de les ponències que van presentar els representants de les diverses administracions d’aquest estat, a més de comentar les principals conclusions recollides en el marc del projecte Mutual Learning Exercise on Open Science.

El Blok de BiD és el blog de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, i està impulsat per Lluís Anglada, Ernest Abadal i Candela Ollé. El blog és de lectura obligatòria si voleu estar al corrent del que es cuina en l’àmbit de les biblioteques, la ciència oberta i l’accés obert al coneixement.

Anotacions relacionades:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

8 estratègies per llegir més llibres

Sant Tornem-hi! Ja som en MODE Holidays OFF i per a la majoria comença un nou curs acadèmic, escolar o laboral… És hora de fer nous propòsits o, senzillament, de modificar alguns hàbits. En aquest sentit, voldria compartir amb les persones que segueixen aquest blog un article que he llegit aquest estiu i que m’està sent molt útil per modificar substancialment el meu hàbit de lectura.

Resultat d'imatges de books

Imatge: Books HD, d’Abhi Sharma a Flickr (CC BY 2.0).

Sempre m’ha agradat molt llegir llibres, especialment llibres de ficció, poesia i novel·les gràfiques. Darrerament, però, no trobava prou temps ni tan sols per començar els llibres que em regalaven per Sant Jordi! Fins fa relativament poc temps, llibres recent començats vagarejaven pel meu despatx com a ànimes en pena, o acumulaven pols a la tauleta de nit…

Aquest estiu, però, vaig llegir un article que m’ha permès retornar a l’hàbit de llegir amb molta empenta. Em va arribar via Elvira Reche (gràcies, Elvira, per compartir-lo!). Es tracta de 8 Ways to Read (a Lot) More Books This Year, de Neil Pasricha, publicat a Harvard Business Review. Pasricha és un emprenedor canadenc que imparteix conferències sobre lideratge i positivitat. En l’article, l’autor confessa que abans llegia cinc llibres a l’any (pel cap alt, i un parell dels quals durant les vacances), però que amb la introducció d’alguns canvis va aconseguir multiplicar per 10 aquesta xifra. Ara per ara se sent millor, més creatiu, escriu més i fins i tot és millor pare. Quines són aquestes estratègies que Pasricha ens recomana perquè esdevinguem uns lectors més voraços (i que dono fe que funcionen)? (Aviso que les he salpebrades amb algunes consideracions personals, i d’altres que m’heu anat fent arribar algunes lectores un cop postejat l’apunt.)

1. Llegiu a casa (i substituïu la tele per una prestatgeria)

Segons Pasricha la nostra llar ha de ser el camp base principal des del qual executem el nostre hàbit lector. Per aconseguir-ho, recomana ser molt selectius i consumir menys TV (de fet, l’autor es venta d’haver traslladat el seu aparell televisiu a un fosc soterrani, i haver reomplert l’espai que deixava aquesta andròmina per una nova prestatgeria amb llibres). Per a Pasricha, la TV és una llaminera font de distraccions que cal evitar (anàlogament a les xarxes socials, observació aquesta que és de collita pròpia).

2. Comprometeu-vos públicament!

En el seu llibre Influence: The Psychology of Persuasion, el psicòleg Robert Cialdini analitza un estudi de psicologia que demostra que, un cop les persones han fet la seva aposta al hipòdrom, estan molt més segures de les possibilitats de guanyar del seu cavall que abans de materialitzar l’aposta. En conseqüència, l’autor ens convida a apostar… per llibres. I suggereix que obrim un compte a Goodreads, una pàgina web de catalogació social on els usuaris poden afegir llibres als seus “prestatges” personals, valorar i escriure ressenyes de llibres, veure el que els seus amics i els seus autors preferits estan llegint, participar en debats i grups d’una àmplia varietat de temes, i rebre suggeriments per a lectures futures basats en les ressenyes de llibres llegits per altres lectors.

Goodreads, a més, és una mena de xarxa  social on podem afegir amb molta facilitat els llibres que estem llegint (mitjançant la lectura del codi de barres de l’obra), calcular l’evolució de la nostra lectura, escriure una ressenya un cop hem acabat, fer-nos amics o seguidors d’altres persones amb gustos similars als nostres, llegir les seves ressenyes  i… comprometre’ns públicament a llegir, indicant el nombre de llibres que volem llegir en un període de temps determinat. I és aquest compromís públic el que ens estimula a seguir llegint, segons l’autor. Jo m’hi he capbussat, a Goodreads, i penso que la idea funciona; hi ha força llibres en català i una parròquia catalana incipient i que creix de manera progressiva. D’altra banda, Pasricha també ens recomana que enviem les nostres ressenyes a les persones del nostre entorn a qui poden interessar, i que les publiquem a d’altres xarxes socials.

3. Cerqueu llistes de lectors de confiança i altres fonts de curació de continguts

El sector editorial estatal publica més de 68.000 llibres cada any (8.157 en català, dades del 2017). Amb aquest volum de publicacions, cal anar al gra i centrar-nos en un nombre inferior de publicacions. Però com destriar el gra de la palla? En particular, Pasricha proposa cercar i fer-nos seguidors de llistes públiques de lectures de persones que llegeixin llibres i segueixin autores i autors que ens agradin (l’apli Goodreads ho permet).  L’emprenedor canadenc recomana, per exemple, seguir les llistes de lectures de Bill Gates, de l’empresari Derek Sivers i de l’emprenedor Tim Ferriss. Personalment, en aquest punt m’agradaria recomanar altres vies alternatives que també ens poden ajudar a filtrar les millors opcions de lectura, com ara el suplement Ara llegim del diari Ara (de les ressenyes del qual sovint he extret bones idees per devorar i pair bona manduca literària) o els clubs de lectura, que en certa manera obliguen els seus membres a comprometre’s en la lectura d’una obra.

4. Deixeu de llegir llibres que no us agradin

Normalment sap greu deixar un llibre a mitges. Pasricha creu que, ben al contrari, hauríem de sentir-nos-en orgullosos.  Cal canviar la mentalitat, i per fer-ho ens recomana l’article The Tail End, on l’escriptor i conferenciant Tim Urban fa un esfereïdor retrat visual del nombre de llibres que podem arribar a llegir el que ens resta de vida, reflexió que no és més que una crida a l’aprofitament del temps. Pasricha deixa de llegir quatre llibres per cada llibre que acaba; l’autor ens recomana que fem el test de les cinc primeres pàgines abans de comprar un llibre, per valorar-ne el to, el ritme i l’ús del llenguatge. I si us fa mandra tafanejar les cinc primeres planes del llibre, cerqueu una llibreria de referència i deixeu-vos aconsellar pel llibreter (aquest suggeriment m’arriba via Agustina Guiteras, gran lectora, que pensa que hem de salvaguardar l’ofici de llibreter, i jo que n’estic plenament d’acord recullo i deso aquí aquest seu suggeriment).

5. Feu només un tastet sobre les notícies d’actualitats i rendibilitzeu els diners que destineu a llegir

Pasricha va estar subscrit al New York Times i a cinc revistes durant força anys. Però es va adonar que llegir aquestes publicacions periòdiques li impedia gaudir plenament de la lectura dels llibres, per la qual cosa va decidir cancel·lar totes les seves subscripcions, i destinar aquells diners a comprar llibres. Al cap de 10 0 20 anys, m’estimo més tenir una valuosa col·lecció de llibres que una pila de diaris vells, confessa. A més, cal tenir sempre present la biblioteca del barri, i les oportunitats d’accedir a bons llibres de manera gratuïta i ben a prop de casa.

6. La nostra biblioteca, un organisme viu

Pasricha recomana que la nostra prestatgeria de llibres sigui un ens constantment en transformació, sempre canviant, sempre en moviment: llibres que entren procedents de la biblioteca del barri, d’una llibreria de llibres d’ocasió o adquirits en línia; llibres que surten cap a les nostres amistats, cap a una llibreria de llibres d’ocasió o que, senzillament, retornen a la biblioteca del barri. Aquest dinamisme facilita que sempre estiguem caminant cap a la prestatgeria, en comptes de passant-hi per davant.

7. Llegiu llibres en format paper

En una època on les nostres pel·lícules i àlbums d’imatges han esdevingut absolutament digitals, Pasricha reivindica la lectura de llibres realsfísics. En primer lloc, com a estratègia facilitadora per representar mentalment com evoluciona la trama de la novel·la mentre llegim, i en segon lloc com a alliberament momentani després d’estar encarats a una pantalla durant bona part de la jornada.

8. Apliqueu la regla dels 10.000 passos

Pasricha comenta l’anècdota que li va arribar a través d’un amic, que li va dir que Stephen King aconsellava que la gent llegís unes cinc hores al dia, la qual cosa semblava gairebé impossible d’aconseguir. Fins que aquest amic, un dia, fent cua al cinema va coincidir amb… Stephen King! King va estar amorrat al llibre que estava llegint mentre va durar la cua i fins que es van enfosquir les llums que donaven pas a la pel·lícula. Quan van encendre les llums, va treure el llibre obert de seguida i fins i tot va llegir mentre sortia. Llegenda urbana? No ho sabem ni probablement no ho sabrem mai, però el missatge que hi ha rere aquesta història és important: podem llegir molt més; hi ha múltiples temps morts en el nostre dia a dia, que poden sumar força minuts del tot aprofitables.

En certa manera, és com la regla dels 10.000 passos. Diuen que per estar en forma cal caminar cada dia cinc quilòmetres. Doncs bé, si passegem fins al súper (o fins a la biblioteca 😉 ), pugem les escales en comptes d’agafar l’ascensor,  baixem una parada abans, empaitem la canalla per casa… Ben segur que hem assolit els cinc quilòmetres. I el mateix passa amb la lectura: sense adonar-nos-en podem aprofitar encara unes bones estones de lectura al llarg del dia. Només cal tenir un llibre a mà en tot moment.

Epíleg

Es tracta de vuit estratègies relativament senzilles, que vaig començar a posar en pràctica a mitjan juliol, amb resultats espectaculars: en dos mesos m’he cruspit sis llibres (alguns particularment voluminosos, com ara Allò que vaig estimar, de Siri Hustvedt, o Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin). El meu entusiasme pels llibres s’ha incrementat, i la il·lusió pel gaudi de la bona literatura s’ha reviscolat. Comparteixo amb les lectores i els lectors de L’ase quàntic aquestes reflexions, que ens arriben procedents de Harvard, per si els poden ser tan útils com a mi. Bona lectura!

Altres anotacions relacionades

 

Publicat dins de Lectures, Xarxes socials | Etiquetat com a , | 4 comentaris

Platges d’Hiroshima i estupefaents precolombins

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 149 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R149_CIENCIA_Hiroshima-en-sorra

Alguns dels materials vitris trobats a les platges properes a Hiroshima. Imatge: Mario Wannier a Anthropocene.

En aquest nou (i refrescant) número de RECERCAT  dediquem un article de la secció d’Anàlisi a fer balanç del programa Indústria del Coneixement (2014-2019). Amb aquest programa, la Generalitat de Catalunya finança la valorització de projectes de recerca que poden arribar al mercat, en la línia d’apostar per la connexió entre l’entorn acadèmic i l’empresarial. En còmput total, des de la primera convocatòria fins ara hi ha hagut un total de 606 projectes presentats i 141 concessions, que contribueixen així al foment de la valorització del coneixement i la transferència innovadora.

De la secció de Ciència, personalment destacaria dues informacions ben curioses:

  • La primera fa referència a una recerca duta a terme per dos geòlegs bascos (et al) que ha permès descobrir milers de milions de partícules vítries a les platges properes a Hiroshima; els investigadors han publicat un article a Anthropocene que suggereix que els materials de què estava feta la ciutat japonesa es van convertir en una sorra de platja molt particular després que els Estats Units descarreguessin la bomba atòmica Little Boy el 6 d’agost de 1945. Aquestes formes han estat batejades com a “hiroshimaïtes”, per analogia amb els minerals vidriosos anomenats trinitites, descoberts prèviament al lloc de la prova nuclear de Trinity, la primera bomba atòmica detonada a Alamogordo, al desert de Nou Mèxic.
  • La segona és encara més al·lucinant. Un nou estudi publicat a PNAS demostra que els xamans precolombins tenien un coneixement botànic sofisticat i que empraven múltiples plantes psicoactives en les cerimònies de fa uns mil anys procedents de diferents àrees geogràfiques de l’Amèrica del Sud. Aquest estudi proporciona la primera mostra química de l’ús ritual de múltiples plantes en la Bolívia precolombina. Els resultats, obtinguts per cromatografia líquida en tàndem d’espectrometria de masses, revelen la presència d’almenys cinc compostos psicoactius a la bossa feta de musells de guineu i a les tiges de les plantes seques: cocaïna, benzoïlecgonina, harmina, bufotenina i dimetiltriptamina. Ayahuasca time!
ayahuasca-319191

Paquet ritual amb bossa de cuir (que contenia restes de diverses plantes psicoactives), pastilles de tabac de fusta tallada i tub de tabac amb trenes de cabell humà, butxaca de tres musells de guineu, espàtules d’os de camèlids, cinta de tela i llana i fibres de colors. Imatge: Juan Albarracín-Jordán i José Capriles a PNAS

D’altra banda també recomano la lectura de  l’entrevista a Karel Luyben, un referent mundial en matèria de ciència oberta. Rector emèrit de la Universitat de Delft, Luyben és coordinador nacional per a ciència oberta dels Països Baixos i assessor de la Comissió Europea sobre implementació de polítiques de ciència oberta com a membre de l’Open Science Policy Platform de la Unió Europea. Luyben repassa les claus del lideratge del seu país en ciència oberta i en el que han definit com a FAIR Data. Heus ací com Luyben descriu el concepte de ciència oberta:

Des de la meva perspectiva, una estratègia de ciència oberta consta de tres dimensions. La primera és allò que anomenem genèricament accés obert (open access), és a dir, disposar de publicacions accessibles lliurement per a tothom. El segon element és el FAIR Data, que consisteix en fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reusables (acrònim en anglès de Findable, Accessible, Interoperable and Reusable). Finalment, la tercera pota de la ciència oberta la trobem en el progrés cap a una major implicació de la ciutadania en la recerca, la ciència ciutadana.

El bit terminològic del mes està dedicat a l’anglicisme hub, que complementa tota mena d’expressions d’àmbits temàtics lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.). Podem trobar una denominació en català per substituir aquest manlleu anglès? Des del TERMCAT ens ho expliquen.

El primer curt de la nova sèrie de vídeos de divulgació científica Recerclips (ALBA, una aventura inesperada), una guia sobre les sortides professionals de les STEM amb perspectiva de gènere, una utilíssima apli per al recercaire 2.0  que permet accedir a més d’11.000 revistes científiques i un repositori de dades de química computacional desenvolupat des de Catalunya (i destacat pel Consell Europeu de Recerca) són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptores, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç. El butlletí RECERCAT se’n va de vacances i ja no es publicarà fins al setembre!

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors

Adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital… Aquests són, entre d’altres, alguns dels principals avantatges que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors.

BeOpen

I de la importància de saber gestionar aquests recursos 2.0 vaig parlar als alumnes del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

El taller s’inscriu en el bloc del màster dedicat a la recerca i innovació responsables (RRI) i la emprenedoria, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. A banda de conèixer eines 2.0 per difondre l’activitat investigadora (que és l’objectiu del meu taller), altres contiguts del màster dintre d’aquest bloc són: Speaking in public: tips for impact presentations,  How to write a scientific paper o How to make a scientific poster  (en l’apartat de comunicació científica); Public-Private partnerships, Patents in Biomedicine and related areas o Creation and development of start-up companies (en l’apartat d’emprenedoria). D’aquesta maneral’alumnat aprèn a desenvolupar tot un seguit d’habilitats més enllà dels continmguts específics sobre medicina translacional específics del màster.

Principals novetats del taller d’enguany

A diferència del taller de l’any passat i del de l’any 2017, enguany he dotat els diversos apartats de la presentació (que trobareu entre parèntesi) de tot un seguit d’idees força, acompanyades de suport visual:

En la introducció del taller em vaig referir al fet que, cada cop més, algunes universitats (com ara la Universitat Pompeu Fabra) tenen en compte les identitats digitals del seu personal investigador. Com cada any, vaig continuar fent èmfasi en la idea que el futur és mòbil, i que això afecta molts àmbits de la nostra vida (i, en particular, també la manera com comuniquem la ciència). Vaig parlar d’altmètriques i, sobretot, vaig ampliar els continguts del taller dedicats al concepte de ciència oberta, conscient que la compartició de coneixement per part dels investigadors que utilitzen les eines que el web 2.0 ens proporciona és una derivada més del concepte d’open science. Finalment, abans de concloure l’apartat introductori, vaig esmentar el document Guia de valoración de la actividad de divulgación científica del personal académico e investigador, publicat per la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); en particular, em vaig referir als barems que recomana aquesta guia per avaluar l’activitat de divulgació científica del personal investgador, i que atorga fins a 5 punts si es manté un blog, o fins a 3 punts si s’és actiu a xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Instagram o Pinterest.

En l’apartat destinat als agregadors de continguts, vaig exposar que, tan important com fer que ens arribi la informació que ens interessa (cada cop que hi ha novetats), és organitzar aquesta informació adequadament, i em vaig referir a gestors de referències bibliogràfiques com ara Mendeley, Zotero i Refworks, i a  marcadors d’enllaços com diigo o pocket.

blog_Glowacki

Pel que fa a la secció dedicada al blogging, enguany he recomanat el blog del químic David Glowacki, especialitzat en física química i química computacional. El blog d’un investigador és el gran aparador que permet accedir al perfil, la producció científica i els interessos d’aquell investigador. El blog de Glowacki està molt ben estructurat, perquè permet accedir amb facilitat a les principals línies de recerca de l’investigador, els seus articles i el seu CV; en aquest cas, a més, a la seva dimensió artítstica i d’activista cultural.

Quant a l’apartat sobre Twitter, enguany vaig discutir a l’aula un interessant estudi (Scientists on Twitter: Preaching to the choir or singing from the rooftops?) que demostra que l’impacte de la recerca d’aquells investigadors que tenen més de 1000 seguidors a Twitter va molt més enllà del seu cercle  acadèmic específic, i arriba al gran públic.

Finalment, vaig tancar la presentació amb els apartats sobre Health 2.0 (on exposo les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostren la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties), Resources (on enguany destaco l’apli Researcher, o com tenir les principals novetats bibliogràfiques al nostre mòbil tan bon punt es publiquen), The ten commandments (amb un parell de decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0) i To deepen (alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència).

Abans de la conclusió, però, remarco una de les frases mítiques de la pel·lícula The Matrix (1999), que el líder dels rebels, Morfeu, adreça al protagonista del film, Neo, i que és una invitació a la reflexió:

Morfeu

I és que abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat. Si els alumnes opten, en canvi, per no apostar pels mitjans de comunicació social, han de ser conscients que algunes portes s’estan tancant i en aquest cas han de pensar en altres estratègies per arribar o connectar amb les persones amb qui els agradaria connectar.

En total, la presentació aplega més de 80 referències bibliogràfiques sobre open science, blogging, Twitter, xarxes socials específiques d’investigadors i altres recursos i repositoris 2.0.

La presentació

Podeu accedir a la presentació que vaig utilitzar durant el taller des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

Voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de comunicació cientìfica del màster, la seva invitació perquè (per sisè any consecutiu!)  impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, Pastora!

Articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Monturiol, l’inventor socialment compromès

Gran inventor, emprenedor, republicà, socialista utòpic… Monturiol, de qui enguany celebrem el segon centenari del seu naixement, somiava per a la humanitat un món regit per les lleis de l’amor i la fraternitat, i pensava que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques. En aquest article analitzo els continguts del darrer número commemoratiu del butlletí RECERCAT​, dedicat a la vida i l’obra de l’enginyer figuerenc, un inventor socialment compromès (accés al videosumari del número).​ 

Monturiol_un_inventor_compromes

Retrat de Narcís Monturiol, de Ramon Martí Alsina. Font: Wikimedia Commons.

Aquests són els principals continguts del butlletí relacionats amb la figura de l’enginyer empordanès:

1) Una infografia que recull dades generals sobre la seva vida professional i política, així com les principals innovacions que introduí en el camp de la navegació submarina.

2) Un article que analitza el Monturiol tecnòleg i les principals aportacions de la seva obra com a innovador.

3) Un article que se centra en l’inventor icarià, compromès políticament i convençut que els grans descobriments no solament generen revolucions científiques i industrials, sinó també socials i polítiques.

4) Una interessant entrevista que analitza quins punts en comú i quins contrastos hi ha entre la forma de fer enginyeria de Narcís Monturiol a mitjan segle XIX i la de les empreses i els centres de recerca capdavanters d’avui dia. Hi participen Antoni Roca, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ignacio Valero, enginyer de camins amb especialitat en transferència de tecnologia del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE).

personatges-en-joc-recercat

5) Un videojoc educatiu sobre Narcís Monturiol: Narcís Monturiol va ser el primer protagonista de la col·lecció de videojocs «Personatges en joc», una col·lecció impulsada des de la Direcció General de Recerca que té per objectiu donar a conèixer personatges de la història de la ciència i la tecnologia de Catalunya als estudiants de primària. En vam parlar en aquest post!

6) Moment vintage: L’any 2009 es va publicar el número 14 de la revista Ictineus. En aquella ocasió, aquesta publicació de divulgació científica editada per l’aleshores Comissionat d’Universitats i Recerca estava dedicada a l’Any Monturiol, que aleshores commemorava el 150è aniversari de l’avarament del primer submarí Ictíneo, obra de Narcís Monturiol.

7) L’apunt terminològic del mes, dedicat a les formes coral/corall. I és que  Narcís Monturiol va començar a investigar en les possibilitats de la navegació submarina veient la feina dels recol·lectors de coral… o corall?

A més, el número està salpebrat amb altres articles relacionats amb algunes de les derivades vinculades a l‘esperit emprenedor que caracteritzava l’inventor figuerenc: així, en aquest butlletí es parla de coneixement, innovació, empreses derivades (spin-offs), patents, navegació (terrestre i aquàtica) i, fins i tot, de criatures aquàtiques prehistòriques que podrien semblar protagonistes d’un conte de Lovecraft!…

Epíleg

Llegia fa uns dies un interessantíssim article de Pere Condom (L’espiral de l’evolució), a La Vanguardia, recomanat per Josep Maria Vilalta, que parlava de món emprenedor i nova economia, la dels reptes i les start-ups, nascuda als Estats Units i que s’ha globalitzat. Una economia on es creen solucions a qüestions no resoltes, que avui són infinites. I els protagonistes són els emprenedors individuals que arrosseguen altres actors (el capital de risc, el principal) a la recerca de la solució. Una economia on Monturiol s’hauria sentit ben còmode, i gràcies a la qual, ben probablement, hauria contribuït a crear el seu Icària Valley particular, tot posicionant Barcelona com a un dels grans pols tecnològics i innovadors globals.

Altres articles relacionats:

Publicat dins de Comunicació científica, Recerca | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Premi Abel

Ara fa un mes es va anunciar que la matemàtica nord-americana Karen Uhlenbeck havia estat premiada amb el Premi Abel per la seva recerca en el camp de les equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables, i per l’impacte del seu treball en anàlisi, geometria i física matemàtica. En aquest apunt explicarem en què consisteix aquest prestigiós guardó i qui és Karen Uhlenbeck, a més de retre un petit homenatge a les matemàtiques més destacades al llarg de la història.

Resultat d'imatges de bubbling maths

Karen Uhlenbeck. Imatge: Nature

Què és el Premi Abel?

El Premi Abel és un guardó que s’atorga anualment per les contribucions científiques de la persona guardonada en el camp de les matemàtiques. El premi va ser creat pel govern noruec l’any 2002, tot coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel (per cert, de grups abelians i no-abelians, i categories, varietats i identitats abelianes, me’n vaig fer un tip mentre estudiava la carrera de físiques a la UAB…).

Els objectius del premi són incrementar la visibilitat de les matemàtiques en la societat i estimular l’interès del jovent per aquest àmbit del coneixement. La recompensa econòmica per al guanyador és de 6 milions de corones noruegues, uns 620.000 euros. És considerat el guardó més important en el camp de les matemàtiques, juntament amb la Medalla Fields.

Fins ara el Premi Abel havia estat atorgat a 19 homes (i cap dona), de manera que Uhlenbek esdevé la primera dona que guanya aquest premi. El rei Harald V de Noruega li lliurarà el guardó el proper 21 de maig en una cerimònia a Oslo.

Qui és Karen Uhlenbeck?

Uhlenbeck va néixer el 24 d’agost de 1942 a Cleveland (Estats Units), es va graduar a la Universitat de Michigan i es va doctorar a la Universitat de Brandeis amb una tesi sobre El càlcul de les variacions i l’anàlisi global. Va ser a la Universitat d’Illinois a Chicago, però, on va esdevenir un referent mundial. Actualment és catedràtica emèrita i titular de la càtedra Regents de la Fundació Sid W. Richardson, al Departament de Matemàtiques de la Universitat de Texas a Austin, i professora associada a la Universitat de Princeton.

Uhlenbeck és considerada com una de les fundadores de l’anàlisi geomètrica moderna, i dintre d’aquest camp s’ha especialitzat en la recerca sobre el bubbling, un fenomen relacionat amb l’estudi de les equacions diferencials i les superfícies minimals, com les que formen les bombolles de sabó, l’aparent simplicitat de les quals ha estimulat la imaginació de molts científics. De fet, les superfícies minimals també són importants per estudiar els forats negres, la  dinàmica dels quals sembla dirigida per una mena de “llei de bombolles de sabó“.

Abbott-bubbles

Berenice Abbott, Soap Bubbles (1945)

Quant a l’àmbit de la física matemàtica, i inspirada pel seu col·lega Michael Atiyah (guanyador del Premi Abel el 2004), Uhlenbeck es va interessar per la teoria de gauge, un tipus de teoria quàntica de camps que descriu les forces i partícules elementals i les seves simetries. La teoria de gauge és el llenguatge matemàtic de la física teòrica, i és un concepte essencial per a la comprensió matemàtica dels models en física de partícules, la teoria de cordes i la  relativitat general. En particular, la recerca d’Uhlenbeck es va centrar en la teoria de Yang-Mills, una teoria que serveix per  descriure el comportament de les partícules elementals amb grups de simetria no-abelians i és al nucli de la unificació de les forces electromagnètiques i febles, així com de la cromodinàmica quàntica.

Al llarg de la seva carrera, Uhlenbeck va denunciar els prejudicis contra les dones i les dificultats que va patir en els espais professionals de l’àmbit de les matemàtiques (una bona mostra d’aquests obstacles la recull l’article publicat al diari ARA Matemàtiques en femení, de Mònica Planas, de lectura molt recomanable). En aquest sentit, el jurat del Premi Abel també va valorar molt positivament l’actitud d’Uhlenbeck com a defensora de la igualtat de gènere en el món de la ciència, en particular per haver participat en la fundació del programa Women and Mathematics (WAM) de l’Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton, un programa creat el 1993 per contractar i apoderar les dones per liderar la recerca en matemàtiques al llarg de totes les etapes de la carrera acadèmica.

Si voleu veure la Dra. Uhlenbeck en plena acció, heus ací una classe magistral seva sobre simetria i lleis de conservació (no exempta de sentit de l’humor), impartida ara fa tres anys a la Universitat de Texas a Austin, on explica la destacada contribució de la matemàtica alemanya Emmy Noether a la física, i ens parla sobre la importància actual del concepte de simetria en els camps de la física i les matemàtiques:


Per aprofundir-hi…

Finalment, la referència a quatre llibres que ens permetran aprofundir en la vida i la recerca de dones que han fet importants contribucions en el camp de les ciències exactes, com ara Hipàtia, María Gaetana Agnesi, Émilie du Châtelet, Sophie Germain, Mary Somerville, Mary Everest Boole, Ada Lovelace, Florence NightingaleSófia Kovalévskaia:

Altres anotacions relacionades:

 

 

 

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Nous avenços contra l’ELA

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 146 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

R146_CENT_ALBA-i-ELA

Resultats de la combinació de tècniques basades en llum de sincrotró amb què s’analitzen astròcits d’ELA del model animal transgènic hSOD1 G93A / Sincrotró ALBA

Un article de la secció ‘Universitats i centres’ mostra com una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró aplicades al sincrotró ALBA i a l’Advanced Photon Source, als Estats Units, ha posat al descobert aspectes desconeguts fins ara sobre els astròcits, un tipus de cèl·lules implicades en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Els resultats mostren diferències significatives en aspectes estructurals, químics i macromoleculars entre astròcits d’ELA i astròcits sans, la qual cosa representa un avenç important sobre els els canvis cel·lulars estructurals i bioquímics associats a les mutacions genètiques camecanismes que provoquen aquesta malaltia.

A la secció ‘Catalunya’ podeu llegir un article  sobre l’acord de mobilitat per a estudiants i investigadors signat entre la Institució CERCA i l’Agència Nacional de Recerca i Innovació de l’Uruguai. Gràcies a aquest acord, Agustín Long, estudiant de Dret de la Universitat Catòlica de l’Uruguai, ha pogut treballar a l’i2CAT sobre les últimes tendències legislatives i reguladores vinculades a les noves tecnologies i Internet.

A la secció ‘Món’ el butlletí es fa ressò del nou partenariat de recerca impulsat per la Comissió Europea que té com a objectiu millorar el diagnòstic, els tractaments i les cures de les malalties minoritàries. El projecte disposa d’un pressupost de més de 100 milions d’euros, dels quals 55 milions provindran del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020.

R146_CENT_Entrevista_Nanda_rea

Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai. Imatge: RECERCAT.

La investigadora entrevistada aquest número és Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai i Premi Nacional de Recerca 2017 al Talent Jove. Rea és una investigadora italiana, referent mundial en el camp de les estrelles de neutrons, els púlsars i els magnetars. En l’entrevista aborda qüestions científiques com ara la relació entre magnetisme i matèria o el risc que suposaria per a la vida l’existència de púlsars latents propers al nostre planeta. També comenta el seu interès per treballar a casa nostra:

Barcelona acull una de les principals institucions del CSIC a tot Espanya, exerceix de punta de llança en la recerca espacial, en part perquè disposa d’una indústria molt potent, i fins a quatre instituts de recerca especial sota el paraigües de l’IEEC, un veritable pol d’interacció i de treball en comú per als investigadors que treballem a Catalunya. A més, també col·laborem amb altres centres, com ara l’IFAE, amb el qual hem desenvolupat molts instruments d’ observació del cel.

El bit terminològic del mes està dedicat als think tanks, actors molt presents quan es plantegen debats socials com les polítiques d’educació, el futur de les pensions o l’impacte de la tecnologia. Però com en podríem dir, en català? Des del TERMCAT ens expliquen altres opcions per referir-nos-hi.

Un projecte didàctic que reivindica la figura i la recerca de científiques, un cicle de conferències a Tarragona sobre ‘La ciència del vi’, una consulta pública sobre accés a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic i un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere a les institucions acadèmiques i de recerca de la Unió Europea són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats

Publicat dins de Comunicació científica, Dones i ciència, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari