Acostem el món de la paleontologia als més petits!

Fa gairebé tres anys, i sota l’impuls de la Direcció General de Recerca (Departament d’Economia i Coneixement), es va encetar una nova col·lecció de jocs interactius (Personatges en joc) amb l’objectiu de donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència de Catalunya als alumnes de primària. Després del primer joc, dedicat a l’enginyer i inventor Narcís de Monturiol, i el segon, dedicat a l’alquimista Joan de Peratallada,  el tercer lliurament s’ha dedicat a la figura del paleontòleg vallesà Miquel Crusafont.

L’objectiu del joc és donar a conèixer el personatge de Miquel Crusafont, situar-lo en la història de Catalunya tot relacionant els fets ocorreguts contemporanis a ell, i difondre el seu llegat, els seus estudis i el seu treball en paleontologia. Inicialment està pensat per a nens i nenes que cursen el cicle superior d’educació primària, especialment el de darrer curs, però també s’escau per a l’alumnat de primer cicle de l’ESO.

A través de diferents pantalles, i de la mà d’una noia que vol ser paleontòloga com en Crusafont, la Sandra Li, el jugador afrontarà diversos reptes que haurà de superar. Les situacions a les quals cal encarar-se serveixen de bon punt de partida per introduir activitats a l’aula per ampliar i aprofundir els coneixements sobre el tema tractat. Per exemple, a l’inici del joc la Sandra Li es troba a una estació d’aspecte modernista; és l’estació de França, a Barcelona. Això pot donar peu a una visita a l’estació i/o introduir el modernisme com a moviment cultural de la Catalunya del final del XIX i inici del XX.

Un altre objectiu molt important del joc és apropar els alumnes a la paleontologia, tot interpretant el passat de la vida a la terra a través dels fòssils per poder conèixer com eren les espècies de fa milions d’anys i com vivien els avantpassats de l’home actual. Altres aspectes que es tracten en el joc són les espècies prehistòriques a Catalunya (espècies destacades, característiques, hàbitat i evolució), la teoria de l’evolució, les tècniques i mètodes de la recerca científica i el context històric i social de l’època (1920-1970).

Particularment interessants m’han semblat les referències que conté el joc sobre les següents dates:

• 1923: Albert Einstein conversa amb la Sandra sobre la relativitat i la visita que va fer el físic a Catalunya aquell any.
• 1931: Inauguració del Museu de Sabadell i de la seva secció de paleontologia a càrrec de Miquel Crusafont, tres anys més tard.
• 1937: Guerra Civil, amb una al·legoria al dolor i al sofriment de la guerra, reflectits al quadre que Pablo Picasso va pintar en aquest sentit i que es comenta al joc: el Guernica.
• 1951: La Sandra visita Cap Canaveral i es fa incidència en la importància de la cursa espacial per al progrés de la ciència i de la tècnica. Allà la Sandra Li coneixerà de ben a prop els entrenaments dels astronautes en l’estat d’ingravidesa.

El desenvolupament del joc s’ha dut a terme amb l’assessorament de l’Institut Català de Paleontologia que porta el seu nom, a Sabadell. Trobareu més informació sobre els objectius generals i per àrees, les competències bàsiques, els criteris d’avaluació i tot un seguit d’orientacions pedagògiques i relacions curriculars per fer activitats a dintre i a fora de l’aula (o a casa!) a la Guia que acompanya el joc.

Miquel Crusafont (Imatge: Viquipèdia)

Qui va ser Miquel Crusafont? 10 fets sobre la seva vida

1. Quan tenia 16 anys, i juntament amb en Ramon Arquer i Costajussà, descobrí el jaciment de Can Llobateres.
2. Abans de l’esclat de la Guerra Civil, fou membre del Centre Català, president de la Joventut Catalanista de l’entitat i professor de català a Ràdio Sabadell.
3. Durant la segona República va gaudir d’una gran amistat amb Joan Oliver, Armand Obiols i Francesc Trabal.
4. El 27 de maig de 1935 es casà amb Julieta Sabaté i Margalef, també farmacèutica com ell, i la farmàcia de la plaça del Mercat de Sabadell va ser durant anys la principal font d’ingressos del matrimoni.
5. Durant la Guerra Civil va ser destinat a l’Hospital Militar de Girona, on exercí com a analista d’hospital.
6. Poc després de la fi de la contesa, Crusafont fou detingut  i emmanillat després d’haver estat denunciat per catalanista. Se li féu un judici sumaríssim, en el qual se li demanava una pena de tres anys de llibertat provisional sense permís de circulació i desterrament fora de Sabadell. L’aleshores governador civil de Barcelona, general Kindelán, sobresegué la causa.
7. Paral·lelament a l’activitat científica, l’atracció que sentia pel món de les arts feu d’ell l’impulsor, juntament amb Manuel Costa Domènech, de l’Associació de Cultura Musical de Sabadell.
8. Des de l’any 1953 el podem considerar com un partidari de la filosofia i la visió cosmològica del pensador francès Teilhard de Chardin.
9. La seva primera intervenció televisiva remarcable és de l’any 1970, en el programa Planeta Azul de Féliz Rodríguez de la Fuente, dedicat en aquella ocasió als problemes evolutius i d’expansió de l’univers.
10. Un any abans de la seva mort, el 1982 va participar en el programa de TVE La Clave, dedicat a l’origen i l’expansió de l’Univers.

Font: Ciència i tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Diversos autors. Fundació Catalana per a la Recerca.

Altres iniciatives per acostar la ciencia als més petits

La sèrie Personatges en joc se suma a una altra iniciativa de la Direcció General de Recerca, Els contes de la Laura i en Joan, que també té per objectiu apropar la tasca del personal investigador als escolars catalans (en aquest cas, els de 3r i 4rt de primària). Recentment s’han publicat tres nous contes de la sèrie:

• La Laura i en Joan amb els secrets que amaguen les paraules: L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada convoca la Laura i en Joan per col·laborar en el disseny d’una eina informàtica que permeti estudiar els subjectes dels titulars dels diaris i així esbrinar si s’estan deshumanitzant.

• La Laura i en Joan aprenen de la natura: La Laura i en Joan s’incorporen al grup de recerca de l’Institut Català d’Investigació Química, a Tarragona, per aconseguir imitar la molècula d’un fong que pot tenir propietats adients per curar un tipus de càncer.

• La Laura i en Joan i l’amenaça de l’espècie perduda: La Laura i en Joan es desplacen a les illes Medes per ajudar a atrapar un mero mascle, espècie en greu perill d’extinció. Des de la Xarxa de Referència d’R+D en Aqüicultura tenien la hipòtesi que, si aconseguien reproduir el mero, el podrien tornar a reintroduir.

A més, una pàgina del web de la Direcció General de Recerca  recull una selecció de recursos didàctics sobre ciència i humanitats per al professorat, que aplega els recursos que es publiquen mensualment a la secció Recursos educatius del butlletí electrònic RECERCAT.

Articles relacionats

• Acostem el món de l’alquímia als més menuts!
• Fem història jugant amb Narcís Monturiol!
• Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
• Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
• Nova pàgina web amb recursos per al professorat

Advertisement