La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions

L’octubre de 2022, Biocat, l’entitat que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya, presentava l’informe “La bretxa de gènere al sector de ciències de la vida i la salut: situació, reptes i recomanacions“, un document elaborat per encàrrec del Departament d’Igualtat i Feminismes en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025.

En el procés participatiu d’elaboració d’aquest document, a hores d’ara plenament vigent, hi van intervenir agents dels àmbits públic i privat mitjançant dos focus groups, i es van incloure entrevistes amb professionals de centres de recerca, universitats, institucions públiques i empreses del sector.

L’objectiu d’aquesta iniciativa era disposar d’una descripció acurada de la situació de les dones al sector de ciències de la vida i la salut, identificar bones pràctiques i elements de valor per reduir la bretxa de gènere en el sector, identificar els actors clau, redactar un pla d’acció per impulsar mesures concretes i actuar com a instrument tractor per als diferents agents i empreses vinculats al sector.

L’informe es divideix en quatre blocs: el primer bloc, clarament introductori, està dedicat a la justificació del document i a la metodologia emprada per a la seva elaboració; el segon bloc és descriptiu i se centra en la diagnosi que demostra el desequilibri de gènere en la indústria global, amb una mirada focalitzada en les 1.300 empreses que formen part de la BioRegió de Catalunya; el tercer bloc és analític i prospectiu, i analitza la bretxa de gènere al sector amb obstacles, oportunitats i limitacions tant en l’àmbit universitari i de recerca com en el privat i empresarial, a més de recollir bones pràctiques vinculades als sectors públic, assistencial i privat/empresarial; finalment, el quart bloc pretén ser netament propositiu: estableix un pla d’acció amb mesures a curt i mitjà termini i la definició dels principals agents tractors, i compila tot un seguit de recomanacions de full de ruta i accions per al sector.

Entre els resultats destacats de l’informe, cal esmentar que la majoria de dones ocupen posicions més baixes que els homes en centres de recerca i universitats catalanes i, en conseqüència, hi ha una manca de presència femenina en les posicions de lideratge i presa de decisions, així com en els reconeixements professionals propis d’aquest àmbit.

Entre els indicadors més rellevants, cal destacar que, en el cas dels centres CERCA, mentre que en les etapes predoctorals hi ha un 55 % d’investigadores i en l’etapa sènior, un 46 %, pel que fa a les caps dels grups de recerca, i en concret en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, aquesta xifra es redueix fins al 28 % (2021). I, pel que fa a l’àmbit privat, mentre que més del 53 % de l’ocupació en la indústria farmacèutica és femenina (67 % en R+D), i segueix creixent la participació de les dones en comitès de direcció (és del 45 %), només el 20,3 % de les posicions executives de lideratge estan ocupades per dones.

Per tal de capgirar aquesta situació, l’informe compila tot un seguit de bones pràctiques d’àmbit local i internacional per millorar la diversitat, tant en l’àmbit públic com el privat, amb propostes com ara la “Carta de compromís per a la igualtat de gènere”, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i signada per 19 centres i instituts de recerca en salut de Catalunya, el Comitè d’Equitat de Gènere del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Pla d’igualtat del Barcelona Supercomputing Center, la iniciativa Mothers of Science del BIST (que dona suport a científiques de centres de recerca capdavanters, oferint mentoria, lideratge i ajuts econòmics), la xarxa de dones business angels WA4STEAM o la xarxa d’inversores i mentores WERockCapital.

Les recomanacions presentades en l’informe inclouen la conscienciació i la formació de la població en perspectiva de gènere, incidint en l’educació a nivells acadèmics i escolars primerencs; la visibilització, des de les empreses, de les dones que ocupen càrrecs de referència; la necessitat d’activar una taula amb els agents socials per analitzar les barreres i fer visibles els avenços en aquest àmbit (amb l’establiment d’un marc de vigilància acordat entre tots els agents empresarials en el cas del sector privat); la visibilització de les bones pràctiques en centres i empreses, amb referents d’èxit i premis que atorgui la Generalitat o les administracions locals, i la capacitació d’entitats com ara els observatoris de gènere per fer seguiment i vetllar pel compliment de les polítiques de gènere.

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de Recerca i Universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres anotacions relacionades: