Dones i ciència: 11 estudis que cal tenir en compte

És un fet que les dones s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de trenta anys. Tot i amb això, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem onze articles, documents i altres recursos que es fan ressò d’aquesta injusta situació.

donesciencia

Wrens operating the ‘Colossus’ computer, 1943, per Chris Monk a Flickr (CC BY 2.0)

 

1. Markers of achievement for assessing and monitoring gender equity in translational research organisations: a rationale and study protocol

L’article, publicat a BMJ Open, analitza els esforços per aconseguir la igualtat d’oportunitats i l’accés a posicions de lideratge per part de les dones científiques que treballen en dos dels centres de recerca britànics més representatius (els National Institute for Health Research -NIHR- Biomedical Research Centres -BRCs- de Londres i Oxford). L’estudi cita el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat de la Institució CERCA, del qual ens vam fer ressò en aquest post. Via Mara Dierssen (gràcies, Mara!😉 ).

2. Gendered research and innovation: Integrating sex and gender analysis into the research process

En aquest document de la Lliga Europea d’Universitats i Recerca (LERU) s’analitza la necessitat d’incorporar la dimensió de gènere en els àmbits de la recerca i la innovació; inclou vint recomanacions a favor der la inclusió de la perspectiva de gènere, adreçades a universitats, centres de recerca, governs, finançadors de la recerca i publicacions científiques. Recomano també la lectura d’aquesta declaració de la LERU, així com l’article  Women hold up half the sky, deserve half the research, que parla d’aquest interessant estudi.

3. Las mujeres en los premios científicos en España 2009-2014

L’estudi, elaborat per la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, analitza la presència de dones en els 37 premis acadèmics i científics més importants de l’Estat. Segons l’informe, en el cas dels premis científics només el 17,63 % de les persones premiades són dones; en els premis acadèmics, sortosament, hi ha una presència equilibrada entre homes i dones. En el cas dels premis científics, s’observa que el percentatge de dones premiades descendeix a mesura que augmenta el valor del premi, de manera que les dones aconsegueixen només el 7,14 % dels premis amb una dotació econòmica superior a 100.000 euros. L’estudi també destaca la baixa representació femenina en els jurats (21,71 %). L’anàlisi conclou que, pel que fa als biaixos de gènere identificats, la imatge i el llenguatge contribueixen a desincentivar la participació de dones en els premis, i inclou tot un seguit de recomanacions adreçades als agents involucrats en la promoció, la difusió i l’organització dels premis científic.

Per cert, aquest informe és un dels documents font en què es basa el manifest Ajuda’ns a canviar les xifres, impulsat pel programa L’Oréal-UNESCO For Women in Science, amb sis reivindicacions destinades a aconseguir la igualtat en l’àmbit de la recerca científica. Ja l’heu signat? Jo sí.

4. Diferencias por razón de sexo. Mujeres y hombres con estudios de doctorado en el mundo.

Interessantíssima infografia publicada per la revista Investigación y ciencia;  sobre la base de dades recopilades per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units, analitza la proporció de sexes entre les persones amb estudis de doctorat de 56 països. S’hi pot observar una gran disparitat.

5. Seven Actionable Strategies for Advancing Women in Science, Engineering, and Medicine

L’article, publicat a Cell Stem Cell, recull set propostes per acabar amb el desequilibri de gènere en la ciència; ha estat elaborat per un grup de treball integrat per representants de la New York Stem Cell Foundation (NYSCF) i la Initiative on Women in Science and Engineering (IWISE).  

6. She Figures 2015: Gender in Research and Innovation

Tot un clàssic, el passat estiu es va publicar l’informe triennal de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere en l’àmbit de l’R+D+I. Com clàssiques continuen sent les conclusions: percentatges baixos en posicions de lideratge i entre els representants de juntes científiques, i signes de millora pel que a la igualtat entre els graduats de nivell superior. Podeu accedir a una visió optimista sobre la qüestió en aquest article de Curt Rice, que lidera el comitè noruec per a la igualtat de gènere en recerca.

7. Can Evidence Impact Attitudes? Public Reactions to Evidence of Gender Bias in STEM Fields

L’article, publicat a Psychology of Women Quarterly (del grup SAGE), analitza 831 comentaris públics escrits com a resposta a tres estudis que demostraven experimentalment l’existència de biaixos de gènere en el món acadèmic. Només una petita mostra d’alguns indicadors:

  • El 67,4% dels autors dels comentaris estaven d’acord amb el fet que hi ha discriminació de gènere (però només el 29eren d’homes).
  • El 22justificava l’existència de biaixos de gènere (entre un 79 i un 88% eren d’homes);  el 59,8 % justificava el biaix de gènere mitjançant explicacions biològiques, el 29,6 % utilitzava explicacions no biològiques, i el 10,6%  justificava el biaix de gènere tot afirmant que les dones perpetuen la discriminació perquè discriminen també altres dones.
  • El 7,6% dels autors dels comentaris argumentaven que el sexisme es dirigeix als homes més que no pas a les dones (el 65% d’aquests comentaristes eren homes).
  • El 100 % dels comentaris que expressaven gratitud per l’estudi eren de dones.

8. Integración de las políticas de igualdad de género en H2020

En aquesta presentació, Ana Puy, directora de la Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministeri d’Economia i Competitivitat, explica com integrar les polítiques d’igualtat de gènere en el programa Horitzó 2020. La Comissió Europea posa molt èmfasi en l’aplicació de la igualtat de gènere a tots els nivells. La xerrada va tenir lloc el passat mes de juny, en una conferència sobre Responsible Research and Innovation en el marc del projecte europeu RRI Tools, i la informació m’ha arribat via Rosina Malagrida (gràcies, Rosina!😉 )

9. Gender differences in conference presentations: a consequence of self-selection?

En aquest article, publicat a PeerJ, es compara les diferències de gènere en l’exposició i visibilitat de les persones assistents a una conferència sobre biologia evolutiva. Tot i haver la mateixa proporció de dones i homes,  es constata que, dintre d’un mateix nivell acadèmic,  les dones van parlar-hi molt menys temps que els homes. Es discuteix les raons subjacents d’aquest biaix de gènere, i s’enumera tot un seguit de recomanacions per evitar  biaixos de gènere semblants en futures conferències.

10. Studying Gender Bias in Physics Grading: The role of teaching experience and country

Via un tuit de Marta Aymerich (gràcies, Marta!😉 ) m’arriba aquest interessant article, publicat a l’International Journal of Science Education, que demostra que els professors de física de secundària de Suïssa, Àustria i Alemanya puntuen més baix les noies que els nois tot i tenir mateix rendiment. Aymerich ho comenta en aquest article publicat al Diari de Girona, de lectura molt recomanable.

11. On són les dones?

La darrera recomanació no és un estudi: és un vídeo. Es tracta de “¿Dónde están las mujeres?”, un interessant reportatge realitzat amb motiu de les interessants sessions  “Dones i Ciència, debats ICREA-CCCB” que van tenir lloc el febrer passat (també recomano que accediu als vídeos de les dues sessions). El documental  tracta la qüestió de l’escassa presència de les dones en posicions de responsabilitat a la ciència, i alhora  és un homenatge a les científiques que han fet destacades contribucions en l’àmbit de la recerca. Hi intervenen Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Isabelle Vernós, investigadora ICREA del CRG; Joan Guinovart, director de l’Institut de Investigació Biomèdica; Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA; Núria Sebastian, professora de la Universitat Pompeu Fabra, i Inés Sánchez de Madariaga, professora de la Universitat Politècnica de Madrid.

Conclusions

Passen els anys i el paisatge no canvia substancialment. La diagnosi està molt clara. Cal intervenir més a fons per dotar la recerca d’una dimensió de gènere, a més d’evitar discriminacions envers les dones científiques en els processos de presa de decisions i en les polítiques de reclutament, desenvolupament professional i formació.  Cal lluitar per una recerca científica lliure de biaixos. Encara és possible.

Altres anotacions relacionades

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Dones i ciència, Recerca i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s