Una enquesta recent de l’acadèmia britànica de la ciència, The Royal Society, mostra com, de manera lenta però progressiva, s’està avançant cap al reconeixement i la visibilitat de les dones de ciència. En qualsevol cas, els resultats del sondeig també mostren com encara hi ha molta feina per fer!
Els resultats que més m’han cridat l’atenció són els següents:
-Dos de cada tres persones enquestades (i gairebé nou de cada deu persones enquestades del tram d’edat entre 18 i 24 anys) van ser incapaces de nomenar una sola dona de ciències famosa, com ara Marie Curie. En canvi, gairebé la meitat (47%) d’enquestats d’entre 18 i 24 anys van ser capaços d’esmentar el nom d’un científic, com per exemple Albert Einstein.
-D’una selecció de sis possibles models per a una filla, el 47% dels enquestats va triar la figura del “metgessa salvadora de vides”, mentre que “científica guanyadora de premi Nobel” va ocupar el segon lloc (20%), medallista d’or olímpic va ocupar la tercera plaça (14%) i autora de best-sellers la quarta (9%). Només un 5% dels enquestats van triar “cuinera famosa” o “estrella de pop” com a models de conducta adequats per a les nenes.
-Davant de la pregunta Quina carrera us agradaria que la vostra filla (real o imaginària) estudiés?, la resposta científica va ser la primera opció per al 18% de les persones enquestades, per darrere del 27% d’advocada o el 26% de docent, i per davant del 17% d’infermera o el 4% de xef de prestigi.
-La conveniència que una filla fes una carrera de ciències variava substancialment segons l’estrat social. El 26% de les persones enquestades de classe alta o mitja-alta va respondre ‘científica’ com a primera opció en comparació amb el 15% de les persones enquestades de classe baixa o mitja-baixa, el 23% de les quals en canvi responien com a primera opció “infermera” (resposta que només contestava l’11% de persones de classe alta o mitja-alta).
–Els homes es van mostrar una mica més receptius a la idea que la seva filla esdevingués una dona de ciència -el 21% dels homes entrevistats va contestar “científica” en ser consultats sobre una carrera per a la seva filla, enfront del 16% de les dones. I una dada preocupant és que els enquestats més joves (18-24 anys) van ser els menys interessats en la idea que les seves filles esdevinguessin científiques -només l’11% va donar aquesta resposta com a primera opció.
-El coneixement del paper que han desenvolupat les dones en els grans avenços científics també oferia uns resultats ben pobres. Només el 6% de les persones enquestades per la Royal Society sabia que una dona de ciències (Jocelyn Bell Burnell) va tenir un paper important en el descobriment dels púlsars, i només el 18% eren conscients que una altra dona –Dorothy Hodgkin– va descobrir l’estructura de la insulina.
És evident que la percepció del públic cap a les dones de ciència està canviant, que la situació de les dones de ciència ha variat respecte de fa mig segle i que el nombre de dones que poden desenvolupar una carrera de ciències en plenitud és cada cop més gran, però gràcies a l’enquesta podem constatar com encara hi ha un gran desconeixement sobre la contribució de les dones de ciència en el passat. Per això, actuacions encaminades a visibilitzar el paper de les científiques en el passat i en el present, bé des de l’Administració, bé des d’entitats com ara l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), són molt necessàries.
En aquesta línia, l’ACCC ha organitzat l’exposició “16 científiques catalanes”, oberta al públic des del 2 fins al 21 de setembre a la Biblioteca Sagrada Família, amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L’objectiu de la mostra persegueix posar de manifest el paper fonamental de les dones en l’avanç de la ciència de la nostra societat.
El proper 8 de setembre comptarà amb la presència de la doctora Carme Jordi, professora d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, Institut de Ciència del Cosmos (ICC-IEEC), que a les 19:00 impartirà una conferència titulada: “Un viatge al centre de la Via Làctia”, oberta al públic.
Precisament durant la inauguració de l’exposició, el passat 1 de setembre, la investigadora catalana Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica, va tractar qüestions de gènere al llarg de la conferència: “Cervell femení-cervell masculí: existeixen raons biològiques per la discriminació?”. La Dra. Dierssen va presentar diversos exemples que demostren que dones i homes no som iguals, i va fer èmfasi que aquest fet no s’ha de traduir en discriminacions.
Dierssen va afirmar que, segons els últims estudis publicats, hi ha diferències des del punt de vista cognitiu i emocional, és a dir, de caràcter psicològic. Gràcies a les tècniques de neuroimatge, s’ha descobert que les àrees que s’activen en el cervell de cada sexe són molt diferents i això explica, per exemple, “major vulnerabilitat de les dones cap a la depressió” o “major tendència cap a la violència en els homes “. El fet que les dones tinguin més capacitat per percebre els components emotius està demostrat, així com que les influències hormonals condicionen la conducta sexual i social entre ambdós sexes.
El dolor també suposa un punt diferenciador (tothom és conscient que les dones resisteixen molt millor el dolor). I és que les àrees cerebrals que s’activen davant del dolor són diferents entre homes i dones i, per això, “les dones suportem millor el dolor crònic sostingut però pitjor els dolors intensos”, va assegurar la doctora. Aquestes diferències també es fan paleses en determinades malalties com ara l’esquizofrènia. “Les dones pateixen símptomes més lleus que els homes”, va declarar Dierssen.
Tot i que actualment les diferències socials i culturals que existeixen entre els dos sexes no són tan fortes com fa dècades, la investigadora del CRG va posar de manifest que encara queda molt camí per recórrer per arribar a la igualtat. La representació de les dones en llocs executius és minoritària i, al contrari, són les que fan augmentar, de forma majoritària, les llistes de l’atur. En definitiva, encara que quedi demostrat que tots dos són sexes són diferents, “les diferències cerebrals entre homes i dones no haurien de desembocar en desigualtats”, asseveració amb la qual està tothom plenament d’acord.
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 