Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0

Sempre és un plaer tornar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la universitat on vaig fer la carrera de ciències físiques a finals dels 80! Hi vaig ser convidat els dies 13 i 22 de maig per impartir sengles xerrades sobre com utilizar els recursos que el web 2.0 ens proporciona per tal que sociòlegs i historiadors puguin difondre el coneixement, millorar la seva identitat digital i incrementar l’impacte de la seva recerca.

UAB, photo by Mayra Chiachia (CC BY-SA 2.0)

Introducció

La primera de les xerrades va tenir lloc el dia 13 de maig a la Facultat d’Economia i d’Empresa de la UAB i formava part del seminari Difusió de la Recerca 2.0, emmarcat en el IV Doctoral Working Group del Programa de Doctorat en Sociologia, sota la coordinació de Sònia Parella, Joaquim Campuzano (Grup d’Investigació en Sociologia Analítica i Disseny Institucional, GSADI) i Alejandro Montes (Grup d’Educació i Polítiques Socials, GEPS).

Vaig impartir la segona xerrada el dia 22 de maig a la Facultat de Lletres de la UAB, en el marc de la sessió Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0, integrada en el seminari Pensar i difondre la història: conflictes i processos d’identitat en la societat moderna i contemporània, organitzat per Òscar Jané i Ricard Torra, del Grup de recerca Manuscrits i el Departament d’història moderna i contemporània de la UAB.

Desenvolupament de les sessions

Durant la introducció, com ja és habitual en les meves presentacions, vaig fer èmfasi en el fet que les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, el món acadèmic i de la recerca. Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.

A continuació vaig enumerar les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0: crear (blogging), practicar l’escolta activa (amb eines d’agregació de continguts com ara Feedly), comunicar (amb Twitter), connectar (networking) i compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts).

En l’apartat de blogging em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats. A finals de març de l’any passat, però, algú es va atrevir a desafiar el gran economista francès: es tracta de Matthew Rognlie, un graduat de 26 anys del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que va presentar un paper a la Institució Brookings, un prestigiós think tank ubicat a Whashington DC.

Aquest article és considerat la crítica més seriosa i substancial que la feina de Piketty ha rebut fins avui. Però quin és l’origen d’aquest paper? Ens hem de remuntar a gairebé un any enrere. L’origen es troba en una entrada de 459 paraules, 6 paràgrafs, escrits en forma de comentari a tres quarts de tres de la matinada en el blog Marginal revolution, un blog molt popular en el mòn dels economistes. Aquest comentari en el blog va generar tanta controvèrsia que Rognlie es va sentir esperonat a aprofundir en les seves tesis. En definitiva, com mostra aquest exemple, bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.

També em vaig referir a un interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. M’agrada molt destacar sempre la conclusió de l’article:

Except for the very end of this process s submitting the paper to the journal for peer-review – none of this way of working bares the least bit of resemblance to how I was trained to be a scholar.

Estem davant d’una nova manera de fer recerca? És evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Per cert, més enllà del món acadèmic, la sociologia més lúdica també es present a Twitter a través d’aquesta empresa que es dedica a fer marxandatge d’articles sobre sociologia. No em digueu que no mola, si sou antipositivistes, una samarreta on es pot llegir All you need is Verstehen? I els antropòlegs socials què em dieu, d’una T-shirt on es pot llegir I love Structural Functionalism? 😀

També em va semblar interessant destacar, en l’apartat d’eines 2.0 per compartir el coneixement, un exemple molt reeixit de la utilització del vídeo com a eina per a la docència en l’àmbit de les ciències socials: es tracta de l’antropòleg David Harvey, de la City University of New York, que utilitza aquest mitjà per explicar El capital de Karl Marx en el país probablement menys marxista del món.

Finalment, el darrer apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats. Però també vaig remarcar la importància de tenir personal adequadament format per dur a terme aquesta tasca. Concretament em vaig referir a la desafortunada piulada d’un funcionari de l’ambaixada britànica als Estats Units. Una mica de context històric previ: entre 1812 i 1815 va tenir lloc una cruenta guerra entre britànics i estatunidencs; l’any 1814 ,durant una incursió, els britànics van cremar la Casa Blanca, símbol per excel·lència del govern americà. Doncs bé, 200 anys més tard, des del compte de Twitter de l’ambaixada britànica als EUA es va piular el següent tuit:

El tuit va generar un conflicte diplomàtic. És evident que cal ser a les xarxes socials com a institució, però cal ser-hi de manera endreçada i homogènia, i amb un bon llibre d’estil que orienti sobre què es pot piular i què no.

Podeu accedir a les dues presentacions sobre sociologia 2.0 i història 2.0 des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies al Departament de Sociologia de la UAB i, en particular, a Sònia Parella, Joaquim Campuzano i Alejandro Montes, per haver-me convidat a impartir la primera xerrada en el marc del quart Working Doctoral Group del programa de Doctorat en Sociologia. En el seminari també va intervenir Cristina Azorín (encantat, Cristina!), del servei de Biblioteques de la universitat, amb una interessant ponència sobre el Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Grups de recerca i autoarxiu. També va ser un plaer poder saludar l’Anna Guillaumet, consultora de SIGMA AIE i gran bloguera (us recomano la lectura del post on va fer una reeixida síntesi del seminari) i Joan Carles Torres, tècnic de comunicació de la UAB i gran activista 2.0 i fan del treball col·laboratiu.

També voldria agrair al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, al Grup de Recerca Manuscrits i, en particular, a Ricard Torra i Òscar Jané, la seva invitació a impartir la meva presentació en el marc del seminari sobre Dinàmiques en/de la xarxa: història i recerca 2.0. En el seminari també va intervenir Teresa Férriz (un plaer, Teresa!), responsable de Nous Projectes a la UOC, que va exposar una presentació sobre exili i literatura i, a més, va dinamitzar de manera magistral el debat posterior. Va ser un plaer conèixer, aprendre i compartir impressions amb una tropa de cracks com ara Alberto Reche (bloguer, discussant del seminari i un dels responsables del programa radiofònic de divulgació històrica A les portes de Troia), Marc Sogues, Jonathan López-Vera (autor d’un blog sobre història japonesa de lectura molt recomanable), Cristian Palomo (director de l’excel·lent portal digital d’història El Principat), Maria Aguilera i Ignasi Fernàndez.