15 documents sobre dones i ciència

Sovint ens fem ressò en aquest blog de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca. En aquest post revisarem 15 articles, informes i altres recursos publicats al llarg d’aquest any que tracten aquesta situació i aporten indicadors i possibles solucions.

womeninscience

Imatge: Grace Murray Hopper at the UNIVAC keyboard, by Chris Monk (CC BY 2.0)

  1. Research Evaluation’s Gender Problem – and Some Suggestions for Fixing It

Interessant article de la hiperactiva Stacy Konkiel (@skonkiel), la introducció del qual és tota una declaració de principis:

Research evaluation in the sciences has a gender problem: it’s mostly based on indicators and practices that reflect an unconscious bias against women. This bias, when embedded into research evaluation systems, can harm female researchers as they apply for grant funding, jobs, promotion, and navigate other professional advancement opportunities.

L’article permet accedir a un reguitzell de documents que demostren com els indicadors de productivitat científica (i, fins i tot, els d’innnovació) penalitzen les dones recercaires. L’article conclou amb tot un seguit de mesures que caldria implementar per disminuir el biaix de gènere en l’àmbit de l’avaluació de la productivitat científica.

2. Tenure track lures elite researchers, can hinder women

Aquest article publicat a University World News es fa ressò de les conclusions d’un estudi que analitza les modalitats contractuals per a investigadors tenure track (contractes de quatre a vuit anys de durada que acaben amb la signatura d’un contracte permanent, prèvia avaluació) a sis països: Dinamarca, la Xina, Holanda, Suècia, Singapur i els EUA. Des de la perspectiva de gènere, si bé els models analitzats  presenten força uniformitat durant l’etapa predoctoral, es detecten importants desequilibris (especialment a la Xina i els EUA) a partir de l’etapa postdoctoral. Suècia i Dinamarca, però, s’erigeixen com a models de referència.

3. Women under-represented in world’s science academies

Nature també es feia ressò, fa uns mesos, dels resultats d’una enquesta d’abast mundial que demostrava la baixa representació de les dones en els nivells superiors del món acadèmic. Un interessant mapa interactiu mostrava com els homes ocupaven més del 80 % dels llocs de les acadèmies enquestades.

mon_nature

nature-trendwatch-gender-balance-b

 4. Un vídeo per afavorir la contractació i promoció de dones científiques als centres de recerca CERCA

La Institució CERCA està fent un esforç més que notable per lluitar contra el desequilibri de gènere en el món de la ciència. A banda d’un programa de foment de la igualtat de gènere per millorar els processos de selecció de personal en els centres que en depenen, cal destacar el primer vídeo d’una sèrie que té per objectiu afavorir la contractació i la promoció de dones científiques als centres de recerca.  El vídeo mostra alguns biaixos de gènere en els processos de selecció d’investigadores i pretén ser una eina de referència per millorar la presa de decisions durant la contractació.

En relació amb la temàtica del biaix de gènere, recomano seguir el blog de Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, i, en particular, la lectura d’aquest post, on parla de les dones de la recerca. Rovira conclou l’article així:

Us faig una pregunta: Segur que molts de vosaltres teniu filles que encara estan estudiant. Us agradaria que, quan elles finalitzin la seva educació i comencin a integrar-se al món laboral, entressin en un laberint de problemes de biaix de gènere que perjudiqués clarament les seves expectatives professionals? La resposta, crec que és òbvia. Doncs com a ciutadans, quan votem, quan prenem decisions, quan treballem… hem d’exigir i fer possible que en els nostres àmbits la normalització de gènere avanci.

Completament d’acord, Lluís!

5. Gender Balance: A EuroScientist special issue

Número especial de la revista EuroScientist dedicat a l’equilibri de gènere en el món universitari i de la recerca. Recomano l’audició del podcast  en què el periodista Luca Tancredi entrevista quatre premis Nobel sobre la temàtica.

6. Gender bias in academe: an annotated bibliography of important recent studies

Es tracta d’un recull amb vocació d’exhaustivitat que aplega desenes d’estudis que demostren el biaix de gènere en el món acadèmic i de la recerca. Les autores fan una crida a la participació activa per ampliar el recull de manera col·laborativa (amb un Google doc obert). Com molt bé conclouen les autores (avís per a policy makers):

These studies should be required reading of any administrators and faculty committees charged with decision-making.  They should be required reading for award committees and Human Resources departments, for policy makers and accreditation agencies.  As much as possible, these studies supplement anecdotal accounts of gender discrimination with empirical evidence of a gender bias that is unconscious and pervasive.

7. She Figures 2015– Gender in Research and Innovation

El butlletí RECERCAT d’abril  es feia ressò del darrer número de la principal font paneuropea d’estadístiques comparables sobre l’estat de la igualtat de gènere en la recerca i la innovació, l’informe triennal She figures. L’informe 2015 mostra que les dones van guanyant terreny en el camp de la ciència, però el progrés és lent i irregular.

Tan rellevant com l’informe són les prioritats de la Comissió Europea per promoure la igualtat de gènere recollides en el document Strategic engagement for gender equality 2016-2019. Entre les mesures concretes que caldria aplicar a l’àmbit de la recerca, cal destacar la  promoció de l’esperit emprenedor i la igualtat de gènere, a més de la implementació d’objectius quantitatius pel que fa als llocs de treball de comandament. En el marc del programa Horitzó 2020, el document destaca:

Gender equality is promoted in three ways under Horizon 2020:

• gender balance in advisory groups (50 % target) and evaluation panels (40 %)
— data will be published in Horizon 2020 monitoring reports;

• grant beneficiaries are encouraged to aim at gender balance and equal
opportunities in research teams engaged in projects; and

• gender dimension in research content (i.e. taking account of women’s and
men’s biological characteristics and social/cultural factors).

In addition, within the ‘science with and for society’ work programme 2014-2017, a budget of about EUR 43 million will be allocated to projects promoting awareness and implementation of gender equality in the research system and research organisations.

8. Speak up about subtle sexism in science

En aquest article publicat a Nature, la biòloga Tricia Serio es fa ressò de les microagressions que pateixen algunes dones de ciència, i en dóna alguns exemples personals. Aquestes microagressions passen subtilment desapercebudes i cal perdre la por a denunciar-les amb contundència:

Institutions have formal complaint mechanisms for people who have been subject to illegal gender discrimination and harassment. But microaggression may have the potential to cause more widespread harm. And because it doesn’t seem to be actionable, examples often go unreported.

9. Què pot fer l’ensenyament del futur per superar els interessos acadèmics i ocupacionals basats en el gènere?

Gràcies al sempre interessant butlletí RRI-Tools, em vaig assabentar que el passat 19 d’abril el grup de recerca de Gènere i TIC de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), un dels centres de recerca de la UOC, va coordinar una taula rodona amb experts internacionals per tractar la baixa participació de les dones en l’àmbit de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Aquí en trobareu el resum.

10. European Comission’s Science Service: Women in Science Audiovisuals

Llista de reproducció del EU Science Hub de la Comissió Europea, amb vídeos sobre dones de ciència de la UE. Anàlogament, sobre la introducció de perspectiva de  gènere en l’àmbit de la innovació, recomano que accediu a la secció de vídeos del web Gendered Innovations in Science, Health & Medicine, Engineering, and Environment  de la Universitat de Stanford i la Comissió Europea.

11. L’apartat Dones i ciència del web de la Secretaria de Universitats i Recerca

Recentment han estat actualitzats els continguts de l’apartat Dones i ciència de la pàgina web de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR), on es pot trobar informació sobre actuacions de la Direcció General de Recerca en matèria de gènere, estadístiques sobre convocatòries públiques en matèria d’R+D+I desagregades per sexe, científiques reconegudes nacional i internacionalment, una selecció de biografies de dones de ciència rellevants al llarg de la història, a més de documents i enllaços relacionats amb aquesta qüestió.

Aquest apartat del web de la SUR aviat complirà 10 anys; si teniu curiositat per conèixer-ne la gènesi i els motius de l’estructura, podeu consultar aquest post.

12. La Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya compleix 10 anys!

Enguany se celebra la creació, també ara fa deu anys, de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. La jornada commemorativa tindrà lloc el dia 4 de novembre de 2016, a l’Aula Magna de la Casa de la Convalescència (c/ Sant Antoni Maria Claret 171, Barcelona). El programa el podeu consultar si cliqueu aquí. Oi que mola? Doncs aquí teniu el formulari d’inscripció.

dic10anys

Entre els productes de coneixement i els actes que aquesta comissió ha impulsat, cal destacar:

13. Informe Mujeres Investigadoras CSIC 2016

Gràcies al butlletí número 190 de la FCRI (un butlletí de subscripció molt i molt recomanable si voleu estar al corrent del que es cuina al voltant de l’R+D+I a Catalunya i al món) m’assabento del darrer Informe Mujeres Investigadoras CSIC 2016,  elaborat per la Comisión Mujeres y Ciencia del CSIC. Quan vaig consultar l’informe no em va passar gens desapercebuda, entre molts d’altres gràfics, la sempiterna gràfica de la tisora:

tisores_csic

Font: CSIC.

Vaig difondre la notícia de la publicació de l’informe des del meu compte personal de Twitter, i un tuit de resposta del professor  Xavier de las Heras definia la situació d’una manera brillantment plàstica:

Encara talla, sí, Xavier… La batalla continua!

14. A global call for action to include gender in research impact assessment

L’article es fa ressò del biaix de gènere en el camp de la recerca biomèdica. Els autors creuen que l’avaluació de l’impacte de la recerca sota una perspectiva de gènere pot desenvolupar un paper important per aconseguir la igualtat en aquest àmbit:

Research impact assessment is the multidisciplinary field of scientific inquiry that examines the research process to maximise scientific, societal and economic returns on investment in research. It encompasses many theoretical and methodological approaches that can be used to investigate gender bias and recommend actions for change to maximise research impact. We offer a set of recommendations to research funders, research institutions and research evaluators who conduct impact assessment on how to include and strengthen analysis of gender equity in research impact assessment and issue a global call for action.

15. Dos articles sobre dones de ciència publicats al diari Ara

Aquest estiu m’he delectat amb la lectura de dos magnífics articles publicats al diari Ara que tracten la qüestió de les dones de ciència. La directora del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology),  Montserrat Vendrell, escrivia a Científica i dona: dues tasses:

Existeix un biaix inconscient en el sistema, una inèrcia que dificulta la implementació del canvi. Uns experiments en què es feien circular currículums idèntics amb noms masculins i femenins revelaven de manera reiterada una predilecció pel currículum masculí i una proposta de sou més elevada. A aquest biaix cal afegir-hi que molt sovint són les dones mateixes les que renuncien a presentar-se a posicions determinades, a ajuts competitius o a reconeixements. És un peix que es mossega la cua.

Mentre que la sempre incisiva Marta Aymerich, vicerectora de la UOC, escrivia també, tot referint-se a la gràfica de la tisora, en aquest cas des de l’article Tisorada al sexisme acadèmic:

Si resulta que pel fet de ser dona no només no s’és reconeguda científicament, sinó que ja no s’escullen determinades disciplines o es renuncia a presentar determinades sol·licituds de finançament de recerca, la societat està malbaratant talent. Alguns motius no explícits impedeixen que la intel·ligència emmagatzemada en cervells femenins no tingui les mateixes oportunitats que l’acumulada a les neurones masculines. Fem-los explícits, aflorem-los i minimitzem-los. Només així podrem retallar les diferències i finalment tancar la tisora per aprofitar tot el talent que la societat mereix.

Completament d’acord, Marta! Continuem!!!

Data darrera actualització: 25 d’octubre de 2016

Altres anotacions relacionades

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Dones i ciència, Recerca i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s