11 científiques per celebrar l’11F, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

Dissabte, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. L’11F és una bona oportunitat per prendre consciència de l’escassa visibilitat de les dones en el món de la recerca científica. Enguany, des del blog L’ase quàntic celebrarem aquesta efemèride donant a conèixer 11 científiques que haurien de ser conegudes per tothom, tot afegint-me a la invitació que la vicerectora de la UOC, Marta Aymerich, va fer a finals de gener des de la seva columna del diari ARA.

Comencem amb Maria Sibylla Merian, considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l’entomologia moderna, gràcies a les observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones que va fer al segle XVII. Entrem al segle XVIII i seguim amb la matemàtica italiana Maria Gaetana Agnesi, famosa pel seu llibre de càlcul diferencial i integral Institucions analítiques, considerat el tractat més important de càlcul diferencial escrit fins aleshores. Del mateix segle són l’astrònoma francesa Nicole Lepaute, que va realitzar prediccions sobre la tornada del cometa Halley i va determinar de quina manera la gravetat dels planetes pot afectar la trajectòria d’un cometa, i la divulgadora científica anglesa Jane Marcet, autora de Conversacions en Química, un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l’època de Galvani, Volta, Franklin, Priestle, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d’altres.

Si entrem en el segle XIX, la matemàtica russa Sófia Kovalévskaia va ser la primera dona de l’Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques i a formar part del consell editorial d’una revista científica; va elaborar treballs rellevants sobre les equacions diferencials, les integrals abelianes i els anells de Saturn (i l’important teorema de Cauchy-Kovalévskaia!); les seves fascinants vida i obra em van inspirar i li vaig dedicar un dels scikus que vaig presentar al concurs “Scikus amb perspectiva” de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Seguim amb Henrietta Swan Leavitt, responsable del Departament de Fotometria Fotogràfica de l’Observatori de Harvard, que va establir el període de lluminositat d’unes estrelles variables que ho fan de manera regular.

Tot seguit, recordem tres científiques del segle XX. Comencem amb Barbara McClintock, considerada una de les especialistes en genètica més rellevants del segle XX per la seva recerca sobre transferència de posicions dels gens del blat de moro, cabdal per a la comprensió dels processos hereditaris. Continuem amb la química britànica Dorothy Crowfoot, pionera en el camp d’estudi de biomolècules amb tècniques de cristal·lografia de raigs X, i la farmacòloga nord-americana Gertrude Belle Elion, que va desenvolupar un gran nombre de nous fàrmacs i innovadors mètodes d’investigació que després ocasionarien el desenvolupament del fàrmac AZT contra la SIDA.

I les dues que fan onze, les més contemporànies: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, que va revolucionar la matemàtica moderna tot relacionant geometria i dinàmica i va ser la primera dona que va guanyar la prestigiosa Medalla Fields; i la física de partícules italiana Fabiola Gianotti, coneguda per haver estat cap de la col·laboració internacional ATLAS al Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider, LHC) i la primera dona nomenada directora general de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).

Bona diada de l’11F!

Altres anotacions relacionades: