Indicadors sobre dones i ciència 2021: “en procés d’assoliment”

S’ha publicat la sisena edició del document que conté indicadors sobre dones i ciència, elaborat per encàrrec de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. El document recull l’evolució temporal dels principals indicadors del sistema català universitari i de recerca desagregats per sexe, en la línia d’altres publicacions que són referents internacionals, com ara l’informe She Figures de la Comissió Europea.

Imatge: Science and Society Pictures Library.

El principal bloc d’indicadors d’aquest document està relacionat amb dades de les universitats catalanes i els centres integrats. Són particularment rellevants els indicadors següents d’aquest bloc:

• Pel que fa a la carrera investigadora, presència de dones i homes a les universitats catalanes (curs 2019-2020): respecte del curs 2016-2017, les dones incrementen la presència com a titulades de grau (passen del 57,7 al 58,5 %), titulades de màsters (del 56 al 58 %) i personal investigador postdoctoral (del 39,7 al 42,3 %).

• Evolució de la presència de dones i homes a les universitats catalanes i els centres integrats (matrícula, personal d’administració i serveis —PAS—, i personal docent i investigador —PDI—): mostra com les dones any rere any incrementen la presència en tots tres col·lectius.

• Evolució del percentatge de dones en el PDI en equivalent a temps complet (ETC) segons els àmbits de coneixement a les universitats presencials catalanes i els centres integrats: es manté estable en la majoria d’àmbits si es compara amb la situació del 2016, tret d’un repunt remarcable favorable a la presència de dones en l’àmbit de la salut (del 47,2 al 51,2 %) i d’un increment per bé que no tan substancial en el cas de les enginyeries i l’arquitectura (del 21,8 al 24 %).

• Evolució del percentatge de dones en el PDI permanent per trams d’edat: mostra un increment progressiu de la presència femenina en tots els trams d’edat durant el període 2007-2020, especialment en el tram corresponent a l’edat inferior a 40 anys.

• Evolució de la ràtio titulars/catedràtics segons gènere a les universitats públiques catalanes i els centres integrats: aquesta ràtio des del 2017 continua millorant de manera favorable per a les dones, per bé que hi continua havent un desequilibri fort entre els dos sexes (l’any 2016 hi havia 2,8 professors titulars per cada catedràtic, i 7 professores titulars per cada catedràtica; l’any 2020, 2,3 professors titulars per cada catedràtic, i 4,6 professores titulars per cada catedràtica).

• Índex de sostre de vidre, indicador que mesura la presència de dones catedràtiques sobre el total de dones que treballen en qualsevol categoria del professorat en relació amb el mateix quocient en el cas dels homes i que en una situació d’equilibri plena, hauria de ser 1: millora de manera lenta però progressiva des del 2017, però encara és lluny del valor òptim (l’any 2016 era 2,422, mentre que l’any 2020 és 1,993).

Cal destacar la inclusió de les dades referides a l’evolució de la situació laboral dels titulats universitaris per gènere en el període 2001-2020 que s’obtenen de l’Enquesta d’inserció laboral dels titulats universitaris catalans que elabora l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) cada tres anys, en la qual s’observa que l’any 2020 el percentatge de dones ocupades és més elevat que el d’homes.

Un altre bloc d’indicadors mostra l’evolució dels indicadors desagregats per sexe de dues actuacions liderades des del Departament de Recerca i Universitats: el Pla Serra Húnter i ICREA. En ambdós programes es detecta que, fins al 2019 el percentatge de dones contractades respecte al total de contractes concedits és superior al percentatge de dones sol·licitants respecte al total de sol·licituds presentades.

També trobem un grup d’indicadors que està relacionat amb els reconeixements (Premis Nacionals de Recerca, premis a la innovació docent, percentatge de dones distingides com a emèrites…), en el qual, analitzat de manera global, el predomini és clarament masculí (excepte en el cas del Premi Nacional de Recerca al Talent Jove).

Com a novetats, enguany l’informe incorpora, d’una banda, una anàlisi de l’evolució de la paritat en la composició dels òrgans col·legiats de les universitats catalanes (consell de direcció, consell de govern i claustre universitari), anàlisi que compara la situació en data de maig de 2021 amb la de l’última elecció anterior a la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes; i, de l’altra, incorpora indicadors de l’any 2020 sobre presència de dones als centres CERCA en les diferents etapes de la carrera investigadora que permeten visualitzar un predomini femení en l’etapa predoctoral (52 % dones i 48 % homes) que contrasta amb les dades dels group leaders sènior (24 % dones i 76 % homes).

En conclusió, de l’anàlisi de l’informe s’observa la continuïtat en la majoria d’indicadors, per bé que en alguns es detecta un lleuger repunt favorable a la presència de dones, la qual cosa es tradueix en un avenç lent però constant en la consecució de l’equilibri, en la mateixa línia del que mostren altres estudis europeus i internacionals sobre gènere i ciència.

La font de la informació, en un gran percentatge dels indicadors, és el sistema d’informació universitari Uneix.

(Aquest article ha estat elaborat per Fina Villar i l’autor d’aquest blog, i publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Altres anotacions relacionades: