Una exposició a la UAB sobre la visita d’Einstein a Catalunya (1923)

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mostra l’itinerari d’aquesta visita històrica d’Albert Einstein al nostre país, ara fa cent anys, sobre la base de les piulades a Twitter d’un conjunt de divulgadors de la ciència que han volgut commemorar aquesta important efemèride científica fent-ne difusió a les xarxes socials.

Especialment entre el 22 de febrer i l’1 de març del 2023, diverses persones i institucions ens vam fer ressò a Twitter dels principals fets relacionats amb la visita del savi alemany a Catalunya, el 1923. Aprofitant l’avinentesa, des de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB han repassat l’itinerari de la visita d’Einstein a partir de la compilació en forma d’exposició de 66 piulades sobre aquest fet publicades per Quim Bosch (@quimbosch), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació-FCRI (@fundaciorecerca), Xavier Roqué (@Xavier_Roque_R), Lluís Martí (al seu perfil “Cullerades de ciència”, @cullerades), Albert Font-Tarrés (@FontTarres), Joan-Francesc Ainaud (@jfainaud) i l’autor d’aquest blog (@xavierlasauca). Em sento molt honorat d’haver estat seleccionat en aquest grup de tuitaires científics! A més, es dona l’agradable coincidència que Quim Bosch i Xavier Roqué són dos companys amb qui vaig compartir el que a finals dels 80 en dèiem la carrera de físiques a la Facultat de Ciències de la UAB, i per aquesta circumstància personal em sento honorat al quadrat.

La intenció del muntatge, que es pot visitar a l’aparador de l’entrada de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia fins al 18 de maig, ha estat, segons la notícia publicada pel Servei de Biblioteques de la UAB: 

1.    Fer-se ressò d’un fet històric i científic molt destacat, a través d’una xarxa social de la qual també la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB (@Bctuab) és usuària;
2.    Posar en valor la tasca divulgativa i de qualitat de docents, divulgadors/ores, investigadors/ores i centres de recerca en la difusió del coneixement també a través de les xarxes socials;
3.    El seguiment massiu que la notícia va tenir entre els usuaris de Twitter d’arreu;
4.    La rellevància de l’ús del català com a llengua per a la difusió científica.

Una visita excepcional d’una personalitat excepcional

Com a físic i com a català sempre m’he sentit fascinat per la visita que Albert Einstein va fer a Catalunya l’any 1923. Per aquest motiu, l’any 2013, coincidint amb el 90è aniversari de l’efemèride, vaig dedicar tres articles de caràcter divulgatiu a analitzar els detalls de l’estada del físic germànic al nostre país.

En el primer article, em vaig centrar en els fets més rellevants de la visita d’Einstein a Barcelona, tot destacant l’entrevista que el professor va mantenir amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes.

En el segon, relato els detalls del sopar-homenatge que l’enginyer industrial Rafael Campalans i un grup selecte de científics van oferir al savi alemany, una interessant mostra del vessant humà de la visita de l’eminent físic, tot fent èmfasi en el menú que se serví (un menú relativista, segons la premsa de l’època).

En el tercer, exposo quina era la situació de les ciències físiques a la Catalunya de principis de segle XX, amb una atenció especial cap als catalans antirelativistes, és a dir, els científics contraris a la teoria de la relativitat d’Einstein.

Com a bonus track afegeixo “L’espera”, un relat curt que no és més que  una fabulació romàntica al voltant del sopar relativista celebrat a can Campalans, i el pòdcast de l’entrevista que em va fer la periodista Sarah Calo per parlar sobre la visita d’Einstein a Barcelona.

Articles relacionats:

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari