Poc abans de la commemoració dels 140 anys del naixement d’Albert Einstein (nascut el 14 de març de 1879), la Universitat Hebrea de Jerusalem (UHJ) va fer públiques 110 pàgines de nous manuscrits d’Einstein. En aquest article analitzarem aquests documents, vinculats tant a qüestions polítiques com científiques i personals.
Entre els nous manuscrits cal destacar especialment una pàgina d’un apèndix d’un article científic sobre la Teoria Unificada que Einstein va presentar a l’Acadèmia Prussiana de les Ciències l’any 1930. Es dona la circumstància que aquesta pàgina era l’única pàgina de l’apèndix que s’havia perdut, la qual cosa convertia la interpretació de l’apèndix en un autèntic trencaclosques. Amb aquest article Einstein pretenia demostrar que la gravetat i l’electromagnetisme eren manifestacions del mateix camp de força, és a dir, pretenia construir la seva Theory of Everything (TOE) o Teoria del tot particular, destinada a unificar les forces de la natura en una sola teoria.
Cal destacar també quatre cartes d’Einstein al seu amic de tota la vida, i científic, Michele Besso. Besso (1873-1955) va ser un enginyer suís d’origen italià d’ascendència sefardita i company d’estudis a l’Institut Politècnic Federal de Zuric, l’actual ETH Zurich. A Besso se li atribueix que Einstein se sentís atret pels treballs del físic austríac Ernst Mach. Tres de les cartes de 1916 tracten qüestions científiques vinculades a la seva recerca sobre l’absorció i l’emissió de la llum pels àtoms, idea (gloriosa idea, segons el mateix Einstein) que posteriorment esdevindria la base de la tecnologia làser. En la quarta carta, Einstein confessa que, després de 50 anys de donar-hi voltes, encara no entenia la naturalesa quàntica de la llum. En un terreny més personal, les cartes a Besso també contenen comentaris enginyosos d’Einstein sobre assumptes familiars i la identitat jueva. Per exemple, Einstein es burla de Besso per haver-se convertit al cristianisme, o es mostra impressionat pel fet que Besso estigui aprenent hebreu (Einstein li confessa que m’estimo més sentir vergonya que aprendre’n).
També hi ha una carta de 1935 d’Einstein al seu fill Hans Albert, que vivia a Suïssa en aquell moment, en què expressa la seva preocupació pel deteriorament de la situació a Europa i l’ascens del partit nazi a Alemanya. En aquella època, Einstein vivia als Estats Units ja que, amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler l’any 1933, va ser acusat pel règim nazi de crear una “física jueva” en contraposició de la “física ària”, i arribà a patir atacs de físics tan importants com Johannes Stark i Philipp Lenard.
Després de la preservació i digitalització d’aquests nous documents, la professora Diana Kormos-Buchwald, editora en cap del Caltech Einstein Papers Project, i el seu equip, analitzaran tota la documentació. Els nous manuscrits van ser un regal filantròpic de la Fundació de la Família Crown-Goodman de Chicago, que els va adquirir a un col·leccionista privat a Chapel Hill (EUA).
Einstein va ser un dels pares fundadors de la Universitat Hebrea de Jerusalem, a la qual va llegar els seus escrits personals i científics en l’anomenat Arxiu Albert Einstein, que conté actualment més de 80.000 articles, inclosos manuscrits, correspondència privada, fotografies, diplomes i medalles.
Einstein a Catalunya
Precisament el mes passat també es va commemorar el 96è aniversari de la visita d’Einstein a Catalunya, l’any 1923. En aquest blog hem dedicat articles a alguns fets puntuals relacionats amb l’estada del geni alemany al nostre país, com ara l’entrevista que Einstein va mantenir amb el líder anarquista Ángel Pestaña, el sopar relativista que li va oferir el polític i enginyer Rafael Campalans o l’oposició que Einstein va trobar per part d’alguns catalans anti-relativistes. Podeu accedir a aquests articles (i a d’altres contingut relacionats) des de l’apartat Einstein a BCN (1923) d’aquest blog.
Articles relacionats:
- Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)
- Faves a la Lorentz i faisà a la Minkowski: sopant amb Einstein a can Campalans
- Catalans antirelativistes a la Barcelona dels anys 20
- “L’espera”, un relat sobre el romanç que va viure Einstein a Barcelona