Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)

Albert Einstein visità Catalunya entre els dies 22 de febrer i 1 de març de 1923, convidat per la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per impartir un curs. En aquest article resumirem els fets més rellevants de la seva visita a Barcelona i ens centrarem en un que va tenir lloc el dia 27 de febrer: l’entrevista d’Albert Einstein amb Àngel Pestaña i altres dirigents anarquistes. 

Albert Einstein a l'Espluga de Francolí (Tarragona), el 25 de febrer de 1923

Albert Einstein a l’Espluga de Francolí (Tarragona), el 25 de febrer de 1923

Einstein a Barcelona

Els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvi de la la Mancomunitat de Catalunya  van ser una iniciativa del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat destinada a l’intercanvi de professors entre els centres dependents de l’entitat (en realitat, de la Diputació de Barcelona) i universitats estrangeres.

Fou el matemàtic, físic i enginyer Esteve Terradas (un dels sis millors caps del món, segons Einstein), en qualitat de responsable dels cursos de ciències físico-matemàtiques, qui convidà Einstein a Barcelona. Gràcies a aquests cursos, científics com ara el matemàtic italià Tullio Levi-Civita (gener 1921) o els físics alemanys Hermann Weyl i Arnold Sommerfeld (març 1922) també impartiren conferències a la Ciutat Comtal.

A més de Terradas, l’enginyer químic Casimir Lana i l’enginyer industrial Rafael Campalans, tots tres germanoparlants, actuaren d’amfitrions d’Einstein durant la seva estada a Barcelona. En el marc d’aquests cursos, Einstein va impartir tres conferències a la Diputació sobre relativitat especial i general. Tot i que les conferències anaven destinades a un públic especialitzat, molts assistents van omplir la sala de gom a gom només per veure’l i sentir-li la veu, malgrat que calia pagar 25 pessetes de l’època per fer-ho.

L’Acadèmia de Ciències va ser l’escenari d’una altra conferència, més assequible que l’anterior, en aquest cas sobre els aspectes cosmològics derivats de la teoria de la relativitat. El matemàtic Ferran Tallada, des de La Vanguardia, i el poeta i escriptor Josep Maria de Sagarra, des de La Publicitat, es feren ressò del fet que molt pocs van entendre les exposicions del físic alemany. En canvi, el filòsof Joaquim Xirau, també des de La Publicitat, va parlar de “meravellosa claredat”.

Einstein visità el rector de la Universitat i l’alcalde de la ciutat, però una de les trobades que va aixecar més expectatives va ser la que tingué lloc a la confederació anarcosindicalista del carrer Baix de Sant Pere, on el reberen els dirigents de la CNT Àngel Pestaña i Joaquim Maurín.

pestaña

El dirigent anarcosindicalista Àngel Pestaña s’entrevistà amb Albert Einstein el 27 de febrer de 1923.

Einstein i la Barcelona anarquista

El pacifisme manifestat per Einstein públicament, així com el rebuig a la signatura del manifest dels intel·lectuals alemanys  on feien costat als objectius militars del kàiser en la Primera Guerra Mundial (el manifest dels 93) havien convertit Einstein en un autèntic heroi de les classes treballadores. Einstein es negà a signar aquest manifest, que havien signat tots els seus col·legues, com ara Max Planck, entre d’altres. A més, l’any 1914 el físic alemany signà un manifest contrari al conflicte bèl·lic i favorable a la unitat d’Europa.

El dia 27 de febrer de 1923, una delegació del Sindicat Únic del Ram de la Distribució de la Confederació Nacional dels Treballadors (CNT) es trobà amb Einstein al Ritz (tot i que altres fonts diuen que a l’Acadèmia de Ciències, després de la conferència), i amb la intermediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió Socialista de Catalunya i home d’esquerres, el convidaren a impartir una xerrada al sindicat. Segons els diaris de l’època, durant la trobada Einstein manifestà la seva sorpresa pel nombrós analfabetisme que hi havia a Espanya, contestà la referència d’Àngel Pestaña sobre la repressió al país dient que creia que era més deguda a l’estupidesa que a la maldat, i recomanà als obrers llegir l’obra del pensador racionalista Baruch Spinoza, font de moltes coses bones i consells molt oportuns.

La majoria d’agències de premsa (incloent el London Times publicat el 2 de març) reproduïren les següents paraules d’Einstein a Pestaña: Jo també sóc revolucionari, però en el terreny científic. Com a científic, em preocupen també les qüestions socials, per considerar que constitueixen un dels aspectes més interessants per a la humanitat. Tanmateix, Einstein sempre negà haver pronunciat la primera d’aquestes frases, ja que no es considerava un revolucionari, ni tan sols en l’àmbit científic, i no creia en la societat socialista ni en el programa de producció dels comunistes.

El fet cert és que l’atribució d’aquelles declaracions al savi alemany no semblava massa coherent, no solament perquè no representaven les seves opinions polítiques socialdemòcrates, sinó també perquè al llarg del viatge per l’Estat espanyol va presentar la relativitat no com una revolució, sinó com una extensió o culminació («traducció» va ser
una altra expressió que va emprar) de la física de Galileu i Newton. En definitiva, Einstein intentava conservar el que es pogués salvar de la física clàssica i eliminar només allò que obstaculitzés el progrés de la ciència.

Segons l’historiador Thomas Glick, un dels principals estudiosos sobre la visita d’Einstein a l’Estat espanyol, probablement el malentès es va produir perquè, d’una banda, Einstein tenia facilitat per dir als oients allò que volien sentir, i de l’altra, els periodistes que seguien l’entrevista entre el savi alemany i Àngel Pestaña no entenien bé el francès, i atribuïren a Einstein els mots del líder anarquista. Segons el diari madrileny El Liberal, Pestaña digué en francès: Así como el sabio alemán, con sus teorías, ha revolucionado la ciencia, los obreros, por medio de la unión, aspiran a revolucionar el orden económico existente. A la qual cosa Einstein va contestar modestament que ell no havia fet més que deduir conseqüències derivades de la recerca dels científics anteriors, i va aconsellar als obrers moderació en destruir o renovar, perquè no tot el que és antic és dolent. Aquest incident ens mostra Einstein com una figura compromesa amb les causes populars i, alhora, preocupada per la seva independència política i la seva imatge pública.

Anys després, un altre dels dirigents anarcosindicalistes presents a la trobada, Joaquim Maurín,  escriuria a Einstein des de Nova York (9 de maig de 1950): puc evocar el nom d’un conegut comú, Rafael Campalans? Jo era un antic amic seu, i un membre del grup que el va convidar, a vostè, a dirigir unes paraules al Sindicat de Treballadors de Barcelona. Vostè va ser tan amable que va venir i, encara que no va donar cap conferència, va parlar amb nosaltres. Encara recordo una recomanació que ens va donar: llegeixin l’Ètica, d’Spinoza. Una còpia de la carta es troba a l’Arxiu de la Hoover Institution, Stanford, Califòrnia. Maurin havia inclòs una llista de qüestions filosòfiques que desitjava que Einstein contestés, però no es conserva cap carta de resposta.

Per aprofundir-hi…

Si voleu aprofundir sobre la visita d’Einstein al Principat, us recomano que navegueu pel recentment estrenat portal divulgatiu de la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre  aquesta visita. El web, realitzat en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, detalla l’itinerari del Premi Nobel a través d’un mapa interactiu que dóna accés als fets més rellevants del viatge. El portal conté una completa hemeroteca amb notícies dels diaris de l’època, un arxiu d’imatges i un bon grapat d‘articles contemporanis sobre la temàtica.

Bibliografia

Articles relacionats

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Einstein, Barcelona i anarquisme (1923)

  1. Laura Morrón ha dit:

    Em sembla un article excel·lent. M’ha agradat moltíssim!!!

  2. jmbenlloch ha dit:

    Muy interesante el post, había leído algo de esta historia pero sin ninguna fuente donde poder comprobarlo. Me ha gustado mucho.

    Saludos

  3. Àngela ha dit:

    L’article m’ha interessat molt, no havia llegit res sobre aquesta trobada a la seu de la CNT. Gràcies!!!!!

  4. Retroenllaç: Albert Einstein a Catalunya | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

  5. Retroenllaç: Hem digitalitzat la tesi doctoral de José Mª Planas Corbella, primer doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

  6. ignatius101 ha dit:

    Reblogged this on PARTIDO SINDICALISTA and commented:
    Interesante artículo que corrige la versión más extendida que atribuyó la siguiente frase a Einstein: “Yo también soy revolucionario, pero en el terreno científico. Como científico, me preocupan también las cuestiones sociales, por considerar que constituyen uno de los aspectos más interesantes para la humanidad”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s