A començaments d’any, la revista Nature es feia ressò d’una enquesta que havien contestat més de 4.000 científics del Regne Unit i que retratava de manera més aviat sinistra les condicions laborals en què desenvolupaven la seva feina. En un entorn altament competitiu (i sovint hostil), més del 80 % dels investigadors es planyien de patir estrès, ansietat i fins i tot assetjament, provocats per la pressió, les jornades de treball maratonianes i la inseguretat laboral.
Ben segur que la protagonista de la novel·la Química, de Weike Wang (Empúries, 2019), pertany a aquest 80 %. Està preparant la seva tesi doctoral en química orgànica a Boston. Els seus pares, immigrats xinesos, n’estan molt orgullosos i tenen moltes expectatives dipositades en la seva filla. Té una parella brillant, també químic, que li acaba de proposar que es casin. Però de sobte, com a bona observadora científica, analitza el seu entorn laboral i emocional i es comença a fer preguntes.
La primera part del llibre està salpebrada de referències a la seva activitat com a investigadora. El doctorat de la protagonista s’allargassa, els resultats experimentals no arriben i la pressió perquè hi arribin és gran. Només un tast de la novel·la per fer-nos-en una idea:
Hi ha un professor al meu departament a qui ja no deixen dirigir tesis. Sota la seva tutela, massa doctorands han comès suïcidi. La seva exigència de feina és excepcionalment alta. (…) Si no poden justificar catorze hores de feina, el professor dictamina que l’estudiant no va prou enfeinat i li posa més feina.
L’entorn familiar també és complex. D’una banda, a causa de la dualitat de cultures (americana i xinesa). De l’altra, perquè els pares (que mantenen una situació conjugal molt allunyada de ser una relació feliç) també li exigeixen que acabi el doctorat i que treballi en una feina que li aporti estabilitat i riquesa. D’altra banda la seva parella també la pressiona perquè la relació vagi un pas més enllà.
Totes aquestes pressions configuren un panorama que porta la protagonista a la crisi: no es troba bé i no sap com encarar la seva vida, i l’obra ens descriu totes les etapes d’algú que afronta la crisi existencial dels trenta observant amb una ment analítica i molt clara tot el que li està passant, i disposada a retrobar la pau amb la química com a teló de fons que amara tota l’obra.
L’autora és Weike Wang, llicenciada en química i doctora en salut pública, i amb aquest llibre va guanyar el prestigiós premi PEN/Hemingway al millor debut.
Weike Wang
Editorial Empúries, 2019
220 pàg.
ISBN: 9788417879143
(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals d’universitats i recerca. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)
Altres entrades relacionades:
8 estratègies per llegir més llibres
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 