Poesia 2.0 al TERMCAT

Vull compartir amb les lectores i els lectors d’aquest blog una notícia que m’ha fet molta il·lusió: el passat dilluns vaig recollir a la seu del TERMCAT el premi del concurs de piulades #TermJordi, organitzat pel Centre de Terminologia.

Tot recollint el premi que em lliurava Jordi Bover, director del TERMCAT. Imatge: TERMCAT.

En un ambient molt distès, em van acollir el director de la institució, Jordi Bover, el responsable de Comunicació, F. Xavier Fargas Valero, i la cap de projectes de màrqueting digital de la institució, Sandra Cuadrado. Dama i cavallers, ha estat un veritable plaer, la desvirtualització! Després de la preceptiva sessió de fotos i el lliurament del premi, vaig pronunciar unes paraules:

En primer lloc, voldria agrair al jurat la concessió del premi i que hagi apostat per un tuit poètic i que parla d’amor. En aquests temps de deshumanització i d’incerteses, cal reivindicar la força de l’amor, que és sempre un referent sòlid i íntim.

Em fa molta il·lusió rebre aquest premi, especialment venint d’on ve. Com a corrector i traductor jurat sóc molt fan de la tasca que desenvolupeu des del TERMCAT, ja que amb els vostres recursos ens faciliteu molt la feina als professionals de la correcció i la traducció. Hi ha gent aquí molt treballadora, amb molt de talent i que també són molt bones persones, i especialment això darrer és un intangible molt valuós per a qualsevol organització.

A més, el TERMCAT ha sabut adaptar-se als nous temps amb una aposta valenta per la innovació i el món 2.0. Només em resta dir-vos que us admiro molt i que em trec el barret davant vostre!

A continuació, acompanyat d’en Jordi, el Xavier i la Sandra, vaig visitar les instal·lacions del centre i també vaig tenir l’oportunitat d’agrair directament al personal tècnic i administratriu la seva bona tasca. Va ser una visita molt agradable i em vaig sentir molt ben acollit; vaig tenir la percepció personal que hi havia molt bon ambient i que s’hi deu treballar molt bé, al TERMCAT… A més, vaig rebre la primícia que aviat es publicarà el diccionari terminològic de física, i això sempre és una bona notícia per a un físic teòric i per a la humanitat en general. 🙂

També vaig saludar la bona amiga Maria Antònia Julià (@majuliabe, @entretermes), companya de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), especialista en terminologia sobre biomedicina i ciències naturals, a qui vull felicitar per la concessió del Premi Serra d’Or per l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, felicitació que faig extensiva a la resta de persones que hi han col·laborat.

El making of d’una piulada

(D’entrada demano disculpes al TERMCAT pel títol de l’apartat, ja que d’acord amb la Neoloteca, la forma com-s’ha-fet és preferible a making of, però aquesta forma a mi no m’agrada tant.)

El repte que plantejava el concurs #TermJordi era enviar una piulada que tingués caràcter literari i que inclogués termes especialitzats inclosos a la Neoloteca o en algun dels altres Diccionaris en Línia que ofereix el TERMCAT. Doncs som-hi! Vaig decidir posar fil a l’agulla amb un tuit en forma de poema, ja que em va semblar més innovador i, a més, darrerament m’he refugiat en la lírica -bàlsam brutal- de Vinyoli, Estellés, Martí i Pol i Ferrater i, per tant, escriure un tuit en format poètic era el que em demanaven el cos, el cor i l’ànima.

Des del punt de vista tècnic de la mètrica poètica, el tuit-poema que vaig enviar combina ritmes binaris (iambes) i terciaris (en aquest cas amfíbracs i anapests), i això crec que és el que dóna al poema la musicalitat i el ritme que ha agradat al jurat.

Pel que fa al contingut, el poema es divideix en dues parts:

La primera part recull el sentiment del poeta, que s’emociona davant de la presència de l’estimada. Vaig trobar un mot a la Neoloteca, que és zarb, una mena de tamboret persa (veieu-ne aquí un magnífic solo de Kevan Chemirani), que com a imatge podia simular molt bé el batec del cor del poeta davant de l’esguard de l’estimada, però especialment també davant de l’aproximació de l’estimada amb l’objectiu d’iniciar el joc eròtic (que encara mola més que l’esguard). Tal com era d’esperar, el cor comença a bategar amb més intensitat i entren en escena una artèria (aorta) i dues vàlvules (tricúspide i mitral) extretes del Diccionari d’anatomia.

A continuació el poema canvia de terç i sona una nova partitura, sobre la base dels petons que l’estimada reparteix sobre el cos del poeta, que donen pas a una melodia lenta i astronòmica.

El poema és aquest, en una bellíssima composició elaborada des del TERMCAT:

Espero que us ho hàgiu passat tan bé llegint-lo com jo component-lo! 😉