Acostem el món de l’alquímia als més menuts!

Fa poc més d’un any vaig dedicar un article a una col·lecció de jocs interactius (Personatges en joc) impulsada per la Direcció General de Recerca (Dep. d’Economia i Coneixement) per donar a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència de Catalunya als alumnes de primària.

Amb aquesta actuació es vol retre homenatge als personatges i als seus descobriments tot emprant les eines que les TIC ens proporcionen, en aquest cas mitjançant un videojoc en línia. Els escolars no només es diverteixen mentre juguen en línia, sinó que també aprenen aspectes sobre la vida i l’obra dels científics. Al voltant de l’eix temàtic que representa el personatge i el seu context històric, s’aprofita el joc per treballar diversos aspectes del currículum que poden ser ampliats a l’aula.

El primer lliurament de la col·lecció va retre homenatge a  Narcís Monturiol, destacat científic del segle XIX, en el 150è aniversari de l’avarament del seu primer submarí.  Doncs bé, ens arriba ara el segon joc de la sèrie, dedicat a l’alquimista medieval català Joan de Peratallada.

Inicialment està pensat per a nens i nenes que cursen el cicle superior d’educació primària, però també s’escau per a l’alumnat de primer cicle de l’ESO. L’objectiu d’aquest joc és donar a conèixer el personatge de Joan de Peratallada, situar-lo en la història i aprofundir una mica més en aspectes relacionats amb ell, com l’alquímia, base de la química moderna.

Joan de PeratalladaEl joc permet aprendre i consolidar coneixements sobre la llum, els colors, els canvis d’estat, la flora, les figures geomètriques o el procés de destil·lació, així com contextualitzar les evolucions del personatge per la Corona d’Aragó. Algunes de les activitats que es poden treballar gràcies al joc són: Roda de colors: la suma de colors dóna blanc!, Orientació a partir de l’ombra d’un pal o Conèixer el procés de destil·lació com a mètode per separar substàncies.

Entre els objectius terminals del joc relacionats amb el currículum destaquem:

  • Fomentar el pensament social i científic crític en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius específics que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo: descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenòmens que es plantegen en els projectes d’estudi.
  • Recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmica per jutjar els fets i problemes socials i històrics, i per reflexionar sobre ells de manera global i crítica,

Trobareu més informació sobre els objectius terminals i per àrees, les competències bàsiques, els criteris d’avaluació i tot un seguit d’orientacions pedagògiques i relacions curriculars per fer activitats a l’aula (o a casa!) a la Guia que acompanya el joc.

Qui va ser Joan de Peratallada?

Joan de Peratallada va ser un predicador franciscà i un alquimista del segle XIV, conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Estudià durant cinc anys a la Universitat de Tolosa, i entrà després al monestir franciscà d’Aurillac, on continuà amb els seus estudis.

Els seus experiments amb la destil·lació el van portar a  escriure un tractat molt influent titulat De consideratione quintae essentiae en què designava l’alcohol amb el termes aqua vitae o quinta essentia, que considerava la panacea contra tota malaltia. La seva defensa de la quinta essentia va animar els farmacèutics a cercar altres quintes essències de minerals i plantes. Podeu accedir a la curiosa recepta de la quinta essència si accediu a aquest enllaç (Breve Historia de Alquimia, de Luis E. Íñigo Fernández).

Obra

Font: Viquipèdia

Si voleu aprofundir sobre l’obra de Joan de Peratallada, us recomano la lectura de l’article  Aguas destiladas y aguas alquímicas en la España moderna, de Miguel López Pérez, publicat a la revista Azogue (2007).

Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s’avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l’Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors. En ser alliberat, als noranta anys, pogué tornar a Catalunya.

A la Bibliothèque Nationale de París es conserva el còdex més complet de les seves Visiones fratris Johannis de Rupescissa, escrites a la presó i en les quals predeia l’aparició d’un Anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya-Aragó, seguit d’un mil·lenni de pau i d’un segon Anticrist, abans del judici final.

Menéndez Pelayo comparà aquest autor amb Ramon Llull i Arnau de Vilanova (el triunvirato de la ciencia catalana en el siglo XIV) , i l’inclogué en la Historia de los heterodoxos españoles, per bé que afirmà que potser no era herètic. En aquesta obra explica Menéndez Pelayo del nostrat alquimista:

Su vida fue, como la de ellos, aventurera y agitada, su espíritu, inclinado a profecías y visiones. Señalóse en su Orden como maestro teólogo y misionero, predicó en Viena y en Moscú con gran fruto y a los noventa años volvió a su patria. Quedan a su nombre varios tratados alquímicos, aunque no es fácil separar los ciertos de los dudosos. Sobre las circunstancias de su vida reina oscuridad grande.

Altres iniciatives per acostar la ciencia als més petits

El segon lliurament de la sèrie Personatges en joc se suma a una altra iniciativa de la Direcció General de Recerca, Els contes de la Laura i en Joan, que també té per objectiu apropar als escolars catalans (en aquest cas, els de 3r i 4rt de primària) la tasca del personal investigador. Es tracta d’11 contes que tracten diferents àrees de la recerca i que es presenten en format paper i electrònic. També se’n fan lectures dramatitzades a les escoles que així ho demanen. En vam parlar en aquesta anotació: Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

També cal destacar que  en el web de la Direcció General de Recerca una pàgina recull una selecció de recursos didàctics sobre ciència i humanitats per al professorat, que aplega els recursos que es publiquen mensualment a la secció Recursos educatius del butlletí electrònic RECERCAT.

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s