Un any més (i ja en van vuit!), la setmana passada vaig impartir el taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
El taller s’inscrivia en el mòdul sobre recerca i innovació responsables (RRI, per les seves sigles en anglés) del màster; la resta de docents del mòdul són Nadja Gmelch, Rosina Malagrida i Pastora Martínez, docents que per a mi són referents en el seu àmbit de coneixement. El grup estava integrat per onze dones i dos homes, amb un elevat grau de coneixement de la majoria dels mitjans de comunicació social més populars (Instagram, Twitter, Facebook, Linkedin…), per bé que l’ús que en feien no estava focalitzat en l’àmbit de la recerca. La majoria del grup treballava en algun centre de recerca o hospital i tenia per objectiu acabar el doctorat i continuar fent carrera científica (sempre dic que tenim un gran planter recercaire!).
I, com cada any, he incorporat a la meva presentació algunes referències bibliogràfiques que demostren la importància i la utilitat de les xarxes socials, els blogs i altres recursos i repositoris com a eines imprescindibles per a la difusió de la informació científica, especialment ara que la pandèmia de COVID-19 ha fet palès que la ciència ha de ser oberta i, com més col·laborativa, millor. L’estructura del taller és la següent: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, Digital identity building, References to deepen i Conclusions.
A banda de les diapositives que permeten mostrar les principals característiques de cada recurs, la presentació conté més de 90 referències bibliogràfiques relacionades amb els mitjans de comunicació social com a eines per millorar l’impacte i la visibilitat de l’activitat i la producció dels investigadors i la seva reputació digital.
Finalment, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de RRI i emprenedoria del màster, la seva invitació perquè novament impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i a l’alumnat del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, sempre, Pastora!
Articles relacionats:
2021: Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals
‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic (2017)
Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0
Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0
Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I
Parlant a l’Institut d’Estudis Catalans sobre eines 2.0 per comunicar la recerca
Parlant al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre xarxes socials i malalties emergents
Parlant a ICREA sobre recerca 2.0
Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
Blogs i divulgació de la ciència
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 