Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)

Què és la ciència oberta? Es fa difícil de definir un concepte tan ampli. Com va dir el director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, Lluís Anglada, durant el seminari La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques, definir la ciència oberta és força complex, perquè és una mena de terra ignota: ara per ara la ciència oberta és una aposta. En aquest article explorarem tot un seguit de documents i articles destinats a descobrir el concepte de ciència oberta.

Imatge: fosteropenscience.eu

La Comissió Europea, la gran impulsora

El concepte de ciència oberta s’inscriu en el marc dels requeriments de la Comissió Europea, que en el seu programa marc Horitzó 2020 assenyala la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca com a dos àmbits que cal potenciar per fer arribar la ciència a la societat. A més, la ciència oberta és un dels tres pilars del futur programa marc de finançament de recerca i innovació Horizon Europe (2021-2027).

D’acord amb el document Open innovation, open science, open to the world, la ciència oberta representa un nou enfocament del procés científic, basat en el treball cooperatiu i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.

Les principals dimensions que engloba el concepte de ciència oberta són, entre d’altres:

Fomentar i facilitar la publicació en accés obert dels resultats de la recerca (publicacions i dades, open access).
Impulsar el reaprofitament de les dades de recerca (open research).
Posar a disposició del públic per a la seva reutilització totes aquelles dades que puguin ser d’interès per a la societat (open data).
Facilitar l’accés al programari (open source).
Promoure noves modalitats d’avaluació de la recerca (open peer review).
Impulsar la utilització de les xarxes socials per part dels investigadors, per tal d’incrementar la cooperació entre investigadors, així com la visibilitat i l’impacte de la seva recerca (#socialmedia4researchers), amb la progressiva introducció de les mètriques alternatives (altmetrics).
Fomentar la ciència ciutadana (citizen science) i els recursos educatius en obert (OER).
Promoure noves modalitats de finançament de la recerca (crowdfunding).

A finals de juliol la Comissió Europea va publicar una breu i molt completa guia (Open Science Policy Platform Recommendations) que recollia tot un seguit de recomanacions, destinades a implementar plataformes que facilitessin el desplegament de la ciència oberta arreu de la UE.

I els estats europeus?

A Finlàndia van ser els pioners, amb el seu Open science and research roadmap 2014–2017, i a Eslovènia s’hi van posar no gaire més tard (National Strategy of Open Access to Scientific Publications and Research Data 2015-2020).

A Holanda i Portugal ja fa més de dos anys anys que van posar fil a l’agulla; els primers. amb l‘Amsterdam Call for Action on Open Science, de la qual es va derivar l’any 2017 un pla estatal extens i molt ben treballat; els segons, amb els Princípios orientadores para a implementação de uma Política Nacional de Ciência Aberta.

A Estònia s’han fet públics recentment dos treballs de recerca que pretenen ser l’embrió del futur pla estatal de ciència oberta estonià.

science_ouverte

A França, el passat 4 de juliol la ministra d’Educació Superior, Recerca i Innovació, Frédérique Vidal, anunciava a so de bombo i platerets el Pla Nacional de Ciència Oberta (heus ací el discurs), que estableix les condicions per al desenvolupament de la ciència oberta a França i consta de tres eixos:

El primer eix té per objectiu generalitzar l’obertura de les publicacions, amb l’obligació de difondre en accés obert els articles basats en projectes de recerca finançats amb fons públics. Aquest primer eix també preveu la creació d’un fons per a la ciència oberta.
El segon eix consisteix a estructurar i obrir les dades de recerca. Aquesta decisió anirà acompanyada de l’obligació que les dades de la recerca finançada amb fons públics estiguin disponibles en accés obert. També es promourà l’associació de dades estructurades i obertes dels articles publicats.
Finalment, el tercer eix té com a objectiu situar França en una posició capdavantera pel que fa al desenvolupament de la ciència oberta, amb la implementació de plans de capacitació i comunicació sobre les possibilitats de les publicacions en accés obert i les dades obertes com a prioritats.

Finalment, el Ministeri d’Educació, Ciència i Desenvolupament Tecnològic de la República de Sèrbia també va fer pública el passat 14 de juliol la seva plataforma per la ciència oberta.

I les universitats? I les biblioteques?

Pel que fa al món acadèmic, tant la League of European Research Universities (LERU) (de la qual forma part la UB) com l’European University Association (EUA) estan fent els deures, amb la recent publicació (maig i juny, respectivament) de sengles fulls de ruta sobre com implementar la ciència oberta en l’educació superior. Particularment interessant, per extensió i aprofundiment, m’ha semblat el primer dels dos documents:

També la Young European Research Universities Network (YERUN), on participen la UPF i la UAB, ha publicat un breu document amb el seu posicionament (YERUN Statement on Open Science), així com un didàctic microvídeo de dos minuts que recorre les caracteristiques principals del concepte de ciència oberta:

D’altra banda, la Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER), una xarxa europea amb 430 biblioteques nacionals, universitàries i especialitzades que té la ciència oberta com a un dels pilars estratègics, també ha publicat el seu full de ruta (LIBER Open Science Roadmap). El document inclou vuit aportacions en forma d’article de personalitats influents del món open (open science champions), entre els quals m’agradaria destacar Ignasi Labastida, del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Dues jornades sobre open science a Barcelona!

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitza una Jornada sobre Ciència Oberta el proper 3 d’octubre, adreçada a investigadors, directors de revistes científiques, bibliotecaris i a tothom que tingui interès en l’accés obert a publicacions científiques, dades obertes de recerca, gestió de revistes acadèmiques i repositoris, drets d’autor i llicències d’ús i els indicadors d’impacte. Hi participaran com a ponents Lluís Anglada, Anna Guillaumet, Ernest Abadal, Clara Armengou, Àlex López-Borrull, Ignasi Labastida, Ismael Ràfols, Reme Melero i Jon Tennant. L’acte és gratuït prèvia inscripció abans del 28 de setembre.

A l’endemà, i fins al divendres 5 d’octubre, tindrà lloc un B·Debate al CosmoCaixa Barcelona que porta per títol Open science: from values to practice. Building a roadmap for transformative change; la iniciativa té per objectiu començar a construir un full de ruta per a la pràctica de la ciència oberta amb la colaboració d’experts de diferents disciplines i l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre els participants. Se centrarà en els següents quatre corrents de la ciència oberta: accés obert, integritat i reproductibilitat de la recerca, avaluació de la recerca i implicació dels grups d’interès.

Per aprofundir-hi…

Articles

Open science: Sharing is caring, but is privacy theft?, de David Mehler i Kevin Weiner. Publicat en el blog PLOS Neuro Community el 31 de gener de 2018.
¿Qué es la ciencia abierta?, de Lluís Anglada i Ernest Abadal (Anuario ThinkEPI, vol. 12, 2018): els autors analitzen el concepte de ciència oberta a partir del model de les revolucions científiques de Thomas Kuhn.
Exciting Experiments in “Open Science” by Huntington’s Researchers. Article d’Anna Marie Yanny, publicat a hdbuzz.net el 20 d’abril de 2018, sobre dues investigadores que practiquen la ciència oberta en l’àmbit de la malaltia de Huntington. (Via Laura Nogueira)
Open science is all very well but how do you make it FAIR in practice?, de Rachel Bruce (@rachelbruce) i Bas Cordewener. Publicat en el blog de JISC el 12 de juliol de 2018.
Mapping Open Science Tools, de Lettie Y. Conrad. Publicat en el blog The Scholarly Kitchen el 30 d’agost de 2018. (Via Lluís Anglada)

Altres recursos

Biblioteques a ritme de recerca: comunicació i avaluació de la recerca en l’era de la ciència oberta. CRAI Universitat de Barcelona. Abril 2017.
Monográfico InfoDoc sobre Ciencia Abierta. Biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca. 5 de juliol de 2018.
Open Science: Sharing Your Research with the World: MOOC de la Universitat de Delft.
Open Science MOOC: un altre interessant MOOC sobre ciència oberta liderat per la Universitat de Leiden. (Via Ignasi Labastida)
The Open Science Training Handbook: catorze investigadors i bibliotecaris d’arreu del món came together in February 2018 at the TIB (German National Library of Science and Technology) in Hannover to create an open, living handbook on Open Science training. Excel·lent eina per començar a familiaritzar-nos amb els conceptes més importants de la ciència oberta. (Via Ignasi Labastida)

Al voltant del concepte FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), incorporo dues aportacions en forma de piulada del director del Servei de Recursos Informàtics i TIC de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Alfons Ariño, i una de Lluís Anglada.

tuitAri

Demà, el que no sigui FAIR no existirà.
FAIR = Trobable, Accessible, Interoperable i Reutilitzable https://t.co/YCSbmFF7ky

— Lluis Anglada (@lluisanglada) 17 d’agost de 2018

Conclusions

Estem davant d’un nou paradigma, que implicarà un canvi cultural? El que és evident és que la ciència oberta implicarà la introducció de noves pràctiques i l’adquisició de noves habilitats per a l’ecosistema de l’ensenyament superior i de la recerca. La ciència oberta acabarà amarant a mig termini aquest ecosistema, la qual cosa permetrà que hi hagi més transparència (accountability) i que el coneixement arribi millor a la societat. Com deia Lluís Anglada, la ciència oberta és una aposta, però en aquest cas (jo afegeixo) tots hi guanyarem. Faites vos jeux, mesdames et messieurs!

Nota: aquest apunt ha estat actualitzat al llarg del mes de setembre de 2018, amb la incorporació de nous recursos i de les aportacions que Lluís Anglada, Ignasi Labastida, Laura Nogueira i Lluís Ariño em van fer arribar arran del fil que vaig publicar a Twitter el 31 de juliol (a tots ells, moltes gràcies!):

Què és la ciència oberta? Es fa difícil de definir un concepte tan ampli. Fa un temps, @lluisanglada, del @CSUC_info, afirmava que ‘la ciència oberta és una mena de terra ignota’ i que ‘ara per ara és una aposta’. Obro fil per explorar el concepte #openscience! (1/12) pic.twitter.com/1EDmXdNIMC

— Xavier Lasauca Cisa (@xavierlasauca) 31 de juliol de 2018