Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals

El passat 14 de juny vaig ser convidat per l’Institut Barcelona Estudis Internacionals (IBEI) a impartir una ponència sobre la utilització dels recursos que el web 2.0 ens proporciona, per tal que els investigadors que hi treballen (vinculats a l’àmbit de la política i les relacions internacionals) disposin de recursos per difondre el coneixement, incrementar l’impacte de la seva recerca i millorar la seva identitat digital. 

Resultat d'imatges de international relations

Middlebury Institute of International Studies at Monterey. Source: Wikipedia.

Desenvolupament de la presentació

Durant la introducció vaig fer èmfasi  en els següents aspectes:

  •  Les tecnologies mòbils estan transformant la manera com ens comuniquem i això afecta, en particular, la manera com el món acadèmic i de la recerca comunica els resultats de la seva producció científica.
  • Aquesta revolució també ha arribat a la manera com mesurem l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en el web 2.0 per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica.
  • Segons la Unió Europea i el seu programa marc Horitzó 2020, la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca desenvoluparan un paper molt important en el futur. I la ciència obertaun nou enfocament del procés científic basat en el treball cooperatiu i en noves maneres de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i eines col·laboratives, és una de les prioritats de la Comissió Europea. 

L’estructura nuclear de la ponència es basava en el desenvolupament de la fórmula de l’investigador 2.0, una fórmula que engloba els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

i202

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement com ara Slideshare, You Tube o els Google hangouts)

M’agrada salpebrar les meves presentacions amb imatges que expliquin històries, que sempre són més fàcilment recordables que no pas les diapos amb massa text. Durant la ponència, vaig explicar dues històries:

  • En l’apartat de blogging (verb Crear) em vaig referir a Thomas Piketty, l’autor del llibre El capital al segle XXI, que tants i tants aplaudiments ha rebut per la seva recerca sobre les desigualtats, i a la manera com Matthew Rognlie, un graduat del Massachusetts Institute of Technology (MIT), va començar a desafiar els estudfis de Piketty. La cosa va de blogs i comentaris a apunts escrits a altes hores de la matinada. Amb aquest exemple volia demostrar que bloguejar és una manera de fer recerca oberta, col·laborativa i que permet visibilitzar i debatre al voltant de la nostra recerca.
  • En l’apartat de Twitter (verb Comunicar) em vaig referir a un  interessant article de Jesse Daniels que és una bona mostra de com està canviant el món de la recerca amb les eines 2.0. Daniels és una socióloga nord-americana, professora de la Universitat de Nova York i especialitzada en racisme, concretament en les manifestacions del racisme a Internet. En l’article ens explica com va néixer un article científic a partir d’un tuit en una conferencia acadèmica. La seva història demostra que estem davant d’una nova manera de fer recerca i que és evident que les xarxes socials estan regirant el món acadèmic i la manera com s’elaboren els articles científics.

Respecte d’altres ponències que he presentat darrerament, vaig incorporar les següents novetats:

  • Vaig parlar de dues noves funcionalitats que ha desenvolupat Twitter i que són molt interessants per treure més potencial a aquest recurs per tal que els usuaris puguin explicar històries sense sortir de l’aplicació: els fils (feeds) i els moments.
  • Vaig completar i enriquir sengles apartats de referències, és a dir, de lectures recomanables per a qui vulgui aprofundir-hi: en l’apartat de blogging, amb interessants articles del professor de ciències polítiques de la LSE Patrick Dunleavy, gran usuari dels blogs i les xarxes socials acadèmiques; i en l’apartat de Twitter, dels tres articles que recomano voldria destacar especialment el de Terry Wheeler, que pensa que les xarxes socials són una de les eines més poderoses de què disposen els científics per explicar què fan i per què és important el que fan. Wheeler conclou el seu article dient:

“Perquè compartir no només és bonic; és absolutament crític”.

Finalment, no em vaig poder estar d’esmentar durant la presentació dos documents acabats de sortir del forn:

  1. Open Science and its role in universities: A roadmap for cultural change: un document de la LERU (League of European Research Universities) amb 41 recomanacions destinades a impulsar el canvi cultural que implica la ciència oberta en l’àmbit de l’educació superior.
  2. H2020 Programme. Guidance. Social media guide for EU funded R&I projects: un document de la Comissió Europea que proporciona eines i consells perquè els investigadors que han obtingut un ajut del Consell Europeu de Recerca puguin fer difusió, progressivament, dels resultats obtinguts amb el seu projecte. 

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

M’agradaria donar les gràcies a l’IBEI i, en particular, a Laia Mestres, la seva responsable de relacions institucionals, per haver-me convidat a impartir aquesta xerrada en el marc de la Jornada anual de formació i reflexió per a l’avaluació evaluació del Pla estratègic 2015-2020 de l’institut. Va ser un plaer també poder saludar al director de l’IBEI, Jacint Jordana, i al seu president, Narcís Serra. I també un agraïment especial als assistents a l’acte, amb els quals vaig mantenir un interessant diàleg/debat després de la presentació.

Articles relacionats:

Anuncis

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s