El passat dia 3 de novembre vaig ser convidat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), per impartir la xerrada Eines 2.0 per comunicar la recerca en el marc de les tertúlies que aquestes institucions organitzen periòdicament.
Twitter Cupcakes, by Bakerella on Flickr.
La meva presentació es va dividir en quatre parts:
- En primer lloc, vaig mostrar una visió general sobre com els mitjans de comunicació social estan transformant el món, particularment el món acadèmic i de la recerca.
- El segon apartat estava dedicat a les habilitats que, sota el meu punt de vista, ha de dominar un recercaire 2.0. Si els investigadors volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans, haurien de saber conjugar aquests cinc verbs: Crear (blogging), Escoltar (aplicacions d’agregació de continguts com Feedly), Comunicar (Twitter), Connectar (llocs de networking com Researchgate o Linkedin) i Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement). Finalment, vaig dedicar algunes diapos a explicar com està afectant el web 2.0 a les publicacions científiques, en particular de l’àmbit de les ciències agràries.
- En tercer lloc, vaig parlar de xarxes socials i salut, en concret sobre les xarxes socials com a suport per a la detecció i el seguiment d’algunes malalties. Em vaig referir al doctor John Brownstein, de qui ja vaig parlar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que analitza informació sobre malalties a partir de fonts no tradicionals com ara els motors de cerca i xarxes socials, i així detecta abans les emergències de salut pública i en pot mesurar el seu veritable abast. També em vaig referir a Azubuike Ishiekwene, un periodista científic que informa sobre l’evolució de l’ebola des del centre de l’huracà, a Nigèria. Em va interessar especialment remarcar el que diu aquest comunicador sobre el paper de les xarxes socials i els blogs com a eines de conscienciació, d’identificació de riscos i de prevenció.
- Finalment, el quart apartat el vaig dedicar a la transformació 2.0 de la Generalitat de Catalunya. Vaig argumentar la utilitat de la presència de l’Administració a les xarxes socials per difondre les activitats de les diferents unitats administratives i els agents que hi estan vinculats.
Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:
I al vídeo de la xerrada, des del canal de You Tube de l’IEC:
Agraïments
Voldria agrair a la Institució Catalana d’Estudis Agraris, a l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i, molt especialment, a Carles Folch, la invitació a participar en la tertúlia. Em va agradar poder saludar el professor Abel Mariné, president de l’ACCA i molt actiu durant la tertúlia, i Josep M. Vives, president de la ICEA. Va ser francament gratificant impartir la xerrada en el marc de la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC, i mantenir un diàleg, crec que molt fructífer, amb les persones assistents a l’acte.
Articles relacionats:
- Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents
- Parlant a ICREA sobre recerca 2.0
- Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
- Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
- Blogs i divulgació de la ciència
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 