Blocs, twitter i recerca 2.0 a la UB

Fa aproximadament un mes vaig participar en el taller “Divulgar ciencia en el siglo XXI”, celebrat a l’Aula magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. L’acte va ser organitzat per la Fundación OESA amb la col·laboració de la Xarxa de Referència d’R+D+I en Aqüicultura (XRAq). El taller tenia com a finalitat dotar d’eines i estratègies de divulgació del coneixement científic a recercaires i altres agents vinculats al sistema d’R+D+I, per tal que poguessin difondre millor l’objecte de la seva recerca.

D’esquerra a dreta, Francisco Javier Remiro (FOESA), Pere Secorún (TVC) i Xavier Lasauca durant la celebració del taller del 23 de maig. Imatge: FOESA.

També hi van participar David Bueno (professor de la UB i divulgador científic), Antonio Cerrillo (La Vanguardia), Pere Secorún (director del programa  Thalassa de TVC), Dani Jiménez (Creaciència-Experimentàlia) i Adeline Marcos (SINC).

Durant la meva xerrada em vaig centrar en explicar com utilitzar algunes de les eines que les xarxes socials i el web 2.0 ens proporcionen, com ara els blocs o Twitter, per tal que la recerca que duem a terme  es visibililitzi millor i tingui un impacte més gran.

Després d’una breu introducció, vaig referir-me al fet que en determinats entorns hi ha la percepció que els investigadors, o si més no els grups de recerca, han de tenir bloc i actualitzar-lo periòdicament. Es considera que, en qualitat de treballadors públics, han de rendir comptes sobre la recerca que duen a terme, sufragada amb els impostos de la ciutadania. De fet, la Unió Europea també ho entén així, ja que en el futur programa marc Horizon 2020 donarà rellevància a la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca.

Després de repassar els avantatges de tenir bloc, vaig esmentar algunes de les principals característiques que ha de tenir un bon bloc, com ara la identificació (qui som, on treballem, què fem, i les nostres identitats digitals) i  la llista de blocs o blogroll. També vaig destacar la importància del lector RSS com a font d’informació per fer seguiment sobre el que escriuen altres blocaires o mitjans de comunicació sobre la temàtica que ens interessa. Tot seguit vaig donar alguns consells i normes d’etiqueta per als que s’iniciïn en el món dels blocs, que vaig complementar amb un interessant article d’Emma Norman publicat a Politics and Policy, on ens ofereix la  seva visió sobre com incrementar la visibilitat i l’impacte de les publicacions dels investigadors a partir d’un ús intel·ligent dels cercadors i les xarxes socials. Vaig acabar aquesta primera part amb una referència a sis blocs (quatre de col·lectius i dos d’individuals) que considero que són bones pràctiques del que havia exposat.

A continuació em vaig centrar en Twitter, i en els estudis (com ara aquest article de Melissa Terras, de la University College London) que posen de manifest que la difusió dels treballs de recerca via Twitter pot desenvolupar un paper molt important en l’increment de la descàrrega i la citació de la nostra informació científica. Una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic són les guies que algunes institucions han publicat per fomentar-ne l’ús, i que van centrar bona part de la meva intervenció; en concret, vaig citar la guia de la London School of Economics i la de Research Councils del Regne Unit (PDF). Es tracta de dues eines imprescindibles per als recercaires i els comunicadors científcs que vulguin començar a familiaritzar-se amb Twitter o, simplement, vulguin millorar les seves habilitats en l’ús d’aquesta eina.

Capítol a banda va meréixer el concepte hashtag o etiqueta, que té cada cop més importància en la retransmissió d’esdeveniments, jornades o congressos, on els tuitaires assistents (presencials o virtuals) escriuen i diuen la seva sobre les diverses intervencions dels ponents. Vaig presentar diversos exemples d’actes científics amb cobertures 2.0 reeixides via Twitter.

Un repàs ràpid a altres eines 2.0 que ens poden ajudar a visibilitzar la nostra recerca, juntament amb exemples concrets del suport institucional 2.0 que donem des de la Direcció General de Recerca i un apartat final de recomanacions de lectura per als qui vulguin aprofundir-hi van ser els tres punts finals del taller. En definitiva, vaig concloure, estem davant d’un escenari més global que mai, i els investigadors tenen ara mateix el poder d’innovar i crear valor en aquest escenari. En aquest context, la presència dels recercaires en el web 2.0 és, sota el meu punt de vista, indispensable. El posterior debat amb les persones assistents durant el torn obert de paraula  també va ser francament enriquidor. A continuació podeu accedir a la presentació (versió en llengua castellana aquí):

Desvirtualitzacions, felicitacions i agraïments

Vull felicitar la Fundación Oesa, així  com la XRAq, per la bona organització de l’acte, i agrair-los el suport que em van donar per presentar la meva ponència.

En el decurs del taller vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent molt interessant, com ara   els organitzadors del taller: Javier Remiro (director gerent de FOESA) i la gent de la XRAq (el director, Joaquim Gutiérrez; l’Anna Nebot, gestora, i en Pablo Bou, promotor); els meus companys ponents David Bueno, Pere Secorún i Dani Jiménez; i persones que segueixo a la xarxa com el comunicador Carlo Ferri i Jordi Verdura (community manager de tres xarxes de referència de la Generalitat de Catalunya i gran tecnoferit). Un plaer, senyores i senyors!

(Podeu veure la nota de premsa que va publicar l’organització després de l’acte aquí i accedir a totes les presentacions des d’aquí .)

Recomanacions finals

Darrerament s’han publicat a la xarxa  alguns documents i vídeos relacionats amb la temàtica del taller que vaig presentar,  i que us recomano a continuació:

1) La xerrada de Joan Subirats durant la presentació de l’ideari de la Xarxa d’Innovació Pública (14 de juny), on parla de la importància dels blocs i les xarxes socials com Twitter per valorar la recerca dels acadèmics (com fan a la London School of Economics), i cita l’open acces i l’open courseware  com a tendències emergents per compartir el coneixement, sota l’impuls de centres prestigiosos com el MIT o Harvard.

2) La videoconferència The Republic of Blogs: A new phase in the development and democratization of knowledge del professor Patrick Dunleavy (London School of Economics), on tracta sobre com els blocs i Twitter estan revolucionant la comunicació en el món acadèmic (recomano també que accediu a la presentació).

3) L’article Blogueando desde la Universidad: una experiencia personal… y mucho más, de José Manuel López Nicolás (bloc Scientia).

Articles relacionats

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Innovació a l'Administració, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s