Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents

El passat dia 30 de setembre vaig presentar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona la ponència de clausura Xarxes socials: Un risc? Un suport per a la prevenció?, en el marc del IV Taller de malalties emergents organitzat per la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB).

Drets d'imatge: WHO.

Drets d’imatge: WHO.

La meva presentació es va dividir en dues parts. En la primera part vaig mostrar alguns exemples que demostren la utilitat dels blogs i eines com ara Twitter per, d’una banda, comunicar la ciència i, de l’altra, incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la recerca. La segona part la vaig dedicar a examinar els avantatges de les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents, així com els riscos que comporta el seu mal ús o un ús poc responsable.

Pel que fa a la segona part, en primer lloc vaig demostrar que les xarxes socials poden ser un gran suport per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties emergents sobre la base d’una petita selecció d’articles. Em va semblar particularment rellevant destacar la tasca de John Brownstein, professor de la facultat de de Medicina de la Universitat de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein, l’epidemiòleg digital, analitza la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals, com ara els motors de cerca i xarxes socials com Twitter, Instagram i Facebook, i així detecta abans les emergències de salut pública i en pot mesurar el seu veritable abast.

En particular, em vaig centrar a explicar què era Yelp, una xarxa social de recomanacions, especialment de locals de restauració, molt popular als Estats Units. Brownstein utilitza les opinions que la gent escriu a Yelp com a font de dades sobre brots d’intoxicació alimentària. I el mateix fa l’agència de salut municipal de la Nova York. És una manera de detectar brots alimentaris molt més ràpida, ‘detecció digital’, en diu Brownstein. Sobre la base de la seva experiència, va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

També vaig presentar una altra iniciativa de Brownstein i el seu equip: es tracta de Healthmap, un lloc web de seguiment d’epidèmies que abraça tot el món i que utilitza geolocalització i mineria de dades per representar gràficament els brots de les malalties. La xarxa de Healthmap recull contínuament informació de notes de premsa, centres de salut, xarxes socials i governs d’arreu del món per mostrar de manera molt visual i en temps real informació sobre tot un seguit de malalties infeccioses emergents com ara l’ebola o la legionel·la.  Està sent utilitzat per l’Organització Mundial de la Salut, els centres per al control i prevenció de malalties dels EUA (CDC), el Departament de Defensa dels Estats Units, la Unió Europea i altres organitzacions. Davant d’una infraestructura de salut pública limitada, conclou Brownstein, les xarxes socials són molt útils com a font d’informació.

Quant als riscos, vaig alertar dels perills que comportava un ús inadequat de les xarxes socials pel que fa a la protecció de les dades sobre salut, i vaig comentar un parell d’articles (1, 2) que concloïen que les persones que utilitzen aplicacions mòbils basades en geolocalització i destinades a facilitar el sexe ràpid tenen més possibilitats (are at a greater risk, segons l’article) de contraure algunes malalties de transmissió sexual que les que utilitzen d’altres mitjans.

Podeu accedir a la presentació des del meu compte de Slideshare:


Agraïments

Voldria agrair a la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona la invitació a participar en el taller, molt especialment al Dr. Joan A. Caylà, a Martí Casals i al Dr. Joan Pau Millet, als quals també agraeixo l’assessorament per elaborar alguns dels continguts de la ponència. Va ser un privilegi poder impartir la xerrada en el marc del Centre de Congressos del COMB i poder debatre alguns aspectes de la ponència davant d’un públic molt interessat i a qui agraeixo la seva atenció i consultes.

Articles relacionats:

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s