Diversos són els estats i les regions europees que han dissenyat i estan desenvolupant una estratègia sobre ciència oberta que amari els seus respectius sistemes d’R+D. A Catalunya, l’any 2020, i en el marc del Pacte Nacional sobre la Societat del Coneixement, s’han establert els eixos i les principals mesures de l’estratègia catalana sobre ciència oberta. L’any 2021 hauria de ser l’any de la consolidació i l’execució dels objectius operatius que han de permetre el desplegament de l’esmentada estratègia.
Antecedents
El passat 13 de maig de 2020, el Plenari del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC) va aprovar el document final de treball en què es basaran les futures polítiques públiques per fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació. L’objectiu del PNSC és impulsar una estratègia de país entre l’àmbit de l’educació superior, la recerca, la innovació i l’economia productiva per aconseguir una societat basada en el coneixement. El Pacte, liderat pel Departament d’Empresa i Coneixement, i amb un protagonisme molt destacat per part de la Secretaria d’Universitats i Recerca en la seva elaboració, va comptar amb la implicació de representants del sistema català d’R+D+I (universitats, centres de recerca, grans infraestructures…) i del teixit social i empresarial. El capítol 4 del document final del PNSC (Impulsar el sistema de recerca i les seves infraestructures) recull les principals accions que tenen per objectiu impulsar el sistema català de recerca, les seves infraestructures i la ciència oberta.
Dels set grups de treball que van estar implicats durant més d’un any en l’elaboració del document final del PNSC, el grup de treball 6, liderat des de la Direcció General de Recerca, tenia per objectiu redactar les principals actuacions relacionades amb les infraestructures de suport a la recerca, i és en el si d’aquest grup de treball on es va crear un subgrup de treball de persones expertes en matèria de ciència oberta, que van donar suport a l’elaboració d’un breu document (Implementació d’una estratègia catalana de ciència oberta. Objectius i mesures) que aplega tot un seguit d’actuacions destinades a implementar una estratègia catalana de ciència oberta. També des d’aquest subgrup de treball es va acordar que l’estratègia catalana sobre ciència oberta es basés en la definició de ciència oberta que recomana la Comissió Europea: un nou enfocament del procés científic que té com a fonament el treball cooperatiu entre actors acadèmics i no acadèmics i en noves formes de difondre el coneixement mitjançant l’ús de tecnologies digitals i de noves eines col·laboratives.
L’estratègia catalana de ciència oberta
D’entrada, l’estratègia catalana de ciència oberta està alineada amb la política de la Comissió Europea en aquest àmbit, que se sustenta en la Recomanació (EU) 2018/790, de 25 d’abril de 2018 sobre l’accés i la preservació de la informació científica i en el document Open Science Policy Platform Recommendations. D’acord amb les recomanacions de la Comissió Europea i els fulls de ruta implementats en alguns països del nostre entorn (com ara Irlanda, Holanda o França), l’estratègia catalana de ciència oberta que recull el document Implementació d’una estratègia catalana de ciència oberta. Objectius i mesures es vertebra a l’entorn de sis eixos:
Eix 1: Accés obert a les publicacions científiques
L’objectiu d’aquest eix és fer que la producció científica del sistema català de recerca estigui en accés obert i accessible a tothom i contribuir a modificar el sistema actual, a fi que se centri en la manera contemporània de fer recerca, oberta i col·laborativa. Totes les publicacions del sistema català de recerca producte d’activitats finançades amb fons públics s’hauran de trobar en accés obert immediat des d’una plataforma de publicació o un repositori.
Entre les mesures que recull aquest eix hi ha fer accessibles en obert totes les publicacions científiques finançades amb fons públics en el termini de desplegament del PNSC, garantir que les institucions que financen la recerca exigeixin l’accés obert immediat a qualsevol publicació resultant, impulsar els repositoris institucionals i consorciats d’accés obert existents, fer un seguiment de l’evolució de l’accés obert en el sistema català de recerca i establir negociacions amb els editors científics per permetre la transició cap a l’accés obert per a tot el sistema català de recerca promovent l’accés universal i la transparència com a prioritat.
Eix 2: Gestió de les dades de recerca: cap a les FAIR data (findable, accessible, interoperable and reusable)
La finalitat d’aquest eix és aconseguir que les dades de la recerca es publiquin de forma tan oberta com sigui possible i de manera FAIR, a fi de garantir-ne la preservació i la reutilització i desenvolupar bones pràctiques en la gestió de dades de recerca. Les dades generades en el sistema català de recerca hauran de ser trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. A més, per defecte, hauran de ser accessibles de manera oberta i només se n’haurà de restringir l’accés en casos necessaris.
Com a mesures destacades per assolir aquesta finalitat cal esmentar:
– Garantir que la planificació de la gestió de les dades es converteixi en una pràctica científica estàndard en una fase primerenca del procés de recerca, quan es generen o es recullen les dades, la qual cosa inclou el requisit relatiu als plans de gestió de dades.
– Establir protocols o plans de gestió de dades institucionals, per part de les institucions del sistema català, per garantir l’aplicació dels principis FAIR en la gestió de les dades de recerca.
– Posar a disposició les dades resultants d’una recerca finançada amb fons públics, donar-hi accés i fer que siguin interoperables i reutilitzables (FAIR) dins d’un entorn segur i fiable, a través d’infraestructures digitals (incloent-hi aquelles federades dins del núvol europeu de ciència oberta o European Open Science Cloud -EOSC-, si escau), llevat que això no sigui possible o sigui incompatible amb l’explotació posterior dels resultats de la recerca (seguint el mandat «tan obert com sigui possible i tan tancat com sigui necessari»), bé sigui per raons de privacitat, secrets comercials, seguretat nacional, interessos comercials legítims o drets de propietat intel·lectual de tercers.
Eix 3: Infraestructures per a la ciència oberta
Aquest eix té con a prioritat millorar les infraestructures existents (com ara el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, CSUC) i crear-ne de noves a fi d’integrar els recursos del sistema de recerca de Catalunya en l’ecosistema europeu de l’EOSC.
Les mesures destinades a aconseguir aquest objectiu passen per:
– Garantir que els investigadors tinguin un millor accés, en condicions de transparència i no-discriminació, als recursos i els serveis en matèria de recerca per a l’emmagatzematge, la gestió, l’anàlisi, la posada en comú i la reutilització de la informació científica, inclòs l’accés mitjançant l’EOSC, en la mesura que estiguin disponibles.
– Garantir les sinergies entre les infraestructures, l’EOSC i altres iniciatives globals, mitjançant el seu compromís amb la definició de les normes sobre les dades i els serveis accessibles a través de l’EOSC, igual que amb els indicadors i els paràmetres per mesurar l’impacte de la recerca en el marc de l’EOSC.
– Crear de manera immediata i a Catalunya, amb programari ja existent i de codi lliure, un repositori on es puguin publicar les dades de recerca i que compleixi els requeriments FAIR de la CE (coneguts o que s’estableixin en el futur), que permeti desenvolupar expertesa i bones pràctiques en la gestió de dades de recerca.
Eix 4: Capacitats i competències
Garantir que qualsevol persona del sistema català de recerca estigui capacitada en els principis de la ciència oberta és l’objectiu d’aquest eix. I perquè això esdevingui una realitat, caldria:
– Fer difusió i formació sobre els conceptes de ciència oberta a totes les persones que participen en el cicle de la recerca, en la línia de les directrius del European Commission Expert Group on FAIR data i de l’Steering Group on Human Resources and Mobility Working Group.
– Incloure i tenir en compte els professionals de les biblioteques, els administradors de dades i el personal expert en TIC que proporciona suport, formació i desenvolupament d’infraestructures per a la recerca oberta.
Eix 5: Incentius i recompenses
Per tal de tenir un sistema d’incentius i recompenses basat no tan sols en la publicació de resultats, sinó també en les activitats que es duguin a terme al llarg del cicle de la recerca i que estiguin destinades a promoure els principis de la ciència oberta, es proposen les següents mesures:
– Incorporar la ciència oberta en l’avaluació dels agents del sistema català d’R+D+I i en les directrius per a l’accés als fons de la recerca (convocatòries), tot tenint en compte les particularitats dels diferents àmbits de coneixement.
– Promoure que el sistema de contractació i d’avaluació professional dels investigadors, el sistema d’avaluació per a l’adjudicació de beques de recerca i el sistema d’avaluació dels organismes de recerca segueixin els principis de la ciència oberta.
– Analitzar models d’avaluació que van més enllà dels indicadors bibliomètrics tradicionals, que semblen clarament insuficients per avaluar la recerca, en la línia del precepte de la Declaració de San Francisco (DORA) i del Leiden Manifesto for Research Metrics, on s’inclou de manera rellevant tenir en compte l’impacte de la recerca.
– Garantir el suport i el reconeixement als investigadors i investigadores que participin en la cultura de compartir els resultats de la seva recerca i, en particular, garantir la posada en comú prèvia i l’accés obert a les seves publicacions i a altres resultats.
Eix 6: Coneixement obert i societat
Aquest eix té per finalitats fomentar la participació de la societat en la recerca i la innovació des de l’inici dels processos d’R+D+I, per harmonitzar els seus resultats amb els valors de la societat, així com capacitar la societat perquè pugui participar de manera activa, competent i responsable en les activitats de recerca i innovació.
Per fer-ho possible, el document advoca per mesures com ara:
– Impulsar mecanismes perquè els actors principals (administracions públiques, universitats, empreses, altres organitzacions i ciutadania) s’impliquin cada cop més en certs processos tant de recerca com de presa de decisions.
– Fomentar la participació pública en activitats de ciència oberta, incloses les iniciatives de ciència ciutadana, la participació del públic en la planificació i l’avaluació de la recerca i la inclusió de diverses fonts d’expertesa en la recerca acadèmica.
– Revalorar la cultura científica com a eina indispensable per formar una societat responsable i crítica.
Actors del sistema que ja estan posant fil a l’agulla
El CSUC desenvoluparà un paper destacat en la implementació de l’estratègia catalana de ciència oberta, ja que ha dut a terme actuacions marcadament open science, com el desenvolupament del Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) o la gestió de dipòsits digitals temàtics cooperatius com ara TDX (tesis), Recercat (documents de recerca) o MDX (material docent). A més, ha publicat documents que han esdevingut referència a Catalunya pel que fa a la gestió de dades de recerca (FAIR x FAIR. Requeriments factibles, assolibles i implementables per a un repositori de dades de recerca FAIR).
Un altre actor que està fent els deures és la Institució CERCA, que l’any 2020 ha aprovat l’estratègia de gestió de dades CERCA Open Data. Aquest Pla neix amb la vocació de coordinació amb altres agents del sistema, com ara les universitats, el CSUC i el BSC, entre d’altres agents vinculats al sistema d’R+D.
Finalment, cal destacar que l‘Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) participa en el projecte europeu GRACE (“Grounding RRI Actions to Achieve Institutional Change in European Research Funding and Performing Organisations”), finançat pel programa Horizon 2020, amb l’objectiu d’implementar canvis institucionals en les entitats participants orientats a facilitar el desenvolupament d’una recerca i innovació responsables (RRI). En aquest marc, s’han creat tres grups de treball de caràcter tècnic, dos dels quals estan relacionats amb la ciència oberta (ètica i accés obert), on participen diferents unitats de l’AGAUR implicades en aquests canvis.
Recomanacions finals i conclusió
Per estar al corrent del que es cuina sobre ciència oberta a Catalunya, Europa i el món en general, recomano seguir el blog del CSUC, així com el perfil a Twitter de Lluís Anglada (@lluisanglada), director de l’Àrea de ciència oberta d’aquest consorci. També el blog LSE Impact Blog de la London School of Economics publica interessants articles sobre ciència oberta, accés obert o recursos 2.0 per al personal acadèmic i investigador (com ara l’excel·lent Beyond mandates: For open science to become a norm, it must be recognised and rewarded, de Maria Cruz i Hans de Jonge). Finalment, des del meu perfil de Twitter (@xavierlasauca) mantinc una llista (Open world) amb perfils vinculats a open science, open access, open research, open government i open data.
És evident que per continuar el desplegament de l’estratègia catalana sobre ciència cal que s’impliquin tots els agents vinculats al sistema català d’R+D perquè la recerca catalana sigui cada vegada de més qualitat, perquè es faci de manera més cooperativa, perquè sigui més transparent i perquè els seus resultats i les dades en què s’han sustentat siguin més accessibles, comprovables i a l’abast de més ciutadans. L’esquelet d’aquesta estratègia ja és sobre la taula, alguns actors ja s’hi estan implicant i seria desitjable que l’any 2021 es pogués consolidar el seu desplegament.
Aprofito l’avinentesa per desitjar a les lectores i els lectors del blog L’ase quàntic un any 2021 ple de salut i bona ciència!
Anotacions relacionades:
Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
Open access: un debat obert
Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess
La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
Open access: 10 recomanacions
6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Open Data, dades obertes per a la ciutadania
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 
Retroenllaç: 2021: cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta – Butlletí de la Recerca