La pandèmia que estem patint demostra que la ciència ha de ser oberta i, com més col·laborativa, millor. Les xarxes socials, els blogs i altres recursos estan esdevenint eines imprescindibles per a la difusió de la informació. En aquest article trobareu dos decàlegs que poden ser útils per al personal acadèmic i investigador que vulgui iniciar-se en el blogging i el microblogging (Twitter).
To blog or not to blog… That’s the question!
Cada cop més investigadors tenen blog, i llegeixen i comenten altres blogs. En determinats entorns es té la percepció que els investigadors i els acadèmics haurien de tenir blog i actualitzar-lo periòdicament. Es considera que, en qualitat de treballadors públics, haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Alguns acadèmics, com ara el sociòleg Mark Carrigan (Universitat de Cambridge, 40 reasons why you should blog about your research) o el politòleg Duncan Leavy (London School of Economics, Shorter, better, faster, free: Blogging changes the nature of academic research, not just how it is communicated) aposten fermament per difondre la seva recerca a partir d’aquest recurs comunicatiu. Però quins son els principals manaments que ha de seguir un bon bloguer?
1. Parlar dels conceptes bàsics relacionats amb els articles més emergents del vostre àmbit de recerca és un bon punt de partida: plantegeu-vos com a repte parlar sobre el significat i l’impacte d’aquella recerca en uns termes comprensibles per a la ciutadania.
2. Sigueu conscients que el vostre blog evolucionarà amb el pas del temps, so keep calm…
3. Feu del vostre blog un punt de trobada obert al diàleg: la interacció amb els lectors és molt important.
4. Utilitzeu recursos audiovisuals: diversos estudis demostren que la utilització d’imatges o la inserció de vídeos són essencials si es vol captar l’atenció de les persones que segueixen el vostre blog.
5.Difoneu els vostres articles (i connecteu amb altres bloguers) des d’altres xarxes socials com ara Twitter. Tenir un compte de Twitter des del qual fer-ne difusió és una eina indispensable per tal que el blog tingui més impacte.
6.Citeu sempre les vostres fonts (és un exercici de transparència i honestedat).
7. Respecteu el vostre públic: sigueu amables, agraïu els comentaris i contesteu les preguntes que us adrecin.
8. Actualitzeu el vostre blog periòdicament (amb la redacció d’un article cada quinze dies pel cap baix).
9. No esdevingueu esclaus del vostre blog: si no esteu inspirats, no publiqueu.
10. Claveu una darrera ullada a la gramàtica i l’ortografia del vostre apunt abans de fer clic a “Publicar”.
Aquest decàleg està inspirat (i convenientment salpebrat amb aportacions personals) en l’article Blogging Tips for Science Bloggers, From Science Bloggers, de Paige Brown Jarreau. Brown és especialista en comunicació científica a la Universitat de Louisiana.
Massa feina, això de mantenir un blog… I si vull començar per tenir perfil a Twitter?
Doncs és una bona idea. Twitter és un servei de microblogging que requereix menys dedicació i concentració que mantenir un blog, i que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 240 caràcters, amb la següent estructura: literal descriptiu + enllaç + etiqueta o hashtag.
El fet cert és que Twitter s’està consolidant com a eina de comunicació en el món acadèmic i de la recerca. De fet, hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant aquesta xarxa social, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles, com ara The verdict: is blogging or tweeting about research papers worth it?, de Melissa Terras (professora d’humanitats digitals a la University College London), on Terras demostra com la difusió d’un article mitjançant les xarxes socials incrementa el nombre de descàrregues d’aquella publicació, fins i tot en proporció 1 a 10 en alguns casos. En la mateixa línia s’expressen la professora de la Universitat de Nova York Jessie Daniels (From Tweet to Blog Post to Peer-Reviewed Article: How to be a Scholar Now) o, més recentment, Kirsty Wallis, cap de Recerca de la Biblioteca de la University College London (How an audience-first approach to social media increases engagement with your research).
Sigui com sigui, quins són els principals avantatges que aporta Twitter a un investigador? Fonamentalment els principals motius pels quals els investigadors han d’emprar Twitter, sota el meu punt de vista, són tres: és una gran font d’informació, és una eina molt útil per difondre la nostra recerca entre els nostres col·legues o envers la societat i és un recurs molt pràctic en conferències (o videoconferències), congressos (en línia o en directe) i jornades (via Zoom o presencials). La meva proposta de decàleg per a un científic que vulgui unir-se a la conversa en aquesta àgora universal que és Twitter (amb tres manaments més com a bonus track) és la següent:
1. Publiqueu continguts que aportin valor afegit i siguin fàcilment llegibles.
2. Empleneu la biografia del vostre perfil amb les vostres dades i interessos professionals (no us oblideu d’afegir-hi una imatge).
3. Per seleccionar seguidors, per extreure idees consulteu el perfil d’un investigador amb els mateixos interessos que vosaltres.
4. Respecteu l’estructura clàssica d’un tuit: text + enllaç relacionat + una o més etiquetes o hashtags.
5. Com en el cas dels blogs, sigueu curosos amb l’ortografia i la sintaxi.
6. Acompanyeu la piulada amb una imatge (o un vídeo).
7. Com a exemples de contingut, difongueu informació que pugui ser interessant per a la vostra cohort de seguidors, com ara articles publicats recentment sobre el vostre àmbit de coneixement (incloent sobretot els vostres!), celebració de conferències i congressos, convocatòries d’ajuts, notícies, publicacions en blogs…
8. Intenteu piular amb una certa regularitat, però sense arribar a l’extrem d’anegar la cronologia dels vostres seguidors.
9. Intenteu publicar tenint en compte la zona horària del públic objectiu.
10. Respongueu les mencions.
11. Superviseu i monitoreu la vostra activitat i el seu impacte amb eines com ara Tweetdeck o Hootsuite.
12. Organitzeu els perfils que seguiu mitjançant llistes.
13. Si us fa mandra mantenir un blog, exploteu la vostra creativitat publicant fils o threads a Twitter (és a dir, concatenacions de tuits que permeten exposar una idea de manera més àmplia), com ara aquest fil de 10 tuits de l’epidemiòleg Adam Kucharsky (London School of Tropical Medicine).
Accés a més de 80 recursos que us poden ajudar a millorar la vostra reputació digital com a recercaires
Podeu accedir a aquests dos decàlegs, juntament a altres 80 referències bibliogràfiques relacionades amb els mitjans de comunicació social com a eines per millorar l’impacte i la visibilitat de l’activitat i la producció dels científics, des de la presentació del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
L’estructura del taller és la següent: Introduction, The digital revolution, Altmetrics, Open science, Active listening, Blogging, Microblogging, Professional networking, Sharing, Health 2.0, Digital identity building, References to deepen and Conclusions.
Aquest era el setè any que impartia aquest taller, per bé que en aquesta oportunitat, en comptes de fer-ho presencialment a les aules d’informàtica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic, ho he fet mitjançant videoconferència, com la majoria de formacions que s’estan impartint en aquesta època un xic distòpica que ens ha tocat viure. L’experiència ha estat interessant, tot i que he enyorat la presencialitat i, sobretot, el contacte directe amb l’alumnat; també m’hauria agradat saludar la Nadja Gmelch o l’Ignasi Labastida, docents amb qui he coincidit algun cop a l’aula perquè impartien la classe posterior a la meva, i que per a mi són referents en el seu àmbit de coneixement. Confiem que l’any que ve es puguin impartir aquest i la resta de tallers del màster de manera presencial!
Finalment, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez, responsable del bloc de comunicació científica del màster, la seva invitació perquè novament impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i a l’alumnat del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició. Un plaer, com sempre, Pastora!
Articles relacionats:
Ciència oberta confederal: el model belga
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
Un seminari sobre l’investigador 2.0 a l’ICMAB
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
Xarxes socials per a investigadors de l’àmbit de les relacions internacionals
‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic (2017)
Parlant amb “Social media en investigación” sobre comunicació científica 2.0
Parlant a la UAB sobre sociologia 2.0 i història 2.0
Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I
Parlant a l’Institut d’Estudis Catalans sobre eines 2.0 per comunicar la recerca
Parlant al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona sobre xarxes socials i malalties emergents
Parlant a ICREA sobre recerca 2.0
Parlant de xarxes socials i comunicació de la recerca a l’EAPC i a la UVic-UCC
Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
Blogs i divulgació de la ciència
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 