‘Social media for researchers’ a l’Hospital Clínic

El passat dia 15 de març vaig impartir un taller sobre xarxes socials, recerca i salut 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). 

HClinic2

Imatge: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (Hospital Clínic), de Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0)

Vaig impartir aquest taller per quart any consecutiu, inscrit enguany en el bloc del màster sobre emprenedoria i comunicació de la ciència, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. El taller  va consistir en una xerrada teòrica d’aproximadament 100 minuts de durada, en què vaig resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans socials com a eines de suport per a la seva activitat recercaire, i un debat posterior amb l’alumnat.

Respecte de les meves darreres xerrades, he incorporat noves diapos i n’he modificat d’altres, tot intentant dotar la presentació d’un estil un xic més minimalista, tot plegat per fer que  fos visualment més atractiva, més neta; més zen, en definitiva.

Introducció

Com ja és habitual, en la introducció vaig resumir  els avantatges principals que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors: adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital.

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que alerten (o evangelitzen) experts com ara Benedict Evans.  També enguany he aprofundit en la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics), un camp cada cop més emergent.

La fórmula LC3S, la fórmula de l’èxit

L’estructura nuclear del taller es basava en desenvolupar els cinc verbs que, sota el meu punt de vista, seria aconsellable que sabessin conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

Lc3s

  • Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
  • Crear (mitjançant la pràctica del blogging)
  • Comunicar (amb Twitter com a eina principal)
  • Connectar (utilitzant Researchgate, Academia.edu et al)
  • Compartir (amb altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs, enguany he recomanat el blog del biòleg Javier del Campo (Fonamental) en els següents termes:

fonamental

I like this blog, the structure is nice: about me, publications, resources (that is to say, presentations and journals), affiliation and some links. The ‘about me’ section is really important in order to build our digital reputation: we must specify clearly our current position, education and fellowships.

També vaig fer més emfasi enguany en l’ús de Twitter en conferències, congressos i jornades, com a recurs molt útil per fer connexions i participar de la conversa sobre els temes que es tracten durant el trancurs de l’esdeveniment. O per participar-hi virtualment en cas de no poder assistir-hi.

Salut digital, salut 2.0

Aquest apartat va ser un dels que van aixecar més expectació entre l’alumnat assistent. Vaig exposar les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostraven la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

  • Com cada any,  vaig presentar John Brownstein, l’epidemiòleg digital, Aquest professor de  Harvard  i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast.
  • The power of social networking in medicine: aquest article em va servir per presentar  tot un seguit de xarxes socials que permeten als seus usuaris compartir tractaments i símptomes de les seves malalties amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida (Patients Like Me, Health Unlocked, Patient Power). Vaig fer èmfasi en el fet que la sanitat és enmig d’una gran transformació 2.0 i els pacients que s’agrupen al voltant de les xarxes socials per informar-se, controlar la seva malaltia i interactuar amb altres pacients són els protagonistes d’aquesta revolució que, sota el meu punt de vista, posarà el pacient al bell mig de la sanitat.

The ten commandments

En aquest apartat de la presentació vaig remarcar que, abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. En aquest sentit, per dissenyar l’estratègia comunicativa d’un recercaire que vol començar a construir la seva imatge digital, vaig recomanar que partissin dels decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0: des del Regne Unit,  Gilles Couzin (University of Bristol), i des dels EUA, Micah Altman (MIT).

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència (enguany hi he afegit dos llibres publicats recentment):

  • Making open science a reality: d’aquest document de l’OCDE destacaria els capítols sobre accés obert, open data i, especialment, el dedicat a les mètriques alternatives.
  • The Vasco da Gama Movement Compass: Navigating the Sea of Soci@l Media: guia destinada al personal mèdic i que té per objectiu, com podem llegir a la introducció, empower family doctors and medical students, enabling them to make good use of social media, and to develop professional social media strategies that support the maintenance of a healthy work / life balance.
  • An Introduction to Social Media for Scientists: en aquest interessant article -publicat a PLoS Biology- Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges.
  • Social Media for Academics: com diu el seu autor, el sociòleg Mark Carrigan, aquest llibre provides clear guidance on effectively and intelligently using social media for academic purposes across disciplines, from publicising your work and building networks to engaging the public with your research.

  • Cómo divulgar ciencia a través de las redes sociales: manual pràctic escrit per Javi Polinario, periodista i responsable de la comunicació 2.0 de la Universitat Rovira i Virgili, que serveix de guia per als investigadors que comencen a endinsar-se en el món de les xarxes socials. En aquest article trobareu una crònica de la presentació del seu llibre  i l’enllaç a l’àudio amb l’entrevista que li vaig fer.

Les presentacions

Podeu accedir a la presentació que vaig utilitzar durant el taller des del meu compte de Slideshare:

Agraïments

Un any més, voldria agrair a la Dra. Pastora Martínez la seva invitació perquè  impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la participació i l’interès que van mostrar al llarg de la meva exposició.

Articles relacionats:

Anuncis

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s