Parlant a l’Hospital Clínic sobre xarxes socials, medicina translacional i salut digital

El passat dia 9 de març vaig impartir un taller sobre xarxes socials, medicina translacional i salut digital en el marc del Master in Translational Medicine-MSc Cellex, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Imatge: Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, d’Eduardo García Cruz (CC BY SA-2.0)

Vaig impartir aquest taller per tercer any consecutiu, inscrit en el bloc sobre comunicació i lideratge del màster. El taller se subdividia en dues parts: la primera part va consistir en una xerrada teòrica d’hora i mitja hora de durada, on vaig resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans de comunicació social com a eines de suport per a la seva activitat recercaire; la segona part consistia en uns exercicis pràctics sobre l’agregador de continguts Feedly i sobre Twitter. En aquest post esmentaré les novetats que vaig introduir enguany respecte del taller que vaig impartir l’any passat.

Introducció

En la introducció vaig explicar que hi ha evidències empíriques i abundant bibliografia que demostren que utilitzar els mitjans de comunicació social per part d’un investigador pot ser molt beneficiós pels següents motius:

-Adquisició de nou coneixement
-Increment de l’impacte de les publicacions
-Connexió amb altres col·legues
-Millora de la reputació digital

Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que vaig exposar l’any passat: la manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència. Respecte del darrer taller, vaig fer més èmfasi en els resultats de l’enquesta que la revista Nature va enviar a més de 3.000 recercaires sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials.

També enguany he aprofundit en la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics), que sota el meu punt de vista cada cop estan adquirint més rellevància. La idea que hi ha al darrere de les mètriques alternatives és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Em vaig referir al Top-100 que cada any publica l’empresa Altmetric amb els articles científics que han tingut més impacte en els mitjans de comunicació social. En la posició 82 destacava un article amb participació de l’IDIBAPS, l’Hospital Clínic i d’altres institucions catalanes.

Per aprofundir-hi, vaig recomanar la lectura de l’article Enter Alternative Metrics: Indicators that capture the value of research and richness of scholarly discourse i de l’estudi The Evolution of Impact Indicators: From bibliometrics to altmetrics. Com sempre, vaig remarcar que les altmetrics complementen (i no substitueixen) la bibliometria clàssica, i que aquests indicadors no aporten gaire informació sobre la qualitat de la recerca. Tot i amb això, aporten avantatges sobre els tradicionals indicadors basats en les citacions i l’impacte.

Recercaires 2.0: cal adquirir noves habilitats!

L’estructura nuclear del taller es basava en cinc verbs que, sota el meu punt de vista, han de saber conjugar els investigadors si volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans:

Crear (blogging)
Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
Comunicar (Twitter)
Connectar (Researchgate et al)
Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement))

Pel que fa a l’apartat de blogs de l’àmbit de la salut i la biomedicina, vaig tornar a destacar el blog del director dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA , Francis S. Collins, i el de l’agència de cèl·lules mare de Califòrnia.

Quant a Twitter, sobretot per introduir el taller pràctic posterior, em vaig basar enguany en un tuit poètic de W. B. Yeats (l’any passat vaig utilitzar un tuit poètic de Vicent Andrés Estellés, però enguany la majoria d’alumnes eren internacionals i el taller va ser impartit en anglès):

L’objectiu era remarcar la importància de l’estructura d’un tuit: harmonia, consonància, el tuit ha de tenir un literal curt i clar i, si és possible, ha de contenir una o dues etiquetes. I vaig mostrar alguns exemples de bones (i no tan bones) praxis. L’apartat de Twitter concloïa amb dues diapos que mostraven deu comptes de Twitter vinculats a l’àmbit de la medicina translacional (en particular, el recentment creat compte de Twitter del màster, @MasterTMedicine).

Salut digital, salut 2.0

En aquest apartat vaig mostrar una petita selecció d’articles que demostraven la utilitat de les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:

Digital Disease Detection — Harnessing the Web for Public Health Surveillance: Aquest article de l’any 2009, tot un clàssic, es fa ressò d’una vintena de recursos digitals vinculats a les xarxes socials que proporcionen informació sobre salut pública.

Tal com ja vaig fer l’any anterior, vaig presentar l’epidemiòleg digital, John Brownstein, professor de la facultat de de Medicina de Harvard. Brownstein i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials com per exemple Twitter, Instagram i Facebook, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast. Sobre la base de la seva experiència, Brownstein va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.

The power of social networking in medicine: aquest article em va servir per presentar tot un seguit de xarxes socials que permeten als seus usuaris compartir tractaments i símptomes de les seves malalties amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida (Patients Like Me, Health Unlocked, Patient Power). Els metges i investigadors poden accedir-hi, contactar amb els pacients i debatre sobre els tractaments que han pres. Vaig fer èmfasi en el fet que estem davant d’un gran canvi cultural i davant d’una nova tipologia de pacient, que utilitza les noves tecnologies per informar-se, controlar la seva malaltia i interactuar amb altres pacients per intercanviar informació. A l’Estat espanyol tenim iniciatives similars com ara estudiabetes.org, redpacientes.com i forumclinic.org. La sanitat és enmig d’una transformació 2.0 i els pacients que s’agrupen al voltant de les xarxes socials són els protagonistes d’aquesta revolució que, sota el meu punt de vista, posarà el pacient al centre de la sanitat.

Per acabar aquest bloc, vaig recomanar als estudiants del màster que seguissin dues persones que, sota el meu punt de vista, són referents en l’àmbit de la salut digital: la periodista Teresa Bau i la consultora de comunicació Margarida Mas (Galenia).

Follow the leaders

En aquest apartat de la presentació vaig remarcar que abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat.

En aquest sentit, per dissenyar l’estratègia comunicativa d’un recercaire que vol començar a construir la seva imatge digital, vaig recomanar que partissin de les recomanacions que donen quatre autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0: des del Regne Unit, Brian Kelly (UK Web Focus) i Gilles Couzin (University of Bristol); des dels EUA, Micah Altman (MIT), i a casa nostra, Ismael Peña López (UOC).

Per aprofundir-hi

Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència. Enguany vaig destacar:

Emerging reputation mechanisms for scholars: interessant document de la Comissió Europea sobre els recursos que tenen a l’abast els investigadors per millorar la seva reputació digital.
Making open science a reality: d’aquest document de l’OCDE destacaria els capítols sobre accés obert, open data i, especialment, el dedicat a les mètriques alternatives.
101 Innovations in Scholarly Communication: Aquest web de la Universitat d’Utrecht proporciona una excel·lent revisió de les eines que es fan servir a les universitats i els centres de recerca per a la comunicació de l’activitat acadèmica.
The Vasco da Gama Movement Compass: Navigating the Sea of Soci@l Media: guia destinada al personal mèdic i que té per objectiu, com podem llegir a la introducció, empower family doctors and medical students, enabling them to make good use of social media, and to develop professional social media strategies that support the maintenance of a healthy work / life balance. Areas which are covered in the guide include social media myths, professional use of social media, social media trends and codes of conduct.

Les presentacions

Podeu accedir a la presentació de la part teòrica del taller des del meu compte de Slideshare:

I també podeu accedir a la presentació del taller pràctic:

Agraïments

Voldria agrair a la directora del mòdul sobre comunicació i lideratge del màster, la Dra. Pastora Martínez, la seva invitació perquè, un any més, impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als trempats alumnes del màster la seva participació i interès tant al llarg de l’exposició teòrica com de les pràctiques de la segona part.

Articles relacionats: