El passat dia 11 de març vaig impartir un taller sobre recerca 2.0 en el marc del Master in Translational Medicine-MSc Cellex, organitzat per la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
Photo by Floor van de Velde via Josephine Dorado http://www.flickr.com/photos/funksoup/403990660/
El taller formava part del bloc sobre comunicació i lideratge del màster, i se subdividia en dues parts. La primera part va consistir en una xerrada teòrica d’hora i mitja hora de durada destinada als alumnes del màster i al personal investigador de l’IDIBAPS, i tenia per objectiu resumir els avantatges que es poden obtenir si els investigadors utilizen els mitjans de comunicació social com a eines de suport per a la seva activitat recercaire; la segona part, molt més pràctica, estava adreçada únicament als alumnes del màster i consistia en uns exercicis que pretenien demostrar que els mitjans de comunicació social són eines molt amigables, molt fàcils de fer servir i molt útils per augmentar la visibilitat i l’impacte de l’activitat investigadora i millorar la reputació digital.
En la introducció vaig explicar que hi ha evidències empíriques i abundant bibliografia que demostren que utilitzar els mitjans de comunicació social per part d’un investigador pot ser molt beneficiós pels següents motius:
-Adquisició de nou coneixement
-Increment de l’impacte de les publicacions
-Connexió amb altres col·legues
-Millora de la reputació digital
Em vaig basar en la idea que el futur és mòbil, en la mateixa línia que vaig exposar a la UOC uns mesos enrere: la manera com ens comuniquem s’està transformant i això afecta, en particular, la manera com es comunica la ciència. La presentació Mobile is eating the world, de Benedict Evans, l’enquesta que la revista Nature va enviar ara fa un any a més de 3.000 recercaires sobre el grau de coneixement i utilització al voltant de diverses xarxes socials i la qüestió de les mètriques alternatives (Altmetrics) van ser els punts principals de la introducció.
També em vaig referir a un document (Altmetric mentions and the
communication of medical research. Disseminating research outcomes outside academia) que es va publicar el mes de febrer i que analitza si el nombre de mencions a un treball de recerca a les xarxes socials afecta l’impacte d’aquest treball més enllà del context acadèmic. Està centrat en l’àmbit de les ciències de la salut i analitza les mencions a les xarxes socials de més de 2 milions i mig de documents.
Recercaires 2.0: cal adquirir noves habilitats
Acostumo a fer èmfasi en les meves xerrades que cal reinventar la professió d’investigador i que els científics s’han d’adaptar al nou escenari 2.0 amb l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció de noves aptituds. En resum, si els investigadors volen millorar la seva reputació digital i que la seva producció científica tingui una visibilitat i un impacte més grans, sota el meu punt de vista han de saber conjugar aquests cinc verbs:
- Crear (blogging)
- Escoltar (amb aplicacions d’agregació de continguts com ara Feedly)
- Comunicar (Twitter)
- Connectar (Researchgate et al)
- Compartir (altres eines 2.0 de compartició del coneixement))
Pel que fa a l’apartat de blogs de l’àmbit de la salut i la biomedicina, vaig destacar el blog del director dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA, Francis S. Collins, el de l’agència de cèl·lules mare de Califòrnia i el del Laboratori de Medicina Translacional i Ciències de la Decisió de la Universitat de Girona.
Quant a Twitter, sobretot per introduir el taller pràctic posterior, em vaig basar en un tuit poètic de Vicent Andrés Estellés per remarcar la importància de l’estructura d’un tuit. Un tuit ha de ser harmònic, ha de ser consonant, ha de tenir un literal curt i clar i, si és possible, ha de contenir una o dues etiquetes. I vaig mostrar alguns exemples de bones (i no tan bones) praxis. Com ja vaig fer a la UOC, també em vaig referir a tres interessants estudis que demostren la utilitat de Twitter per als investigadors:
En aquesta oportunitat vaig afegir un altre article, publicat el mes de febrer a Nature (Social media: A network boost), on Monya Baker analitzava com poden els científics aconseguir nous contactes i trobar feina mitjançant Twitter. I ho feia sobre la base d’exemples que posen de manifest que la manera com es busca i es troba feina en l’àmbit de la recerca s’està transformant amb la irrupció de les xarxes socials. I això inclou també la manera com les institucions que fan recerca recluten nou personal. L’apartat de Twitter concloïa amb tres diapos que mostraven vuit comptes de Twitter vinculats a l’àmbit de la medicina translacional.
Salut 2.0 i mHealth
En aquest apartat vaig mostrar una petita selecció d’articles que demostraven la utilitat de les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties:
- Digital Disease Detection — Harnessing the Web for Public Health Surveillance: Aquest article de l’any 2009 es fa ressò d’una vintena de recursos digitals vinculats a les xarxes socials que proporcionen informació sobre salut pública.
- Social and news media enable estimation of epidemiological patterns early in the 2010 Haitian cholera outbreak: Un exemple de monitorització exitosa de malalties a partir de les xarxes socials es va produir després del terratrèmol que va patir Haití el gener de 2010. D’acord amb aquest article, examinar els tuits que la gent enviava va permetre actuar amb més rapidesa per detectar l’aparició i la propagació de l’epidèmia de còlera. Els investigadors haitians constataven que d’aquesta manera tenien informació immediata, mentre que els informes de vigilància expedits pel ministeri de salut del govern trigaven dues setmanes.
- Assessing Vaccination Sentiments with Online Social Media. Implications for Infectious Disease Dynamics and Control: aquest exemple permet avaluar la percepció de la població sobre una qüestió concreta a partir de la informació recollida a les xarxes socials. En aquest estudi els investigadors van examinar la percepció sobre les vacunes expressats per la ciutadania a Twitter durant un període de sis mesos l’any 2009, durant el qual hi va haver una alta incidència de la grip A. Els resultats indiquen que els sentiments particulars a favor o en contra de la vacuna contra la grip A es tendeixen a agrupar tant social com geogràficament. Aquesta recerca ens permet conèixer en quines zones o sobre quins estrats socials hem d’incidir per fer campanyes destinades a augmentar la conscienciació sobre determinats temes vinculats a la salut, en aquest cas pel que fa a la vacunació, per prevenir futurs brots de malalties.
Tal com ja vaig fer en la meva conferència al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, vaig presentar l’epidemiòleg digital, John Brownstein, un professor de la facultat de de Medicina de Harvard i director del Grup d’Epidemiologia Computacional a l’Hospital de Nens de Boston. Brownstein i el seu grup de recerca analitzen la informació sobre malalties emergents a partir de fonts no tradicionals com ara motors de cerca i xarxes socials com per exemple Twitter, Instagram i Facebook, i així detecten abans les emergències de salut pública i en poden mesurar el seu veritable abast. Sobre la base de la seva experiència, Brownstein va escriure aquest article, que conclou que les xarxes socials són un bon complement dels sistemes tradicionals de detecció de malalties.
Pel que fa a la salut mòbil o mhealth, i sobre la base de l’afirmació que vaig fer a la introducció que el futur és mòbil, vaig remarcar que és evident que la sanitat s’ha d’adaptar a aquest nou escenari. I això es tradueix en un sector molt emergent, el de les aplicacions mòbils sobre salut, més de 100.000 a hores d’ara. Aquestes aplicacions permeten gestionar la salut de les persones, ja que són eines útils per obtenir informació, controlar l’alimentació i fins i tot monitorar senyals del cos. Segons fonts de la Comissió Europea, l’any 2017 un de cada dos usuaris de telèfons intel·ligents utilitzarà aplicacions de salut, amb les implicacions que aquest fet podria tenir pel que fa a la descongestió del sistema públic de salut.
Una bona idea del volum d’aplicacions de l’àmbit sanitari es pot obtenir si es navega per aquesta pàgina de la Fundació TicSalut, que és un organisme del Departament de Salut que treballa per impulsar la utilització de les TIC en l’àmbit de la salut i fa d’observatori de noves tendències. La pàgina té un cercador que ens permet visualitzar geolocalizats tots els projectes de mobilitat i d’aplis que es desenvolupen al sector salut. Es pot fer-ne cerca per especialitats mèdiques, països o sistema operatiu del mòbil.
Per aprofundir-hi
Sempre apunto alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència que imparteixo. En aquest cas, entre d’atres, vaig destacar:
- Connected Researchers: en aquest blog, el Dr. Thomas Crouzier parla de recursos i eines que poden ser útils per als recercaires; el blog té un apartat que es diu Digital tools for researchers que és un gran repositori d’eines catalogades d’acord amb aquests set apartats. Visita obligada.
- 10 Simple Steps to Building a Reputation as a Researcher, in Your Early Career: sobre la base d’aquest decàleg, el Dr. Micah Altman, director de Recerca de les biblioteques del MIT, ens explica com millorar la reputació dels investigadors en els estadis inicials de la seva carrera.
- Salut20COMB: aquesta iniciativa del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona té com a objectiu el debat entorn a l’ús de noves tecnologies aplicades al sector sanitari. Consisteix en una jornada a l’any, que dura un matí, i on tracten un tema relacionat amb salut 2.0. El 2012 van parlar de salut 2.0, el 2013 ho van fer d’aplis i salut, i l’any passat ho van fer de blogs i identitat digital.
- Wikisanidad.org : inclou blogs, comptes de Twitter i iniciatives diverses de professionals que creuen que el web 2.0 i els mitjans de comunicació socials poden ajudar a millorar el sistema sanitari, tant des d’un punt de vista professional com assistencial. La idea és agrupar i actualitzar recursos sobre salut 2.0 perquè siguin fàcilment accessibles i facilitar la connexió de persones amb els mateixos interessos.
Podeu accedir a la presentació de la part teòrica del taller des del meu compte de Slideshare:
I també podeu accedir a la presentació del taller pràctic:
Voldria agrair a la directora del mòdul sobre comunicació i lideratge del màster, la Dra. Pastora Martínez, la seva invitació perquè impartís aquest taller sobre recerca 2.0, i als alumnes del màster la seva participació i interès per dur a terme les pràctiques de la segona part. També voldria compartir amb els lectors del blog la meva alegria perquè l’start up britànica Altmetric es va fer ressò des del seu mur de Facebook de la presentació de què parlo en aquest post. 🙂
Articles relacionats:
- Parlant a la UOC sobre eines 2.0 per comunicar l’activitat d’R+D+I
- Parlant a l’IEC sobre eines 2.0 per comunicar la recerca
- Parlant al COMB sobre xarxes socials i malalties emergents
- Parlant a ICREA sobre recerca 2.0
- Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador
- Blogs, twitter i recerca 2.0 a la UB
- Blogs i divulgació de la ciència
- Las actividades de gestión de redes de un profesor universitario: (auto)promoción, networking, escucha activa y reputación digital.
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 