Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)

Els dies 12 i 13 d’abril s’han celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica amb l’objectiu de presentar i posar en contacte diverses iniciatives dedicades a l’accés i el processament de la informació científica i a les eines tecnològiques, així com debatre alguns dels aspectes més rellevants d’aquest àmbit.

Metric weights

Imatge: Metric weights by attilafozo, on Flickr

Aquestes jornades, que han tingut un gran èxit d’assistència, s’adreçaven a responsables dels sistemes d’informació de les universitats i dels centres de recerca, documentalistes i investigadors especialitzats. Tot i que m’ha estat del tot impossible assistir a la totalitat de les conferències i taules rodones, en aquesta anotació intentaré fer un resum dels continguts més destacats de les ponències a què he assistit.

Taula rodona sobre Open access (OA) i Open data

Moderada per CRISTINA RIBAS (Associació Catalana de Comunicació Científica), hi van intervenir FÈLIX BOSCH (Fundació Dr. Antoni Esteve), IGNASI LABASTIDA (Universitat de Barcelona), SANTI MUXACH (Institut d’Estudis Catalans) i FERNANDA PESET (Universitat Politècnica de València). Algunes idees que van sorgir a la taula:

  • Tot i l’aparició d’Internet, l’accés a la informació científica continua sent limitat i car a causa de les pressions de les grans editorials;  cal transformar el model de negoci d’editorials i revistes i advocar per models mixtos que incorporin les revistes en OA.
  • Hi ha una gran contradicció entre el fet de finançar la recerca amb fons públics però restringir-ne l’accés als resultats (el National Institutes of Health als EUA obliga a fer pública la recerca en un termini de 6 mesos des de la publicació de l’article, p.ex.).
  • Cal afavorir l’accés a la informació, tot mantenint-ne la qualitat (bones praxis: PLoS ONE, Biomed Central).
  • Cal racionalitzar la limitació d’accés a les dades (té sentit protegir l’accés a articles de principis dels segle XX?)
  • És important remarcar que accés obert no solament implica la possibilitat d’accedir a la informació científica, sinó també de reutilització d’aquesta informació.
  • L’OA està a l’agenda mediàtica: dimarts 9 d’abril The Guardian es feia ressò del suport que donava Wellcome Trust (la principal finançadora de recerca mèdica del món després de la Bill & Melinda Gates Foundation) al manifest de boicot a les revistes que restringeixen l’accés als seus articles, que ja han signat més de 9.600 recercaires; el moviment ha estat titllat com Academic Spring pel seu potencial per revolucionar la difusió del coneixement.
  • Cal compartir les dades perquè les dades no tenen drets: són fets!
  • Missatge a les universitats: és hora d’actuar, no només de fer declaracions.
  • La UE incentivarà l’OA, tal com recull el vuitè programa marc.
  • L’open data és una filosofia que permet que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques o legals. En el sector públic, tenir accés a les dades de l’administració garanteix la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear valor. Un bon exemple és el portal Dades obertes gencat.
  • El Banc Mundial també és un exemple d’obertura de dades, que es poden reutilitzar.
  • El fet que les coses tinguin un preu no implica que tinguin qualitat.
  • L’IEC disposa de més de 19.000 articles i monografies digitalitzades, amb doi (identificador digital) i sota OA.
  • Cal desenvolupar tècniques que vagin cap a una web semàntica que sigui útil.
  • La tasca dels bibliotecaris per ajudar els investigadors a trobar el que cerquen és essencial.
  • Estem passant de la societat xarxa a la societat de les dades, en el que serà un moviment social de llarg recorregut.
  • Les dades són les infraestructures de l’economia digital.
  • Qui mana és qui posa més obstacles a l’OA: cal una regulació normativa clara al respecte, que promogui aquestes pràctiques.

Taula rodona sobre Visualització i gestió d’informació

Moderada per JOSEP BLAT (Universitat Pompeu Fabra), hi van participar JUAN CARLOS ARMESTO (ID-EST Consultores), JUAN CARLOS DÜRSTELER (INDO Lens Group), JOSEP LLUÍS LARRIBA (Universitat Politècnica de Catalunya) i VÍCTOR PASCUAL (Bestiario). Selecció d’aportacions:

  • Cal distingir entre dades, informació i coneixement.
  • Entenem per visualització el procés d’interiorització del coneixement mitjançant la percepció d’informació, preferentement de forma visual.
  • Una de les barreres per al progrés de la visualització de la informació és l’analfabetisme visual que pateixen amplis sectors de la societat.
  • En la gestió i anàlisi de grans volums de dades (Big data) sobre producció científica, un factor clau són les metadades (autoria, títol, abstract, citacions…).
  • Un dels grans problemes actuals en el tractament de dades científiques és la desambiguació d’autors (diverses persones podrien ser les autores d’articles, atès que coincideixen en el nom i cognoms).
  • BIBEX és un programari innovador per a l’exploració de dipòsits bibliogràfics i documentals que permet respondre a preguntes com ara: qui és l’autoritat més important en una àrea específica del coneixement?, qui pot ser un revisor adequat per a un determinat treball? o quin és l’article de referència en un tema específic?
  • Cal explotar la bellesa intrínseca que tenen les dades per si mateixes i generar solucions visuals atractives per entendre-les millor.
  • Quadrigram és una solució per als qui treballen de manera intensiva amb informació i que proporciona eines per formular i respondre preguntes amb una àmplia varietat de conjunts de dades i mitjans visuals.
  • Un informe publicat per la consultora McKinsey apunta que el tractament i anàlisi de big data ofereixen a l’economia una oportunitat per al creixement (sobre el concepte de big data i la seva aplicació a l’àmbit de la funció pública vaig escriure un article en el bloc de la Xarxa d’Innovació Pública).
  • Les dades són un nou material, viu, i cal tractar-lo contínuament.

Taula rodona sobre Gestió de les dades de recerca i integració al sistema Uneix

Moderada per JOAN BRAVO (Secretaria d’Universitat i Recerca), hi van intervenir JOSEP CARBÓ (Universitat Rovira i Virgili),  LLUÍS ESCRIBANO (Universitat de Barcelona)
i RAMON MIRALLES (Universitat Politècnica de Catalunya).

UNeix, el portal del sistema d’informació d’Universitats i Recerca de Catalunya, és una iniciativa que va néixer fa deu anys amb l’impuls de l’aleshores DURSI (ara Secretaria d’Universitats i Recerca), les universitats públiques i l’AQU. L’objectiu d’aquest datawarehouse és facilitar indicadors als agents abans esmentats per a l’àmbit de l’estudi, l’avaluació i la presa de decisions (sobretot pel que fa a qüestions relacionades amb el finançament). Va començar amb l’anàlisi de dades de docència i en aquest moment s’estan incorporant les de recerca; a banda de les universitats s’hi afegirà la informació dels 48 centres CERCA (en principi s’està treballant amb les dades dels 21 centres de l’àmbit de la salut).

Bravo va mostrar fins a vuit llistes que mostraven informació desagregada per universitat sobre aspectes com ara:  el finançament de l’R+D+I, tant el provinent de fons competitius com no competitius; la destinació d’aquests imports i la procedència dels fons; els àmbits de coneixement; els recursos humans que fan R+D+I ordenats per gènere, edats i categoria…

UNeix és un gran exercici de transparència, a més d’un exemple exitós de participació, cooperació i diàleg en un gran ambient de treball. Com a membre de la comissió d’indicadors de recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca, sóc testimoni del rigor i la meticulositat amb que treballen l’equip tècnic de Joan Bravo i els representants de les universitats a l’hora de recollir, analitzar i emmagatzemar les dades. Una bona mostra de la qualitat de l’eina és que s’està treballant en una versió estatal de l’UNeix, per a la qual ha estat enviada documentació relativa als 50 registres i els 1250 filtres de validació al ministeri competent.

Durant la taula rodona es van fer les següents consideracions:

  • Les opinions instal·lades en el sistema no sempre resisteixen el contrast amb les dades.
  • Les dades generen desconfiança quan són diferents de les que hom espera.
  • UNeix permet visualitzar la posició de cada universitat per a cadascun dels indicadors.
  • Les dades es poden emprar per avaluar el professorat i distribuir els fons.
  • Calen dades d’outputs (sobre producció científica com ara publicacions a Scopus o ISI; estades de recerca; premis…)
  • Les dades han de servir com a base empírica per a la reflexió.
  • Els tècnics haurien de tenir més autonomia per crear els seus propis llistats i generar informes segons les seves necessitats.
  • L’eina hauria d’estar més orientada cap a objectius.

Conferència de clausura: La informació científica: Nou concepte en les
polítiques de recerca

La conferència fou impartida per LLUÍS ROVIRA, director de la Institució CERCA. Rovira va definir informació científica com el contingut de la literatura científica en qualsevol format, així com les seves dades indirectes (indicadors, mesures, bases de dades…)

Segons Rovira, la informació científica no forma part del nucli de les polítiques de recerca (Pla de Recerca i Innovació), per bé que es duen a terme algunes accions aïllades. En canvi, va valorar molt positivament els indicadors bibliomètrics de Catalunya , tant pel que fa a la qualitat (l’indicador HCP o Highly Cited Papers mostra que la producció catalana equival a l’1% més citat del món) com a la quantitat (7a posició a Europa en nombre d’articles publicats per cada 1000 habitants).

Com a antecedents o punts de partida, Rovira va citar l’Anella científica, el CESCA, el CBUC, els sistemes UNeix i GREC, la classificació CARHUS+, el grup BAC, el CVN, la Declaració de Berlín, la Cyber Science Infrastructure (Japó) i altres referents del món anglosaxó (NIH, UK’s Medical Research Council, Wellcome Trust, Howard Hughes Medical Institute).

Rovira va afirmar que bona part dels agents citats abans (l’Anella científica, el CESCA i el CBUC), juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, són fortaleses del sistema. Pel que fa a les oportunitats, va esmentar que calia alinear les accions de la Generalitat amb les universitats i l’IEC, apostar per l’estalvi, la racionalització i l’accés obert, i establir una interlocució única amb l’Estat.

Les febleses, segons Rovira, es troben en el fet que la informació científica no forma part del nucli del PRI, en la dedicació dels investigadors a tasques de baix valor afegit o en el baix aprofitament de la informació científica. Finalment, destacà com a amenaces l’excessiva atomització, cosa que pot implicar conflictes institucionals, els costos inicials de les noves accions que cal engegar i la potencial dilució dins d’iniciatives estatals.

Quant a les propostes que caldria engegar, val a dir que em van semblar especialment interessants:

  • Establir un organisme regulador i vinculant pel que fa a les accions sobre informació científica.
  • Connectar tots els dipòsits d’informació científica (RECERCAT, UNeix, GREC, Meridià, CARHUS, estudis bibliomètrics…)
  • Promoure/Decretar l’accés obert a la informació científica generada amb fons públics.
  • Alinear les diferents maneres de treballar amb la informació científica per part de les agències de la Generalitat de Catalunya.
  • Desplegar les competències que estableix l’article 158 de l’estatut de Catalunya en la futura Llei catalana de la ciència, que hauria d’incorporar l’organisme regulador abans esmentat, la promoció de l’accés obert i l’impuls de la utilització d’estàndards.

Conclusions

Cal felicitar els organitzadors  de les jornades (Joandomènec Ros i Ricard Guerrero) i al coordinador (Llorenç Arguimbau) per aquesta interessant iniciativa. Cal destacar el nivell de les ponències presentades, així com la bona qualitat del debat generat per part del públic assistent.  Per a mi les jornades han estat francament profitoses, no tan sols pel que hi he après, sinó també perquè m’he desvirtualitzat amb David Sierra i Anna Guillaumet, dues persones molt actives a la xarxa i a qui recomano seguir. En definitiva, han estat unes jornades pioneres i fóra bo que tinguessin màxima difusió i continuïtat.

Per si fos d’utilitat, he generat un informe d’accés lliure (amb una eina que es diu tweetdoc) que recull totes les piulades emeses durant les jornades amb el hashtag #jgic.

Entrades relacionades

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0 i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s