La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’

Els investigadors, cada cop més, utilitzen les eines digitals per analitzar les dades que proporcionen els mitjans de comunicació social (les dades massives o Big Data), analitzar-les i extreure’n conclusions. I també cada cop és més elevat el nombre d’investigadors que empren les xarxes socials per millorar la seva reputació digital, fer difusió de la seva recerca i aconseguir que aquesta tingui una visibilitat i un impacte més elevats. Conscients d’aquesta situació, les direccions generals de Recerca i Innovació i de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologia de la Comissió Europea han obert una consulta pública sobre ciència 2.0 que romandrà oberta fins al dia 30 de setembre.

Imatge: Science 2.0 in EU , by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Imatge: Science 2.0 in EU , by Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0).

Controlar els brots de determinades malalties, fer-ne seguiment o, fins i tot, predir-ne l’evolució, són algunes de les tasques que es poden dur a terme sobre la base de la compartició de la informació que es troba a les xarxes socials. I això és possible perquè els científics cada cop obren més les seves dades, i debaten sobre les seves anàlisis i els resultats obtinguts; cada vegada més, s’aposta per l’accés obert (open access) a les publicacions científiques, que estan disponibles en línia de manera gratuïta. Pensem que, segons algunes estimacions, el 90 % de totes les dades disponibles en el món s’ha generat al llarg dels darrers dos anys, i la generació de dades científiques està creixent a un ritme del 30 % anual. A això cal afegir l’increment continuat del nombre d’actors en el procés de generació del coneixement científic: el nombre de científics augmenta any rere any, i la ciutadania s’hi ha començat a implicar, tant pel que fa a la col·laboració (la ciència ciutadana) com en el finançament de la recerca (el micromecenatge o crowdfunding).

A més, la ciència 2.0 s’està consolidant arreu del món, no solament com a conseqüència de les tecnologies digitals, sinó també com a resposta a diverses problemàtiques: el procés de publicació científica (lent i costós), les crítiques al sistema de revisió per parells o peer review i el repte de la reproducció dels resultats de la recerca a causa de la manca de dades reutilitzables. I una bona mostra d’aquesta consolidació va ser l’interessant article Online collaboration: Scientists and the social network, publicat a la revista Nature aquest estiu.

Per tot plegat, la Comissió Europea ha llançat aquesta consulta pública sobre ciència 2.0 amb la finalitat de mesurar-ne el grau de coneixement i d’avaluar fins a quin punt s’està consolidant aquesta tendència cap a una forma més oberta de fer ciència a l’espai europeu de recerca. La comissió encoratja els diversos agents implicats per valorar fins a quin punt hi ha consciència d’aquest canvi de modus operandi i perquè exposin els reptes i les oportunitats d’aquesta transició, així com possibles accions polítiques que caldrà dur a terme per impulsar-la i, en definitiva, enfortir la competitivitat de la ciència i el sistema de recerca europeus sobre la base de les oportunitats que ofereix la ciència 2.0. Entre els agents convocats, a banda de la ciutadania en general, hi ha, entre d’altres, les administracions públiques, les universitats, els centres de recerca, els agents finançadors de la recerca, les acadèmies i les editorials.

La Comissió Europea ja ha integrat alguns aspectes de ciència 2.0 en les seves polítiques. Per exemple, l’accés obert a les publicacions científiques és obligatori per a la recerca en el marc del programa Horizon 2020; també s’ha posat en marxa una prova pilot sobre dades obertes de recerca. Anàlogament, a través dels seus programes, la UE també finança tot un seguit de projectes de ciència ciutadana i dóna suport a algunes de les e-infraestructures que fan possible la ciència 2.0.

Imatge:  Canvis que afecten el cicle d'elaboració de la recerca, des de la concepció de la idea  fins a la publicació de l’article. Font: Comissió Europea.

Imatge: Canvis que afecten el cicle d’elaboració de la recerca, des de la concepció de la idea fins a la publicació de l’article. Font: Comissió Europea.

Una bona mostra del suport que rep la ciència 2.0 a la UE són les declaracions dels seus dirigents polítics, com ara la comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn (discurs pronunciat a Copenhaguen, el 24 de juny, en el marc de l’ESOF):

Science 2.0 is revolutionising the way we do science – from analysing and sharing data and publications to cooperating across the globe. It is also allowing citizens to join in the search for new knowledge. The whole scientific process is becoming more transparent and efficient, but this also poses questions about integrity and quality – so we want to hear people’s views on how we can guarantee that Science 2.0 develops in a way that is positive for Europe.

Neelie Kroes, la vicepresidenta de la Comissió i responsable de l’Agenda Digital, va dir al llarg del seu discurs a la conferència sobre ciència 2.0 celebrada a Hamburg els dies 26 i 27 de març:

Now digital technology and tools offer the chance for a new transformation: improving research and innovation and making them more relevant for citizens and society. We are moving towards open, digital science – a trend that is gradual but unstoppable. That trend, and the desire to embrace it, comes, not from politicians, but from the scientific and academic communities themselves. And I am determined to support it.

El document de referència, un must

Abans de respondre l’enquesta, és molt recomanable la lectura del document Public Consultation: ‘Science 2.0’: Science in Transition,  un document de només 12 pàgines que exposa molt resumidament en què consisteix la ciència 2.0, quins factors la impulsen, quines implicacions té per a la societat, l’economia, el sistema de recerca i el personal investigador, les oportunitats i els obstacles per fer ciència 2.0 i el paper que han de desenvolupar les organitzacions de finançament de la recerca, els estats membres i la Unió Europea en el seu conjunt. Una síntesi molt ben elaborada, sota el meu punt de vista.

Podeu accedir a la consulta des d’aquesta pàgina web, o bé descarregar-vos-la en format PDF.

Articles relacionats

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s