Ciència oberta: l’estratègia catalana

En data 17 de gener de 2024 el Ple de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) va aprovar l’Estratègia catalana de ciència oberta (ECCO), una estratègia que té per objectiu millorar la pràctica de la recerca i augmentar l’impacte social de la ciència, així com la seva contribució al progrés científic i als objectius de desenvolupament sostenible. En aquest article trobareu les principals mesures que recull l’estratègia destinades a afavorir l’accés obert a les publicacions científiques, la gestió de les dades de recerca i l’optimització d’infraestructures, entre d’altres objectius.

La ciència oberta, beneficis i ambicions

Amb l’aprovació d’aquest document, Catalunya s’afegeix al grup de països europeus que han elaborat plans nacionals i fulls de ruta que assenyalen els passos a seguir per fer que la ciència oberta sigui efectiva.

En la introdució de l’ECCO es defineix la ciència oberta com un enfocament del procés científic, basat en el treball cooperatiu entre actors acadèmics i no acadèmics i en formes de difondre el coneixement per mitjà de les tecnologies digitals i les eines de col·laboració. També es fa ressò del fet que la ciència oberta és un moviment internacional assumit i impulsat per diferents organismes i que les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) sobre ciència oberta publicades l’any 2021 s’han sumat a les que ha estat fent la Comissió Europea al llarg dels darrers anys i als diferents plans i fulls de ruta que han elaborat tant països i regions com institucions de l’àmbit científic.

Entre els beneficis que aporta la ciència oberta per al personal investigador, la societat i la recerca en general, cal destacar:

Per al personal investigador: La ciència oberta incrementa la visibilitat del personal investigador i de la seva recerca, ja que fa que els seus resultats siguin més accessibles i potencialment més valuosos, i fomenta la col·laboració entre investigadors de diferents disciplines i països i amb actors no acadèmics, cosa que pot impulsar noves oportunitats de recerca.
Per a la societat, per al país: La ciència oberta contribueix a fer que la informació científica sigui accessible a un públic més ampli, la qual cosa pot tenir un impacte positiu per a la formació, la salut, la tecnologia i altres àrees; també estimula la participació ciutadana tant en la compilació de dades com en la identificació de problemes als quals la ciència pot donar una solució.
Per a la recerca en general: La ciència oberta accelera l’obtenció dels resultats de la recerca mitjançant l’accés a les publicacions, les dades i el codi, i potencia la cooperació entre els grups de recerca, i facilita la verificació dels resultats, la reproducció de la recerca i la reutilització de les dades elaborades en els processos científics.

La ciència oberta és un moviment ampli que té diferents formulacions, però que comparteix com a ambicions troncals fer el coneixement acadèmic més accessible a tothom, fer més accessibles els resultats de la recerca a la comunitat acadèmica, fer que les pràctiques científiques apliquin els valors de la ciència oberta i fer que la ciència pugui ser feta amb i per a la societat. Particularment interessant m’ha semblat aquesta darrera ambició, que té com a finalitat que la ciència s’apropi a la societat i que, quan sigui possible, estigui feta amb participació ciutadana -de manera individual o col·lectiva-, aconsegueixi el màxim impacte i beneficis socials i econòmics, a més de fer avançar el coneixement científic, i s’adreci a donar resposta als reptes que tenim com a societat.

La ciència oberta a Catalunya, una aproximació històrica

L’ECCO destaca que Catalunya va adherir-se des dels inicis al moviment de l’accés obert amb la creació del repositori cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) l’any 2001, i des d’aleshores l’impuls a l’accés obert ha estat constant i generalitzat. Les universitats de Catalunya han estat pioneres a crear repositoris institucionals que permeten l’accés a la seva producció científica i en promouen l’accés obert. Alhora, s’han creat eines conjuntes com ara el repositori de revistes científiques i culturals RACO o el Portal de la Recerca de Catalunya, que permet accedir des d’un sol lloc als resultats de tots els agents del sistema català de recerca, desenvolupament i innovació.

L’any 2017 es va crear en el si del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) una comissió de ciència oberta (per cert, el CSUC està destinat a desenvolupar un rol molt destacat com a impulsor i tractor del desplegament de l’ECCO); alhora, diferents universitats i centres de recerca impulsaven actuacions d’obertura de la ciència. Així mateix, el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) ja incloïa acords de transparència i d’obertura de la ciència com ara el 20è (crear i dinamitzar el Portal de la Recerca de Catalunya) i el 56è (fomentar una estratègia catalana de ciència oberta).

Finalment, la Llei 9/2022, de 21 de desembre, de la ciència, aprovada pel Parlament de Catalunya, es presenta en el preàmbul com a eix coordinador i vertebrador de la ciència oberta de Catalunya.

Eixos estratègics de la ciència oberta i principals mesures

Precisament la Llei catalana de la ciència estableix que l’estratègia catalana de ciència oberta ha de girar al voltant de sis eixos, que es tradueixen en 25 mesures; els sis eixos i algunes mesures destacades de cada eix són:

Impulsar l’accés obert a les publicacions científiques, amb l’objectiu que totes les publicacions del sistema català de recerca que siguin producte d’activitats finançades amb fons públics es trobin en accés obert immediat en una plataforma de publicació, un repositori, una revista o un llibre.

Mesures:

– Qualsevol convocatòria d’ajuts de recerca de la Generalitat de Catalunya ha d’incloure una disposició que obligui a publicar de manera immediata en accés obert les publicacions científiques derivades.
– Promoure la creació de repositoris individuals o compartits, de manera que la totalitat dels agents del sistema català d’R+D+I tingui un lloc on publicar de manera oberta la seva producció científica.
– Estendre a la totalitat dels agents del sistema català d’R+D+I els acords amb les editorials comercials o amb les societats científiques de manera que tothom es pugui beneficiar del que s’aconsegueixi amb negociacions conjuntes.
– Fer públics els acords i el cost d’accedir i publicar a revistes científiques, evitar els pagaments dobles, facilitar l’existència de diverses vies per assolir una comunicació científica oberta.
– Donar suport i reforçar les iniciatives editorials acadèmiques i no comercials, i fomentar que la comunicació científica sigui multilingüe.
Impulsar la gestió de les dades de recerca, amb l’objectiu que es publiquin de manera tan oberta com sigui possible i seguint els principis FAIR (trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables, en anglès), per tal de garantir-ne la preservació i reutilització i de desenvolupar bones pràctiques en llur gestió.

Mesures:

Requerir per a tots els projectes de recerca finançats amb ajuts públics de la Generalitat de Catalunya l’elaboració d’un pla de gestió de dades.
Publicar seguint els principis FAIR les dades de recerca generades durant l’execució d’un projecte de recerca en repositoris de confiança, d’acord amb els criteris del Núvol Europeu de Ciència Oberta (o European Open Science Cloud, EOSC); les dades han de ser tan obertes com sigui possible i tan restringides com calgui.
Capacitar i reconèixer tant el personal investigador com el personal que dona suport a l’aplicació dels principis FAIR a les dades de recerca, i reforçar les xarxes de personal expert que hi treballa perquè les dades de recerca de les diferents disciplines es publiquin com s’indica al punt anterior: de manera tan oberta com sigui possible i tan restringida com calgui.

3. Disposar d’infraestructures per a la ciència oberta, mitjançant el millorament de les existents i la creació de noves, per tal d’integrar els recursos del sistema de recerca, desenvolupament i innovació catalans en l’ecosistema del Núvol Europeu de Ciència Oberta.

Mesures:

Fer que els serveis i les infraestructures del sistema català d’R+D+I compleixin els protocols, estàndards, ontologies i altres requeriments d’interoperabilitat, de qualitat i de preservació que els permetin ser un node de l’EOSC.
Promoure serveis i infraestructures comunes i cooperatives sempre que sigui aconsellable fer-ho, de cara tant a reduir costos com a incrementar la seguretat i la confiança dels serveis i infraestructures creats.
Promoure entre la comunitat acadèmica i de recerca el coneixement i l’ús dels serveis i les infraestructures de ciència oberta existents a Catalunya.
Donar suport als serveis i a les infraestructures de ciència oberta reconeguts internacionalment, participar en els seus desenvolupaments i aplicar les seves recomanacions.

4. Desenvolupar les capacitats i competències, per tal de garantir que qualsevol persona del sistema de recerca, desenvolupament i innovació estigui capacitada en els principis de la ciència oberta.

Finançar i promoure la formació en ciència oberta des de les diferents institucions del sistema català d’R+D+I adreçada a la comunitat investigadora en totes les etapes formatives que reconeix l’espai europeu de recerca, des del personal investigador predoctoral fins al personal sènior consolidat.
Finançar i coordinar l’organització de sessions de formació per al personal que dona suport al personal investigador de les universitats i els centres de recerca, per millorar les seves capacitacions en qualsevol pràctica vinculada a la ciència oberta.
Impulsar CORA (Catalan Open Research Area) com el lloc web on es podran trobar fàcilment serveis i recursos formatius de ciència oberta.

5. Disposar d’un sistema d’incentius i recompenses basat no només en la publicació de resultats, sinó també en les activitats acomplertes al llarg del cicle de la recerca destinades a promoure els principis de la ciència oberta.

Incentivar que els agents del sistema català d’R+D+I tendeixin cap a models d’avaluació basats en els principis de la Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA).
Promoure la incorporació a universitats, centres de recerca i la resta d’agents del sistema d’R+D+I de les pràctiques de ciència oberta (compartir i reutilitzar dades, ciència ciutadana, publicació en obert, etc.) com un element més a tenir en compte en els seus processos externs i interns de selecció i promoció del talent.
Tota avaluació de les activitats de recerca dels diferents agents del sistema català d’R+D+I tindrà en compte amb una ponderació específica i prevalent la producció científica que hagi estat dipositada en un repositori d’accés públic de referència.

6. Obrir el coneixement a la societat i capacitar-la perquè pugui participar de manera activa, competent i responsable en les activitats de recerca i innovació.

Impulsar el Portal de la Recerca de Catalunya com a espai web que reculli tots els resultats de la producció científica (publicacions, dades, programari, indicadors…) des del qual la ciutadania pugui accedir de manera oberta i transparent al coneixement generat des del sistema català d’R+D+I.
Impulsar accions de participació i de ciència ciutadana i Open Labs a tots els nivells de l’ensenyament i de l’aprenentatge per tal d’aconseguir que la ciència oberta converteixi Catalunya en un país del coneixement per a tota la seva ciutadania.
Ampliar, en la mesura del possible, les accions destinades a impulsar la publicació de manera FAIR a altres resultats derivats dels projectes de recerca, com ara els programaris o els materials docents.

Foment, seguiment de les mesures i indicadors

L’estratègia catalana de ciència oberta té com a missió que aquests objectius siguin assolits de baix a dalt i amb autonomia, i per això demana la participació de les persones i entitats que intervenen en algun aspecte de la recerca (com ara universitats i centres de recerca) per tal que siguin aquests actors, sobre la base de les seves característiques, els que defineixin els propis objectius i accions en el marc general dels eixos estratègics d’aquest pla.

De fet, són múltiples les universitats i centres de recerca de Catalunya que ja han començat a posar fil a l’agulla pel que fa a la ciència oberta (consulteu la llista d’universitats i centres de recerca i les seves polítiques en matèria de ciència oberta des de la pàgina Ciència oberta a les universitats i centres de recerca de Catalunya del Catalan Open Research Area, CORA).

L’ECCO estableix una llista d’indicadors per mesurar l’impacte de l’estratègia catalana de ciència oberta, que podrà ser ampliada a mesura que es detectin nous indicadors que puguin servir de referència per avaluar millor el progrés i l’impacte de l’estratègia catalana de ciència oberta. Entre aquests indicadors, destaquen:

Import anual destinat a activitats d’R+D+I en matèria de ciència oberta promogudes des dels departaments i els òrgans de coordinació de la Generalitat de Catalunya.
Nombre de conjunts de dades de recerca inclosos al Portal de la Recerca de Catalunya.
Percentatge de publicacions de les universitats catalanes en accés obert respecte del total de publicacions, segons l’Observatori de l’accés obert de les universitats catalanes.
Nombre de persones del sistema català d’R+D+I que han assistit a jornades, sessions i cursos de formació en ciència oberta.
Nombre d’ajuts atorgats a les convocatòries públiques destinades a activar accions de ciència ciutadana associades a projectes de recerca del sistema català d’R+D+I.

Si voleu accedir a totes les mesures i indicadors de l’ECCO, o a les versions idiomàtiques en castellà o anglès, consulteu el web del Departament de Recerca i Universitats:

Estratègia catalana de ciència oberta
Estrategia catalana de ciencia abierta
Catalan Open Science Strategy

Anotacions relacionades:

Cap a una estratègia catalana sobre ciència oberta
Com serà la futura Llei de la ciència de Catalunya?
Dos decàlegs per a científics amb blog i/o perfil a Twitter
Ciència oberta confederal: el model belga
Una aproximació al concepte de ciència oberta (i 25 recursos per aprofundir-hi)
“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors
La Comissió Europea convoca una consulta pública sobre ‘Ciència 2.0’
Open access: un debat obert
Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess
La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert
Open access: 10 recomanacions
6 recomanacions: open access i un nou web estadístic
Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)
Open Data, dades obertes per a la ciutadania