Blocs i divulgació de la ciència

El passat dia 28 de febrer va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya una taula rodona, coorganitzada per la Fundació CERCA i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), sobre “Els blocs com a eina de divulgació de la ciència”. En el debat, moderat per Lluís Rovira, director de CERCA, vam participar Cinta S. Bellmunt, Enric Canela, Miquel Duran i el que això escriu.

D'esquerra a dreta: Xavier Lasauca, Miquel Duran, Lluís Rovira, Enric Canela i Cinta S. Bellmunt. Imatge: CERCA.

D’entrada voldria agrair als organitzadors de l’acte la invitació per participar-hi, que em va fer molta il·lusió, fonamentalment per dos motius: la bona companyia a la taula (tres blocaires de reconegut prestigi, i en Lluís Rovira, company de feina a la Secretaria d’Universitats i Recerca -SUR- i bon amic) i el públic, integrat majoritàriament per persones vinculades a la comunicació científica, amb els quals vam tenir un interessant debat.

En primer lloc va intervenir la periodista Cinta S. Bellmunt, que ens va explicar la seva experiència com a responsable de Comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquest centre de recerca és comunicativament molt actiu, ja que disposa de cinc blocs, concebuts amb finalitats molt diverses i també en diferents llengües, dels quals sobretot destacaria El bloc de les activitats de l’IPHES i El bloc personal d’Eudald Carbonell.

A continuació Enric Canela, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, i també director de l’Escola de Doctorat de la UB, va presentar el seu bloc sobre actualitat en l’àmbit de les universitats i la recerca. L’Enric Canela té un bloc molt actiu, que escriu perquè li agrada i s’hi sent còmode; cada nit acostuma a escriure posts relacionats amb les notícies del dia, i gairebé sempre hi afegeix consideracions amb el seu posicionament personal, cosa que enriqueix l’article notablement i convida al debat. El seu bloc és molt llegit tant en l’àmbit de les universitats com en el de l’administració pública (a la Secretaria d’Universitats i Recerca puc donar fe que té molts seguidors).

Acte seguit va intervenir Miquel Duran, químic i Comissionat per al Programa Universitat de Girona 2.0, que va parlar dels temes que tracta al seu bloc Edunomia, i al seu mesobloc edunoming, deixant el twitter com a nanobloc. Especialment interessants van ser les seves reflexions sobre el fet que hauria de ser obligat que els investigadors tinguessin un bloc i hi escrivissin periòdicament, sobre la base que, en qualitat de treballadors públics, cal informar i divulgar que es fa amb els impostos dels ciutadans; també va afegir que en el 8è programa marc europeu es donarà molt pes a la difusió i a la comunicació dels resultats de la recerca. En el debat posterior, quan va sorgir la dicotomia blocaire versus periodista/comunicador que escriu sobre ciència, va manifestar que sóc un científic que comunica, no pretenc ocupar el lloc d’un periodista científic. Segueixo el bloc de Miquel Duran perquè ens uneix l’interès per la presència del món acadèmic i de la recerca en les xarxes socials, a banda d’una gran afinitat personal.

La meva intervenció

Pel que fa a les motivacions per escriure un bloc, vaig explicar que en primer lloc el bloc em permet realitzar-me personalment; amb franquesa, m’ho passo molt bé parlant de ciència i la física és la meva passió. Vaig acabar la carrera l’any 1988, sóc físic teòric, i la meva vida professional ha estat vinculada a altres àmbits: les TIC fins al 2004 i l’Administració pública des d’aleshores. El bloc em permet acostar-me novament a la física, especialment a l’àmbit de les partícules elementals, i em permet posar-me al dia, ja que abans d’escriure un article em documento molt sobre aquella qüestió i el fet de dedicar-hi un article em permet adquirir coneixement sobre aquell tema i consolidar-lo.

La segona motivació està relacionada amb l’interès per compartir coneixement sobre un ampli ventall de temes que abracen des de la recerca fins a la innovació a l’Administració, passant per l’open access, la situació de les dones de ciència o les bones pràctiques per estimular les vocacions científiques entre la mainada, per exemple. De vegades tinc accés a informació que considero que pot ser útil per als lectors del meu bloc i que va més enllà d’una simple piulada, i el que faig és elaborar un post sobre aquell tema. Per exemple: quan es va presentar el joc sobre l’alquimista català Joan de Peratallada, una iniciativa de la SUR per fomentar les vocacions científiques, vaig elaborar un article sobre la posada en funcionament del joc i sobre la biografia d’aquest pintoresc personatge.

Sobre la qüestió de com selecciono els temes dels quals escric, vaig explicar que, quan escric sobre física de partícules, els meus articles es basen normalment en fonts contrastades, fiables, rigoroses i sempre de caràcter primari, és a dir, de personal que fa recerca directa sobre aquella qüestió a peu d’accelerador. Per a mi, el dream team de blocs sobre física de partícules en aquest moment estaria format per:

Un cop elaborat l’article, miro d’incloure-hi alguna observació personal (per exemple, en el cas de l’article sobre els neutrins superluminics d’OPERA, em vaig mostrar escèptic sobre els seus resultats).

En altres ocasions en els meus articles em faig ressò de recerques personals, com el darrer article sobre la presència a les xarxes socials dels centres de recerca, les grans infraestructures i algunes universitats. De fet, intento ser innovador i tractar qüestions que són poc desenvolupades a la xarxa (com quan vaig analitzar les resolucions aprovades en matèria d’universitats i recerca en el darrer Ple del Parlament sobre l’orientació política general del Govern, i vaig acompanyar l’article amb un núvol de paraules que recollia els termes més emprats en el text publicat al BOPC; o quan vaig dedicar una anotació a analitzar el Pla de Govern 2011-2014, concretament els continguts del document relacionats amb la recerca científica).

A la pregunta de quines bones pràctiques proposaria per fer un bloc, vaig respondre amb el següent octàleg:

1) Intentar actualitzar-lo amb una certa regularitat (un article cada quinze dies)

2) Documentar-se bé, utilitzar fonts rigoroses

3) Parlar d’allò que realment t’interessa i et ve de gust

4) No ser esclau del teu bloc (si no estàs inspirat, no escriguis)

5) La imatge que acompanya l’article és important (fer servir imatges sota llicències obertes, com ara Creative Commons)

6) No donar-ho tot mastegat, oferir al lector enllaços a altres fonts perquè contrasti i ampliï la informació

7) Agrair i respondre els comentaris

8) Guardar unes normes de cortesia i respecte tant en el cos de l’article com en els comentaris.

Després d’un molt interessant torn obert de paraules, en Miquel Duran, que a banda de científic és un prestigiós mag i mentalista, ens va obsequiar amb un exitós truc de màgia (segons una piulada de Pep Anton Vieta, que per cert té un bloc molt recomanable, un joc de mans mecanicoquàntic amb cartes químiques).

A banda de conèixer personalment la Cinta Bellmunt i de reconèixer i saludar un munt de membres de l’ACCC, també em vaig desvirtualitzar amb Pep Anton Vieta, Xavier Iglesias i Marc de Semir: un plaer! L’acte penso que va ser molt reeixit, i cal felicitar CERCA per la iniciativa i en particular la Neus Aguadé per l’organització. Després de l’acte vaig compartir sopar amb Miquel Duran, Enric Canela i Lluís Rovira, i la xerrada sobre el món de les universitats i la situació actual de la recerca va ser d’allò més interessant. En definitiva, va ser una experiència personal molt gratificant.

Podeu veure el desenvolupament de totes les intervencions de la taula rodona en el canal de la Institució CERCA a You Tube (aquesta informació ha estat afegida al post amb data 17 de març).

Recomanacions finals

És evident que els blocs poden ser de gran utilitat per als recercaires: per fer arribar el coneixement sobre la seva recerca a la societat a un cost molt baix, per augmentar l’impacte de les seves publicacions i la possibilitat de ser citats, per compartir recursos i resultats amb altres recercaires i per aconseguir tenir influència mediàtica, entre d’altres finalitats. De fet, la UNED impartirà el proper dia 15 de març un taller de blogging científic. En la mateixa línia, es pot afirmar que una bona prova de la utilitat dels blocs són la selecció d’articles que ho avalen i trobareu en aquest article que vaig escriure a finals de l’any passat. A aquesta selecció afegeixo nous articles i presentacions que he llegit darrerament sobre aquesta qüestió i que considero de lectura recomanable:

Turn it into things people can understand, let go of the academese, and people will engage: Mark Blyth ens explica exemples de com fer arribar la recerca a la societat mitjançant la utilització d’eines multimèdia i blocs.

Cómo comunicar y diseminar información científica en Internet para obtener mayor visibilidad e impacto: en aquesta completíssima presentació, Daniel Torres-Salinas i Rafael Repiso parlen de comunicació científica, open access i ciència 2.0.

Blogging is one of the most important things that an academic should be doing right now: Patrick Dunleavy i Chris Gilson consideren que les persones que fan recerca haurien d’escriure un bloc de manera obligatòria, pels avantatges que ofereix aquesta eina de comunicació.

Twitter y los blogs incrementan la visibilidad de los artículos científicos: en aquest rigorós article, Álvaro Cabezas esmenta tot un seguit de treballs empírics que demostren que el web 2.0 pot ser molt útil per als recercaires, especialment per a difondre els seus treballs i augmentar-ne l’impacte.

I’m having a blogsistential crisis! I am a blogger. And I am an academic. But am I an academic blogger?: les reflexions de Lynne Murphy sobre la seva situació (una recercaire que escriu un bloc o una blocaire que fa recerca?), amb una interessant selecció de consells per escriure i mantenir un bloc de ciència.