Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques

Fa més d’un any vaig escriure un article (Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?) que analitzava l’ús que es feia de Twitter en el món de la recerca tant individual com institucionalment. Passat aquest període de temps, la conclusió a què he arribat és que l’ús de Twitter es consolida arreu, ja que més del 90% de comptes analitzats en aquell article continuen piulant, i fins i tot nous agents s’incorporen a aquesta modalitat comunicativa.

Twitter i ciència
Twitter i #recerca

Pel que fa a les grans instal·lacions científiques internacionals, continuen ben actius els canals de Twitter de la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea (ESA), així com els grans laboratoris científics dels EUA com ara el Brookhaven National Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron, el DOE Joint Genome Institute o l’Argonne National Lab, i el britànic Institute of Physics. Nous comptes s’han incorporat darrerament relacionats amb l’astronàutica i les missions espacials: Mars Rovers (Mart),  Cassini-Huygens (Saturn) o NASA Jet Propulsion Laboratory  (sistema solar).

Els altres grans agents vinculats a la recerca són les universitats, i novament cal destacar la continuïtat dels comptes de Twitter de les universitats de l’àmbit anglosaxó: Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter de podcasts de la Universitat d’Oxford. També romanen actius els comptes de twitter dels serveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia, Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de Yale. S’ha incorporat el darrer any a les xarxes socials la Universitat de les Nacions Unides.

Aquests darrers temps, però, ha aterrat a la Twitosfera el món acadèmic francès: la Universitat de Nantes, la Universitat de Lille 1 o la Universitat d’Avinyó, conjuntament amb la Sorbonne Nouvelle , la Sorbonne de tota la vida o la Pierre et Marie Curie se situen entre les més destacades.

Entre les acadèmies, continua destacant el compte de Twitter de la britànica Royal Society, mentre que entre les agències, també piula amb regularitat l’hiperactiu compte de Twitter de l’americana National Science Foundation. Ens hem de referir també al compte de la Public Library of Science (PLoS) i a la publicació PLoS ONE pels continguts i l’elevat nombre de seguidors. Un altre compte relacionat amb l’accés obert és el de BioMed Central.

Quant a la problemàtica de les dones científiques i per tal d’afavorir la igualtat de gènere en l’àmbit cientificotecnològic (a la qual m’he referit en alguns articles d’aquest bloc), cal esmentar els comptes del Centre for Women in Science & Engineering Research (WiSER) i de l’European Platform of Women Scientists (EPWS), que s’afegeixen al veterà compte del  UK Resource Centre for Women in Science, Engineering and Technology.

L’ús de Twitter en el sistema català d’R+D+I avança

En el sistema català de ciència i tecnologia l’ús de Twitter no solament es consolida sinó que avança molt decididament. A les universitats del nostre país que tuitejaven fa més d’un any (la Universitat de Girona , la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Internacional de Catalunya, La Salle i la Universitat Oberta de Catalunya) s’hi han afegit la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, Blanquerna (Universitat Ramon Llull), la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Vic. El 14 de juny va emetre la primera piulada el compte de Twitter de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

Continuen piulant la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB, la Biblioteca de Farmàcia de la UB i la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB, però ara en companyia de la Biblioteca d’Economia i Empresa del CRAI de la UB, la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB, la Biblioteca Ciències de la Salut del Campus de Bellvitge i la Biblioteca Digital de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. A totes elles s’ha afegit el compte de Twitter del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l’àmbit acadèmic d’altres territoris dels Països Catalans, hem d’esmentar els comptes de Twitter de la Universitat Jaume I (Castelló), la Universitat de València, el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat d’Andorra. Sobre aquest àmbit geogràfic, cal dir que el mes de juny han aterrat a la Twittosfera el compte de Twitter de la Xarxa Vives, l’associació d’universitats dels territoris de parla catalana, i el de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.

L’àmbit de coneixement del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya disposa de compte de Twitter institucional des del dia 22 de juny, mentre que l’àmbit d’Universitats de la  Secretaria d’Universitats i Recerca en té des del 30 de maig (el Ministeri de Ciència i Innovació també té una activitat piuladora destacable).

De centres del programa CERCA, si en el meu article anterior parlàvem de les piulades de la Fundació i2CAT, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) o l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), aquests darrers mesos s’han afegit al clan piulador el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, el Centre de Visió per Computador, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.  El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA)  i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) també disposen de compte de Twitter des de mitjan any.

Pel que fa als agents vinculats al sistema català de recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, si fa un any esmentàvem Biocatl’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, ara també tuitegen des de Biopol’H, l’IDIBELL, l’Hospital del Mar, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut d’Investigació Sanitària Germans Trias i Pujol, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Quant a la innovació i el foment de la innovació tecnològica, als ja existents comptes del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, el Parc Tecnològic del Vallès, el programa Enginycat o Citilab Cornellà, hem d’afegir els comptes de Twitter de ACC1Ó, l’Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Barcelona Activa, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i el Parc de Recerca UAB.

Finalment, també cal esmentar el compte de Twitter de grups de recerca com la Unitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) o el Grup de Recerca en Ciències de l’Esport de l’INEFC Barcelona, a més de Nanowiki (sobre nanotecnologia), el compte d’ESADE i la gran tasca 2.0 de la Biblioteca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

Twitter i  comunicació científica: creixement exponencial

Si en el meu anterior article esmentava els comptes de les revistes Scientific American, Nature, New Scientist o Wired, o de les seccions de ciència de mitjans generalistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agència Reuters, cal dir que tots ells continuen ben actius i destacables. A aquesta llista caldria afegir les revistes Science i National Geographic, a més d’Eurekalert (el servei de notícies de l’American Association for the Advancement of the Science). Si voleu seguir periodistes de l’àmbit científic del món anglosaxó, us recomano Carl Zimmer, Maggie Koerth-Baker (Boingboing.net) i David Mosher (Wired).

Però és a casa nostra on es produeix el creixement més important de nous comptes de Twitter: a més dels esmentats ja fa més d’un any comptes de Twitter de RECERCAT (el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que piula des de 2008, i que ara també és el compte institucional de l’àmbit de Recerca de la  Secretaria d’Universitats i Recerca), l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, ara hem d’incorporar a la nostra llista els comptes de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona (C4D), Recerca en acció, l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB, la Revista Mètode (Universitat de València), Fons x Recerca,  el recentment creat portal  Notícies d’IN, Twitrecerca.cat , la secció de ciència del diari ARA, Eureka! (el compte del programa de ciència i tecnologia de COMRàdio), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el mític programa de Sants3 Ràdio Pa ciència, la nostra. En l’àmbit de la divulgació científica cal reconèixer la tasca de comptes com ara Buscaciència, divu*Ciència i La Mandarina de Newton, que ens informen dia rere dia del que es cuina sobre aquesta temàtica sense perdre pistonada.

Tampoc cal oblidar que enguany se celebra l’Any Internacional de la Química 2011 i podem rebre tota la informació si seguim el twitter de Cat Química.

Pel que fa a l’Estat, és recomanable fer seguiment del compte del Servicio de Información y Noticias Científicas (Agencia SINC) i del compte de divulgació científica del CSIC.

Comptes i llistes de Twitter

Trobareu la majoria de comptes esmentats en aquest article (i molts d’altres) en aquestes tres llistes de Twitter:

  • Research_Institutions: centres i grups de recerca, grans infraestructures, acadèmies…
  • Universities: universitats i comptes realacionats amb l’ensenyament superior
  • Science_media: mitjans de comunicació o comptes d’institucions dedicades a fer divulgació científica

Són llistes públiques, i per tant us en podeu fer seguidors/ores lliurement.

Una recomanació final

Llegia fa unes setmanes a la revista Nature un interessant article (Trial by Twitter) d’Apoorva Mandavilli, que recomano fermament, sobre la influència de Twitter en els articles científics que es publiquen, i que de vegades resten desacreditats immediatament des de la xarxa via Twitter o blocs sense que ni tan sols la persona que els critica hagi llegit l’article qüestionat (només sobre la base del que publiquen els mitjans generalistes, alguns dels quals no sempre l’encerten). L’article també es pregunta si amb les eines 2.0 cal un canvi cultural pel que fa al peer review o revisió d’experts, i esmenta el creixent interès per trobar una manera de quantificar totes les respostes en línia i les avaluacions d’un article científic.

twitter i ciència

Font: Nature.com

Probablement, com afirma David Goldstein, director del Duke University’s Center for Human Genome Variation, it’s exactly like what’s said about democracy: the peer-review process isn’t very good — but there really isn’t anything that’s better. Debat obert!

Data darrera actualització: 3 de gener de 2012

Accés a la versió en PDF

About Xavier Lasauca i Cisa

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques

  1. Interessant article. M’agradaria comentar que a més està participant i de forma activa la @acteccat que difon les activitats de 23 Centres Tecnologicos i TT de Catalunya. I tenim un canal específic per esdeveniments de transferència tecnològica que es diu @tecnologiacat

    Moltes gràcies

    • Us agraeixo l’interès per l’article, així com la vostra informació sobre l’ACTec i el seu canal d’esdeveniments. He incorporat el compte de l’Associació Catalana de Tecnologia dintre del paràgraf que tracta els comptes d’innovació tecnològica: us seguirem!

  2. JordiG diu:

    Gràcies per aquest resum de l’”estat de la qüestió”. Et deu haver donat molta feina recopilar tanta informació. Per això et suggereixo, per a l’apartat “Twitter i comunicació científica: creixement exponencial” alguns canals nous o que se’t van passar per alt (no és cap crítica! Segur que a mi també se me’n passa per alt algun):
    * RecercaEnAcció – Portal de divulgació científica de la GenCat
    * TwitRecerca – Punt de trobada de la recerca a Cat
    * Talencia_Cat – Institució de foment a la recerca a Cat
    Realment, com dius, creixement exponencial!
    Pel que fa als canals de la Universitat de Barcelona, a part dels de les biblioteques (sembla que cada facultat té el seu: BibGeo, Bibrrll, …) n’hi ha diversos d’interessants:
    * UB_tv – Portal de vídeos de la UB
    * DD_UB – Dipòsit digital de la UB
    * CuscUB – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB
    * GRECUB – Grup d’Investigació en Ciència Política de la UB
    * ArqueologiaUB – Canal per a estudiants, professors i afins a Arqueologia UB
    I també, segur que me’n deixo. Realment, hi ha una explosió de canals twitter (potser massa. Però això donaria per un altre article, no?)
    Per acabar, repeteixo: gràcies per l’article

    PS-He estat “googlejant” i no he trobat cap explicació al logo del Twitter amb la lletra ‘h-tallada’ que has posat… I m’encurioseix. El que s’hi ha acostat més és la “Constant de Planck Reduida” o Constant de Dirac que, segons la Viquipèdia, “és el quàntum de moment angular i d’spin. És utilitzat igualment en el principi d’incertesa de Heisenberg; per aquest motiu hom pensa que és més fonamental que h (la Constant de Planck)”. Però, en cas que fos això, no entenc la relació amb twitter.

    • Moltíssimes gràcies, Jordi, pel teu comentari i per enriquir la meva selecció amb la teva tria personal, especialment sobre els diversos comptes de la UB que esmentes.

      Pel que fa als comptes de “Recerca en acció” i “TwitRecerca”, sí que estaven inclosos, però a l’apartat de comunicació científica. Quant al de Talència, aquest projecte ha estat desestimat pel Govern de la Generalitat i en aquest moment els comptes vinculats a la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca estan en fase de reordenació.

      El logo que tant et crida l’atenció… és d’elaboració pròpia! :-D Vaig pensar que una fotocomposició del logo de Twitter i la constant de Dirac seria molt il·lustrativa d’un article sobre Twitter i ciència… Com pots comprovar, sóc un malalt de la física teòrica…

      Moltes gràcies novament per les teves aportacions, i et convido a continuar compartint coneixements i experiències sobre aquest món apassionant.

  3. Excel·lent revisió, Xavier! I moltes gràcies pel reconeixement :D

  4. Retroenllaç: Twitter se consolida en la investigación y comunicación científicas « Observatori 2.0

  5. Quina feinada de recopilació! En el món anglosaxó, jo destacaria les piulades de Carl Zimmer, que té prop de 70.000 seguidors (@carlzimmer), de la AAAS (@EurekAlertAAAS), i de revistes científiques com ara Nature, Science i altres publicacions (National Geographic, Scientific American, etc.)

  6. Moltes gràcies per les teves paraules, Mercè. Pel que fa als comptes de Twitter que esmentes, els he incorporat tots tret dels de Nature i Scientific American, que ja estaven inclosos a l’article. T’agraeixo ben sincerament la teva aportació: ens seguim a la xarxa!

  7. Retroenllaç: Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic? | L'ase quàntic

  8. Gil Pla diu:

    M’afegeixo a les felicitacions pel post. Interessant, integrador de coneixement i integració de nodes a la vegada. M’he afegit a les llistes que has elaborat. Bona feina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s