Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic?

Twitter, una modalitat de microblogging que permet escriure i difondre idees o apunts d’un màxim de 140 caràcters (anomenats piulades), s’ha consolidat a la xarxa, i també en l’àmbit de la ciència. En aquest article analitzarem com s’utilitza aquesta xarxa social en el món de la recerca científica i analitzarem una selecció de comptes de Twitter del món BIO.

Twitter i àmbit BIO

El gran avantatge d’aquesta eina és que permet publicar qualsevol contingut de manera àgil i compartir amb la resta d’internautes, de manera immediata, enllaços amb continguts, fotografies o vídeos. L’èxit del cas concret de Twitter ve avalat per les xifres: actualment ja hi ha més de 200 milions de persones usuàries.

Quant al món de la ciència, cada cop és més freqüent que, en els congressos i jornades, mentre la presentació o conferència està tenint lloc, les persones assistents la comentin de manera instantània des del seu portàtil o dispositiu mòbil via Twitter.  Mentre la persona que imparteix la xerrada parla, els twittaires comenten les paraules del ponent tot acompanyant-les amb enllaços a imatges de la presentació o a d’altres continguts. Això fins i tot permet estar al corrent del que s’està cuinant en aquell acte a les persones que, per motius diversos, no han pogut assistir-hi.

Eugenie Samuel Reich s’expressà en aquesta mateixa línia molt recentment. En concret, el passat 20 de juny des de les pagines de Nature, amb l’article Researchers tweet technical talk. La seva lectura és francament recomanable per entendre la revolució que implica Twitter i les eines de microblogging en el món de la comunicació i, fins i tot, de l’avaluació de la recerca. L’autora ens mostra com a exemple la trobada virtual o Twitter Journal Club que va tenir lloc el dia 5 de juny per discutir sobre un dels articles més influents per al tractament de la septicèmia i el xoc sèptic (E. Rivers et al. N. Engl. J. Med. 345, 1368–1377; 2001).

La transcripció dels twitters de la trobada, on van participar gairebé 60 persones, ens permet comprovar la qualitat tècnica del debat i la utilitat de compartir experiències i trajectòries professionals molt diversificades. Val a dir també que un dels participants, indubtablement poc avesat al món 2.0, expressava la seva angoixa pel format de la trobada: Only people who can wrap their minds around this somewhat chaotic environment will find Twitter journal clubs useful!

Un altre bon exemple és la cobertura 2.0 d’un altre acte, en aquest cas la International Conference on Intelligent Systems for Molecular Biology (ISMB), que va permetre a N. Saunders i altres autors publicar un article científic basant-se en aquesta tipologia d’eines (en aquesta ocasió, l’eina emprada va ser Friendfeed): Microblogging the ISBM: A New Approach to Conference Reporting (vegeu PloS Computational Biology, 5(1) DOI: 10.1371/journal.pcbi.1000263).

Ús institucional del Twitter per part dels agents del món de la salut I la biomedicina

Però no solament utilitzen Twitter les persones a títol individual: les institucions que fan recerca utilitzen cada cop més el web 2.0. D’entre els centres de la Institució CERCA que formen part de l’àmbit de les ciències mèdiques i de la salut, són presents a Twitter l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars. Altres centres com el Centre de Regulació Genòmica o l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona són presents en una altra coneguda xarxa social, Facebook.

Pel que fa a altres agents vinculats al sistema català de recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, cal esmentar els comptes de Twitter de la Fundació TIC Salut i l’Hospital Clínic de Barcelona (per damunt de les 1.200 persones seguidores); el Col·legi de Metges de Barcelona, el programa interactiu fòrumclínic per a pacients, el Centre de Coneixement i2Health d’i2Cat-Hospital de Sant Pau i l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu (amb més de 600 followers). A aquests comptes cal afegir Biocat, Biopol’H, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital del Mar, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Corporació Parc Taulí.

Molt remarcable quant a la difusió de la informació gràcies a Twitter és el paper que desenvolupen les bliblioteques, com és el cas de la Biblioteca de Ciències de la Salut del Campus de Bellvitge i la Biblioteca Digital de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Més enllà de les nostres fronteres, destaquen els comptes de Twitter d’institucions com el DOE Joint Genome Institute, el National Center for Biotechnology Information (NCBI) o la American Society of Human Genetics (ASHG) als Estats Units, mentre a Europa piulen entitats com Cancer Research UK, el Sanger Institute, l’European Molecular Biology Organization (EMBO) i l’European Bioinformatics Institute (EBI). Així mateix, té compte de Twitter una xarxa social  francament innovadora destinada a professionals (semblant a Linkedin), que posa en contacte els bioprofessionals: la xarxa BioCrowd.

Quant a publicacions internacionals presents a Twitter de l’àmbit, cal esmentar Bioscience News (amb més de 21.000 persones seguidores),  BioMedCentral (pioners en la publicació en accés obert), Bio World Today i Genome Research.

Conclusió

Fa unes setmanes, Miquel Duran, professor de la Universitat de Girona (i activíssim usuari de les xarxes socials) escrivia una anotació en el seu bloc Edunomia sobre un article de Kyle Christie Monday publicat a The Guardian (Going viral: Using social media to publicise academic research). En aquest article s’esmentava que els mitjans de comunicació no es fan prou ressò de la recerca d’excel·lència, i que les xarxes socials poden servir com a plataformes de difusió de la bona recerca si s’utilitzen amb prou habilitat.

Cada cop és més evident que les xarxes socials són una eina que pot contribuir decisivament a la difusió de la recerca científica de qualitat en qualsevol àmbit. Cal tenir en compte, però, que en el cas concret de l’àmbit de la salut, i pel que fa referència a la relació amb els pacients, caldria fer-ne un ús molt responsable de les xarxes socials, com molt bé s’assenyava en un parell de cartes publicades en un número recent de The Lancet (Social networking and Health), en què també es feia referència a un interessant article de Sarah J. Mansfield i altres autors (Social media and the medical profession) publicat a The Medical Journal of Australia. Aquest últim article pretén ser una guia sobre la participació dels professionals de la medicina a les xarxes socials.

Finalment, vull deixar constància de la utilitat de Twitter com a via d’obtenció d’informació. Vaig accedir a la  informació publicada a The Lancet que esmento en el paràgraf anterior gràcies a una piulada de @BibliotecaHUVH (que per cert vaig retuitejar immediatament, és a dir, la vaig difondre a la meva pròpia xarxa de followers). Aquest fet també fa palès, indirectament, una obvietat que, sovint, immersos com estem en aquest món tecnificat, s’oblida: el que dóna a les piulades el seu autèntic valor és el coneixement que posseeix la persona que piula.

(Article publicat a BioÀgora Virtual, l’espai de participació i transferència del coneixement del consorci Biopol’H)

Altres articles relacionats:

Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic?

  1. Jordi Graells ha dit:

    Molt bon apunt, Xavier. Si hi hagués un recull dels usos de Twitter en tots els àmbits de la ciència, seria fantàstic. Saps si hi ha cap recull més o menys exhaustiu?

  2. Moltes gràcies, Jordi! Fa dos mesos vaig escriure un article (que he anat actualitzant amb les aportacions de les persones que feien comentaris) que abraça els següents àmbits de la ciència: grans instal·lacions científiques, universitats i centres de recerca, acadèmies, dones i ciència, sistema català d’R+D+I i comunicació científica. A hores d’ara aplega 130 comptes de Twitter: http://bit.ly/lyVeCZ

    Espero que et sigui d’utilitat!🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s