El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)

El passat dijous 4 d’abril  el conseller d’Economia i  Coneixement, Andreu Mas-Colell, va comparèixer davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. En aquest article destacaré alguns aspectes  de la compareixença del conseller en matèria de recerca.

Núvol de paraules basat en el text de la compareixença al Parlament del conseller Mas-Colell el passat 4 d’abril de 2013

Durant aquesta legislatura el Govern apostarà pels tres eixos que han caracteritzat la política en matèria científica els darrers anys: el talent, els centres de recerca i les grans infraestructures, o dit d’una altra manera, el programa de captació i retenció de talent ICREA, el sistema de centres CERCA i la construcció en el territori d’unes infraestructures singulars amb capacitat vertebradora.

El talent

Segons el conseller, es mantindrà l’esforç pressupostari que s’ha invertit els darrers anys en el programa ICREA d’atracció i retenció de talent competitiu internacionalment. Alguns indicadors que avalen aquesta aposta són els següents:

• Catalunya és el tercer país de la Unió Europea en nombre d’ajuts per habitant del Consell Europeu de Recerca.
• Els 235 investigadors ICREA concentren el 42% de les concessions del Consell Europeu de Recerca.
• Cada investigador ICREA genera 7 llocs de treball directes.

Amb un 1,5% de la població europea, els investigadors catalans publiquen el 3% dels articles científics que es fan a Europa, i la seva captació de projectes competitius en peu d’igualtat amb la resta del continent és un 50% superior a la que correspondria a Catalunya per població

Els centres

Catalunya té un sistema propi de centres de recerca basat en un model de gestió amb criteris privats, vocació científica, flexibilitat, obertura, independència, internacionalització, retiment de comptes a posteriori i avaluacions de missió i acompliment. Segons Mas-Colell, els centres CERCA estan sent  avaluats actualment per comitès científics externs, d’acord amb procediments i estàndards internacionals, i aquest procés continuarà durant l’any 2013.

A més, per protegir l’autonomia financera i de personal dels centres de recerca de Catalunya i la contractació de personal científic de primer nivell, el conseller es va referir al fet que s’han introduït algunes exempcions (vegeu els articles 64 a 67 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres).

El sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès

 Les grans infraestructures

El conseller va esmentar tres grans instal·lacions:

• El sincrotró ALBA està funcionant a ple rendiment, amb set línies de llum en explotació i les primeres activitats de recerca en marxa.
• També està funcionant el superordinador Mare Nostrum 3 en el Barcelona Supercomputing Center,  que multiplica per 10 la potència del supercomputador i que permet que aquesta infaestructura escali posicions en els rànquings internacionals (actualment figura en el número 36 del rànquing Top-500).
• El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica segueix seqüenciant el genoma de la leucèmia limfocítica, activitat que  permet al centre seguir formant part del Consorci Internacional del Genoma del Càncer.

La reordenació del sistema català d’R+D

Mas-Colell es va referir a la necessitat de millorar l’eficiència organitzativa del sistema català d’R+D –ric, divers i, possiblement, una mica complex-. Una iniciativa que ho exemplifica és el programa d’integració de centres SUMA, dissenyat per incentivar aliances dins del sistema (gerències compartides, fusions d’institucions o integracions d’unitats entre d’altres), i que ha fet aflorar diverses propostes dels propis agents, sis de les quals han estat aprovades. Un exemple recent de projecte reeixit és la fusió entre l’Institut Català de Nanotecnologia i el CIN2 (centre del CSIC), que ha donat lloc a un nou institut anomenat Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia (ICN2); aquesta integració permet que a la UAB s’ubiqui el pol més important de nanotecnologia del sud d’Europa.

El conseller també va manifestar la voluntat de posar en marxa durant la legislatura iniciatives puntuals com ara:

• El programa Prova’t per finançar actuacions de prototipatge, valorització i transferència de resultats de recerca, per un import de fins a 1,5 milions d’euros procedents de fons FEDER.
• L’impuls de projectes pilot de compra pública innovadora o projectes d’atracció d’inversió d’elevat valor  afegit, com ara el projecte Barcelona KEY (Knowledge Economy Yard).

Alhora, continua el desplegament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (accés a l’Informe de seguiment  2011-2012). També en aquest moment s’està elaborant un projecte de llei per desplegar les competències estatutàries en matèria de recerca, destinat a garantir la continuïtat de la política científica i reforçar el règim d’autonomia de les entitats de recerca catalanes: serà la primera Llei de la Ciència de Catalunya, que es discutirà en el Parlament en els propers mesos.

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Imatge: Xavier Lasauca i Cisa (CC BY 3.0)

 La transferència de coneixement

Mas-Colell va informar que s’ha posat en marxa el Programa Doctorats Industrials amb la finalitat de promoure aliances a mig i llarg termini entre empreses i universitats, mitjançant el desenvolupament de projectes de recerca col·laborativa público-privada, i de situar estudiants de doctorat en condicions d’incorporació a l’empresa.

Actualment s’està desenvolupant una primera experiència pilot amb 18 projectes de Doctorat Industrial. Els estudiants són contractats per les empreses que assumeixen els corresponents costos salarials i socials. La Generalitat aporta el finançament complementari per assegurar un elevat nivell de formació del doctorand i afavorir l’èxit dels projectes.

En aquest capítol, entre d’altres actuacions esmentades pel conseller, destacaria:

• La creació d’estímuls entre el personal docent i investigador de les universitats perquè incrementi el vessant aplicat dels seus projectes de recerca i els orientin cap a la transferència de tecnologia i coneixement a l’entorn productiu.
• La introducció de canvis en els programes de doctorat per augmentar l’aportació d’ajuts procedents del món privat.
• La posada en marxa d’accions entre el Departament d’Economia i Coneixement i el Departament d’Empresa i Ocupació pel que fa als centres CERCA i TECNIO, amb l’objectiu d’apropar la recerca al teixit productiu.
• La signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Obra Social La Caixa per finançar projectes de valorització i transferència de tecnologia dels centres de recerca.

El gruix de l’aportació del nostre Departament a la transferència de coneixement són els 30.000 graduats i els 1.600 doctors que cada any transfereixen les nostres universitats i centres al sistema, persones formades perquè el món privat aprofiti el seu coneixement.

La internacionalització

El conseller va destacar que Catalunya ha rebut 574 milions d’euros procedents del darrer programa marc europeu 2007-2013 (7PM), el doble de fons respecte del que va rebre durant el programa anterior. També es va referir a la participació catalana en projectes de la Unió Europea, com ara:

• Les comunitats de coneixement i innovació (KIC) de l’Institut Europeu de Tecnologia.
• El projecte Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE) de supercomputació.
• Els grans projectes de col·laboració internacional al voltant de les Tecnologies Futures i Emergents (Future Emerging Technologies o FET flagships). Els dos projectes FET flagship  sobre el grafè i el cervell humà rebran fins a 2.000 milions d’euros en 10 anys i Catalunya hi té grups liderant i treballant-hi.

Pel que fa a altres projectes internacionals, Mas-Colell va esmentar:

• El compromís del Govern amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) per situar al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona una de les seves seus en xarxa.
• La ubicació a Barcelona de l’oficina de l’Acadèmia Europea per al Sud d’Europa i la Mediterrània, les activitats de la qual es dirigiran a la dinamització de la recerca, l’educació i la innovació, en especial, de les ciències socials i les humanitats.

Conclusions

El conseller va cloure la seva intervenció amb sengles referències al programa Horizon 2020 i l’estratègia RIS3, de la qual se’n parlarà molt en els propers mesos:

• D’una banda, el programa Horitzó 2020, dotat amb 70.000 milions d’euros per a R+D+I, ofereix noves oportunitats ja que, segons Mas-Colell,  Catalunya està molt alineada amb l’estratègia europea de recerca i en bona posició per accedir a una part d’aquests fons.

• De l’altra, l’estratègia regional d’especialització intel·ligent en recerca i innovació (RIS3), sobre la base de la internacionalització i el foment de l’economia del coneixement. Els departaments d’Economia i Coneixement i d’Empresa i Ocupació estan treballant conjuntament per impulsar programes transformadors i dissenyar accions en política d’R+D+I, amb un enfocament de desenvolupament econòmic. L’objectiu és orientar els fons FEDER i Fons Social Europeu tot concentrant els recursos en coneixement dirigit cap a l’especialització econòmica. Per aprofundir sobre el concepte de RIS3, recomano la lectura de la presentació The EU’s Smart Specialization Strategy: Emerging Implications for Catalonia, del professor Christian H. M. Ketels (Harvard Business School).

Si voleu més informació sobre les actuacions del Govern en matèria d’universitats i recerca, us recomano que accediu a les presentacions publicades en el compte d’Slideshare de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Accés al text sencer de la compareixença (PDF)

Accés al núvol de paraules (tag cloud) basat en el text de la compareixença

Articles relacionats

• Universitats i recerca en el darrer discurs del president Mas al Parlament
• Universitats i recerca, en el darrer debat sobre l’orientació política general del Govern