Presència dels centres de recerca de Catalunya a les xarxes socials (baròmetre estiu 2012)

Aquest article pretén ser la continuació de l’article Rànquing d’universitats i estructures de recerca de Catalunya a les xarxes socials, publicat el mes de febrer (baròmetre hivern 2012), on analitzava el nombre de seguidors a Twitter, Facebook i You Tube de diverses estructures de recerca de Catalunya.

Indicator [squared circle]

Indicator [squared circle] by xiaming, on Flickr

Introducció

En aquesta ocasió he analitzat la presència a les xarxes socials Twitter, Facebook i You Tube de:

  • Els 47 centres que formen part de la Institució CERCA
  • Les 12 grans infraestructures de suport a la recerca que recull el directori d’unitats d’R+D+I a Catalunya de la Secretaria d’Universitats i Recerca
  • Les vuit xarxes de referència que formen part de l’esmentat directori

La recollida de la informació s’ha dut a terme els dies 10 (centres de recerca) i 12 de juliol (xarxes de referència i grans infraestructures).

En el cas dels centres de recerca l’estudi inclou una comparativa amb el baròmetre d’hivern que recull el percentatge d’increment de la presència dels centres a les diverses xarxes i, en el cas de Twitter, la variació de la posició en el rànquing.

Quant a la resta d’estructures de recerca, el rànquing s’estableix d’acord amb la xarxa social Twitter (primera columna de les taules), ja que és la xarxa que compta amb una presència majoritària de les entitats analitzades, per bé que en el cos de l’article també són esmentades les entitats que encapçalen els rànquings a Facebook (segona columna) i YouTube (tercera).

Centres de recerca

Dels 47 centres CERCA, 21 tenen compte de Twitter. Respecte del baròmetre d’hivern,  s’han incorporat a la classificació  l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer, l’Institut de Ciències del Clima i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

No hi ha diferències substancials respecte del baròmetre d’hivern: encapçala la classificació el compte de la Fundació Josep Carreras, de la qual depèn l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i manté la segona posició l’i2CAT. El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya guanya una posició i es col·loca en el tercer lloc. A la banda alta de la classificació també s’observa que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals,  l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol  i el Centre de Regulació Genòmica han tingut un increment substancial de seguidors que els permet escalar posicions.

Respecte de la Fundació Josep Carreras, que també encapçala els rànquings a Facebook i You Tube, cal assenyalar, com molt bé afirmava una lectora (Laia) en un comentari del post de febrer, que la Fundació probablement genera un nombre molt destacat d’adhesions de caràcter emocional que potser no es dóna en la majoria de la resta de centres.

En el cas de Facebook, són presents 15 centres CERCA en aquesta xarxa. Respecte del baròmetre d’hivern,  s’han incorporat a la classificació l’Institut de Ciències del Clima i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.Tal com passava el febrer, encapçala el rànquing la Fundació Josep Carreras precedida de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. L’espectacular increment en el nombre de seguidors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social fa possible que aquest centre assoleixi la tercera posició.

Quant a You Tube, s’incorpora a la classificació el canal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Ocupen les primers posicions els canals de la Fundació Josep Carreras, el Centre de Regulació Genòmica i el Vall d’Hebron Institut de Recerca.

En resum, es pot afirmar que els centres de recerca consoliden i incrementen la seva presència a les xarxes socials, que han passat a formar part de la seva estratègia comunicativa cada cop de manera més visible.

Grans infraestructures

Incorporem a la taula el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, que ha estrenat recentment compte de Twitter, i l’Observatori del Montsec, que és present a Facebook i de fet lidera la classificació en aquesta xarxa, mentre el Centre Nacional de Supercomputació ocupa el primer lloc en nombre de seguidors a Twitter.

Xarxes de referència

Les xarxes de referència s’han incorporat a Twitter des del darrer baròmetre, i la taula mostra els primers indicadors, amb la Xarxa de referència d’R+D+I en Química Teòrica i Computacional en primera posició. Cal esmentar que la Xarxa de Referència d’R+D+I en Aqüicultura també disposa de compte a Facebook, amb 66 seguidors.

Comptes institucionals

Pel que fa als comptes institucionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca, els comptes d’universitats a Twitter i Facebook lideren la classificació per davant dels de recerca. En tercera posició se situa el compte de Twitter del portal Recerca en acció (que depèn de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca), i tanca la llista el compte de l’àmbit de coneixement del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Universitats

Pel que fa a les universitats, us remeto a l’excel·lent article A partir d’avui les universitats catalanes tindran més usuaris a les seves xarxes socials: dades klout, twitter i facebook, del professor Miquel Duran des del seu bloc Edunomia, que analitza la presència de les universitats públiques i privades de Catalunya a les xarxes socials Twitter i Facebook i n’incorpora l’índex klout.

Altres articles relacionats

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Presència dels centres de recerca de Catalunya a les xarxes socials (baròmetre estiu 2012)

  1. Jordi Verdura ha dit:

    Bona feina Xavier! comparteixo.

  2. Pau Rubio ha dit:

    Hola, Xavier
    Molt interessant, el post.
    Personalment crec que el nombre de seguidors no hauria de ser mai l’únic paràmetre que es té en compte a l’hora de mesurar l’activitat a les xarxes socials. Indueix a caure en el parany de buscar followers a l’engròs i no necessàriament implica que la gestió de les xarxes s’estiga fent adequadament.

    • Moltes gràcies pel comentari, Pau. Tens raó, el nombre de seguidors no hauria de ser l’únic paràmetre a l’hora de mesurar l’activitat d’un perfil a Twitter o Facebook, tot i que en general s’accepta que és un bon indicador per establir classificacions sobre la visibilitat a la xarxa d’un compte. En el cas de Twitter també es parla molt de l’índex klout, que combina el nombre de seguidors amb l’activitat a la xarxa, però també és un paràmetre millorable. Sigui com sigui, la vocació de l’article és simplement fer palès que la presencia de les estructures de recerca a les xarxes socials cada cop és més destacable.

      • Pau Rubio ha dit:

        Gràcies a tu, Xavier. Aquestos debats són necessaris per a fer pedagogia sobre ús de les xarxes. Crec que ho veiem de la mateixa manera: en el cas de twitter el número de seguidors és important si va acompanyat d’una capacitat d’influència i de generació de comunitat. Hi ha altres pistes que la fan mesurable: mencions, retweets, clics als nostres enllaços, ratio tweets totals/seguidors…

  3. Mercè Isern ha dit:

    Hola Xavier. Molt bona feina i molt interessant.

  4. Jordi ha dit:

    Per quan una nova actualització? jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s