Nous avenços contra l’ELA

En aquest apunt resumeixo alguns continguts del número 146 de RECERCAT, el butlletí de la recerca a Catalunya (accés al videosumari).

Resultats de la combinació de tècniques basades en llum de sincrotró amb què s’analitzen astròcits d’ELA del model animal transgènic hSOD1 G93A / Sincrotró ALBA

Un article de la secció ‘Universitats i centres’ mostra com una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró aplicades al sincrotró ALBA i a l’Advanced Photon Source, als Estats Units, ha posat al descobert aspectes desconeguts fins ara sobre els astròcits, un tipus de cèl·lules implicades en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Els resultats mostren diferències significatives en aspectes estructurals, químics i macromoleculars entre astròcits d’ELA i astròcits sans, la qual cosa representa un avenç important sobre els els canvis cel·lulars estructurals i bioquímics associats a les mutacions genètiques camecanismes que provoquen aquesta malaltia.

A la secció ‘Catalunya’ podeu llegir un article sobre l’acord de mobilitat per a estudiants i investigadors signat entre la Institució CERCA i l’Agència Nacional de Recerca i Innovació de l’Uruguai. Gràcies a aquest acord, Agustín Long, estudiant de Dret de la Universitat Catòlica de l’Uruguai, ha pogut treballar a l’i2CAT sobre les últimes tendències legislatives i reguladores vinculades a les noves tecnologies i Internet.

A la secció ‘Món’ el butlletí es fa ressò del nou partenariat de recerca impulsat per la Comissió Europea que té com a objectiu millorar el diagnòstic, els tractaments i les cures de les malalties minoritàries. El projecte disposa d’un pressupost de més de 100 milions d’euros, dels quals 55 milions provindran del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020.

Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai. Imatge: RECERCAT.

La investigadora entrevistada aquest número és Nanda Rea, astrofísica de l’Institut de Ciències de l’Espai i Premi Nacional de Recerca 2017 al Talent Jove. Rea és una investigadora italiana, referent mundial en el camp de les estrelles de neutrons, els púlsars i els magnetars. En l’entrevista aborda qüestions científiques com ara la relació entre magnetisme i matèria o el risc que suposaria per a la vida l’existència de púlsars latents propers al nostre planeta. També comenta el seu interès per treballar a casa nostra:

Barcelona acull una de les principals institucions del CSIC a tot Espanya, exerceix de punta de llança en la recerca espacial, en part perquè disposa d’una indústria molt potent, i fins a quatre instituts de recerca especial sota el paraigües de l’IEEC, un veritable pol d’interacció i de treball en comú per als investigadors que treballem a Catalunya. A més, també col·laborem amb altres centres, com ara l’IFAE, amb el qual hem desenvolupat molts instruments d’ observació del cel.

El bit terminològic del mes està dedicat als think tanks, actors molt presents quan es plantegen debats socials com les polítiques d’educació, el futur de les pensions o l’impacte de la tecnologia. Però com en podríem dir, en català? Des del TERMCAT ens expliquen altres opcions per referir-nos-hi.

Un projecte didàctic que reivindica la figura i la recerca de científiques, un cicle de conferències a Tarragona sobre ‘La ciència del vi’, una consulta pública sobre accés a dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic i un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de la igualtat de gènere a les institucions acadèmiques i de recerca de la Unió Europea són altres continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí i, si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Altres articles relacionats