Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible?

Quan el ministre d’Economia va preguntar a Michael Faraday, l’any 1850, quina utilitat pràctica tenia l’electricitat, tot i que el prestigiós físic anglès en tenia alguna idea, li va respondre: “Senyor, un dia servirà per recaptar impostos”. Potser encara no es pot trobar una aplicació pràctica al descobriment del bosó de Higgs, però fer recerca bàsica sobre física de partícules -com la que es duu a terme al Large Hadron Collider (el Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC, ubicat al CERN, a Suïssa)- no solament serveix per explicar per què l’univers és d’aquesta manera i no d’una altra, sinó que és altament rendible i es tradueix en aplicacions pràctiques en camps com ara la salut, les TIC i el medi ambient: vegem-ne uns quants exemples.

Gran Col·lisionador d'Hadrons o LHC. Imatge: CERN.

Detector ATLAS del Gran Col·lisionador d’Hadrons o LHC. Imatge: CERN.

El cost aproximat d’una gran infraestructura com ara l’LHC és molt elevat i l’ordre de magnitud és de milers de milions d’euros. Aquesta xifra, però, encara està per sota del que costa un portaavions, un submarí nuclear o una altra gran infraestructura de recerca: l’Estació Espacial Internacional (ISS).

La pregunta és: després d’aquesta inversió, quin retorn n’obtindrem? Cal tenir present que mentre es construïa el gran col·lisionador d’hadrons s’han hagut de desenvolupar múltiples tecnologies vinculades a àmbits com ara (i entre d’altres): superconductivitat, computació, criogènia, telecomunicacions, nous materials, enginyeria civil i microelectrònica. El desenvolupament d’aquestes tecnologies té una repercussió evident sobre altres camps del coneixement, així com un gran impacte sobre la societat. Destaquem-ne alguns exemples:

Salut

  • La teràpia d’hadrons, que empra protons o ions de carboni en comptes de fotons, ha mostrat resultats molt esperançadors en el tractament de determinats tipus de càncer.
  • L’antimatèria també és un camp amb moltes possibilitats de ser aplicat a l’àmbit de la salut. Ho demostra l’Antiproton Cell Experiment (ACE) del CERN, que estudia l’ús dels antiprotons per destruir alguns tumors.
  • La millora de les eines que proporcionen imatges per al diagnòstic també és un dels objectius de la física de partícules. Com a mostra podem esmentar el projecte Medipix, on col·labora un centre de recerca català, l’Institut de Física d’altes Energies (IFAE).

Medi ambient

  • Una de les aplicacions de la producció de feixos de neutrons és el reciclatge de residus nuclears mitjançant la transmutació del combustible, cosa que permet que residus altament radioactius esdevinguin segurs. Els físics del projecte n_TOF del CERN treballen per assolir aquesta finalitat.
  • Les tecnologies de buit desenvolupades per al Gran Col·lisionador d’hadrons serveixen per a desenvolupar panells solars més eficients (vegeu imatge inferior).
Els panells solars de l'aeroport de Ginebra utilitzen una tecnologia desenvolupada al CERN.

Els panells solars de l’aeroport de Ginebra utilitzen una tecnologia desenvolupada al CERN.

TIC

  • El CERN va ser l’indret on va néixer el concepte de web a principis dels noranta, ja que s’hi va desenvolupar el protocol http per facilitar la transmissió de dades entre el personal investigador. El World Wide Web (WWW) ha revolucionat els mecanismes que ens permeten transmetre la informació i accedir al coneixement, i el seu impacte sociològic és inqüestionable.
  • Com es poden analitzar el grans volums de dades que proporcionen els detectors després de les nombrosíssimes col·lisions dels feixos de protons? Mitjançant la distribució de les dades enregistrades a més d’un centenar de centres de càlcul d’arreu del món, que utilitzaran la tecnologia GRID, la qual permet l’accés a les dades i la utilització de milers d’ordinadors de manera coordinada mitjançant la compartició de capacitat de càlcul. Aquesta tecnologia serà molt profitosa per als centres de recerca que hagin d’analitzar grans volums de dades (big data), com ara centres vinculats a les ciències de la vida (genòmica, proteòmica) i a la meteorologia (clima).

 Conclusions

Podeu consultar més informació sobre aquestes i moltes altres aplicacions pràctiques de la recerca en física de partícules en aquest document, que va ser presentat pel CERN a Brussel·les, el passat mes de maig, als ministres de ciència i tecnologia de la Unió Europea. En aquest marc també es va aprovar l’Estratègia europea per a la física de partícules, una excel·lent notícia per als que pensem que sumant, multipliquem, quan els països uneixen esforços en l’àmbit de la cooperació científica. De fet, un dels millors exemples de cooperació científica internacional el trobem a l’LHC, on treballen plegades durant anys més de 10.000 persones de l’àmbit de les ciències físiques i les enginyeries que pertanyen a més de 100 nacionalitats. Si bé la cooperació és una activitat que cal estimular com a humans, en el camp de la ciència, actualment (i més que mai), aquesta actitud és indispensable.

Articles relacionats

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Invertir en recerca sobre física de partícules és rendible?

  1. Laura Morrón ha dit:

    Totes les tevés entrades són exel·lents però aquesta és especialment important en un moment en què sembla que ningú s’adoni de la importància de la investigació per a tirar endavant. Fantàstica exposició.
    Un petó,
    Laura

    • Moltes gràcies per les teves paraules, Laura! Invertir en recerca és cabdal i cal que fem una tasca pedagògica per explicar que aquesta inversió s’acaba gairebé sempre traduint en progrés per a la societat.
      Una abraçada,
      Xavi

  2. Un dels principals problemes, al meu entendre, és que encara que s’ha avançat molt en comunicació científica, encara cal fer molts més esforços, i sobretot no anar enrere, per socialitzar el coneixement que s’obté amb la recerca. Això requereix imaginació, molta empenta i recursos, i evidentment pedagogia.

    • Gràcies pel teu comentari, Cinta. La comunicació científica és molt important, efectivament, i s’està fent molt bona feina des de les grans infraestructures (com és el cas del CERN) i des dels centres de recerca. Pel que fa al nostre país, la tasca que feu a l’IPHES per difondre la vostra recerca és molt destacable,

  3. Sergio_Pomares ha dit:

    L’altre dia un amic em va preguntar per què cal investigar en física de partícules, sóc bioquímic i no vaig saber explicar bé, li vaig dir que és important per seguir estudiant i comprendre l’univers. Gràcies a aquesta entrada podré explicar-li les aplicacions que té. Enhorabona!

    • Gràcies pel teu comentari, Sergio!🙂 M’alegro que t’hagi agradat l’article i que et sigui útil. Jo només n’he fet una petita selecció, però en el document del CERN trobaràs múltiples aplicacions de la física de partícules en un ampli ventall d’àmbits del coneixement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s