Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

Aquest estiu, la qüestió del mecenatge en el món de la recerca s’ha tractat a bastament en blocs i mitjans de comunicació. En un context de crisi econòmica com l’actual, que ha provocat una forta reducció de les fonts de finançament tradicionals de la recerca, el mecenatge ha esdevingut un tema emergent. En aquest article parlarem de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a  Catalunya.

Funding per HowardLake, a Flickr

Funding per HowardLake, a Flickr

Micromecenatge (crowdfunding)

En el número de març de RECERCAT ja explicàvem que, gràcies al micromecenatge, la suma de petites aportacions individuals permet substituir les grans inversions en recerca de les administracions públiques. Fa anys que en el món anglosaxó s’han adaptat a aquest nou escenari de contenció pressupostària, i han sorgit diverses plataformes que posen en contacte el personal investigador amb el públic general i potencial inversor dels projectes de recerca, mitjançant l’ús de les xarxes socials. Destaquen en aquest sentit plataformes com ara #SciFund Challenge, FundaGeek, The Open Source Science ProjectSciFlies i RocketHub.

El funcionament del procés és relativament senzill: els recercaires descriuen el projecte i en fixen el cost total. Durant la fase de finançament, que és limitada, els usuaris fan les seves aportacions. Un cop acabada aquesta fase, si el projecte ha aconseguit pel cap baix el 100% del pressupost, es posa en funcionament i es cobra als mecenes el seu suport. En cas contrari, el projecte s’anul·la i no es cobra cap import. Segons la quantitat de l’aportació es té dret a alguna recompensa relacionada amb el projecte, com ara aparèixer als crèdits, rebre un llibre o visitar el centre de recerca, per exemple.

M’ha semblat particularment interessant  el sistema de funcionament de Cancer UK Research Myprojects, on els donants poden escollir el projecte de recerca o fins i tot crear la seva pròpia pàgina personal de recaptació de fons per a un projecte concret. Fins ara ja s’han recaptat més d’un milió de lliures.

A més de projectes de recerca, el micromecenatge pot ser útil per a la divulgació i la comunicació de la ciència, com ho demostra el grup Amazings que va aconseguir publicar la seva revista gràcies a la plataforma Lánzanos, o Taracea, una iniciativa de la FECYT que pretén aplegar suport públic i mecenatge per impulsar projectes de divulgació científica.

Sobre aquesta qüestió, la blocaire Anna Guillaumet va escriure un interessant article fa unes setmanes, amb un comentari del professor Joaquin Sevilla que obria el debat sobre els perills que pot implicar la substitució del finançament públic pel mecenatge en la producció científica.

…i macromecenatge o mecenatge sense estar-se de res

Llegia aquest estiu a Nature  una gran notícia per als físics teòrics: Yuri Milner, un doctor en física multimilionari, ha instaurat un premi, Fundamentyal Physics Prize, destinat a físics teòrics (l’especialitat preferida de Milner) i dotat amb tres milions de dòlars. Per fer-nos una idea de la gran magnitud del premi, tinguem en compte que el premi Nobel està dotat amb 8 milions de corones sueques, que equivalen aproximadament a 1,2 milions de dòlars: és a dir, l’import del premi de Milner gairebé triplica el del Nobel.

Enguany el premi ha recaigut en nou físics (cadascun dels quals cobrarà aquests 3 milions de dòlars), escollits directament per Milner. Cinc dels guardonats són reconeguts especialistes en teoria de cordes: Edward Witten, Nima Arkani-Hamed, Juan Maldacena, Nathan Seiberg i Ashoke Sen. Quant a la resta, Alan Guth i Andrei Linde són cosmòlegs inflacionaris, Maxim Konstevich es dedica a la física matemática, i Alexei Kitaev a la computació quàntica. Aquest article de The Guardian explica la trajectòria dels guardonats.

En el sector de la física teòrica tenim de tot: des de reaccions molt favorables a la iniciativa i a la llista de guardonats, com ara la de Luboš Motl (de qui se sospita que pot haver assessorat Milner) fins a la més crítica de Peter Woit, que es pregunta per què teories com la teoria de cordes o la supersimetria poden arribar a tenir aquest reconeixement quan encara no s’han demostrat (els 150 comentaris del seu post són una bona mostra del debat suscitat per Woit).

Imatge: #SciFund Challenge

Imatge: #SciFund Challenge

Mecenatge i recerca a Catalunya

A Catalunya hi ha bons exemples d’atracció privada en forma de mecenatge, i recentment se’n feien ressò de la qüestió des del bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, així com Lluís Rovira, director de la Fundació CERCA, també des del seu bloc. De manera resumida, destacaria com a exemples de mecenatge privat científic a Catalunya:

Per tal d’impulsar el mecenatge científic, entre d’altres objectius, el Govern va aprovar a finals de juliol el canvi de nom de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) –que recupera la seva denominació tradicional i el seu caràcter d’entitat privada–, amb un patronat amb majoria de representants del sector privat i sota la presidència, des de juny passat, del doctor Antoni Esteve, president del grup Esteve. Com a entitat privada, la FCRI desenvoluparà, entre d’altres missions,  la captació d’inversió privada per al sistema català d’R+D i l’aplicació de noves vies de cooperació entre el sector públic i el privat en les activitats de recerca científica a Catalunya.

Una bona mostra de l’interès que suscita el mecenatge a casa nostra són els dos actes que tindran lloc properament:

  • Dimarts, 18 de setembre, en el marc del Campus Gutenberg de la UPF, tindrà lloc a Barcelona a partir de les 16.45 una taula rodona sobre Mecenazgo en ciencia.

Considero que el mecenatge privat és una bona via per a la promoció de la ciència com a complement del finançament públic, però en cap cas n’ha de ser el substitut. En aquest sentit, cal que el mecenatge científic tingui uns incentius fiscals  superiors als que fixa l’actual llei del mecenatge, per la qual cosa seria desitjable que la nova Llei de participació en les activitats d’interès general i de mecenatge, que podria aprovar-se el 2013, augmentés les desgravacions per fomentar la transmissió de capital privat a les institucions públiques, regulés el micromecenatge i inclogués el sector científic de manera destacada.

 

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

  1. Anna Guillaumet ha dit:

    Gràcies per la menció!. Molt interessant i molt ben documentat el post.

  2. De res, Anna! Gràcies a tu també pel teu excel·lent article sobre el tema!

  3. A l’equip de l’ODC ens ha interessat molt l’article que has publicat i, per això, hem posat l’enllaç al blog de la nostra web.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s