La presència a les xarxes socials del món acadèmic i les entitats que fan recerca està cada cop més consolidada. Conscient de la importància d’aquest fet, he considerat que podria ser útil mostrar quines institucions són visibles a les xarxes i en quin grau.
Science Center, by Alan Garcia on Flickr
Introducció
He analitzat la presència a les xarxes socials Twitter, Facebook i You Tube de:
- Les set universitats públiques catalanes de caràcter presencial
- Els 48 centres que formen part de la Institució CERCA
- Les 12 grans infraestructures de suport a la recerca que recull el directori d’unitats d’R+D+I a Catalunya de la Secretaria d’Universitats i Recerca
La recollida de la informació s’ha dut a terme els dies 10 i 11 de febrer de 2012. El rànquing s’estableix d’acord amb la xarxa social Twitter (primera columna de les taules), ja que és la xarxa que compta amb una presència majoritària de les entitats analitzades, per bé que en el cos de l’article també són esmentades les entitats que encapçalen els rànquings a Facebook (segona columna) i YouTube (tercera).
Universitats
Pel que fa a la xarxa Twitter, la UB, la UPC i la UdG lideren la classificació. En canvi, quant a Facebook, són capdavanteres la UB, la UAB i la UPF.
Centres de recerca
Dels 48 centres CERCA, 19 són presents en alguna xarxa social. Encapçala el rànquing tant a Twitter com a Facebook la Fundació Josep Carreras, de la qual depèn l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. En el cas de Twitter, ocupen les primeres posicions i2CAT, IPHES, CTFC i IDIBAPS. Pel que fa a Facebook, després de la Fundació Josep Carreras ocupen llocs molt destacats l’ICP i el CTFC.
Grans infraestructures
De les 12 grans infraestructures analitzades, només 3 són presents en alguna xarxa social. Encapçala la classificació el BSC-CNS tant en el cas de Twitter com en el de Facebook.
Comptes institucionals
Finalment, he analitzat la presència a les xarxes socials dels comptes d’universitats i de recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca, així com la de l’àmbit de coneixement del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (podeu accedir a totes les xarxes socials d’aquest àmbit institucional des d’aquesta pàgina web). Hi he afegit informació relativa als comptes del portal Recerca en acció (que depèn de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca). Els comptes de recerca destaquen en el rànquing tant de Twitter com de Facebook.
Recomanacions finals…
1) Si teniu curiositat per saber com utilitzen les xarxes socials al Regne Unit i els EUA, heu de llegir aquest article del bloc de Brian Kelly: How Higher Education Uses Social Media [Infographic]: US and UK Comparisons
2) Si el que voleu és conèixer l’ús que fan de Twitter al món acadèmic francès, heu de llegir aquest article.
3) També interessants són les reflexions que fa Lynne Murphy en aquest article del bloc de la London School of Economics sobre la dualitat entre blocaire i recercaire: I’m having a blogsistential crisis! I am a blogger. And I am an academic. But am I an academic blogger?
4) Si us interessa el tema de l’accés obert a la recerca científica (open access) i el boicot a Elsevier per part d’alguns investigadors, no us podeu perdre aquest article d’Alex O. Holcombe al portal australià The Conversation (a The Economist han arribat a titllar el moviment d’Academic spring, per la similitud contestatària amb la primavera àrab): Spread the word: scientists are tearing down publishers’ walls
5) També volia compartir l’interessant article Favouriting Tweets, Openness and Frictionless Sharing, de Brian Kelly, i no perquè aparegui la meva imatge en una captura de pantalla, sinó sobretot perquè parla de les relacions que s’estableixen entre les persones amb interessos comuns gràcies a les xarxes socials (no us perdeu l’enllaç a l’article “A Tweet Takes Me To Catalonia” en què explica com va conèixer el professor Miquel Duran de la UdG 🙂 .
Altres articles relacionats
- Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques
- Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic?
- Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?
Xavier Lasauca i Cisa
L'ase quàntic 
Brillant Xavier!, gràcies per les teves aportacions un luxe!
Gràcies a tu, Elvira, per les teves paraules! 🙂
Xavier, bona feina!
Com a informació complementària podem afegir-hi l’índex Klout. Em sembla millorable, però en tot cas és un índex que combina el número de seguidors amb l’activitat que hi ha en les xarxes socials de cada universitats.
Avui el Klout de cada universitat és:
48 UdG
45 UOC
45 UPC
45 UB
43 UAB
43 UPF
39 UIC
38 UVic
33 UAO
28 URV
22 URL
Quan tingui temps em miraré també el peerindex i algun altre índex de reputació/xarxes socials.
Miquel, moltes gràcies per la teva aportació, que complementa molt bé els indicadors de l’apartat d’universitats de l’article. L’índex Klout (http://en.wikipedia.org/wiki/Klout), deixant de banda que, com molt bé dius, és millorable, és un indicador més; amb la precaució que calgui, es pot tenir en compte. Per cert, felicitats -per la part que et toca 🙂 – per la destacada presència de la UdG a les xarxes socials.
Xavier,
com que he anat recollint el número de twitter followers durant aquest curs, aquí pots trobar la gràfica de la seva evolució fins avui… Des de l’1 de gener hi ha increments entre un 10 i un 20%. S’està encara molt lluny de la saturació (que seria, entenc, que tota la població i tots els comptes corporatius seguíssin una universitat).
Veurem com evoluciona tot això.
Malauradament la UIB i la UdL no tenen compte de twitter, al menys jo no el tinc detectat.
He oblidat la gràfica de dNtw/dt: http://www.flickr.com/photos/miquelduran/6864900501
Moltes gràcies, Xavier, per l’anàlisi feta i per compartir-ne tant els resultats com les bambolines conceptuals (excel·lent webgrafia!). Ara, com denota un dels articles recomanats, cal passar a la reflexió qualitativa dels usos (genial el matís Am I an academic blogger?): Puix que és a les xarxes, vejam què diu! i quin profit en treu…
D’altra banda, el biaix facebook / twitter entre universitats també ens obre una mina de preguntes. És molt interessant la dada de la Fundació Carreras en aquest sentit, ja que e spot interpretar que la Fundació produeix més adhesions, diguem-ne emocionals, que no pas informacions.
En fi, una mina per a la reflexió.
Laia, moltes gràcies per les paraules d’agraïment i per les teves interessants reflexions. Certament, hi ha un debat profund en el món acadèmic (especialment en l’anglosaxó) al voltant de les xarxes socials, especialment al voltant de Twitter. Avui mateix em feia ressò d’un interessant article de Mark Carrigan al bloc de la LSE que tracta aquesta qüestió (http://bit.ly/w3FOOc).
Completament d’acord en la teva valoració a l’entorn dels resultats de la Fundació Carreras; jo també penso que fonamentalment la gent s’hi adhereix per motius emocionals, però tot i amb això vaig considerar que, com sigui que la seva missió és donar suport a la recerca científica mitjançant l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, calia tenir en compte els resultats del compte de la Fundació de manera global.
Moltes gràcies novament per les teves aportacions, Laia! 🙂
Retroenllaç: Institutional Use of Social Media In Europe « UK Web Focus
Molt interessant, Xavier. El que em sorprèn és que no incloguis totes les universitats de l’ACUP – Associació Catalana d’Universitats Públiques (http://www.acup.cat/universitats) o totes les universitats catalanes.
No apareix al rànquing, per exemple, la UOC, que tal com mostra el gràfic de’n Miquel Duran és la que té més seguidors a Twitter (més de 9.000). I a Facebook en té més d’11.000, superada per la UB (12.075 a data d’avui, tot i que al rànquing només hi consten 1.969¿?).
També trobaria interessant incloure informació complementària qualitativa. En aquest sentit, dades com el nombre de llistes en què han inclòs un perfil de Twitter pot complementar al Klout, que cal mirar-se amb certa cautela. O podria ser rellevant conèixer quantes mencions espontànies rep el nom de la universitat o el nom d’usuari de Twitter (per a algunes és més fàcil d’analitzar que per d’altres).
Si bé l’anàlisi de les xifres és només un primer pas, nosaltres fem seguiment de la majoria d’aquestes dades cada mes, amb un Excel que actualitza les dades automàticament: http://www.skolti.com/lab/exp4/
Moltes gràcies per les teves aportacions, Eva! Ja he esmenat la cifra corresponent als seguidors de FB de la UB, gràcies per detectar-ho. Vaig decidir analitzar únicament les set universitats públiques de Catalunya de caràcter presencial per tal de centrar la meva atenció en els 48 centres CERCA i les 12 grans infraestructures; els comentaris de Miquel Duran van ser una valuosa aportació al meu post que, com molt bé dius, mostren els excel·lents resultats de la UOC quant a la seva presència a FB i Twitter. La meva intenció a mig termini, però, és analitzar la presència a les xarxes socials de tot l’espectre universitari dels territoris de parla catalana.
Many thanks for this summary of social media analytics for Catalan Universities.
Regarding Michael Duran’s suggestion for including Klout metrics, you may be interested in my findings for Social Analytics for Russell Group University Twitter Accounts.
It needs to be noted, however, that such lists are based on unpublished algorithms and therefore the findings – and any policy decisions – need to be treated with caution.
Thank you very much for your suggestion, Brian: a great research and a really interesting article!
Ostres quina feinada que has fet. Molt interessant. Has posat “deures” a les universitats
Moltes gràcies pel teu comentari, Laura! En tot cas, aquesta anotació només pretén oferir una fotografia sobre la presència actual dels agents que fan recerca a les xarxes socials. 🙂