Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat

El passat dilluns va ser presentat l’estudi Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat, una iniciativa pionera de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). El document analitza l’activitat de les vuit universitats públiques catalanes i la seva repercussió en la societat i l’economia del país. En aquesta anotació comentarem alguns dels principals impactes.

A banda de les principals dades i magnituds del sistema universitari públic català en el context estatal, europeu, i internacional, l’anàlisi es completa amb exemples concrets d’activitats i serveis que estan duent a terme les universitats catalanes en múltiples àmbits.

Tot l’estudi és de lectura francament recomanable, però particularment rellevant m’ha semblat l’apartat dedicat a analitzar els quatre principals impactes de l’activitat universitària a la societat: la formació i el capital humà, la recerca científica, el desenvolupament social i cultural, i la innovació i el progrés econòmic.

La formació i el capital humà

L’estudi destaca que formar els professionals que requereix la societat és, i ha estat, la funció més important de la universitat des del seu naixement, i que les universitats catalanes no només han acomplert aquesta missió, sinó que han sabut respondre a la demanda de professionals amb visió de futur i qualitat i han fet néixer noves titulacions universitàries. Segons el document, les universitats també han jugat un paper destacat en l’atracció de capital humà i talent d’altres països (investigadors, professors, estudiants de programes de doctorat i de màster), cosa que ha permès la generació de noves idees, projectes i iniciatives a Catalunya i en cooperació amb altres universitats, centres de recerca i països estrangers.

Un altre dels factors que destaca l’informe és la contribució de les universitats públiques catalanes a la mobilitat social d’amplis sectors de la societat, que ha facilitat l’accés a la universitat de joves d’arreu de Catalunya, amb un esment del paper clau desenvolupat per les universitats públiques ubicades fora de la conurbació de Barcelona, quant a  la democratització dels estudis universitaris a Catalunya.

En l’actualitat, el percentatge d’accés a la universitat se situa a l’entorn del 40% de cada generació de joves analitzada. Així, mentre que l’any 1977 poc més del 3% de la població catalana en edat de treballar disposava d’un títol universitari, el 2007, la proporció havia augmentat a més del 15%. La població d’entre vint-i-cinc i seixanta-quatre anys amb estudis superiors assoleix un valor a Catalunya que se situa a l’entorn del 29%, cosa que suposa un percentatge superior a la mitjana de la UE-27 (24,2%) i de la UE-15 (25,8%).

L’informe també conclou que un dels canvis més rellevant que s’ha produït en les darreres dècades a Catalunya és l’increment de la presència de dones estudiants en el conjunt de titulacions i en les taxes de finalització d’estudis superiors: mentre el curs 1973-1974 hi havia una participació del 37% de dones en les aules de les universitats públiques, el curs 2009-2010 el percentatge era del 54,6%. En la darrera dècada, a més, el nombre de dones cursant estudis en les universitats catalanes supera el nombre d’homes. Això no obstant, l’estudi assenyala que encara persisteix un biaix de gènere quant a la presència de dones i homes segons els àmbits d’estudis.

El document també destaca el canvi que s’ha produït pel que fa a la proporció d’estudiants d’educació superior els pares dels quals no tenen formació universitària, que és del 40%, la xifra més elevada dels països de l’OCDE . Una gran part de titulats universitaris, tot
i que encara es troben en la seva primera etapa d’inserció laboral, arriben a posicions
més elevades que els seus progenitors.

Pel que fa a la formació de doctors, factor indispensable en una economia basada en el coneixemen, el document assenyala que el 97% dels doctors treballaven tres anys després d’haver obtingut el títol, i d’aquests, el 93% ho feia a temps complert. Com a factor negatiu, s’esmenta que hi ha una menor inserció laboral dels doctors exercint d’acord amb aquesta formació al sector privat: una característica singular de Catalunya (15,7%) respecte d’altres països com el Japó i els Estat Units, on la inserció laboral dels doctors és del 37,5 i el 44,5%, respectivament.

Recerca científica

Pel que fa a aquest àmbit, he seleccionat els següents impactes com a més destacables:

  • Les universitats públiques catalanes produeixen més del 60% del total de la recerca que es fa a Catalunya.
  • Les universitats publiques catalanes produeixen el 0,6% de la recerca mundial, una xifra que en el període 2000-2007 va tenir un creixement de més del 70%.
  • En relació al PIB i a la població, la producció científica catalana es troba al nivell de la de Japó, Alemanya o Itàlia i clarament per damunt de la del conjunt de l’Estat espanyol i França.
  • L’any 2008, 46.000 persones es dedicaven a temps complet a la recerca a Catalunya, de les quals un 53% estaven ocupades al sector empresarial, un 30% a les universitats i un 17% a l’Administració pública. En els darrers vint anys, Catalunya ha quadruplicat el seu personal investigador. Concretament, en el període 2004- 2008 el personal investigador en l’Administració pública s’ha incrementat un 97%, mentre que el de les empreses i les universitats, ho han fet un 20% i un 17% respectivament.
  •  L’anàlisi del personal investigador per sexe indica que Catalunya se situa al capdavant dels països europeus amb major nombre de dones en aquesta activitat respecte del total, un 41%.
  • L’any 2008 la producció científica de Catalunya va representar el 28,5% de la producció en el conjunt de l’Estat i el 0,8% de la producció a nivell mundial. D’altra banda, el 60% de la producció científica a Catalunya en el període 2004-2008, va produir-se a les universitats públiques, el 34% als hospitals (la majoria d’ells vinculats a les universitats) i el 5% al sector Administracions públiques.
  • Entre el 2000 i el 2007, les universitats de Catalunya han incrementat el nombre de publicacions un 74,8%, el doble que la mitjana mundial, que ho ha fet en un 35,3%.
  • Els darrers cursos s’ha llegit una mitjana de 1.500 tesis doctorals a les universitats públiques catalanes.
  • Fins l’any 1997, la producció de Catalunya obtenia xifres de cites per document inferiors a la mitjana mundial. D’aleshores ençà, aquesta tendència s’ha modificat. Avui, la mitjana de cites de la producció científica catalana supera la mitjana mundial i amb escreix. Les universitats públiques catalanes mostren un impacte científic de l’1,34, és a dir, un 34% per sobre de la mitjana mundial, i situen el país en una posició mitjana, gairebé a les portes del grup capdavanter a nivell internacional.
  • Un altre indicador per valorar la qualitat científica de les investigacions és el grau de col·laboració internacional de les publicacions realitzades, que a Catalunya representa el 41%. Així, Catalunya se situa en posicions capdavanteres mundials en quant a impacte, per davant d’Alemanya, França i Finlàndia, i per sobre de la mitjana de la UE-15.
  • Els bons resultats quant a captació de recursos provinents de la Unió Europea es veuen reflectits en les convocatòries de l’European Research Council, les quals tenen especial significat perquè indiquen el potencial de recerca d’excel·lència, de primera línia. La suma del global del resultat de les convocatòries que han tingut lloc des de l’any 2007 fins avui aporta magnífics resultats per a Catalunya, tant a nivell de l’Estat com del conjunt d’Europa. Catalunya ha rebut, en el conjunt d’aquestes convocatòries, cinquanta-un projectes, el 57% del total concedit a l’Estat. En el període 2007-2010 es visualitza la potència de Catalunya en el marc de l’ERC en el context europeu, ja que comptabilitzades les concessions conjuntes d’aquestes cinc convocatòries segons el nombre d’habitants, Catalunya se situa en la quarta posició de la UE, tres vegades per sobre de la mitjana del conjunt de països participants al 7è Programa Marc de la UE i sis vegades més que la mitjana estatal.

Desenvolupament social i cultural

Més enllà de les tasques més vinculades a la formació i a la recerca científica, les universitats públiques catalanes contribueixen de manera significativa al benestar social
del país, fent possible la inclusió social  i el foment de la solidaritat i la reciprocitat. Sobre aquesta qüestió l’informe afirma que els beneficis socials de l’educació superior són majors que els beneficis imputats directament al mercat de treball i als efectes macroeconòmics, sobre la base d’actuacions com les següents:

  •  La promoció de serveis específics per a persones amb discapacitats o necessitats especials per a l’aprenentatge; programes d’integració per als nouvinguts al país; cursos de català i de cultura catalana gratuïts per a nouvinguts o ajuts econòmics per a persones amb recursos escassos com poden ser beques de col·laboració, ajuts per a la reducció de la matrícula o beques d’estudis.
  • L’impuls de programes especials per reforçar l’entrada d’alumnes que tradicionalment ho han tingut més difícil, o per a col·lectius com els de la gent gran que tenen ara noves oportunitats per accedir-hi (proves de majors de vint-i-cinc, majors de quaranta-cinc, reconeixement professional, campus a l’abast…) o per incentivar l’interès per la ciència i la universitat entre els alumnes de l’educació primària i, especialment, per a  aquelles escoles, barris i famílies amb dificultats socioeconòmiques
  • L’enfortiment de les múltiples relacions existents entre les universitats catalanes i les institucions d’educació superior i de recerca de diferents països en  desenvolupament, que mantenen una llarga tradició de cooperació, ambactuacions com ara la creació i impuls de les Càtedres UNESCO, que tenen com a finalitat potenciar la cooperació entre universitats, especialment amb les de països en desenvolupament, gràcies a la col·laboració entre aquesta institució, les universitats i la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Recerca. De fet, l’any 1989 es constituí a Catalunya la primera Càtedra UNESCO del món. Actualment, a Catalunya es coordinen disset Càtedres UNESCO, nombre molt elevat, si es compara amb les dinou Càtedres UNESCO de França, les onze d’Itàlia o les quinze del Regne Unit i dels Estats Units.

Innovació i progrés econòmic

El document destaca el paper de les universitats com a motors de desenvolupament i de creixement econòmic de primera magnitud, que es tradueixen en els següents indicadors:

  • Més enllà dels seus propis empleats, es calcula que les universitats publiques generen més de 40.000 llocs de treball, la majoria dels quals són d’alta qualificació tècnicoprofessional i, per tant, amb un alt impacte en el capital humà i social del país (l’1’1% del total de llocs de treball del teixit econòmic català pot ser atribuït a la presència de les vuit universitats públiques de Catalunya).
  • L’impacte econòmic directe i indirecte de l’existència de les vuit universitats públiques catalanes se situa a l’entorn del 0,6% del PIB de Catalunya. Una estimació del que pot suposar afegir l’activitat dels ens i les institucions vinculades a les universitats públiques catalanes (fundacions per a la formació contínua i la recerca aplicada, parcs científics i tecnològics, centres de recerca i altres ens) situaria l’impacte econòmic directe i indirecte a curt termini del conjunt universitari públic de Catalunya a l’entorn de l’1% del PIB.
  • En data de març de 2011, els parcs científics que eren membres de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), com a socis o membres associats, n’eren vint-i-quatre. Segons dades de l’XPCAT, l’any 2009 hi havia 2.165 empreses innovadores i de base tecnològica instal·lades als parcs catalans, de les quals, el 81,38% eren empreses petites i microempreses. Hi treballaven un total de 64.185 persones, de les quals, gairebé el 55% ho feien en R+D. El nombre total de centres en R+D i centres tecnològics que acollien era de 111.
  • De les patents sol·licitades en l’ambit estatal per part de l’Administració, el 5% ho foren des de Catalunya, el 15% de les sol·licitades per part de les universitats, el 20% dels particulars i el 25% de les sol·licitades per part de les empreses. L’informe constata que Catalunya es troba encara lluny de les mitjanes d’altres països per patents per milió d’habitants. Tanmateix, el creixement en aquests deu anys ha estat dels més elevats d’aquest conjunt de països, amb un increment mitjà del 106% i del 95% respectivament.
  • Pel que fa al comportament de les universitats catalanes, l’increment de les sol·licituds de patents ha estat del 89%, duplicant l’increment que han tingut la mitjana dels països de la UE-15 (43%) i també per sobre de la mitjana d’increment mundial que, entre el 2000 i el 2009, fou del 67%. Catalunya es troba entre els països que més han incrementat el nombre de patents mundials entre el 2000 i el 2009.

Si voleu accedir a l’informe sencer (176 pàgines) ho podeu fer des de l’enllaç www.universitat-societat.cat.

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s