“Higgs i hashtags”: una versió quàntica de Dostoievski

Avui comença a Bombai el XXV International Symposium on Lepton Photon Interactions at High Energies (hashtag #LP11), que durarà fins al dia 27 d’agost i ben segur que aportarà noves recerques sobre el bosó de Higgs, l’antimatèria, la supersimetria i la resta de qüestions que preocupa al personal recercaire especialitzat en física d’altes energies. Per aquest motiu, dedicarem aquest apunt a parlar de xarxes socials i partícules elementals.

Simposi Lepton Photon 2011

Simposi Lepton Photon 2011

El Gran Col·lisionadors d’Hadrons (LHC) a la xarxa

L’LHC, situat a l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda per CERN, amb aquest compte de Twitter) és l’accelerador de partícules més potent del món. Aquest sofisticat instrument científic, que pesa 31.000 tones, està ubicat ben a prop de la ciutat suïssa de Ginebra, i hostatjat en un túnel de 27 km de circumferència a 100 m de profunditat.

L’LHC és un accelerador que permetrà xocar protons (i trambé ions pesats) entre si a molt alta energia (14 TeV). Pensem que 1 TeV és l’energia cinètica d’un mosquit, un ésser viu que és un bilió de vegades més gran que un protó.

Els feixos de protons xoquen entre si gairebé a la velocitat de la llum (300.000 km/s), i l’energia alliberada durant l’impacte dóna lloc a noves partícules. Els quatre detectors de l’LHC desenvolupen un paper molt important, ja que s’encarreguen d’analitzar l’energia, la trajectòria i la identitat de les partícules alliberades a l’impacte per deduir què ha passat durant la col·lisió. Però que n’esperem, de cada detector?

  • Detector CMS (Twitter): identificar el bosó de Higgs, partícules supersimètriques i nous estats de la matèria de molt alta energia. És el més pesat dels quatre detectors (pesa gairebé el doble que la torre Eiffel). El seu compte de Twitter és el que té més seguidors, i també el que emet més piulades.
  • Detector ATLAS (Twitter): també aspira a detectar el bosó de Higgs (complementa la tasca del CMS). És el detector més gran de l’LHC (és tan gran com la nau central de la catedral de Notre-Dame). El compte de Twitter és el menys seguit, probablement per la seva poca activitat piuladora (darrerament comença a estar més actiu).
  • Detector ALICE (Twitter): estudiar la barreja de partícules elementals que hi havia immediatament després del big bang (el plasma de quarks i gluons) i observar col·lisions de ions de matèries com ara plom o or.
  • Detector LHCb (Twitter): esbrinar per què l’univers està compost de matèria i no d’antimatèria.
Sala de control de l'experiment ATLAS

Sala de control de l'experiment ATLAS. Imatge: ATLAS Experiment Blog

El lobby estatunidenc a l’LHC compta amb el seu usuari de Twitter, i també recomano que seguiu els comptes de James Gillies (cap de Comunicació del CERN), el professor Matt Strassler i la publicació Simmetry Magazine. Per estar completament al dia del que es cuina en aquests dies de tanta moguda quàntica, heu de seguir el fil del The ATLAS Experiment Blog i de l’agregador de blocs Quantum Diaries (els que entenguin japonès es poden barallar amb LHC ATLAS Japan🙂 )

“Guerra i quarks”, Tolstoi o el conflicte CERN – Tevatron pel bosó de Higgs

Tevatron (Twitter i facebook) és l’accelerador de partícules situat al Fermi National Accelerator Laboratory, i és el segon accelerador més potent del món, per darrere de l’LHC. El mes passat, Stefan Söldner-Rembold, portaveu del DZero, un dels dos equips que cerquen desesperadament el Higgs als EUA, afirmava que alguna cosa s’albirava d’entre la boira. Poc després,  la revista Nature posava en entredit aquesta  filtració del Tevatron;  el Tevatron podria plegar ben aviat per manca de finançament, i els seus investigadors intenten oferir resultats impactants.

Personalment crec que no és impossible, però és molt improbable que els americans s’avancin als europeus en la captura del Higgs. El CERN està agafant una impressionant velocitat de creuer tant pel que fa a l’obtenció com a l’anàlisi de les dades, tal com es va demostrar a la conferència de Física d’Altes Energies de la Societat Europea de Física, que es va celebrar a Grenoble (França) a finals de juliol, i ben segur que ara a Bombai presentaran nous i interessants resultats, dels quals anirem informant. Podeu seguir el simposi Lepton-Photon 2011 des d’aquest webcast de la pàgina del CERN.

Anotacions relacionades:

 Un estiu “calent” per a la física de partícules

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s