La Generalitat de Catalunya i el web social

La Generalitat de Catalunya ha elaborat la Guia d’usos i estil a les xarxes socials, amb la intenció de disposar d’unes pautes comunes perquè els departaments, serveis i marques de la Generalitat puguin ser presents a les xarxes socials de manera coherent i homogènia. En aquesta anotació explicarem les seves característiques principals i farem un resum de l’acte de presentació pública de la guia i de les intervencions recollides en el vídeo que es va gravar en acabar la sessió.

Generalitat de Catalunya i xarxes socials

La guia, que està començant a esdevenir un referent, és, segons el bloc gencatuna obra dinàmica i oberta, que va incorporant els criteris aportats per l’experiència de les persones que conformen la xarxa gencat, a partir d’un funcionament pioner en l’atenció tècnica i funcional mitjançant un model de comunitat de pràctica.

També cal remarcar que la guia es publica amb una llicència Creative Commons de reconeixement (CC BY 3.0), per la qual, només citant la font (Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General d’Atenció Ciutadana), se n’autoritza la còpia, distribució, comunicació pública, transformació i les finalitats comercials.

D’acord amb la guia, cada departament, servei o marca gestiona els perfils de les xarxes socials mitjançant l’aplicació Hootsuite, que en garanteix la seguretat i facilita la feina de les persones administradores. En canvi, els comptes repositoris de fitxers oberts a Youtube, Flickr i Slideshare es gestionen amb el connector (plugin) FireUploader, que permet publicar-los sense haver d’accedir a les aplicacions mateixes, també per facilitar la feina d’edició.

La guia també detalla les pautes d’estil i els criteris d’actuació adequats per dur a terme una comunicació efectiva en cadascuna de les xarxes socials (bloc, Twitter, Facebook, Linkedin, Youtube, Flickr, Slideshare i Delicious), basats en els valors de servei públic, transparència, qualitat, coresponsabilitat, participació i coneixement obert.

A l’acte de presentació de la guia el passat 15 de juny van assistir 265 persones (podeu accedir  a la presentació de la guia, elaborada per Jordi Graells, clicant aquí), i vaig tenir la sort de ser una d’elles. En acabar l’acte, algunes de les persones assistents vam ser convidades a  donar la nostra opinió sobre el nou producte, i les intervencions es van recollir en aquest vídeo (en català subtitulat en castellà):


Hi intervenen: Natàlia Touzon, Alan Cabañas, Georgina Pol, Dolors Reig, Conxa Rodà, Edgar Rovira, Cristina Aced, Miquel Rovira, Judith Gallimó, Francesca Cañas, David Alcubierre, Montserrat Garcia, Àngel Egea, Laia González, Francesc Soler, Ana Fernández, Ramon Saball, Marc Garriga, Albert Sierra, Jordi Domínguez, Alberto Ortiz, Iñaki Ortiz i el que això escriu.

De  les intervencions destacaria els següents punts:

– Estem davant d’un procés obert, on la ciutadania, el personal de l’Administració i els professionals de la comunicació poden ajudar a millorar i perfeccionar la Guia.

– La tasca d’acompanyament dels departaments per part de la DGAC és bàsica, necessària i molt útil.

– Cal estar amatents a la reacció de la ciutadania, ser molt flexibles i molt conscients de l’evolució futura de l’ús d’aquestes eines. Tot plegat marcarà l’èxit o el fracàs d’aquesta aposta de la Generalitat de Catalunya pel web social.

Cal perdre la por i encoratjar els departaments a emprar aquestes eines, ja que permeten respondre i intercanviar impressions directament amb la ciutadania, cosa que en la majoria de casos pot arribar a ser molt gratificant.

– El Twitter hauria de ser considerat un servei social, un servei públic.

Personalment considero que amb la publicació d’aquesta guia, la Generalitat de Catalunya aposta de manera valenta pel web social, és a dir, per  la transparència i la interacció amb la ciutadania a través d’aquestes eines per tal de donar-li millor servei. Aquesta aposta hauria de travessar tots els àmbits de l’administració. Concretament, l’àmbit de les universitats, la recerca i la comunicació científica, on l’ús d’aquestes aplicacions és cada cop més emergent (en vaig parlar en aquest article), hauria de ser, sota el meu punt de vista, prioritari.

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Innovació a l'Administració, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s