El crowdsourcing i el futur de la recerca

Fa unes setmanes, i via l’hiperactiu Miquel Duran (Edunomia) m’arribava l’interessant article The Path Less Travelled, d’Andrea Schweitzer, sobre el futur de les persones que fan recerca. Segons aquest article, l’investigador/a podria evolucionar de la cerca de la comoditat que ofereix el sector públic a esdevenir una figura més independent i emprenedora, “un investigador errant”, tal com descriu Duran en la seva anotació dedicada a l’article. El debat el va iniciar Alfons Nonell (Selenocisteïna) des d’ aquesta anotació.

Recerca

M’agradaria mostrar algunes possibilitats que ofereix la xarxa i que podrien impactar sobre el futur de la professió d’investigador/a. Actualment el web social o web 2.0, basat en el coneixement col·lectiu i l’elaboració dels continguts per part de la ciutadania, ens ofereix una nova pràctica que està tenint éxit als Estats Units: el crowdsourcing.  Aquest terme, encunyat des de la revista Wired fa uns anys, descriu un model de negoci en el qual les empreses utilitzen la xarxa per externalitzar part de les seves tasques més creatives, cosa que els permet la captació d’idees innovadores o la resolució de “reptes” o “desafiaments” per part de la comunitat internauta, fonamentalment personal investigador molt qualificat.

A hores d’ara als Estats Units hi ha empreses, com ara InnoCentive, que proposen la resolució de problemes o l’aprofundiment en les seves línies de recerca a la comunitat internàutica de cervells que consulten la seva pàgina web, els quals aporten solucions als problemes o idees innovadores que poden desembocar en la creació d’un nou producte.

No estem parlant de persones que hi teletreballen, sinó de persones que estan a l’atur (personal universitari o investigador) o que tenen ja una feina, però que complementen el seu sou amb els “reptes” que els proposa InnoCentive. Es treballa mitjançant correus electrònics i videoconferències. L’empresa InnoCentive, ubicada a Massachusetts i amb una comunitat de 200.000 persones connectades, treballa fonamentalment per a empreses grans (les del rànquing 500 de la revista Fortune, les més poderoses del planeta), com ara Boeing o Procter & Gamble, les quals paguen una quota anual a InnoCentive, juntament amb un percentatge del premi que obtenen les solucions més reeixides.

Així com abans hi havia una una profunda integració vertical als negocis que rebutjava el coneixement procedent de l’exterior, amb el crowdsourcing s’imposa un model d’innovació oberta que a la pràctica és molt útil, ja que reconeix l’existència de coneixement arreu i el fet que el coneixement útil es troba en els cervells de la col·lectivitat. Alhora, les empreses arrisquen poc i la rendibilitat és màxima: negoci garantit. En conseqüència, estan les empreses i les entitats que fan R+D disposades a obrir les portes?  No sempre: algú s’imagina resoldre un “repte” sobre disseny de caps nuclears? O sobre aquells àmbits on s’imposa el secret comercial per poder fer un bon negoci? És evident que cal no alertar la competència.

A més d’Innocentive, hi ha d’altres xarxes de persones solucionadores de problemes altament qualificats: NineSigma, YourEncore, Yet2, Cambrian House, Ideawicket, Idea2InvestIdeas4all i, en l’àmbit català, Innoget. Des d’aquestes pàgines web, les empreses poden rebre propostes a les seves demandes, així com donar a conèixer idees, patents, productes i tecnologies innovadores per establir projectes de col·laboració o acords comercials amb altres persones o organitzacions.

Per aprofundir en la qüestió és molt recomanable visitar l’observatori en format de bloc que l’escriptor Jeff Howe, creador del terme crowdsourcing, ha penjat a la xarxa per fer el seguiment del fenomen i analitzar-ne les implicacions econòmiques i socials.

Amb aquest ventall de possibilitats és evident que s’obren nous camins a la professió de recercaire a casa nostra, que podria transformar-se radicalmente al llarg d’aquest segle. Resta per veure si aquest model d’innovació oberta que tant d’èxit té als Estats Units acaba imposant-se al nostre país.

L’article al bloc Gestió del Coneixement (Programa Compartim del Dep. de Justícia)

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Aquesta entrada s'ha publicat en Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s