OpenCourseWare: més que una universitat en línia

La denominació d’OpenCourseWare (OCW) abraça els materials educatius sobre assignatures de cursos, elaborats generalment per universitats, que es poden compartir lliurement a la xarxa sota llicències obertes i que generalment no impliquen l’obtenció d’una titulació ni  l’accés a personal formador. Normalment inclouen plans d’estudi, apunts, tasques i exàmens. En aquesta anotació tractarem sobre aquest referent acadèmic de la cultura open i sobre les experiències més reeixides.

On open educational resources -- Beyond definitions

On open educational resources -- Beyond definitions by opensourceway, on Flickr

Vaig saber de l’existència d’aquest recurs fa uns sis anys, quan impartia l’acció formativa Innovar x Internet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, acció dirigida per Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió.

A l’apartat dedicat a bones pràctiques en l’àmbit de la compartició de coneixement explicàvem el cas del professor Walter H. G. Lewin, un profesor de física del  Massachusetts Institute of Technology (MIT) que havia esdevingut una figura mediàtica gràcies a les espectaculars classes que el MIT havia penjat a la xarxa des del MIT OpenCourseWare: en particular, recordo el  vídeo on el professor pujava damunt d’una esfera de 14 quilos lligada a un pèndol que penjava del sostre de l’aula, i es gronxava per damunt de la tarima amb l’objectiu de demostrar que el període d’un pèndol és independent de la masa que en penja. “¡La física funciona!”, deia el professor a la fi de la demostració, i l’aula esclatava en un fort aplaudiment.

Recentment he sabut que el professor Lewin havia estat guardonat amb l’Educator Award for OpenCourseWare Excellence (ACE) pel renom dels seus cursos publicats al lloc web del  MIT. Les assignatures 8.01 Physics I: Classical Mechanics, 8.02 Electricity and Magnetism i 8.03 Physics III: Vibrations and Waves es troben entre les més visitades del lloc web, amb més de 5 milions de visites.

Com és un estudiant OCW?

Els centres educatius com ara el MIT alliberen els continguts sobre les seves assignatures, i els estudiants OCW són autodidactes. No hi ha interacció amb cap persona relacionada amb el curs, tret que compartim el nostre interès per l’assignatura concreta amb algun conegut. Per tant, no estem davant d’un programa d’educació a distància, sinó que se’ns permet accedir a uns materials que mostren com un professor organitza, selecciona i expressa els continguts de la seva assignatura, sigui sobre Antropologia o sobre Geometria Computacional. No hi ha tutories ni possibilitat d’interacció, però posa al nostre abast una acurada selecció de materials d’aprenentatge per al nostre ús personal.

Al professorat del MIT que allibera els seus cursos en format OCW se li demana un compromís important: el material ha de ser d’una gran qualitat, la qual cosa implica l’adaptació i  la reescriptura, i el contingut compartit no pot estar sotmès a drets d’autor.

L’experiència del MIT: balanç i altres exemples

L’any 2001 el MIT, de manera pionera, feia accessibles i reutilitzables els seus continguts educatius, de manera gratuïta i sota una llicència Creative Commons (actualment hi ha més de 2.000 cursos). I els esforços que ha fet el professorat per facilitar el lliure accés a les seves classes s’han vist recompensats amb importants beneficis tangibles per a la institució, com ara el reconeixement de la contribució intel·lectual del MIT i l’augment del seu avantatge competitiu. De fet, segons el propi MIT, la pàgina web de MIT OCW rep més d’un milió i mig de visites mensuals.

A més, el mes passat el MIT va anunciar un nou projecte destinat a actualitzar i ampliar significativament el seu esforç per compartir el coneixement, amb la creació d’un sistema d’educació basat en codi obert anomenada MITx que, bàsicament, permetrà a qualsevol persona assistir virtualment a una classe del MIT, participar en els laboratoris i fins i tot ser avaluat. El centre es planteja d’oferir algun tipus de certificat a les persones que assisteixin a classes d’aquesta manera i demostrin que n’han aprofitat els continguts. Està previst que el MITx s’inauguri durant la primavera d’enguany.

Més de dues-centes institucions d’arreu del món ja segueixen l’exemple del MIT, com ara  la Universitat de Califòrnia, Berkeley, la Tufts University i la Universitat de Michigan, als EUA, a més d’institucions d’educació superior d’altres 45 estats. Aquestes institucions s’han agrupat mitjançant l’OpenCourseWare Consortium amb l’objectiu de generar un gran repositori de continguts educatius oberts i d’alta qualitat, basats en aquest model de compartició de coneixement.

Entre els membres del consorci hi ha una bona part de les universitats públiques de Catalunya i el País Valencià, i el català és una de les 12 llengües en què es troben els continguts. De fet, en català hi ha 60 cursos, majoritàriament de la UB (i en segon terme de la UAB). Des d’aquesta pàgina podem accedir a cursos en llengua catalana sobre tota mena de matèries, com ara Livi i la historia de Roma (UB), Estadística (UAB), Òptica (UB) o Parlar en públic: mètodes i tècniques d’expressió oral (UAB). Confiem que mica en mica es vagin incorporant altres universitats catalanes a la iniciativa i el nombre d’assignatures en obert es pugui incrementar properament.

Un altre exemple de compartició de recursos educatius: la Khan Academy

A banda de l’OCW, i en el camp fonamentalment de l’ensenyament secundari, cal destacar la Khan Academy, una organització sense afany de lucre que té per objectiu changing education for the better by providing a free world-class education to anyone anywhere. Des de la seva pàgina web es pot accedir a més de 2.700 vídeos sobre matemàtiques, ciències i humanitats. Per exemple, m’ha cridat l’atenció que hi ha gairebé 100 vídeos explicatius d’àlgebra, complementats amb altres 180 d’exemples sobre aquest tema.

Es tracta d’una nova i exitosa metodologia d’aprenentatge, basada en un format audiovisual amb el qual els escolars estan familiaritzats, que permet complementar els canals educatius formals. Les eines de difusió i la possibilitat de crear comunitats a l’entorn dels seus canals expliquen el fet que tingui més d’un milió d’usuaris habituals arreu del món.

Una recomanació final…

Sobre OpenCourseWare i altres recursos d’educació oberta recomano la lectura de l’article Open educational resources such as MIT’s OpenCourseWare are changing the way universities make impact and engage with the world, de Patrick Lockley, publicat al bloc de la London School of Economics Impact of Social Sciences.

About these ads

About Xavier Lasauca i Cisa

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Uncategorized, Web 2.0 i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a OpenCourseWare: més que una universitat en línia

  1. angela diu:

    Molt interessant, Xavier. En farem difusio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s