Slow science o fer ciència sense blocs ni piulades

Un grup d’investigadors alemanys va publicar fa uns mesos un manifest (The Slow Science Manifesto) que té per lema: We are scientists. We don’t blog. We don’t twitter. We take our time. Els signants reclamen disposar de temps per fer recerca d’excel·lència, per pensar i per cometre errors. En aquesta anotació analitzarem si aquest moviment és compatible amb la utilització de les eines que les xarxes socials ens proporcionen per fer una millor recerca.

Slow

Slow by freefotouk, on Flickr

D’entrada el manifest deixa clar que no es tracta d’un grup contrari a les noves tecnologies:

Don’t get us wrong—we do say yes to the accelerated science of the early 21st century. We say yes to the constant flow of peer-review journal publications and their impact; we say yes to science blogs and media & PR necessities; we say yes to increasing specialization and diversification in all disciplines. We also say yes to research feeding back into health care and future prosperity. All of us are in this game, too.

Els signants del manifest esmenten que la ciència tal com s’ha fet sempre (slow science) necessita protecció, i que la societat ha de permetre als científics que disposin de temps: temps per pensar, per pair, per entendre’ns els uns amb els altres (especialment les humanitats i les ciències naturals). En definitiva, science needs time.

Personalment no crec que l’slow science i l’ús de les xarxes socials siguin incompatibles, i una bona mostra d’això és la següent selecció de recursos i articles que demostren com es pot fer recerca de qualitat tot emprant les eines 2.0 que la xarxa ens proporciona:

1) La publicació en blocs i xarxes socials maximitza l’impacte de la recerca

Pat Lockley (Universitat d’Oxford) i Mark Carrigan (Universitat de Warwick) ens demostren aquesta hipòtesi en el seu article Continual publishing across journals, blogs and social media maximises impact by increasing the size of the ‘academic footprint’. Segons una reeixida metàfora dels autors, els recercaires han de moure’s de la catedral (sistema privatiu i estàtic: papers, monografies) al basar (sistema públic i dinàmic: blocs, piulades, articles en línia…)

2) Twitter i un bloc acadèmic com a eina d’interacció

Peter Matthews (Heriot-Watt University) ens explica a Academic blogging and collaboration make demonstrating pathways to impact an easier matter com utilitza el seu bloc i el seu compte de Twitter (@urbaneprofessor) per interactuar amb investigadors i altres agents vinculats a la seva recerca sobre gestió urbanística.

3) Les habilitats de comunicació digital com a eines de promoció professional

La Dra. Sarah-Louise Quinnell (King’s College, Londres) en el seu article From academic blog to academic job: using Scoop.it to showcase your work online shows others the value of digital communication skills ens parla de la importància de l’ús intensiu dels canals de comunicació socials per comunicar la seva recerca, així com per a promoure’s professionalment, a causa del creixent reconeixement que les universitats atorguen al domini d’aquestes habilitats per part del personal investigador.

4) El bloc com a eina per difondre la recerca, millorar l’impacte i incrementar la reputació

David McKenzie i Berk Özler (ambdós treballen actualment al Banc Mundial, després de sengles estades a les universitats de Yale i Stanford -el primer- i Cornell -el segon-) demostren, mitjançant tot un seguit d’indicadors, com els blocs acadèmics vinculats a les ciències econòmiques poden contribuir a difondre la publicació d’un paper i millorar la reputació de l’autor o autora del bloc: vegeu els articles Academic blogs are proven to increase dissemination of economic research and improve impact i  The Impact of Blogs Part II: Blogging enhances the blogger’s reputation. But, does it influence policy?

5) La importància de compartir el coneixement mitjançant eines 2.0

Via Amy Mollet (editora del bloc Impact of Social Sciences de la London School of Economics) m’arriba l’interessant podcast Academic Blogging and the advent of Multi Author Blogging, on el professors Patrick Dunleavy i Chris Gilson, editors del British Politics and Policy at LSE blog, conversen sobre els avantatges dels blocs acadèmics i altres formes de comunicació vinculades a les xarxes socials.

Els exemples anteriors demostren com aquestes eines que la xarxa proporciona per comunicar la recerca són un gran actiu i contribueixen a promoure-la i difondre-la, si s’empren amb rigor i seriositat. La prova està en les aplicacions descrites pels recercaires d’aquest apunt. Uns recercaires que… Són científics. Escriuen un bloc. Piulen. I també es prenen el seu temps.  :-)

Anotacions relacionades:

Enllaços relacionats:

About these ads

About Xavier Lasauca i Cisa

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca, Web 2.0, Xarxes socials i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Slow science o fer ciència sense blocs ni piulades

  1. Excel.lent reflexió, crec que cal cercar un equilibri entre el temps dedicat a investigar i la dedicació en difondre la recerca. No tots ni totes els científics i científiques han d’estar plenament actius en les xarxes socials, ni en tots els moments de la seva vida professional. De la mateixa manera que hi ha personalitats científiques més genials, que aporten idees noves, i altres més metòdiques, que acumulen dades interessants. La història de la descoberta de l’ADN n’és un magnífic exemple.
    En l’era 2.0 el més important és que els investigadors tinguin una actitud oberta en favor de la transparència cap a la societat i que entenguin el valor de combinar les diferents habilitats, ja que totes són necessàries. Els professionals de la comunicació científica són imprescindibles no només per transmetre la ciència a públics amplis, també per millorar la pròpia recerca.

    • Moltes gràcies per la teva aportació, Cristina. Certament que seria desitjable combinar l’habilitat de fer recerca i alhora comunicar-la apropiadament. En aquest sentit, la tasca dels professionals de la comunicació científica és, ara per ara, imprescindible.

  2. Joan Ayats diu:

    Tant entre la gent que viu de la ciència, com els que en som afeccionats, sempre hi ha hagut la queixa de que els mitjans donaven poca cobertura a la divulgació. Dons bé, ara amb aquestes eines jo no es depèn tan d’aquests mitjans i no han excuses alienes per cadascú no faci la divulgació que consideri.
    Totalment d’acord amb el post.

    Salut!

    • Gràcies pel teu comentari, Joan, hi combrego plenament. A més, tu n’ets un bon exemple amb el teu bloc Camí de Mart. que he afegit al meu blogroll juntament al teu altre bloc Fons de pantalla. Bona feina! :-)

  3. Anna Guillaumet diu:

    Estic d’acord. No tots els científics tenen perquè ser alhora comunicadors… tot i que trobo que es una habilitat relativament important per un investigador, avui en dia.

  4. Moltes gràcies, Xavier, per aquesta annotació. Quan vàrem veure els “manifest”, alguns científics (o investigadors, que científics imposa molt) vàrem tenir aquesta doble sensació que tan bé descrius: cal temps per fer la nostra feina, però hi ha una ciència 2.0 a la que alguns ja no podem renunciar. Ho poso en plural perquè vaig comentar-ho amb alguns companys.
    I afegiria una petita idea que fa temps que “predico”, sobretot quan després d’atendre a un periodista, ell o ella em donen les gràcies, o quan m’he estat una bona estona escrivint un post (estona “robada” a la meva dedicació a la recerca) i em recrimino pel temps “perdut”. A saber: l’activitat de divulgació a les xarxes socials o l’explicació dels nostres resultats als mitjans més o menys espcialitzats, és també (si volem) part de la nostra feina!.
    Per acabar, quan explico aquestes coses a classe als atents i treballadors estudiants de “Medicina Molecular” de la UB a Bellvitge (tot s’ha de dir!), afegeixo que donar a conèixer els resultats de la recerca a la comunitat científica i a la ciutadania és una obligació ètica de la recerca, sense la qual la recerca no és completa. I això, ara per ara, les xarxes socials ens ho posen unamica més fàcil. Però ens cal temps per investigar, temps per escriure, temps per cercar recursos, temps per viure…

    • Ben al contrari, Esteve, gràcies a tu pel teu comentari tan detallat i significatiu. Si com bé dius, els investigadors sou conscients que hi ha un vessant 2.0 al qual no podeu renunciar… anem pel bon camí! Crec que ets un molt bon exemple de dinamitzador de consciències pel que fa a la promoció de l’activitat de divulgació de la recerca que fa un investigador, i Tobacco related, el bloc de la Unitat de Control de Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia (http://tobaccorelated.blogspot.com/), la teva unitat, n’és un magnífic exponent.

  5. EGL diu:

    Voldria afegir que el manifest no és només una reflexió sobre activitat científica versus activitat divulgativa ni sobre l’ús d’eines modernes de comunicació per fer recerca i/o activitat divulgativa. Crec que el manifest a més a més està demanant paciència (slow !!!) per la feina dels científics, fet aquest que és contradictori amb el modus operandi actual que força a publicar quan més ràpid i curt millor per tal de publicar més i llavors assolir un millor finançament o un cert status acadèmic i/o laboral. La pressió i tirania de les editorials científiques per tenir els millors índexs d’impacte que reverteixen en els seus propis interessos, els mecanismes actuals de finançament per la recerca on es valora la quantitat i els resultats ràpids sobre la qualitat dels mateixos es nodreixen de la precarietat laboral de molta massa investigadora, i porta a un empobriment general de l’activitat científica moltes vegades i molt sovint agreujada amb una mala praxis del mètode científic. Crec que el manifest també vol expressar aquesta necessitat de disposar del temps per llegir, per pair el que fan els nostres col.legues, etc. davant d’aquesta voràgine. Curiosament les revistes de millor impacte són les que tenen un format (curt i poc explicatiu) i uns temps de revisió que fa impossible un dels principals fonaments del avanç científic: la reproductibilitat i verificació dels resultats (see http://www.jir.com/).

    • Moltes gràcies per complementar l’article amb la teva visió, EGL. La pressió a què sotmeten els editors als investigadors és un fet que va en contra de la bona qualitat de la recerca, és evident. I per cert, molt interessant l’enllaç a The Journal of Irreproducible Results, una manera satírica de tractar el món de la ciència.

  6. Crec que les comunicacions dels avenços de les investigacions no poden considerar-se activitats aïllades i deslligades de les mateixes, sinó que els fluxos i els intercanvis d’informació que inevitablement acaben provocant poden ser molt beneficiosos per a l’evolució de la pròpia activitat investigadora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s