La Universitat de Princeton, a favor de l’accés obert

Una bona notícia per als partidaris de l’Open Access: un article recent informava sobre les polítiques favorables a l’accés obert impulsades des de la Universitat de Princeton arran d’un acord pres per la institució el passat 19 de setembre.

plosone_back

Imatge: plosone_back, de mndoci a Flickr

La prestigiosa universitat americana s’afegeix a la de Harvard o el MIT pel que fa a l’impuls de l’accés obert a la informació sobre recerca científica, majoritàriament generada a partir de fons públics. D’acord amb aquestes polítiques, s’intentarà evitar que el personal investigador cedeixi els drets d’autoria als editors de les publicacions, llevat de casos excepcionals. De manera molt resumida, els punts principals de l’acord especifiquen que:

The new open access policy gives the university the nonexclusive right to make available copies of scholarly articles written by its faculty, unless a professor specifically requests a waiver for particular articles.

The University authorizes professors to post copies of their articles on their own web sites or on University web sites, or in other not-for-a-fee venues.

The main effect of this new policy is to prevent them from giving away all their rights when they publish in a journal.

Segons aquest acord, el personal acadèmic de la Universitat de Princeton també és encoratjat a publicar els seus articles en repositoris d’accés obert com ara arXiv.org. Per cert, en l’ambit de la física de partícules el físic britànic Philip Gibbs va decidir crear un servidor de preprints (viXra.org) que, amb un nom que parodiava arXiv, pretenia ser-ne la competència. Pel que sembla, en aquest darrer repositori no permetien a Gibbs publicar-ho tot perquè li mancava un aval, i  viXra va ser creat per acceptar-ho tot, sense restriccions tret de casos límit d’abús. El bloc de Philip Gibbs ha esdevingut tot un referent en l’àmbit de la física de partícules, i el segueixo sobretot en relació amb l’actualitat dels experiments de l’LHC.

Reprenem el fil, però. Les universitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en les subscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000 dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número),  que a més exigeixen als autors la cessió total a l’editor dels seus drets. Precisament de totes aquestes qüestions es planyia també Alex O. Holcombe en un altre  interessant article sobre accés obert amb vídeo inclòs (Scientist meets publisher: the video). Segons l’autor, la situació actual tindria sentit en una època pre-internet, quan es requeria una difusió dels articles via paper considerable, però a hores d’ara la situació és absurda. Si bé és recomanable llegir l’article, encara és millor veure el següent vídeo, elaborat per l’autor i un col·lega:


Realment és molt destacable la política a favor de l’accés obert de les universitats australianes, que tenen un repositori digital comú, i Austràlia encapçala el rànquing estatal en la classificació del registre mundial d’institucions que han signat un mandat (total o parcial) a favor de l’accés obert (ROARMAP). Del nostre país en formen part la UPC, la UB i la UOC.

Tornant del sud cap al nord, un altre article del professor Martin Hall, publicat abans d’ahir al bloc de la London School of Economics, tractava la mateixa temàtica: el que ell anomena la revolució silenciosa en la difusió del coneixement que han empès els repositoris d’accés obert. El títol és molt llarg, com gairebé el de la majoria d’articles publicats en aquest bloc, però tota una declaració d’intencions: Open access repositories are beginning to push academic publishers off their previously unreachable perch. Sobre la base d’un article de George Monbiot publicat el mes d’agost a The Guardian (Academic publishers make Murdoch look like a socialist), l’autor es fa ressò del preu que cal pagar per accedir a la informació de notícies dels mitjans digitals (1 lliura per accedir al Times durant 24 hores i descarregar tot el que es vulgui sense restriccions), i el compara amb el preu que cobren els editors de revistes científiques per descarregar un sol article: Elsevier, $31.50; Springer, €34.95; Wiley-Blackwell, $42.

Personalment combrego amb les conclusions de l’articulista:

There are many good reasons for making research available on an open access basis. One of these is self interest.  The evidence is now incontrovertible that putting a paper in an open access repository may significantly increase citations, often dramatically.  This is intuitive. If you are carrying out a literature search, spanning perhaps several hundred potential sources, ease of access is everything.  Downloading a well-indexed PDF file from a university repository is a pleasure.  Paying $30, and going through the palaver of an on-line purchase and reclaiming the expense, is not.

There are all sorts of ways in which publishers will continue to add value to research.  But extracting rents through traditional subscriptions and very high priced journals is not likely to be one of them.  The days of the publishing privateers are surely numbered.

Finalment, per acabar d’adoptar un criteri sobre aquesta temàtica, recomano un article de lectura molt aclaridora: Explainer: Open access vs traditional academic journal publishers, d’Stephen Cramond.

Anotacions relacionades:

Open access, accés obert a la recerca científica
BCN = #OpenScience + #OpenAccess

About these ads

About Xavier Lasauca i Cisa

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s