Open Data, dades obertes per a la ciutadania

Vaig començar a aprofundir en la temàtica de l’Open Data (o dades obertes) arran d’una sessió formativa impartida per Xavier Badosa a l’IDESCAT ara fa uns mesos. En aquesta presentació, Badosa ens mostrava l’emergència del concepte Open Data, amb diversos exemples de l’àmbit europeu i americà.

Opendata
La filosofia Open Data

Podem definir l’Open Data com el fet de posar a disposició pública i lliure de la ciudadania les dades que genera l’Administració en formats digitals i estandarditzats. L’Open Data facilita l’accés a aquesta informació i, a més, fomenta la reutilització d’aquestes dades. D’aquesta manera, qualsevol persona o organització pot utilitzar les dades obtingudes per a una nova idea o aplicació que generi nou coneixement i nous serveis. L’Open data obre un món d’oportunitats a la innovació, al coneixement i ofereix, també, per què no dir-ho, noves oportunitats de negoci.

Amb les dades obertes, les administracions ofereixen més transparència informativa i una governança oberta i de servei, fomenten la participació ciutadana, promouen la interoperabilitat entre serveis del sector públic i promouen el teixit econòmic i la innovació. En el sector públic, tenir accés a les dades de l’administració també garanteix l’eficiència (perquè ciutadans i organitzacions poden crear serveis de forma més ajustada en col·laboració amb l’administració), i la igualtat d’oportunitats, perquè l’accés és el mateix per a tothom.

Les aplicacions

Cal anar més enllà del fet de posar a disposició de la ciutadania la informació pública. És el moment de permetre a aquesta ciutadania que faci útil aquesta informació tot generant aplicacions (en especial programari i formes de visualització). D’aplicacions en pot fer tothom: la mateixa administració o particulars, organitzacions i empreses, en el moment en què s’allibera l’accés a les dades. Els tipus d’aplicacions que es poden construir amb dades alliberades són molt diversos i responen a objectius i finalitats molt diferents. Encara recordo el dia que el bon amic Manel Garcia, tot sortint d’un dinar amb una colla de treballadors públics i innovadors inquiets, em mostrava des del seu iPhone el funcionament d’una aplicació gratuïta que permetia saber les dades de localització dels equipaments públics  de la zona: enfocant des del mòbil un punt en mode càmera, aquest mostrava totes les dades de centres educatius, sanitaris, culturals, etc., que es trobaven al nostre voltant. I és que algú havia utilitzat les dades obertes sobre equipaments públics per generar aquesta aplicació per a iPhone i la va posar a l’accés de les persones que disposen d’aquesta andròmina, com en Manel, perquè se la descarreguessin gratuïtament.

Els formats

En quins formats es poden descarregar les dades? Doncs des de formats propietari clàssics com el DOC (Microsoft Office Word) i l’XLS (Microsoft Office Excel), fins a lliures com el PDF (Format de Document Portàtil), l’ODF (Format de Document Obert per a Aplicacions Ofimàtiques OASIS), el CSV (Valors separats per coma) i l’XML (Llenguatge d’Etiquetat Extensible), que són els més habituals. Però n’hi ha d’altres: per conèixer millor tots aquests formats us recomano que entreu aquí.

Administracions capdavanteres

Probablement el millor portal de dades obertes del món és l’americà: Data.gov. Ho podem llegir a la capçalera: Empowering people. Tot un eslògan fundacional d’aquest programa de l’administració Obama que, malauradament, també en època de retallades per aquelles contrades, pot patir-ne les conseqüències. Una bona mostra de la qualitat del web és el recull de dades sobre radiació després de l’accident a la central de Fukushima. També és molt recomanable una passejada pels portals de dades obertes de l’administració britànica i l‘administració australiana, amb una bona galàxia de xarxes socials associades.

I a casa nostra, què? La Generalitat de Catalunya té el seu portal de dades obertes, visual, pedagògic i de molt amigable navegació. Una bona mostra de la seva capacitat d’interacció és la secció Col·laboreu amb el projecte, on la ciutadania pot opinar sobre quines dades haurien d’obrir-se i possibles idees per a aplicacions. Precisament enguany la Generalitat de Catalunya participa en la promoció i valoració dels projectes que es presentin a la segona convocatòria d‘ajuts de la Fundació puntCAT a projectes basats en dades públiques obertes.

En l’àmbit local, són interessants els portals de dades obertes de les ciutats de Nova York o Londres, que fa anys que hi treballen. A Catalunya, recentment els municipis de Barcelona, Lleida i Badalona han començat mostrar dades des dels seus respectius portals de dades obertes, cosa que és una gran notícia.

En l’àmbit de les aplicacions, cal destacar que amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’accés i la interpretació de la informació estadística municipal de Catalunya, l’Idescat ha incorporat les dades de l’apartat El municipi en xifres a Google Public Data Explorer. La plataforma de dades públiques de Google facilita l’exploració i visualització de grans conjunts de dades amb l’ús de gràfics i mapes animats que poden ser inserits a qualsevol pàgina web.

També en l’àmbit de l’Economia i el Coneixement, des de divendres es poden consultar al portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya les estadístiques agregades sobre convocatòries públiques en matèria d’R+D+I desagregades per sexe corresponents al període 2004-2009.

En definitiva, i en paraules de Jordi Graells: l’Administració hi posa la farina i les empreses (i ciutadania) en fan brioixos i altres pastes.  Estem davant d’una filosofia molt emergent de conseqüències ara per ara imprevisibles. El coneixement, fins ara exclusiu i privatiu de les organitzacions públiques, emergeix dels servidors informàtics fins a la superfície en un exercici de transparència però també d’invitació a la societat perquè cocreï.

About these ads

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Web 2.0, ciència, recerca, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data, eGov, oGov, Mediterrània i món àrab...
Aquesta entrada s'ha publicat en Innovació a l'Administració i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s